{"id":60124,"date":"2023-06-30T17:50:46","date_gmt":"2023-06-30T17:50:46","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=60124"},"modified":"2023-10-05T10:03:16","modified_gmt":"2023-10-05T10:03:16","slug":"la-carrera-dual-en-esport-practicat-per-dones-una-revisio-dabast","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/la-carrera-dual-en-esport-practicat-per-dones-una-revisio-dabast\/","title":{"rendered":"La carrera dual en esport practicat per dones: una revisi\u00f3 d\u2019abast"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les anteriors revisions sobre carrera dual (CD) ofereixen conclusions per a esportistes en general, sense esmentar el g\u00e8nere i perpetuant la infrarepresentaci\u00f3 de les dones. Per aix\u00f2, en aquesta revisi\u00f3 d\u2019abast ens centrem \u00fanicament en esportistes dones amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer el panorama actual dels estudis sobre CD en esport femen\u00ed. La metodologia es basa en la declaraci\u00f3 Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analysis<\/em> i en les recomanacions per elaborar revisions d\u2019abast. La cerca bibliogr\u00e0fica es va fer en les bases de dades Web of Science, PsycINFO, Scopus, Pro-Quest i SPORTDiscus. Es van incloure estudis sobre CD amb participants dones i publicacions en revistes cient\u00edfiques a partir del 2012, i es van obtenir 19 articles per a l\u2019an\u00e0lisi i la s\u00edntesi de la recerca actual sobre esport femen\u00ed i CD. Els resultats mostren un augment progressiu de publicacions sobre dones esportistes i CD, predomina la compaginaci\u00f3 d\u2019esport i estudis i hi ha un buit en estudis sobre compaginaci\u00f3 laboral i transicions cr\u00edtiques en l\u2019esport femen\u00ed. Amb aquesta revisi\u00f3 es visibilitza i es posa en valor la recerca duta a terme sobre CD i dones esportistes, aix\u00ed com l\u2019efecte de l\u2019androcentrisme, els rols de g\u00e8nere i la manca de referents en el context esportiu. Malgrat que s\u2019evidencia que la CD \u00e9s inherent a l\u2019esport femen\u00ed, tradicionalment s\u2019ha estudiat i conceptualitzat basant-se en models masculins. Per tant, convidem a continuar investigant aquesta tem\u00e0tica de manera hol\u00edstica, des de models adaptats a les realitats de l\u2019esport femen\u00ed i incloent de manera conscient les diferents formes de ser dones.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> dones esportistes<\/span>, esport i estudis<\/span>, esport i feina<\/span>, feminisme<\/span>, revisi\u00f3 d\u2019estudis mixtos<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Des de les ci\u00e8ncies socials de l\u2019esport fa anys que s\u2019estudia la incorporaci\u00f3, l\u2019evoluci\u00f3 i la situaci\u00f3 de les dones en aquest m\u00f3n, aix\u00ed com l\u2019\u00fas i la percepci\u00f3 dels espais que ocupen (Vilanova i Soler, 2008<\/a>). L\u2019evid\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit mostra com a mesura que han anat accedint al m\u00f3n de l\u2019esport, lluny de reproduir comportaments masculins, han anat modelant una cultura esportiva pr\u00f2pia (Martin et al., 2017<\/a>). Aix\u00f2 possiblement sigui degut al fet que les dones projecten els valors adquirits en la seva socialitzaci\u00f3 (Puig i Soler, 2004<\/a>). D\u2019aquesta manera, el creixement progressiu de l\u2019esport femen\u00ed ha anat de la m\u00e0 de \u201cnoves maneres de fer, entendre i relacionar-se amb l\u2019esport\u201d (Martin et al., 2017<\/a>, p. 101). <\/p>\n\n\n\n

En el context actual, malgrat aquest creixement de l\u2019esport femen\u00ed, hi ha una desigualtat estructural d\u2019oportunitats que limita l\u2019ag\u00e8ncia social de les dones en el desenvolupament d\u2019una carrera esportiva professional (Ronkainen et al., 2020<\/a>). Aix\u00f2 comporta que poques dones tinguin el privilegi de construir una carrera exclusivament centrada en l\u2019esport i que, per tant, els discursos de carrera dual que plantegen la compatibilitzaci\u00f3 de l\u2019esport amb una dedicaci\u00f3 laboral o acad\u00e8mica paral\u00b7lela siguin especialment rellevants per a les dones joves (Ronkainen et al., 2020<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

