{"id":60113,"date":"2023-06-30T17:43:20","date_gmt":"2023-06-30T17:43:20","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/el-entrenamiento-aerobico-intervalico-semisupervisado-mejora-la-aptitud-cardiorrespiratoria-en-adultos-sedentarios-con-factores-de-riesgo-cardiometabolicos\/"},"modified":"2025-09-30T20:35:36","modified_gmt":"2025-09-30T20:35:36","slug":"lentrenament-aerobic-intervallic-semisupervisat-millora-laptitud-cardiorespiratoria-en-adults-sedentaris-amb-factors-de-risc-cardiometabolics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/lentrenament-aerobic-intervallic-semisupervisat-millora-laptitud-cardiorespiratoria-en-adults-sedentaris-amb-factors-de-risc-cardiometabolics\/","title":{"rendered":"L\u2019entrenament aer\u00f2bic interv\u00e0l\u00b7lic semisupervisat millora l\u2019aptitud cardiorespirat\u00f2ria en adults sedentaris amb factors de risc cardiometab\u00f2lics"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar els efectes d\u2019un programa d\u2019exercici d\u2019alta intensitat semisupervisat juntament amb assessorament sobre h\u00e0bits adequats per a l\u2019adaptaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria a l\u2019esfor\u00e7 en adults sedentaris amb factors de risc cardiometab\u00f2lic. Un assaig cl\u00ednic controlat aleatoritzat de tres grups de quaranta setmanes de durada (intervenci\u00f3 de 16 setmanes i seguiment al cap de 24 setmanes). Es van assignar adults sedentaris (23 homes, 38 dones) amb edats compreses entre els 34 i els 52 anys (M<\/em> = 44.6, DT<\/em> = 4.6), i almenys un factor de risc cardiometab\u00f2lic, a un dels grups seg\u00fcents: (1) entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic (EIA) m\u00e9s assessorament sobre h\u00e0bits adequats; (2) entrenament continu d\u2019intensitat entre baixa i moderada m\u00e9s assessorament sobre h\u00e0bits adequats (ECT, d\u2019\u201centrenament continu tradicional\u201d); o (3) nom\u00e9s assessorament sobre h\u00e0bits adequats (AHA). La capacitat cardiorespirat\u00f2ria, quant a consum d\u2019oxigen pic (VO2pic<\/sub>) i consum d\u2019oxigen en el punt de compensaci\u00f3 respirat\u00f2ria (VO2PCR<\/sub>), l\u2019\u00edndex d\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria (pendent de VE-VCO2<\/sub>) i el pendent d\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen (PECO) es van avaluar a l\u2019inici, despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 i en el seguiment. Tots els programes d\u2019intervenci\u00f3 van generar canvis significatius comparables en la capacitat cardiorespirat\u00f2ria, per\u00f2 els canvis en VO2pic<\/sub> van diferir en funci\u00f3 de si els participants van assolir o no els criteris m\u00e0xims a l\u2019inici de l\u2019estudi. La intervenci\u00f3 va ser m\u00e9s efica\u00e7 per als participants que no van assolir els criteris m\u00e0xims a l\u2019inici de l\u2019estudi que per als que s\u00ed que els van assolir. En els participants que no van assolir els criteris m\u00e0xims a l\u2019inici de l\u2019estudi, VO2pic<\/sub> va augmentar significativament. Tots els programes d\u2019intervenci\u00f3 van generar augments comparables significatius per\u00f2 no persistents de VO2UV<\/sub>, cap canvi en el pendent de VE-VCO2<\/sub> i millores persistents del PECO. La intervenci\u00f3 semisupervisada d\u2019EIA va tenir efectes positius sobre l\u2019adaptaci\u00f3 fisiol\u00f2gica a l\u2019esfor\u00e7 i la capacitat cardiorespirat\u00f2ria, per\u00f2 no va diferir substancialment de l\u2019ECT ni de l\u2019AHA.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> consum d\u2019oxigen<\/span>, pendent de l\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen<\/span>, prova d\u2019exercici cardiopulmonar<\/span>, prova d\u2019exercici graduat<\/span>, s\u00edndrome metab\u00f2lica<\/span>, \u00edndex d\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La s\u00edndrome metab\u00f2lica (SM), un conjunt de factors de risc cardiometab\u00f2lic, t\u00e9 un fort efecte negatiu sobre la salut cardiovascular i la mort prematura (Gami et al., 2007<\/a>). Les dades f\u00e0ctiques epidemiol\u00f2giques indiquen que els h\u00e0bits poc saludables estan estretament relacionats amb la creixent prevalen\u00e7a de la SM i altres malalties no transmissibles a tot el m\u00f3n (OMS, 2018<\/a>). S\u2019ha demostrat que el canvi d\u2019h\u00e0bits genera resultats positius en la prevenci\u00f3 i el control del risc cardiometab\u00f2lic (Pattyn et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica es considera un pilar d\u2019un estil de vida saludable i estan ben demostrats els beneficis per a la salut de l\u2019exercici d\u2019intensitat moderada (Pedersen i Saltin, 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, des de fa uns anys, hi ha un inter\u00e8s cada vegada m\u00e9s gran per l\u2019entrenament interv\u00e0l\u00b7lic d\u2019alta intensitat (EIAI), en particular per l\u2019entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic (EIA), en entorns sanitaris extraacad\u00e8mics (Pattyn et al., 2013<\/a>). Les dades f\u00e0ctiques actuals han revelat el potencial de l\u2019EIA com a valuosa estrat\u00e8gia per reduir la prevalen\u00e7a dels factors de risc cardiometab\u00f2lic (Tj\u00f8nna et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El nivell de capacitat cardiorespirat\u00f2ria (CCR) tamb\u00e9 s\u2019ha identificat com un factor de predicci\u00f3 independent i efica\u00e7 de la mortalitat (Lee et al., 2010<\/a>; Myers et al., 2015<\/a>). En una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica recent, Lee (2020)<\/a> va informar que, independentment de l\u2019estat d\u2019obesitat, una CCR baixa es relacionava amb un risc de s\u00edndrome metab\u00f2lica 3.59 vegades m\u00e9s gran, mentre que una CCR alta el disminu\u00efa en un 77\u2006%. Segons Knaeps et al. (2018)<\/a>, \u00e9s probable que una combinaci\u00f3 de disminuci\u00f3 del sedentarisme (S) i augment de l\u2019activitat f\u00edsica entre moderada i vigorosa (AFMV), que influeixi positivament en la CCR, sigui el m\u00e9s benefici\u00f3s per a la salut card\u00edaca i metab\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

