{"id":60136,"date":"2023-06-30T17:57:10","date_gmt":"2023-06-30T17:57:10","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/cinematica-coordinacion-de-brazos-y-consumo-de-oxigeno-en-nadadores-con-amputaciones-en-la-prueba-de-crol-frontal-completo\/"},"modified":"2023-10-06T11:10:21","modified_gmt":"2023-10-06T11:10:21","slug":"cinematica-coordinacio-de-bracos-i-consum-doxigen-en-nedadors-amb-amputacions-en-la-prova-de-crol-frontal-complet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/cinematica-coordinacio-de-bracos-i-consum-doxigen-en-nedadors-amb-amputacions-en-la-prova-de-crol-frontal-complet\/","title":{"rendered":"Cinem\u00e0tica, coordinaci\u00f3 de bra\u00e7os i consum d\u2019oxigen en nedadors amb amputacions en la prova de crol frontal complet"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser descriure la cinem\u00e0tica, la coordinaci\u00f3 de bra\u00e7os i el consum d\u2019oxigen de nedadors amb amputacions, i comprovar l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests par\u00e0metres en dues voltes (75-100 m i 175-200 m) d\u2019una prova de 200 m d\u2019estil crol (T200). Hi van participar sis nedadors (quatre homes i dues dones) amb amputacions (edat: 30 \u00b1 9.8 anys). Es van obtenir mesures antropom\u00e8triques i es van col\u00b7locar 19 marcadors en zones predeterminades del cos per a l\u2019exploraci\u00f3 posterior de la T200. Els nedadors van escalfar i despr\u00e9s van fer la T200. La prova es va gravar en v\u00eddeo digital. Es van processar les imatges (programari APAS) i es van analitzar els v\u00eddeos en tres dimensions (3D). A partir de les imatges, es van obtenir dades cinem\u00e0tiques (freq\u00fc\u00e8ncia i longitud mitjanes de bra\u00e7ada, velocitat de nataci\u00f3 i \u00edndex de bra\u00e7ada) i coordinatives (\u00edndex de coordinaci\u00f3). Durant la T200, es va mesurar el consum d\u2019oxigen (VO2<\/sub>) de cada respiraci\u00f3 (analitzador de gasos port\u00e0til) i se\u2019n va identificar el valor de pic (VO2pic<\/sub>). A fi de comparar les dades entre les voltes, es van utilitzar estad\u00edstiques descriptives i la prova t de Student per a les dades aparellades. El rendiment dels nedadors avaluats va ser de 197.8 \u00b1 24.7 s. La freq\u00fc\u00e8ncia, la longitud, la velocitat i l\u2019\u00edndex de bra\u00e7ada van ser, respectivament, 41.0 \u00b1 5.1 cicles\/min, 1.5 \u00b1 0.3 m, 0.98 \u00b1 0.02 m\/s i 1.67 \u00b1 0.59 m2<\/sup>\/s. En general, la coordinaci\u00f3 es va produir en la captura amb un consum pic d\u2019oxigen de 43.6 \u00b1 8.0 ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup>. Les variables cinem\u00e0tiques i la coordinaci\u00f3 no van canviar entre les voltes analitzades.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> amputaci\u00f3<\/span>, biomec\u00e0nica<\/span>, esport adaptat<\/span>, fisiologia<\/span>, nataci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per tenir \u00e8xit en la nataci\u00f3 de competici\u00f3, els esportistes han de rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia determinada en el m\u00ednim temps possible, seguint unes regles establertes. La t\u00e8cnica de nataci\u00f3 i el subministrament d\u2019energia han de permetre assolir i mantenir la velocitat de nataci\u00f3 desitjada. Per avaluar correctament els nedadors, \u00e9s fonamental obtenir dades relacionades amb els indicadors de rendiment en nataci\u00f3, com ara les cinem\u00e0tiques, coordinatives i fisiol\u00f2giques (Pelarigo et al., 2017<\/a>; Pelarigo et al., 2018<\/a>). A m\u00e9s, aquests factors exerceixen un paper important en el rendiment de l\u2019esportista, ja que estan interconnectats (Figueiredo et al., 2013<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

En nataci\u00f3, sovint s\u2019investiguen par\u00e0metres cinem\u00e0tics com la freq\u00fc\u00e8ncia de bra\u00e7ada (FB) mitjana i la longitud de bra\u00e7ada (LB) mitjana. El producte entre FB i LB determina la velocitat mitjana de nataci\u00f3 (v<\/em>), sense l\u2019efecte d\u2019arrencades i girs (Craig i Pendergast, 1979<\/a>). La interacci\u00f3 entre FB i LB, segons Hay i Guimar\u00e3es (1983)<\/a>, permet un augment de v<\/em> i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, del rendiment. Tanmateix, aquests par\u00e0metres estan inversament relacionats. Per augmentar v<\/em> de manera aguda, l\u2019estrat\u00e8gia observada \u00e9s augmentar FB. D\u2019altra banda, en resposta a l\u2019entrenament, l\u2019efecte cr\u00f2nic genera un augment de v<\/em> com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un increment de LB a causa d\u2019adaptacions fisiol\u00f2giques i t\u00e8cniques (Yanai, 