{"id":58556,"date":"2023-03-31T15:24:00","date_gmt":"2023-03-31T15:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58556"},"modified":"2023-07-04T08:37:25","modified_gmt":"2023-07-04T08:37:25","slug":"conductes-prosocials-activitat-fisica-i-perfil-de-responsabilitat-personal-i-social-en-infants-i-adolescents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/conductes-prosocials-activitat-fisica-i-perfil-de-responsabilitat-personal-i-social-en-infants-i-adolescents\/","title":{"rendered":"Conductes prosocials, activitat f\u00edsica i perfil de responsabilitat personal i social en infants i adolescents"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va tenir per objectiu identificar possibles perfils de responsabilitat en estudiants adolescents i la relaci\u00f3 d\u2019aquests amb variables prosocials, amb l\u2019empatia, la viol\u00e8ncia i la percepci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica practicada. Es va utilitzar una mostra de 296 estudiants de diferents centres educatius (138 nois i 158 noies) d\u2019edats entre els 10-17 anys (M = 12.60; DT = 1.65) en els quals es va valorar la responsabilitat personal i social a trav\u00e9s del Personal and Social Responsibility Questionnaire, les habilitats socials amb l\u2019Inventari d\u2019Habilitats Socials per a Adolescents, l\u2019empatia per mitj\u00e0 de la versi\u00f3 en castell\u00e0 de l\u2019Interpersonal Reactivity Index, la percepci\u00f3 de viol\u00e8ncia escolar amb el Q\u00fcestionari de Viol\u00e8ncia Escolar Quotidiana i el nivell d\u2019activitat f\u00edsica percebuda, aix\u00ed com l\u2019exercici f\u00edsic practicat (Escala d\u2019AF comparativa i Physician-based Assessment and Counseling for Exercise). L\u2019an\u00e0lisi de perfils va confirmar un perfil amb \u201calta responsabilitat\u201d i un altre perfil amb \u201cbaixa responsabilitat\u201d. El MANOVA va mostrar valors significativament superiors en les conductes prosocials, l\u2019empatia i la percepci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica realitzada en el perfil d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d. Fomentar aquests valors podria ser clau per millorar el clima de conviv\u00e8ncia en els centres educatius i promoure un estil de vida saludable.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La conducta prosocial es pot definir com qualsevol comportament que es presenta volunt\u00e0riament en benefici dels altres sense importar si repercuteix en el nostre propi b\u00e9 (Pacheco et al., 2013<\/a>). En canvi, les conductes antisocials s\u00f3n els comportaments que incompleixen les normes o lleis establertes. Les persones capaces de regular la seva resposta emocional vic\u00e0ria (viv\u00e8ncia d\u2019emocions i sensacions a trav\u00e9s d\u2019hist\u00f2ries alienes) tenen una probabilitat m\u00e9s gran de sentir simpatia cap a les necessitats dels altres, la qual cosa facilita la conducta prosocial (Pacheco et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El comportament prosocial actua com a barrera davant de problemes de comportament i depressi\u00f3 durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, i predisposa a un ajustament personal i social de les persones (Tur, 2003<\/a>). Autors com Mart\u00ednez Gonz\u00e1lez et al. (2010)<\/a> conclouen que la conducta agressiva i la conducta prosocial tenen un paper clau en el benestar f\u00edsic i psicol\u00f2gic dels adolescents. Aquestes conductes presenten una relaci\u00f3 positiva amb les habilitats socials, l\u2019acceptaci\u00f3 i la popularitat entre els companys, l\u2019assertivitat i el rendiment acad\u00e8mic. Tot i aix\u00ed, hi ha una associaci\u00f3 negativa d\u2019aquestes conductes amb la inadequaci\u00f3 social, la solitud, l\u2019ansietat social, l\u2019agressivitat i el comportament antisocial. Chalco i Medina (2016)<\/a> han mostrat relacions positives entre la conducta prosocial i la responsabilitat personal i social: amb el seu desenvolupament milloren les relacions interpersonals i els resultats acad\u00e8mics i es dona una efic\u00e0cia i adaptabilitat m\u00e9s grans davant de les situacions noves; a m\u00e9s, s\u2019ha evidenciat que una alta puntuaci\u00f3 en metes de relaci\u00f3 i metes socials es relaciona amb la import\u00e0ncia dels aspectes socials en la infantesa i preadolesc\u00e8ncia (Mart\u00ednez de Ojeda et al., 2021<\/a>). De la mateixa manera, destaca la relaci\u00f3 que s\u2019ha trobat entre la conducta prosocial i l\u2019empatia (S\u00e1nchez-Queija et al., 2006<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per contra, el comportament antisocial es vincula positivament amb l\u2019agressivitat, la inadequaci\u00f3 social, la solitud i l\u2019ansietat social i negativament amb la submissi\u00f3 i l\u2019assertivitat (Ingl\u00e9s et al., 2009<\/a>). Si b\u00e9 es troben discordances en els resultats en funci\u00f3 de l\u2019edat, per la qual cosa s\u00f3n necess\u00e0ries m\u00e9s investigacions que aportin llum sobre aquesta important etapa de la vida.<\/p>\n\n\n\n

