{"id":58549,"date":"2023-03-31T15:19:20","date_gmt":"2023-03-31T15:19:20","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58549"},"modified":"2025-10-03T15:10:41","modified_gmt":"2025-10-03T15:10:41","slug":"optimitzar-la-coordinacio-motriu-en-leducacio-fisica-un-estudi-observacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/optimitzar-la-coordinacio-motriu-en-leducacio-fisica-un-estudi-observacional\/","title":{"rendered":"Optimitzar la coordinaci\u00f3 motriu en l’Educaci\u00f3 F\u00edsica, un estudi observacional"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Un dels reptes de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica durant l\u2019ensenyament obligatori en l\u2019etapa educativa obligat\u00f2ria de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria \u00e9s garantir el desenvolupament motriu de l\u2019alumnat, i la coordinaci\u00f3 n\u2019\u00e9s un contingut fonamental. L\u2019objectiu de la recerca ha estat identificar l\u2019enriquiment de patrons de coordinaci\u00f3 motriu d\u2019una selecci\u00f3 d\u2019alumnes que finalitzen l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, arran d\u2019un programa d\u2019estimulaci\u00f3 i d\u2019intervenci\u00f3 progressiva basat en estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques al llarg de 41 sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. Aquesta intervenci\u00f3 es va aplicar durant tres trimestres d\u2019un any escolar a 25 participants de 12 (\u00b1 1) anys d\u2019edat d\u2019un centre escolar. L\u2019estudi observacional sistem\u00e0tic amb un enfocament Mixed Methods convergent design<\/em> va integrar: les observacions exhaustives de les conductes motrius de les 41 sessions de tot el grup-classe, i l\u2019administraci\u00f3 puntual del test 3JS per valorar l\u2019evoluci\u00f3 coordinativa de cada un dels participants. Es va construir i validar un sistema d\u2019observaci\u00f3 de la coordinaci\u00f3 motriu (SOC) per detectar els patrons temporals (T-patterns<\/em>) de les conductes coordinatives registrades mitjan\u00e7ant el programari lliure LINCE PLUS i analitzades amb el programari Theme. El test 3JS es va administrar a l\u2019inici i al final de la intervenci\u00f3 did\u00e0ctica. Els resultats mostren difer\u00e8ncies entre els T-patterns<\/em> previs i posteriors a la intervenci\u00f3 pedag\u00f2gica, aquests darrers m\u00e9s rics i diversos, ja que els elements motrius coordinatius apareixien en m\u00e9s quantitat i nivell coordinatiu superior coincidint amb els resultats del test 3JS.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica requereix integrar experi\u00e8ncies motrius diversificades, organitzades i programades, a trav\u00e9s de les quals s\u2019estimula el desenvolupament neuronal del cervell (B\u00e1ssoli et al., 2021<\/a>). Tamb\u00e9 facilita tot el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge i l\u2019assoliment d\u2019altres habilitats o coneixements de qualsevol altra \u00e0rea o mat\u00e8ria que pugui anar m\u00e9s enll\u00e0 de la mat\u00e8ria mateixa d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (Padial et al., 2022<\/a>). Alhora, tal i com indica l\u2019OMS (2020)<\/a>, la inactivitat f\u00edsica est\u00e0 associada a nivells baixos de compet\u00e8ncia motriu (Jarani et al., 2016<\/a>; Valero-Valenzuela et al., 2020<\/a>), tot creant un cicle de retroalimentaci\u00f3 negativa on aquesta baixa compet\u00e8ncia motriu predisposa al fet que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica sigui encara menor (Henrique et al., 2020<\/a>; Sentalin et al., 2019<\/a>). Aix\u00ed, l\u2019educaci\u00f3 per al moviment i amb el moviment incentiva el canvi d\u2019aquesta situaci\u00f3 de sedentarisme, dieta insana i tend\u00e8ncia a l\u2019estr\u00e8s constant que generen uns desequilibris en el desenvolupament ontogen\u00e8tic de les persones (Engel et al., 2018<\/a>), tal com indiquen Casta\u00f1er i Camerino (2022)<\/a> en l\u2019Enfocament Din\u00e0mic i Integrat de la Motricitat (EDIM). Tots els h\u00e0bits que condueixen els infants i adolescents al sobrep\u00e8s i a l\u2019obesitat s\u00f3n modificables, es poden canviar (Romeo, 2018<\/a>; Kari et al., 2016<\/a>). En aquest context, doncs, l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica ha d\u2019esdevenir un espai curricular on els discents puguin integrar i interioritzar h\u00e0bits d\u2019activitat f\u00edsica estimulant cognitivament l\u2019eix vertebrador del moviment. <\/p>\n\n\n\n