2003<\/a>). Te\u00f2ricament, a mesura que un nedador entrena i millora les seves habilitats fisiol\u00f2giques i t\u00e8cniques, augmenta LB; la qual cosa condueix a una v <\/em>m\u00e9s gran en una nataci\u00f3 m\u00e9s t\u00e8cnica (Castro et al., el 2021<\/a>). Tamb\u00e9 s\u2019espera el mateix comportament en nedadors amb amputacions (Figueiredo et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Encara que la nataci\u00f3 est\u00e0 reconeguda com un esport sim\u00e8tric, no es pot assegurar l\u2019equilibri entre els dos costats del cos. Els nedadors amb discapacitat f\u00edsica i motriu poden presentar asimetries encara m\u00e9s pronunciades (Santos et al., 2020<\/a>). Els nedadors amb amputaci\u00f3 d\u2019extremitats superiors necessiten compensar la falta de segment propulsor (Prins i Murata, 2008<\/a>) i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, utilitzen m\u00e9s FB per augmentar v<\/em> (Prins i Murata, 2008<\/a>; Hogarth et al., 2018<\/a>). Quant al comportament en els 200 m d\u2019estil crol, Castro et al. (2021)<\/a> van trobar que hi havia una disminuci\u00f3 de v<\/em> fins a la tercera s\u00e8rie de 25 m i despr\u00e9s s\u2019estabilitzava.<\/p>\n\n\n\n

 En la nataci\u00f3 estil crol, els moviments de les extremitats superiors (alternats) s\u00f3n responsables del voltant del 85-90\u2006% de la propulsi\u00f3, generada principalment per mans i avantbra\u00e7os, en nedadors amb anatomia t\u00edpica (Toussaint i Beek, 1992<\/a>). Tot i aix\u00ed, hi ha fases que no s\u00f3n propulsives, com la recuperaci\u00f3 i l\u2019entrada fins que la m\u00e0 “agafa” l\u2019aigua (Chollet et al., 2000<\/a>). Cada nedador adapta l\u2019inici i el final de cada fase per a les dues extremitats superiors en funci\u00f3 de les restriccions que se li imposen (v<\/em>, per exemple). Per tant, \u00e9s important comprendre la coordinaci\u00f3 de les extremitats superiors mitjan\u00e7ant la identificaci\u00f3 temporal de l\u2019inici i el final de les fases propulsives i no propulsives. En aquest context, els nedadors amb discapacitat f\u00edsica en l\u2019extremitat superior (amputaci\u00f3 a la regi\u00f3 del colze) presenten una p\u00e8rdua de propulsi\u00f3 en comparaci\u00f3 amb els nedadors amb una anatomia t\u00edpica. Si passa aix\u00f2, el nedador necessita utilitzar la superf\u00edcie existent de l\u2019extremitat per generar propulsi\u00f3 (Prins i Murata, 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per avaluar la coordinaci\u00f3 de bra\u00e7os, Chollet et al. (2000)<\/a> van proposar de quantificar la coordinaci\u00f3 (l\u2019\u00cdndex de Coordinaci\u00f3 – IdC) i van dividir la bra\u00e7ada en quatre fases per a cada una de les extremitats superiors, dues de les quals es destaquen com a propulsives (tracci\u00f3 i empenta – submergit) i les altres dues, com a no propulsives (recuperaci\u00f3 i entrada fins a l\u2019agafada). Aix\u00ed, la coordinaci\u00f3 de bra\u00e7os es pot descriure a partir de tres models: (i) model d\u2019oposici\u00f3, quan una de les extremitats superiors inicia la tracci\u00f3 en el moment en qu\u00e8 l\u2019altra finalitza la fase d\u2019empenta, la qual cosa dona lloc a una s\u00e8rie cont\u00ednua d\u2019accions de propulsi\u00f3; (ii) model de captura, que presenta un retard temporal entre les fases de propulsi\u00f3 de les extremitats superiors i (iii) model de superposici\u00f3, caracteritzat per l\u2019inici de la fase de tracci\u00f3 abans del final de la fase d\u2019empenta (Chollet et al., 2000<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019IdC permet identificar quantitativament el model de coordinaci\u00f3 adoptat pel nedador (Chollet et al., 2000<\/a>). L\u2019IdC \u00e9s el temps transcorregut entre l\u2019inici de la fase de propulsi\u00f3 d\u2019una extremitat superior i el final de la fase de propulsi\u00f3 de l\u2019altra extremitat superior, i es calcula mitjan\u00e7ant el temps de retard (difer\u00e8ncia) entre l\u2019inici de l\u2019acci\u00f3 propulsora d\u2019una bra\u00e7ada i el final de l\u2019acci\u00f3 propulsora de l\u2019altra bra\u00e7ada. Per als nedadors amb amputaci\u00f3 d\u2019una extremitat superior, s\u2019adapta l\u2019IdC (IdCAdapt), el qual s\u2019obt\u00e9 d\u2019un punt com\u00fa en les dues extremitats superiors (Osborough et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En les proves de 200 m de nataci\u00f3, se sap que hi ha dificultats per mantenir LB constant al llarg de la dist\u00e0ncia i, per tant, es produeix un augment de FB en les \u00faltimes voltes per mantenir o augmentar v<\/em> (Figueiredo et al., 2013<\/a>). A m\u00e9s, Ramos Junior (2017)<\/a> suggereix que els