{"id":60129,"date":"2023-06-30T17:52:42","date_gmt":"2023-06-30T17:52:42","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/equilibrar-el-entrenamiento-deportivo-con-la-vida-personal-es-posible\/"},"modified":"2023-09-30T09:08:19","modified_gmt":"2023-09-30T09:08:19","slug":"equilibrar-lentrenament-esportiu-amb-la-vida-personal-es-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/equilibrar-lentrenament-esportiu-amb-la-vida-personal-es-possible\/","title":{"rendered":"Conciliar la profesi\u00f3n d’entrenador\/a i la vida personal. \u00c9s possible?"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La professi\u00f3 d\u2019entrenador\/a es caracteritza per entorns exigents que afecten l\u2019equilibri entre vida laboral i personal. Per aix\u00f2, \u00e9s necessari examinar els reptes a qu\u00e8 s\u2019enfronten les i els entrenadors a l\u2019hora de compaginar les seves obligacions professionals amb els seus interessos familiars i\/o personals. Aquest estudi pretenia con\u00e8ixer millor les diferents experi\u00e8ncies de conflicte entre vida laboral i personal a qu\u00e8 s\u2019enfronten les i els entrenadors i com perceben el suport en mat\u00e8ria de conciliaci\u00f3 que els donen les seves entitats esportives. L\u2019estudi es va basar en entrevistes semiestructurades amb una mostra de set entrenadors i vuit entrenadores que treballen a Espanya. Els resultats van mostrar que la professi\u00f3 d\u2019entrenador\/a afectava negativament la seva vida personal i social. Els i les entrenadores solien donar prioritat a la seva professi\u00f3, en la qual poden continuar gr\u00e0cies al suport de fam\u00edlia i amistats. Principalment, en el cas dels homes, gr\u00e0cies al suport de les esposes, i en el cas de les dones, gr\u00e0cies al suport d\u2019amistats i avis o \u00e0vies. Les entitats per la seva part, engeguen mesures per conciliar la vida laboral i la familiar, com ara oferir suport personal i financer, ajustar els horaris i condensar les sessions d\u2019entrenament. Aquests resultats poden ajudar a identificar millor estrat\u00e8gies que permetin reduir el conflicte entre la vida laboral i la personal dels entrenadors i les entrenadores.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> carrera professional entrenador\/a<\/span>, conflicte treball-vida<\/span>, entitats<\/span>, g\u00e8nere<\/span>, vida personal<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els entrenadors i entrenadores s\u00f3n un component clau del sistema esportiu i compleixen una funci\u00f3 important en brindar suport emocional i informatiu als i les esportistes (Porto et al., 2021<\/a>). Tanmateix, no s\u2019ha estudiat en profunditat la manera en qu\u00e8 les entitats esportives poden contribuir al desenvolupament de la seva carrera professional (Dawson i Phillips, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La feina d\u2019entrenador\/a es caracteritza sovint per horaris llargs i poc ortodoxos, aix\u00ed com per condicions laborals pr\u00f2pies de la professi\u00f3, com ara exercir diverses funcions i afrontar una s\u00e8rie de factors estressants (per exemple, sobrec\u00e0rrega, poca estabilitat laboral i expectatives dels altres) (Fletcher i Scott, 2010<\/a>; Norris et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, els entrenadors i entrenadores solen tenir una identitat professional mixta (combinada amb altres feines [pagades]) i escassegen les oportunitats d\u2019aconseguir una remuneraci\u00f3 (Duffy et al., 2011<\/a>; Vi\u00f1as i P\u00e9rez, 2014<\/a>). Per facilitar les traject\u00f2ries professionals dels entrenadors i les entrenadores, \u00e9s necessari explorar els reptes a qu\u00e8 s\u2019enfronten quan intenten conciliar<\/em> la seva funci\u00f3 professional amb les seves obligacions familiars o interessos personals.<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, hi ha hagut inter\u00e8s a analitzar el conflicte entre la vida laboral i la familiar en aquesta professi\u00f3 (Bruening et al., 2016<\/a>; Dixon i Bruening, 2005<\/a>; Dixon i Sagas, 2007<\/a>; Graham i Dixon, 2017<\/a>; Joncheray et al., 2019<\/a>; Sisjord et al., 2022<\/a>). El conflicte entre la vida laboral i la familiar s\u2019ha definit com un tipus de conflicte entre rols en el qual no \u00e9s f\u00e0cil compaginar determinades responsabilitats laborals i familiars, la qual cosa pot afectar negativament els \u00e0mbits en conflicte (Greenhaus i Beutell, 1985<\/a>). S\u2019ha considerat que el conflicte entre la vida laboral i la personal t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies tant per als resultats relacionats amb la feina (per exemple, satisfacci\u00f3 laboral, rendiment laboral i intenci\u00f3 de canviar de feina) com per als resultats no relacionats amb la feina (per exemple, satisfacci\u00f3 vital i satisfacci\u00f3 familiar) (Allen et al., 2000<\/a>). Per exemple, els estudis previs han destacat la repercussi\u00f3 negativa d\u2019aquest conflicte en la intenci\u00f3 dels entrenadors i entrenadores de deixar la professi\u00f3 (Kamphoff, 2010<\/a>) i, en el cas dels entrenadors i entrenadores que tenen fills, la influ\u00e8ncia en la seva relaci\u00f3 amb ells (Dixon i Bruening, 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Alguns estudis han suggerit l\u2019an\u00e0lisi de la complexitat de la interf\u00edcie treball-fam\u00edlia a trav\u00e9s d\u2019un model multisistema que inclou el nivell individual, el de l\u2019entitat esportiva i el sociocultural (Dixon i Bruening, 2007<\/a>; Sisjord et al., 2022<\/a>). Segons aquest model, el nivell individual aborda la manera en qu\u00e8 els entrenadors i entrenadores difereixen en la seva experi\u00e8ncia relacionada amb el conflicte entre la vida laboral i la personal, en funci\u00f3 de factors personals com ara la personalitat, els valors laborals, l\u2019estructura familiar, les estrat\u00e8gies d\u2019afrontament i el g\u00e8nere. El nivell de l\u2019entitat esportiva se centra en les caracter\u00edstiques del lloc de treball (per exemple, la pressi\u00f3 laboral, els horaris i la programaci\u00f3 de la feina i la idiosincr\u00e0sia de l\u2019entitat), i la interacci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques amb el comportament individual. En tercer lloc, el nivell sociocultural se centra en els significats, les normes i els valors socials relacionats amb la feina i la fam\u00edlia, aix\u00ed com en les interpretacions socials generals dels dos conceptes. Aquest nivell assumeix que la interf\u00edcie treball-vida-fam\u00edlia est\u00e0 integrada en un sistema m\u00e9s ampli de significat social que influeix en la vida dels entrenadors i entrenadores (Dabbs et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per exemple, les ideologies de g\u00e8nere tradicionals que conceben les tasques dom\u00e8stiques i la cura dels fills com a responsabilitats de les dones poden influir en l\u2019activitat d’entrenar (Hinojosa et al., 2018<\/a>, 2020<\/a>; Knoppers, 1992<\/a>; LaVoi i Dutove, 2012<\/a>; OCDE, 2020<\/a>). La recerca ha examinat els obstacles i suports que perceben les entrenadores (Hinojosa et al., 2018<\/a>, 2020<\/a>; LaVoi i Dutove, 2012<\/a>; Stirling et al., 2017<\/a>). El model \u201cdues persones, una sola carrera professional\u201d (Knoppers, 1992<\/a>) afirma que l\u2019entrenador (home) t\u00e9 el seu propi temps i energia per dedicar-se a la professi\u00f3 i tamb\u00e9 el temps i l\u2019energia de la companya, que assistir\u00e0 als partits i s\u2019ocupar\u00e0 de les criatures i les tasques dom\u00e8stiques (Dixon i Bruening, 2005<\/a>; Knoppers, 1992)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, mentre que la majoria dels estudis anteriors s\u2019ha centrat en les dificultats que es troben els entrenadors i entrenadores amb fills, hi ha un buit de coneixement sobre les adaptacions de la vida laboral i personal a qu\u00e8 s\u2019enfronten les i els entrenadors sense fills (Taylor et al., 2019<\/a>). En el context espanyol, un estudi recent va concloure que el 61.8 % dels entrenadors i el 84.6 % de les entrenadores no tenien fills (Hinojosa et al., 2018<\/a>, 2020<\/a>). Per tant, en el present estudi s\u2019ha tingut en compte l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019entrenadors i entrenadores amb fills i sense en l\u2019estructura familiar. En aquesta l\u00ednia, es va utilitzar el terme \u201cConflicte Treball-Vida\u201d (CTV) amb la intenci\u00f3 d\u2019incorporar un concepte m\u00e9s ampli del conflicte entre la feina, la vida personal i la vida familiar (Hill et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tant, l\u2019objectiu del present estudi era con\u00e8ixer de manera m\u00e9s exhaustiva les diferents experi\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb el CTV que es troben els entrenadors i entrenadores, i com perceben el suport que els brinda l\u2019entitat esportiva en mat\u00e8ria de conciliaci\u00f3. Amb aix\u00f2, el present estudi tamb\u00e9 tenia per meta contribuir al coneixement sobre els entrenadors i entrenadores espanyols, amb fills i sense en l\u2019estructura familiar.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va constituir una fase d\u2019un ampli projecte de recerca dut a terme a Espanya sobre l\u2019entorn laboral dels entrenadors i entrenadores. En el disseny d\u2019aquesta fase concreta del projecte de recerca, es va utilitzar un enfocament qualitatiu. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Adoptem un enfocament de mostreig intencional per garantir la representaci\u00f3 d\u2019entrenadors i entrenadores amb diferents estructures familiars, anys d\u2019experi\u00e8ncia i context esportiu. Els criteris inicials eren persones amb almenys tres anys d\u2019experi\u00e8ncia en la professi\u00f3 i que estiguessin exercint-la. Es van entrevistar 15 participants (7 homes i 8 dones d\u2019edats compreses entre els 26 i els 60 anys) d\u2019un grup m\u00e9s ampli d\u2019entrenadors i entrenadores que, en un estudi anterior, havien omplert un q\u00fcestionari quantitatiu sobre el seu entorn laboral psicosocial (N<\/em> = 1,420), i que posteriorment van acceptar participar.<\/p>\n\n\n\n

