{"id":58542,"date":"2023-03-31T15:16:31","date_gmt":"2023-03-31T15:16:31","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58542"},"modified":"2023-07-05T10:25:58","modified_gmt":"2023-07-05T10:25:58","slug":"classificacio-basada-en-levidencia-en-els-esports-en-cadira-de-rodes-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/classificacio-basada-en-levidencia-en-els-esports-en-cadira-de-rodes-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Classificaci\u00f3 basada en l&#8217;evid\u00e8ncia en els esports en cadira de rodes: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s donar resposta a les preguntes seg\u00fcents: Quin tipus de prova de classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques s\u2019est\u00e0 debatent per als esports paral\u00edmpics en cadira de rodes? Quin tipus d\u2019eina utilitzen els investigadors per quantificar aquestes proves de classificaci\u00f3 basades en dades f\u00e0ctiques? Es va dur a terme una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica a les bases de dades de PubMed i ScienceDirect. Els principals par\u00e0metres que van descriure els estudis van ser la for\u00e7a muscular de les extremitats superiors i el tronc, juntament amb indicadors del rendiment en q\u00fcesti\u00f3 de mobilitat, en particular la velocitat. Les principals proves fetes en aquests estudis van ser proves de for\u00e7a isom\u00e8trica, proves d\u2019inclinaci\u00f3, esprints i proves d\u2019acceleraci\u00f3. Els instruments m\u00e9s utilitzats en els estudis van ser c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0rrega i dinam\u00f2metres, sistemes de v\u00eddeo, dispositius l\u00e0ser, plataformes de for\u00e7a i sensors inercials. Les eines de la biomec\u00e0nica s\u00f3n aliades importants per a la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques. Les proves de classificaci\u00f3 amb equips i sensors que proporcionen mesuraments objectius dels par\u00e0metres permeten validar proves de camp senzilles i obtenir valors fiables relatius als par\u00e0metres esmentats durant la classificaci\u00f3 dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Onze dels vint-i-dos esports paral\u00edmpics d\u2019estiu s\u00f3n modalitats en cadira de rodes: rugbi en cadira de rodes, b\u00e0squet en cadira de rodes, atletisme paral\u00edmpic, tennis en cadira de rodes, tennis de taula, parab\u00e0dminton, esgrima en cadira de rodes, paratriatl\u00f3, tir paral\u00edmpic, tir amb arc paral\u00edmpic i <em>boccia<\/em> (<a href=\"#12\" class=\"ek-link\">Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Internacional, 2020<\/a>). Les persones que practiquen esports en cadira de rodes solen classificar-se amb les seg\u00fcents discapacitats aptes: deteriorament de la for\u00e7a muscular (per exemple, lesi\u00f3 medul\u00b7lar, distr\u00f2fia muscular, s\u00edndrome postp\u00f2lio i espina b\u00edfida), deteriorament de l\u2019amplitud de moviments passius (per exemple, artrogriposis i contractura derivades de la immobilitzaci\u00f3 cr\u00f2nica d\u2019una articulaci\u00f3 o d\u2019un traumatisme que afecti una articulaci\u00f3), alteraci\u00f3 de les extremitats (per exemple, amputaci\u00f3 i dism\u00e8lia), difer\u00e8ncia de longitud en les cames, hipertonia (per exemple, par\u00e0lisi cerebral, lesi\u00f3 cerebral traum\u00e0tica i ictus), at\u00e0xia (per exemple, par\u00e0lisi cerebral, lesi\u00f3 cerebral traum\u00e0tica, ictus i esclerosi m\u00faltiple) i atetosi (per exemple, par\u00e0lisi cerebral, lesi\u00f3 cerebral traum\u00e0tica i ictus) (<a href=\"#11\" class=\"ek-link\">Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Internacional, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Al llarg dels anys, des del desenvolupament de les modalitats adaptades, hi ha hagut algun tipus de classificaci\u00f3. Inicialment, la classificaci\u00f3 dels esportistes es va basar en el diagn\u00f2stic m\u00e8dic de l\u2019individu, i inclo\u00efa classes diferents per a persones amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar (ISMWSF), amputacions i d\u2019altres (ISOD), ceguesa i discapacitat visual (IBSA), par\u00e0lisi cerebral (CPISRA), aix\u00ed com per a persones amb discapacitat auditiva (ICSD) i discapacitat intel\u00b7lectual (Special Olympics i INAS) (<a href=\"#18\" class=\"ek-link\">Reina et al., s\/d<\/a>). Amb la maduraci\u00f3 del moviment paral\u00edmpic i la popularitzaci\u00f3 de les modalitats, van apar\u00e8ixer algunes incoher\u00e8ncies en el sistema de classificaci\u00f3: persones amb el mateix diagn\u00f2stic podien presentar funcionalitats diferents, per la qual cosa el sistema es va actualitzar i ara es basa en la funcionalitat dels esportistes (<a href=\"#18\" class=\"ek-link\">Reina et al., s\/d<\/a>; <a href=\"#31\" class=\"ek-link\">Tweedy i Vanlandewijck, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, des de la perspectiva de la funcionalitat, hi ha una relaci\u00f3 taxon\u00f2mica entre la Classificaci\u00f3 Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut i la Classificaci\u00f3 Funcional Paral\u00edmpica, en la qual \u00e9s possible aplicar el llenguatge i l\u2019estructura de la CIF al context de l\u2019esport paral\u00edmpic (<a href=\"#28\" class=\"ek-link\">Tweedy, 2002<\/a>). Aix\u00ed, el sistema de Classificaci\u00f3 Funcional es basa en les definicions i el llenguatge de la CIF (<a href=\"#31\" class=\"ek-link\">Tweedy i Vanlandewijck, 2014<\/a>). Per tant, la classificaci\u00f3 va deixar de considerar la lesi\u00f3 en si mateixa i va comen\u00e7ar a tenir en compte l\u2019impacte de la lesi\u00f3 en la realitzaci\u00f3 de tasques, \u00e9s a dir, en la seva funcionalitat, i es va anar actualitzant el codi de classificaci\u00f3 fins a arribar a la forma que coneixem avui dia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per q\u00fcestions de joc net, les federacions esportives han d\u2019avaluar i classificar la discapacitat d\u2019un esportista (<a href=\"#37\" class=\"ek-link\">Vanlandewijck et al., 2011<\/a>). Les federacions de cada esport, regulades pel Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Internacional (CPI), tenen les seves pr\u00f2pies normes de classificaci\u00f3. Segons la definici\u00f3 del CPI, els esportistes s\u2019agrupen en classes segons el grau en qu\u00e8 la seva discapacitat permanent afecta les activitats fonamentals de cada esport (<a href=\"#15\" class=\"ek-link\">Codi de classificaci\u00f3 d\u2019esportistes del CPI, 2015<\/a>). La classificaci\u00f3 esportiva pot ser en part un proc\u00e9s subjectiu quantitatiu (<a href=\"#37\" class=\"ek-link\">Vanlandewijck et al., 2011<\/a>). Les regles de classificaci\u00f3 de cada esport paral\u00edmpic en cadira de rodes tenen principis similars, per\u00f2 cada esport t\u00e9 les seves caracter\u00edstiques d\u2019avaluaci\u00f3 i les seves classes.