La carrera dual (CD) \u00e9s \u201cla carrera enfocada tant a l\u2019esport com als estudis o la feina\u201d (Stambulova i Wylleman, 2015<\/a>, p. 1). En funci\u00f3 del grau de prioritzaci\u00f3 es descriuen quatre possibles traject\u00f2ries esportives: (a) la lineal, on la persona se centra quasi exclusivament en la seva carrera esportiva; (b) la convergent, en qu\u00e8 es continua prioritzant l\u2019esport, per\u00f2 es compatibilitza parcialment amb els estudis o una feina; (c) la paral\u00b7lela, en la qual l\u2019esport i els estudis o la feina estan en el mateix grau de prioritzaci\u00f3; i (d) la divergent, que es dona quan l\u2019esport i els estudis o la feina exigeixen tant a l\u2019esportista fins al punt de veure\u2019s for\u00e7ades a abandonar una cosa o l\u2019altra (Torregrossa et al., 2020<\/a>). En diferents treballs sobre retirada i altres transicions (p. e., Perez-Rivases et al., 2017a<\/a>; Torregrossa et al., 2015<\/a>) s\u2019exposa que les traject\u00f2ries lineals i divergents tenen conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a qui les desenvolupa (p. e., abandonament). D\u2019altra banda, l\u2019evid\u00e8ncia suggereix que a aquelles persones \u2014en alguns casos anomenades \u201cestrategues\u201d (Vilanova i Puig, 2016<\/a>)\u2014 que desenvolupen traject\u00f2ries convergents i paral\u00b7leles se\u2019ls solen associar certs beneficis: bons nivells de resili\u00e8ncia i de salut mental (p. e., augment del benestar, millor equilibri vital; Tekavc et al., 2015<\/a>; Torregrossa et al., 2015<\/a>) i compet\u00e8ncies de CD (p. e., consci\u00e8ncia emocional, planificaci\u00f3 de la carrera, gesti\u00f3 de CD i intel\u00b7lig\u00e8ncia social i adaptabilitat) que condueixen a un desenvolupament personal m\u00e9s saludable i equilibrat (De Brandt et al., 2018<\/a>). A m\u00e9s, en el futur aconsegueixen millors llocs de feina i s\u00f3n m\u00e9s felices amb la seva vida m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esport (L\u00f3pez de Subijana et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per a un millor desenvolupament de la CD, arreu del m\u00f3n s\u2019han desenvolupat programes d\u2019assist\u00e8ncia a la carrera (CAPs, per les sigles en angl\u00e8s), amb l\u2019objectiu d\u2019oferir assist\u00e8ncia a l\u2019esportista amb aspectes relacionats amb la seva carrera; en l\u2019esport i fora d\u2019aquest i, alguns, fins despr\u00e9s de la retirada (Henry, 2013<\/a>; L\u00f3pez de Subijana et al., 2015<\/a>; Torregrossa et al., 2020<\/a>). Aquests es basen en el model hol\u00edstic de carrera esportiva (Wylleman, 2019<\/a>), que considera l\u2019esportista de manera global i en el qual s\u2019aborda el desenvolupament de l\u2019individu en diferents \u00e0mbits\/dominis que interaccionen entre ells (i. e., esportiu, psicol\u00f2gic, psicosocial, acad\u00e8mic\/vocacional, financer i legal; Wylleman, 2019<\/a>), i possibilita l\u2019acompanyament durant les transicions que l\u2019esportista experimentar\u00e0 al llarg de la seva vida esportiva. <\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 sobre CD, a dia d\u2019avui, \u00e9s una tem\u00e0tica priorit\u00e0ria en les ci\u00e8ncies aplicades a l\u2019esport (Torregrossa et al., 2020<\/a>), que ha proliferat molt en les \u00faltimes d\u00e8cades (p. e., Stambulova i Wylleman, 2019<\/a>). Aquest fet ha donat lloc a diferents models de desenvolupament de carrera que, en general, s\u00f3n v\u00e0lids i efica\u00e7os per determinar transicions que es produeixen en diferents dominis al llarg de la carrera esportiva. Tant en el context europeu com en l\u2019espanyol, la majoria d\u2019estudis se centren en esportistes en general, sense tenir en compte les peculiaritats de contextos i realitats espec\u00edfiques (p. e., L\u00f3pez de Subijana et al., 2015<\/a>), malgrat que l\u2019experi\u00e8ncia de la carrera esportiva involucra tant caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de l\u2019esportista (p. e., g\u00e8nere, edat, tipus d\u2019esport) com ambientals (i. e., cultura i context esportiu; Stambulova i Alfermann, 2009<\/a>). Algunes investigadores suggereixen que les caracter\u00edstiques personals, incloent-hi el g\u00e8nere, poden influir en la percepci\u00f3 i viv\u00e8ncies de les transicions que viu l\u2019esportista, aix\u00ed com en la seva presa de decisions (Samuel i Tenenbaum, 2011<\/a>; Tekavc, 2017<\/a>). De fet, s\u2019ha vist que mentre homes i dones perceben alguns reptes i demandes de manera similar, n\u2019hi ha d\u2019altres, com la transici\u00f3 a la universitat (Perez-Rivases et al., 2017a<\/a>), que es perceben notablement diferent (Tekavc, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les revisions sistem\u00e0tiques permeten sintetitzar tota la recerca disponible de manera transparent, rigorosa i reprodu\u00efble, proporcionant aix\u00ed una comprensi\u00f3 clara i actualitzada sobre el que es coneix, es desconeix i les seg\u00fcents passes que hauria de seguir la recerca (Tod et al., 2021<\/a>). Tot i que hi ha revisions sistem\u00e0tiques sobre CD (p. e. Guidotti et al., 2015<\/a>; Stambulova i Wylleman, 2019<\/a>), s\u00f3n amb esportistes en general i no n\u2019hi ha cap d\u2019espec\u00edfica de dones esportistes. En la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Guidotti et al. (2015)<\/a> no es fa cap menci\u00f3 especial al g\u00e8nere ni es parla de dones esportistes; en canvi, s\u00ed que se\u2019n fa a l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 de Stambulova i Wylleman (2019)<\/a>, on a l\u2019apartat de resultats es poden trobar dues frases comparatives respecte als homes. A m\u00e9s, a l\u2019apartat de reflexions cr\u00edtiques, grans buits de recerca i reptes de futur animen a \u201cinvestigar i aprofundir en les vies professionals individuals, inclosos esportistes minoritaris (p. e., les dones) i esportistes transnacionals\u201d (Stambulova i Wylleman, 2019<\/a>, p. 85). Ambd\u00f3s casos exemplifiquen que les dones solen estar significativament subrepresentades en la ci\u00e8ncia en general i, concretament, en psicologia de l\u2019esport (Gledhill et al., 2017<\/a>), i es defineixen com una minoria. Tot i que s\u2019est\u00e0 experimentant un canvi social en el context europeu i nord-americ\u00e0, l\u2019esport continua sent un dels pilars m\u00e9s accentuats de la dominaci\u00f3 androc\u00e8ntrica (Rovira-Font i Vilanova-Soler, 2022<\/a>). La mirada androc\u00e8ntrica que predomina en la ci\u00e8ncia fa que, segons Kavoura et al. (2012)<\/a>, els esportistes homes siguin la norma, mentre que les esportistes dones s\u00f3n estudiades m\u00e9s tard sobre la base de similituds o difer\u00e8ncies respecte d\u2019ells (Cooky, 2016<\/a>). En aquesta l\u00ednia, i d\u2019acord amb Ronkainen et al. (2016)<\/a> i amb Andersson i Barker-Ruchti (2018)<\/a>, la recerca sobre la CD i les dones continua sent escassa i s\u2019ha d\u2019enriquir investigant en aquest camp. Per aquesta ra\u00f3, el nostre estudi proposa fer una revisi\u00f3 d\u2019abast de la literatura de la CD de dones esportistes. Mentre les revisions anteriors se centren en la literatura sobre CD d\u2019esportistes en general, aquesta posa el focus en les dones esportistes i els estudis que les situen en el centre de la construcci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n\n\n\n

Presentem una revisi\u00f3 d\u2019abast amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer quin \u00e9s el panorama actual de la recerca feta sobre CD de dones esportistes. A trav\u00e9s d\u2019identificar estudis sobre CD i dones esportistes i descriure\u2019n sint\u00e8ticament les caracter\u00edstiques i els resultats, concretament, ens plantegem la pregunta seg\u00fcent: com ha evolucionat la recerca i qu\u00e8 hi ha a la literatura existent sobre la carrera dual en dones esportistes? D\u2019aquesta manera es contribueix a la recerca oferint la primera s\u00edntesi integrada d\u2019estudis sobre la CD de les esportistes. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La metodologia seleccionada ha estat la revisi\u00f3 d\u2019abast (en angl\u00e8s \u201cscoping review<\/em>\u201d), que permet identificar i categoritzar el que es coneix i desconeix sobre un tema, i permet identificar les llacunes existents a la literatura, com a punt de partida per al plantejament de nous treballs i l\u00ednies de recerca (Grant i Booth, 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquesta revisi\u00f3 ens hem basat en la declaraci\u00f3 Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analysis <\/em>(PRISMA; Page et al., 2021<\/a>) i concretament amb l\u2019extensi\u00f3 de PRISMA-ScR de Tricco et al. (2018)<\/a> seguint els criteris espec\u00edfics per desenvolupar aquest tipus de revisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019elegibilitat i estrat\u00e8gia de cerca <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per desenvolupar la revisi\u00f3 es van tenir en compte els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3: (a) que fossin estudis sobre CD (i. e., esportistes-estudiants o esportistes-treballadores), (b) que les participants fossin esportistes dones exclusivament, (c) que s\u2019haguessin publicat en revistes cient\u00edfiques a partir del 2012 (i. e., any a partir del qual la Comissi\u00f3 Europea estableix les directrius de treball sobre la CD), i (d) que comptessin amb resum en angl\u00e8s. Per acabar, com a criteris d\u2019exclusi\u00f3 no es van tenir en compte (a) estudis amb mostra mixta o d\u2019homes i (b) estudis relacionats amb la pand\u00e8mia de la COVID-19. <\/p>\n\n\n\n