La CCR s\u2019avalua habitualment mitjan\u00e7ant el consum d\u2019oxigen pic (VO2pic<\/sub>) mesurat durant una prova d\u2019esfor\u00e7 cardiopulmonar (PECP). Un augment de VO2pic<\/sub> de 3.5 ml\/kg\/min (1-EM: equivalent metab\u00f2lic) es tradueix en una millor superviv\u00e8ncia d\u2019entre el 10\u2006% i el 25\u2006% en ambd\u00f3s sexes (Myers et al., 2015<\/a>). S\u2019ha informat que la reducci\u00f3 de la mortalitat pot ser encara m\u00e9s gran (un 30\u2006% per augment d\u20191-EM) en persones amb baixa forma f\u00edsica (<5 EM de capacitat funcional) i cardiopatia que participen en programes de rehabilitaci\u00f3 card\u00edaca (Myers et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019EIA ha demostrat sistem\u00e0ticament millors resultats que l\u2019entrenament continu tradicional (ECT) a l\u2019hora de millorar el VO2pic<\/sub> (Pattyn et al., 2014<\/a>; Wisl\u00f8ff et al., 2007<\/a>). At\u00e8s que un VO2pic<\/sub> baix est\u00e0 relacionat amb la mortalitat prematura i el risc cardiovascular (Lee, 2020<\/a>; Myers et al., 2015<\/a>), la capacitat potencial de l\u2019EIA per millorar aquest par\u00e0metre \u00e9s, des del punt de vista de la salut, una troballa prometedora.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s del VO2pic<\/sub>, la PECP permet avaluar diversos \u00edndexs que s\u00f3n relativament independents de l\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim, tals com l\u2019\u00edndex d\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria (pendent de ventilaci\u00f3 vs. producci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni [pendent de VE-VCO2<\/sub>]) i el pendent d\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen (PECO) (Baba et al., 1996<\/a>). Aquests \u00edndexs s\u00f3n mesuraments integrats de l\u2019adaptaci\u00f3 fisiol\u00f2gica a l\u2019exercici. Tenen valor pron\u00f2stic, s\u00f3n sensibles al canvi i rellevants per avaluar la progressi\u00f3 de la capacitat d\u2019exercici en pacients amb cardiopatia o miopatia mitocondrial (Akkerman et al., 2010<\/a>). Que sapiguem, hi ha pocs estudis que avalu\u00efn els efectes de les intervencions d\u2019EIAI sobre aquests \u00edndexs en persones amb s\u00edndrome metab\u00f2lica (Guio de Prada et al., 2019a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com a \u00faltim concepte, encara que l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019EIA per generar millores fisiol\u00f2giques en un entorn de recerca ben controlat ja no est\u00e0 en dubte, hi continua havent interrogants sobre fins a quin punt els seus beneficis s\u00f3n transferibles a un entorn cl\u00ednic menys controlat (efic\u00e0cia). Les dades f\u00e0ctiques sobre l\u2019efic\u00e0cia de les intervencions de foment de l\u2019activitat f\u00edsica s\u00f3n contradict\u00f2ries, ja que amb freq\u00fc\u00e8ncia els programes d\u2019exercici presenten grans taxes d\u2019abandonament al cap d\u2019unes setmanes o mesos. A m\u00e9s, la majoria dels estudis s\u2019ha centrat en l\u2019efic\u00e0cia a curt termini, per\u00f2 no han informat de la persist\u00e8ncia dels efectes. Tot i aix\u00ed, per aconseguir resultats duradors i satisfactoris, aquests programes han d\u2019incloure mesures que ajudin les persones a potenciar la seva autoefic\u00e0cia, millorant l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i proporcionant eines d\u2019autocontrol (OMS, 2018<\/a>). En aquest sentit, el nostre estudi analitza els efectes a curt i mitj\u00e0 termini i inclou una intervenci\u00f3 d\u2019assessorament sobre h\u00e0bits adequats que incorpora estrat\u00e8gies per fomentar l\u2019activitat f\u00edsica regular, minimitzar el sedentarisme, millorar els h\u00e0bits diet\u00e8tics i potenciar l\u2019autoefic\u00e0cia dels participants. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi era avaluar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019un programa d\u2019entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic (EIA) semisupervisat juntament amb l\u2019assessorament sobre h\u00e0bits adequats en la capacitat cardiorespirat\u00f2ria quant a VO2pic<\/sub>, consum d\u2019oxigen en el punt de compensaci\u00f3 respirat\u00f2ria (VO2PCR<\/sub>), pendent de VE-VCO2<\/sub> i PECO en adults sedentaris amb factors de risc cardiometab\u00f2lic. Aquesta intervenci\u00f3 es va comparar amb l\u2019entrenament continu d\u2019intensitat entre baixa i moderada m\u00e9s assessorament sobre h\u00e0bits adequats (ECT) i amb nom\u00e9s l’assessorament sobre h\u00e0bits adequats (AHA). Es va plantejar la hip\u00f2tesi que l\u2019EIA mostraria millors resultats quant a millora de la CCR que l\u2019ECT o l\u2019AHA.<\/p>\n\n\n\n