El desenvolupament de la coordinaci\u00f3 motriu \u00e9s un contingut clau en les intervencions de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica que busquin promoure el desenvolupament integral dels practicants en les etapes evolutives (Bravo et al., 2017<\/a>; Lopes et al., 2012<\/a>), aix\u00ed com garantir l\u2019adhesi\u00f3 i l\u2019autonomia motriu en l\u2019edat adulta (Puigarnau et al., 2016<\/a>). El desenvolupament d\u2019aquesta capacitat \u00e9s fonamental en el proc\u00e9s de maduraci\u00f3 f\u00edsica, motriu i cognitiva en edats puberals (Coetze, 2016<\/a>; Walhain et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que sigui dif\u00edcil trobar una \u00fanica definici\u00f3 per al concepte de coordinaci\u00f3 motriu (Angulo et al., 2011<\/a>), podem entendre-la com \u201cla capacitat de regular de manera precisa i efica\u00e7 la intervenci\u00f3 del propi cos en l\u2019execuci\u00f3 de tota habilitat motriu\u201d (Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>, p\u00e0g. 81). Aix\u00ed, la coordinaci\u00f3 permet integrar tots els elements motrius de caire sensitiu i sensorial per tal de facilitar l\u2019organitzaci\u00f3 i la regulaci\u00f3 de les accions motrius necess\u00e0ries per desenvolupar una tasca motriu amb \u201cprecisi\u00f3, economia, sinergia i efic\u00e0cia\u201d (Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>, p\u00e0g. 87), en un proc\u00e9s d\u2019interacci\u00f3 entre la persona i l\u2019entorn (Llad\u00f3, 2017<\/a>). Segons Rosa et al. (2020)<\/a>, la coordinaci\u00f3 motriu \u00e9s el conjunt de capacitats perceptivocin\u00e8tiques que permeten organitzar, regular i executar els processos motrius i sensorials associats a determinades accions motrius amb un objectiu concret. Deligni\u00e8res et al. (2009)<\/a> defineixen la coordinaci\u00f3 com les relacions espaciotemporals que existeixen entre els diferents segments corporals durant la realitzaci\u00f3 d\u2019una tasca. <\/p>\n\n\n\n

Complement\u00e0riament, els conceptes d\u2019aprenentatge i de coordinaci\u00f3 estan estretament lligats, ja que quan un aprenent s\u2019enfronta per primera vegada a una situaci\u00f3 motriu nova haur\u00e0 d\u2019activar la seva capacitat de coordinaci\u00f3 per tal de donar resposta a aquella tasca o problema (Herlitz et al., 2020<\/a>). Ser\u00e0 a trav\u00e9s d\u2019aquest repertori espontani de tasques motrius que s\u2019hauran de superar que es construir\u00e0 la seva coordinaci\u00f3 motriu. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 podem entendre la coordinaci\u00f3 com la capacitat que \u201cpermet a l\u2019organisme percebre la posici\u00f3 i el moviment de les seves estructures, especialment les que componen l\u2019aparell musculoesquel\u00e8tic\u201d (Garc\u00eda et al., 2011<\/a>, p\u00e0g. 42-43). En aquest cas, es relaciona el concepte de coordinaci\u00f3 amb el concepte de propiocepci\u00f3, que prov\u00e9 de l\u2019arrel llatina propius<\/em> (propi) i de la paraula llatina perceptio<\/em> (capacitat de capturar o percebre). De fet, segons S\u00e1nchez-Lastra et al. (2019)<\/a>, l\u2019entrenament de la propiocepci\u00f3 es mostra efectiu a l\u2019hora de millorar el nivell de coordinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Durant els per\u00edodes previs a la pubertat, els discents es troben en una fase en la qual el treball de coordinaci\u00f3 \u00e9s especialment sensible per condicionar i influenciar positivament el desenvolupament motriu (Chac\u00f3n-Cuberos, 2020<\/a>; Casta\u00f1er et al., 2018<\/a>; Hirtz i Starosta, 2002<\/a>). Per tant, resultar\u00e0 interessant aprofitar aquesta etapa evolutiva de l\u2019alumnat per tal d\u2019aportar experi\u00e8ncies motrius diverses amb l\u2019objectiu de garantir un desenvolupament que li permeti adquirir un bagatge d\u2019execuci\u00f3 motriu i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, un desenvolupament de la seva coordinaci\u00f3 (S\u00e1nchez-Lastra et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de la recerca ha estat identificar l\u2019enriquiment de patrons de coordinaci\u00f3 motriu d\u2019alumnes que finalitzen l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria arran d\u2019una intervenci\u00f3 progressiva basada en estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques al llarg de 41 sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en un centre educatiu. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019ha aplicat la Metodologia Observacional Sistem\u00e0tica (Anguera et al., 2017<\/a>), que \u00e9s la m\u00e9s adequada per analitzar l’evoluci\u00f3 conductual i interactiva en la implementaci\u00f3 de programes d\u2019intervenci\u00f3. Aquesta metodologia permet captar la conducta espont\u00e0nia en el context natural de la sessi\u00f3 mitjan\u00e7ant un instrument d\u2019observaci\u00f3 (Anguera et al., 2011<\/a>; 2012<\/a>) validat i constru\u00eft ad hoc<\/em> i que permet fer un registre sistem\u00e0tic al llarg de la continu\u00eftat temporal del programa d\u2019intervenci\u00f3 (Amatria et al., 2019<\/a>; Casta\u00f1er et al., 2011<\/a>; 2016<\/a>; 2020<\/a>; Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>; Flores i Anguera, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La present investigaci\u00f3 es va dur a terme sota un enfocament Mixed Methods convergent design<\/em> (Fig. 1) (Anguera et al., 2012<\/a>; Camerino et al., 2012<\/a>) a fi de refor\u00e7ar la interpretaci\u00f3 dels resultats obtinguts, ja que combina: a) les dades qualitatives dels patrons temporals (T-patterns<\/em>) obtinguts arran de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica al llarg de la intervenci\u00f3, i b) les dades quantitatives de l\u2019aplicaci\u00f3 del test motriu (3JS), que ha valorat la coordinaci\u00f3 motriu abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Mixed Methods convergent design (Anguera et al., 2012; Camerino et al., 2012).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Donat que en la metodologia observacional preval la intensivitat sobre la extensivitat (Anguera y Hern\u00e1ndez, 2015<\/a>), vam optar per observar detalladament totes les accions motrius que els participants van realitzar al llarg de totes les sessions de la intervenci\u00f3 (41 sessions observades). La mostra va estar composta per 21 participants, 11 de g\u00e8nere femen\u00ed i 10 de g\u00e8nere mascul\u00ed, en l\u2019edat de 12 (\u00b1 1) anys que feien el 5\u00e8 curs de l\u2019etapa d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria en una escola concertada de la comarca de la ciutat de Barcelona. Es van obtenir els permisos de l\u2019escola i les fam\u00edlies del centre educatiu amb el consentiment informat per a la participaci\u00f3 en l\u2019estudi, aix\u00ed com el certificat del Comit\u00e8 \u00e8tic de recerca cl\u00ednica de l\u2019administraci\u00f3 esportiva de Catalunya (020\/CEICGC\/2021).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de la Coordinaci\u00f3 (SOC), el van dissenyar i validar tres experts en metodologia i en motricitat, i \u00e9s aplicable al context real i natural de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2015<\/a>). \u00c9s un sistema basat, quant als criteris de les habilitats motrius i de l\u2019\u00fas de l\u2019espai, en l\u2019Observational System of Motor Skills (OSMOS) (Casta\u00f1er et al. 2020<\/a>) i, quant a les habilitats motrius i de l\u2019\u00fas de l\u2019espai i del temps, en l\u2019OSMOSTI (Observational System of Motor Skills, Space, Time and Interaction<\/em>) (Casta\u00f1er et al., 2020<\/a>). Tal com s\u2019exposa en la Taula 1, el SOC est\u00e0 conformat per cinc criteris amplis (habilitat motriu, coordinaci\u00f3 motriu, nivell d\u2019al\u00e7\u00e0ria de l\u2019espai, localitzaci\u00f3 en l\u2019espai i pausa d\u2019inactivitat), desplegant un total de 12 categories. El criteri d\u2019habilitat motriu ofereix quatre categories en funci\u00f3 del tipus de moviment que s\u2019estigui fent; el criteri coordinaci\u00f3 permet identificar com s\u2019est\u00e0 executant l\u2019habilitat motriu del criteri anterior; el criteri nivell de l\u2019espai fa refer\u00e8ncia al lloc on es desenvolupa l\u2019habilitat motriu des d\u2019una perspectiva vertical; el criteri localitzaci\u00f3 en l\u2019espai permet identificar el punt de la pista o el terreny de joc on es desenvolupa l\u2019habilitat motriu (perspectiva horitzontal) i, finalment, el criteri pausa d\u2019inactivitat es refereix a l\u2019abs\u00e8ncia de moviment corporal.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de la Coordinaci\u00f3 Motriu (SOC).