nedadors amb discapacitat f\u00edsica tenen dificultats per mantenir l\u2019esfor\u00e7 aer\u00f2bic m\u00e0xim. Aix\u00ed, comprovar el comportament de les variables cinem\u00e0tiques i coordinatives al llarg de la prova de 200 m permet a entrenadors, nedadors i investigadors entendre clarament les condicions de la t\u00e8cnica de nataci\u00f3 de l\u2019esportista, identificar possibles solucions per a les estrat\u00e8gies que hauran d\u2019adoptar al llarg de la prova i tenir m\u00e9s objectivitat i transpar\u00e8ncia en la determinaci\u00f3 de l\u2019aptitud de l\u2019esportista (Payton et al., 2020<\/a>; Santos et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es pot destacar que hi ha pocs estudis relatius al rendiment dels nedadors amb discapacitat f\u00edsica (Feitosa et al., 2019<\/a>). Per aix\u00f2, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar el rendiment dels nedadors amb amputacions en la T200, a trav\u00e9s de variables cinem\u00e0tiques i de coordinaci\u00f3 en dos moments (75-100 m i 175-200 m) de la prova i mitjan\u00e7ant el consum pic d\u2019oxigen.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Sis nedadors voluntaris (quatre homes i dues dones) amb amputaci\u00f3 d\u2019extremitats superiors i inferiors van participar en aquest estudi (mitjana d\u2019edat: 30.0 \u00b1 9.8 anys; al\u00e7ada mitjana: 174 \u00b1 0.07 cm; envergadura mitjana: 162.3 \u00b1 6.1 cm; massa corporal total mitjana: 70.4 \u00b1 8.6 kg), amb una experi\u00e8ncia pr\u00e8via en l\u2019esport de 5.1 \u00b1 3.5 anys. Tots entrenaven cinc vegades per setmana amb una mitjana aproximada de 2,800 m per sessi\u00f3 d\u2019entrenament i objectius competitius a nivell nacional o internacional. Aix\u00ed mateix, tots pertanyien a classes esportives entre S8 i S10 del Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Internacional (IPC, 2015). Els participants pertanyien a les seg\u00fcents classes esportives: S8 (n<\/em> = 1; home amb amputaci\u00f3 unilateral a prop de l\u2019espatlla dreta); S9 (n<\/em> = ; un home amb amputaci\u00f3 d\u2019avantbra\u00e7 i tres amb amputaci\u00f3 transfemoral [dos homes i una dona] i S10 (n<\/em> = ; dona amb amputaci\u00f3 transtibial). Tots els participants havien estat categoritzats en les seves respectives classes esportives en els \u00faltims dos mesos abans de l\u2019obtenci\u00f3 de dades per part del Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Brasiler. L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica en Recerca de la Universitat on es va dur a terme (Comit\u00ea de \u00c9tica em Pesquisa da Universidade Federal do Rio Grande do Sul \u2013 UFRGS, n\u00famero 2 274 037) i va complir les directrius nacionals i internacionals relatives a la recerca amb \u00e9ssers humans. Tots els participants van rebre i van firmar un formulari de consentiment informat per participar en l\u2019estudi; tamb\u00e9 van rebre explicacions verbals sobre la metodologia i els objectius.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 antropom\u00e8trica <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van prendre mesures antropom\u00e8triques abans de la T200: (i) massa corporal (kg), amb roba de bany i sense cal\u00e7at; (ii) estatura (cm), dempeus, amb els peus junts i a prop de l\u2019estadi\u00f2metre i les extremitats superiors al costat del tronc de manera relaxada, el cap ajustat despr\u00e9s d\u2019una respiraci\u00f3 profunda, segons el pla de Frankfurt (Eston i Really, 2009<\/a>); i (iii) envergadura (cm): estirat a terra, en dec\u00fabit dorsal, amb les espatlles abdu\u00efdes a 90\u00b0 i els colzes, canells i dits estesos. Es va obtenir la dist\u00e0ncia m\u00e0xima entre els extrems dels membres superiors. Despr\u00e9s dels mesuraments antropom\u00e8trics, es van marcar 19 refer\u00e8ncies amb tinta negra no t\u00f2xica sobre la pell dels nedadors per a la seva digitalitzaci\u00f3 posterior: v\u00e8rtexs de l\u2019espatlla, colze, canell, troc\u00e0nters femorals, articulacions metatarsofal\u00e0ngiques dels dits de mans i peus, genoll i turmell; tant en el pla sagital dret com en l\u2019esquerre. Aquestes marques, d\u2019aproximadament 2 cm de di\u00e0metre, eren necess\u00e0ries per a la digitalitzaci\u00f3 posterior dels punts de refer\u00e8ncia per a l\u2019an\u00e0lisi cinem\u00e0tica tridimensional (3D) (Sanders et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Disseny experimental  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Abans de la prova, i amb l\u2019objectiu que els participants coneguessin l\u2019equip, van utilitzar durant entre sis i deu sessions ordin\u00e0ries d\u2019entrenament un tub de respiraci\u00f3 