{"id":58569,"date":"2023-03-31T15:30:33","date_gmt":"2023-03-31T15:30:33","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58569"},"modified":"2023-07-03T11:19:37","modified_gmt":"2023-07-03T11:19:37","slug":"esdeveniments-esportius-i-sostenibilitat-una-revisio-sistematica-1964-2020","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/esdeveniments-esportius-i-sostenibilitat-una-revisio-sistematica-1964-2020\/","title":{"rendered":"Esdeveniments esportius i sostenibilitat: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica (1964-2020)"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Des que el 2015 es van consensuar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la sostenibilitat s\u2019ha convertit en un vector indiscutible en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments esportius. Hist\u00f2ricament, la sostenibilitat ha estat objecte d\u2019estudi per part de la comunitat cient\u00edfica. Tot i aix\u00ed, a data d\u2019avui, no existeix una an\u00e0lisi de les investigacions publicades. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar, a trav\u00e9s d\u2019una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, com el sector esportiu ha integrat la sostenibilitat en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments esportius. La revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va ser implementada tenint en consideraci\u00f3 les directrius de la declaraci\u00f3 PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-Analyses), com tamb\u00e9 la valoraci\u00f3 del risc de biaix (risk-of-bias, RoB). La revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica es va basar en la consideraci\u00f3 de 17 bases de dades, tenint en compte el per\u00edode compr\u00e8s entre els anys 1964 i 2020, amb l\u2019string<\/em>: esport, esdeveniments, sostenibilitat i sostenible. Inicialment es van recopilar 1,590 registres, dels quals, despr\u00e9s de finalitzar el proc\u00e9s de cribratge, es van analitzar en profunditat un total de 224. Entre els principals resultats obtinguts es pot destacar la identificaci\u00f3 d\u2019un increment del nombre de publicacions constant al llarg de la totalitat del per\u00edode, amb pres\u00e8ncia de dos pics els anys 2012 i 2020. Des del punt de vista de la sostenibilitat, el vector m\u00e9s estudiat va ser el mediambiental (41.5\u2005%), seguit del social (32.1\u2005%), l\u2019econ\u00f2mic (17\u2005%) i la combinaci\u00f3 dels tres (9.4\u2005%). Els resultats obtinguts van ser discutits en relaci\u00f3 amb l\u2019evoluci\u00f3 de les fites de la sostenibilitat. <\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 25 de setembre de 2015, l\u2019Assemblea de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU<\/a>) va establir les pautes per a l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019Agenda Desenvolupament Sostenible 2030 mitjan\u00e7ant la proposta de 17 grans Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 2030), incl\u00f2s un total 169 fites i indicadors. Mitjan\u00e7ant aquesta proposta, l\u2019ONU, basada en el concepte de desenvolupament sostenible ja definit a l\u2019informe Brundtland l\u2019any 1987 com el desenvolupament que permet satisfer les necessitats del present sense comprometre l\u2019habilitat de les generacions futures de satisfer les seves pr\u00f2pies necessitats, perseguia establir les bases per acabar amb la pobresa extrema, lluitar contra la desigualtat i la injust\u00edcia i, a m\u00e9s, combatre el canvi clim\u00e0tic. <\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys, l\u2019\u00e0mbit esportiu ha guanyat pes com a activitat econ\u00f2mica; la premsa grisa calcula que l\u2019esport va contribuir, l\u2019any 2021, al 3.3\u2005% del PIB de la UE i al 3.6\u2005% del PIB a Espanya. Per aix\u00f2, com a motor econ\u00f2mic que \u00e9s, l\u2019esport no ha quedat exempt de la responsabilitat de ser una activitat sostenible, especialment referent a un dels seus principals exponents econ\u00f2mics, com ho s\u00f3n els esdeveniments esportius (B\u00e1csn\u00e9 et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En paraules d\u2019aquest mateix autor, els esdeveniments esportius no haurien de ser atesos \u00fanicament per l\u2019impacte que impliquen, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l\u2019oportunitat de transmetre valors i principis, per l\u2019alta visibilitat que tenen, per la incid\u00e8ncia que poden generar abans i durant l\u2019esdeveniment i, tamb\u00e9, pel llegat que deixen a la comunitat amfitriona. Segons S\u00e1nchez (2019)<\/a>, aquests poden generar efectes positius en \u00e0mbits socials, econ\u00f2mics i mediambientals, aix\u00ed com tamb\u00e9 efectes negatius, que alterin la vida di\u00e0ria de moltes de les persones residents on se situen els esdeveniments esportius. Per aquesta ra\u00f3, les principals organitzacions internacionals en l\u2019\u00e0mbit esportiu com s\u00f3n el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI) i algunes federacions