Materials i metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dur a terme un assaig cl\u00ednic controlat i aleatoritzat de tres grups (NCT02832453) en un entorn d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria durant un per\u00edode de 16 setmanes, amb un seguiment a les 24 setmanes. Va incloure dos grups d\u2019exercici semisupervisats amb diferents nivells d\u2019intensitat d\u2019exercici (EIA i ECT), aix\u00ed com un grup de control sense exercici (AHA) (Ensenyat et al., 2017<\/a>, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Participants  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Inicialment, l\u2019estudi va incloure 75 (26 homes, 49 dones) voluntaris sedentaris d\u2019entre 34 i 55 anys. Els requisits d\u2019admissi\u00f3 eren tenir entre 30 i 55 anys, passar la major part del temps de vig\u00edlia de manera sedent\u00e0ria (asseguts o ajaguts) i presentar almenys un factor de risc cardiometab\u00f2lic (per\u00edmetre de cintura > 94.5 cm per als homes, i > 89.5 cm per a les dones; pressi\u00f3 arterial \u2265 130\/ 85 mmHg; triglic\u00e8rids en plasma \u2265 150 mg\/dl; HDL en plasma < 40 mg\/dl per als homes i < 50 mg\/dl per a les dones; glucosa en dej\u00fa \u2265 100 mg\/dl). Es van excloure les persones amb problemes de salut greus (obesitat m\u00f2rbida, malalties cardiopulmonars importants, trastorns neuromusculars o psiqui\u00e0trics) o malalties que poguessin contraindicar l\u2019exercici f\u00edsic (Ensenyat et al., 2017<\/a>, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els participants es van reclutar en centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i a trav\u00e9s d\u2019anuncis en els mitjans de comunicaci\u00f3. Tots els participants van ser plenament informats dels procediments experimentals i van donar el seu consentiment informat per escrit abans d\u2019inscriure-s\u2019hi. A continuaci\u00f3, se\u2019ls va assignar aleat\u00f2riament a un dels grups de l\u2019estudi (EIA, ECT o AHA) (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Organigrama de participants.<\/em>
Nota: S\u2019exclouen de l\u2019organigrama de participants els participants inclosos a l\u2019assaig Bellugat [Ensenyat, 2020 3078 \/id] per\u00f2 que no van superar la prova de capacitat cardiorespirat\u00f2ria.
CCR: capacitat cardiorespirat\u00f2ria; EIA: grup d\u2019estudi d\u2019entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic; AHA: grup d\u2019estudi d\u2019assessorament. ECT: grup d\u2019estudi d\u2019entrenament continu tradicional. T0: avaluaci\u00f3 inicial; T1: avaluaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 a les 16 setmanes; T2: avaluaci\u00f3 de seguiment a les 24 setmanes.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els procediments de l\u2019estudi van ser aprovats pel Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerca Cl\u00ednica de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Jordi Gol (IDIAP) (n\u00famero de registre: P15\/122) i es van ajustar a la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (Cook et al., 2003<\/a>). La metodologia d\u2019estudi va complir les directrius de CONSORT (Schulz et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Intervenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019assaig comprenia una intervenci\u00f3 de 16 setmanes i un seguiment al cap de 24 setmanes. Durant la fase d\u2019intervenci\u00f3, es va oferir a tots els grups assessorament sobre h\u00e0bits adequats, que va consistir en sis sessions en grup de 50 minuts i quatre sessions individuals de 40-50 minuts cada una (Ensenyat et al., 2017<\/a>). Els dos grups d\u2019exercici (EIA i ECT) tamb\u00e9 van emprendre un programa d\u2019exercici f\u00edsic semisupervisat. Aquest programa va consistir en 16 sessions d\u2019entrenament en grup supervisades de 50 minuts de durada cada una i 32 sessions individuals sense supervisi\u00f3. La freq\u00fc\u00e8ncia de les sessions supervisades va anar disminuint al llarg de la intervenci\u00f3, mentre anava augmentant la freq\u00fc\u00e8ncia de les sessions individuals sense supervisi\u00f3. Totes les sessions d\u2019entrenament van constar de cinc parts: introducci\u00f3, escalfament, part principal (vegeu m\u00e9s a baix), tornada a la calma i conclusi\u00f3. La part principal diferia entre els grups d\u2019EIA i d\u2019ECT. Les sessions d\u2019EIA van consistir en quatre repeticions de 4 minuts al 80\u2006% del VO2pic<\/sub>, alternades amb pauses actives de 2 minuts al 60\u2006% del VO2pic<\/sub> i van durar un total de 24 minuts de temps d\u2019exercici efectiu, mentre que les sessions d\u2019ECT van consistir en 40 minuts d\u2019activitats d\u2019intensitat moderada (60\u2006% del VO2pic<\/sub>).<\/p>\n\n\n\n

No es van notificar mol\u00e8sties ni incid\u00e8ncies. L\u2019assist\u00e8ncia mitjana a les sessions d\u2019exercici supervisat i a les sessions d\u2019assessorament grupal i individual va ser del 71.9\u2006% (DT = 20.2), 83.1\u2006% (DT = 17.1) i 98.8\u2006% (DT = 5.4) de les sessions ofertes, respectivament. No hi va haver difer\u00e8ncies entre els grups d\u2019estudi ni entre sexes.<\/p>\n\n\n\n

Mesurament dels resultats<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els mesuraments dels resultats es van registrar a l\u2019inici (T0 = setmana 0), despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (T1 = setmana  16) i despr\u00e9s del seguiment a les 24 setmanes (T2 = setmana 40).<\/p>\n\n\n\n

Prova d\u2019exercici cardiorespiratori graduat  <\/h4>\n\n\n\n

Els participants van completar una prova volunt\u00e0ria d\u2019exercici m\u00e0xim graduat en un cicloerg\u00f2metre (Monark 828E, Monark, Su\u00e8cia). Despr\u00e9s d\u2019una fase d\u2019escalfament de dos minuts a 10 W, la c\u00e0rrega de treball va augmentar 20 W cada dos minuts fins que els participants van ser incapa\u00e7os de mantenir la cad\u00e8ncia preestablerta (60 rpm) o si s\u2019observaven respostes an\u00f2males (Balady et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Durant la prova, es van mesurar variables ergoespirom\u00e8triques utilitzant el sistema metab\u00f2lic Oxycon Mobile (Oxycon Mobile, Carefusion, Alemanya). Es van efectuar calibratges de gas abans de cada prova. La freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca es va mesurar amb un puls\u00f2metre de pit Polar 610s (Polar Electro YO, Kempele, Finl\u00e0ndia). La tensi\u00f3 arterial es va prendre 30 segons abans de la finalitzaci\u00f3 de cada etapa utilitzant un tens\u00edmetre autom\u00e0tic per a la part superior del bra\u00e7 (Omron M, Omron Healthcare Europe B.V. Hoofddorp, Pa\u00efsos Baixos). Abans de finalitzar la fase, els participants van comunicar la seva percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019exercici utilitzant l\u2019escala CR-10 de Borg (Borg i Kaijser, 2006<\/a>). La cronotropia superior al 85\u2006% (Balady et al., 2010<\/a>) i la taxa d\u2019intercanvi respiratori (TIR) > 1.1 es van utilitzar com a criteris per haver assolit l\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim.<\/p>\n\n\n\n

L’obtenci\u00f3 de dades es va dur a terme en una sala de laboratori ben ventilada. Es va indicar als participants que fessin dej\u00fa i evitessin el consum de cafe\u00efna durant les dues hores pr\u00e8vies a la prova, i se\u2019ls va demanar que evitessin qualsevol exercici extenuant el dia anterior a la prova.<\/p>\n\n\n\n

Mides m\u00e0ximes<\/h4>\n\n\n\n

Es van comunicar les dades ergoespirom\u00e8triques m\u00e0ximes (pic) de c\u00e0rrega de treball (CT), consum d\u2019oxigen (VO2<\/sub>), producci\u00f3 de di\u00f2xid (VCO2<\/sub>), ventilaci\u00f3 (VE), freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC), pressi\u00f3 arterial (pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica [PAS]), pressi\u00f3 arterial diast\u00f2lica [PAD] i pressi\u00f3 arterial mitjana [PAM]).<\/p>\n\n\n\n

Mesures independents de l\u2019esfor\u00e7<\/h4>\n\n\n\n

Per avaluar la capacitat d\u2019exercici subm\u00e0xima, es va obtenir el punt de compensaci\u00f3 respirat\u00f2ria (PCR) mitjan\u00e7ant un augment concomitant dels dos equivalents ventilatoris (VE-VO2<\/sub> i VE-VCO2<\/sub>) i una disminuci\u00f3 de la pressi\u00f3 parcial de CO2<\/sub> (PET<\/sub>CO2<\/sub>) despr\u00e9s d\u2019un repl\u00e0 (Beaver et al., 1986<\/a>). Dos observadors van calcular aquest punt de manera independent i ho van corroborar posteriorment.<\/p>\n\n\n\n