<\/p>\n\n\n\n<p>La classificaci\u00f3 contribueix significativament a un rendiment satisfactori en els Jocs Paral\u00edmpics (<a href=\"#26\" class=\"ek-link\">Tachibana et al., 2019<\/a>). Alguns sistemes de classificaci\u00f3 es basen en el judici de classificadors experimentats i aquestes avaluacions poden donar lloc a classificacions q\u00fcestionables, ja que assignen els esportistes a classes que poden donar-los avantatges o desavantatges respecte als seus competidors (<a href=\"#31\" class=\"ek-link\">Tweedy i Vanlandewijck, 2014<\/a>; <a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2018<\/a>). En aquest sentit, la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques (EBC, per les sigles en angl\u00e8s) ha anat guanyant popularitat al llarg dels \u00faltims anys. Un sistema d\u2019EBC t\u00e9 per meta oferir classificacions m\u00e9s objectives segons dades emp\u00edriques obtingudes amb m\u00e8todes quantitatius.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest sentit, un sistema basat en dades f\u00e0ctiques requereix el desenvolupament de la recerca cient\u00edfica, a fi de respondre a preguntes rellevants per al proc\u00e9s de classificaci\u00f3 dels esportistes. Aix\u00ed, <a href=\"#30\" class=\"ek-link\">Tweedy et al. (2016)<\/a> van dissenyar un esquema que pret\u00e9n resoldre dubtes sobre el proc\u00e9s de desenvolupament de sistemes de classificaci\u00f3 basats en dades f\u00e0ctiques. Aquest proc\u00e9s \u00e9s seq\u00fcencial i consta de sis passos:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ul style=\"--ek-indent:0px\"><li>Pas 1. Identificar l\u2019esport diana i els tipus de discapacitat que s\u2019han de classificar. En aquest pas, se selecciona el tipus de discapacitat d\u2019entre els deu tipus aptes per a l\u2019esport paral\u00edmpic (deteriorament de la for\u00e7a muscular, deteriorament de l\u2019amplitud de moviments passius, discapacitat en les extremitats, difer\u00e8ncia de longitud a les cames, hipertonia, at\u00e0xia, atetosi, baixa estatura, discapacitat visual i discapacitat intel\u00b7lectual) i dins d\u2019aquests tipus s\u2019escullen les discapacitats aptes per a cada esport.&nbsp;<br><\/li><li>Pas 2. Dissenyar el model te\u00f2ric dels factors determinants del rendiment esportiu. En aquest pas, l\u2019investigador determina com s\u2019avalua el rendiment esportiu general i identifica els factors que determinen el rendiment global en aquest esport, tals com la for\u00e7a muscular, l\u2019amplitud de moviments, etc.&nbsp;<br><\/li><li>Pas 3a. Dissenyar indicadors v\u00e0lids de les discapacitats. Aquest pas identifica maneres de mesurar directament un dels deu tipus de discapacitats aptes, \u00e9s a dir, m\u00e8todes per inferir la discapacitat a partir del coneixement de les estructures i funcions corporals intactes.&nbsp;<br><\/li><li>Pas 3b. Dissenyar indicadors de rendiment estandarditzats i espec\u00edfics per a cada esport. En aquest pas, es dissenyen indicadors estandarditzats i espec\u00edfics per a cada esport que quantifiquen el rendiment de manera individual o col\u00b7lectiva. Per tant, la selecci\u00f3 de la prova ha de tenir en compte si el resultat permet predir el rendiment, si l\u2019indicador creat t\u00e9 en compte les difer\u00e8ncies en els indicadors de discapacitat i si els factors que no es valoren tenen una influ\u00e8ncia m\u00ednima.&nbsp;<br><\/li><li>Pas 4. Avaluar la for\u00e7a relativa de l\u2019associaci\u00f3 entre els indicadors v\u00e0lids de la discapacitat i els indicadors espec\u00edfics del rendiment esportiu. En aquest pas, s\u2019avalua la for\u00e7a relativa de la relaci\u00f3 entre els indicadors de discapacitat i els indicadors de rendiment espec\u00edfics per a l\u2019esport en esportistes amb discapacitat. Les proves que presenten relacions s\u00f2lides i amb significaci\u00f3 estad\u00edstica poden incorporar-se als sistemes de qualificaci\u00f3, la qual cosa ajuda a orientar els professionals en la presa de decisions durant el proc\u00e9s de qualificaci\u00f3.<br><\/li><li>Pas 5. Utilitzar els resultats del Pas 4 per determinar els criteris m\u00ednims de discapacitat, el nombre de classes i els m\u00e8todes d\u2019assignaci\u00f3 de classes. En aquest pas, es defineixen els criteris m\u00ednims de discapacitat, \u00e9s a dir, es determina que la discapacitat \u00e9s prou greu com per afectar negativament el rendiment en aquest esport. A m\u00e9s de determinar el nombre de classes en funci\u00f3 dels graus de comprom\u00eds en cada esport, s\u2019utilitzen m\u00e8todes estad\u00edstics per aconseguir aquests resultats.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>El proc\u00e9s per fer que la classificaci\u00f3 es basi en dades f\u00e0ctiques requereix molts estudis, seguint cada un d\u2019aquests passos, a fi que les avaluacions s\u2019apropin el m\u00e9s possible a l\u2019ideal, s\u2019augmenti la confian\u00e7a en els processos i es permeti que la visi\u00f3 paral\u00edmpica es faci realitat (<a href=\"#30\" class=\"ek-link\">Tweedy et al., 2016<\/a>, <a href=\"#29\" class=\"ek-link\">2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest tema planteja almenys dues q\u00fcestions: Quin tipus de proves d\u2019EBC s\u2019estan debatent per als esports paral\u00edmpics en cadira de rodes? Quin tipus d\u2019eines s\u2019utilitzen en la recerca per quantificar aquestes proves d\u2019EBC? Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica era analitzar quin tipus de proves quantitatives, basades en t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi del moviment (per exemple, mesuraments inercials, videofotogrametria, etc.), ha estat aplicant la literatura per a l&#8217;EBC en relaci\u00f3 amb els esports paral\u00edmpics en cadira de rodes.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Consideracions pr\u00e8vies<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>El present estudi va en l\u00ednia amb els elements d\u2019informaci\u00f3 prioritaris per a revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisi (PRISMA, per les sigles en angl\u00e8s). Es va registrar en el Registre Internacional Prospectiu de Revisions Sistem\u00e0tiques&nbsp; (PROSPERO; https:\/\/www.crd.york.ac.uk\/prospero\/display_record.php?ID=CRD42020166767) el 28\/04\/2020 (n\u00famero de registre CRD42020166767) (Booth et al., 2012). Les preguntes d\u2019aquest estudi s\u2019ajusten a l\u2019estrat\u00e8gia PICO de la manera seg\u00fcent: (1) Participants: esportistes en cadira de rodes; (2) Intervenci\u00f3: recerca sobre la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques; (3) Comparaci\u00f3: dades descriptives sobre la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques; i (4) Resultats: principals proves i instruments que fan m\u00e9s objectiva la classificaci\u00f3 dels esports paral\u00edmpics.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Criteris d\u2019admissibilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Per tenir-se en compte, els manuscrits havien de: (1) ser estudis transversals redactats en angl\u00e8s; (2) presentar metodologies per a la quantificaci\u00f3 del rendiment en esports en cadira de rodes; (3) presentar dades quantitatives de classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques en esports en cadira de rodes; i (4) incloure an\u00e0lisi del moviment en esportistes paral\u00edmpics. Aquesta recerca va excloure els estudis que fossin: (1) introducci\u00f3 d\u2019actes de congressos; (2) estudis duplicats; (3) estudis que apliquessin classificacions basades en dades f\u00e0ctiques d\u2019esports paral\u00edmpics sense cadira de rodes.