internacionals ja fa uns anys han comen\u00e7at a incorporar est\u00e0ndards de sostenibilitat per organitzar competicions esportives internacionals i impulsar, d\u2019aquesta manera, la implicaci\u00f3 de la comunitat cient\u00edfica en l\u2019estudi dels beneficis i resultats d\u2019aquests nous est\u00e0ndards (Bianchini i Rossi, 2021<\/a>). En aquest sentit, han estat quatre les principals \u00e0rees d\u2019estudi desenvolupades: i) elements necessaris en la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i els atributs necessaris per aconseguir la sostenibilitat en esdeveniments esportius, determinant quins elements i\/o atributs de la destinaci\u00f3 s\u00f3n necessaris per a una organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments reeixida i sostenible (Chersulich et al., 2020<\/a>; Chen, 2022<\/a>); ii) rols i impactes derivats dels esdeveniments esportius com a generadors de turisme esportiu sostenible, identificant el rol del turista esportiu i els seus impactes a la natura en el lloc de destinaci\u00f3 (Rivera, 2018<\/a>; Ito i Hinch, 2020<\/a>; Tadini et al., 2021<\/a>); iii) sostenibilitat ambiental del mercat de turisme esportiu, analitzant l\u2019impacte ambiental en el turisme esportiu i la contribuci\u00f3 en els esdeveniments esportius (Ardoin et al., 2015<\/a>; Mascarenhas et al., 2021<\/a>); i iv) impactes socials de megaesdeveniments, documentant-se els beneficis econ\u00f2mics que poden generar els megaesdeveniments (Chien et al., 2012<\/a>; Mair i Smith, 2021<\/a>). Juntament amb aquests s\u00f3n molts altres els estudis publicats vinculats, d\u2019una o altra manera, a la sostenibilitat dels esdeveniments esportius. Per aix\u00f2, tenint en compte els tres pilars fonamentals de la sostenibilitat considerats en el desenvolupament d\u2019esdeveniments esportius sostenibles (social, ambiental i econ\u00f2mic), l\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de les publicacions editades fins a la data sobre aquesta tem\u00e0tica, amb la finalitat de con\u00e8ixer-ne l\u2019evoluci\u00f3 i l\u2019\u00e0mbit de desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n

Esdeveniments esportius <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La definici\u00f3 del terme no \u00e9s pac\u00edfica i hi ha molts autors que han contribu\u00eft a posar llum sobre el concepte fixant-se en diferents elements per determinar-ne la taxonomia i la classificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A\u00f1\u00f3 (2000)<\/a> defineix \u201cesdeveniment esportiu\u201d com aquella activitat esportiva que explica amb un alt nivell de repercussi\u00f3 social tradu\u00efda en una forta pres\u00e8ncia dels mitjans de comunicaci\u00f3 i que genera per si mateixa ingressos econ\u00f2mics. Altres autors consideren els esdeveniments esportius catalitzadors socials, per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2mics, i estimuladors de la imatge de marca de la ciutat amfitriona (Dwyer i Fredline, 2008<\/a>). Roche (2000)<\/a>, que se centra a definir les maneres de classificar-los, arriba a proposar l\u2019agrupaci\u00f3 dels esdeveniments esportius partint del mercat o l\u2019audi\u00e8ncia a la qual es dirigeixen, com, per exemple, esdeveniments internacionals \u2014Jocs Ol\u00edmpics (JJOO) o Copes del M\u00f3n\u2014, esdeveniments nacionals \u2014campionats nacionals de qualsevol modalitat\u2014, esdeveniments regionals \u2014Jocs Panamericans\u2014, i esdeveniments locals \u2014campionats locals de la modalitat que sigui. En aquest sentit, Graham et al. (2001)<\/a> proposa una altra classificaci\u00f3 segons la naturalesa jur\u00eddica de l\u2019organitzador, com ara organismes nacionals, federacions, clubs, associacions, empreses, institucions educatives i d\u2019altres. Fins i tot, altres autors com Desbordes i Falgoux (2006)<\/a> fan una classificaci\u00f3 segons el tipus de servei que ofereix l\u2019organitzaci\u00f3; aix\u00ed, diferencien entre esdeveniments organitzats per prove\u00efdors de serveis p\u00fablics, esdeveniments organitzats per prove\u00efdors privats, esdeveniments d\u2019abast extraordinari que depenen d\u2019una entitat p\u00fablica amb suport d\u2019entitats privades i esdeveniments organitzats per una associaci\u00f3. Finalment, M\u00fcller (2015)<\/a> desenvolupa una matriu de classificaci\u00f3 partint de quatre dimensions constitutives: i) atractiu per al visitant, ii) abast medi\u00e0tic, iii) cost i iv) impacte en la transformaci\u00f3 de la infraestructura. L\u2019autor, partint de la quantitat d\u2019assistents o costos que generen els esdeveniments en les quatre dimensions, atorga d\u2019una manera objectiva una ponderaci\u00f3, la qual conclou categoritzant esdeveniments considerats com a gigaesdeveniment, megaesdeveniment i gran esdeveniment.<\/p>\n\n\n\n

Sostenibilitat i dimensions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