El resultat va ser una mostra de professionals que havien entrenat en diversos esports, durant una mitjana de 17 anys, i en diferents llocs (des de primer\/a entrenador\/a fins a entrenador\/a assistent) en diferents nivells. La mostra tamb\u00e9 era diversa quant a estructures familiars i condicions contractuals (vegeu la Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la mostra.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Procediments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica d\u2019estudis cl\u00ednics de l\u2019Administraci\u00f3 esportiva de Catalunya (05\/2016\/ CEICEGC), als entrenadors i entrenadores en actiu que havien acceptat participar se\u2019ls va enviar un correu electr\u00f2nic que contenia una descripci\u00f3 completa del present estudi i se\u2019ls va donar l\u2019oportunitat de participar volunt\u00e0riament en entrevistes presencials. Es va obtenir el consentiment informat dels i les participants abans d\u2019iniciar l\u2019estudi. Les entrevistes es van fer utilitzant una guia d\u2019entrevista semiestructurada basada en les dimensions proposades en el model multinivell de Dixon i Bruening (2005)<\/a> (individual, de l\u2019entitat esportiva i sociocultural). La guia de l\u2019entrevista cobria biografies i itineraris cap a la professi\u00f3, dades sobre la carrera professional, contractaci\u00f3\/ocupaci\u00f3, barreres i ajuts per comen\u00e7ar a treballar com a entrenador o entrenadora (per exemple, \u201cPodria descriure el seu dia a dia com a entrenador\/a i el que implica?\u201d i \u201cCom planifica i gestiona la seva feina?\u201d). Les entrevistes es van fer en el moment i lloc triat per cada participant, amb una durada d\u2019entre 35 i 90 minuts, i es van enregistrar i es van transcriure textualment. A cada participant li assignem un pseud\u00f2nim per protegir-ne la identitat.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi tem\u00e0tica va seguir la guia anal\u00edtica recomanada per Sparkes i Smith (2014)<\/a> identificant i categoritzant els temes seguint sis passos: (1) familiaritzaci\u00f3 amb les dades, que va incloure la transcripci\u00f3 i lectura de les entrevistes; (2) generaci\u00f3 dels codis inicials a partir d\u2019estudis anteriors i, posteriorment, identificaci\u00f3 d\u2019alguns dels codis a mesura que s\u2019analitzaven les dades mitjan\u00e7ant un enfocament inductiu; (3) agrupaci\u00f3 dels codis en temes principals: les dades es van agrupar en un conjunt m\u00e9s inclusiu i significatiu (sense segregar cada nivell, per\u00f2 buscant la coher\u00e8ncia dels relats); (4) revisi\u00f3 dels temes; (5) definici\u00f3 i denominaci\u00f3 dels temes, i (6) elaboraci\u00f3 de l\u2019informe. Es va utilitzar el programa inform\u00e0tic Atlas.ti<\/a> 7 per organitzar la codificaci\u00f3 de les dades i l\u2019an\u00e0lisi de les entrevistes. D\u2019acord amb aquests passos, per a aquest article, les autores van seleccionar el conjunt de dades que tenia certa rellev\u00e0ncia per al CTV. Avan\u00e7ant i retrocedint entre tot el conjunt de dades, els codis inicials relacionats van ser \u201cestructura familiar\u201d, \u201cvalors laborals i vitals\u201d, \u201ccultura de l\u2019entitat\u201d i \u201cmecanismes de suport\u201d. A continuaci\u00f3, els diferents codis es van classificar en temes potencials que es van refinar fins a arribar als definitius. Per a cada tema individual, es va dur a terme una an\u00e0lisi detallada; aix\u00ed mateix, es va considerar cada tema en relaci\u00f3 amb els altres. Es van identificar les afirmacions m\u00e9s significatives dels i les participants per exemplificar els temes de l\u2019apartat de resultats.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada assolida la saturaci\u00f3 de les dades, es va determinar la fiabilitat i la credibilitat mitjan\u00e7ant les seg\u00fcents tres estrat\u00e8gies de verificaci\u00f3 (Creswell i Miller, 2000<\/a>): (1) descripcions copioses i denses utilitzant citacions dels i les participants (que es presentaran en els resultats i en la discussi\u00f3); (2) revisi\u00f3 cient\u00edfica externa o reuni\u00f3 informativa (l\u2019equip de recerca va debatre la llista inicial de codis i els codis que van sorgir de les entrevistes); i (3) auditories externes (dues investigadores externes van verificar el proc\u00e9s d\u2019identificaci\u00f3 i refinament dels temes).<\/p>\n\n\n\n