Quant al constructe psicol\u00f2gic \u201cresponsabilitat\u201d en relaci\u00f3 amb una persona, es considera un valor personal adquirit que es converteix en un tret de personalitat, manifestat a trav\u00e9s del comportament (Filiz i Demishan, 2019<\/a>). Respecte a la responsabilitat social, \u00e9s considerada un conjunt de valors o compromisos personals per millorar la comunitat o la societat en la qual un est\u00e0 immers (Wray-Lake et al., 2016<\/a>). De manera que la responsabilitat es desenvolupa en els individus juntament amb les actituds i les habilitats a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia. Per a aix\u00f2, han de tenir oportunitats d\u2019exercir-la en els diversos contextos de desenvolupament hum\u00e0, com s\u00f3n el personal (la relaci\u00f3 amb un\/a mateix\/a, amb les seves emocions i cognicions), l\u2019educatiu, el social i el cultural (Ginot, 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Diverses investigacions aporten evid\u00e8ncia sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques i conductuals dels comportaments prosocials i antisocials. De manera que la falta de comportaments de responsabilitat personal i social podria ser predictora de comportaments antisocials (Hipwell et al., 2016<\/a>). Concretament, la responsabilitat social \u00e9s un indicador de desenvolupament positiu per als joves (Lerner et al., 2003<\/a>) que es vincula amb conseq\u00fc\u00e8ncies positives, com ara una intenci\u00f3 m\u00e9s gran de ser f\u00edsicament actius i conductes d\u2019esportivitat (Merino-Barrero et al., 2019<\/a>). Aix\u00ed mateix, la motivaci\u00f3 autodeterminada, el clima de suport a l\u2019autonomia, l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca o l\u2019estil d\u2019entrenament tamb\u00e9 condueixen al comportament prosocial (Kavussanu i Al-Yaaribi, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Segons el que s\u2019ha exposat sobre els constructes socioemocionals revisats anteriorment, se n\u2019evidencia la import\u00e0ncia per regular una conviv\u00e8ncia m\u00e9s saludable en els centres educatius. Per aix\u00f2, aquest estudi va tenir per objectiu principal identificar possibles perfils de responsabilitat personal i social en un grup ampli d\u2019infants i adolescents i mostrar les possibles connexions entre aquesta variable i d\u2019altres de psicosocials, com les habilitats socials, la viol\u00e8ncia, l\u2019empatia i la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de recerca  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En el present estudi es desenvolupa un tipus de recerca quantitativa (Hern\u00e1ndez-Sampieri et al., 2014<\/a>), de subtipus o enfocament descriptiu (recopilaci\u00f3, an\u00e0lisi i presentaci\u00f3 de dades a trav\u00e9s de mesures quantitatives) i correlacional (relaci\u00f3 no experimental entre variables estretament vinculades) (Montero i Le\u00f3n, 2007<\/a>). Va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de M\u00farcia i el consentiment informat del centre i dels pares.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 objecte d\u2019estudi van ser escolars d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria de la Regi\u00f3 de M\u00farcia. Hi van participar un total de 296 estudiants (138 nois i 158 noies) des de 5\u00e8 d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria fins a 4t d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria (ESO) (Taula 1), amb edats compreses entre els 10 i 17 anys (M = 12.60; DT = 1.65) de 4 centres d\u2019ensenyament p\u00fablic i 2 de concertats del sud-est d\u2019Espanya. Es va utilitzar un mostreig no probabil\u00edstic per conveni\u00e8ncia (Cohen et al., 2011<\/a>), respectant els grups que componien les classes predeterminades pels centres educatius.
Els docents que van participar en l\u2019estudi impartien l\u2019assignatura d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, i en total van ser 4 participants (2 del grup control i 2 del grup experimental). Les seves edats estaven compreses entre els 31 i 59 anys, eren personal permanent del centre i tenien m\u00e9s de 5 anys d\u2019experi\u00e8ncia docent, i van estar d\u2019acord a participar en l\u2019estudi. Cap dels professors no havia tingut experi\u00e8ncia pr\u00e8via en l\u2019\u00fas del Model de Responsabilitat Personal i Social. Els professors van ser assignats a l\u2019atzar al grup experimental i control a trav\u00e9s de l\u2019administraci\u00f3 del mateix centre educatiu. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques dels participants.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per reclutar la mostra, es van establir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i d\u2019exclusi\u00f3 (Taula 2) i es va contactar amb els centres educatius via telef\u00f2nica (amb el\/la cap d\u2019estudis) per informar-los de l\u2019objectiu de la recerca com a part del desenvolupament d\u2019una tesi doctoral. Una vegada es va obtenir el vistiplau dels responsables dels centres educatius, es va organitzar una reuni\u00f3 amb els docents que van mostrar el seu inter\u00e8s a participar en la recollida de dades en l\u2019horari d\u2019impartici\u00f3 de les seves mat\u00e8ries. Aix\u00ed mateix, els familiars dels participants van ser informats de l\u2019objectiu de l\u2019estudi i del tipus de proves a implementar per a la recollida de dades.