{"id":58529,"date":"2023-03-31T15:08:58","date_gmt":"2023-03-31T15:08:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58529"},"modified":"2025-10-04T08:41:42","modified_gmt":"2025-10-04T08:41:42","slug":"aspectes-a-avaluar-en-la-motricitat-de-lalumnat-i-instruments-davaluacio-en-educacio-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/aspectes-a-avaluar-en-la-motricitat-de-lalumnat-i-instruments-davaluacio-en-educacio-fisica\/","title":{"rendered":"Aspectes a avaluar en la motricitat de l’alumnat i instruments d’avaluaci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els aven\u00e7os educatius plantegen un canvi en la manera d\u2019avaluar els aspectes relatius a la motricitat de l\u2019alumnat en l\u2019\u00e0rea d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, apostant per una avaluaci\u00f3 global que superi l\u2019avaluaci\u00f3 centrada en el rendiment f\u00edsic. Aquest treball de recerca busca: (i) analitzar les variables m\u00e9s i menys valorades en relaci\u00f3 amb els aspectes a avaluar en la motricitat de l\u2019alumnat i el tipus d\u2019instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats pels docents d\u2019EF; (ii) valorar si hi ha difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en aquests aspectes entre els docents d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i educaci\u00f3 secund\u00e0ria, en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent, del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt obtingut i de la titularitat del centre escolar on exerceixen la seva tasca docent; i (iii) valorar la relaci\u00f3 entre els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 emprats i els aspectes que s\u2019avaluen en relaci\u00f3 amb la motricitat de l\u2019alumnat. Es va dur a terme una recerca quantitativa, comparativa, correlacional i de tall transversal. Hi van participar 455 docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica del territori espanyol. La informaci\u00f3 es va recollir a trav\u00e9s del Q\u00fcestionari sobre Processos d\u2019Avaluaci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica #EvalEF<\/em>. Els resultats van mostrar que entre els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat el professorat reporta que dona m\u00e9s import\u00e0ncia al fet de si l\u2019alumnat coneix i respecta els h\u00e0bits higi\u00e8nics i de salut i la resoluci\u00f3 de problemes motrius. Quant als instruments d\u2019avaluaci\u00f3, els docents indiquen que els m\u00e9s utilitzats s\u00f3n les situacions de joc contextualitzades i els fulls d\u2019observaci\u00f3, i valoren els tests com els que utilitzen amb menys freq\u00fc\u00e8ncia. Hi ha algunes difer\u00e8ncies en aquests aspectes en funci\u00f3 de les variables estudiades, encara que no s\u00f3n constants. Finalment, no hi ha una relaci\u00f3 clara entre la majoria dels instruments d\u2019avaluaci\u00f3 estudiats i els aspectes a avaluar de la motricitat.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tradicionalment, l\u2019avaluaci\u00f3 en l\u2019\u00e0rea d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) ha estat lligada al mesurament de la condici\u00f3 f\u00edsica i el rendiment de l\u2019alumnat (Secchi et al., 2016<\/a>) per tal de poder establir un r\u00e0nquing dels estudiants (L\u00f3pez-Pastor et al., 2013<\/a>). Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, ha prevalgut l\u2019\u00fas d\u2019ex\u00e0mens i tests de condici\u00f3 f\u00edsica o habilitats perceptivomotrius com a instruments d\u2019avaluaci\u00f3 per con\u00e8ixer el rendiment de l\u2019alumnat (L\u00f3pez-Pastor et al., 2013<\/a>; Secchi et al., 2016<\/a>). No obstant aix\u00f2, els canvis en els paradigmes educatius, en la manera d\u2019entendre l\u2019EF i l\u2019avaluaci\u00f3 han fet que es doni import\u00e0ncia a l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019altres aspectes diferents del rendiment f\u00edsic (Ca\u00f1adas et al., 2019<\/a>; James et al., 2005<\/a>), com ara la millora i el progr\u00e9s de l\u2019alumnat des del seu punt de partida (Chng i Lund, 2018<\/a>; Chr\u00f3in\u00edn i Cosgrave, 2013<\/a>; Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 i P\u00e9rez-Pueyo, 2016<\/a>). Entre aquests elements comen\u00e7a a tenir consideraci\u00f3 valorar elements com ara les actituds, la creativitat, el coneixement sobre com aplicar la t\u00e0ctica esportiva o determinades t\u00e8cniques dins del medi natural (Fisette i Franck, 2013<\/a>; Sicilia et al., 2006<\/a>). A m\u00e9s, el curr\u00edculum actual (Reial decret 157\/2022<\/a>; Reial decret 217\/2022<\/a>) determina que l\u2019\u00e0rea d\u2019EF  ha de contribuir al desenvolupament integral de