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Test motriu 3JS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per tal de quantificar el nivell coordinatiu dels participants, es va emprar el test 3JS (Cenizo et al., 2016<\/a>; 2017<\/a>), que t\u00e9 com a objectiu avaluar el nivell de coordinaci\u00f3 motriu dels participants a partir de la realitzaci\u00f3 de 7 tasques. Aparentment, \u00e9s un test qualitatiu, ja que la seva construcci\u00f3 ens ofereix una s\u00e8rie de tasques que es poden graduar en funci\u00f3 del nivell d\u2019assoliment. Els criteris de valoraci\u00f3 de cada prova s\u00f3n qualitatius, ja que a cada prova existeix una gradaci\u00f3 de quatre possibles execucions; ara b\u00e9, el resultat que s\u2019obt\u00e9 de la prova \u00e9s quantitatiu, ja que s\u2019obtenen unes puntuacions.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Proves del test 3JS (Cenizo et al., 2017).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Instrument de registre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les conductes motrius a observar dins les sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica es van registrar i codificar a trav\u00e9s del programari lliure LINCE PLUS (Fig. 3) (Soto et al., 2022<\/a>), el qual permet visualitzar les imatges enregistrades de les sessions per codificar-les i obtenir la qualitat de la dada arran del c\u00e0lcul de concordan\u00e7a mitjan\u00e7ant la fiabilitat intra i inter-observadors.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Programari lliure LINCE PLUS (Soto et al., 2022).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Havent obtingut el certificat del Comit\u00e8 \u00e8tic i els consentiments informats que s’han indicat anteriorment, es va desenvolupar la intervenci\u00f3 did\u00e0ctica, que va constar de 41 sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en situacions diverses i amb una orientaci\u00f3 recreativa, l\u00fadica o competitiva en funci\u00f3 de la naturalesa de la sessi\u00f3. La programaci\u00f3 estava formada per un total de 6 unitats did\u00e0ctiques que van introduir propostes did\u00e0ctiques d\u2019habilitats locomotrius i manipulatives. Es va iniciar amb una unitat on es van treballar diversos jocs tradicionals de Catalunya i jocs preesportius (Monguillot et al., 2015<\/a>) per diversificar les situacions motrius i experi\u00e8ncies plantejades modificant normes, espais, estructures, equips i materials. <\/p>\n\n\n\n

La segona unitat estava centrada en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019expressi\u00f3 corporal, practicant danses populars i tradicionals i per introduir activitats expressives cada cop m\u00e9s complexes i amb una simultane\u00eftat m\u00e9s gran d\u2019accions motrius. La tercera unitat es va centrar a desenvolupar les habilitats motrius b\u00e0siques a partir d\u2019una disciplina esportiva capa\u00e7 d\u2019englobar-les en conjunt: l\u2019atletisme. La quarta unitat estava centrada a desenvolupar les habilitats motrius b\u00e0siques associades a una disciplina esportiva que es juga en equip i amb implement: l\u2019hoquei. A nivell motriu, la import\u00e0ncia d\u2019introduir aquest esport a la programaci\u00f3 de l\u2019assignatura es trobava, precisament, en el fet que es juga amb un implement \u2013en forma d\u2019estic. Les activitats que es van introduir eren molt diverses, tant en din\u00e0mica de joc com en material, i es van descontextualitzar moltes tasques, allunyant-les de la forma esportiva real i, a m\u00e9s, treballant-se a trav\u00e9s del joc. <\/p>\n\n\n\n

Quant a la cinquena unitat did\u00e0ctica, aquesta feia refer\u00e8ncia a la lateralitat, l’esquema corporal i la coordinaci\u00f3 general, buscant al llarg de totes les sessions que l\u2019alumnat treball\u00e9s amb l\u2019ambidextrisme corporal, independentment de quina fos la seva domin\u00e0ncia o prefer\u00e8ncia. L\u2019objectiu, doncs, no era modificar la seva domin\u00e0ncia motriu respecte a l\u2019eix transversal, sin\u00f3 estimular cognitivament l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, la darrera i sisena unitat did\u00e0ctica estava centrada, de nou, en una modalitat esportiva: el b\u00e0squet. Es va distorsionar molt la mateixa activitat esportiva per centrar el treball en el desenvolupament de la coordinaci\u00f3 oculomanual i la manipulaci\u00f3 motriu introduint pilotes diferents de les de b\u00e0squet per experimentar diverses sensacions (de bot, per exemple), modificar regles i espais a l\u2019hora de plantejar activitats jugades o reduir la capacitat sensorial en algunes activitats (tapar-se un ull, lligar-se una m\u00e0, anar a peu coix…).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica es va fer a partir de la gravaci\u00f3 en v\u00eddeo d\u2019una activitat concreta de la sessi\u00f3, i no de la sessi\u00f3 sencera, per poder-les codificar amb el SOC mitjan\u00e7ant el programari lliure LINCE PLUS (Soto et al., 2022<\/a>), amb el qual tamb\u00e9 es va analitzar el coeficient kappa de Cohen (K) per a la fiabilitat intraobservador i es va obtenir un valor del .91. <\/p>\n\n\n\n