normal juntament amb una pin\u00e7a nasal. Al llarg d\u2019aquestes sessions, els participants van fer voltes obertes. El protocol de la prova va consistir en 200 m d\u2019estil crol (T200). Es va indicar als participants que no fessin cap activitat f\u00edsica i que s\u2019abstinguessin de prendre cafe\u00efna i alcohol 24 h abans de la prova. Abans de la T200, els esportistes van fer un escalfament estandarditzat de 600 m amb bra\u00e7ada d\u2019estil crol: 200 m a intensitat lleu a moderada, 200 m amb tub de respiraci\u00f3 normal i pin\u00e7a nasal, i 200 m amb tub de respiraci\u00f3 (Aquatrainer, Cosmed, It\u00e0lia) connectat a un analitzador de gasos (K5, Cosmed, It\u00e0lia) i una pin\u00e7a nasal.<\/p>\n\n\n\n

Els nedadors van efectuar la T200 de manera individual i van fer (i) la sortida des de la vora de la piscina, (ii) amb girs oberts, sempre cap al mateix costat, sense lliscament subaqu\u00e0tic, i (iii) nedant sense moviments rotacionals cervicals durant la respiraci\u00f3, a causa de l\u2019\u00fas del tub de respiraci\u00f3. Durant la T200, es va registrar amb un cron\u00f2metre manual (CASIO HS-30W, Jap\u00f3) el temps en segons des de l\u2019inici fins al final de la prova (rendiment). Tots els esportistes van fer la T200 en les mateixes condicions ambientals, en una piscina coberta climatitzada de 25 m, amb l\u2019aigua a aproximadament 28 \u00b0C.<\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 de dades cinem\u00e0tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els par\u00e0metres cinem\u00e0tics es van obtenir mitjan\u00e7ant videogrametria tridimensional (3D) amb sis c\u00e0meres fixes (funcionant a 60 Hz), quatre de les quals es van col\u00b7locar sota l\u2019aigua (0.5 m) dins d\u2019una caixa estanca, i dos per sobre de l\u2019aigua (a 1.52 m de terra) (De Jesus et al., 2015<\/a>). El recorregut nedat pels esportistes va ser enregistrat per les c\u00e0meres dins d\u2019un espai calibrat que es va ubicar al carril 3 de la piscina, orientat longitudinalment (eix x com a direcci\u00f3 del nedador), a la mateixa dist\u00e0ncia de les dues cap\u00e7aleres de la piscina (Figura 1) amb unes dimensions de l\u2019estructura de l\u2019espai calibrat de x = 4.5 m (eix horitzontal); i = 1 m (eix medial lateral); z = 1.5 m (eix vertical). Es va utilitzar un senyal llumin\u00f3s, enregistrat de manera simult\u00e0nia per les sis c\u00e0meres, per sincronitzar les imatges de les c\u00e0meres de v\u00eddeo en la mateixa base temporal com a refer\u00e8ncia en la reconstrucci\u00f3 de les coordenades en el programari d\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Posicionament de les c\u00e0meres per a l\u2019an\u00e0lisi 3D i l\u2019espai calibrat.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En dues voltes de la T200 (M1, de 75 a 100 m, i M2, de 175 a 200 m), es va analitzar un cicle de bra\u00e7ada, comen\u00e7ant amb l\u2019entrada i reentrada de la mateixa m\u00e0 a l\u2019aigua (Barbosa et al., 2008<\/a>). Es va utilitzar un cicle per a tots els nedadors. Es va escollir el cicle en qu\u00e8 els nedadors estaven m\u00e9s centrats en l\u2019espai del volum de calibratge, amb l\u2019inici i el final del cicle dins de l\u2019espai pr\u00e8viament calibrat. La dist\u00e0ncia recorreguda pels nedadors dins de l\u2019espai calibrat es va utilitzar per a les an\u00e0lisis d\u2019imatges 3D. Per als nedadors amb amputaci\u00f3 d\u2019extremitat superior, el cicle es va adaptar a l\u2019entrada i reentrada de la part distal de l\u2019extremitat a l\u2019aigua. El fotograma de calibratge va ser enregistrat per les c\u00e0meres durant tres segons abans que els nedadors iniciessin la T200, a fi d\u2019obtenir els par\u00e0metres espacials per a les conversions de les imatges de dos a tres dimensions, amb Transformaci\u00f3 Lineal Directa (TLD) mitjan\u00e7ant c\u00e0lculs fets en el programari Ariel Performance Analysis System (APAS). Les imatges es van retallar (trams de nataci\u00f3 en l\u2019espai calibrat) i es van convertir (AVCHD 1080p a AVI 1080 \u00d7 720p, sense comprimir) mitjan\u00e7ant el programari Sony Vegas Pro 15 (MAGIX GmbH & Co. KGaA, Alemanya). <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, les imatges es van carregar en el programari APAS mitjan\u00e7ant retallada, en la qual es van processar per obtenir els par\u00e0metres cinem\u00e0tics i coordinatius. La digitalitzaci\u00f3 es va dur a terme de manera manual a cada fotograma dels 18 marcadors dels cossos dels nedadors (v\u00e8rtex del cap, dit del mig, canell, colze, espatlla, maluc, genoll, tal\u00f3 i primera falange metatarsiana) i d\u2019un marcador fix en el mateix lloc en tots