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3 i d\u2019exclusi\u00f3<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Responsabilitat personal i social. <\/em>Es va utilitzar la validaci\u00f3 en espanyol (Escart\u00ed et al., 2011<\/a>) del Q\u00fcestionari de Responsabilitat Personal i Social (PSRQ, per les sigles en angl\u00e8s) de Li et al. (2008)<\/a>. El q\u00fcestionari est\u00e0 constitu\u00eft per 14 \u00edtems, disposats en dos factors, de 7 \u00edtems cadascun: responsabilitat social (i. e., \u201cRespecto els altres\u201d) i responsabilitat personal (i. e., \u201cTracto d\u2019esfor\u00e7ar-me, encara que no m\u2019agradi la tasca\u201d). Els participants han de respondre en una escala Likert de 6 punts, graduada des d\u20191 (Totalment en desacord) fins a 6 (Totalment d\u2019acord). A l\u2019inici del q\u00fcestionari s\u2019indiquen les instruccions per al seu emplenament: \u201c\u00c9s normal comportar-se unes vegades b\u00e9 i d\u2019altres malament. Ens interessa saber com et comportes normalment durant les classes\u201d. La consist\u00e8ncia interna de les subescales, mesurades a trav\u00e9s de coeficient \u03b1 de Cronbach va ser de .76 per a la responsabilitat social i .75 per a la personal.  <\/p>\n\n\n\n

Conductes prosocials i antisocials.<\/em> Es va utilitzar la versi\u00f3 en castell\u00e0 (Ingl\u00e9s et al., 2003<\/a>) de l\u2019Inventari d\u2019Habilitats Socials per a Adolescents (TISS, per les sigles en angl\u00e8s) (Inderbitzen i Foster, 1992<\/a>). Consta de 40 \u00edtems agrupats en dos factors: conducta prosocial (i. e., \u201cDefenso altres nois quan alg\u00fa diu coses dolentes a la seva esquena\u201d) i conducta antisocial (i. e., \u201cMe\u2019n ric, d\u2019altres nois, quan cometen errors\u201d). Es contesta en una escala tipus Likert d\u20191 a 6 punts, 1 (No em descriu gens) fins a 6 (Em descriu totalment). El q\u00fcestionari va encap\u00e7alat per: \u201cEls adolescents fan moltes coses amb altres nois cada dia. Probablement, tu fas algunes coses m\u00e9s sovint que d\u2019altres…\u201d. Els valors \u03b1 de Cronbach van ser de .85 per a la conducta prosocial i .76 per a la conducta antisocial.<\/p>\n\n\n\n

Empatia.<\/em> Es va utilitzar la versi\u00f3 en castell\u00e0 (Mestre et al., 2004<\/a>) de l\u2019\u00cdndex de Reactivitat Interpersonal (IRI) (Davis, 1983<\/a>). Escala formada per 28 \u00edtems distribu\u00efts en 4 factors de 7 \u00edtems cadascun i que mesuren el concepte integral d\u2019empatia: presa de perspectiva (PT, perspective taking<\/em>) (i. e., \u201cIntento tenir en compte cadascuna de les parts \u2014opinions\u2014 en un conflicte abans de prendre una decisi\u00f3\u201d), fantasia (FS, fantasy<\/em>) (i. e., \u201cSomio i fantasiejo, bastant sovint, sobre les coses que em podrien passar\u201d), preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica (EC, empatic concern<\/em>) (i. e., \u201cSovint tinc sentiments tendres i de preocupaci\u00f3 cap a la gent menys afortunada que jo\u201d) i malestar personal (PD, personal distress<\/em>) (i. e., \u201cEn situacions d\u2019emerg\u00e8ncia em sento aprensiu i inc\u00f2mode\u201d). La sent\u00e8ncia pr\u00e8via que encap\u00e7ala el q\u00fcestionari \u00e9s: \u201cLes frases seg\u00fcents es refereixen als vostres pensaments i sentiments en una varietat de situacions…\u201d. Es respon en una escala tipus Likert d\u20191 a 5 punts, 1 (No em descriu b\u00e9) fins a 5 (Em descriu molt b\u00e9). A causa dels baixos valors obtinguts per a l\u2019\u03b1 de Cronbach en l\u2019escala total malgrat seguir les tend\u00e8ncies obtingudes per P\u00e9rez-Alb\u00e9niz et al. (2003)<\/a> i Mestre et al. (2004)<\/a> en els seus estudis, es van suprimir els \u00edtems (-3, -4, -7, -12, -13, -14, -15, -18, -19) que despr\u00e9s de la seva eliminaci\u00f3 milloraven el coeficient. Al final es va decidir incloure nom\u00e9s els \u00edtems enunciats en positiu i els valors \u03b1 de Cronbach van millorar: .71 per a PT; .74 per a FS; .65 per a EC i .66 per a PD.<\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncia.<\/em> Es va utilitzar el Q\u00fcestionari de Viol\u00e8ncia Escolar Quotidiana (CUVECO) validat en castell\u00e0 (Fern\u00e1ndez-Baena et al., 2011<\/a>) a partir de la California School Climate and Safety Survey (CSCSS) de Rosenblatt i Furlong (1997)<\/a>. Avalua la percepci\u00f3 d\u2019haver patit viol\u00e8ncia per part dels companys o d\u2019haver-ne observat. Aquesta escala est\u00e0 composta per un total de 14 \u00edtems distribu\u00efts en dos factors: viol\u00e8ncia soferta (i. e., \u201cm\u2019han emp\u00e8s\u201d) i viol\u00e8ncia observada (i. e., \u201cEls estudiants destrossen coses\u201d). Els \u00edtems es presenten en format de resposta tipus Likert d\u20191 a 5 punts, 1 (Mai) fins a 5 (Sempre). La sent\u00e8ncia pr\u00e8via que encap\u00e7ala el q\u00fcestionari \u00e9s \u201cContesta si en aquest curs, a la teva aula, t\u2019ha passat el seg\u00fcent\u201d. Els valors \u03b1 de Cronbach van ser .77 per a la viol\u00e8ncia soferta i .82 per a l\u2019observada.<\/p>\n\n\n\n