Per a la identificaci\u00f3 de documents potencialment rellevants, es van consultar articles publicats des del 2012 fins al 6 de juny de 2022 de les seg\u00fcents bases de dades bibliogr\u00e0fiques: Web of Science (Core collection), PsycINFO, Scopus, Pro-Quest i SPORTDiscus. L\u2019estrat\u00e8gia de cerca, l\u2019organitzaci\u00f3 i la combinaci\u00f3 de termes va establir-se mitjan\u00e7ant l\u2019eina CHIP (i. e., Context, How, Issues, Population; Shaw, 2010<\/a>), agrupant paraules clau i termes relacionats amb la CD i esportistes (dones), dissenyada en angl\u00e8s a fi d\u2019identificar resums d\u2019estudis realitzats en qualsevol idioma (vegeu Taula 1). La relaci\u00f3 entre els termes de cerca, les bases de dades i els articles trobats es mostra a la Taula A dels annexos. La cerca electr\u00f2nica a les bases de dades va complementar-se amb la cerca manual de documents en llistats de refer\u00e8ncies i en revistes clau de l\u2019\u00e0mbit (Williams i Shaw, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula A<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gies de cerca de bases de dades.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Paraules clau organitzades amb l\u2019eina CHIP. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Identificaci\u00f3 i selecci\u00f3 d\u2019estudis rellevants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per garantir que el m\u00e8tode de cerca fos sistem\u00e0tic, s\u00f2lid i v\u00e0lid, van seguir-se els tres passos suggerits per PRISMA: identificaci\u00f3, selecci\u00f3 i inclusi\u00f3 (Figura 1; Page et al., 2021<\/a>). Un cop identificats els estudis potencialment rellevants (i. e., estudis derivats de la cerca i pendents d\u2019avaluaci\u00f3), van descarregar-se les refer\u00e8ncies i resums de cadascun d\u2019aquests i es van emmagatzemar i organitzar mitjan\u00e7ant l\u2019eina de gesti\u00f3 bibliogr\u00e0fica Mendeley. Una vegada exclosos els duplicats, l\u2019avaluaci\u00f3 dels estudis va fer-se en dues fases: primerament van seleccionar-se pels t\u00edtols i resums i, despr\u00e9s, van analitzar-se els textos complets avaluant-ne l\u2019elegibilitat i rebutjant els articles que no complien amb els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Aquest proc\u00e9s d\u2019identificaci\u00f3, cribratge i selecci\u00f3 dels articles va dur-lo a terme la primera autora de l\u2019article, sota la supervisi\u00f3 de la resta d\u2019autories. Per garantir la transpar\u00e8ncia en aquest proc\u00e9s, \u00e9s important deixar const\u00e0ncia de les decisions que s\u2019han anat prenent amb el diagrama de flux de PRISMA (vegeu Figura 1; Page et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Cerca sistem\u00e0tica, inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 dels articles (Page et al., 2021)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Codificaci\u00f3 i extracci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la depuraci\u00f3 de les dades, va elaborar-se una eina d\u2019extracci\u00f3 de dades, en forma de taula, dels articles inclosos en aquesta revisi\u00f3 (vegeu Taula 2). La taula recull informaci\u00f3 sobre les caracter\u00edstiques clau de l\u2019estudi i en detalla l\u2019autoria, l\u2019any de publicaci\u00f3, els participants i la modalitat esportiva, el focus de l\u2019estudi, el disseny i la metodologia i, per \u00faltim, les tem\u00e0tiques principals. \u00c9s la primera autora la que va fer aquesta depuraci\u00f3, sota la supervisi\u00f3 de la resta d\u2019autoria. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Paraules clau organitzades amb Resultats i caracter\u00edstiques dels articles identificats sobre carrera dual i dones esportistes (<\/em>N=19<\/em>). <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els estudis inclosos van organitzar-se en ordre cronol\u00f2gic invers, per aix\u00ed veure en primer lloc els m\u00e9s recents (i. e., del 2022 al 2012). Dins de cada any, van ordenar-se alfab\u00e8ticament segons els cognoms de l\u2019autoria. A m\u00e9s, cada article t\u00e9 un codi bibliogr\u00e0fic (vegeu Taula 2), que s\u2019utilitza al text (entre claud\u00e0tors) per ajudar en la lectura dels seg\u00fcents apartats i distingir-ne els articles inclosos, respecte d\u2019altres refer\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de la qualitat dels estudis inclosos<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La qualitat de la metodologia de recerca dels articles finalment inclosos es va avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019eina Mixed Methods Appraisal Tool (MMAT: <\/em>Hong et al., 2018<\/a>). Per fer aquesta avaluaci\u00f3, \u00e9s important la utilitzaci\u00f3 de criteris i eines adequades al tipus d\u2019evid\u00e8ncia que s\u2019examina (Tod, 2019<\/a>; Tod et al., 2021<\/a>). L\u2019MMAT \u00e9s una eina d\u2019avaluaci\u00f3 que s\u2019ajusta a aquest treball ja que s\u2019ha dissenyat per a l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019estudis mixtos (i. e., revisions que inclouen estudis qualitatius, quantitatius i de m\u00e8todes mixtos). Al llistat de verificaci\u00f3 de l\u2019MMAT, hi ha dues preguntes comunes i cinc preguntes per a cada tipus d\u2019estudi, a les quals s\u2019hi ha de respondre \u201cs\u00ed\u201d, \u201cno\u201d o \u201cno se sap\u201d. L\u2019avaluaci\u00f3 de la qualitat la va dur a terme la primera autora, sota la supervisi\u00f3 de la resta d\u2019autories. La majoria dels estudis van considerar-se de qualitat alta, dos de qualitat mitjana i un de baixa. Podeu consultar l\u2019avaluaci\u00f3 de la qualitat de tots els estudis a la Taula B dels Annexos. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula B<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perfil d\u2019avaluaci\u00f3 de qualitat MMAT.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com es mostra a la Figura 1, van reportar-se 85 publicacions resultants de la cerca en les bases de dades esmentades. Posteriorment a l\u2019eliminaci\u00f3 de duplicats, van identificar-se 63 estudis rellevants. D\u2019acord amb el t\u00edtol i resum, se\u2019n van excloure 53, i en van resultar 11 articles per examinar-ne el text complet, dels quals un va ser excl\u00f2s. Paral\u00b7lelament, en la cerca manual realitzada, van incloure\u2019s nou treballs rellevants. Finalment, van incloure\u2019s els treballs rellevants segons els t\u00edtols, resums i textos complets, que van resultar ser un total de 19 estudis. Els resultats principals i les caracter\u00edstiques d\u2019inter\u00e8s de cada estudi es presenten a la Taula 2.   <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 exposem una descripci\u00f3 de les caracter\u00edstiques dels estudis sobre CD en dones (i. e., tend\u00e8ncia, localitzaci\u00f3), seguida d\u2019una s\u00edntesi narrativa de l\u2019abast dels coneixements produ\u00efts en aquests estudis.<\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de les caracter\u00edstiques dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quant a la tend\u00e8ncia de publicaci\u00f3, tot i que generalment \u00e9s estable, els darrers tres anys la tend\u00e8ncia \u00e9s a l\u2019al\u00e7a. Des de l\u2019any 2012, data del primer article incl\u00f2s, fins al 2019 s\u2019han publicat deu articles amb el focus posat en la CD d\u2019esportistes dones. Aquesta quantitat \u00e9s quasi la mateixa (i. e., nou publicacions) que les publicacions fetes els \u00faltims tres anys (i. e., del 2020 al 2022). <\/p>\n\n\n\n

