{"id":58536,"date":"2023-03-31T15:13:02","date_gmt":"2023-03-31T15:13:02","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58536"},"modified":"2023-07-05T09:41:59","modified_gmt":"2023-07-05T09:41:59","slug":"beneficis-de-laprenentatge-gamificat-en-estudiants-deducacio-fisica-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/beneficis-de-laprenentatge-gamificat-en-estudiants-deducacio-fisica-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Beneficis de l’aprenentatge gamificat en estudiants d’Educaci\u00f3 F\u00edsica: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019aplicaci\u00f3 de la ludificaci\u00f3 en l\u2019educaci\u00f3 est\u00e0 cada vegada m\u00e9s generalitzada. Tanmateix, els estudis emp\u00edrics sobre ludificaci\u00f3 i educaci\u00f3 f\u00edsica s\u00f3n molt heterogenis. Qu\u00e8 sabem fins ara de la influ\u00e8ncia de la ludificaci\u00f3 en l\u2019EF? La finalitat era oferir un panorama actual sobre els efectes beneficiosos de la ludificaci\u00f3 en l\u2019EF corresponents als diversos nivells educatius. Aix\u00ed mateix, aquesta revisi\u00f3 pret\u00e9n analitzar les caracter\u00edstiques que tenen en com\u00fa aquestes intervencions. Es van identificar estudis en set bases de dades: Dialnet, ERIC, Redalyc, EBSCOhost, ProQuest: ERIC, SCOPUS i Web of Science. Es van incloure 22 estudis: set de qualitatius, set de quantitatius i vuit de m\u00e8tode mixt, en qu\u00e8 van participar 2,095 alumnes i 12 professors. L\u2019an\u00e0lisi feta va mostrar un augment significatiu de la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca i de la satisfacci\u00f3 de totes les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, del comprom\u00eds amb l\u2019assignatura d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, la qual cosa comporta una millora de l\u2019aprenentatge i del rendiment acad\u00e8mic. Tamb\u00e9 es van destacar els efectes beneficiosos relatius al foment del treball cooperatiu i d\u2019un ambient positiu dins de la classe d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019assignatura d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) que s\u2019imparteix a les escoles i instituts s\u2019ha de basar en un pla d\u2019estudis adaptat a les necessitats dels m\u00e9s joves i d\u2019acord amb les transformacions socials. Per exemple, l\u2019EF t\u00e9 per objectiu ajudar els alumnes a desenvolupar de manera \u00f2ptima les habilitats motrius, cognitives, socials i emocionals que necessiten per portar una vida f\u00edsicament activa (McLennan i Thompson, 2015<\/a>). Per a aix\u00f2, a difer\u00e8ncia d\u2019altres assignatures, l\u2019EF ja fa un \u00fas extensiu del joc com a recurs did\u00e0ctic i pedra angular d\u2019aquesta disciplina (Normand i Burji, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els jocs s\u2019han considerat tradicionalment una forma d\u2019entreteniment (Y\u0131ld\u0131r\u0131m i \u015een, 2019<\/a>). Tot i aix\u00ed, en els \u00faltims anys, han estat el centre d\u2019una tend\u00e8ncia creixent en entorns m\u00e9s formals com la ind\u00fastria i l\u2019educaci\u00f3 (Dichev i Dicheva, 2017<\/a>). L\u2019adopci\u00f3 d\u2019algunes mec\u00e0niques, din\u00e0miques i components propis dels jocs (Hanus i Fox, 2015<\/a>; Werbach i Hunter, 2012<\/a>) en diversos entorns o contextos fa m\u00e9s atractives les tasques m\u00e9s formals, tedioses o avorrides. La inclusi\u00f3 d\u2019aquests nous elements en el sistema educatiu ha donat lloc a un concepte relativament recent: la ludificaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La ludificaci\u00f3<\/em> es pot entendre com l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019elements dels principis i el disseny de jocs i videojocs a un entorn d\u2019aprenentatge a fi d\u2019augmentar els nivells de comprom\u00eds, implicaci\u00f3 i motivaci\u00f3 de l\u2019alumnat (Buckley i Doyle, 2016<\/a>; Dichev i Dicheva, 2017<\/a>; Dicheva et al., 2015). Quant a la seva definici\u00f3, la ludificaci\u00f3 no s\u2019ha de confondre amb altres termes similars, com ara els jocs seriosos<\/em> o l\u2019aprenentatge basat en jocs<\/em> (Sailer i Homner, 2020<\/a>; Y\u0131ld\u0131r\u0131m i \u015een, 2019<\/a>). Per exemple, els jocs seriosos<\/em> tenen objectius seriosos sobre l\u2019educaci\u00f3 per damunt de la diversi\u00f3. En concret, la ludificaci\u00f3 transfereix la mec\u00e0nica i la din\u00e0mica dels jocs o videojocs a diferents contextos, com l\u2019\u00e0mbit educatiu, amb la intenci\u00f3 d\u2019augmentar o alterar un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge existent per crear una versi\u00f3 que els usuaris experimentin com a similar a un joc (Landers et al., 2018<\/a>). Mentre que la din\u00e0mica es refereix a les restriccions, l\u2019estructura de progressi\u00f3 i la t\u00e8cnica de narraci\u00f3, la mec\u00e0nica pot ser la cooperaci\u00f3, el desafiament i la competici\u00f3. En general, els components (o elements est\u00e8tics) interns del disseny del joc es poden enumerar com a punt, ins\u00edgnia, nivell, punt d\u2019experi\u00e8ncia i taules de classificaci\u00f3 (Y\u0131ld\u0131r\u0131m i \u015een, 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La ludificaci\u00f3<\/em> o aprenentatge ludificat<\/em> (Armstrong i Landers, 2017<\/a>) est\u00e0 cada vegada m\u00e9s generalitzada en els contextos educatius i el seu \u00fas s\u2019ha est\u00e8s a totes les assignatures i nivells. No obstant aix\u00f2, un notable conjunt d\u2019estudis ha donat resultats molt diversos, per la qual cosa no hi ha un suport suficient per demostrar de manera argumentada l\u2019efic\u00e0cia de la ludificaci\u00f3 en l\u2019educaci\u00f3 (Dichev i Dicheva, 2017<\/a>). En l\u00ednia amb aix\u00f2, els estudis emp\u00edrics sobre la ludificaci\u00f3 en l\u2019EF (Fern\u00e1ndez-R\u00edo et al., 2020<\/a>) s\u00f3n escassos i difereixen molt en la seva metodologia (mida de la mostra, etapa educativa, durada de la intervenci\u00f3, resultats quantitatius o qualitatius, etc.). <\/p>\n\n\n\n