els fotogrames. Al final de la digitalitzaci\u00f3 de cada moment (un cicle de bra\u00e7ada), es van digitalitzar 24 marcadors de control del volum de calibratge, que es van utilitzar per a la transformaci\u00f3 de dos a tres dimensions TLD. Finalment, es va utilitzar la pantalla per identificar els resultats de despla\u00e7ament de tots els marcadors examinats per calcular les variables cinem\u00e0tiques. Es va identificar la ubicaci\u00f3 del centre de massa corporal. Les dades es van suavitzar mitjan\u00e7ant un filtre Butterworth amb una freq\u00fc\u00e8ncia de tall de 4 Hz per sota de segon ordre. Els resultats es van guardar en fulls de c\u00e0lcul de Microsoft Excel i es van emmagatzemar en arxius amb format txt per als c\u00e0lculs de les variables. <\/p>\n\n\n\n

Per avaluar el model de coordinaci\u00f3 i la durada de les fases de la bra\u00e7ada, es van identificar les coordenades horitzontals i verticals de les mans i les espatlles, fotograma a fotograma, juntament amb l\u2019inici i el final de cada fase de la bra\u00e7ada; tant propulsives com no propulsives, com es descriu a continuaci\u00f3 (Chollet et al., 2000<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

\u2022 Entrada i agafada: temps transcorregut des de l\u2019entrada de la m\u00e0 a l\u2019aigua fins a l\u2019inici del moviment de retroc\u00e9s de la m\u00e0 o de la part distal de l\u2019extremitat superior en el cas de nedadors amb amputaci\u00f3 (inici de la fase: primer fotograma en el qual es va identificar l\u2019entrada de la m\u00e0 a l\u2019aigua).<\/p>\n\n\n\n

\u2022 Tracci\u00f3: temps transcorregut entre l\u2019inici del moviment de retroc\u00e9s de la m\u00e0 o del bra\u00e7 amputat fins que se situa per sota de l\u2019espatlla del nedador (inici de la fase: primer fotograma en el qual la coordenada horitzontal de la m\u00e0 va disminuir, despr\u00e9s que la m\u00e0 entr\u00e9s a l\u2019aigua).<\/p>\n\n\n\n

\u2022 Empenta: temps transcorregut entre el moment en qu\u00e8 la m\u00e0 \u00e9s per sota de la l\u00ednia de l\u2019espatlla fins al costat de la cuixa que trenca la superf\u00edcie de l\u2019aigua (inici de la fase: fotograma en el qual les coordenades verticals dels marcadors de l\u2019espatlla i de la m\u00e0 eren iguals). <\/p>\n\n\n\n

\u2022 Recuperaci\u00f3: temps transcorregut entre que la m\u00e0 surt de l\u2019aigua i la mateixa m\u00e0 entra a l\u2019aigua per davant del cos del nedador (inici de la fase: fotograma en el qual el marcador de la m\u00e0 apareix fora de l\u2019aigua).<\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 de dades cinem\u00e0tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La s<\/em> es va obtenir mitjan\u00e7ant el quocient entre el despla\u00e7ament horitzontal del centre de massa (eix x) al llarg del cicle de bra\u00e7ada i el temps per completar el mateix cicle. FB es va calcular mitjan\u00e7ant la inversa de la durada del cicle de bra\u00e7ada multiplicada per 60. LB es va identificar mitjan\u00e7ant el despla\u00e7ament horitzontal del centre de massa del nedador durant el cicle de bra\u00e7ada.<\/p>\n\n\n\n

Identificaci\u00f3 del model de coordinaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El model de coordinaci\u00f3 es va identificar calculant l\u2019IdC (per a nedadors sense amputaci\u00f3 de l\u2019extremitat superior) i l\u2019IdCAdapt (per al nedador amb amputaci\u00f3 de l\u2019extremitat superior) (Chollet et al., 2000<\/a>; Osborough et al., 2010<\/a>). La durada mitjana de cada fase de la bra\u00e7ada es va determinar despr\u00e9s d\u2019examinar els dos primers moviments consecutius (un del bra\u00e7 dret i un altre de l\u2019esquerre) (Chollet et al., 2000<\/a>).  En el moment en qu\u00e8 els nedadors entraven en l\u2019espai calibrat, per exemple, per l\u2019extremitat superior esquerra, l\u2019IdC es definia com l\u2019interval de temps entre el final de la fase d\u2019empenta de l\u2019extremitat superior esquerra i el comen\u00e7ament de la fase de tracci\u00f3 de la dreta (LT1) i l\u2019interval de temps entre el final de la fase d\u2019empenta de l\u2019extremitat superior dreta i el comen\u00e7ament de la segona fase de l\u2019esquerra (LT2) (Chollet et al., 2000<\/a>). Independentment de quina m\u00e0 entr\u00e9s primer en l\u2019espai precalibrat, el retard mitj\u00e0 entre les fases d\u2019empenta de totes dues es va presentar com un percentatge del temps mitj\u00e0 d\u2019un cicle de bra\u00e7ada complet (T) (Chollet et al., 2000<\/a>), utilitzant l\u2019Equaci\u00f3 1, per calcular l\u2019IdC o l\u2019IdCAdapt:<\/p>\n\n\n\n

Equaci\u00f3 1<\/strong><\/h3>\n\n\n