A la Figura 2, es mostra una visi\u00f3 general de l\u2019origen des d\u2019on s\u2019ha estudiat la CD que desenvolupen les dones. Els 19 estudis inclosos s\u2019han elaborat en nou pa\u00efsos de tres continents diferents, pa\u00efsos de l\u2019hemisferi nord, majorit\u00e0riament a Nord-Am\u00e8rica i Europa. El pa\u00eds des del qual s\u2019ha investigat m\u00e9s la CD de les dones \u00e9s Estats Units amb cinc estudis, seguit pel Regne Unit i Espanya amb tres i Noruega i Finl\u00e0ndia amb dos cadascun. En darrer lloc, Corea del Sud, Fran\u00e7a, Su\u00e8cia i Canad\u00e0 amb un estudi a cada pa\u00eds. Quant a l\u2019idioma, dels 19 registres, 17 estaven escrits en angl\u00e8s i dos en castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Localitzaci\u00f3 geogr\u00e0fica dels estudis inclosos.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Pel que fa a les participants dels estudis, la majoria d\u2019elles s\u00f3n esportistes en actiu, mentre que tan sols quatre estudis inclouen exesportistes a la seva mostra [1, 15, 18, 19]. El disseny d\u2019estudi que predomina \u00e9s el qualitatiu i la t\u00e8cnica m\u00e9s utilitzada per a la recollida de dades \u00e9s l\u2019entrevista semiestructurada. Excepcionalment, hi ha un estudi [7] amb metodologia quantitativa que utilitza el q\u00fcestionari Dual Career Competency Questionnaire for Athletes<\/em> (DCCQ-A; De Brandt et al., 2018<\/a>) i un estudi amb metodologia mixta [1], que combina la recollida de dades mitjan\u00e7ant una entrevista individual i un diari d\u2019entrenaments, amb dades sobre classificacions i r\u00e0nquings i dades d\u2019un programa d\u2019estudis.<\/p>\n\n\n\n

En funci\u00f3 del focus de la CD, quatre estudis avaluen la compatibilitzaci\u00f3 de l\u2019esport amb una feina alternativa i se centren exclusivament en la inserci\u00f3 laboral i la carrera professional no esportiva (p. e., barreres i recursos per compaginar esport i feina), mentre que la resta (n<\/em> = 15) avaluen la compaginaci\u00f3 amb els estudis i exploren tem\u00e0tiques m\u00e9s generals (p. e., gesti\u00f3 i percepci\u00f3 CD, identitat, transicions, CAPs).<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les transicions, la m\u00e9s tinguda en compte als estudis \u00e9s la transici\u00f3 a la universitat (n<\/em> = 6), en segon lloc, la transici\u00f3 de j\u00fanior a s\u00e8nior (n<\/em> = 3), seguida de la transici\u00f3 de la retirada (n<\/em> = 2) i, finalment, la transici\u00f3 de la pubertat (n<\/em> = 1).  <\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim, dels estudis s\u2019infereix que la majoria d\u2019esportistes seguien una traject\u00f2ria paral\u00b7lela (i. e., import\u00e0ncia similar a esport i estudis\/feina), seguides d\u2019aquelles esportistes amb una traject\u00f2ria convergent (i. e., m\u00e9s import\u00e0ncia a l\u2019esport que estudis\/feina). Tamb\u00e9, alguns estudis fan refer\u00e8ncia a moments de traject\u00f2ries divergents (i. e., on les demandes esportives i vocacionals entren en conflicte i abandonen l\u2019esport). Per \u00faltim, un \u00fanic estudi es fa eco de la possibilitat de seguir una traject\u00f2ria lineal com a dona esportista. <\/p>\n\n\n\n

Exposada l\u2019evoluci\u00f3 de la recerca i les caracter\u00edstiques generals dels estudis, veiem com el perfil d\u2019estudi que m\u00e9s predomina \u00e9s amb futbolistes (n<\/em> = 5), que compaginen l\u2019esport amb els estudis (n<\/em> = 15) i segueixen una traject\u00f2ria paral\u00b7lela (n<\/em> = 16), mitjan\u00e7ant una metodologia qualitativa a partir d\u2019una entrevista semiestructurada (n<\/em> = 14), on es tracten aspectes de la gesti\u00f3 i percepci\u00f3 de la CD (i. e., barreres i recursos, transicions i planificaci\u00f3 futura; n<\/em> = 17).<\/p>\n\n\n\n