El test 3JS es va administrar de manera puntual al principi i al final de curs, coincidint amb l\u2019inici i el final de la intervenci\u00f3. En ambdues ocasions, es va preparar el material de cada una de les 7 proves que configuren el test i els participants les van anar fent una per una amb l\u2019ordre que marquen els autors del mateix test. La figura 4 mostra la distribuci\u00f3 temporal dels instruments. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Temporalitzaci\u00f3 de la recerca.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van analitzar les conductes dels participants durant tot un curs escolar a les sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i la seva evoluci\u00f3 a partir de la detecci\u00f3 de patrons motrius temporals. Les conductes motrius de les categories del SOC van ser registrades a trav\u00e9s del programari lliure LINCE PLUS (Soto et al., 2022<\/a>) i es van analitzar a trav\u00e9s del programa Theme (Magnusson et al., 2016<\/a>). Les dades del test 3JS es van analitzar comparant els resultats obtinguts abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Aqu\u00ed exposem nom\u00e9s les dades corresponents al primer i tercer trimestre per copsar els canvis substancials de les respostes motrius. Els resultats del test a l\u2019inici i al final de la intervenci\u00f3 es van bolcar al programa Excel, a trav\u00e9s del qual es va poder fer aquesta comparativa entre els resultats del primer trimestre i el tercer trimestre. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultats de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica que ens permeten evidenciar els patrons motrius del primer i tercer trimestre, els exposem en dos tipus de figures: a) plots<\/em> (figures 5 i 7), on cada punt il\u00b7lustra la din\u00e0mica de les conductes motrius coordinatives en la temporalitat de cada trimestre, el significat de les quals indiquem en un requadre al costat de la figura; b) T-patterns<\/em> obtinguts, que les figures 6 i 8 il\u00b7lustren en forma de dendrogrames o gr\u00e0fics d\u2019arbres, els quals ens indiquen els patrons motrius m\u00e9s rellevants al llarg de la intervenci\u00f3 did\u00e0ctica.  <\/p>\n\n\n\n

Resultats del primer trimestre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el plot<\/em> corresponent a les dues primeres unitats did\u00e0ctiques del primer trimestre (Fig. 5) podem visualitzar la distribuci\u00f3 temporal de les conductes motrius coordinatives. Exposem les m\u00e9s rellevants, indicant entre par\u00e8ntesis els codis de cada conducta, aix\u00ed com la seva freq\u00fc\u00e8ncia. Aix\u00ed, es va detectar: i) a la fila n\u00famero 3, una concentraci\u00f3 de conductes coordinatives corresponent a l\u2019activitat motriu al centre de la pista (cen) amb pausa (pau) (80); ii) a la fila 6, es detecta tamb\u00e9 la mateixa freq\u00fc\u00e8ncia de conductes d\u2019estabilitat (est) al centre de la pista (cen) seguida de pausa (pau) (80); iii) a la fila 16, s\u2019observa un nombre considerable (106) d\u2019accions d\u2019estabilitat (est) per la perif\u00e8ria de la pista (per); iv) a les files 25 i 30, podem veure molta locomoci\u00f3 (loc) tant al centre (cen) (175) com a la perif\u00e8ria de la pista (per), amb una freq\u00fc\u00e8ncia molt elevada (243); v) i finalment, a la fila 51 podem observar molta activitat (113) a la perif\u00e8ria (per) per\u00f2 seguida de pausa (pau).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Even Time Plot del primer trimestre.