Resultats i discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019examen de l\u2019experi\u00e8ncia dels entrenadors i entrenadores en intentar conciliar la feina i la vida personal va permetre comprendre les situacions variables i complexes a qu\u00e8 s\u2019enfronten. Es van identificar tres temes principals: \u201cLa feina com a entrenador\/a o la fam\u00edlia i les amistats?, \u201cSuport de familiars i amistats\u201d i \u201cSuport de l\u2019entitat\u201d. <\/p>\n\n\n\n

La feina com a entrenador\/a o la fam\u00edlia i les amistats?<\/h4>\n\n\n\n

Aquest tema descriu la situaci\u00f3 que van viure 5 dones i 3 homes quan van sentir que havien de triar entre la seva vida personal o professional. En el seu testimoni van destacar que solien donar prioritat a la seva feina sobre altres aspectes de la seva vida. Aix\u00ed, en aquests casos van decidir augmentar el temps dedicat a entrenar, de manera preferent respecte a la seva activitat social, com ara passar temps amb la fam\u00edlia i les amistats. La Sonia va recon\u00e8ixer que donava prioritat a la seva feina com a entrenadora i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no tenia temps lliure ni podia gaudir d\u2019altres aficions:<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa veritat \u00e9s que he deixat enrere la meva vida personal i la meva vida a casa (…). No tinc temps per a res. Tinc un apartament al camp i ja no hi vaig, perqu\u00e8 tinc competicions.\u201d<\/em> (Sonia, dos fills, b\u00e0squet)<\/p>\n\n\n\n

La Cristina, entrenadora assistent internacional de gimn\u00e0stica amb m\u00e9s de 16 anys d\u2019experi\u00e8ncia, tamb\u00e9 va declarar:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn aquest moment, oficialment treballo 24 hores a la setmana. Extraoficialment, arribo tots els dies a les 09:00 i me\u2019n vaig a les 20:00, tots els dies. Estic intentant adaptar-me a l\u2019horari, per\u00f2 quan est\u00e0s amb un grup que fa sessions dobles d\u2019entrenament i t\u2019est\u00e0s preparant per a competicions importants has de ser-hi. Si no hi ets, perdr\u00e0s massa…\u201d<\/em>  (Cristina, sense fills, gimn\u00e0stica)<\/p>\n\n\n\n

En el cas de la Cristina, la cultura orientada a resultats del seu club va influir en la seva decisi\u00f3 individual de centrar-se principalment en la feina com a entrenadora. Encara que tenia un contracte a jornada parcial, estava present a jornada completa en el club esportiu. En aquesta decisi\u00f3, tamb\u00e9 hi va influir el seu alt comprom\u00eds professional, tal com han descrit estudis anteriors (Cunningham et al., 2001<\/a>). Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, molts dels entrenadors i entrenadores van considerar que no hi havia espai per a altres activitats a part d\u2019entrenar. Van descriure que passaven un temps desproporcionat entrenant i assistint a competicions (les seves pr\u00f2pies competicions i tamb\u00e9 les d\u2019altres equips), la qual cosa repercutia directament i negativament en el seu temps personal. Aquesta din\u00e0mica aclaparadora que deixa poc temps lliure \u00e9s molt comuna en el context espanyol i tenia conseq\u00fc\u00e8ncies en la interf\u00edcie treball-vida dels entrenadors i entrenadores.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, quatre participants van admetre que havien trencat amb la seva parella a causa de la seva implicaci\u00f3 i comprom\u00eds amb la seva feina. El Jaume, seleccionador internacional a jornada completa, va explicar que ser entrenador de futbol va ser el principal motiu del seu divorci:<\/p>\n\n\n\n