De les moltes definicions de sostenibilitat, la majoria coincideixen que, per aconseguir ser sostenibles, les pol\u00edtiques i accions de creixement econ\u00f2mic han de respectar el medi ambient i a m\u00e9s ser socialment equitatives (Lein, 2017<\/a>). Per tant, segons aquests autors, la sostenibilitat ha de ser entesa com una suposici\u00f3 centrada en l\u2019acci\u00f3 que emmarca el conflicte entre els processos ambientals i les connexions socials i econ\u00f2miques.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, segons L\u00f3pez et al. (2018)<\/a>, el concepte de desenvolupament sostenible ha d\u2019abordar les injust\u00edcies socials si persegueix aconseguir els principis fonamentals establerts a l\u2019informe de Brundtland, afavorint la creaci\u00f3 de mitjans pr\u00e0ctics que reverteixin els problemes ambientals i socioecon\u00f2mics de la societat actual d\u2019una manera integrativa. Tenint en compte informes i autors tan diversos com WCED (1987)<\/a>, Nacions Unides (2015)<\/a>, Takeuchi et al. (2016)<\/a>, entre d\u2019altres, els objectius socials, econ\u00f2mics i mediambientals han d\u2019anar entrella\u00e7ats perqu\u00e8 el desenvolupament sostenible s\u2019aconsegueixi, ja que aquest resulta en la integraci\u00f3 dels objectius dels tres \u00e0mbits: econ\u00f2mic, ambiental i social. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit es pot apuntar que s\u00f3n tres els principis recollits a l\u2019informe Brundtland a considerar en la implementaci\u00f3 integrativa d\u2019una sostenibilitat m\u00e9s gran del conjunt d\u2019accions: i) respecte al creixement econ\u00f2mic, aquest s\u2019ha de donar atenent la capacitat de c\u00e0rrega dels ecosistemes, perqu\u00e8 les generacions futures tinguin igual o millor qualitat de vida; ii) el principi d\u2019equitat social implica que l\u2019\u00e8mfasi es posa en l\u2019equitat i la just\u00edcia social, la distribuci\u00f3 justa de recursos, tant intrageneracional com intergeneracional, i iii) la protecci\u00f3 ambiental sigui abordada amb visi\u00f3 a llarg termini, de manera que el creixement econ\u00f2mic sigui conseq\u00fcent amb el ritme de consum dels recursos naturals i la degradaci\u00f3 dels ecosistemes, evitant, en altres coses, el col\u00b7lapse del planeta (WCED, 1987<\/a>; Nacions Unides, 2015<\/a>; L\u00f3pez et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les Nacions Unides, juntament amb l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE, 2001<\/a>) i la Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Naturalesa (UICN, 2006<\/a>), proposa que els tres \u00e0mbits del desenvolupament sostenible estiguin interrelacionats a partir de tres principis o categories anal\u00edtiques, com s\u00f3n el que \u00e9s habitable, el que \u00e9s equitatiu i el que \u00e9s viable. Per tant, els tres pilars s\u2019han de centrar en els guanys, la cura ambiental del planeta i la cura social del benestar de les persones (Purvis et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es pot destacar la proposta d\u2019alguns autors que afegeixen una quarta dimensi\u00f3 a les tres anteriors, la politicoconstitucional. Aquesta dimensi\u00f3 funciona com un sistema d\u2019interaccions dins dels indicadors de cada dimensi\u00f3 i de les interaccions de les dimensions en si mateixes (Ingl\u00e9s i Puig, 2015<\/a>; Ingl\u00e9s et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Esport i sostenibilitat <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 entre esport i desenvolupament sostenible \u00e9s indiscutible i heterog\u00e8nia i arriba a transcendir substancialment les connotacions merament ambientals \u00e0mpliament contrastades (McCullough et al., 2020<\/a>) que, segons Dom\u00ednguez et al. (2019)<\/a>, poden incloure aspectes tan variats que poden anar des de la contribuci\u00f3 al desenvolupament d\u2019habilitats toves per la seva pr\u00e0ctica, com ara el treball en equip i la superaci\u00f3 personal, l\u2019aportaci\u00f3 a la desaparici\u00f3 de les barreres de g\u00e8nere, l\u2019increment d\u2019una educaci\u00f3 equitativa de qualitat o la inclusivitat esportiva, fins a la generaci\u00f3 d\u2019aliances que contribueixin al desplegament dels seus principis.<\/p>\n\n\n\n

La sostenibilitat s\u2019ha posicionat com un vector cada vegada m\u00e9s present en les organitzacions esportives, en els esdeveniments esportius i en les accions vinculades a la responsabilitat social empresarial (McCullough et al., 2019<\/a>). No obstant aix\u00f2, diversos autors indiquen que el reconeixement no \u00e9s suficient i requereix un esfor\u00e7 m\u00e9s gran per part dels agents involucrats per promoure la sostenibilitat en l\u2019esport (McCullough i Cunningham, 2010<\/a>). En aquest sentit, avui dia, la sostenibilitat s\u2019ha consolidat com un dels temes de recerca cient\u00edfica emergent en l\u2019\u00e0mbit de la gesti\u00f3 esportiva (Lis i Tomanek, 2020<\/a>), que ha generat un gran camp d\u2019inter\u00e8s per continuar desenvolupant la literatura cient\u00edfica vinculat als ODS (Fonseca et al., 2022<\/a>). En la mateixa l\u00ednia, es pot esmentar la proposta de McCullough et al. (2020)<\/a> per al reconeixement d\u2019una nova subdisciplina dins de la gesti\u00f3 esportiva, que s\u2019ha convertit en l\u2019ecologia de l\u2019esport. <\/p>\n\n\n\n