l\u2019alumnat. D\u2019aquesta manera, s\u2019han d\u2019oferir situacions d\u2019aprenentatge variades en les quals l\u2019alumnat desenvolupi totes les seves capacitats, i en les quals se\u2019n pugui valorar el progr\u00e9s en tots els \u00e0mbits (Holfelder i Schott, 2014<\/a>; Llei org\u00e0nica 3\/2020<\/a>;). Per a aix\u00f2, cada cop es comencen a con\u00e8ixer un nombre m\u00e9s gran d\u2019instruments d\u2019avaluaci\u00f3 destinats a valorar les compet\u00e8ncies i capacitats de l\u2019alumnat (Herr\u00e1n et al., 2019<\/a>; Otero i Gonz\u00e1lez, 2016<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades hi ha un inter\u00e8s acad\u00e8mic creixent pels processos d\u2019avaluaci\u00f3 alternatius en EF; tot i aix\u00ed, quan s\u2019analitzen les pr\u00e0ctiques d\u2019avaluaci\u00f3 desenvolupades pel professorat d\u2019EF en les seves classes, no s\u2019aprecia aquest canvi (MacPhail i Murphy, 2017<\/a>; Moura et al., 2021<\/a>). Per aix\u00f2, es considera fonamental con\u00e8ixer com duu a terme el professorat el seu proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 i analitzar qu\u00e8 i com avalua. En aquesta l\u00ednia, Ca\u00f1adas i Santos-Pastor (2021)<\/a> troben que el professorat d\u2019EF considera que s\u2019han d\u2019avaluar els \u00e0mbits procedimentals, actitudinals i conceptuals. En l\u2019etapa de prim\u00e0ria aquests dos \u00faltims no tenen un gran pes en l\u2019avaluaci\u00f3, mentre que a secund\u00e0ria sembla que s\u2019avaluen de manera m\u00e9s sistem\u00e0tica els aprenentatges conceptuals. A m\u00e9s, evidencien que els formularis d\u2019observaci\u00f3 solen ser dels instruments m\u00e9s utilitzats tant en educaci\u00f3 prim\u00e0ria com a secund\u00e0ria per a l\u2019\u00e0mbit procedimental, i per a la resta s\u2019utilitzen procediments informals. L\u2019estudi de Rodr\u00edguez-Negro i Zulaika (2016)<\/a> mostra que, mentre que l\u2019examen te\u00f2ric amb prou feines es fa servir a educaci\u00f3 prim\u00e0ria, s\u00ed que l\u2019utilitza amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia el professorat d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. En aquests elements hi poden estar influint nombrosos aspectes com ara l\u2019etapa educativa, l\u2019experi\u00e8ncia docent o la formaci\u00f3 del professorat. En l\u2019estudi fet per Chaverra (2014)<\/a>, els docents participants associen les reflexions sobre les seves pr\u00e0ctiques d\u2019avaluaci\u00f3 i els anys d\u2019experi\u00e8ncia al desenvolupament de pr\u00e0ctiques d\u2019avaluaci\u00f3 formativa. Tots ells diuen haver utilitzat instruments d\u2019avaluaci\u00f3 per mesurar la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat, especialment en els seus primers anys com a docents. Tot i aix\u00ed, l\u2019experi\u00e8ncia els ha portat a reflexionar sobre el seu esc\u00e0s car\u00e0cter formatiu i a fer servir un altre tipus d\u2019instruments de car\u00e0cter m\u00e9s qualitatiu que els permeti recollir informaci\u00f3 sobre les diferents dimensions de l\u2019aprenentatge. En aquesta l\u00ednia, els docents afirmen que donen especial import\u00e0ncia a l\u2019avaluaci\u00f3 de les actituds a les seves classes d\u2019EF. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, i per tal d\u2019aprofundir en aquesta tem\u00e0tica, els objectius d\u2019aquesta recerca s\u00f3n: (i) analitzar les variables m\u00e9s i menys valorades en relaci\u00f3 amb els aspectes a avaluar en la motricitat de l\u2019alumnat i el tipus d\u2019instruments d\u2019avaluaci\u00f3 emprats pels docents d\u2019EF; (ii) valorar si hi ha difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en aquests aspectes entre els docents d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i educaci\u00f3 secund\u00e0ria, en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent, en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt obtingut i de la titularitat del centre escolar on exerceixen la seva tasca docent; i (iii) valorar la relaci\u00f3 entre els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats i els aspectes que s\u2019avaluen en relaci\u00f3 amb la motricitat de l\u2019alumnat. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va dur a terme una recerca quantitativa, comparativa, correlacional i de tall transversal. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquesta recerca hi van participar 455 docents espanyols d\u2019EF d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (51.9\u2005%) i educaci\u00f3 secund\u00e0ria (48.1\u2005%), amb una edat mitjana de 41.6 anys (DT \u00b1 9.43). Per seleccionar els participants es va fer un mostreig aleatori, incidental i no probabil\u00edstic. A la Taula 1 es pot trobar la informaci\u00f3 completa sobre els participants. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la mostra participant.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instrument <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per recollir la informaci\u00f3 es va utilitzar el Q\u00fcestionari sobre Processos d\u2019Avaluaci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica #EvalEF <\/em>(Zubillaga-Olague i Ca\u00f1adas, 2021<\/a>). Es tracta d\u2019un q\u00fcestionari dissenyat ad hoc<\/em>, compost per 81 \u00edtems dividits en 13 dimensions de resposta tancada escala tipus Likert amb 6 nivells de resposta compresos entre 1 (mai\/molt en desacord) i 6 (sempre\/molt d\u2019acord). L\u2019escala va obtenir una consist\u00e8ncia interna de \u03b1 = .95. De tots els \u00edtems que componen el q\u00fcestionari per a aquesta recerca, es van tenir en compte els corresponents a les dimensions dels aspectes relacionats amb l\u2019avaluaci\u00f3 de la motricitat i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats pel professorat. La Taula 2 recull els \u00edtems utilitzats en aquesta recerca. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00cdtems relacionats amb els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van recopilar els correus electr\u00f2nics de totes les escoles i instituts espanyols que disposaven d\u2019aquesta informaci\u00f3 de manera lliure i gratu\u00efta en les seves p\u00e0gines web. Despr\u00e9s del disseny i la validaci\u00f3 del q\u00fcestionari, aquest es va transcriure a la plataforma Google Forms i es va enviar mitjan\u00e7ant correu electr\u00f2nic als centres educatius. Al correu se sol\u00b7licitava la participaci\u00f3 del professorat d\u2019EF per emplenar el q\u00fcestionari. Ajustant-se als principis \u00e8tics de recerca (American Psychological Association, 2010<\/a>), en el correu electr\u00f2nic es va adjuntar un full informatiu i un consentiment informat. La recerca va ser aprovada pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid el 24 d\u2019abril de 2020.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar la prova de Kolmogorov-Smirnov per comprovar la normalitat de la mostra. At\u00e8s que aquesta no presentava una distribuci\u00f3 normal, es van fer an\u00e0lisis no param\u00e8triques. Per donar resposta al primer dels objectius, es presenten els descriptius de la mostra per a les variables estudiades (Taula 2). Per al segon dels objectius, comprovar les difer\u00e8ncies entre els docents d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i educaci\u00f3 secund\u00e0ria en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt obtingut i de la titularitat del centre escolar on exerceixen la seva tasca docent, es va utilitzar la U de Mann-Whitney. Per comprovar les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent, es va utilitzar la H de Kruskal-Wallis. Per fer les an\u00e0lisis en funci\u00f3 de la titularitat del centre, es van ajuntar en una mateixa variable els docents que treballen en centres privats i concertats i, per analitzar en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt, es van agrupar les persones amb nivell de grau (grau, llicenciatura, diplomatura) i nivell de postgrau (m\u00e0ster, doctorat, CAP i altres postgraus). Finalment, per comprovar la relaci\u00f3 entre els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats i els aspectes que s\u2019avaluen en relaci\u00f3 amb la motricitat de l\u2019alumnat, es va utilitzar la correlaci\u00f3 de Spearman. Les an\u00e0lisis es van fer amb el programari estad\u00edstic SPSS v. 27. i el nivell de rellev\u00e0ncia es va establir en p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la Taula 3 es presenten els descriptius dels aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i dels instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats i les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del nivell educatiu en el qual s\u2019exerceix la doc\u00e8ncia (prim\u00e0ria vs. secund\u00e0ria). Trobem que els \u00edtems que mostren un grau d\u2019acord m\u00e9s gran per part del professorat s\u00f3n: (i) avaluo si l\u2019alumnat coneix i respecta els h\u00e0bits higi\u00e8nics i de salut en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (5.18 \u00b1 1.09) i (ii) avaluo la resoluci\u00f3 de problemes motrius (5.00 \u00b1 1.05).