Abast dels estudis sobre CD en dones<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest apartat, s\u2019exposa una s\u00edntesi narrativa de l\u2019abast de les contribucions i coneixements sobre la gesti\u00f3 i percepci\u00f3 de la CD de dones esportistes (i. e., barreres i recursos, identitats i traject\u00f2ries).<\/p>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 de la CD moltes vegades \u00e9s percebuda com a problem\u00e0tica [3, 5, 8, 11], ja que en molts casos costa trobar l\u2019equilibri i sovint \u00e9s necessari un per\u00edode d\u2019adaptaci\u00f3 per ajustar-se i afrontar les diferents demandes [3, 5, 13]. D\u2019una banda, les principals barreres percebudes s\u00f3n la manca o mala gesti\u00f3 del temps [2, 5, 6, 10, 19], la poca flexibilitat hor\u00e0ria [1, 2, 5, 11, 18], haver de marxar de casa [3, 7, 19], els ambients amb excessiva competitivitat o perfeccionisme [1, 8, 16, 19] i l\u2019augment de les demandes esportives i acad\u00e8miques [3, 5, 11, 12], que, tot plegat, s\u2019intenta equilibrar amb la reducci\u00f3 de la vida social [7, 12]. D\u2019altra banda, els principals recursos percebuts s\u00f3n el suport social (p. e., companyes, cos t\u00e8cnic, fam\u00edlia i amistats) [2, 3, 4, 12, 15, 17, 18], les compet\u00e8ncies adquirides (p. e., planificaci\u00f3, organitzaci\u00f3, capacitat de sacrifici) [1, 8, 18], la motivaci\u00f3 i el comprom\u00eds per seguir estudiant [1, 2, 5, 10, 17] i l\u2019acc\u00e9s a recursos institucionals [2, 5, 7, 9, 10, 18]. En relaci\u00f3 amb els recursos institucionals, les dones solen ser usu\u00e0ries habituals dels CAPs i aquests tenen un paper important en el desenvolupament de la CD [5, 7].<\/p>\n\n\n\n

La manca de referents femenins provoca que algunes esportistes no siguin capaces d\u2019imaginar-se un cam\u00ed al futur professional en l\u2019esport d\u2019elit [6, 16] i, per tant, vincular la seva identitat com a esportistes professionals [5, 6, 14, 16]. Tot i aix\u00ed, en alguns estudis [3, 10, 11] veuen com aquesta identitat esportiva s\u00ed que est\u00e0 m\u00e9s present, sobretot en aquells esports que han arribat a l\u2019estatus de professionals (p. e., futbol femen\u00ed) o a alts nivells competitius (p. e., Divisi\u00f3 I d\u2019esport universitari d\u2019Estats Units). Per tant, en general les dones no solen desenvolupar una identitat esportiva \u00fanica, sin\u00f3 que desenvolupen identitats m\u00faltiples alternatives a l\u2019esportiva (p. e., identitat estudiant) [1, 6, 9, 15, 17]. En aquest sentit, quan les demandes acad\u00e8miques comencen a augmentar, les esportistes comencen a desenvolupar aquestes identitats no esportives [1, 5, 8] i, fins i tot, poden disminuir les prioritats posades en l\u2019esport i veure-ho com una afici\u00f3 m\u00e9s [5]. Per exemple, la transici\u00f3 a la universitat algunes la viuen com l\u2019oportunitat de plantejar-se i indagar altres opcions de carrera, amb l\u2019objectiu de desenvolupar-se personalment i individualment [17]. En aquest punt algunes comencen a seguir traject\u00f2ries divergents, la qual cosa desencadena un possible abandonament de l\u2019esport i retirades prematures [5, 15, 16, 17]. En la planificaci\u00f3 de carrera post-retirada en molts casos opten per seguir carreres tradicionalment \u201cfemenines\u201d per la pressi\u00f3 a ajustar-se als rols socials de g\u00e8nere i poques es plantegen una sortida professional lligada a l\u2019esport [14]. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi permet posar les dones esportistes en el centre de la construcci\u00f3 de coneixement sobre la CD i explorar la realitat que tradicionalment s\u2019ha silenciat o deixat al marge. D\u2019aquesta manera hem categoritzat la literatura existent i hem identificat tend\u00e8ncies i llacunes de coneixement en aquest camp. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019han identificat 19 estudis primaris publicats en revistes cient\u00edfiques entre el 2012 i 2022, la qualitat de la majoria dels quals considerem que \u00e9s alta. Es destaca la tend\u00e8ncia creixent de publicacions sobre la CD de dones. Aquest fet va en l\u00ednia amb les troballes de l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3  de Stambulova i Wylleman (2019)<\/a>, que suggereixen una tend\u00e8ncia d\u2019intensificaci\u00f3 de la recerca dins del discurs de CD. No obstant, destaquem que la majoria d\u2019articles es publiquen des de pa\u00efsos europeus o des dels Estats Units,  la qual cosa construeix el coneixement nom\u00e9s des d\u2019una perspectiva occidental i dels pa\u00efsos del nord. Aquests resultats van en la mateixa l\u00ednia dels trobats a la revisi\u00f3 de Guidotti et al. (2015)<\/a>, que suggereixen que els estats que faciliten l\u2019educaci\u00f3 d\u2019esportistes d\u2019elit talentosos tamb\u00e9 afavoreixen els interessos cient\u00edfics en aquest camp de recerca, per\u00f2 hem de tenir present que s\u2019estaria construint un coneixement de la CD de dones  basat en la cultura hegem\u00f2nica (p. e., dona blanca, cisg\u00e8nere, de classe mitjana) i, de moment, invisibilitzant les experi\u00e8ncies i els sabers d\u2019altres dones del m\u00f3n i d\u2019altres formes de ser dona. <\/p>\n\n\n\n

Les principals barreres de la CD de dones esportistes es relacionen amb mala gesti\u00f3 del temps, poca flexibilitat hor\u00e0ria, marxar de casa, ambients amb excessiva competitivitat o perfeccionisme i l\u2019augment de les demandes esportives i acad\u00e8miques. Aquestes troballes reforcen altres investigacions sobre CD en general, per exemple, en l\u2019estudi de L\u00f3pez de Subijana et al. (2015)<\/a> o l\u2019estudi de Mir\u00f3 et al. (2018)<\/a>, on la mala gesti\u00f3 del temps i la poca flexibilitat hor\u00e0ria es reconeixen com la principal dificultat a l\u2019hora de dur a terme una CD. Complement\u00e0riament, el suport social i els CAPs es destaquen com recursos clau per al desenvolupament d\u2019una CD (L\u00f3pez de Subijana et al., 2015<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