La comunitat cient\u00edfica ha dedicat cada vegada m\u00e9s atenci\u00f3 a la relaci\u00f3 entre els factors d\u2019esport i sostenibilitat (Mallen, el 2018<\/a>), principalment pels impactes dels esdeveniments esportius generats en el territori de destinaci\u00f3. Per aix\u00f2, s\u00f3n rellevants les investigacions sobre els esdeveniments esportius des d\u2019una perspectiva de sostenibilitat, fins i tot sabent que les diferents revisions de literatura han seguit enfocaments diferenciats especialment pel que fa a les relacions entre les organitzacions esportives i la sostenibilitat (Mallen, 2018<\/a>; Trendafilova i McCullough, 2018<\/a>). Tamb\u00e9 s\u2019han investigat les relacions entre les activitats de lleure i la sostenibilitat ambiental, deixant de banda el component esportiu (Vaugeois et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La sostenibilitat es pot incorporar tant en l\u2019\u00e0mbit individual com institucional, i recentment ha constitu\u00eft una tend\u00e8ncia en la ind\u00fastria dels esdeveniments esportius (C\u00f3rdova et al., 2019<\/a>). El terme \u201csostenible\u201d o \u201csostenibilitat\u201d va comen\u00e7ar a formar part de la directriu o manual de l\u2019esdeveniment, espec\u00edficament en l\u2019aspecte de la pol\u00edtica dins de la qual operen i com aquests contribueixen a la sostenibilitat (Gulak-Lipka i Jagielski, 2020<\/a>). Tot i aix\u00ed, malgrat els beneficis esperats, recentment algunes destinacions d\u2019esdeveniments esportius han mostrat un baix inter\u00e8s en la seva celebraci\u00f3 (Mair i Smith, 2021<\/a>). Aquesta situaci\u00f3 s\u2019atribueix a la falta d\u2019amfitrions d\u2019esdeveniments per planificar de manera estrat\u00e8gica i capitalitzar de manera eficient els beneficis potencials (O\u2019Brien i Gardiner, 2006<\/a>; Smith i Sparkes, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte el context exposat anteriorment, l\u2019objectiu del present article va ser concretar quina ha estat l\u2019evoluci\u00f3 en publicacions cient\u00edfiques relacionades amb la sostenibilitat d\u2019esdeveniments esportius. Aix\u00f2 va permetre saber quin \u00e9s l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 \u2014d\u2019on venim i on som?\u2014 a partir de la qual cosa es podr\u00e0 avan\u00e7ar en una posterior an\u00e0lisi: cap a on podem\/hem d\u2019anar i com anar-hi?<\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La metodologia utilitzada per al desenvolupament d\u2019aquesta recerca va ser aplicar les directrius de la declaraci\u00f3 PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-Analyses) per a revisions sistem\u00e0tiques (Moher et al., 2010<\/a>; Urrutia i Bonfill, 2010), aplicant un sistema de valoraci\u00f3 del risc de biaix (risk-of-bias<\/em>, RoB). Es van analitzar un total de 17 bases de dades: Ebscohost, SportDiscus, GreenFILE, Web of Science, Core Collection, CABI, Current Contents Connect, BIOSISCitation Index, BIOSIS Previews, MEDLINE, Zoological Record, KCI-Korean Journal Database, Derwent Innovations Index, SciELO Citation Index, Russian Science Citation Index, i Scopus. El l\u00edmit de recerca d\u2019articles cient\u00edfics publicats es va estendre fins al desembre de 2020. <\/p>\n\n\n\n

La configuraci\u00f3 de l\u2019string<\/em> es va fer amb la combinaci\u00f3 de les paraules seg\u00fcents: \u201cdeporte\u201d, \u201ceventos\u201d, \u201csostenibilidad\u201d i \u201csostenible\u201d (Taula 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Paraules clau i creaci\u00f3 de l\u2019<\/em>string.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La recopilaci\u00f3 inicial d\u2019articles va ser de 1,590 registres. Despr\u00e9s de descartar els duplicats (n<\/em> = 429), es va fer el cribratge per t\u00edtol i resum (n<\/em> = 835) mitjan\u00e7ant el programa Abstrackr (revisi\u00f3 per parells). Una vegada seleccionats els articles, es van llegir (n<\/em> = 26) i se\u2019n van excloure un total de 102. Les raons d\u2019exclusi\u00f3 dels articles es van basar en la consideraci\u00f3 dels aspectes seg\u00fcents: i) respecte a la dimensi\u00f3 esdeveniment, no especificaci\u00f3 de l\u2019esdeveniment a qu\u00e8 al\u00b7ludia \u2014es referien a esdeveniments esportius en general\u2014, o no incloure, dins d\u2019aquest, esdeveniments estrictament esportius; i ii) respecte a la dimensi\u00f3 de sostenibilitat, no inclusi\u00f3 de l\u2019estudi de la sostenibilitat com a tal. A la Figura es pot consultar la base de dades finalment considerada, que en aquest cas va quedar conformada, despr\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 de les diferents fases de cribratge, per un total de 224 articles.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de flux del proc\u00e9s de selecci\u00f3 bibliogr\u00e0fica.