L\u2019\u00edtem que mostra un grau d\u2019acord inferior \u00e9s \u201cavaluo l\u2019estat de la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat\u201d (3.75 \u00b1 1.44). D\u2019altra banda, l\u2019instrument utilitzat de mitjana amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia pel professorat s\u00f3n les situacions de joc contextualitzades (4.85 \u00b1 1.17) i el menys utilitzat, els tests motors (2.67 \u00b1 1.63) i els tests de psicomotricitat (2.50 \u00b1 1.59), que estan per sota del nivell mitj\u00e0 de resposta de l\u2019escala. Respecte a les difer\u00e8ncies en els elements avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat entre els docents que imparteixen doc\u00e8ncia en diferents nivells educatius, apareixen en 3 dels 9 \u00edtems estudiats. Concretament en: (i) avaluo l\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica correcta de les habilitats esportives (p<\/em> < .001; 3.91 \u00b1 1.30 vs. 4.37 \u00b1 1.32); (ii) avaluo l\u2019estat de la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat (p<\/em> < .001; 3.50 \u00b1 1.33 vs. 4.01 \u00b1 1.51) i avaluo la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar creacions art\u00edstiques i expressives (p<\/em> = .015; 4.86 \u00b1 1.11 vs. 5.07 \u00b1 1.05); en tots els casos el professorat d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria mostra valors mitjans m\u00e9s alts. Als instruments d\u2019avaluaci\u00f3 apareixen difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en funci\u00f3 del nivell educatiu en el qual s\u2019imparteix doc\u00e8ncia en 2 dels 7 \u00edtems estudiats (p<\/em> < .001): (i) examen (2.16 \u00b1 1.33 vs. 3.58 \u00b1 1.51); i (ii) test de condici\u00f3 f\u00edsica (2.41 \u00b1 1.38 vs. 3.7 \u00b1 1.61); en tots dos casos el professorat d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria \u00e9s el que obt\u00e9 valors mitjans d\u2019\u00fas m\u00e9s alts. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats i en funci\u00f3 del nivell educatiu en el qual s\u2019exerceix la doc\u00e8ncia.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent en els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat es presenten a la Taula 4. Dels 9 \u00edtems estudiats, 7 presenten difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre els grups, i el grup de menys experi\u00e8ncia docent \u00e9s el que presenta valors mitjans m\u00e9s elevats. Aquests s\u00f3n: (i) avaluo la utilitzaci\u00f3 d\u2019elements t\u00e0ctics en situacions de joc (p<\/em> < .001; 4.66 \u00b1 1.13 vs. 4.55 \u00b1 1.26 vs. 4.24 \u00b1 1.11); (ii) avaluo l\u2019aplicaci\u00f3 del reglament en situacions de joc (p<\/em> < .001; 4.61 \u00b1 1.13 vs. 4.47 \u00b1 1.24; 3.99 \u00b1 1.20); (iii) avaluo la resoluci\u00f3 de problemes motrius (p<\/em> = .030; 5.19 \u00b1 0.88 vs. 4.88 \u00b1 1.23 vs. 4.93 \u00b1 0.99); (iv) avaluo la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar creacions art\u00edstiques i expressives (p<\/em> = .012; 5.15 \u00b1 0.95 vs. 4.87 \u00b1 1.23 vs. 4.83 \u00b1 1.03); i (v) avaluo la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar activitats en el medi natural (p<\/em> = .012; 4.48 \u00b1  1.32 vs. 4.34 \u00b1 1.32 vs. 4.10 \u00b1 1.26). En el cas dels \u00edtems avaluo l\u2019estat de la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat (p<\/em> = .043; 3.58 \u00b1  1.34 vs. 3.95 \u00b1 1.55 vs. 3.71 \u00b1 1.40) i avaluo l\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica de balls i\/o danses (p<\/em> = .026; 4.23 \u00b1 1.26 vs. 4.38 \u00b1 1.41 vs. 4.06 \u00b1 1.27), s\u00f3n els docents que tenen entre 11-20 anys d\u2019experi\u00e8ncia els que mostren valors mitjans m\u00e9s alts. A la Taula 4 es recull tamb\u00e9 la difer\u00e8ncia dels instruments utilitzats pels docents d\u2019EF en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent. Es troben difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en 3 dels 7 \u00edtems estudiats: (i) les r\u00fabriques (p<\/em> < .001; 4.88 \u00b1 1.44 vs. 4.56 \u00b1 1.35 vs. 3.80 \u00b1 1.59) i (ii) situacions de joc contextualitzades (p<\/em> = .013; 4.97 \u00b1 1.09 vs. 4.93 \u00b1 1.19 vs. 4.63 \u00b1 1.21) s\u00f3n els docents amb menys experi\u00e8ncia docent els que afirmen que les utilitzen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, i els docents amb m\u00e9s experi\u00e8ncia s\u00f3n els que menys les fan servir. D\u2019altra banda, apareixen difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en la utilitzaci\u00f3 d\u2019ex\u00e0mens (p<\/em> = .043; 2.73 \u00b1 1.49 vs. 2.72 \u00b1 1.66 vs. 3.12 \u00b1 1.59); els docents amb m\u00e9s experi\u00e8ncia s\u00f3n els que afirmen que n\u2019utilitzen m\u00e9s sovint.