A nivell general, s\u2019ha fet evident la necessitat d\u2019estudiar la CD des d\u2019una perspectiva \u00e0mplia (i. e., model de carrera esportiva hol\u00edstica; Wylleman, 2019<\/a>), que tingui en compte l\u2019especificitat de les esportistes (i. e., transicions i traject\u00f2ries predominants, conflictes de rol, manca d\u2019estructures esportives professionals, identitats m\u00faltiples travessades per rols de g\u00e8nere). Aix\u00f2 implica que \u00e9s important dur a terme estudis que investiguin de manera conscient les transicions cr\u00edtiques per al desenvolupament i l\u2019experi\u00e8ncia global de les esportistes (p. e., pubertat, maternitat, retirada; Debois et al., 2012<\/a>). La transici\u00f3 d\u2019entrada a la universitat s\u2019ha estudiat tant prospectivament com retrospectivament (Perez-Rivases et al., 2017a<\/a>), igual que s\u2019ha fet en literatura en general (Brown et al., 2015<\/a>;  Defruyt et al., 2020<\/a>). En ambd\u00f3s casos, es destaca la import\u00e0ncia de planificar amb antelaci\u00f3 aquesta transici\u00f3 per afrontar amb \u00e8xit el repte que suposa l\u2019augment de les demandes acad\u00e8miques i esportives (Brown et al., 2015<\/a>; Perez-Rivases et al., 2017a<\/a>). Aquesta transici\u00f3 \u00e9s especialment cr\u00edtica en les dones, ja que durant aquest per\u00edode presenten una gran taxa d\u2019abandonament de l\u2019esport. En canvi, les transicions que, en general, a la literatura pr\u00e8via s\u00f3n altament estudiades (i. e., transici\u00f3 de j\u00fanior a s\u00e8nior i retirada; Park et al., 2012<\/a>; Torregrossa et al., 2016<\/a>) no apareixen de manera destacada en la revisi\u00f3 de la literatura. Segons Ronkainen et al. (2016)<\/a> hi ha un buit en la literatura sobre les carreres esportives de les dones i pocs estudis s\u2019han centrat a comprendre l\u2019impacte del g\u00e8nere en el desenvolupament professional i els processos de retirada de dones esportistes. Quant a la transici\u00f3 cr\u00edtica de la pubertat, sols un estudi l\u2019ha tingut en compte. Pels canvis que comporta i la percepci\u00f3 del cos i de les capacitats f\u00edsiques de les esportistes (Kristiansen i Stensrud, 2017<\/a>; Tekavc et al., 2015<\/a>), aquesta seria una de les transicions cr\u00edtiques a potenciar en la recerca, juntament amb la maternitat (Ferrer et al., 2022<\/a>). Totes aquestes transicions poden treballar-se des dels CAPs perqu\u00e8 esdevinguin i es visquin de la manera m\u00e9s saludable possible. <\/p>\n\n\n\n

Actualment, aquests CAPs estan creats i dissenyats basant-se en un model general d\u2019esportista (p. e., home, blanc, classe mitjana), i per tant constru\u00efts sota el biaix androc\u00e8ntric. De fet, d\u2019alguns articles inclosos en la revisi\u00f3 (Harrison et al., 2020<\/a>; Perez-Rivases et al., 2020<\/a>), se\u2019n deriva la preocupaci\u00f3 i la crida per a una millora de la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 proporcionada als CAPs, concretament perqu\u00e8 siguin m\u00e9s sensibles al g\u00e8nere i estiguin dissenyats per maximitzar els recursos personals de les dones esportistes, per aix\u00ed adaptar-se millor a les demandes espec\u00edfiques de la seva CD (Skrubbeltrang et al., 2020<\/a>). Molts CAPs continuen el seu assessorament m\u00e9s enll\u00e0 de la carrera esportiva, fins i tot una vegada s\u2019ha produ\u00eft la retirada (Henry, 2013<\/a>). De fet, una de les seves funcions \u00e9s assessorar l\u2019esportista en la compaginaci\u00f3 de l\u2019esport amb una feina i en la inserci\u00f3 laboral durant i\/o despr\u00e9s de la retirada. La nostra revisi\u00f3 posa sobre la taula l\u2019escassetat d\u2019investigacions centrades en la compaginaci\u00f3 de l\u2019esport amb una feina o amb la inserci\u00f3 laboral despr\u00e9s de la retirada. Com ja apuntaven Stambulova i Wylleman (2019)<\/a>, hi ha una manca de dades sobre la compaginaci\u00f3 esport-feina, i cal incloure aquesta q\u00fcesti\u00f3 en l\u2019agenda de la recerca sobre la CD en dones. Aquesta necessitat tamb\u00e9 es recull en el recent Position Stand de la International Society of Sport Psychology (ISSP) i estableix com a repte investigar m\u00e9s enll\u00e0 de la carrera esportiva per estudiar tamb\u00e9 les compet\u00e8ncies d\u2019ocupabilitat de l\u2019esportista aix\u00ed com la CD compaginant l\u2019esport i la feina (Stambulova et al., 2021<\/a>). La manca d\u2019estudis en aquesta dimensi\u00f3 t\u00e9 repercussions importants en el desenvolupament de la carrera esportiva, ja que suposa no tenir en compte un dels principals \u00e0mbits de la vida de l\u2019esportista. <\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e0mbit vocacional \u00e9s especialment rellevant en el cas de les dones ja que, per norma general, l\u2019esport femen\u00ed disposa de menys recursos i estructures (Ronkainen et al., 2020<\/a>), i moltes de les competicions no compten amb l\u2019estatus de professional. Tot i que puguem trobar dones esportistes d\u2019alt nivell competint a escala nacional o internacional que reben una remuneraci\u00f3 pel seu rendiment (Gladden i Sutton, 2014<\/a>), la majoria d\u2019elles han de combinar esport i feina o retirar-se prematurament de l\u2019esport perqu\u00e8 els salaris a nivell professional per si sols no s\u00f3n suficients (Sherry i Taylor, 2019<\/a>; Skrubbeltrang et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi i el concepte de CD sorgeix com a recurs protector del proc\u00e9s de retirada des d\u2019una l\u00f2gica d\u2019esport professional amb traject\u00f2ria lineal. En altres paraules, el fenomen de la CD est\u00e0 constru\u00eft sobre la base de l\u2019esportista mascul\u00ed amb opcions professionals reals i, per tant, des d\u2019una l\u00f2gica androc\u00e8ntrica. En canvi, als resultats de l\u2019estudi la majoria de dones esportistes segueixen traject\u00f2ries paral\u00b7leles o convergents i, aquesta compaginaci\u00f3 poques vegades \u00e9s una decisi\u00f3 volunt\u00e0ria, sin\u00f3 un fet essencial i idiosincr\u00e0tic de l\u2019esport femen\u00ed (Ronkainen et al., 2020<\/a>). Tant \u00e9s aix\u00ed que la possibilitat de seguir una traject\u00f2ria lineal com a dona esportista sols es menciona en un estudi. Les esportistes s\u00f3n conscients que, pel fet de ser dones, necessiten una formaci\u00f3 per tenir quelcom amb el que comptar com a alternativa a l\u2019esport (Harrison et al., 2020<\/a>). Sota aquesta casu\u00edstica, \u00e9s important estudiar la carrera de les dones des de punts de vista adaptats a les seves realitats centrant-se en quins s\u00f3n els estressors, les experi\u00e8ncies i les motivacions espec\u00edfiques que tenen aquestes dones per dur a terme aquesta CD. <\/p>\n\n\n\n