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Aix\u00ed, quan l\u2019IdC o l\u2019IdCAdapt eren < 0, el model de coordinaci\u00f3 era de captura; quan eren = 0, el model era d\u2019oposici\u00f3 i quan eren > 0, el model era de solapament (Chollet et al., 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Consum pic d\u2019oxigen (VO2<\/sub><\/strong>pic)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La T200 nom\u00e9s s\u2019iniciava quan la taxa d\u2019intercanvi respiratori (TIR), identificada per l\u2019ergoespir\u00f2metre, s\u2019aproximava a 0.8. Durant la T200, el VO2<\/sub> i la TIR es van recollir de manera cont\u00ednua en cada respiraci\u00f3. Abans de l\u2019inici de totes les recollides, es va calibrar l\u2019ergoespir\u00f2metre seguint les instruccions del fabricant. Despr\u00e9s del calibratge, es va connectar l\u2019esportista mitjan\u00e7ant un tub de respiraci\u00f3 per a la captaci\u00f3 de gasos respiratoris (Figura 2). Tot aquest aparell estava susp\u00e8s a una al\u00e7ada de 2 m sobre la superf\u00edcie de l\u2019aigua mitjan\u00e7ant mosquetons i cable d\u2019acer amb politges, gr\u00e0cies a la qual cosa es podria seguir el nedador al llarg de la piscina i es minimitzava l\u2019alteraci\u00f3 dels moviments del nedador (Sousa et al., 2013<\/a>). Despr\u00e9s de la prova, els valors de captaci\u00f3 d\u2019oxigen es van filtrar manualment utilitzant el valor de refer\u00e8ncia de mitjana \u00b1 4*desviaci\u00f3 t\u00edpica (De Jesus et al., 2014<\/a>) per minimitzar els artefactes de la captaci\u00f3 de gasos que no representen dades fisiol\u00f2giques. En les an\u00e0lisis, es va utilitzar la mitjana m\u00f2bil de cinc respiracions (Fernandes et al., 2011<\/a>). El VO2m\u00e0x.<\/sub> es va considerar el valor m\u00e9s alt identificat durant la prova (Ribeiro et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Nedador respirant en el tub per a la captaci\u00f3 de gasos respiratoris.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va aplicar la prova de normalitat de Shapiro-Wilk. Es van calcular les mitjanes, les desviacions t\u00edpiques i els l\u00edmits dels intervals de confian\u00e7a de la mitjana (IC del 95\u2006%) de totes les variables d\u2019aquest estudi. A fi de comparar les dades entre les dues voltes de 200 m, es va aplicar la prova t de Student per a les dades aparellades. La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va fixar en p<\/em> < .05. La mida de l\u2019efecte utilitzada va ser la g de Hedge, amb la categoritzaci\u00f3 seg\u00fcent: de 0 a 0.19, insignificant; de 0.2 a 0.59, petit; de 0.6 a 1.19, moderat; d\u20191.2 a 1.99, gran; de 2.0 a 3.99, molt gran, i > 4, gaireb\u00e9 perfecte (Hopkins, 2002<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El rendiment mitj\u00e0 en la T200 va ser de 197.8 \u00b1 24.7 s (IC del 95\u2006%: de 171.9 a 223.7 s). Per classe esportiva, el rendiment en la T200 va ser de 195 s (S8, n<\/em> = 1), 192 \u00b1 28.3 s (S9, n<\/em> = 4) i 221 (S10, n<\/em> = 1). La mitjana i la desviaci\u00f3 t\u00edpica del VO2pic<\/sub> van ser de 44.1 \u00b1 8.4 ml\u2219kg-1\u2219min-1<\/sup> (IC del 95\u2006%: de 35.2 a 53.1 ml\u2219kg-1\u2219min-1<\/sup>). La taula 1 mostra els valors mitjans, les desviacions t\u00edpiques i l\u2019IC del 95\u2006%, els resultats de les comparacions i les mides de l\u2019efecte del tram en la T200.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjana i desviacions t\u00edpiques, l\u00edmits dels intervals de confian\u00e7a de la mitjana (95 %) i dades estad\u00edstiques per a <\/em>v, FB, LB (<\/em>n = 6),<\/em> IdC (<\/em>n = 5) i fases de longitud de bra\u00e7ada dels trams 1 i 2 (S1: 75-100; S2: 175-200 m) respectivament de la T200<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les mides de l\u2019efecte (efectes per trams en la T200) van ser: (i) insignificant per a la velocitat de nataci\u00f3, la freq\u00fc\u00e8ncia de bra\u00e7ada, l\u2019IdC\/IdCAdapt, la durada de les fases d\u2019entrada i agafada, i de tracci\u00f3; i (ii) petit per a la longitud de bra\u00e7ada, la durada de les fases de tracci\u00f3, empenta, recuperaci\u00f3, propulsives i no propulsives.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi tenia per objectiu descriure el rendiment de nedadors amb amputacions en la T200, a trav\u00e9s de par\u00e0metres cinem\u00e0tics i de coordinaci\u00f3 en dos trams de la prova i pel consum pic d\u2019oxigen. Les principals troballes d\u2019aquest estudi van ser que les variables cinem\u00e0tiques no van presentar variacions estad\u00edstiques respecte als dos trams analitzats, la coordinaci\u00f3 va ser classificada com a captura i el consum pic d\u2019oxigen va ser inferior al de nedadors sense discapacitat en la mateixa prova, mitjan\u00e7ant sistema d\u2019intercanvi de gasos per telemetria amb m\u00e8tode directe (Figueiredo et al., 2013<\/a>). Les mides de l\u2019efecte dels temps d\u2019an\u00e0lisi sobre les variables van ser insignificants o petites. <\/p>\n\n\n\n