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent en els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 5 es presenten les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de la titularitat del centre en els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i en l\u2019\u00fas dels instruments d\u2019avaluaci\u00f3. Quant als aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat, \u00fanicament 4 dels 9 \u00edtems estudiats mostren difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en funci\u00f3 de la titularitat del centre. En 3 d\u2019aquests, \u00e9s el professorat que imparteix doc\u00e8ncia en centres p\u00fablics el que mostra valors mitjans m\u00e9s alts. Concretament en: (i) avaluo la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar creacions art\u00edstiques i expressives (p<\/em> = .003; 5.02 \u00b1 1.10 vs. 4.47 \u00b1 1.02); (ii) avaluo la capacitat de l\u2019alumnat per fer activitats en el medi natural (p<\/em> = .004; 4.41 \u00b1 1.27 vs. 4.03 \u00b1 1.38); i (iii) avaluo si l\u2019alumnat coneix i respecta els h\u00e0bits higi\u00e8nics i de salut en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (p<\/em> = .018; 5.25 \u00b1 1.05 vs. 4.96 \u00b1 1.19). Finalment, a l\u2019\u00edtem avaluo l\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica correcta de les habilitats esportives \u00e9s el professorat dels centres privats el que dona m\u00e9s import\u00e0ncia a aquest aspecte a l\u2019hora d\u2019avaluar la motricitat de l\u2019alumnat, i n\u2019obt\u00e9 valors mitjans m\u00e9s alts (p<\/em> = .002; 4.03 \u00b1 1.24 vs. 4.45 \u00b1 1.25).
Respecte a les difer\u00e8ncies en la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas dels instruments pels docents que exerceixen la seva tasca docent en centres p\u00fablics i privats, es troben difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en 4 dels 7 \u00edtems analitzats. En tres, el professorat que exerceix en centres privats mostra valors mitjans m\u00e9s alts: (i) tests motors (p<\/em> = .004; 2.54 \u00b1 1.57 vs. 3.08 \u00b1 1.75), test de psicomotricitat (p<\/em> < .001; 2.34 \u00b1 1.53 vs. 2.97 \u00b1 1.68) i test de condici\u00f3 f\u00edsica (p<\/em> = .004; 2.91 \u00b1 1.57 vs. 3.45 \u00b1 1.75); en tots els casos \u00e9s el professorat dels centres de car\u00e0cter privat el que afirma que en fa servir amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. Tamb\u00e9 apareixen difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en l\u2019\u00fas de r\u00fabriques (p<\/em> = .009; 4.58 \u00b1 1.42 vs. 4.05 \u00b1 1.73): els docents que treballen en centres p\u00fablics s\u00f3n els que reporten que n\u2019utilitzen m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de la titularitat del centre en els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 6 es presenten les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt obtingut. Respecte als aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat, nom\u00e9s l\u2019\u00edtem avaluo la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar creacions art\u00edstiques i expressives presenta difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre el professorat amb formaci\u00f3 de grau i postgrau, i aquests \u00faltims s\u00f3n els que mostren valors mitjans m\u00e9s alts (p<\/em> = .002; 4.82 \u00b1 1.12 vs. 5.09 \u00b1 1.04). En relaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas d\u2019instruments d\u2019avaluaci\u00f3 en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt dels docents, apareixen difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en 4 dels 7 \u00edtems analitzats. Els docents amb estudis de postgrau mostren valors mitjans m\u00e9s alts en l\u2019\u00fas de: (i) les r\u00fabriques (p<\/em> = .003; 4.25 \u00b1 1.55 vs. 4.64 \u00b1 1.46); (ii) els ex\u00e0mens (p<\/em> < .001; 2.51 \u00b1 1.52 vs. 3.15 \u00b1 1.59); i (iii) els tests de condici\u00f3 f\u00edsica (p<\/em> < .001; 2.74 \u00b1 1.56 vs. 3.33 \u00b1 1.65). En el cas dels tests de motricitat, s\u00f3n els docents amb estudis de grau els que mostren valors mitjans m\u00e9s alts (p<\/em> = .043; 2.66 \u00b1 1.64 vs. 2.34 \u00b1 1.53). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt obtingut en els aspectes avaluats en la motricitat de l\u2019alumnat i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 7 es recull la relaci\u00f3 entre els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats i els aspectes que s\u2019avaluen en relaci\u00f3 amb la motricitat de l\u2019alumnat. Encara que entre els \u00edtems investigats apareixen for\u00e7a relacions, aquestes s\u00f3n febles (r <\/em><.200). Destaquem aqu\u00ed aquelles amb valors m\u00e9s alts entre els \u00edtems estudiats. En el cas de la r\u00fabrica, destaca la relaci\u00f3 amb avaluar la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar creacions art\u00edstiques i expressives (r <\/em>=.296; p <\/em><.001). L\u2019examen es relaciona positivament amb avaluar