El pendent de l\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria es va obtenir mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal de la relaci\u00f3 entre la ventilaci\u00f3 (VE) i la producci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni (VCO2<\/sub>) amb totes les dades de l\u2019exercici (Arena et al., el 2003<\/a>). El pendent de l\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen (PECO) es va calcular amb totes les dades de l\u2019exercici segons Baba et al. (1996)<\/a> duent a terme una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal de la relaci\u00f3 entre VO2<\/sub> i el logaritme de VE (VO2<\/sub> = alog10<\/sub>VE + b).<\/p>\n\n\n\n

Indicadors de risc cardiometab\u00f2lic i h\u00e0bits<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va calcular una puntuaci\u00f3 de gravetat de la s\u00edndrome metab\u00f2lica (PGSM) cont\u00ednua, segons el que van descriure Wiley i Carrington (2016)<\/a>. La puntuaci\u00f3 cont\u00e9 sis factors de risc: per\u00edmetre de cintura (PC), concentraci\u00f3 de triglic\u00e8rids (CT), concentraci\u00f3 de colesterol de lipoprote\u00efnes d\u2019alta densitat (HDL, per les sigles en angl\u00e8s), gluc\u00e8mia, pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica (PAS) i pressi\u00f3 arterial diast\u00f2lica (PAD). El PC es va mesurar per triplicat seguint les directrius de l\u2019OMS (2011)<\/a>. Les mostres de sang per determinar les xifres de CT, HDL i glucosa es van obtenir despr\u00e9s d\u2019un dejuni nocturn i es van analitzar amb m\u00e8todes automatitzats a l\u2019hospital universitari. La pressi\u00f3 arterial (PA) es va mesurar a nivell de l\u2019art\u00e8ria braquial del bra\u00e7 dominant utilitzant un dispositiu automatitzat (Omron M, Omron Healthcare Europe B.V. Hoofddorp, Pa\u00efsos Baixos), amb el participant en posici\u00f3 asseguda relaxada. <\/p>\n\n\n\n

El comportament actiu i el sedentarisme es van avaluar objectivament utilitzant l\u2019acceler\u00f2metre ActiGraph GT3X+ (ActiGraph LLC, Pensacola, FL, EUA) durant set dies consecutius. Les dades dels acceler\u00f2metres es van descarregar i es van analitzar amb el programa inform\u00e0tic ActiLife 6.0 (ActiGraph, Pensacola, FL, EUA). Es van excloure de l\u2019an\u00e0lisi les hores de son. Es van analitzar les dades per obtenir un \u00edndex global d\u2019activitat f\u00edsica (nombre de passos diaris i com a magnitud vectorial [MV] en recomptes mitjans per minut [RMM]) i el percentatge de temps dedicat a realitzar diferents nivells d\u2019activitat f\u00edsica (Troiano et al., 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va completar un registre diet\u00e8tic de 24 hores durant tres dies (dues entre setmana i un en cap de setmana) per controlar els h\u00e0bits alimentaris de cada participant. Per analitzar els registres diet\u00e8tics, es va utilitzar el programa inform\u00e0tic PCNCSNIS 1.0. Es va calcular l\u2019\u00edndex d\u2019alimentaci\u00f3 saludable (IAS) per avaluar l\u2019estat diet\u00e8tic dels participants (Basiotis et al., 2002<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8todes estad\u00edstics<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per determinar la mida de la mostra d\u2019aquest estudi, es va dur a terme una an\u00e0lisi de pot\u00e8ncia amb G*Power 3.1. (Faul et al., 2007<\/a>) i els resultats obtinguts per Tjonna et al. (2008)<\/a> en una intervenci\u00f3 supervisada d\u2019exercici f\u00edsic dirigida a persones amb s\u00edndrome metab\u00f2lica. A fi de detectar els canvis esperats amb una hip\u00f2tesi bilateral, una mida de l\u2019efecte esperat de d<\/em> = .46, un \u03b1 de risc de .05, una pot\u00e8ncia del 80\u2006% i mesuraments repetits en 3 ocasions i 3 grups d\u2019estudi; el nombre estimat de participants va ser de 48; 16 persones per grup d\u2019estudi. La mostra actual de 62 persones es va considerar suficient per avaluar les hip\u00f2tesis plantejades en relaci\u00f3 amb la CCR.<\/p>\n\n\n\n

Es va comprovar la normalitat de les dades i, a continuaci\u00f3, es van utilitzar les proves de khi quadrat (\u03c7\u00b2) i Kruskal-Wallis (K-W) per comparar els grups de l\u2019estudi a l\u2019inici (T0). Aix\u00ed mateix, es va fer una an\u00e0lisi per intenci\u00f3 de tractar tots els participants que van completar la prova d\u2019exercici graduat a l\u2019inici de l\u2019estudi. Es van establir dos marcs temporals: efic\u00e0cia (al final de la intervenci\u00f3; T1) i persist\u00e8ncia (en el seguiment a les 24 setmanes; T2). Es van utilitzar les proves de Wilcoxon i Kruskal-Wallis per analitzar les difer\u00e8ncies entre els grups d\u2019estudi i els canvis al llarg del temps. Les variables cont\u00ednues s\u2019expressen com a mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica (DT). Per la seva banda, les variables categ\u00f2riques s\u2019expressen com a recomptes (n<\/em>) i percentatges (%), llevat que s\u2019especifiqui el contrari.<\/p>\n\n\n\n

Es va utilitzar la correlaci\u00f3 de Pearson (r) per avaluar les associacions entre les variables quantitatives.<\/p>\n\n\n\n

La significaci\u00f3 es va fixar en p<\/em> < .05. Per a totes les an\u00e0lisis, es va utilitzar SPSS 17.0 (SPSS, Chicago, IL, EUA).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