Percepci\u00f3 comparativa del nivell d\u2019activitat f\u00edsica assolit.<\/em> Es va utilitzar la versi\u00f3 validada en castell\u00e0 per a adolescents (Mart\u00ednez-G\u00f3mez et al., 2009<\/a>) de l\u2019Escala d\u2019activitat f\u00edsica comparativa (Sallis et al., 1988<\/a>). Avalua la percepci\u00f3 de la quantitat d\u2019activitat f\u00edsica executada en funci\u00f3 del nivell d\u2019activitat f\u00edsica de l\u2019entorn. Aquesta escala est\u00e0 constitu\u00efda per una \u00fanica pregunta: \u201cComparant-te amb d\u2019altres de la teva mateixa edat i sexe, quanta activitat f\u00edsica fas?\u201d. Es tracta d\u2019una escala de resposta tipus Likert d\u20191 a 5 punts, 1 (molt menys) fins a 5 (molt m\u00e9s).  <\/p>\n\n\n\n

Percepci\u00f3 del nivell de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica.<\/em> Es va utilitzar la versi\u00f3 en castell\u00e0 elaborada per Mart\u00ednez-G\u00f3mez et al. (2009)<\/a> del Physician-based Assessment and Counseling for Exercise (PACE) de Prochaska et al. (2001)<\/a>. Encara que inicialment va ser dissenyat per a adults, posteriorment va ser validat per a joves amb edats compreses entre els 13 i 17 anys, i es va obtenir una correlaci\u00f3 acceptable amb el mesurament de la quantitat d\u2019activitat f\u00edsica realitzada mitjan\u00e7ant acceler\u00f2metres (Prochaska et al., 2001<\/a>). Aquesta escala est\u00e0 composta per 2 \u00edtems que avaluen la quantitat de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica durant almenys 60 minuts en l\u2019\u00faltima setmana (PACE1) i en una setmana normal (PACE2). Els participants han de contestar en una escala tipus Likert de 8 punts, 0 (0 dies) fins a 7 (7 dies). Consta de la seg\u00fcent informaci\u00f3 introduct\u00f2ria: \u201cActivitat f\u00edsica \u00e9s qualsevol activitat que incrementa el teu ritme del cor i fa que s\u2019acceleri la teva respiraci\u00f3. Activitat f\u00edsica es pot realitzar fent esport, jugant amb amics o caminant a l\u2019escola o institut. Alguns exemples d\u2019activitat f\u00edsica s\u00f3n c\u00f3rrer, caminar de manera vigorosa, anar en patins o monopat\u00ed, ballar, nedar, futbol, b\u00e0squet, voleibol, handbol. No incloguis el temps de les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica escolar\u201d. El valor \u03b1 de Cronbach va ser de .88.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va obtenir l\u2019informe favorable del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de la universitat dels investigadors per dur a terme la recerca. En segon lloc, es va establir contacte amb els centres per informar-los dels objectius a aconseguir, descrivint l\u2019instrument d\u2019avaluaci\u00f3 i sol\u00b7licitant tamb\u00e9 la seva col\u00b7laboraci\u00f3 volunt\u00e0ria per participar-hi. En tercer lloc, es va contactar amb les fam\u00edlies i es va obtenir consentiment informat per a la participaci\u00f3 dels estudiants. Finalment, es va facilitar a cada docent un quadern amb tots els q\u00fcestionaris agrupats, aclarint les normes a complir. Es va insistir en la import\u00e0ncia de respondre als quaderns esmentats de manera completa, volunt\u00e0ria i independent a l\u2019aula. Durant l\u2019administraci\u00f3, la figura del docent sempre era present per poder resoldre els possibles dubtes i verificar l\u2019emplenament per part dels subjectes, assegurant l\u2019anonimat en la resposta de tots ells. El projecte va complir els est\u00e0ndards \u00e8tics requerits en la recerca en \u00e9ssers humans: consentiment informat, dret a la informaci\u00f3, protecci\u00f3 de dades personals, confidencialitat, no discriminaci\u00f3, gratu\u00eftat i l\u2019opci\u00f3 d\u2019abandonar l\u2019estudi en qualsevol moment (McMillan i Schumacher, 2001<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Primerament, es va depurar la base de dades i es va calcular la dist\u00e0ncia de Mahalanobis per comprovar els casos at\u00edpics. Es van fer els estad\u00edstics descriptius, les mitjanes, les desviacions t\u00edpiques i els valors d\u2019asimetria i curtosi de les variables latents. Es va calcular la consist\u00e8ncia interna de cadascuna a trav\u00e9s del coeficient alfa de Cronbach. Posteriorment, es va fer una an\u00e0lisi de correlacions bivariades per con\u00e8ixer l\u2019associaci\u00f3 o relaci\u00f3 lineal entre les variables analitzades. A continuaci\u00f3, es va fer una an\u00e0lisi cl\u00faster o an\u00e0lisi de conglomerats K-mitjanes, agrupant la variable de responsabilitat (personal i social) i provant d\u2019aconseguir la m\u00e0xima homogene\u00eftat en cada grup (interna) i la m\u00e0xima heterogene\u00eftat entre els grups (externa). Per a la prova de normalitat, es va utilitzar l\u2019estad\u00edstic de Kolmogorov-Smirnov, per detectar la normalitat en mostres de naturalesa variable i de m\u00e9s de 50 participants (Steinskog et al., 2007<\/a>). A causa de la distribuci\u00f3 normal de la mostra, es va aplicar la prova d\u2019an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia multivariada (MANOVA) per estudiar les difer\u00e8ncies significatives de les variables objecte d\u2019estudi en els perfils cl\u00fasters obtinguts. A continuaci\u00f3, es va calcular el sup\u00f2sit d\u2019homogene\u00eftat de vari\u00e0ncies per assumir vari\u00e0ncies iguals o no, fet que va determinar l\u2019\u00fas de l\u2019estad\u00edstic F<\/em> de Fisher. Les an\u00e0lisis es van executar amb els paquets estad\u00edstics IBM SPSS 25.0.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