Com s\u2019ha vist als resultats d\u2019aquesta revisi\u00f3, la identitat multidimensional i l\u2019esportiva s\u00f3n tem\u00e0tiques altament estudiades. Considerar l\u2019esportista que desenvolupa una CD de manera hol\u00edstica implica entendre que est\u00e0 travessada per diversos rols (p. e., de g\u00e8nere, d\u2019estudiant, d\u2019esportista) i identitats i, si b\u00e9 a la llarga s\u00f3n un factor protector davant la retirada (Douglas i Carless, 2009<\/a>; Jordana et al., 2017<\/a>), no s\u2019han explorat prou quins conflictes pot provocar prioritzar diversos \u00e0mbits simult\u00e0niament en el transcurs de la CD. Dels articles revisats, tan sols un n\u2019intenta explicar el perqu\u00e8 de forma expl\u00edcita. Han et al. (2015)<\/a> indiquen que aquest conflicte podria sorgir perqu\u00e8 d\u2019elles s\u2019espera que desenvolupin un triple paper: com a dones, estudiants\/treballadores i esportistes. D\u2019una banda, i en l\u00ednia amb altres investigacions (Tekavc, 2017<\/a>), ser esportista encara avui s\u2019associa amb una naturalesa masculina convencional que entra en conflicte amb el rol de ser dona. D\u2019altra banda, per la doble identitat esportista-estudiant, on la majoria d\u2019elles se senten m\u00e9s esportistes, at\u00e8s que la major part del seu horari est\u00e0 ocupat per entrenaments i la majoria de les relacions socials s\u00f3n dins del context esportiu (Han et al., 2015<\/a>). En aquesta l\u00ednia, Lee (2012)<\/a> informa que esportistes-estudiants estan m\u00e9s distanciades dels i les companyes de classe perqu\u00e8 l\u2019assist\u00e8ncia a classe \u00e9s menys regular i poden passar-hi poc temps fora de l\u2019horari escolar. En aquest sentit, els resultats d\u2019alguns estudis inclosos (Falls i Wilson, 2013<\/a>) coincideixen amb estudis previs (Tekavc et al., 2015<\/a>), on apunten que les companyes d\u2019equip s\u00f3n un suport crucial per al seu desenvolupament i insinuen que la identitat esportiva est\u00e0 \u00edntimament lligada a l\u2019equip. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019estudis inclosos apunten que la percepci\u00f3 de manca d\u2019oportunitats professionals, la identitat multidimensional, l\u2019exploraci\u00f3 d\u2019altres interessos, la intenci\u00f3 de compaginar esport-feina o la transici\u00f3 als estudis superiors es tradueix amb l\u2019adopci\u00f3 de traject\u00f2ries divergents (Torregrossa et al., 2020<\/a>) que condueixen a una probabilitat m\u00e9s elevada d\u2019abandonament i retirades prematures. Concretament, Han et al. (2015)<\/a> suggereixen que enfront d\u2019un sistema social amb opcions limitades d\u2019oportunitats professionals, davant una alternativa a l\u2019esport, les esportistes es plantegin la retirada. Les investigacions pr\u00e8vies van en la mateixa l\u00ednia i adverteixen de l\u2019alt risc de les dones a retirar-se prematurament (Skrubbeltrang, 2019<\/a>) i les raons principals s\u00f3n iniciar-se en el m\u00f3n laboral (Tekavc et al., 2015<\/a>), una bona oportunitat laboral (Stambulova et al., 2007<\/a>), la baixa probabilitat d\u2019assolir una carrera esportiva professional (Skrubbeltrang et al., 2020<\/a>) i la maternitat (Tekavc et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Una vegada arriba el moment de la retirada, els resultats mostren que \u00e9s dif\u00edcil que les dones continu\u00efn amb una feina lligada al m\u00f3n de l\u2019esport (p. e., entrenadores, \u00e0rbitres, preparadores f\u00edsiques). D\u2019una banda, en aquesta situaci\u00f3 hi juga un paper important la manca de referents femenins en aquestes posicions, que pot explicar per qu\u00e8 a les dones no els atrau tant aquesta sortida professional (Borrueco et al., 2022<\/a>). D\u2019altra banda, segons Ryba et al. (2015)<\/a> i secundada per Ronkainen et al. (2016)<\/a>, pel fet de socialitzar com a dones, les esportistes sovint senten la pressi\u00f3 per adherir-se al gui\u00f3 de vida establert per a elles o haver de triar entre aix\u00f2 o l\u2019esport. Aquest gui\u00f3 de vida dictamina que la graduaci\u00f3 hauria de conduir a una feina i a una fam\u00edlia amb dedicaci\u00f3 a temps complet (Ronkainen et al., 2016<\/a>). Per tant, s\u00f3n habituals els casos en qu\u00e8, una vegada acaba la carrera esportiva, s\u2019opti per seguir carreres tradicionalment \u201cfemenines\u201d i les seves aspiracions professionals siguin congruents amb la formaci\u00f3 acad\u00e8mica obtinguda (Navarro, 2015<\/a>). Aquest fet agreujaria el problema de l\u2019escassetat de dones directives i en situaci\u00f3 de poder i lideratge en el m\u00f3n de l\u2019esport (Perez-Rivases et al., 2017b<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per tal d\u2019oferir orientaci\u00f3 sobre com gestionar aspectes espec\u00edfics de g\u00e8nere en la carrera esportiva (p. e., conflicte entre projecte esportiu i rol de dona, conflicte entre projecte esportiu i acad\u00e8mic\/vocacional, compaginar maternitat i esport, transicions cr\u00edtiques), perqu\u00e8 la participaci\u00f3 i aspiracions de les dones en el m\u00f3n de l\u2019esport sigui m\u00e9s gran i l\u2019esport femen\u00ed pugui seguir creixent, cal que diferents models de dones esportistes esdevinguin referents visibles. Les dones que actuen com a models i referents s\u00f3n de gran import\u00e0ncia per a la construcci\u00f3 de la identitat perqu\u00e8 permeten tenir exemples en qui emmirallar-se. Per exemple, Han et al. (2015)<\/a> mostren esportistes que lamenten la manca de referents femenins de dones amb traject\u00f2ries de CD i traject\u00f2ries professionals en l\u2019esport. En aquesta mateixa l\u00ednia, tamb\u00e9 hi ha una manca de dones referents en diferents posicions laborals de lideratge dins el m\u00f3n de l\u2019esport (Borrueco et al., 2022<\/a>; Perez-Rivases et al., 2017b<\/a>). Per aix\u00f2, \u00e9s fonamental que des de l\u2019acad\u00e8mia es construeixin i visibilitzin narratives pr\u00f2ximes a les seves identitats i necessitats que permetin orientar-se a l\u2019acci\u00f3 (Ronkainen et al., 2019<\/a>). Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera ser\u00e0 possible que en un futur les diferents maneres de fer, entendre i relacionar-se amb l\u2019esport que posen sobre la taula les dones formin part i nodreixin la socialitzaci\u00f3 de les futures generacions d\u2019esportistes. <\/p>\n\n\n\n