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 dels articles es va elaborar una taula de categoritzaci\u00f3 atenent les dimensions seg\u00fcents: i) caracteritzaci\u00f3 de l\u2019article: any de publicaci\u00f3 i identificador; ii) caracter\u00edstica de l\u2019esdeveniment esportiu: proced\u00e8ncia \u2014pa\u00eds i continent\u2014, any o anys de celebraci\u00f3, tipologia de l\u2019esdeveniment partint de la proposta de M\u00fcller (2015)<\/a> \u2014giga, gran i mega esdeveniment\u2014, inclosa la classificaci\u00f3 d\u2019esdeveniments regionals\/nacionals, no recollida per l\u2019autor esmentat, i modalitat esportiva \u2014poliesportiu o uniesportiu\u2014, i iii) relaci\u00f3 amb els \u00e0mbits de sostenibilitat proposada per Purvis et al. (2019)<\/a> \u2014social, econ\u00f2mic o mediambiental\u2014, tipus d\u2019estudi \u2014qualitatiu, quantitatiu o mixt\u2014, tipus de metodologia utilitzada \u2014revisi\u00f3 de literatura, estudi de casos, enquesta, entrevista, q\u00fcestionari i altres\u2014, i objecte d\u2019aquest \u2014base de dades de l\u2019esdeveniment, residents, organitzaci\u00f3, esportistes, infraestructura, turistes, espectadors\/ores, voluntariat, experts\/es i d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

Per entendre millor els resultats, atenent l\u2019evoluci\u00f3 dels articles publicats entre el per\u00edode 1964 i 2020, alguns resultats es van analitzar tenint en compte tres grans per\u00edodes: 1964-1999, 2000-2014, i 2015-2020. El primer per\u00edode comen\u00e7a el 1964 per la celebraci\u00f3 dels JJOO de T\u00f2quio fins a l\u2019any 1999, quan s\u2019estipula l\u2019Agenda 21 del COI, i acaba un per\u00edode en el qual apareix el concepte de sostenibilitat, que esdev\u00e9 el desafiament a assolir pels governs nacionals, regionals i locals del m\u00f3n. L\u2019any 2000 s\u2019estableixen els ODM (8 prop\u00f2sits del desenvolupament hum\u00e0), la qual cosa implica garantir la sostenibilitat del medi ambient, sobretot en els JJOO dins del per\u00edode, fins a l\u2019any 2014. L\u2019any 2015 comen\u00e7a l\u2019\u00faltim per\u00edode, per l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019Agenda Desenvolupament Sostenible 2030, fins a l\u2019any 2020, en el qual culmina aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 del nombre d\u2019articles respecte als anys de publicaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi dels resultats obtinguts en l\u2019estudi de l\u2019evoluci\u00f3 en el nombre de publicacions es va poder observar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un increment constant i gradual en el temps del nombre de publicacions, destacant la pres\u00e8ncia de dos grans pics: any 2012 i 2020, connectats als per\u00edodes, 2000-2014 i 2015-2020, respectivament. Tamb\u00e9 \u00e9s interessant destacar com l\u2019any 2012 es trenca per primera vegada la tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a iniciada el 1999, i al cap de dos anys es torna a iniciar un ascens en el nombre d\u2019articles publicats.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Evoluci\u00f3 nombre d\u2019articles publicats (1999-2020).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels esdeveniments esportius  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Localitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dels 224 articles analitzats es va observar un clar predomini d\u2019esdeveniments amb seu al continent europeu (37\u2005%), seguit pel continent asi\u00e0tic (23.2\u2005%) (Figura 3). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Distribuci\u00f3 publicacions per pa\u00efsos (1999-2020).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Si s\u2019analitzen per per\u00edodes i continents, s\u2019observa com el continent europeu va obtenir m\u00e9s concentraci\u00f3 d\u2019esdeveniments en el per\u00edode 1964-1999 (44.2\u2005%) i el 2000-2014 (45.2\u2005%), mentre que la pres\u00e8ncia del continent asi\u00e0tic va ser superior el 2015-2020 (39.2\u2005%) (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Esdeveniments analitzats per continent<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Mida<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Seguint la classificaci\u00f3 feta per M\u00fcller (2015)<\/a>, es va observar un clar predomini dels gigaesdeveniments (45.3\u2005%), seguits pels de car\u00e0cter nacional\/regional (recull els esdeveniments no previstos a la categoria de M\u00fcller), amb un 28.3\u2005%, i dels megaesdeveniments (17.8\u2005%). Resultats aquests que analitzats des del punt de vista de distribuci\u00f3 per per\u00edodes mantenen aquesta tend\u00e8ncia amb matisos: m\u00e9s percentatge de gigaesdeveniments en la totalitat de per\u00edodes, encara que una proporci\u00f3 m\u00e9s gran de nacional\/regional en el per\u00edode 2015-2020 (Taula 3).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mida d\u2019esdeveniments. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Modalitat esportiva<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va observar la pres\u00e8ncia d\u2019un clar predomini de la modalitat poliesportiva (63.4\u2005%), representada pels JJOO en un 90\u2005%. Dels esdeveniments uniesportius (36.6\u2005%), destaca la modalitat del futbol (36.6\u2005%), l\u2019atletisme (12.2\u2005%), el ciclisme (8.5\u2005%) i l\u2019automobilisme (7.3\u2005%), les quals impliquen el 64.6\u2005% de totes les modalitats uniesportives (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Modalitat d\u2019esdeveniment en relaci\u00f3 amb l\u2019esport. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La sostenibilitat   <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