Actualment, es poden trobar algunes revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisis sobre la ludificaci\u00f3 en el context educatiu (Dichev i Dicheva, 2017<\/a>; Kim i Castelli, 2021<\/a>; Mora et al., 2017<\/a>; Prieto-Andreu, 2020<\/a>; Sailer i Homner, 2020<\/a>; Y\u0131ld\u0131r\u0131m i \u015een, 2019<\/a>), per\u00f2 cap revisi\u00f3 no ha abordat espec\u00edficament els efectes de la did\u00e0ctica ludificada en l\u2019EF. En aquest sentit, recollir els resultats dels estudis experimentals efectuats sobre els efectes de l\u2019EF ludificada t\u00e9 rellev\u00e0ncia per a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019assignatura i el futur disseny de les propostes ludificades en l\u2019EF. En aquest context, aquesta revisi\u00f3 pret\u00e9n respondre a les seg\u00fcents preguntes de recerca: <\/p>\n\n\n\n

  1. Quins efectes beneficiosos obt\u00e9 l\u2019alumnat d\u2019EF d\u2019un aprenentatge ludificat? 
    <\/li>
  2. Quines caracter\u00edstiques principals ha de tenir l\u2019aprenentatge ludificat per aconseguir aquests efectes beneficiosos en l\u2019EF?<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Aquest estudi s\u2019ha fet d\u2019acord amb la declaraci\u00f3 PRISMA, que inclou una s\u00e8rie de criteris basats en dades f\u00e0ctiques per fonamentar les revisions sistem\u00e0tiques i les metaan\u00e0lisis (Page et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

    Criteris de selecci\u00f3 o admissibilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Quant als criteris de selecci\u00f3, nom\u00e9s es van incloure articles escrits en angl\u00e8s o espanyol, i no es van aplicar restriccions quant a la data de publicaci\u00f3. Per establir la resta dels criteris d\u2019inclusi\u00f3, es va tenir en compte l\u2019acr\u00f2nim angl\u00e8s PICOS, corresponent en catal\u00e0 a Participants, Intervencions, Comparacions, Resultats i Disseny de l\u2019estudi. En primer lloc, els participants en l\u2019estudi eren alumnes de qualsevol edat i pertanyents a qualsevol etapa educativa. En segon lloc, es van seleccionar estudis directament relacionats amb una t\u00e8cnica d\u2019ensenyament-aprenentatge d\u2019EF ludificada, ja que la ludificaci\u00f3 no s\u2019ha de confondre amb l\u2019aprenentatge basat en jocs<\/em> ni amb els jocs seriosos<\/em> o exergames<\/em>, malgrat que comparteixen algunes caracter\u00edstiques. Es van excloure els estudis sobre metodologies h\u00edbrides en ludificaci\u00f3 (per exemple, Valero-Valenzuela et al., 2020), les tesis i els cap\u00edtols de llibres. En tercer lloc, es van incloure estudis sobre un sol grup i estudis que comparaven dos grups. En quart lloc, es van tenir en compte els estudis que demostraven els avantatges quantitatius o qualitatius de la ludificaci\u00f3. Finalment, quant al disseny dels estudis, es van seleccionar estudis preexperimentals, quasiexperimentals, no experimentals (descriptius) i qualitatius (narratius i d\u2019investigaci\u00f3-acci\u00f3), mentre que es van excloure els estudis entesos com a reflexions, propostes i aplicacions did\u00e0ctiques o experi\u00e8ncies educatives sense avaluaci\u00f3 de processos o resultats.<\/p>\n\n\n\n