\u201cB\u00e9, en el futbol, i sobretot quan ets entrenador, \u00e9s complicat gestionar la vida familiar. Em vaig separar de la meva dona pel futbol… S\u00ed, potser alguns dels problemes i discussions amb la meva exdona van ser deguts al fet que ella no entenia aquesta forma de vida, que per a mi era normal perqu\u00e8 vaig n\u00e9ixer i vaig cr\u00e9ixer en aquest ambient.\u201d<\/em> (Jaume, 3 fills, futbol)<\/p>\n\n\n\n

La Cristina havia experimentat de manera similar la falta de temps lliure en intentar compaginar el seu paper d\u2019entrenadora amb el de parella:<\/p>\n\n\n\n

\u201cFa cinc o sis anys vivia amb una parella estable. I un dels motius pels quals vaig deixar la relaci\u00f3 va ser que no podia compaginar-la amb les exig\u00e8ncies de la feina com a entrenadora. L\u2019entrenament enva\u00efa el meu temps personal i ell no estava disposat a acceptar-ho; va ser una de les raons per les quals vam trencar.\u201d <\/em>(Cristina, sense fills, gimn\u00e0stica)<\/p>\n\n\n\n

Jes\u00fas, director t\u00e8cnic i entrenador regional de voleibol a jornada parcial, va donar un altre exemple de la manera en qu\u00e8 les relacions es veien afectades pel fet de dedicar molt de temps a la professi\u00f3 d\u2019entrenador: <\/p>\n\n\n\n

\u201cEm va resultar dif\u00edcil perqu\u00e8 tamb\u00e9 va afectar la meva vida social o familiar. En aquella \u00e8poca, no estava casat, per\u00f2 ja tenia parella i vam trencar per aquesta ra\u00f3, perqu\u00e8 passava moltes hores en el club.\u201d <\/em>(Jes\u00fas, 1 fill, voleibol)<\/p>\n\n\n\n

Les circumst\u00e0ncies de cada entrenador o entrenadora poden ser diferents, per\u00f2 el principal motiu de la ruptura de la relaci\u00f3 va ser l\u2019estil de vida que s\u2019espera dels entrenadors o entrenadores, el qual va portar a prioritzar la professi\u00f3 sobre la seva vida personal.<\/p>\n\n\n\n

Quan l\u2019horari no s\u2019adaptava, aquests patien una c\u00e0rrega de treball aclaparadora i pesada i sentien que no hi havia l\u00edmits entre la seva vida personal i professional. Com afirma Irene, entrenadora nacional de voleibol a jornada completa: <\/p>\n\n\n\n

\u201cB\u00e9, hi ha una cosa que considero injusta i que m\u2019agradaria que es canvi\u00e9s en el futur. Es tracta de l\u2019horari de treball, perqu\u00e8 la gent acaba la seva jornada laboral i aix\u00f2 significa que el treball ha acabat, per\u00f2 l\u2019entrenador s\u2019ha d\u2019emportar la feina a casa. Un partit no nom\u00e9s dura el temps en qu\u00e8 el marcador est\u00e0 en progr\u00e9s, sin\u00f3 tamb\u00e9 les hores pr\u00e8vies, la jugadora lesionada que portes al metge… Totes aquestes coses no es valoren. Per a mi, aquesta \u00e9s la part injusta de la professi\u00f3.\u201d<\/em> (Irene, sense fills, voleibol)<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, les exig\u00e8ncies de la professi\u00f3 s\u00f3n elevades i, en ocasions, als entrenadors i entrenadores els costa conciliar els compromisos personals, socials i professionals. Les conseq\u00fc\u00e8ncies per a cada persona, tals com la insatisfacci\u00f3 laboral, es devien al fet de treballar moltes hores i a les seves dificultats per separar el seu temps de treball del seu temps lliure. El concepte d\u2019addicci\u00f3 al treball apareix en el testimoni dels i les entrenadores, que s\u2019esfor\u00e7aven m\u00e9s de l\u2019esperat en la seva professi\u00f3 mentre desatenien la seva vida fora d\u2019aquesta activitat. Tal com han posat de manifest estudis anteriors, les carreres professionals esportives, com la d\u2019entrenador\/a, s\u00f3n m\u00e9s propenses a l\u2019addicci\u00f3 al treball (Taylor et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, el CTV tamb\u00e9 pot conduir a deixar el lloc de treball. Jes\u00fas, l\u2019entrenador de voleibol, despr\u00e9s de la seva primera experi\u00e8ncia, va optar per deixar la feina d\u2019entrenador i buscar-ne un altre per donar prioritat a la seva vida familiar actual: <\/p>\n\n\n\n

\u201cHi va haver un per\u00edode de la meva vida en qu\u00e8 entrenava amb plena dedicaci\u00f3. En el club anterior, treballava de dilluns a diumenge, per\u00f2 era solter i passava moltes hores all\u00e0. En estar casat i entrenar en un altre club, s\u2019esperava massa de mi i vaig decidir no seguir en aquell club.\u201d<\/em> (Jes\u00fas, 1 fill, voleibol)<\/p>\n\n\n\n