l\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica correcta de les habilitats esportives (r <\/em>=.306; p <\/em><.001) i els tests motors i psicomotors amb la valoraci\u00f3 de l\u2019estat de la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat (r <\/em>=.343 i r <\/em>=.300, respectivament; p <\/em><.001). Les situacions de joc contextualitzades es relacionen amb avaluar la utilitzaci\u00f3 d\u2019elements t\u00e0ctics en situacions de joc (r <\/em>=.219; p <\/em><.001) i avaluar l\u2019aplicaci\u00f3 del reglament en situacions de joc (r <\/em>=.224; p <\/em><.001). Finalment, els tests de condici\u00f3 f\u00edsica tenen una forta i positiva relaci\u00f3 amb avaluar l\u2019estat de condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat (r <\/em>= .519; p <\/em>< .001).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 7<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Relaci\u00f3 entre els elements avaluats en la motricitat i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta recerca buscava: (i) analitzar les variables m\u00e9s i menys valorades en relaci\u00f3 amb els aspectes a avaluar en la motricitat de l\u2019alumnat i el tipus d\u2019instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats pels docents d\u2019EF; (ii) valorar si hi ha difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en aquests aspectes entre els docents d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i educaci\u00f3 secund\u00e0ria, en funci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia docent, en funci\u00f3 del grau acad\u00e8mic m\u00e9s alt obtingut i de la titularitat del centre escolar on exerceixen la seva tasca docent; i (iii) valorar la relaci\u00f3 entre els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 utilitzats i els aspectes que s\u2019avaluen en relaci\u00f3 amb la motricitat de l\u2019alumnat. Respecte al primer objectiu, els resultats d\u2019aquesta recerca mostren que els elements amb valors mitjans m\u00e9s alts en els aspectes a avaluar en la motricitat de l\u2019alumnat s\u00f3n \u201cavaluar si l\u2019alumnat coneix i respecta els h\u00e0bits higi\u00e8nics i de salut en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i la resoluci\u00f3 de problemes motrius\u201d i el menys valorat \u201cavaluar l\u2019estat de la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat\u201d. Aix\u00f2 mostra un canvi de perspectiva respecte al que tradicionalment s\u2019ha considerat el m\u00e9s important a valorar en l\u2019\u00e0rea. Aix\u00f2 coincideix amb l\u2019estudi de Ca\u00f1adas i Santos-Pastor (2021)<\/a> i el de Chaverra-Fern\u00e1ndez i Hern\u00e1ndez-\u00c1lvarez (2019a)<\/a>, on s\u2019evidencia que els docents van donant cada vegada menys import\u00e0ncia al mesurament de la condici\u00f3 f\u00edsica. En relaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas dels instruments d\u2019avaluaci\u00f3, els reportats com a m\u00e9s utilitzats s\u00f3n les situacions de joc contextualitzades i els fulls d\u2019observaci\u00f3 i els menys utilitzats, els tests de psicomotricitat; queden relegats els tests tradicionals de condici\u00f3 f\u00edsica i es dona pas a nous instruments d\u2019avaluaci\u00f3 per valorar les compet\u00e8ncies i els aprenentatges motors de l\u2019alumnat, igual com han evidenciat estudis previs (Chaverra i Hern\u00e1ndez-\u00c1lvarez, 2019b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el segon objectiu, en els aspectes a avaluar en la motricitat de l\u2019alumnat s\u2019observa que el treball de la t\u00e8cnica esportiva, la condici\u00f3 f\u00edsica i les creacions art\u00edstiques s\u2019avaluen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia a educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Aix\u00f2 concorda amb els aprenentatges que s\u2019han de desenvolupar en aquesta etapa educativa i als quals a educaci\u00f3 prim\u00e0ria es dona molta menys import\u00e0ncia dins del curr\u00edculum (Reial decret 157\/2022<\/a>; Reial decret 217\/2022<\/a>). D\u2019altra banda, els docents amb menys experi\u00e8ncia tendeixen a avaluar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia aspectes relacionats amb la t\u00e0ctica esportiva, el reglament, la resoluci\u00f3 de problemes motrius, la creaci\u00f3 d\u2019activitats expressives i la realitzaci\u00f3 d\u2019activitats en el medi natural. Aix\u00f2 es pot deure al fet que han rebut una formaci\u00f3 inicial diferent, focalitzada en una racionalitat pr\u00e0ctica de l\u2019EF, i que dona m\u00e9s import\u00e0ncia a treballar tots els continguts curriculars, i per tant a la seva avaluaci\u00f3 (Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 i P\u00e9rez-Pueyo, 