61 participants (23 homes i 38 dones) d\u2019edats compreses entre els 34 i els 52 anys (M = 44.6; DT = 4.6) van superar la prova inicial d\u2019exercici graduat (Figura 1). No hi va haver difer\u00e8ncies entre els grups de l\u2019estudi quant a activitat f\u00edsica, h\u00e0bits diet\u00e8tics o altres factors de risc cardiometab\u00f2lic a l\u2019inici de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Resultats en mat\u00e8ria de risc cardiometab\u00f2lic i h\u00e0bits<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va observar un efecte temporal significatiu per a PGSM sense efecte grupal (Taula 1). Es va observar una petita disminuci\u00f3 significativa de la puntuaci\u00f3 de PGSM despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Els canvis van persistir durant el seguiment: el 34.4\u2006% i el 35.7\u2006% dels participants van reduir la seva puntuaci\u00f3 de PGSM en almenys 0.5 punts en T1 i T2. Els efectes van ser similars en tots els grups de l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Els participants van portar l\u2019acceler\u00f2metre durant 6.98 (DT = 0.6) dies i 820.9 (DT = 7) minuts al dia. Es va observar un efecte temporal significatiu per a passos\/dia, activitat global, temps sedentari, AFMV i IAS sense efecte grupal (Taula 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Puntuaci\u00f3 de risc de s\u00edndrome metab\u00f2lica i mesures en q\u00fcesti\u00f3 d\u2019h\u00e0bits a l\u2019inici (T0), despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (T1) i en el seguiment al cap de 24 setmanes (T2) (<\/em>n = 61).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Distribuci\u00f3 dels participants en sup\u00f2sits segons els motius per abandonar la prova cardiorespirat\u00f2ria en cada moment de l\u2019avaluaci\u00f3.<\/em>
Nota: El sup\u00f2sit A<\/strong> correspon als participants que van assolir els criteris m\u00e0xims per a la prova de CCR en T0, T1 i T2; el sup\u00f2sit B<\/strong> correspon als participants que van finalitzar la prova de CCR a causa d\u2019una resposta d\u2019hipertensi\u00f3 arterial en T0, per\u00f2 que van assolir els criteris m\u00e0xims per a la prova de CCR en T1 i T2; el sup\u00f2sit C<\/strong> correspon als participants que van finalitzar la prova de CCR a causa d\u2019una resposta d\u2019hipertensi\u00f3 arterial en T0 i T1, per\u00f2 que van assolir els criteris m\u00e0xims per a la prova de CCR en T2. CCR: capacitat cardiorespirat\u00f2ria; PAD: pressi\u00f3 arterial diast\u00f2lica; T0: avaluaci\u00f3 inicial; T1: despr\u00e9s de l\u2019avaluaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 de 16 setmanes; T2 en l\u2019avaluaci\u00f3 de seguiment al cap de 24 setmanes.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Prova d\u2019exercici cardiorespiratori graduat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Seixanta-un participants van completar l\u2019avaluaci\u00f3 inicial mitjan\u00e7ant proves cardiorespirat\u00f2ries. Quaranta-tres (70.5\u2006%) participants la van superar i van assolir els criteris d\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim. Tal com mostra la Figura 2, aquests participants tamb\u00e9 van assolir els nivells d\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim en T1 i T2 (sup\u00f2sit A). Els altres 18 participants (29.5\u2006%) van haver d\u2019abandonar la prova inicial a causa d\u2019una resposta anormal de la tensi\u00f3 arterial (sup\u00f2sit B i sup\u00f2sit C). No hi va haver difer\u00e8ncies entre els grups d\u2019estudi quant als motius per abandonar la prova cardiorespirat\u00f2ria (\u03c7\u00b2 = 1.431, p<\/em> = .489). <\/p>\n\n\n\n

Considerem que no \u00e9s possible analitzar les dades dels valors m\u00e0xims amb tots els participants\/sup\u00f2sits en una mateixa categoria. Per aix\u00f2, hem dividit l\u2019an\u00e0lisi de VO2pic <\/sub>en tres sup\u00f2sits (Taula 2). Les dades independents de l\u2019esfor\u00e7 s\u2019han analitzat amb tots els participants en una mateixa categoria.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades de les proves de capacitat cardiorespirat\u00f2ria a l\u2019inici (T0), despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (T1) i en el seguiment al cap de 24 setmanes (T2).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

VO2pic<\/sub><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Sup\u00f2sit A: A l\u2019inici (T0), no hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre els grups d\u2019estudi en relaci\u00f3 amb els valors pic. La taxa d\u2019intercanvi respiratori pic (TIRpic<\/sub>) (M = 1.19, DT = 0.07), la cronotropia (M = 85.5\u2006%, DT = 17.7) i els valors de Borg CR-10 (M = 7.8, DT = 1.8) suggereixen un alt nivell d\u2019esfor\u00e7 durant la prova. <\/p>\n\n\n\n

Es va observar un efecte temporal significatiu per a la c\u00e0rrega de treball m\u00e0xima (CTpic<\/sub>) sense efecte grupal (Taula 3a). Malgrat aquesta millora, el VO2pic<\/sub> no va canviar despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 ni en el seguiment. Els augments mitjans del VO2pic<\/sub> van tendir a ser millors en el grup EIA, per\u00f2 els canvis van ser inferiors al llindar cl\u00ednic de 3.5 ml\/kg\/min (Figura 3). No obstant aix\u00f2, el percentatge de participants que van millorar el seu VO2pic<\/sub> per sobre d\u2019aquest llindar va ser m\u00e9s gran en el grup EIA (36\u2006%) que en els altres grups (ECT = 28\u2006%; AHA = 8\u2006%). Durant el seguiment, la millora va persistir en el 28\u2006% dels participants de l\u2019EIA, per\u00f2 nom\u00e9s en el 5\u2006% i el 18\u2006% dels participants dels grups d\u2019ECT i l\u2019AHA.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Canvis individuals des de l\u2019inici fins al final de la intervenci\u00f3 de 16 setmanes (panell esquerre) i des de l\u2019inici fins al seguiment a les 24 setmanes (panell dret) per a VO2pic<\/sub>, pendent de VE-VCO2<\/sub> i PECO.<\/em>
Nota: T1: avaluaci\u00f3 despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de 16 setmanes; T2: avaluaci\u00f3 de seguiment al cap de 24 setmanes.
EIA: grup d\u2019estudi que va fer entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic; AHA: grup d\u2019estudi que nom\u00e9s va rebre assessorament; ECT: grup d\u2019estudi que va fer entrenament continu tradicional. 
PECO: pendent de l\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen; VCO2: producci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni; VE: ventilaci\u00f3; VO2<\/sub>: consum d\u2019oxigen;
UV: llindar ventilatori; GP: generaci\u00f3 de pot\u00e8ncia. Cada punt indica un participant individual.
 Els s\u00edmbols clars indiquen el sup\u00f2sit A; els s\u00edmbols grisos indiquen el sup\u00f2sit B, i  els s\u00edmbols gris negre, el sup\u00f2sit C.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3a<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades de les proves de capacitat cardiorespirat\u00f2ria a l\u2019inici (T0), despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (T1) i en el per\u00edode de seguiment de 24 setmanes (T2) per al sup\u00f2sit A (<\/em>n = 43).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Sup\u00f2sit B: Tal com mostra la Figura 2, onze participants van haver d\u2019abandonar la prova inicial (valors de TIRpic<\/sub> [M = 1.02, DT = 0.11], cronotropia [M = 60.8\u2006%, DT = 21.4], Borg CR-10 [M = 5.3, DT = 2.0]). No es van observar difer\u00e8ncies amb significaci\u00f3 estad\u00edstica entre els grups d\u2019estudi. Al final de la intervenci\u00f3, aquests participants van millorar la seva adaptaci\u00f3 a l\u2019esfor\u00e7 i van assolir l\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim tan b\u00e9 com en el seguiment. Es va observar un efecte temporal positiu moderat per a VO2pic<\/sub> sense efectes grupals de l\u2019estudi (Taula 3b). Set participants (63.6\u2006%) van millorar el seu VO2pic<\/sub> en almenys 3.5 ml\/kg\/min al final de la intervenci\u00f3 i aquest va continuar sent elevat en sis d\u2019ells quan es va fer l\u2019avaluaci\u00f3 de seguiment.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3b<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades de les proves de capacitat cardiorespirat\u00f2ria a l\u2019inici (T0), despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (T1) i en el seguiment al cap de 24 setmanes (T2) per al sup\u00f2sit B (<\/em>n = 11).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Sup\u00f2sit C: Sis participants van haver d\u2019abandonar la prova d\u2019exercici cardiorespiratori a l\u2019inici i al final de la intervenci\u00f3, per\u00f2 van poder assolir els criteris m\u00e0xims en el seguiment (valors de TIRpic<\/sub> [M = 1.2, DT = 0.09], cronotropia [M = 94.6\u2006%, DT = 12.1], Borg CR-10 [M = 7.3, DT = 1.].<\/p>\n\n\n\n