Aquesta conclusi\u00f3 subratlla la rellev\u00e0ncia i influ\u00e8ncia del CTV en la intenci\u00f3 dels entrenadors i entrenadores de deixar el club o la professi\u00f3. Com descriuen Fletcher i Scott (2010)<\/a>, aquest estudi tamb\u00e9 mostra que la professi\u00f3 d\u2019entrenador\/a es caracteritza per exigir horaris llargs i poc ortodoxos, un alt grau de comprom\u00eds (els entrenadors i entrenadores sentin la necessitat d\u2019estar connectats tots els dies, a tota hora) i una cultura orientada als resultats. Com s\u2019observa en el cas del Jes\u00fas, aquests factors relatius a l\u2019entitat van afectar la seva vida personal fins que es va enfrontar a la disjuntiva entre la fam\u00edlia\/vida personal i la professi\u00f3 d\u2019entrenador. Llavors, els entrenadors i entrenadores senten la necessitat d\u2019escollir constantment entre dos \u00e0mbits: la feina i la fam\u00edlia. Independentment de l\u2019edat, el g\u00e8nere, el nivell competitiu i l\u2019horari de treball, els entrenadors i entrenadores van descriure la interf\u00edcie entre feina i vida personal\/fam\u00edlia com a elements independents que formen una dicotomia.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats mostren que els factors relatius a l\u2019entitat i els factors socioculturals van influir en les experi\u00e8ncies dels i les entrenadores, com ara el desgast emocional, les ruptures de relacions o l\u2019abandonament de la professi\u00f3. Segons Dixon i Bruening (2007)<\/a>, quan les persones prenen decisions sobre la feina i la fam\u00edlia, no disposen d\u2019un conjunt il\u00b7limitat d\u2019opcions, ja que les condicions estructurals interactuen amb les decisions individuals. En el context sociocultural espanyol, que es caracteritza per unes mesures i pol\u00edtiques m\u00ednimes en mat\u00e8ria de conciliaci\u00f3 de la vida laboral i familiar (OCDE, 2020<\/a>, Valiente, 2000<\/a>), el CTV influeix en gran mesura en el desenvolupament de la carrera professional dels entrenadors i entrenadores, especialment en el cas de les dones. Per aix\u00f2 el suport de la fam\u00edlia i les amistats, aix\u00ed com de les entitats esportives, exerceix una funci\u00f3 essencial a l\u2019hora de determinar com \u00e9s la gesti\u00f3 dels entrenadors i entrenadores del seu propi CTV. El desenvolupem en els temes seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

Suport de familiars i amistats<\/h4>\n\n\n\n

En intentar conciliar vida i feina, la majoria dels entrenadors i entrenadores va destacar la import\u00e0ncia del suport familiar per tenir continu\u00eftat en aquesta professi\u00f3. En aquests casos, els i les participants van descriure que la seva fam\u00edlia els donava un suport fonamental. A difer\u00e8ncia de les experi\u00e8ncies descrites en el tema anterior, hi ha entrenadors i entrenadores que no es van veure obligats a elegir entre dues esferes (feina o vida\/fam\u00edlia), tal com va explicar el Jordi, primer entrenador de waterpolo:<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa meva dona em va con\u00e8ixer com a esportista, aix\u00ed que ja sabia que l\u2019esport era molt important per a mi. I, d\u2019alguna manera, ho va entendre i ho va acceptar.\u201d<\/em> (Jordi, sense fills, waterpolo)<\/p>\n\n\n\n

Per a la majoria dels homes que estaven casats o convivien amb la seva parella, aquesta exercia una important funci\u00f3 de suport. El suport de l\u2019esposa va ser un factor crucial perqu\u00e8 l\u2019Albert continu\u00e9s la seva carrera com a entrenador, sobretot a partir de la pres\u00e8ncia de nens en l\u2019estructura familiar: <\/p>\n\n\n\n

\u201cEl meu suport \u00e9s b\u00e0sicament la meva dona. Si no m\u2019hagu\u00e9s donat suport, jo no hauria pogut continuar entrenant.\u201d<\/em> (Albert, 1 fill, b\u00e0squet)<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el suport familiar a escala individual va ser un factor important perqu\u00e8 els entrenadors obtinguessin un resultat positiu, com la satisfacci\u00f3 laboral o vital. Els resultats posen en relleu que aquests entrenadors tenien l\u2019expectativa que la seva fam\u00edlia s\u2019impliqu\u00e9s en la seva professi\u00f3 i que els don\u00e9s suport en les seves funcions familiars i com a entrenadors:<\/p>\n\n\n\n

\u201cQuan la meva dona estava embarassada, jo ja entrenava equips i elles (esposa i filla) ja em seguien. I, quan va n\u00e9ixer la meva filla, van continuar seguint-me amb el nad\u00f3 al cotxet. Naturalment, el problema d\u2019un entrenador que no deixa la professi\u00f3 \u00e9s que la fam\u00edlia l\u2019ha de seguir. I tinc la sort que la meva dona ha ent\u00e8s que la professi\u00f3 d\u2019entrenador forma part de la meva vida.\u201d<\/em> (Jes\u00fas, 1 filla, voleibol)<\/p>\n\n\n\n

En tots aquests casos, els homes comptaven b\u00e0sicament amb el suport del seu c\u00f2njuge o parella estable per a la seva activitat com a entrenadors. A m\u00e9s, aquests resultats il\u00b7lustraven l\u2019estructura del model \u201cdues persones, una sola carrera professional\u201d que s\u2019ha descrit anteriorment en la professi\u00f3 d’entrenador\/a (Dixon i Bruening, 2005<\/a>; Hinojosa-Alcalde et al., 2020<\/a>; Knoppers, 1992<\/a>; LaVoi i Dutove, 2012<\/a>). Aix\u00f2 connecta sobretot amb les experi\u00e8ncies dels participants masculins, per\u00f2 no amb les de les entrenadores.<\/p>\n\n\n\n

Per contra, aquestes van descriure amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia mecanismes de suport diferents al seu c\u00f2njuge o parella estable. Per exemple, la Sonia, entrenadora regional de b\u00e0squet a jornada parcial, va explicar: <\/p>\n\n\n\n