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Estrat\u00e8gia de cerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Es van fer cerques sistem\u00e0tiques a les seg\u00fcents bases de dades amb restricci\u00f3 de l\u2019idioma angl\u00e8s i sense restricci\u00f3 de data: PubMed\/Medline i ScienceDirect. Els termes de cerca utilitzats van ser: \u201cevidence-based classification\u201d (classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0tiques) i \u201cwheelchair sports\u201d (esports en cadira de rodes). Despr\u00e9s de la cerca, dos investigadors van seleccionar els articles de manera independent, excloent-ne els treballs duplicats. L\u2019elecci\u00f3 es va basar en els t\u00edtols i resums dels articles i en els criteris d\u2019inclusi\u00f3 pr\u00e8viament descrits (Figura 1). Un tercer investigador va resoldre els desacords ocasionals.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Extracci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>L\u2019extracci\u00f3 de dades la van fer de manera independent dos investigadors i, en els casos en qu\u00e8 van sorgir incoher\u00e8ncies, les va resoldre un tercer investigador. Dels estudis seleccionats, se\u2019n van extreure les caracter\u00edstiques seg\u00fcents: nom de l\u2019autor, any, objectiu, esport, mostra, par\u00e0metre avaluat, proves, sensors i equips, i principals resultats.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Avaluaci\u00f3 de la qualitat&nbsp;<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Els estudis es van avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019eina AXIS d\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019estudis transversals (Downes et al., 2016). Aquesta eina consta de vint preguntes que avaluen la qualitat i el risc de biaix dels estudis transversals.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Estudis inclosos<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Aquest estudi va identificar un total de 141 articles a les bases de dades i va seleccionar 14 articles mitjan\u00e7ant la lectura del t\u00edtol i el resum. Despr\u00e9s, es van llegir \u00edntegrament els articles i es van aplicar els criteris d\u2019inclusi\u00f3 esmentats. Nom\u00e9s hi va haver quatre estudis que no van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3: un estudi era una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica (<a href=\"#17\" class=\"ek-link\">Morri\u00ebn et al., 2017<\/a>); un apartat de llibre (<a href=\"#32\" class=\"ek-link\">Ungerer, 2018<\/a>); un estudi no se centrava en aspectes de classificaci\u00f3 (<a href=\"#34\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., el 2015<\/a>); i un estudi se centrava en persones sense discapacitats f\u00edsiques (<a href=\"#37\" class=\"ek-link\">Vanlandewijck et al., 2011<\/a>). Finalment, van quedar 10 articles per a aquesta revisi\u00f3 (Figura 1). Quant a la cronologia d\u2019aquests estudis, el primer es va publicar el 2014 (<a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>) i els dos m\u00e9s recents, el 2020 (<a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>; <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2020<\/a>), fins a la presentaci\u00f3 d\u2019aquesta revisi\u00f3. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"1260\" height=\"1600\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/FIGURA-1-153-05-CAT.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-59857\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/FIGURA-1-153-05-CAT.jpg 1260w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/FIGURA-1-153-05-CAT-236x300.jpg 236w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/FIGURA-1-153-05-CAT-806x1024.jpg 806w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/FIGURA-1-153-05-CAT-768x975.jpg 768w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/FIGURA-1-153-05-CAT-1210x1536.jpg 1210w\" sizes=\"(max-width: 1260px) 100vw, 1260px\" \/><figcaption><em>Diagrama de flux.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Avaluaci\u00f3 de la qualitat &nbsp;<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>L\u2019avaluaci\u00f3 de la qualitat i el rigor metodol\u00f2gic dels estudis seleccionats es va dur a terme mitjan\u00e7ant l\u2019eina AXIS. Es va identificar que, per a les 20 preguntes presents a l\u2019eina AXIS, cap dels articles no inclo\u00efa els \u00edtems 7, 9 (m\u00e8todes) i 14 (resultats). A m\u00e9s, els \u00edtems 3 (m\u00e8todes), 13 (resultats) i 19 (d\u2019altres) eren negatius a tots els articles. En general, tots els articles tenen una bona qualitat metodol\u00f2gica; aix\u00f2 fa que els seus resultats siguin fiables (vegeu el material suplementari 1). Aquesta avaluaci\u00f3 no va influir en la selecci\u00f3 dels estudis.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resum d\u2019estudis&nbsp;<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Vam descobrir que el rugbi en cadira de rodes era l\u2019esport m\u00e9s estudiat (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;8) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>, <a href=\"#1\" class=\"ek-link\">2017<\/a>; <a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>; <a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Santos et al., 2017<\/a>; <a href=\"#23\" class=\"ek-link\">Squair et al., 2017<\/a>; <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2020<\/a>), seguit del b\u00e0squet en cadira de rodes (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;4) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>; <a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>; <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2020<\/a>), atletisme adaptat (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>), i el tennis en cadira de rodes (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;1) (<a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2020<\/a>). Alguns dels articles van avaluar m\u00e9s d\u2019un esport (<a href=\"#1\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2017<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>; <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2020<\/a>). Quant a l\u2019EBC, els principals instruments que van utilitzar els investigadors per dur a terme les seves avaluacions van ser: c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0rrega i dinam\u00f2metre (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;3) (<a href=\"#1\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2017<\/a>; <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>); sistemes de v\u00eddeo (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;3) (<a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>; <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016)<\/a>; dispositiu