2016<\/a>; L\u00f3pez-Pastor i Gea-Fern\u00e1ndez, 2010<\/a>). En el cas de la titularitat del centre escolar, els docents que treballen en centres p\u00fablics avaluen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia l\u2019elaboraci\u00f3 de creacions art\u00edstiques, la realitzaci\u00f3 d\u2019activitats al medi natural i respectar i cuidar els h\u00e0bits de salut i activitat f\u00edsica. \u00c9s en els centres privats on s\u2019utilitzen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia els tests de condici\u00f3 f\u00edsica, motors i de psicomotricitat. Com indiquen Flores et al. (2008)<\/a>, aix\u00f2 pot estar vinculat al fet que en els centres privats l\u2019educaci\u00f3 t\u00e9 un car\u00e0cter m\u00e9s elitista, i s\u2019atorga m\u00e9s import\u00e0ncia al rendiment i a l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019alumnat en les tasques proposades.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, respecte als instruments d\u2019avaluaci\u00f3, a educaci\u00f3 secund\u00e0ria s\u2019utilitzen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia els ex\u00e0mens i tests de condici\u00f3 f\u00edsica. Aquesta incid\u00e8ncia m\u00e9s gran d\u2019\u00fas d\u2019instruments d\u2019avaluaci\u00f3 relacionats amb el mesurament pot indicar una visi\u00f3 academicista i una perspectiva de rendiment relacionada amb l\u2019increment d\u2019una exig\u00e8ncia m\u00e9s gran de l\u2019EF a mesura que es va progressant de curs i nivell educatiu (Holfelder i Schott, 2014<\/a>; Fisette i Franck, 2013<\/a>; Sicilia et al., 2006<\/a>). No obstant aix\u00f2, en tots dos nivells educatius els resultats destaquen la import\u00e0ncia de l\u2019avaluaci\u00f3 de continguts procedimentals i actitudinals. Per avaluar-los, entre els instruments m\u00e9s utilitzats trobem els fulls d\u2019observaci\u00f3 i les r\u00fabriques. Aquests resultats concorden amb els de la recerca duta a terme per Sicilia et al. (2006)<\/a>, en qu\u00e8 es destaca l\u2019\u00fas de l\u2019observaci\u00f3 per avaluar els aprenentatges actitudinals i procedimentals com a instrument m\u00e9s utilitzat pel professorat d\u2019EF. Igualment, Chaverra (2014<\/a>; 2019a<\/a>) destaca que els docents aposten per instruments d\u2019avaluaci\u00f3 de car\u00e0cter qualitatiu com ara les r\u00fabriques, els formularis d\u2019observaci\u00f3, els diaris de camp, etc., per portar un registre dels esdeveniments que succeeixen en les seves classes, destacant la necessitat de privilegiar les actituds com un mitj\u00e0 de formaci\u00f3 integral i no sobrevalorar els elements t\u00e8cnics de l\u2019\u00e0rea.<\/p>\n\n\n\n

Els docents amb menys experi\u00e8ncia utilitzen m\u00e9s les r\u00fabriques i les situacions de joc contextualitzades, mentre que els que tenen m\u00e9s experi\u00e8ncia fan servir m\u00e9s els ex\u00e0mens. Com determinen L\u00f3pez-Pastor i P\u00e9rez-Pueyo (2017)<\/a>, aix\u00f2 es pot deure a la influ\u00e8ncia de la tradici\u00f3 sumat\u00f2ria de l\u2019avaluaci\u00f3, l\u2019automatisme i la reproducci\u00f3 de pr\u00e0ctiques d\u2019avaluaci\u00f3 viscudes en l\u2019etapa estudiantil. No obstant aix\u00f2, Chaverra (2014)<\/a> determina que, a mesura que el professorat adquireix m\u00e9s experi\u00e8ncia i reflexiona m\u00e9s sobre la seva pr\u00e0ctica avaluativa, aposta per l\u2019\u00fas d\u2019instruments de car\u00e0cter formatiu. Aix\u00ed, conclou que l\u2019experi\u00e8ncia professional i la reflexi\u00f3 sobre la mateixa pr\u00e0ctica avaluativa s\u00f3n factors determinants per al canvi de paradigma cap a una avaluaci\u00f3 formativa.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, respecte al tercer objectiu, no hi ha una relaci\u00f3 clara entre els instruments emprats i el que s\u2019avalua en EF. Els tests de condici\u00f3 f\u00edsica tenen una relaci\u00f3 forta i positiva amb el fet d\u2019avaluar l\u2019estat de condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat, i es fa pal\u00e8s que, malgrat que hi ha hagut un aven\u00e7 en els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 emprats, en el cas de l\u2019avaluaci\u00f3 de la condici\u00f3 f\u00edsica continua sent un dels recursos m\u00e9s utilitzats. D\u2019altra banda, destaca la relaci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la r\u00fabrica amb el fet d\u2019avaluar la capacitat de l\u2019alumnat per realitzar creacions art\u00edstiques i expressives, de manera que aquest instrument es converteix en un recurs cada vegada m\u00e9s utilitzat, especialment per als continguts que tenen una dificultat m\u00e9s gran per ser avaluats (P\u00e9rez-Pueyo et al., 2019<\/a>). Les situacions de joc contextualitzades es relacionen amb el fet d\u2019avaluar la utilitzaci\u00f3 d\u2019elements t\u00e0ctics en situacions de joc i avaluar l\u2019aplicaci\u00f3 del reglament en situacions de joc, la qual cosa mostra la coher\u00e8ncia que t\u00e9 per al professorat avaluar de la mateixa manera que s\u2019ha treballat pr\u00e8viament el contingut esmentat.