An\u00e0lisi descriptiva i de correlacions bivariades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la taula 3 es presenten les mitjanes, les desviacions t\u00edpiques, la asimetria i la curtosi de les diferents variables. Les variables relacionades amb els valors de la responsabilitat personal i social van obtenir una puntuaci\u00f3 mitjana m\u00e9s alta per als dos factors que la componen, davant la resta de variables amb rangs similars. Per la seva part, les puntuacions obtingudes per a la dimensi\u00f3 de les conductes prosocials van ser bastant m\u00e9s grans que la de les conductes antisocials en l\u2019escala de compet\u00e8ncia social. Quant a l\u2019empatia, es van obtenir valors m\u00e9s baixos en la dimensi\u00f3 de malestar personal davant la fantasia, la presa de perspectiva i la preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica. La variable percepci\u00f3 de viol\u00e8ncia va tenir valors m\u00e9s baixos en la viol\u00e8ncia observada davant la soferta. I per a les variables relacionades amb l\u2019activitat f\u00edsica, la percepci\u00f3 comparativa del nivell d\u2019activitat f\u00edsica, l\u2019escala del qual anava d\u20191 a 5, va presentar uns valors tendents a l\u2019al\u00e7a. En canvi, la percepci\u00f3 del nivell de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica va obtenir puntuacions interm\u00e8dies-baixes davant la percepci\u00f3 comparativa d\u2019activitat f\u00edsica. Els \u00edndexs d\u2019asimetria i curtosi de les variables van obtenir valors adequats amb valors inferiors a 2, tret de la responsabilitat personal i social en les dades de curtosi, la qual cosa indicava normalitat univariada dels resultats, excepte en els esmentats (Bollen i Long, 1993<\/a>). Finalment, l\u2019an\u00e0lisi de correlaci\u00f3 va reflectir que les variables objecte d\u2019estudi relacionades amb la responsabilitat (personal i social) i la compet\u00e8ncia social (conductes prosocials i antisocials) eren les que m\u00e9s nombre de correlacions tenien amb totes les variables estudiades. A m\u00e9s, els factors relacionats amb l\u2019empatia es van correlacionar entre si. Igualment, els factors corresponents a la viol\u00e8ncia i a la percepci\u00f3 del nivell d\u2019activitat fisicoesportiva realitzada van mostrar correlacions amb alguns factors.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstics descriptius, fiabilitat i correlacions bivariades de les variables<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de cl\u00faster<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per dur a terme aquest tipus d\u2019an\u00e0lisi es van seguir les fases recomanades per Hair et al. (1998)<\/a>. Primerament, es va comprovar l\u2019exist\u00e8ncia dels casos perduts que hi pogu\u00e9s haver en algunes de les variables estudiades per excloure\u2019ls de la mostra d\u2019estudi, per\u00f2 en aquest cas no se\u2019n va obtenir cap. Seguidament, es van estandarditzar totes les variables utilitzant les puntuacions Z (aquest tractament transforma la puntuaci\u00f3 de cada dada original en un valor estandarditzat amb una mitjana de 0 i una desviaci\u00f3 t\u00edpica d\u20191); es van trobar 8 puntuacions per sobre de 3, per la qual cosa aquests subjectes es van eliminar en considerar-se com \u201coutliers\u201d o casos perduts en la totalitat de la mostra (n<\/em> = 296). A continuaci\u00f3, es va comprovar la distribuci\u00f3 univariada de totes les variables agrupades per con\u00e8ixer-ne la normalitat.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquest punt, es va iniciar l\u2019an\u00e0lisi de conglomerats jer\u00e0rquics. \u00c9s idoni per determinar el nombre \u00f2ptim de conglomerats existent en les dades i el seu contingut. En el nostre cas, es van definir els grups de responsabilitat personal i social existents a la mostra utilitzant el M\u00e8tode Ward. Es va obtenir un dendograma que proposava l\u2019exist\u00e8ncia de dos grups. Es basa en l\u2019augment dels coeficients d\u2019aglomeraci\u00f3 en passar d\u2019un grup a dos per decidir la idone\u00eftat dels grups generats. Els coeficients petits assenyalen gran homogene\u00eftat entre els membres del cl\u00faster, i en canvi, els coeficients grans indiquen \u00e0mplies difer\u00e8ncies entre els seus membres (Norusis, 1992<\/a>). Per tant, es conclou que hi havia dos tipus diferents de perfils d\u2019estudiants respecte a la variable responsabilitat (Figura 1): un perfil d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d (Cl\u00faster 1), amb m\u00e9s puntuacions en les diferents variables dependents de l\u2019estudi, i l\u2019altre perfil de \u201cbaixa responsabilitat\u201d, amb les puntuacions a la inversa (Cl\u00faster 2), exceptuant-ne el factor de viol\u00e8ncia observada, que t\u00e9 m\u00e9s valors per al cl\u00faster 2, i les conductes antisocials, en qu\u00e8 les puntuacions coincideixen per als dos cl\u00fasters.