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquest resultats queden reafirmats a partir dels 3 T-patterns<\/em> que recull la figura 6 del primer trimestre on s\u2019observa com hi ha hagut una relaci\u00f3 directa entre dues habilitats motrius: la locomoci\u00f3 i l\u2019estabilitat (Fig. 6). El primer mostra com una locomoci\u00f3 al centre de la pista produ\u00efa una estabilitat a la perif\u00e8ria que, en la majoria de casos, continuava amb una nova locomoci\u00f3 motriu. El segon mostra com a partir d\u2019una estabilitat a la perif\u00e8ria es produ\u00efa una locomoci\u00f3 motriu en el mateix punt de la pista que, en ocasions, implicava una pausa motriu al centre. Aix\u00ed doncs, de nou, s\u2019establia una nova relaci\u00f3 entre l\u2019habilitat de locomoci\u00f3 i estabilitat. Finalment, el tercer T-pattern <\/em>mostra com a partir d\u2019una locomoci\u00f3 motriu al centre es feia una pausa a la perif\u00e8ria que, en ocasions, anava seguida d\u2019una nova locomoci\u00f3 a la perif\u00e8ria. En aquest darrer cas, \u00e9s la pausa la que separava dues locomocions, i no pas una estabilitat o equilibri.  <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
T-patterns del primer trimestre.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats del darrer trimestre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el conjunt de les sessions del tercer trimestre es va observar com hi havia una concentraci\u00f3 de conductes coordinatives corresponents a una combinaci\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019habilitats motrius, les quals apareixien amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia a mesura que avan\u00e7ava la intervenci\u00f3 did\u00e0ctica. Aquests resultats queden reafirmats a partir del plot (Fig. 7), en el qual podem visualitzar una distribuci\u00f3 temporal de les seg\u00fcents accions motrius coordinatives amb aquesta distribuci\u00f3: a) a la filera n\u00famero 14 podem veure combinacions (com) de conductes eficaces (efi) i sin\u00e8rgiques (sin) (26); b) a la filera 20 apareix un gran nombre de conductes d\u2019estabilitat (est) amb efici\u00e8ncia (efi) al centre (cen) i a la perif\u00e8ria de la pista (per) (85); c) a la filera 35 podem veure locomocions (loc) eficaces (efi) al centre (cen) i a la perif\u00e8ria de la pista (per) (90); d) a la filera 42 apareixen aquestes anteriors locomocions (loc) per\u00f2 de forma sin\u00e8rgica (sin) a la mateixa localitzaci\u00f3 del centre (cen) i a la perif\u00e8ria de la pista (per) (57); e) a les fileres 47 i 50 apareixen manipulacions (man) eficaces (efi), unes al terra a la perif\u00e8ria (per) i al centre (cen) (55), d\u2019altres solament es donen a la perif\u00e8ria (per) i al centre (cen) (30) i les darreres de manera sin\u00e8rgica (sin) i al centre de la pista (cen) (38).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Event Time Plot corresponents al tercer trimestre.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els T-patterns<\/em> observats al tercer trimestre van ser m\u00e9s complexos. Aix\u00ed, a la figura 8 es comprova com a partir d\u2019una manipulaci\u00f3 efica\u00e7 al centre de la pista es realitzava una estabilitat tamb\u00e9 efica\u00e7 al centre de la pista que, en ocasions, finalitzava amb una manipulaci\u00f3 tamb\u00e9 efica\u00e7 al mateix espai de la pista. Un segon T-pattern<\/em> detectat que va ser rellevant per aquesta repetibilitat i concatenaci\u00f3 entre els diversos elements que el configuren iniciava l\u2019acci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019una manipulaci\u00f3 efica\u00e7 al centre de la pista que anava seguida d\u2019una combinaci\u00f3 d\u2019habilitats motrius variades i eficaces al centre de la pista i que, en ocasions, finalitzava amb una nova manipulaci\u00f3 efica\u00e7 al centre de la pista. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
T-patterns del tercer trimestre de dos nivells de relaci\u00f3 seq\u00fcencial.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En alguns casos, com mostra la figura 9, tamb\u00e9 es van detectar patrons motrius encara m\u00e9s complexos. En el primer T-pattern<\/em>, es va observar com a partir d\u2019una manipulaci\u00f3 efica\u00e7 a la perif\u00e8ria de la pista es realitzava una combinaci\u00f3 d\u2019habilitats motrius variades amb precisi\u00f3 a la perif\u00e8ria de la pista. En ocasions, es produ\u00efa una estabilitat motriu posterior efica\u00e7 al mateix espai de la pista que, en alguns casos, anava seguida d\u2019una nova d\u2019habilitats motrius variades efica\u00e7 a la perif\u00e8ria. En el segon T-pattern<\/em>, es va observar una estabilitat sin\u00e8rgica a la perif\u00e8ria de la pista que seguia amb una locomoci\u00f3 efica\u00e7 al mateix espai de la pista. En ocasions, es va produir una estabilitat efica\u00e7 a la perif\u00e8ria de la pista que, en algun cas, finalitzava amb una pausa al mateix espai de la pista. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