\u201cMentre entrenava, la mare de l\u2019amiga de la meva filla se les quedava perqu\u00e8 fessin els deures i, quan acabava els entrenaments, recollia les meves filles i me n\u2019anava a casa.\u201d<\/em> (Sonia, 2 filles, b\u00e0squet)<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ana, entrenadora de gimn\u00e0stica a jornada parcial, per la seva banda va destacar el paper de l\u2019avi i l\u2019\u00e0via dels seus fills a l\u2019hora de compaginar la professi\u00f3 d\u2019entrenadora amb la seva vida personal:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl meu pare i la meva mare m\u2019ajuden molt amb els nens mentre entreno, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de portar. De vegades he de buscar altres opcions o contractar una cangur.\u201d<\/em> (Ana, 2 fills, gimn\u00e0stica)<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 va demostrar que els mecanismes de suport per part de la parella van facilitar el desenvolupament professional dels entrenadors i van reduir les seves sensacions de conflicte entre vida laboral i familiar, per\u00f2 no en el cas de les entrenadores.<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, els resultats d\u2019aquest estudi posen de manifest que el sistema sociocultural de g\u00e8nere tamb\u00e9 influeix en el desenvolupament professional dels entrenadors i entrenadores, tal com han revelat estudis previs (Hinojosa et al., 2018<\/a>, 2020<\/a>; Knoppers, 1992<\/a>; LaVoi i Dutove, 2012<\/a>; OCDE, 2020<\/a>; LaVoi i Dutove, 2012<\/a>; Stirling et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, implica que la sostenibilitat de la professi\u00f3 d\u2019entrenador o entrenadora dep\u00e8n en gran mesura dels mecanismes de suport de la fam\u00edlia i les amistats, i ve determinada per aquests mecanismes. La Cristina, que no t\u00e9 fills, va comentar:<\/p>\n\n\n\n

\u201cSi tingu\u00e9s fills, llavors necessitaria ajuda per continuar entrenant, per\u00f2 ara no em preocupa la q\u00fcesti\u00f3 de tenir ajuda, encara que crec que tampoc no la necessito.\u201d <\/em>(Cristina, sense fills, gimn\u00e0stica)<\/p>\n\n\n\n

Les experi\u00e8ncies dels i les participants van mostrar que els mecanismes de suport (fam\u00edlia o amistats) permetien als entrenadors i entrenadores continuar en la professi\u00f3 i redu\u00efen la sensaci\u00f3 de CTV, tal com descriuen Sisjord et al. (2022)<\/a>. Per tant, l\u2019aspecte preocupant que sorgeix d\u2019aquests resultats \u00e9s la depend\u00e8ncia d\u2019aquest suport, la qual cosa suggereix que qualsevol canvi en aquests mecanismes de suport individual conduiria a un CTV m\u00e9s gran. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les mesures des de les entitats s\u00f3n necess\u00e0ries per disminuir la depend\u00e8ncia dels mecanismes de suport externs i perqu\u00e8 els entrenadors i entrenadores accedeixin a la professi\u00f3 i hi progressin, aix\u00ed com per retenir els entrenadors i entrenadores que no comptin amb aquesta dedicaci\u00f3 des de l\u2019entorn familiar, especialment les dones.<\/p>\n\n\n\n

Suport de l\u2019entitat  <\/h4>\n\n\n\n

Els factors socioculturals, com les normes culturals i les expectatives de les diverses tasques que implica la professi\u00f3 d\u2019entrenador\/a, van contribuir a la baixa percepci\u00f3 de suport de l\u2019entitat en la majoria dels casos. No obstant aix\u00f2, hi ha diverses experi\u00e8ncies en les quals els entrenadors i entrenadores van percebre suport dins de la seva entitat esportiva per compaginar la vida laboral i la personal.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, alguns entrenadors i entrenadores van percebre diferents mecanismes de suport creats per les entitats. Per exemple, el fet que els seus fills poguessin entrenar en el mateix horari i espai de treball sense cost econ\u00f2mic es percebia com una manera de conciliar les esferes laboral i familiar.<\/p>\n\n\n\n

\u201cQuan les meves filles eren petites, va ser per\u00edode en qu\u00e8 m\u00e9s em va costar compaginar la professi\u00f3 d\u2019entrenadora amb la fam\u00edlia. Les meves filles eren com \u2018pilotes\u2019, perqu\u00e8 anaven d\u2019un costat a l\u2019altre i sempre estaven amb mi. (…) La meva filla petita tamb\u00e9 entrenava aqu\u00ed, perqu\u00e8 podia venir amb mi, aix\u00ed que entrenava amb el meu equip.\u201d<\/em> (Sonia, 2 filles, b\u00e0squet)<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, factors relatius a l\u2019entitat com ara una cultura del club familiar van portar els entrenadors i entrenadores a experimentar nivells inferiors de CTV.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, l\u2019entitat esportiva es pot convertir en un mecanisme de suport per als entrenadors i entrenadores en cas de dificultats personals. Per exemple, la Sonia va descriure la manera en qu\u00e8 l\u2019entitat esportiva li va donar suport quan ella es va plantejar deixar la professi\u00f3. En aquest cas, l\u2019entitat esportiva va oferir suport personal i financer a l\u2019entrenadora: <\/p>\n\n\n\n

\u201cQuan em vaig divorciar, va ser un moment dif\u00edcil per a mi i vaig estar a punt de deixar d\u2019entrenar. Vaig tenir sort amb l\u2019antiga direcci\u00f3 del club, perqu\u00e8 tots em van donar suport i em van dir que no deix\u00e9s la professi\u00f3. Em van dir que si no podia pagar les factures, me les pagarien ells, per\u00f2 que no deixaria l\u2019esport.\u201d<\/em> (Sonia, 2 filles, b\u00e0squet)<\/p>\n\n\n\n

El gest de suport de la junta de l\u2019entitat esportiva en aquell moment cr\u00edtic va permetre a la Sonia continuar en la professi\u00f3. Segons Dixon i Sagas (2007)<\/a>, un nivell alt de suport de l\u2019entitat est\u00e0 estretament relacionat amb la satisfacci\u00f3 laboral i el baix nivell de conflicte entre feina i vida personal. Aix\u00ed, els entrenadors i entrenadores que disposen d\u2019aquests mecanismes de suport per part de les entitats poden evitar haver d\u2019escollir entre la professi\u00f3 i la fam\u00edlia. <\/p>\n\n\n\n

Una altra percepci\u00f3 del suport de l\u2019entitat era comptar amb el suport social dels companys i\/o companyes de l\u2019entitat esportiva. Els i les participants van destacar la import\u00e0ncia de les relacions professionals i la cultura de l\u2019entitat esportiva. Es van establir amb freq\u00fc\u00e8ncia comparacions entre els membres de l\u2019entitat i la fam\u00edlia. Per exemple, l\u2019Ainhoa, entrenadora internacional a jornada completa, va destacar les relacions de suport que va experimentar en el club:<\/p>\n\n\n\n