    Fonts d\u2019informaci\u00f3 i estrat\u00e8gia de cerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La cerca es va fer durant els mesos de maig i juny de 2022 a les seg\u00fcents bases de dades: bases de dades d\u2019acc\u00e9s obert (Dialnet, ERIC i Redalyc) i bases de dades d\u2019acc\u00e9s restringit (EBSCOhost, ProQuest: ERIC, SCOPUS i Web of Science). Les paraules clau utilitzades en els dos idiomes (angl\u00e8s i espanyol) van ser: gamificaci\u00f3n<\/em>, gamificado<\/em> i educaci\u00f3n f\u00edsica<\/em>. Aquests descriptors es van considerar els m\u00e9s pertinents. Finalment, es van escollir dues estrat\u00e8gies de cerca, compostes pels termes esmentats, conceptes compostos (\u201c\u201d), truncadors (*) i operadors booleans (AND\/OR): gamifi<\/em>* AND \u201cphysical education<\/em>\u201d; gamifica* AND \u201cEducacion Fisica\u201d. <\/p>\n\n\n\n

    Proc\u00e9s d\u2019extracci\u00f3 de dades i avaluaci\u00f3 de la qualitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Una vegada ordenats els estudis inclosos en la revisi\u00f3 mitjan\u00e7ant el gestor bibliogr\u00e0fic RefWorks<\/em>, es van extreure les dades seg\u00fcents: tipus de disseny, participants i caracter\u00edstiques, variables, instruments de mesura i resultats obtinguts (Taules 1, 2 i 3). <\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Proc\u00e9s de selecci\u00f3 d\u2019estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La cerca a totes les bases de dades va produir un total de 646 documents. Despr\u00e9s de comprovar i descartar 569 duplicats, en van quedar 77. El text complet dels 76 documents restants es va sotmetre a una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada: els autors en van llegir el t\u00edtol i el resum, i els van comentar per acordar les caracter\u00edstiques dels treballs que s\u2019havien d\u2019incloure en la revisi\u00f3. En total, hi va haver 54 estudis que no van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 descrits anteriorment. Finalment, un total de 22 estudis van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i es van incloure en la revisi\u00f3: set articles es basaven en una metodologia qualitativa, set eren estudis quantitatius i vuit aplicaven m\u00e8todes mixtos (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Fluxograma de la selecci\u00f3 d\u2019estudis PRISMA.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Descrivim les caracter\u00edstiques dels estudis qualitatius (Taula 1), quantitatius (Taula 2) i de m\u00e8tode mixt (Taula 3) inclosos en aquesta revisi\u00f3, seguint l\u2019acr\u00f2nim PICOS. <\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques dels estudis qualitatius inclosos.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques i resultats dels estudis quantitatius no aleatoritzats inclosos.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques i resultats dels estudis de m\u00e8tode mixt inclosos.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La mostra total constava de 2,123 participants (2,095 alumnes i 12 professors) dividits en 481 participants (477 alumnes i 4 professors) d\u2019estudis qualitatius seleccionats; 686 alumnes d\u2019estudis quantitatius seleccionats i 940 participants (938 alumnes i 8 professors) d\u2019estudis de m\u00e8tode mixt seleccionats. Entre ells, hi havia estudiants universitaris matriculats en el grau de Magisteri amb especialitat en EF (n<\/em> = 240) i en el grau de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport (n<\/em> = 421), alumnes de secund\u00e0ria-batxillerat (n<\/em> = 1,031) i alumnes de prim\u00e0ria (n<\/em> = 403). <\/p>\n\n\n\n

    Intervencions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Nom\u00e9s es va dur a terme un estudi a Su\u00e8cia (Rutberg i Lindqvist, 2018<\/a>). La resta d\u2019estudis es van fer en diferents punts d\u2019Espanya (La Corunya, Alacant, Barcelona, Ceuta, Granada, Madrid, M\u00farcia, Sevilla i Tenerife). <\/p>\n\n\n\n

    Els objectius educatius de les intervencions incloses eren diversos: <\/p>\n\n\n\n