\u00c0mbits d\u2019estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La tem\u00e0tica d\u2019estudi m\u00e9s recurrent va correspondre a sostenibilitat mediambiental (41.5\u2005%), seguit de la sostenibilitat social (32.1\u2005%). Destaca, sobre aix\u00f2, la redu\u00efda pres\u00e8ncia d\u2019articles centrats en la sostenibilitat econ\u00f2mica. Si es fa l\u2019an\u00e0lisi segons la distribuci\u00f3 per per\u00edodes temporals, l\u2019\u00e0mbit mediambiental presenta una concentraci\u00f3 m\u00e9s gran en el per\u00edode 2000-2014 (46.6\u2005%), mentre que en el per\u00edode 2015-2020 seria l\u2019\u00e0mbit social (37.3\u2005%) (Taula 5).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c0mbits d\u2019estudi<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Tipus d\u2019estudi i metodologia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Respecte a la metodologia d\u2019estudi, els resultats obtinguts van mostrar la pres\u00e8ncia d\u2019un clar predomini dels estudis de tipus qualitatius en els tres \u00e0mbits de la sostenibilitat: econ\u00f2mic (75.1\u2005%), social (63.2\u2005%) i mediambiental (70.6\u2005%); la revisi\u00f3 de literatura \u00e9s la metodologia m\u00e9s recurrent en l\u2019estudi de l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic (31.9\u2005%) i de l\u2019\u00e0mbit social (30.6\u2005%), seguida per l\u2019estudi de casos en l\u2019\u00e0mbit mediambiental (32.1\u2005%) (Taula 6).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tipus d\u2019Estudi i Metodologia<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Objecte d\u2019estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va observar el predomini de la utilitzaci\u00f3 de bases de dades en tots els \u00e0mbits: econ\u00f2mic (73.3\u2005%), social (59.1\u2005%) i mediambiental (65.3\u2005%). Destaquen, tamb\u00e9, els residents en l\u2019\u00e0mbit social (15.2\u2005%) i els participants de l\u2019esdeveniment en l\u2019\u00e0mbit ambiental (8.7\u2005%) com a objectes d\u2019estudi amb m\u00e9s incid\u00e8ncia per darrere de la base de dades (Taula 7).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 7<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Objecte d\u2019estudi<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Relaci\u00f3 entre esdeveniments esportius i \u00e0mbits d\u2019estudi  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Respecte a la relaci\u00f3 entre mida d\u2019esdeveniment i sostenibilitat (\u00e0mbits de la sostenibilitat investigats en cada tipologia d\u2019esdeveniment), van destacar els gigaesdeveniments com els m\u00e9s estudiats en les tres \u00e0rees de sostenibilitat: econ\u00f2mica (10.2\u2005%), social (14.5\u2005%) i mediambiental (19.9\u2005%). S\u00f3n rellevants els resultats dels esdeveniments nacionals\/regionals, i destaca l\u2019\u00e0mbit social (11.4\u2005%), el mediambiental (9.5\u2005%) i l\u2019econ\u00f2mic (7.8\u2005%) (Figura 4).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Relaci\u00f3 esdeveniments esportius amb \u00e0mbits de sostenibilitat.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Si s\u2019at\u00e9n l\u2019evoluci\u00f3 dels estudis d\u2019\u00e0mbits de sostenibilitat segons la tipologia d\u2019esdeveniments esportius (Taula 8), els gigaesdeveniments en el per\u00edode 1964-1999 van ser l\u2019\u00fanica tipologia d\u2019esdeveniments investigada, amb incid\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit mediambiental (43.8\u2005%). En el per\u00edode 2000-2014 segueix la tend\u00e8ncia d\u2019estudi en l\u2019\u00e0mbit mediambiental (41.7\u2005%), igual com en el per\u00edode 2015-2020 (34.8\u2005%).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 8<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 d\u2019estudi d\u2019\u00e0mbits de sostenibilitat en relaci\u00f3 amb tipus d\u2019esdeveniments<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb els megaesdeveniments, l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s estudiat va ser el mediambiental (45.6\u2005%) en el per\u00edode 2000-2014 i 2015-2020 (42.3\u2005%), situaci\u00f3 contr\u00e0ria als grans esdeveniments, en qu\u00e8 l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s recurrent d\u2019estudi \u00e9s el social, especialment en els \u00faltims anys (54.5\u2005%). Destaca tamb\u00e9 la categoria nacional\/regional, en la qual en els anys 2000-2014 el predomini d\u2019estudi era l\u2019\u00e0mbit mediambiental (38.4\u2005%), que, en l\u2019\u00faltim per\u00edode, canvia a l\u2019\u00e0mbit social (47.5\u2005%).<\/p>\n\n\n\n