\u201cAmb aquest cansament del dia a dia, de vegades vols que tot se\u2019n vagi en orris. Per\u00f2 tamb\u00e9 puc dir-te que he tingut el suport del club, de tota la gent del club, la fam\u00edlia, saps? Aquest ha estat el pilar el suport, que m\u2019ha dit: \u2018No, no, no et rendeixis i no abandonis\u2019.\u201d<\/em> (Ainhoa, 1 fill, nataci\u00f3)<\/p>\n\n\n\n

La Cristina, entrenadora assistent de gimn\u00e0stica a jornada parcial, va destacar la seva bona relaci\u00f3 amb el primer entrenador i va explicar:<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa relaci\u00f3 amb ell (primer entrenador) \u00e9s… sembla que estiguem casats! Tenim molta confian\u00e7a. De vegades salten espurnes, per\u00f2 ho resolem f\u00e0cilment i ens entenem molt b\u00e9. Tenim molta complicitat.\u201d<\/em> (Cristina, sense fills, gimn\u00e0stica)<\/p>\n\n\n\n

Una altra manera en qu\u00e8 els entrenadors i entrenadores van percebre el suport de l\u2019entitat va ser quan van tenir l\u2019oportunitat de mantenir una comunicaci\u00f3 oberta amb el director o directora t\u00e8cnica per poder abordar les seves necessitats personals. Per exemple, tenir l\u2019oportunitat d\u2019adaptar l\u2019horari a la seva vida personal abans de l\u2019inici de la temporada. L\u2019Albert, primer entrenador de b\u00e0squet a jornada parcial, va poder compactar els entrenaments en un nombre de sessions inferior i disposar d\u2019un horari flexible de manera que la c\u00e0rrega de treball no era tan pesada. Va insistir que era necessari que el club li ajust\u00e9s l\u2019horari de treball perqu\u00e8 pogu\u00e9s continuar com a entrenador:<\/p>\n\n\n\n

\u201cTinc poc temps lliure i el club sap que, si vol que entreni, ha de complir alguns dels meus requisits. Per exemple, les sessions d\u2019entrenament dels dos equips han de coincidir el mateix dia, perqu\u00e8 necessito dos dies lliures per ser a casa. Aix\u00ed que han de planificar-ho d\u2019aquesta manera. I tamb\u00e9 vaig demanar al club d\u2019entrenar despr\u00e9s de les 19:00 h. Al final, si volen que entreni, han d\u2019adaptar-se a aquesta situaci\u00f3. Si no volguessin que entren\u00e9s, em dirien que no. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s senyal que reconeixen i valoren la teva feina.\u201d<\/em> (Albert, 1 fill, b\u00e0squet)<\/p>\n\n\n\n

Els entrenadors com l\u2019Albert, capa\u00e7os d\u2019exigir i negociar les condicions laborals, van poder conciliar millor la seva vida personal amb la seva funci\u00f3 d\u2019entrenador. Tot i aix\u00ed, no tots els entrenadors i entrenadores van percebre el suport de l\u2019entitat quant a compaginar la vida laboral amb la familiar. En general, les entrenadores no percebien que tinguessin una posici\u00f3 de poder que els permet\u00e9s exigir i negociar les seves condicions laborals (Greenhill et al., 2009<\/a>; Knoppers, 1992<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les mesures posades en marxa per les entitats poden ajudar els entrenadors i entrenadores a integrar la professi\u00f3 als seus interessos personals\/familiars. Segons Carlson i Grzywacz (2008)<\/a>, la perspectiva integradora se centra en la conciliaci\u00f3 de la vida laboral amb la personal. Aquests resultats posen en relleu la manera en qu\u00e8 diversos aspectes de les esferes laboral i no laboral dels entrenadors i entrenadores s\u2019integraven i formaven un tot coherent (Mainiero i Sullivan, 2005<\/a>). En la recerca d\u2019aquesta integraci\u00f3, l\u2019equilibri \u00e9s un element clau. En estudis anteriors, es va definir la integraci\u00f3 com una manera efica\u00e7 de crear un estil de vida equilibrat (Carlson i Grzywacz, 2008<\/a>; Mazerolle et al., 2008<\/a>). Aix\u00ed mateix, aquest entorn de suport proporciona als entrenadors i entrenadores integraci\u00f3 i acceptaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit social, la qual cosa \u00e9s rellevant per al seu benestar en aquest aspecte (Norman i Rankin-Wright, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquests resultats reflecteixen la funci\u00f3 clau que tenen les entitats esportives en el CTV i la necessitat de facilitar la conciliaci\u00f3 entre la vida laboral i la familiar per retenir els entrenadors i entrenadores. Tal com suggereixen les publicacions anteriors (Dixon i Sagas, 2007<\/a>), el suport de l\u2019entitat \u00e9s rellevant perqu\u00e8 els entrenadors i entrenadores puguin compaginar l\u2019esfera laboral amb la familiar i reduir el CTV. Dabbs et al. (2016)<\/a> van descriure que, quan els entrenadors i entrenadores reben suport de l\u2019entitat per a la qual treballen, \u00e9s m\u00e9s probable que aconsegueixin conciliar la vida professional i la personal, la qual cosa es tradueix en un ambient de treball m\u00e9s favorable, un millor rendiment i benestar entre els entrenadors i entrenadores. En resum, els i les participants van percebre que el suport que els brindava l\u2019entitat en mat\u00e8ria de conciliaci\u00f3 de la vida laboral i la familiar era rellevant per tenir continu\u00eftat en la professi\u00f3. Les diferents maneres en qu\u00e8 els entrenadors i entrenadores percebien el suport de l\u2019entitat en mat\u00e8ria de conciliaci\u00f3 de la vida laboral i la familiar anaven des d\u2019un entorn favorable a la fam\u00edlia, el suport de la junta directiva en moments personals dif\u00edcils, el suport social dels companys\/es, la flexibilitat d\u2019horaris i la comunicaci\u00f3 oberta. Aquests aspectes eren importants perqu\u00e8 els entrenadors i entrenadores continuessin en la professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Observacions finals<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi aporta proves de les diferents maneres en qu\u00e8 les experi\u00e8ncies de conflicte entre vida laboral i personal, aix\u00ed com el suport de l\u2019entitat percebut van influir en la carrera professional dels entrenadors i entrenadores, i en la seva vida personal. Tal com mostren els resultats, des de la visi\u00f3 hol\u00edstica i multinivell del marc te\u00f2ric de Dixon i Bruening (2005)<\/a>, \u00e9s important destacar que les experi\u00e8ncies dels entrenadors i entrenadores s\u00f3n variades, complexes i din\u00e0miques.<\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi, els i les participants van parlar de les dificultats que trobaven per conciliar la feina i la vida personal, ja que consideraven que feina enva\u00efa el seu temps personal i els empenyia a escollir entre la vida personal i la professional. Les relacions i els compromisos socials i familiars es van veure influ\u00efts pel seu paper d\u2019entrenadors o entrenadores. La fam\u00edlia, i especialment el c\u00f2njuge en el cas dels homes, es va convertir en el principal mecanisme de suport, la qual cosa, a llarg termini, \u00e9s una estrat\u00e8gia insostenible, ja que les dades demostren que pot conduir a la ruptura de la relaci\u00f3 i tenir efectes negatius sobre l\u2019estructura familiar o l\u2019abandonament de la professi\u00f3. Els resultats tamb\u00e9 mostren com difereixen les experi\u00e8ncies dels entrenadors i entrenadores en funci\u00f3 del g\u00e8nere. A m\u00e9s, la percepci\u00f3 que tenen del suport de l\u2019entitat tamb\u00e9 \u00e9s rellevant perqu\u00e8 continuen en la professi\u00f3, ja que l\u2019entitat pot ser un suport clau en adaptar-se a la situaci\u00f3 personal de l\u2019entrenador o entrenadora.<\/p>\n\n\n\n