l\u00e0ser (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>; <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>); sensors inercials (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2018<\/a>, <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">2020<\/a>); i plataforma de for\u00e7a (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;1) (<a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Santos et al., 2017<\/a>). Les proves m\u00e9s esteses van ser: proves de for\u00e7a isom\u00e8trica (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;4) (<a href=\"#1\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2017<\/a>; <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>); proves d\u2019inclinaci\u00f3 (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>, <a href=\"#1\" class=\"ek-link\">2017<\/a>); esprints (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>; <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>); acceleraci\u00f3 (N = 2) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>, <a href=\"#1\" class=\"ek-link\">2017<\/a>); proves en situaci\u00f3 de partit i proves de camp (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2018<\/a>, <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">2020<\/a>); proves de passada (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;1) (<a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>); prova de llan\u00e7ament (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;1) (<a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>); i inclinaci\u00f3 del tronc cap als costats (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;1) (<a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Santos et al., 2017<\/a>). Algunes de les variables computades van ser: for\u00e7a (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;4) (<a href=\"#1\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2017<\/a>; <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>); valors de velocitat i acceleraci\u00f3 (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2018<\/a>, <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">2020<\/a>); al\u00e7ada d\u2019inclinaci\u00f3 (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;2) (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>, <a href=\"#1\" class=\"ek-link\">2017<\/a>); i l\u00edmits d\u2019estabilitat (LoS, per les sigles en angl\u00e8s) en sedestaci\u00f3 (<em>N<\/em>&nbsp;=&nbsp;1) (<a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Santos et al., 2017<\/a>). M\u00e9s informaci\u00f3 a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n<div id=\"volver1530501\" class=\"wp-block-group ver-tabla is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-3 wp-block-columns-is-layout-flex\" id=\"volver1510501\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large no-figura\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"650\" height=\"467\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2236\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png 650w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula-300x216.png 300w\" sizes=\"(max-width: 650px) 100vw, 650px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p id=\"volver1460303\"><strong>Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em><em><em><em><em><em><em>Dades extretes dels estudis admissibles relatius a la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques en els esports en cadira de rodes.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\" id=\"volver1500701\"><a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/tablas\/taula-1-153-05\/\" class=\"ek-link\">Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p>L\u2019EBC t\u00e9 per objectiu fer m\u00e9s precisa la classificaci\u00f3 en els esports paral\u00edmpics mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de proves i indicadors. Per a aix\u00f2, \u00e9s important 1) seleccionar els par\u00e0metres m\u00e9s rellevants que s\u2019han d\u2019avaluar i les condicions de l\u2019avaluaci\u00f3; 2) triar els instruments i proves adequats per avaluar aquests par\u00e0metres; 3) proporcionar valors objectius que contribueixin a l\u2019elecci\u00f3 de la classe d\u2019un esportista.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Els nostres resultats aporten la informaci\u00f3 seg\u00fcent: 1) la majoria dels estudis esmenta la for\u00e7a muscular dels membres superiors i del tronc i els indicadors de rendiment de la mobilitat (principalment la velocitat) com a par\u00e0metres principals; 2) la majoria dels estudis fa les proves seg\u00fcents: proves de for\u00e7a isom\u00e8trica; proves d\u2019inclinaci\u00f3; esprints; i acceleraci\u00f3; 3) la majoria dels estudis utilitza els instruments seg\u00fcents: c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0rrega i dinam\u00f2metre; sistemes de v\u00eddeo; dispositiu l\u00e0ser; plataforma de for\u00e7a; i sensors inercials.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Panorama dels esports en cadira de rodes i sistema de classificaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Els esports adaptats abordats als articles van ser el b\u00e0squet en cadira de rodes, el rugbi en cadira de rodes, l\u2019atletisme adaptat i el tennis en cadira de rodes. Si b\u00e9 aquests esports adaptats tenen trets bastant diferents, presenten caracter\u00edstiques similars dins dels seus aspectes classificatoris. En general, el sistema de classificaci\u00f3 dels esports en cadira de rodes avalua el tronc i les extremitats superiors i inferiors dels esportistes. El rugbi en cadira de rodes, el b\u00e0squet en cadira de rodes i el tennis en cadira de rodes avaluen les funcions de les extremitats inferiors com a criteri d\u2019admissibilitat: els esportistes aptes per a la competici\u00f3 tenen almenys una discapacitat en les extremitats inferiors que els impedeix jugar en posici\u00f3 dreta (<em><a href=\"#14\" class=\"ek-link\">IWBF Official Player Classification Manual, 2021<\/a>; <a href=\"#40\" class=\"ek-link\">WWR Classification Rules, 2022<\/a><\/em>). At\u00e8s que hi ha diverses categories de competici\u00f3 dins de l\u2019atletisme adaptat mundial, la funci\u00f3 de les extremitats inferiors d\u2019un esportista en determina la classificaci\u00f3. En aquest esport, no \u00e9s obligatori que els jugadors tinguin una discapacitat en les extremitats inferiors, ja que en algunes competicions d\u2019atletisme competeixen esportistes amb discapacitat en les extremitats superiors (<a href=\"#39\" class=\"ek-link\">Reglament de classificaci\u00f3 de la WPA, 2018<\/a>). Van der Slikke et al. van demostrar al seu manuscrit una clara relaci\u00f3 entre la classificaci\u00f3 funcional i el rendiment (<a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al., 2018<\/a>). Com m\u00e9s gran sigui la classe de l\u2019esportista, millor ser\u00e0 el seu rendiment en les proves que avaluen l\u2019habilitat i en les proves en situaci\u00f3 de partit. En aquest sentit, l\u2019\u00fas d\u2019aquestes proves durant el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 podria facilitar les decisions dels classificadors.