T-patterns complexos del tercer trimestre de tres nivells de relaci\u00f3 seq\u00fcencial.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncia de puntuaci\u00f3 del test 3JS pre-post intervenci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats del test 3JS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La mitjana de la difer\u00e8ncia de puntuaci\u00f3 entre el test previ a la intervenci\u00f3 i el test posterior a la intervenci\u00f3 per a la prova 1 \u00e9s de 0.8, la qual cosa indica que s\u2019ha aconseguit incrementar gaireb\u00e9 un punt el resultat de la prova. La mitjana per a la prova 2 \u00e9s de 0.2, una mica superior. La mitjana de la prova 3 \u00e9s de 0.8. La mitjana de la prova 4 \u00e9s d\u20191. La mitjana de la prova 5 \u00e9s de 0.3. La prova 6 i 7 van donar uns resultats lleugerament negatius, -0.09 i 0.3, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

Es va analitzar la correlaci\u00f3 que hi havia entre els resultats obtinguts a trav\u00e9s del test 3JS abans i despr\u00e9s de fer la intervenci\u00f3. La correlaci\u00f3 detectada va ser de .82. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019estudi mostren que una intervenci\u00f3 motriu rica, participativa i diversa t\u00e9 efectes positius en el desenvolupament coordinatiu dels infants durant el seu proc\u00e9s d\u2019escolaritzaci\u00f3 (Coetze, 2016<\/a>; Walhain et al., 2016<\/a>). D\u2019acord amb l\u2019orientaci\u00f3 metodol\u00f2gica seguida durant la intervenci\u00f3 motriu que ha format part d\u2019aquest estudi, es va procurar que l\u2019aprenent s\u2019enfront\u00e9s al llarg de totes les sessions al m\u00e0xim nombre d\u2019experi\u00e8ncies motrius possibles (Herlitz et al., 2020<\/a>), conjugant tots els elements que ten\u00edem a la nostra disposici\u00f3 per fer-ho possible quant a l\u2019\u00fas de material divers, el plantejament de situacions canviants (S\u00e1nchez-Lastra et al., 2019<\/a>), la programaci\u00f3 multidimensional que an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 de la dimensi\u00f3 esportiva de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i es focalitz\u00e9s en continguts relacionats amb el desenvolupament coordinatiu o l\u2019increment del temps de comprom\u00eds motriu a les sessions. <\/p>\n\n\n\n

Partint d\u2019aquest plantejament a l\u2019hora d\u2019implementar la intervenci\u00f3 docent i el disseny de la programaci\u00f3 did\u00e0ctica, els resultats de l\u2019estudi mostren com els patrons motrius del primer i tercer trimestre s\u00f3n substancialment diferents. Al finalitzar la intervenci\u00f3 did\u00e0ctica, en el tercer trimestre, es van observar m\u00e9s patrons motrius que eren m\u00e9s rics quant a diversitat i qualitat (Casta\u00f1er et al., 2011<\/a>), ja que no nom\u00e9s se\u2019n van poder observar m\u00e9s i de m\u00e9s diferents, sin\u00f3 que els patrons detectats es van realitzar amb nivells de coordinaci\u00f3 motriu elevada en la majoria dels participants. Els T-patterns <\/em>obtinguts al tercer trimestre, a difer\u00e8ncia dels observats al primer trimestre, contenien menys elements de pausa entre habilitat i habilitat executada, la qual cosa va indicar que els patrons motrius eren de m\u00e9s qualitat o, almenys, m\u00e9s complexos quant a la realitzaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Donada la naturalesa de les activitats proposades durant el primer trimestre, \u00e9s l\u00f2gic que la locomoci\u00f3 i l\u2019estabilitat fossin les habilitats motrius m\u00e9s observades, ja que les tasques encarregades pel docent estaven centrades, principalment, a desenvolupar aquestes dues habilitats b\u00e0siques. Ara b\u00e9, quant a la qualitat en la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes habilitats, no es va detectar que es produ\u00efssin els elements coordinatius de precisi\u00f3, efic\u00e0cia ni sinergia. En canvi, durant el tercer trimestre, es van observar noves habilitats motrius que estaven relacionades directament amb la tasca realitzada; ara