Limitacions i l\u00ednies futures<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi no est\u00e0 exempt de limitacions, entre les quals destaquem que aproximadament la meitat dels articles inclosos en la revisi\u00f3 provenen de la cerca manual en altres fonts, quan habitualment la majoria dels articles inclosos provenen de la cerca sistem\u00e0tica en bases de dades. Un possible motiu que expliqui aquesta anomalia \u00e9s que la tem\u00e0tica d\u2019estudi, en aquests moments, no forma part d\u2019un corrent principal. Aix\u00f2 sovint fa que, malgrat que hi hagi estudis sobre la tem\u00e0tica d\u2019inter\u00e8s, aquests resultin dif\u00edcils de trobar amb cerques sistem\u00e0tiques en bases de dades amb els motors de cerca emprats. Aquest \u00e9s un coneixement que s\u2019ha d\u2019anar a buscar, que est\u00e0 invisibilitzat per la poca rellev\u00e0ncia que s\u2019ha donat tant als resultats com a les conclusions extretes, derivat de l\u2019androcentrisme que predomina en la ci\u00e8ncia. Per aquest motiu, si b\u00e9 les revisions d\u2019abast s\u00f3n exhaustives, \u00e9s possible que s\u2019hagi pogut ometre algun estudi rellevant. Per \u00faltim, una limitaci\u00f3 potencial \u00e9s que l\u2019abast dels resultats nom\u00e9s permeten descriure el desenvolupament de la CD pel col\u00b7lectiu de dones, en general. Donades les caracter\u00edstiques de les mostres dels estudis inclosos, hi ha una manca d\u2019articles espec\u00edfics que explorin i incorporin viv\u00e8ncies de tot tipus de dones, especificant els diversos eixos d\u2019opressi\u00f3 que les travessen (p. e., ra\u00e7a, cultura, orientaci\u00f3 sexual, capacitats \u2014interseccionalitat\u2014; Collins, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, es recomana que m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019augmentar la quantitat d\u2019investigacions que explorin les omissions identificades sobre la CD en dones (p. e., compaginaci\u00f3 esport-feina, el concepte i estatus de professional en l\u2019esport femen\u00ed, la manca de referents, la motivaci\u00f3 de les dones envers la CD), futures investigacions tamb\u00e9 haurien d\u2019incloure i tenir en compte la diversitat que hi ha entre les dones. D\u2019aquesta manera, els dissenys de futures investigacions haurien de ser sensibles a la interseccionalitat entesa com la \u201cxarxa de relacions transversals\u201d considerant diverses formes d\u2019opressi\u00f3 (p. e., ra\u00e7a, sexualitat, nacionalitat) que s\u2019entrellacen les unes amb les altres i co-construeixen les realitats viscudes per les persones (Collins, 2015<\/a>). Aix\u00f2 permetr\u00e0 visibilitzar diferents realitats i experi\u00e8ncies de dones desenvolupant una CD i ampliar la diversitat de referents. Per \u00faltim, aquesta revisi\u00f3 ens permet con\u00e8ixer l\u2019estat de l\u2019evid\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit. Al mateix temps, permet detectar quines s\u00f3n les necessitats de la poblaci\u00f3 estudiada perqu\u00e8 es desenvolupin futures accions que conscienci\u00efn la societat i que permetin la implementaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques igualit\u00e0ries. Aquesta implementaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria a diferents nivells: en la gesti\u00f3 de l\u2019esport per part d\u2019institucions i federacions esportives (i. e., igualtat d\u2019oportunitats, recursos i visibilitzaci\u00f3); en el treball de les professionals vinculades a clubs i centres esportius, perqu\u00e8 l\u2019experi\u00e8ncia de les dones esportistes sigui el m\u00e9s saludable possible (p. e., assessorament als CAPs). Per aix\u00f2 \u00e9s necessari que la recerca i la part aplicada vagin en la mateixa direcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 d\u2019abast ha perm\u00e8s donar a con\u00e8ixer el panorama actual de recerca sobre CD i dones esportistes. D\u2019aquesta manera, s\u2019obre una nova porta a l\u2019esport femen\u00ed amb el prop\u00f2sit d\u2019enriquir i incrementar la recerca i la representaci\u00f3 de les dones en aquest camp. Els resultats mostren que la majoria de les barreres i els recursos percebuts s\u00f3n iguals que en investigacions en general, per\u00f2 pel fet de socialitzar com a dona la manera de viure, entendre i relacionar-se amb l\u2019esport \u00e9s diferent. Les identitats m\u00faltiples desenvolupades (p. e., esportista, dona, estudiant\/treballadora), combinades amb el context masculinitzat en qu\u00e8 es troben les esportistes i els marcats rols de g\u00e8nere de la societat, desencadena conflictes de rol que sovint acaben provocant situacions de malestar i retirades prematures. El principal mecanisme que justifica moltes de les llacunes identificades en la literatura i la necessitat d\u2019estudiar la carrera de les esportistes des de punts de vista adaptats a la quotidianitat de l\u2019esport femen\u00ed \u00e9s l\u2019androcentrisme. En aquest sentit, aquesta revisi\u00f3 pionera esdev\u00e9 una llavor a partir de la qual creixi coneixement que intenti descriure de forma acurada les realitats de l\u2019esport practicat per dones, des d\u2019una perspectiva hol\u00edstica. Aix\u00f2 permetr\u00e0 obrir noves branques de recerca per generar coneixement on les diferents dones abandonin els marges i esdevinguin el centre, per deixar de banda la seva subrepresentaci\u00f3 i l\u2019androcentrisme actual de la Psicologia de l\u2019Esport. <\/p>\n\n\n\n

Declaracions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Agra\u00efments\/Finan\u00e7ament. Aquest treball va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya amb la beca FI-DGR 2021 (2021 FI_B 00352), amb el projecte Promoci\u00f3 de Carreres Duals Saludables a l\u2019Esport (RTI2018-095468-B-100) finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol i la Red REFERENTE per a la promoci\u00f3 de la carrera professional d\u2019\u00e0rbitres, jutges i entrenadores (05\/UPR\/21).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Les anteriors revisions sobre carrera dual (CD) ofereixen conclusions per a esportistes en general, sense esmentar el g\u00e8nere i perpetuant la infrarepresentaci\u00f3 de les dones. Per aix\u00f2, en aquesta revisi\u00f3 d\u2019abast ens centrem \u00fanicament en esportistes dones amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer el panorama actual dels estudis sobre CD en esport femen\u00ed. La metodologia es […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[6149,10619,10617,10618,10620],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["dones esportistes<\/a>","esport i estudis<\/a>","esport i feina<\/a>","feminisme<\/a>","revisi\u00f3 d\u2019estudis mixtos<\/a>"],"unlinked":["dones esportistes<\/span>","esport i estudis<\/span>","esport i feina<\/span>","feminisme<\/span>","revisi\u00f3 d\u2019estudis mixtos<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 5 octubre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 17:50","modified":"Updated on 5 octubre 2023 10:03"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60124\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60124"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60124\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61756,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60124\/revisions\/61756\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}