Segons Prins i Murata (2008)<\/a> i Osborough et al. (2009)<\/a>, els nedadors amb discapacitat f\u00edsica en general, i amb amputaci\u00f3 d\u2019extremitat superior, en particular, per assolir i mantenir la v<\/em> desitjada, compensen la falta del segment propulsiu amb valors de FB m\u00e9s alts en comparaci\u00f3 amb els nedadors sense discapacitat f\u00edsica. \u00c9s a dir, FB exerceix un paper m\u00e9s important en relaci\u00f3 amb el rendiment que LB. En el present estudi, al llarg de m\u00e9s de 200 m, v<\/em> i FB es van mantenir estad\u00edsticament constants (mida de l\u2019efecte insignificant implicat en la reducci\u00f3 de v<\/em> i l\u2019augment de FB), mentre que LB va mostrar una disminuci\u00f3 m\u00e9s gran (mida de l\u2019efecte petit). Aquest resultat reafirma la import\u00e0ncia de FB per als nedadors amb amputacions. Es pot destacar que aquest comportament va ser el mateix en tots els nedadors del present estudi: quatre amb amputacions d\u2019extremitats inferiors i dos amb amputacions d\u2019extremitats superiors. \u00c9s a dir, la capacitat m\u00e9s petita de propulsi\u00f3 de les extremitats inferiors tamb\u00e9 va comportar un augment de FB per al manteniment de v<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En comparaci\u00f3 amb els nedadors amb anatomia t\u00edpica, es va identificar un comportament similar de FB i LB per a l\u2019estil crol de 200 m (augment de FB i disminuci\u00f3 de LB al llarg dels 200 m) en 11 dels 17 nedadors (Huot-Marchand et al., 2005<\/a>). Tot i aix\u00ed, una v<\/em> m\u00e9s gran (1.45 m\u2219s-1) assolida per una LB m\u00e9s gran (2.1 m) i similar FB (41.4 cicles min-1) en relaci\u00f3 amb els nedadors del present estudi en la mateixa prova. Almenys per als nedadors amb discapacitat f\u00edsica a nivell nacional (proves de 100 m estil lliure), LB sembla estar m\u00e9s directament relacionada amb v<\/em> i la classe esportiva per als dos sexes (P\u00e9rez-Tejero et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, en la T200 amb nedadors sense discapacitat, Franken et al. (2016)<\/a> van analitzar quatre divisions de 25 m abans dels 50, 100, 150 i 200 m de la T200 m, i nom\u00e9s van observar un augment entre els 50 i els 200 m en FB. D\u2019altra banda, els valors de LB van disminuir dels 50 m als 200 m. Aix\u00ed, es pot verificar que els dos perfils de nedadors, amb discapacitat i amb anatomia t\u00edpica, al llarg de la T200 tendeixen a augmentar FB, mentre que LB disminueix, modificant la manera en qu\u00e8 v<\/em> s\u2019assoleix i mant\u00e9 al llarg de la dist\u00e0ncia avaluada.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la coordinaci\u00f3 de bra\u00e7os, les mides de l\u2019efecte de les voltes analitzades de la T200 van ser insignificants per a l\u2019IdC o l\u2019IdCAdapt i tots els nedadors, en tots dos trams de la prova, van fer la nataci\u00f3 crol en model de captura. En una T200 entre nedadors sense discapacitat, es va observar un model de captura en l\u2019estudi de Figueiredo et al. (2010)<\/a>, que avaluava la coordinaci\u00f3 de sis esportistes sense discapacitat que van presentar una coordinaci\u00f3 de captura durant tota la prova de 200 m. Tamb\u00e9 es va observar un augment de l\u2019IdC en el 4t parcial de 50 m i aix\u00f2, segons els autors, es va atribuir a un intent de mantenir v<\/em> quan hi ha una disminuci\u00f3 de LB. L\u2019augment de FB es produeix a compte de la reducci\u00f3 de la durada de les fases no propulsives de les bra\u00e7ades, la qual cosa tamb\u00e9 comporta una reducci\u00f3 del temps sense propulsi\u00f3. Mentre que en l\u2019estudi de Franken et al. (2016)<\/a> els valors de l\u2019IdC no van canviar durant els parcials analitzats de la T200, per a Franken et al. (2016)<\/a> nom\u00e9s es produeix un canvi del model de captura al d\u2019oposici\u00f3\/solapament en v<\/em> alta quan FB \u00e9s alta.<\/p>\n\n\n\n