Tot i que al final de la intervenci\u00f3 (T1) aquests participants van haver d\u2019abandonar la prova cardiorespirat\u00f2ria, VO2pic<\/sub> va mostrar un gran augment significatiu. En el seguiment, VO2pic<\/sub> va millorar encara m\u00e9s, i els 6 participants van augmentar VO2pic<\/sub> en m\u00e9s de 3.5 ml\/kg\/min (Taula 3c).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3c<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades de la prova de capacitat cardiorespirat\u00f2ria a l\u2019inici (T0), despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (T1) i en el seguiment al cap de 24 setmanes (T2) per al sup\u00f2sit C (<\/em>n = 6).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Dades independents de l\u2019esfor\u00e7<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van observar millores petites per\u00f2 significatives en CTPCR<\/sub>, VO2PCR<\/sub> i PECO al final de la intervenci\u00f3 sense efecte grupal. Aquests augments no persistien en el seguiment. Tot i aix\u00ed, considerant nom\u00e9s els sup\u00f2sits B i C; CTPCR<\/sub>, VO2PCR<\/sub> i PECO van mostrar augments grans i persistents. No es van apreciar difer\u00e8ncies entre els grups d\u2019estudi. No es va observar cap efecte temporal en el pendent de VE-VCO2<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 i conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi avalua l\u2019efic\u00e0cia d\u2019una intervenci\u00f3 de 16 setmanes d\u2019un programa d\u2019exercici d\u2019entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic (EIA) semisupervisat juntament amb assessorament sobre h\u00e0bits adequats sobre la capacitat cardiorespirat\u00f2ria (CCR) quant a VO2pic<\/sub>, VO2PCR<\/sub>, pendent de VE-VCO2<\/sub> i PECO, en adults sedentaris amb factors de risc cardiometab\u00f2lic. La intervenci\u00f3 es va dur a terme en un entorn extraacad\u00e8mic i es va comparar amb l\u2019entrenament continu d\u2019intensitat entre baixa i moderada m\u00e9s assessorament sobre h\u00e0bits adequats (ECT) i nom\u00e9s amb assessorament sobre h\u00e0bits adequats (AHA).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019EIA va ser ben acceptat pels participants, amb nivells bastant alts de compliment de les sessions d\u2019exercici. Tots els grups de l\u2019estudi van mostrar lleugers descensos comparables en PGSM i canvis positius en els h\u00e0bits que van persistir a mitj\u00e0 termini. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, tots els programes d\u2019intervenci\u00f3 van induir canvis significatius en les variables de CCR. Encara que els efectes de la intervenci\u00f3 d\u2019EIA sobre CCR i l\u2019adaptaci\u00f3 fisiol\u00f2gica a l\u2019esfor\u00e7 no van diferir substancialment respecte a l\u2019ECT o l\u2019AHA, el nombre de participants que van augmentar el seu VO2pic<\/sub> va ser lleugerament superior. Els canvis en VO2pic<\/sub> diferien en funci\u00f3 de si l\u2019adaptaci\u00f3 fisiol\u00f2gica a les proves d\u2019exercici m\u00e0xim graduat era satisfact\u00f2ria o no a l\u2019inici de l\u2019estudi. La intervenci\u00f3 va ser m\u00e9s efica\u00e7 en les persones amb una pitjor adaptaci\u00f3 fisiol\u00f2gica a l\u2019exercici graduat. Tots els programes d\u2019intervenci\u00f3 van causar augments significatius comparables no persistents en el VO2UV<\/sub>, cap canvi en el pendent de VE-VCO2<\/sub> i millores persistents en el PECO.<\/p>\n\n\n\n

Diversos estudis recents han demostrat que l\u2019EIAI \u00e9s efica\u00e7 per produir millores entre lleus i moderades en VO2pic<\/sub>\/VO2m\u00e0x<\/sub>. despr\u00e9s de per\u00edodes d\u2019entre 4 setmanes (12 sessions) i 16 setmanes (48 sessions) (Blackwell et al., 2017<\/a>). Dues metaan\u00e0lisis anteriors van informar de m\u00e9s efectes de l\u2019entrenament d\u2019alta intensitat en comparaci\u00f3 amb l\u2019entrenament moderat-continu (Milanovi\u0107 et al., 2015<\/a>; Pattyn et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquests estudis van ser majorit\u00e0riament supervisats i nom\u00e9s van informar de les dades de les persones que van assolir l\u2019exercici limitat pels s\u00edmptomes en la prova de CCR. Van informar d\u2019augments de VO2pic<\/sub> que oscil\u00b7laven entre el 9 i el 27\u2006% (Blackwell et al., 2017<\/a>; Guio de Prada et al., 2019b<\/a>). Aquestes xifres s\u00f3n m\u00e9s elevades que les nostres. Tanmateix, el present estudi difereix dels altres pel seu car\u00e0cter semisupervisat i per la freq\u00fc\u00e8ncia setmanal descendent de les sessions supervisades. Aix\u00ed mateix, ja que la majoria d\u2019estudis nom\u00e9s inclouen persones que van completar almenys el 85\u2006% de les sessions d\u2019entrenament, no es pot descartar que aquestes xifres tan altes fossin degudes a l\u2019exclusi\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi de les persones que no van aconseguir resultats positius. Les nostres dades concorden amb Blackwell et al. (2017)<\/a>, que van observar una millora inferior del VO2pic<\/sub> en el grup que va entrenar a casa (\u2248 10\u2006%) que en el grup que va rebre entrenament d\u2019exercici supervisat (\u2248 20\u2006%). <\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 la intensitat de l\u2019exercici sembla que \u00e9s un factor cr\u00edtic per millorar la CCR, el nivell inicial de CCR determina la intensitat individual de l\u2019exercici necess\u00e0ria per generar augments amb significaci\u00f3 cl\u00ednica. Les persones amb baixa forma f\u00edsica (CCR < 10 equivalent metab\u00f2lic [EM]) necessitaran una intensitat d\u2019entrenament del 50\u2006% de reserva de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (RFC) o de reserva de VO2 <\/sub>(VO2<\/sub>R), mentre que una persona amb bona forma f\u00edsica (CCR > 14 EM) necessitar\u00e0 una intensitat superior (> 85\u2006% de RFC o VO2<\/sub>R) (Ross et al., 2016<\/a>). Aix\u00f2 podria explicar per qu\u00e8 els participants que a l\u2019inici van assolir els criteris d\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim no van millorar el seu VO2pic<\/sub>. En aquests participants, \u00e9s possible que la c\u00e0rrega total d\u2019entrenament hagi estat massa baixa per generar grans canvis en la VO2pic<\/sub> en els grups d\u2019estudi. No obstant aix\u00f2, el fet que el nombre de participants en EIA que van millorar el seu VO2pic<\/sub> fos m\u00e9s gran que en ECT i AHA sembla que dona suport a la hip\u00f2tesi que fins i tot un EIA semisupervisat pot ser m\u00e9s efica\u00e7 que ECT i AHA. <\/p>\n\n\n\n