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi ha mostrat que, entre els aspectes a avaluar en la motricitat de l\u2019alumnat, el professorat reporta que dona m\u00e9s import\u00e0ncia al fet d\u2019avaluar si l\u2019alumnat coneix i respecta els h\u00e0bits higi\u00e8nics i de salut en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i la resoluci\u00f3 de problemes motrius, mentre que el que menys valora \u00e9s avaluar l\u2019estat de la condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019alumnat. Quant als instruments d\u2019avaluaci\u00f3, els docents indiquen que els m\u00e9s utilitzats s\u00f3n les situacions de joc contextualitzades i els fulls d\u2019observaci\u00f3, i que valoren els tests com els que es fan servir amb menys freq\u00fc\u00e8ncia. Hi ha algunes difer\u00e8ncies en aquests aspectes en funci\u00f3 de l\u2019etapa educativa, l\u2019experi\u00e8ncia docent, el grau acad\u00e8mic i la titularitat del centre, encara que no s\u00f3n constants i en molts casos s\u00f3n coincidents amb la l\u00f2gica de la formaci\u00f3 que ha de rebre l\u2019alumnat en cada etapa educativa o el fet d\u2019haver rebut una formaci\u00f3 m\u00e9s actualitzada. Finalment, no hi ha una relaci\u00f3 clara entre la majoria dels instruments d\u2019avaluaci\u00f3 estudiats i els aspectes a avaluar de la motricitat; tot i aix\u00ed, s\u00ed que destaca l\u2019\u00fas de tests per avaluar la condici\u00f3 f\u00edsica i les situacions de joc contextualitzades per a la valoraci\u00f3 de la t\u00e0ctica i les regles esportives. <\/p>\n\n\n\n

Entre les fortaleses d\u2019aquesta recerca destaca l\u2019\u00e0mplia mostra de professorat d\u2019EF espanyol, aix\u00ed com la innovaci\u00f3 de la recerca en si, que indaga en aspectes que no han estat pr\u00e8viament investigats en profunditat. D\u2019altra banda, presenta certes limitacions, com les pr\u00f2pies de la recerca quantitativa, ja que no pot analitzar el perqu\u00e8 de determinades situacions o el fet que no recull els aspectes conceptuals i actitudinals que tamb\u00e9 formen part de l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019alumnat. Entre les l\u00ednies de recerca futures, \u00e9s necessari ampliar la recerca entorn d\u2019aquesta tem\u00e0tica, ampliant la mostra dins del context espanyol i a d\u2019altres contextos internacionals. A m\u00e9s, \u00e9s necessari analitzar les causes que porten el professorat a avaluar un determinat tipus d\u2019aspectes o a fer servir un determinat tipus d\u2019instruments. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Contracte predoctoral FPI-UAM gaudit per Maite Zubillaga-Olague, Facultat de Formaci\u00f3 de Professorat i Educaci\u00f3, Universitat Aut\u00f2noma de Madrid. Aquest article s\u2019emmarca en l\u2019estada postdoctoral de Laura Ca\u00f1adas finan\u00e7ada per la Convocat\u00f2ria UAM-Santander per a la mobilitat de joves investigadors 2021.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els aven\u00e7os educatius plantegen un canvi en la manera d\u2019avaluar els aspectes relatius a la motricitat de l\u2019alumnat en l\u2019\u00e0rea d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, apostant per una avaluaci\u00f3 global que superi l\u2019avaluaci\u00f3 centrada en el rendiment f\u00edsic. Aquest treball de recerca busca: (i) analitzar les variables m\u00e9s i menys valorades en relaci\u00f3 amb els aspectes a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[487,12835,10541,4073,515],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["avaluaci\u00f3<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","instruments<\/a>","motricitat<\/a>","professorat<\/a>"],"unlinked":["avaluaci\u00f3<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","instruments<\/span>","motricitat<\/span>","professorat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 6 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 4 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:08","modified":"Updated on 4 octubre 2025 08:41"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58529\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58529"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58529\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":59711,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58529\/revisions\/59711\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}