b\u00e9, la clau i el que es buscava amb aquest estudi era analitzar com era l\u2019evoluci\u00f3 en la qualitat d\u2019execuci\u00f3 de les habilitats que es realitzaven (Casta\u00f1er et al., 2011<\/a>) i, per tant, observar quina millora hi havia en la capacitat de coordinaci\u00f3 (Rosa et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica que es va fer durant tot el curs, els resultats del test 3JS tamb\u00e9 van mostrar com en la majoria de proves els participants van millorar la seva puntuaci\u00f3. \u00c9s interessant per a l\u2019objecte d\u2019estudi, doncs, veure com els resultats de la millora de la coordinaci\u00f3 han sigut positius, tant en dades qualitatives, com ara les obtingudes a trav\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica de les sessions, com en les dades quantitatives del test 3JS, aspecte que s\u2019ha pogut constatar arran de l\u2019enfocament Mixed Methods <\/em>dissenyat (Anguera et al., 2012<\/a>; Camerino et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte les evid\u00e8ncies de molts altres estudis que mostren la import\u00e0ncia de treballar continguts coordinatius en els per\u00edodes puberals i prepuberals per la gran capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019organisme (Hirtz i Starosta, 2002<\/a>), els resultats del present estudi afegeixen un nou criteri que se centra en la qualitat de com ha de ser el treball d\u2019aquests continguts. Amb aquest estudi s\u2019ha constatat com, a trav\u00e9s d\u2019una determinada intervenci\u00f3 motriu, es pot aconseguir que l\u2019alumnat millori els seus resultats coordinatius, tant amb les dades quantitatives del test 3JS com amb les dades qualitatives i detecci\u00f3 de T-patterns<\/em> (Magnusson et al., 2016<\/a>) de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica amb l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 de la coordinaci\u00f3 SOC. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi suggereixen que, en el marc d\u2019un context lectiu, col\u00b7legiat i amb una programaci\u00f3 pr\u00e8via, una intervenci\u00f3 motriu rica i diversa \u00e9s beneficiosa per a la millora de la coordinaci\u00f3 de l\u2019alumnat i, en definitiva, de la seva motricitat. Arran d\u2019un enfocament Mixed Methods<\/em> que combina les dades qualitatives de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica amb dades quantitatives d\u2019un test estandarditzat, hem demostrat com una intervenci\u00f3 acurada d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica que busqui la diversitat d\u2019habilitats motrius pot potenciar que el bagatge motriu de l\u2019alumnat millori, aconseguint que l\u2019alumnat esdevingui m\u00e9s coordinat i manifesti un nivell m\u00e9s elevat de control motriu sobre el seu cos. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Un dels reptes de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica durant l\u2019ensenyament obligatori en l\u2019etapa educativa obligat\u00f2ria de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria \u00e9s garantir el desenvolupament motriu de l\u2019alumnat, i la coordinaci\u00f3 n\u2019\u00e9s un contingut fonamental. L\u2019objectiu de la recerca ha estat identificar l\u2019enriquiment de patrons de coordinaci\u00f3 motriu d\u2019una selecci\u00f3 d\u2019alumnes que finalitzen l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, arran d\u2019un programa […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341,4],"tags":[10560,10558,12709,10559,10561],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["capacitat de coordinaci\u00f3<\/a>","evoluci\u00f3 motriu<\/a>","metodologia observacional<\/a>","Mixed Methods convergent design<\/a>","recerca educativa<\/a>"],"unlinked":["capacitat de coordinaci\u00f3<\/span>","evoluci\u00f3 motriu<\/span>","metodologia observacional<\/span>","Mixed Methods convergent design<\/span>","recerca educativa<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:19","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:10"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58549\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58549"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58549\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69645,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58549\/revisions\/69645\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}