En canvi, en el cas dels participants que presentaven una mala adaptaci\u00f3 a l\u2019esfor\u00e7 graduat a l\u2019inici de l\u2019estudi, \u00e9s possible que la c\u00e0rrega d\u2019entrenament o fins i tot el canvi en l\u2019estil de vida fossin suficients per generar una millor resposta a l\u2019esfor\u00e7. Aix\u00ed, en aquest cas, es van registrar grans millores en el VO2pic<\/sub> en tots els grups de l\u2019estudi. Aix\u00f2 concorda amb les troballes de la metaan\u00e0lisi de Milanovi\u0107 (Milanovi\u0107 et al., 2015<\/a>) que van revelar una probable millora moderadament superior en el VO2m\u00e0x.<\/sub> per als participants amb una CCR inicial m\u00e9s baixa (tant per a l\u2019entrenament d\u2019alta intensitat com per al de resist\u00e8ncia).<\/p>\n\n\n\n

Una forma f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria baixa (VO2pic<\/sub>) \u00e9s un fort factor de predicci\u00f3 independent de mortalitat prematura (Lee et al., 2010<\/a>) que s\u2019ha relacionat amb un risc m\u00e9s gran de s\u00edndrome metab\u00f2lica (Lee, 2020<\/a>), per la qual cosa fins i tot petites millores de la CCR poden tenir efectes positius sobre la salut. <\/p>\n\n\n\n

La majoria de les activitats de la vida di\u00e0ria no requereix un esfor\u00e7 m\u00e0xim; per aix\u00f2, s\u2019ha proposat que els indicadors de la capacitat d\u2019exercici subm\u00e0xima podrien ser interessants des del punt de vista de la salut (Balady et al., 2010<\/a>). Els llindars ventilatoris (UV i PCR) s\u00f3n \u00edndexs de la capacitat d\u2019exercici subm\u00e0xima d\u2019\u00fas freq\u00fcent. En el camp de l\u2019exercici i la salut, diversos estudis informen d\u2019augments de la c\u00e0rrega de treball i del VO2 <\/sub>assolit en el primer llindar ventilatori (UV) en persones sedent\u00e0ries (Blackwell et al., 2017<\/a>) o en pacients amb s\u00edndrome metab\u00f2lica (Guio de Prada et al., 2019a<\/a>) o amb ICC (Kemps et al., 2010<\/a>). Que sapiguem, pocs estudis han analitzat els efectes de l\u2019entrenament sobre el segon llindar ventilatori (PCR). Guio de Prada et al. (2019b)<\/a> van informar d\u2019un augment del UV i del PCR despr\u00e9s d\u2019EIAI en 76 persones sedent\u00e0ries amb obesitat. Els nostres resultats confirmen que el PCR tamb\u00e9 \u00e9s sensible als efectes de l\u2019entrenament semisupervisat, per\u00f2 els canvis no s\u00f3n persistents. <\/p>\n\n\n\n

El pendent de VE-VCO2<\/sub> reflecteix la ventilaci\u00f3 per a una determinada producci\u00f3 de VCO2<\/sub> (Akkerman et al., 2010<\/a>) i s\u2019ha considerat un indicador de la CCR i un factor de predicci\u00f3 de la mortalitat en pacients amb insufici\u00e8ncia card\u00edaca cr\u00f2nica (ICC). En el present estudi, cap dels tres programes d\u2019intervenci\u00f3 no va influir en el pendent de VE-VCO2<\/sub>. Les nostres dades concorden amb altres estudis que no han observat canvis en el pendent de VE-VCO2<\/sub> despr\u00e9s de l\u2019entrenament amb exercici en pacients amb malalties cardiovasculars (Kemps et al., 2010<\/a>; Nilsson et al., 2019<\/a>; Pattyn et al., 2014<\/a>), per\u00f2 contrasten amb d\u2019altres que van informar de disminucions del pendent de VE-VCO2<\/sub> en persones amb valors elevats (> 35) a l\u2019inici (Van Laethem et al., 2007<\/a>). Aix\u00ed doncs, els possibles canvis generats per l\u2019entrenament podrien ser m\u00e9s limitats en els participants amb valors de pendent dins de l\u2019interval normal de 20-30. Tot i aix\u00ed, Anaya (Anaya et al., 2009<\/a>) ha informat d\u2019una tend\u00e8ncia significativa dependent de la dosi per als canvis del pendent de VE-VCO2<\/sub> en dones postmenop\u00e0usiques. <\/p>\n\n\n\n

En el present estudi, l\u2019abs\u00e8ncia de canvis en el pendent de VE-VCO2<\/sub> es podria atribuir a una c\u00e0rrega d\u2019entrenament massa baixa com per generar canvis en el pendent de VE-VCO2<\/sub> o, com a alternativa, es podria deure al fet que el pendent de VE-VCO2<\/sub> no \u00e9s prou sensible als efectes de l\u2019entrenament amb exercici en persones sedent\u00e0ries amb valors de pendent inferiors a 30.<\/p>\n\n\n\n

El PECO es considera una mesura integrada que reflecteix la coordinaci\u00f3 dels sistemes pulmonar i cardiovascular i l\u2019extracci\u00f3 d\u2019O2<\/sub> durant l\u2019exercici (Balady et al., 2010<\/a>). Les nostres dades mostren que tots els programes d\u2019intervenci\u00f3 van generar millores significatives comparables en el PECO. Sembla que el PECO pot ser m\u00e9s sensible al canvi que el pendent de VE-VCO2<\/sub>. Les dades s\u00f3n coherents amb altres estudis que han informat de millores similars en el PECO despr\u00e9s d\u2019intervencions d\u2019entrenament amb exercici en pacients amb malalties cardiometab\u00f2liques (Kemps et al., 2010<\/a>; Nilsson et al., 2019<\/a>). Tanmateix, en un altre estudi (Mourot et al., 2004<\/a>), en el qual les participants eren dones joves sanes i f\u00edsicament actives, 18 sessions d\u2019entrenament de resist\u00e8ncia intermitent no van tenir efectes sobre el PECO ni sobre el pendent de VE-VCO2<\/sub>, malgrat que hi va haver augments significatius del VO2pic<\/sub> i del VO2UV<\/sub>. <\/p>\n\n\n\n