El comportament de la durada de les fases al llarg de la T200 en aquest estudi va ser similar al trobat a les obres publicades (Franken et al., 2016<\/a>). En el mateix estudi, no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edstiques en la durada de les fases d\u2019entrada i agafada, tracci\u00f3 i recuperaci\u00f3 en la T200, per\u00f2 es va observar un augment de la durada de la fase de tracci\u00f3. Aquest augment pot estar relacionat amb el manteniment de l\u2019equilibri corporal i amb el fet que es tracti de l\u2019inici del moviment que seria m\u00e9s propulsiu en la bra\u00e7ada d\u2019estil crol a causa de l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019altres extremitats t\u00edpiques (Santos et al., 2020<\/a>). Les raons d\u2019aquest desequilibri poden ser la prefer\u00e8ncia per la respiraci\u00f3 unilateral, el desequilibri de for\u00e7a entre parells de m\u00fasculs hom\u00f2legs i el d\u00e8ficit de control motor. Millorar la velocitat de les mans i optimitzar la fase de tracci\u00f3 sembla que \u00e9s un punt crucial que han de millorar els nedadors amb amputacions (Santos et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al VO2m\u00e0x.<\/sub>, es poden comprovar, per a una mateixa T200, valors redu\u00efts dels nedadors del present estudi (44.1 \u00b1 8.4 ml\u2219kg-1\u2219min-1<\/sup>) en comparaci\u00f3 amb nedadors d\u2019alt nivell amb una anatomia t\u00edpica (68.5 \u00b1 5.7 ml\u2219kg-1\u2219min-1<\/sup>) (Sousa et al., 2011<\/a>), i nedadors experts amb una anatomia t\u00edpica (52.5 \u00b1 6.3 ml\u2219kg-1\u2219min-1<\/sup>) (Trindade et al., 2018<\/a>). Amb les amputacions, la reducci\u00f3 de la massa muscular provoca una disminuci\u00f3 de la perfusi\u00f3 muscular, la qual cosa al seu torn redueix els valors de VO2<\/sub> (Saltin et al., 1998<\/a>). D\u2019aquesta manera, els nedadors amb amputaci\u00f3 d\u2019extremitats tenen un VO2pic<\/sub> m\u00e9s baix que els que tenen una anatomia t\u00edpica, fins i tot els nedadors experts. Juntament amb el VO2 ja de per si baix, destaca la dificultat dels nedadors amb defici\u00e8ncia per mantenir l\u2019esfor\u00e7 aer\u00f2bic m\u00e0xim (Ramos Junior, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com a principal limitaci\u00f3 d\u2019aquest estudi es pot destacar la mida de la mostra. Aquesta limitaci\u00f3 no permet extrapolar les dades a totes les poblacions de nedadors amb discapacitat f\u00edsica. Tot i aix\u00ed, els resultats permeten aproximacions en el context de nedadors amb amputacions. Es podran fer futures investigacions amb aquesta part de la poblaci\u00f3 per entendre millor les dades a fi d\u2019ajudar els professionals implicats en l\u2019esport per a persones amb discapacitat.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi indiquen que en la T200 els nedadors amputats van tendir a modificar les variables cinem\u00e0tiques al llarg dels temps M1 i M2 amb un augment de FB i una disminuci\u00f3 de LB, aix\u00ed com una disminuci\u00f3 de v<\/em>. Els esportistes van adoptar la coordinaci\u00f3 en el model de captura i van passar la major part del temps en la fase no propulsiva. El consum pic d\u2019oxigen va ser inferior a l\u2019observat en nedadors sense discapacitat en la mateixa prova.<\/p>\n\n\n\n

Declaraci\u00f3 informativa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Sense finan\u00e7ament. L’estudi va ser aprovat pel comit\u00e8 local d’\u00e8tica (Comit\u00e8 d’\u00c8tica en Recerca de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul-UFRGS, n\u00famero 2.274.037) i es va fer d’acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser descriure la cinem\u00e0tica, la coordinaci\u00f3 de bra\u00e7os i el consum d\u2019oxigen de nedadors amb amputacions, i comprovar l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests par\u00e0metres en dues voltes (75-100 m i 175-200 m) d\u2019una prova de 200 m d\u2019estil crol (T200). Hi van participar sis nedadors (quatre homes i dues dones) amb amputacions (edat: […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341],"tags":[10625,8860,4643,9247,3892],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["amputaci\u00f3<\/a>","biomec\u00e0nica<\/a>","esport adaptat<\/a>","fisiologia<\/a>","nataci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["amputaci\u00f3<\/span>","biomec\u00e0nica<\/span>","esport adaptat<\/span>","fisiologia<\/span>","nataci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 6 octubre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 17:57","modified":"Updated on 6 octubre 2023 11:10"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60136\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60136"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60136\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61825,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60136\/revisions\/61825\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60136"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60136"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60136"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}