<\/p>\n\n\n\n<p>Les classificacions relatives als quatre esports esmentats es basen en la funci\u00f3 del tronc i les extremitats superiors dels esportistes. L\u2019actual sistema de classificaci\u00f3 del rugbi en cadira de rodes, que practiquen esportistes amb tetraplegia o amb una discapacitat f\u00edsica equivalent, consta de set classes que van de 0.5 a 3.5 (<em><a href=\"#40\" class=\"ek-link\">WWR Classification Rules, 2022<\/a><\/em>). El sistema de classificaci\u00f3 del b\u00e0squet en cadira de rodes, practicat per esportistes amb discapacitat motriu o f\u00edsica, t\u00e9 classes que van d\u20191.0 a 4.5 (<em><a href=\"#14\" class=\"ek-link\">IWBF Official Player Classification Manual, 2021<\/a><\/em>). En l\u2019atletisme adaptat, hi ha dues categories de competici\u00f3: proves de pista i proves de camp. Els esportistes amb alteracions de la seva coordinaci\u00f3 motriu poden encaixar en les classes T32-T34 (seguiment) i F31-F34 (llan\u00e7ament). Els esportistes amb alteraci\u00f3 de les extremitats o canvis en la pot\u00e8ncia muscular poden encaixar en les classes T51-T54 (seguiment) i F51-F57 (llan\u00e7ament) (<a href=\"#39\" class=\"ek-link\">Reglament de classificaci\u00f3 de la WPA, 2018<\/a>). Per poder participar en el tennis en cadira de rodes, els esportistes han de tenir una mobilitat limitada. Hi ha dues classes de tennis en cadira de rodes: Open i Quad (<a href=\"#38\" class=\"ek-link\">Regles de classificaci\u00f3 per al tennis en cadira de rodes, 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>En general, en avaluar els criteris m\u00ednims d\u2019assignaci\u00f3 per a aquests esports, seguim la premissa que la discapacitat admissible afecta les funcions de l\u2019esportista per desenvolupar tasques i activitats espec\u00edfiques que s\u00f3n fonamentals per a l\u2019esport. Aix\u00ed doncs, la difer\u00e8ncia rau en les discapacitats admissibles determinades en cada un d\u2019aquests esports. En el cas del b\u00e0squet en cadira de rodes, tenim deteriorament de la for\u00e7a muscular, deteriorament de l\u2019amplitud de moviments passius, discapacitat en les extremitats, difer\u00e8ncia de longitud a les cames, hipertonia, at\u00e0xia i atetosi. En el rugbi en cadira de rodes, la difer\u00e8ncia de longitud a les cames no es considera una discapacitat admissible i passa el mateix amb el tennis en cadira de rodes, que no considera admissibles la difer\u00e8ncia de longitud a les cames ni la discapacitat en les extremitats. En l\u2019atletisme adaptat, per als esportistes que competeixen en cadira de rodes, tenim les classes T51-T54: discapacitat de les extremitats, deteriorament de l\u2019amplitud de moviments passius, deteriorament de la for\u00e7a muscular i difer\u00e8ncia de longitud a les cames; per a les classes T32-T34 tenim hipertonia, atetosi i at\u00e0xia; per a les classes F31-F34: hipertonia, atetosi i at\u00e0xia i, finalment, per a les classes F51 F57: discapacitat de les extremitats, deteriorament de l\u2019amplitud de moviments passius, deteriorament de la for\u00e7a muscular i difer\u00e8ncia de longitud a les cames.<\/p>\n\n\n\n<p>Un sistema de classificaci\u00f3 no consisteix merament a comprovar qui compleix els requisits per competir. Proporciona una estructura que controla o mitiga la repercussi\u00f3 de la discapacitat f\u00edsica d\u2019un esportista en els resultats finals d\u2019una competici\u00f3 mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de classes adequades relatives a cada esport (<a href=\"#31\" class=\"ek-link\">Tweedy i Vanlandewijck, 2014<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Proves i par\u00e0metres avaluats<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Diversos par\u00e0metres poden fer que la classificaci\u00f3 sigui m\u00e9s precisa at\u00e8s que permeten una classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques: la for\u00e7a, la velocitat, l\u2019acceleraci\u00f3, la dist\u00e0ncia recorreguda i les angulacions, tots ells descrits en els estudis esmentats anteriorment. Es necessiten proves per obtenir indicadors objectius i fiables en relaci\u00f3 amb aquests par\u00e0metres.<\/p>\n\n\n\n<p>Es van dur a terme estudis centrats en l\u2019an\u00e0lisi de la for\u00e7a que van demostrar que la for\u00e7a muscular (extremitats superiors i tronc) t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb el rendiment esportiu (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2016<\/a>, <a href=\"#1\" class=\"ek-link\">2017<\/a>; <a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>). Per tant, es recomana avaluar la for\u00e7a que t\u00e9 cada individu en aquest moment i, aix\u00ed, inferir quanta for\u00e7a s\u2019ha perdut (<a href=\"#3\" class=\"ek-link\">Beckman et al., 2017<\/a>). D\u2019aquesta manera, tant les proves isom\u00e8triques multiarticulars en angles articulars que faciliten la m\u00e0xima producci\u00f3 de for\u00e7a (<a href=\"#1\" class=\"ek-link\">Altmann et al., 2017<\/a>; <a href=\"#3\" class=\"ek-link\">Beckman et al., 2017<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Mason et al., 2019<\/a>) com les proves de llan\u00e7ament (<a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al., 2014<\/a>; <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al., 2016<\/a>) semblen adequades per avaluar la for\u00e7a muscular. A m\u00e9s, la for\u00e7a del tronc est\u00e0 relacionada amb la capacitat de fer inclinacions laterals i flexions\/extensions del tronc, directament vinculades a les classes esportives. <a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Santos et al. (2017)<\/a> van demostrar com les plataformes de for\u00e7a avaluen objectivament el tronc mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de dades del centre de pressi\u00f3 (CoP) i els l\u00edmits d\u2019estabilitat (LoS) en sedestaci\u00f3 obtinguts mitjan\u00e7ant proves d\u2019inclinaci\u00f3 del tronc en vuit direccions diferents. <a href=\"#20\" class=\"ek-link\">Roldan et al., 2020<\/a> van avaluar el control del tronc en esportistes de <em>boccia <\/em>mitjan\u00e7ant l\u2019escala de tronc BISFed i una bateria de proves posturogr\u00e0fiques consistent en dues tasques est\u00e0tiques i una de din\u00e0mica. L\u2019escala de funci\u00f3 del tronc (TFS, per les sigles en angl\u00e8s) BISFed no va ser capa\u00e7 de discriminar classes esportives; tanmateix, les tasques posturogr\u00e0fiques s\u00ed que van ser capaces de discriminar classes (<em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.004). Van concloure que \u00e9s necessari desenvolupar noves proves de camp per avaluar l\u2019estabilitzaci\u00f3 del tronc (<a href=\"#20\" class=\"ek-link\">Roldan et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>De la mateixa manera, la velocitat (variaci\u00f3 de la posici\u00f3 en l\u2019espai en relaci\u00f3 amb el temps) est\u00e0 estretament vinculada a