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Puntuacions de les variables estudiades d\u2019una mostra d\u2019estudiants d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en funci\u00f3 del nivell de responsabilitat personal i
social.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019obtenir el nombre de conglomerats \u00f2ptims, per processar les dades partint de la variable de responsabilitat personal i social es va utilitzar el M\u00e8tode K-mitjanes, que va corroborar l\u2019exist\u00e8ncia dels dos perfils de responsabilitat. El primer cl\u00faster va rebre el nom d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d (Cl\u00faster 1) (n<\/em> = 131; 44\u2005%) compost per 52 nois i 79 noies, 64 de prim\u00e0ria i 67 de secund\u00e0ria (M = 12.53; DT = 1.58), els quals van assolir puntuacions m\u00e9s altes en les variables de percepci\u00f3 de conducta prosocial, presa de perspectiva, fantasia, preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica, angoixa personal, viol\u00e8ncia soferta, percepci\u00f3 comparativa d\u2019activitat f\u00edsica i nivell d\u2019activitat f\u00edsica; i puntuacions m\u00e9s baixes en conductes antisocials i viol\u00e8ncia observada. Puntuacions contr\u00e0ries a les del segon cl\u00faster, que va rebre el nom de \u201cbaixa responsabilitat\u201d (Cl\u00faster 2) (n<\/em> = 165; 56\u2005%), compost per 86 nois i 79 noies, 75 de prim\u00e0ria i 90 de secund\u00e0ria (M = 12.65; DT = 1.70).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis multivariades segons el perfil de responsabilitat personal i social<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per examinar les caracter\u00edstiques de cada perfil d\u2019acord amb les variables psicosocials esmentades i asseverar la validesa predictiva dels cl\u00fasters aconseguits, es va fer una an\u00e0lisi diferencial (MANOVA), amb els cl\u00fasters com a variables independents i les dimensions dels q\u00fcestionaris com a variables dependents (Taula 4). Els resultats obtinguts van mostrar difer\u00e8ncies (Wilk\u2019s \u039b = .37, F (29, 803) = 16, p<\/em> < .01) entre els dos conglomerats i les variables: conducta prosocial (F (1, 33.43) = 56.21, p = .01), conducta antisocial (F (1, 0.0) = 0.0, p<\/em> > .05, presa de perspectiva (F (1,  30.11) = 43.71, p<\/em> < .01), fantasia (F (1, 46.37) = 52.33, p<\/em> < .01), preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica (F (1, 37.33) = 52.06, p<\/em> < .01), malestar personal (F (1, 8.55) = 12.02, p<\/em> < .01), viol\u00e8ncia soferta (F (1, 0.33) = .99, p<\/em> > .05), viol\u00e8ncia observada (F (1, 0.47) = .69, p<\/em> > .05), percepci\u00f3 comparativa AF (F (1, 88.52) = 86.28, p<\/em> < .01) i percepci\u00f3 nivell d\u2019AF (F (1, 416.17) = 243.10, p<\/em> < .01), a favor del perfil amb altes puntuacions en responsabilitat general.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi multivariant de les variables estudiades dins de cada cl\u00faster de responsabilitat personal i social.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi va tenir per objectiu principal identificar possibles perfils de responsabilitat personal i social en un grup ampli d\u2019infants i adolescents. Un segon objectiu va ser mostrar les possibles connexions entre aquesta variable i d\u2019altres de psicosocials com ara les habilitats socials, la viol\u00e8ncia, l\u2019empatia i la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. Els resultats van mostrar dos perfils clars: \u201calta responsabilitat\u201d i \u201cbaixa responsabilitat\u201d. El primer va presentar valors significativament superiors en les conductes prosocials, l\u2019empatia i la percepci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica realitzada.