El present estudi aporta noves evid\u00e8ncies que la interf\u00edcie treball-vida personal continua sent una \u00e0rea de desenvolupament crucial per a les entitats esportives i per al sistema esportiu. En con\u00e8ixer les diferents experi\u00e8ncies dels entrenadors i entrenadores, les entitats esportives poden dissenyar millors estrat\u00e8gies per reduir el CTV a fi d\u2019optimitzar  la seva manera de viure la professi\u00f3, millorar la seva productivitat i rendiment, i retenir els entrenadors, i especialment les entrenadores.<\/p>\n\n\n\n

La diversitat de la mostra del present estudi, que va incloure homes i dones amb diferents estructures familiars, \u00e9s un punt fort que ofereix una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de les publicacions que hi ha disponibles, centrades principalment en els entrenadors i entrenadores amb fills. El CTV no nom\u00e9s el pateixen els pares i les mares. L\u2019estudi tamb\u00e9 destaca que s\u2019observa CTV en entrenadors i entrenadores a jornada completa i parcial, i entre entrenadors i entrenadores amb i sense una altra feina. A m\u00e9s, en utilitzar un enfocament qualitatiu, podem posar \u00e8mfasi en les hist\u00f2ries personals i tenir en compte l\u2019experi\u00e8ncia dels entrenadors i entrenadores per comprendre millor la repercussi\u00f3 del CTV en la seva vida.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els punts forts i les aportacions d\u2019aquest treball, hi ha certes limitacions que podrien ser objecte d’estudi en treballs de recerca futurs. S’hauria d’examinar l\u2019experi\u00e8ncia dels entrenadors i entrenadores que van decidir no continuar en la professi\u00f3 per la dificultat de compaginar-la amb la fam\u00edlia i la vida personal. Quant a les implicacions pr\u00e0ctiques del present estudi, els i les participants van parlar de les mesures que prenien les entitats destinades a facilitar la integraci\u00f3 de la interf\u00edcie feina-vida personal. Aquestes mesures es van percebre com a elements clau per romandre en l\u2019entitat esportiva i en la professi\u00f3. Segons els i les participants, les mesures m\u00e9s rellevants que van prendre les entitats esportives per fer viable el seu treball van ser: (a) promoure una cultura familiar en l\u2019entitat esportiva, de manera que la fam\u00edlia es pugui integrar en l\u2019entitat com a participants o amb altres funcions, (b) fomentar xarxes entre companys, companyes i superiors que propici\u00efn un clima de confian\u00e7a i suport social, (c), flexibilitat i autonomia d\u2019horaris, quant a horari setmanal i calendari de temporada, que proporcioni un equilibri entre la dedicaci\u00f3 a la professi\u00f3 i la vida personal, (d) comunicaci\u00f3 oberta entre la direcci\u00f3 t\u00e8cnica i els entrenadors i entrenadores per poder arribar a un ajustament a les seves necessitats personals.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, aquest treball va constatar que \u00e9s necessari millorar la conciliaci\u00f3 entre la vida laboral i la personal dels entrenadors i entrenadores per potenciar el seu desenvolupament professional des d\u2019una perspectiva hol\u00edstica. M\u00e9s que entendre el conflicte entre vida laboral i personal com una incapacitat personal dels entrenadors i entrenadores per fer-li front, les entitats esportives han de ser proactives i fomentar pol\u00edtiques de conciliaci\u00f3 familiar per als entrenadors i entrenadores. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La professi\u00f3 d\u2019entrenador\/a es caracteritza per entorns exigents que afecten l\u2019equilibri entre vida laboral i personal. Per aix\u00f2, \u00e9s necessari examinar els reptes a qu\u00e8 s\u2019enfronten les i els entrenadors a l\u2019hora de compaginar les seves obligacions professionals amb els seus interessos familiars i\/o personals. Aquest estudi pretenia con\u00e8ixer millor les diferents experi\u00e8ncies de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44,44],"tags":[10622,10623,10621,104,10624],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["carrera professional entrenador\/a<\/a>","conflicte treball-vida<\/a>","entitats<\/a>","g\u00e8nere<\/a>","vida personal<\/a>"],"unlinked":["carrera professional entrenador\/a<\/span>","conflicte treball-vida<\/span>","entitats<\/span>","g\u00e8nere<\/span>","vida personal<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 30 setembre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 17:52","modified":"Updated on 30 setembre 2023 09:08"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60129\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60129"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60129\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":60848,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60129\/revisions\/60848\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60129"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60129"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60129"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}