l\u2019acceleraci\u00f3 (taxa de canvi de la velocitat d\u2019un objecte en el temps) i les dues es relacionen amb el bon rendiment en esports que requereixen despla\u00e7ar-se en cadira de rodes mantenint la velocitat m\u00e0xima i la capacitat de respondre amb acceleraci\u00f3 r\u00e0pidament despr\u00e9s de frenar (<a href=\"#7\" class=\"ek-link\">Goosey-Tolfrey et al., 2012<\/a>). Proves com el test d\u2019agilitat d\u2019Illinois (<a href=\"#19\" class=\"ek-link\">Rietveld et al., 2019<\/a>; <a href=\"#33\" class=\"ek-link\">Usma-Alvarez et al., 2010<\/a>), el test de velocitat de 20 metres (<a href=\"#6\" class=\"ek-link\">De Groot et al., 2012<\/a>; <a href=\"#19\" class=\"ek-link\">Rietveld et al., 2019<\/a>), el test de l\u2019aranya i el test de la papallona-esprint (<a href=\"#19\" class=\"ek-link\">Rietveld et al., 2019<\/a>) pretenen analitzar aquestes variables mesurant la capacitat de l\u2019esportista per dur a terme una tasca en el m\u00ednim temps possible (alta velocitat i alta acceleraci\u00f3). <a href=\"#23\" class=\"ek-link\">Squair et al. (2017)<\/a> van proposar que les proves de capacitat cardiovascular serien una eina interessant en relaci\u00f3 amb el rugbi en cadira de rodes. L\u2019estudi va observar que un canvi en la pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica (PAS) durant una prova de desafiament ortost\u00e0tic es correlacionava amb la FC m\u00e0xima en competici\u00f3. Aquesta troballa \u00e9s veritablement rellevant: les funcions cardiovasculars poden constituir un factor limitant en un esport de gran exig\u00e8ncia aer\u00f2bica com \u00e9s el rugbi en cadira de rodes. La inclusi\u00f3 d\u2019avaluacions cardiovasculars a l\u2019hora de classificar aquests esportistes pot ajudar a garantir la igualtat de condicions, i evitar aix\u00ed avantatges o desavantatges relacionats amb un control cardiovascular deficient. Tanmateix, malgrat la import\u00e0ncia d\u2019aquesta mesura, la seva aplicabilitat continua sent un repte per a l\u2019EBC perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil discriminar entre la capacitat cardiovascular i la falta d\u2019entrenament; per aix\u00f2 l\u2019\u00fas d\u2019aquesta mesura per a l\u2019EBC mereix una recerca m\u00e9s exhaustiva. Aquest par\u00e0metre no s\u2019inclou en l\u2019actual proc\u00e9s de classificaci\u00f3 d\u2019aquest esport adaptat.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>\u00c9s necessari destacar la import\u00e0ncia d\u2019utilitzar equips que proporcionin indicadors fiables per orientar les avaluacions. En aquesta revisi\u00f3, es va observar que els principals equips utilitzats en el rugbi en cadira de rodes eren equips d\u2019an\u00e0lisi de for\u00e7a, unitats de mesurament inercial, sensors d\u2019infrarojos, sistemes de v\u00eddeo i plataformes de for\u00e7a. En el b\u00e0squet en cadira de rodes, es tractava de sistemes de v\u00eddeo, unitats de mesurament inercial i equips d\u2019an\u00e0lisi de for\u00e7a. En l\u2019atletisme adaptat, es feien servir equips de videoan\u00e0lisi i an\u00e0lisi de la for\u00e7a, mentre que en el tennis en cadira de rodes s\u2019utilitzaven unitats de mesurament inercial.<\/p>\n\n\n\n<p>Els investigadors utilitzen sistemes de v\u00eddeo (tant en 2D com en 3D) per a l\u2019an\u00e0lisi biomec\u00e0nica. La resoluci\u00f3 d\u2019imatge, la resoluci\u00f3 temporal i la freq\u00fc\u00e8ncia de fotogrames per segon s\u00f3n caracter\u00edstiques que els investigadors han de tenir en compte a l\u2019hora d\u2019analitzar v\u00eddeos. Per exemple, les freq\u00fc\u00e8ncies de fotogrames iguals o superiors a 120 Hz proporcionen imatges detallades i permeten fer an\u00e0lisis de moviment (<a href=\"#22\" class=\"ek-link\">Souza, 2016<\/a>). En els esports en cadira de rodes, <a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Borren et al. (2014)<\/a> van utilitzar el v\u00eddeo per analitzar les t\u00e8cniques de llan\u00e7ament i les traject\u00f2ries. Els autors van identificar que els esportistes de classe esportiva inferior obtenien resultats m\u00e9s baixos de velocitat i dist\u00e0ncia de llan\u00e7ament que els de classe esportiva superior. Aquests resultats indiquen que la velocitat i la dist\u00e0ncia de llan\u00e7ament estan relacionades amb la funcionalitat dels esportistes. <a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Hyde et al. (2016)<\/a> tamb\u00e9 van utilitzar el v\u00eddeo per analitzar els llan\u00e7aments. Els investigadors van utilitzar un sistema de v\u00eddeo per quantificar la influ\u00e8ncia de la configuraci\u00f3 del seient i de l\u2019\u00fas d\u2019una barra de subjecci\u00f3. Mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis de v\u00eddeo, els autors van avaluar la velocitat de llan\u00e7ament i van identificar que el llan\u00e7ament amb barra de subjecci\u00f3 donava lloc a una velocitat de la m\u00e0 significativament m\u00e9s gran que el llan\u00e7ament sense perxa i que no hi havia difer\u00e8ncies significatives en la velocitat de la m\u00e0 en el llan\u00e7ament entre les configuracions de seient est\u00e0ndard i autoseleccionat durant el llan\u00e7ament en sedestaci\u00f3 amb barra de subjecci\u00f3 o sense. La velocitat de llan\u00e7ament est\u00e0 relacionada amb el rendiment esportiu i la discapacitat, per la qual cosa quantificar aquest par\u00e0metre com a mesura d\u2019avaluaci\u00f3 pot ajudar a decidir la classificaci\u00f3. L\u2019estudi tamb\u00e9 va utilitzar el v\u00eddeo com a equip auxiliar per posicionar el tronc de l\u2019esportista i rebre informaci\u00f3 en temps real (<a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al., 2017<\/a>). Els sistemes basats en v\u00eddeo no nom\u00e9s analitzen el llan\u00e7ament, sin\u00f3 tamb\u00e9 la velocitat, l\u2019acceleraci\u00f3 i la dist\u00e0ncia que recorre una cadira de rodes. Corroborant aquest abast, <a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Connick et al. (2017)<\/a> van utilitzar tecnologia l\u00e0ser per mesurar la velocitat de les cadires de rodes.