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el primer objectiu, l\u2019an\u00e0lisi cl\u00faster de conglomerats va revelar l\u2019exist\u00e8ncia de dos perfils clars associats a la responsabilitat personal i social en els estudiants d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria que van participar en l\u2019estudi: a) un perfil d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d, amb puntuacions significativament m\u00e9s altes en les variables de conductes prosocials, empatia i percepci\u00f3 del nivell d\u2019activitat f\u00edsica realitzada; i b) un perfil de \u201cbaixa responsabilitat\u201d, amb aquestes mateixes variables en el sentit oposat. Si b\u00e9 fins ara no ha estat possible trobar investigacions que estudi\u00efn perfils de responsabilitat personal i social, i menys encara, relacionar-los amb variables de tipus psicosocial en l\u2019\u00e0mbit educatiu, en el present treball els resultats obtinguts poden ser interpretats en concordan\u00e7a amb les aportacions realitzades per Chalco i Medina (2016)<\/a> o Hipwell et al. (2016)<\/a>, que parlen de la relaci\u00f3 positiva entre responsabilitat personal i social i la conducta prosocial, fins i tot situant la primera com a predictora de la segona. Aquest vincle positiu tamb\u00e9 ha estat observat en altres investigacions en diferents contextos (Brunelle et al., 2007<\/a>; Chalco i Medina, 2016<\/a>; Guti\u00e9rrez et al., 2011<\/a>), assenyalant que amb aquestes conductes s\u2019obtenen implicacions considerables per a la salut i l\u2019ajustament social de les persones (Taylor et al., 2013<\/a>). Per tant, els resultats d\u2019aquesta investigaci\u00f3 el reforcen. En aquesta mateixa l\u00ednia, diferents investigacions han assenyalat la relaci\u00f3 directa entre la responsabilitat personal i social i l\u2019empatia (Brunelle et al., 2007<\/a>; Guti\u00e9rrez et al., 2011<\/a>; S\u00e1nchez-Queija et al., 2006<\/a>); aix\u00ed com la seva funci\u00f3 inhibidora de conductes agressives i antisocials (Guti\u00e9rrez et al., 2011<\/a>; Mestre et al., 2004<\/a>; Nolasco, 2012<\/a>). Anant una mica m\u00e9s enll\u00e0, Guti\u00e9rrez et al. (2011)<\/a> situen l\u2019empatia i les conductes prosocials com a bones predictores de la responsabilitat personal i social en escolars. Finalment, el nivell d\u2019activitat f\u00edsica realitzada tamb\u00e9 s\u2019ha vinculat de manera directa i positiva amb la responsabilitat, en el grup d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d. Sobre aix\u00f2, en un estudi d\u2019aplicaci\u00f3 del MRPS en educaci\u00f3 f\u00edsica (Prat et al., 2019<\/a>), es va mostrar que la intervenci\u00f3 del docent que promou un clima d\u2019aula positiu basat en l\u2019autonomia personal de l\u2019alumne, en la import\u00e0ncia d\u2019actituds de responsabilitat personal i social, estimula la percepci\u00f3 positiva cap a un estil de vida m\u00e9s actiu en estudiants adolescents. En aquesta mateixa l\u00ednia d\u2019estudi, l\u2019aplicaci\u00f3 del MRPS en EF afavoreix la intenci\u00f3 de pr\u00e0ctica fisicoesportiva i la percepci\u00f3 sobre l\u2019esportivitat (Merino-Barrero et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El grup d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d inclo\u00efa un nombre inferior de participants, amb majoria de noies i un equilibrat nombre d\u2019estudiants de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. El grup de \u201cbaixa responsabilitat\u201d inclo\u00efa un nombre m\u00e9s gran de participants, amb m\u00e9s nois, amb la mateixa quantitat de noies i m\u00e9s estudiants de secund\u00e0ria. En aquest sentit, estudis com el de Valero-Valenzuela et al. (2020)<\/a>, en el qual es va hibridar el MRPS amb estrat\u00e8gies de ludificaci\u00f3, la motivaci\u00f3 de les noies i la percepci\u00f3 de responsabilitat personal i social va millorar despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Per la seva part, els nois no van experimentar canvis en la motivaci\u00f3 i en la responsabilitat personal i social. <\/p>\n\n\n\n

Entre les limitacions de l\u2019estudi s\u2019inclou la selecci\u00f3 de la mostra, que es va fer per accessibilitat i no de manera aleatoritzada, la qual cosa compromet la validesa externa de l\u2019estudi. L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va centrar a trobar les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 dels nivells de responsabilitat personal i social, per\u00f2 seria interessant en pr\u00f2xims estudis abordar les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de l\u2019edat dels participants, distingint entre infants i adolescents i en funci\u00f3 del g\u00e8nere. Un altre aspecte a considerar \u00e9s el disseny de recerca de tipus descriptiu transversal. Es fan necessaris estudis de car\u00e0cter quasiexperimental per comprovar les relacions causals entre les variables analitzades. Respecte a l\u2019administraci\u00f3 i l\u2019emplenament dels q\u00fcestionaris, es va poder produir una fatiga cognitiva per la gran quantitat de preguntes, per la qual cosa es recomana reduir el nombre d\u2019escales a incloure en una mateixa sessi\u00f3. Futures l\u00ednies de recerca han de tenir un enfocament quasiexperimental i de desenvolupament longitudinal, pretest i post-test.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es van trobar dos perfils clarament diferenciats en el grup d\u2019estudiants de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria participants: un d\u2019\u201calta responsabilitat\u201d que presentava nivells m\u00e9s grans d\u2019empatia i conductes prosocials, aix\u00ed com una percepci\u00f3 m\u00e9s elevada d\u2019activitat f\u00edsica realitzada, i un perfil de \u201cbaixa responsabilitat\u201d que presentava nivells significativament oposats. Per tant, el foment de valors, en aquest cas la responsabilitat personal i social, es postula com a element clau en l\u2019actuaci\u00f3 docent amb el clar objectiu de millorar el clima de conviv\u00e8ncia dels centres educatius, el desenvolupament socioemocional de l\u2019alumnat i assolir un estil de vida saludable.