Conclusions i discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Atenent la quantitat d\u2019articles publicats en refer\u00e8ncia amb la finalitat de l\u2019estudi, resulta clar que la sostenibilitat en els esdeveniments esportius ha estat un tema recurrent al llarg de les \u00faltimes sis d\u00e8cades, encara que en els seus inicis la tem\u00e0tica no era un aspecte ni econ\u00f2mic ni pol\u00edtic prioritari dels governs de tot el m\u00f3n. D\u2019aquest fet es pot interpretar que el sector esportiu ha anat integrant, en una mesura o altra, l\u2019agenda global de desenvolupament sostenible als esdeveniments esportius, pol\u00edtica que s\u2019observa a trav\u00e9s de l\u2019increment constant i gradual d\u2019articles publicats a partir de l\u2019any 2006, i s\u2019identifiquen dos anys claus: 2012 i 2020. El primer, possiblement vinculat a la celebraci\u00f3 dels JJOO de Londres 2012, considerats pel COI els jocs m\u00e9s verds de la hist\u00f2ria. Jocs que en aquest cas van marcar una fita, no nom\u00e9s pel fet d\u2019haver estat capa\u00e7os d\u2019integrar el concepte de sostenibilitat des del moment de la concepci\u00f3 del projecte ol\u00edmpic, dissenyant una estrat\u00e8gia de transformaci\u00f3 urbana sostenible i respectuosa amb el medi ambient, sota el nom de \u201cLondon 2012 Sustainability Plan\u201d, sin\u00f3 plasmat en nombroses accions innovadores com ara la construcci\u00f3 del primer estadi ol\u00edmpic constru\u00eft a base de canonades de subministrament de gas sobrants, o la creaci\u00f3 del Parc Ol\u00edmpic en terrenys industrials contaminats, que es va convertir en el parc urb\u00e0 m\u00e9s gran d\u2019Europa, entre d\u2019altres. I el segon, probablement vinculat al desplegament dels ODS ja plantejats en la Cimera per al Desenvolupament Sostenible celebrada el setembre de 2015, refor\u00e7ats en la primera celebraci\u00f3 anual de revisi\u00f3 dels aven\u00e7os del compliment d\u2019aquests objectius l\u2019any 2019 a l\u2019Agenda del Desenvolupament Sostenible organitzada per l\u2019ONU.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, considerar que els esdeveniments esportius internacionals s\u00f3n utilitzats com un f\u00f2rum per plantejar posicions pol\u00edtiques (Garc\u00eda Reyes, 2007<\/a>) permet entendre l\u2019evoluci\u00f3 quant als continents organitzadors. Aix\u00ed, s\u2019observa com inicialment \u00e9s el continent europeu el que sustenta la pol\u00edtica de sostenibilitat en el per\u00edode 1964-2014, que \u00e9s relegada a un segon lloc pel continent asi\u00e0tic en el per\u00edode compr\u00e8s entre els anys 2015-2021. Fet probablement vinculat a l\u2019increment que hi ha hagut quant a seus de giga i mega esdeveniments esportius en aquest continent, que pret\u00e9n ser la pot\u00e8ncia referent a escala mundial, i una via m\u00e9s \u00e9s la dels esdeveniments esportius sostenibles. <\/p>\n\n\n\n

Un altre aspecte a destacar \u00e9s el poder d\u2019algunes organitzacions esportives com el COI i com aquestes actuen com a model i guia impulsant la resta de les organitzacions esportives. El COI va constituir la Comissi\u00f3 d\u2019Esport i Medi Ambient el 1995, i va modificar la Carta ol\u00edmpica el 1996, la qual cosa va conduir a incloure estrat\u00e8gies sostenibles per a la celebraci\u00f3 dels JJOO. El 1999, el COI inclou l\u2019Agenda 21, amb el principal objectiu d\u2019aconseguir la participaci\u00f3 activa del moviment ol\u00edmpic (federacions internacionals i comit\u00e8s ol\u00edmpics nacionals) i el m\u00f3n de l\u2019esport amb el desenvolupament sostenible. Aix\u00f2 es pot deduir en veure com, d\u2019entre les tipologies d\u2019esdeveniments analitzats, els gigaesdeveniments \u2014JJOO i mundials\u2014 sempre van ser els esdeveniments m\u00e9s estudiats amb independ\u00e8ncia del moment temporal, el continent, la modalitat o el tipus de sostenibilitat que considerava.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019alguns anys seguint l\u2019empremta iniciada pel COI, es pot considerar que est\u00e0 arribant, o ha arribat, la democratitzaci\u00f3 de la sostenibilitat, que busca principalment estendre la consci\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 sostenible a la societat en general. \u00c9s a dir, encara que al principi en el per\u00edode 1964-2014 van ser els gigaesdeveniments els m\u00e9s estudiats, en el per\u00edode 2015-2020 aquests van ser reempla\u00e7ats per l\u2019estudi d\u2019esdeveniments esportius m\u00e9s d\u2019\u00e0mbit nacional i regional, fet que demostra l\u2019inter\u00e8s i la dedicaci\u00f3 de recursos per executar pol\u00edtiques sostenibles en esdeveniments esportius de mida m\u00e9s redu\u00efda.