<\/p>\n\n\n\n<p>La recerca utilitza equips com ara c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0rrega (dispositiu que mesura la for\u00e7a convertint la c\u00e0rrega que hi actua a sobre en una generaci\u00f3 d\u2019electricitat mesurable) i dinam\u00f2metres (aparell que mesura la for\u00e7a a trav\u00e9s de la deformaci\u00f3 d\u2019una molla que pateix per l\u2019acci\u00f3 d\u2019una for\u00e7a aplicada a sobre, per la qual cosa la intensitat s\u2019indica en la graduaci\u00f3 que porta l\u2019estructura) per avaluar la for\u00e7a muscular. Les c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n mesuradors de tensi\u00f3 que capten la for\u00e7a electr\u00f2nicament, l\u2019amplien i la registren en newtons. Aquests dispositius permeten avaluar la for\u00e7a del tronc i les extremitats superiors en proves de for\u00e7a isom\u00e8trica (<a href=\"#24\" class=\"ek-link\">Stark et al., 2011<\/a>; <a href=\"#25\" class=\"ek-link\">Steeves et al., 2019<\/a>). Els dinam\u00f2metres isocin\u00e8tics s\u00f3n m\u00e0quines informatitzades que es consideren el m\u00e8tode de refer\u00e8ncia per avaluar la for\u00e7a muscular, la qual cosa inclou la for\u00e7a m\u00e0xima, la resist\u00e8ncia, la pot\u00e8ncia i l\u2019angle de for\u00e7a m\u00e0xima. Tanmateix, no s\u00f3n equips accessibles at\u00e8s el seu elevat preu i la seva dif\u00edcil mobilitat. Destaca com a alternativa el dinam\u00f2metre manual digital. Un dinam\u00f2metre de m\u00e0 rep la for\u00e7a d\u2019agafada de la m\u00e0, i mesura digitalment la intensitat d\u2019aquesta for\u00e7a en newtons i, a partir de la for\u00e7a d\u2019agafada de la m\u00e0, es calcula la for\u00e7a total d\u2019una persona. S\u2019utilitza per mesurar el parell isom\u00e8tric i t\u00e9 una bona correlaci\u00f3 amb el m\u00e8tode de refer\u00e8ncia (<a href=\"#24\" class=\"ek-link\">Stark et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>La unitat de mesurament inercial (UMI) \u00e9s un dispositiu en el qual es fusionen els senyals d\u2019un acceler\u00f2metre, un giroscopi i, en alguns casos, un magnet\u00f2metre, i s\u2019utilitza en les an\u00e0lisis de moviment (<a href=\"#15\" class=\"ek-link\">Kianifar et al., 2019<\/a>; <a href=\"#27\" class=\"ek-link\">Toft Nielsen et al., 2018<\/a>). <a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al. (2018)<\/a> van estudiar la possibilitat que els sensors inercials oferissin indicadors alternatius per a la classificaci\u00f3 al b\u00e0squet en cadira de rodes. Mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019indicadors de velocitat i acceleraci\u00f3 en cadira de rodes, l\u2019estudi va comprovar que els esportistes de classe esportiva alta (4.0-4.5) aconseguien un millor rendiment que els de classe esportiva baixa (1.0-1.5). A m\u00e9s, els autors van observar que els esportistes de classe esportiva mitjana (2.0-3.0) oferien resultats de rendiment similars als d\u2019alt nivell. Aix\u00f2 indica que els esportistes de classe esportiva mitjana es podrien incorporar a classes superiors, la qual cosa suggereix que algunes classes de b\u00e0squet en cadira de rodes que existeixen actualment deixarien d\u2019existir si el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 es bas\u00e9s en estudis m\u00e9s eficients. <a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Van der Slikke et al. (2020)<\/a> tamb\u00e9 van utilitzar sensors inercials per investigar quins s\u00f3n els aspectes m\u00e9s importants relatius al rendiment de mobilitat en cadira de rodes (WMP) en cada esport. Aquests autors van determinar que el b\u00e0squet en cadira de rodes \u00e9s l\u2019esport que requereix una intensitat de rendiment m\u00e9s gran, mentre que, en el tennis en cadira de rodes, la maniobrabilitat \u00e9s un factor de rendiment clau. En el rugbi, els investigadors han observat que el WMP est\u00e0 relacionat amb el nivell de discapacitat f\u00edsica\/motriu de l\u2019esportista. Aquests resultats es podrien utilitzar directament en les directrius de classificaci\u00f3 i entrenament, posant \u00e8mfasi en la intensitat per al b\u00e0squet en cadira de rodes, centrant-se en la maniobrabilitat per al tennis en cadira de rodes i en els programes d\u2019entrenament basats en el nivell de discapacitat per al rugbi en cadira de rodes. A m\u00e9s, els autors van subratllar la import\u00e0ncia d\u2019utilitzar aquests sensors en futures classificacions. Mitjan\u00e7ant indicadors com l\u2019acceleraci\u00f3, la velocitat i l\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 del tronc, \u00e9s possible obtenir par\u00e0metres d\u2019avaluaci\u00f3 i incorporar-los al sistema de classificaci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed mateix, els investigadors utilitzen plataformes de for\u00e7a per obtenir indicadors objectius de l\u2019equilibri. Aquests indicadors es basen en el despla\u00e7ament del mateix centre de pressi\u00f3, \u00e9s a dir, el punt d\u2019aplicaci\u00f3 de les forces verticals que actuen sobre una base de suport (<a href=\"#8\" class=\"ek-link\">Harro i Garascia, 2019<\/a>). <a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Santos et al. (2017)<\/a> van avaluar si la classificaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit del rugbi en cadira de rodes i el nivell competitiu influeixen en la funci\u00f3 del tronc dels esportistes amb discapacitat f\u00edsica, en relaci\u00f3 amb els l\u00edmits d\u2019estabilitat (LoS) en sedestaci\u00f3 a trav\u00e9s del centre de pressi\u00f3 (CoP), que l\u2019estudi va analitzar a trav\u00e9s de la prova d\u2019inclinaci\u00f3 del tronc en vuit direccions diferents. La investigaci\u00f3 va identificar que els LoS eren m\u00e9s grans en els esportistes de classe esportiva alta (3.0-3.5) en comparaci\u00f3 amb els esportistes de classe esportiva baixa (0.5-1.5). Per tant, els LoS poden ser un m\u00e8tode v\u00e0lid per avaluar la discapacitat en el tronc, i podrien contribuir al disseny d\u2019una classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques per al rugbi en cadira de rodes.<\/p>\n\n\n\n<p>Els instruments descrits anteriorment ofereixen indicadors \u00fatils per generar patrons de moviment i permeten reduir el risc d\u2019error de les an\u00e0lisis. L\u2019aprenentatge autom\u00e0tic pot ajudar aquest proc\u00e9s informant de patrons de moviment i generant equacions de predicci\u00f3 a partir d\u2019aquests patrons (<a href=\"#9\" class=\"ek-link\">Heo et al., 201<\/a>9). No obstant aix\u00f2, el primer pas que s\u2019ha de fer en aquesta direcci\u00f3 \u00e9s recollir adequadament les dades i interpretar-les de manera correcta en el marc de l\u2019an\u00e0lisi de la biomec\u00e0nica i el moviment a fi d\u2019extreure par\u00e0metres importants per a cada esport adaptat. El repte \u00e9s fer que la classificaci\u00f3 sigui cada vegada m\u00e9s tecnol\u00f2gica, la qual cosa requereix recursos i formaci\u00f3 professional perqu\u00e8 els classificadors puguin utilitzar efica\u00e7ment els equips d\u2019avaluaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Reptes per implantar un sistema de classificaci\u00f3 basat en dades f\u00e0ctiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>El proc\u00e9s per aconseguir una classificaci\u00f3 m\u00e9s tecnol\u00f2gica s\u2019enfronta a nombrosos factors, tals com la inversi\u00f3 econ\u00f2mica i la formaci\u00f3 professional. La implementaci\u00f3 d\u2019instruments durant el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 o fins i tot per fer enquestes suposaria una gran despesa a causa de la compra dels equips esmentats i a la formaci\u00f3 professional de les persones encarregades de la classificaci\u00f3; a m\u00e9s, tot aix\u00f2 portaria temps. No obstant aix\u00f2, l\u2019important valor d\u2019aquests canvis justificaria la despesa i hi ha alternatives, com ara l\u2019associaci\u00f3 amb universitats i centres de recerca (com \u00e9s el cas ja del CPI, que actualitza els seus codis en funci\u00f3 del treball de recerca que es duu a terme en grans universitats).