La naturalesa semisupervisada de l\u2019entrenament es podria considerar una limitaci\u00f3. En aquest estudi, els participants van estar estretament supervisats per un professional de l\u2019activitat f\u00edsica al principi del programa, per\u00f2 amb el temps havien de ser m\u00e9s aut\u00f2noms. Aix\u00f2 pot explicar la falta de m\u00e9s efectes dels programes d\u2019entrenament amb exercici sobre la capacitat cardiorespirat\u00f2ria (VO2pic<\/sub>, VO2PCR<\/sub>, pendent de VE-VCO2<\/sub> i PECO) en comparaci\u00f3 amb el grup d\u2019AHA o altres estudis. Som conscients que no vam fer un seguiment adequat dels participants durant les sessions individuals sense supervisi\u00f3. L\u2019incompliment de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament prevista podria donar lloc a est\u00edmuls d\u2019entrenament inferiors i, per tant, a adaptacions inferiors. Per a futurs treballs de recerca, recomanem augmentar el nombre de sessions de formaci\u00f3 supervisades i refor\u00e7ar el seguiment de les sessions individuals sense supervisi\u00f3 amb estrat\u00e8gies com ara plataformes de comunicaci\u00f3 electr\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n

Un dels principals punts forts d\u2019aquest estudi va ser que la intervenci\u00f3 de 16 setmanes va combinar el programa d\u2019entrenament d\u2019exercici semisupervisat amb l\u2019assessorament sobre h\u00e0bits adequats per promoure un canvi de comportament. Aquest estudi \u00e9s \u00fanic ja que, a difer\u00e8ncia d\u2019altres estudis d\u2019EIA, no nom\u00e9s t\u00e9 en compte l\u2019exercici f\u00edsic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 el vincula a estrat\u00e8gies que promouen el canvi de comportament i la capacitaci\u00f3, i avalua la persist\u00e8ncia a mitj\u00e0 termini dels efectes. La majoria de les intervencions d\u2019EIA s\u2019han fet en un entorn experimental molt controlat durant un per\u00edode de temps limitat i nom\u00e9s informen dels seus efectes immediats. En el present estudi, diversos canvis beneficiosos (CCR i h\u00e0bits), en particular en les persones amb un nivell inferior de forma f\u00edsica (VO2pic<\/sub>, PECO), van persistir en el seguiment al cap de 24 setmanes.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, l\u2019estudi demostra que una intervenci\u00f3 de 16 setmanes d\u2019EIA semisupervisat juntament amb assessorament sobre h\u00e0bits adequats (1) podria ser  una estrat\u00e8gia susceptible de traduir-se en el programa d\u2019exercici en el m\u00f3n real dirigit a persones sedent\u00e0ries amb factors de risc cardiometab\u00f2lic; i (2) va tenir  la mateixa efic\u00e0cia que els programes d\u2019ECT o AHA en l\u2019augment del VO2pic<\/sub> en persones amb baixa forma f\u00edsica, encara que el nombre de persones que van aconseguir resultats positius va ser m\u00e9s gran en el grup d\u2019estudi d\u2019EIA que en els d\u2019ECT o AHA; i (3) va ser tan efica\u00e7 com ECT o AHA en la millora de les variables independents de l\u2019esfor\u00e7 com el VO2PCR<\/sub>, i el PECO. Tot i aix\u00ed, (4) cap dels tres programes d\u2019intervenci\u00f3 no va afectar el pendent de VE-VCO2<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

Glossari<\/strong><\/p>\n\n\n\n

AFMV: <\/strong>activitat f\u00edsica entre moderada i intensa
CCR: <\/strong>capacitat cardiorespirat\u00f2ria 
ECT: <\/strong>entrenament continu tradicional
EIA:<\/strong> entrenament interv\u00e0l\u00b7lic aer\u00f2bic
EIAI: <\/strong>entrenament interv\u00e0l\u00b7lic d\u2019alta intensitat
EM: <\/strong>equivalent metab\u00f2lic
FC: <\/strong>freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca
IAS:<\/strong> \u00edndex d\u2019alimentaci\u00f3 saludable
MV:<\/strong> magnitud vectorial
PAD: <\/strong>pressi\u00f3 arterial diast\u00f2lica
PAM: <\/strong>pressi\u00f3 arterial mitjana
PAS: <\/strong>pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica
PCR:<\/strong> punt de compensaci\u00f3 respirat\u00f2ria
PECO: <\/strong>pendent de l\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen
PECP: <\/strong>prova d\u2019esfor\u00e7 cardiopulmonar
Pendent de VE-VCO2<\/sub>: <\/strong>\u00edndex d\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria
PET<\/sub> CO2<\/sub>: <\/strong>pressi\u00f3 parcial de CO2<\/sub>
PGSM: <\/strong>puntuaci\u00f3 de gravetat de la s\u00edndrome metab\u00f2lica
RMM: <\/strong>recomptes mitjans per minut
S: <\/strong>sedentarisme
SM:<\/strong> s\u00edndrome metab\u00f2lica
TIR:<\/strong> taxa d\u2019intercanvi respiratori
VCO2<\/sub>:<\/strong> producci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni
VE:<\/strong> ventilaci\u00f3
VE-VCO2<\/sub>:<\/strong> equivalent ventilatori de CO2<\/sub>
VE-VO2<\/sub>: <\/strong>equivalent ventilatori del consum d\u2019oxigen
VO2<\/sub>: <\/strong>consum d\u2019oxigen
VO2PCR<\/sub>:<\/strong> consum d\u2019oxigen en el punt de compensaci\u00f3 respirat\u00f2ria
VO2pic<\/sub>: <\/strong>consum d\u2019oxigen pic<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar els efectes d\u2019un programa d\u2019exercici d\u2019alta intensitat semisupervisat juntament amb assessorament sobre h\u00e0bits adequats per a l\u2019adaptaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria a l\u2019esfor\u00e7 en adults sedentaris amb factors de risc cardiometab\u00f2lic. Un assaig cl\u00ednic controlat aleatoritzat de tres grups de quaranta setmanes de durada (intervenci\u00f3 de 16 setmanes i seguiment al […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,4],"tags":[8970,10614,10615,10612,10613,10616],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["consum d\u2019oxigen<\/a>","\u00edndex d\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria<\/a>","pendent de l\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen<\/a>","prova d\u2019exercici cardiopulmonar<\/a>","prova d\u2019exercici graduat<\/a>","s\u00edndrome metab\u00f2lica<\/a>"],"unlinked":["consum d\u2019oxigen<\/span>","\u00edndex d\u2019efici\u00e8ncia ventilat\u00f2ria<\/span>","pendent de l\u2019efici\u00e8ncia del consum d\u2019oxigen<\/span>","prova d\u2019exercici cardiopulmonar<\/span>","prova d\u2019exercici graduat<\/span>","s\u00edndrome metab\u00f2lica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 30 setembre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 17:43","modified":"Updated on 30 setembre 2025 20:35"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60113\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60113"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60113\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61494,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60113\/revisions\/61494\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60113"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60113"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}