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019ha evidenciat que nivells m\u00e9s elevats de responsabilitat personal i social en escolars infants i adolescents es relaciona amb conductes prosocials i s\u2019allunya de conductes antisocials com ara la viol\u00e8ncia observada i el malestar personal. Per aix\u00f2, s\u00f3n necess\u00e0ries intervencions did\u00e0ctiques fonamentades en l\u2019aplicaci\u00f3 del Model de Responsabilitat Personal i Social d\u2019Hellison en qualsevol context educatiu, facilitant als docents eines que els permetin dominar les claus conceptuals d\u2019aquest model per poder aplicar-lo amb efic\u00e0cia a la seva aula. A continuaci\u00f3, es presenten exemples d\u2019estrat\u00e8gies basades en l\u2019aplicaci\u00f3 del MRPS per fomentar la responsabilitat personal i social, les conductes prosocials, l\u2019empatia i l\u2019inter\u00e8s per l\u2019activitat f\u00edsica dins i fora de l\u2019aula:<\/p>\n\n\n\n

a) Presa de consci\u00e8ncia: el professor explica els comportaments a aprendre aquell dia, motivant els alumnes i exposant l\u2019objectiu educatiu del dia juntament amb l\u2019activitat a realitzar.<\/p>\n\n\n\n

b) Estrat\u00e8gies per afronta conflictes grupals: el \u201ctemps mort\u201d, el docent atura la classe quan observa una situaci\u00f3 tensa o de malestar entre els participants, per verbalitzar entre tots\/totes el que est\u00e0 passant i plantejar-ne una o diverses solucions. <\/p>\n\n\n\n

c) Autonomia, empatia i ajuda: el docent insta que un o m\u00e9s alumnes expliquin a la resta de la classe com han fet un exercici o com fer una determinada activitat. A m\u00e9s, els dona suport perqu\u00e8 col\u00b7laborin, de manera emp\u00e0tica i positiva, amb els companys que presenten m\u00e9s dificultats per resoldre la tasca.<\/p>\n\n\n\n

d) Educaci\u00f3 en valors a trav\u00e9s de les activitats curriculars d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica: promoure l\u2019ensenyament dels esports individuals i col\u00b7lectius, la millora de la condici\u00f3 f\u00edsica o el descobriment de les t\u00e8cniques d\u2019expressi\u00f3 corporal en les quals es treballi la presa de decisions, la posada en com\u00fa entre iguals, la cooperaci\u00f3 per a la resoluci\u00f3 de les tasques, el debat, etc., potenciant aix\u00ed conductes prosocials, alhora que s\u2019incrementa el nivell d\u2019activitat f\u00edsica diari dels escolars. Per tant, aquesta proposta pret\u00e9n contribuir simult\u00e0niament a mitigar les conductes violentes i el sedentarisme entre els m\u00e9s joves. Com a principals conseq\u00fc\u00e8ncies conductuals d\u2019aquestes aplicacions pr\u00e0ctiques s\u2019espera: (i) millorar les funcions executives dels alumnes, del rendiment acad\u00e8mic i d\u2019aspectes psicosocials com ara la motivaci\u00f3, la responsabilitat, les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques i el clima social de l\u2019aula; (ii) promoure la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut (intenci\u00f3 de ser f\u00edsicament actiu, nivell d\u2019activitat f\u00edsica, composici\u00f3 corporal i h\u00e0bits saludables); (iii) modificar els patrons de comportament dels professors cap a la cessi\u00f3 de responsabilitat personal i social i autonomia en la pr\u00e0ctica per augmentar la participaci\u00f3 activa, aut\u00f2noma i la implicaci\u00f3 cognitiva dels alumnes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El present estudi va tenir per objectiu identificar possibles perfils de responsabilitat en estudiants adolescents i la relaci\u00f3 d\u2019aquests amb variables prosocials, amb l\u2019empatia, la viol\u00e8ncia i la percepci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica practicada. Es va utilitzar una mostra de 296 estudiants de diferents centres educatius (138 nois i 158 noies) d\u2019edats entre els 10-17 anys […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[10549,10550,5458,4077,10551],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["conducta prosocial<\/a>","empatia<\/a>","h\u00e0bits saludables<\/a>","responsabilitat<\/a>","viol\u00e8ncia<\/a>"],"unlinked":["conducta prosocial<\/span>","empatia<\/span>","h\u00e0bits saludables<\/span>","responsabilitat<\/span>","viol\u00e8ncia<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 4 juliol 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:24","modified":"Updated on 4 juliol 2023 08:37"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58556\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58556"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58556\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":60221,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58556\/revisions\/60221\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}