<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a les recomanacions per al futur, aquest estudi ofereix una visi\u00f3 d\u2019un futur en qu\u00e8 ser\u00e0 possible utilitzar instruments tecnol\u00f2gics en tot el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 i en qu\u00e8 es podran utilitzar proves que aportin indicadors fiables i objectius, com les presentades aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>EBC: proves a\u00efllades o en situaci\u00f3 de partit?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Tal com hem vist al llarg de l\u2019estudi, la classificaci\u00f3 dels esports en cadira de rodes avan\u00e7a cap a l\u2019\u00fas de dades f\u00e0ctiques que donin suport a l\u2019elecci\u00f3 de les classes dels esportistes. Aquestes dades f\u00e0ctiques ens orienten cap a l\u2019\u00fas de proves, ja siguin proves a\u00efllades o de camp (proves d\u2019habilitat o rendiment que es fan a la pista o en el camp, com el test d\u2019Illinois i la prova de velocitat de 20 metres) i les proves en situaci\u00f3 de partit (proves que simulen partits de competici\u00f3), a m\u00e9s de la possibilitat d\u2019utilitzar la tecnologia per facilitar la decisi\u00f3. Des d\u2019aquesta perspectiva, quan analitzem proves a\u00efllades com les proves manuals de for\u00e7a i les avaluacions de l\u2019amplitud de moviments, aquestes avaluen aspectes concrets (a\u00efllats) que, en unir-se, formaran un conjunt d\u2019informaci\u00f3 que facilitar\u00e0 les decisions del classificador. Aquesta caracter\u00edstica \u00e9s interessant de cara a l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019admissibilitat per a l\u2019esport i potser com a criteri diferenciador en cas que sorgeixin dubtes. En canvi, les proves d\u2019habilitat i les proves en situaci\u00f3 de partit ens proporcionen informaci\u00f3 sobre el rendiment de l\u2019esportista, que ja hem vist que est\u00e0 estretament relacionat amb la classe funcional. Aquestes proves serien interessants per classificar els esportistes; tot i aix\u00ed, \u00e9s necessari tenir en compte una s\u00e8rie de q\u00fcestions. Els esportistes amb m\u00e9s temps de pr\u00e0ctica que altres esportistes englobats en la mateixa classe podrien presentar rendiments diferents, la qual cosa resultaria confusa en el moment de la classificaci\u00f3. Per tant, la combinaci\u00f3 de proves a\u00efllades i proves d\u2019aptituds i en situaci\u00f3 de partit sembla que sigui una bona manera d\u2019avan\u00e7ar. A m\u00e9s, les tecnologies port\u00e0tils s\u00f3n de gran ajuda durant aquestes proves.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Perspectives<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Aquest tema \u00e9s rellevant i actual, i aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica presenta i analitza diverses proves i instruments que es poden utilitzar en la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques dels esports en cadira de rodes. En aquest sentit, el present estudi brinda una via per a l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica d\u2019aquests recursos, aix\u00ed com possibles obstacles per a la seva implementaci\u00f3. Pot ser utilitzat pels investigadors per generar nous estudis i tamb\u00e9 pels professionals que s\u2019ocupen m\u00e9s de prop de la classificaci\u00f3 dels esportistes en diferents esports.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Aquest estudi mostra el paper important que t\u00e9 la tecnologia en el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 basat en dades f\u00e0ctiques. Mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie d\u2019instruments, podem accedir a indicadors objectius dels par\u00e0metres avaluats en el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 i validar proves senzilles que es puguin aplicar en les directrius de classificaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, els estudis indiquen que l\u2019\u00fas de la tecnologia ha anat augmentant en la classificaci\u00f3 dels esports en cadira de rodes. Els mesuraments recollits amb els instruments esmentats poden orientar i ajudar els investigadors durant el proc\u00e9s de classificaci\u00f3, i mitigar aix\u00ed l\u2019error hum\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s essencial formar classificadors per obtenir resultats fiables en el proc\u00e9s. Amb el temps, la inclusi\u00f3 de tecnologia adequada en el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 elevar\u00e0 el nivell de les competicions esportives. La delimitaci\u00f3 de par\u00e0metres clars, amb un risc d\u2019errors inferior, aportar\u00e0 m\u00e9s claredat als esportistes i els ajudar\u00e0 a desenvolupar-se millor en les seves respectives classes.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Aquest estudi ha estat finan\u00e7at en part per la Coordena\u00e7\u00e3o de Aperfei\u00e7oamento de Pessoal de N\u00edvel Superior &#8211; Brasil (CAPIS) &#8211; Codi de finan\u00e7ament 001.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s donar resposta a les preguntes seg\u00fcents: Quin tipus de prova de classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques s\u2019est\u00e0 debatent per als esports paral\u00edmpics en cadira de rodes? Quin tipus d\u2019eina utilitzen els investigadors per quantificar aquestes proves de classificaci\u00f3 basades en dades f\u00e0ctiques? Es va dur a terme una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":22,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[10544,10545,10543,4217,10546],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/sense-categoria\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/sense-categoria\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/sense-categoria\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">esports en cadira de rodes<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/sense-categoria\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">esports paral\u00edmpics<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/sense-categoria\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">mesurament<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/sense-categoria\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">tecnologies en l\u2019esport<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">esports en cadira de rodes<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">esports paral\u00edmpics<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">mesurament<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">tecnologies en l\u2019esport<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 5 juliol 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:16","modified":"Updated on 5 juliol 2023 10:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58542\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58542"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58542\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":60240,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58542\/revisions\/60240\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}