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, i en relaci\u00f3 amb la tem\u00e0tica d\u2019estudi, el clar predomini de la tem\u00e0tica ambiental davant la resta de tem\u00e0tiques podria estar vinculada a la creixent preocupaci\u00f3 ciutadana davant els efectes del canvi clim\u00e0tic que alerten sobre la necessitat de replantejar el sistema productiu actual, entre els quals, i en paraules de Schulenkorf (2012)<\/a>, s\u2019inclou l\u2019organitzaci\u00f3 i celebraci\u00f3 d\u2019esdeveniments esportius en totes les seves magnituds, marcant la import\u00e0ncia que poden presentar a l\u2019hora de reduir l\u2019impacte negatiu sobre el medi ambient. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, es podria destacar el cam\u00ed que queda per rec\u00f3rrer. Estem davant d\u2019un \u00e0mbit relativament jove on ni tan sols hi ha un consens en la definici\u00f3 de sostenibilitat i, encara que hi ha estudis, aquests s\u00f3n molt heterogenis i parcials. Per exemple, els estudis que avaluen la sostenibilitat mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 dels tres \u00e0mbits s\u00f3n minoritaris, com el de Varnajot (2020)<\/a>, el qual revela les implicacions sostenibles per a les comunitats en la celebraci\u00f3 de la cursa ciclista del Tour de Fran\u00e7a 2020, o el de Kim et al. (2020)<\/a>, que investiga com els residents locals perceben l\u2019impacte de les tres \u00e0rees de la sostenibilitat dels Jocs Ol\u00edmpics d\u2019Hivern de Pyeongchang 2018. Caldria evolucionar a un model d\u2019an\u00e0lisi amb una perspectiva integral de conjunt, considerant que en la integraci\u00f3 d\u2019aquestes tres \u00e0rees aquestes han d\u2019anar entrella\u00e7ades i dependents per aconseguir que un esdeveniment esportiu sigui sostenible. Que tingui en compte la cura del planeta i el benestar social de les persones, que vetlli per una equitat m\u00e9s gran en relaci\u00f3 amb l\u2019\u00e0mbit social i econ\u00f2mic, que prioritzi el que \u00e9s habitable en l\u2019\u00e0mbit social i mediambiental i el que \u00e9s viable en l\u2019\u00e0mbit mediambiental i econ\u00f2mic. <\/p>\n\n\n\n

Es pot determinar que l\u2019evoluci\u00f3 de la integraci\u00f3 de la sostenibilitat en el desenvolupament d\u2019esdeveniments esportius ha anat en constant augment des de l\u2019aparici\u00f3 del seu concepte a l\u2019informe de Brundtland i del seu desenvolupament en organitzacions internacionals esportives, com el COI, integrant-se al manual de l\u2019organitzaci\u00f3 dels esdeveniments esportius de manera indiscutible. <\/p>\n\n\n\n

Limitacions i perspectives de futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal limitaci\u00f3 del present estudi \u00e9s la superficialitat de l\u2019an\u00e0lisi de les publicacions identificades. <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les perspectives de futur, es recomana analitzar amb profunditat els continguts de cada investigaci\u00f3. Aix\u00f2 permetria progressar a l\u2019hora d\u2019identificar l\u2019evoluci\u00f3 de les metodologies d\u2019an\u00e0lisi i con\u00e8ixer si hi ha un consens o no en la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquestes, alhora que identificar els indicadors d\u2019an\u00e0lisi i com quantificar l\u2019impacte que generen els esdeveniments esportius.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019autoria d\u2019aquest article agraeix el suport, institucional i econ\u00f2mic, de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Des que el 2015 es van consensuar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la sostenibilitat s\u2019ha convertit en un vector indiscutible en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments esportius. Hist\u00f2ricament, la sostenibilitat ha estat objecte d\u2019estudi per part de la comunitat cient\u00edfica. Tot i aix\u00ed, a data d\u2019avui, no existeix una an\u00e0lisi de les investigacions publicades. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[59],"tags":[5921,10553,5047],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>"],"unlinked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>"]},"tags":{"linked":["esdeveniment esportiu<\/a>","esdeveniment sostenible<\/a>","esport sostenible<\/a>"],"unlinked":["esdeveniment esportiu<\/span>","esdeveniment sostenible<\/span>","esport sostenible<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 3 juliol 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:30","modified":"Updated on 3 juliol 2023 11:19"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58569\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58569"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58569\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":60210,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58569\/revisions\/60210\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58569"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58569"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58569"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}