{"id":58520,"date":"2023-03-31T15:05:50","date_gmt":"2023-03-31T15:05:50","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58520"},"modified":"2025-10-03T15:53:38","modified_gmt":"2025-10-03T15:53:38","slug":"situacio-actual-a-espanya-de-lactivitat-fisica-en-el-medi-natural-en-educacio-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/situacio-actual-a-espanya-de-lactivitat-fisica-en-el-medi-natural-en-educacio-fisica\/","title":{"rendered":"Situaci\u00f3 actual a Espanya de l’Activitat F\u00edsica en el Medi Natural en Educaci\u00f3 F\u00edsica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi ha estat analitzar el tractament del professorat, a Espanya, del bloc de continguts d\u2019Activitat F\u00edsica en el Medi Natural com a part de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. L\u2019estudi desenvolupat per elaborar aquesta recerca s\u2019ajusta a un disseny no experimental, seccional i descriptiu i correlacional, que \u00e9s representatiu a escala nacional. Hi van participar 453 docents (294 professors i 159 professores) i es va utilitzar un q\u00fcestionari creat i validat per un comit\u00e8 d\u2019experts per a l\u2019ocasi\u00f3 que es va aplicar a escala nacional. Els resultats van mostrar un alt percentatge de docents que programen activitats en el medi natural (91.4\u2005%), argumentacions sobre una escassa formaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit a l\u2019hora de no programar aquestes activitats, i es van trobar les activitats m\u00e9s treballades (orientaci\u00f3, senderisme, primers auxilis i jocs a la natura). Es van poder constatar els aven\u00e7os en la incorporaci\u00f3 de les activitats f\u00edsiques en el medi natural com a part de la programaci\u00f3 d\u2019aula a Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria, per\u00f2 no aix\u00ed dels continguts que es treballen en aquestes sessions. Aquest estudi ens porta a con\u00e8ixer les mancances existents en el professorat a Espanya i les necessitats requerides per implementar millor el bloc d\u2019Activitat F\u00edsica en el Medi Natural com a part de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 2020, l\u2019aparici\u00f3 de la COVID-19 i les restriccions socials va comportar efectes considerables en els estils de vida de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (Oca\u00f1a et al., 2022<\/a>). Es van imposar protocols d\u2019actuaci\u00f3 i limitacions en el dia a dia de les persones per evitar la propagaci\u00f3 del virus. Mesures com el distanciament social i el confinament domiciliari i perimetral van comportar que gran part de la poblaci\u00f3 es vei\u00e9s afectada a nivell psicol\u00f2gic amb patologies com ara depressi\u00f3, estr\u00e8s, ansietat, entre d\u2019altres (Ballester-Mart\u00ednez et al., 2022<\/a>). El confinament va produir una minva en els nivells d\u2019activitat f\u00edsica i del contacte amb l\u2019aire lliure, com b\u00e9 mostren alguns treballs (Camacho-Cardenosa et al., 2020<\/a>). En aquells moments, la poblaci\u00f3 va percebre la import\u00e0ncia que podia tenir tant l\u2019activitat f\u00edsica com el medi ambient en la seva vida. Arran de la retirada d\u2019aquestes restriccions, gran part de la poblaci\u00f3 es va llan\u00e7ar a la natura a practicar diferents tipus d\u2019activitats f\u00edsiques en el medi natural (AFMN) sense tenir la formaci\u00f3 deguda, amb totes les greus conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 pugui ocasionar per al medi natural i per a la persona mateixa. Per aix\u00f2, cal reflexionar sobre la import\u00e0ncia de conscienciar i formar les persones en la pr\u00e0ctica de les AFMN des dels centres educatius.<\/p>\n\n\n\n

Els docents han vist una oportunitat d\u2019innovar i introduir aquests esports \u201cm\u00e9s de moda\u201d dins de la seva programaci\u00f3 did\u00e0ctica (Baena-Extremera et al., 2012<\/a>; Garc\u00eda-Merino i Lizandra, 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Gran part de l\u2019inter\u00e8s suscitat en els docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) per dur a terme aquestes activitats com a part de la seva programaci\u00f3 es deu al potencial educatiu que les AFMN revesteixen (Dalmau-Torres et al., 2020<\/a>). A m\u00e9s de formar part de la mat\u00e8ria d\u2019EF com a part del curr\u00edculum, s\u2019han mostrat els diferents beneficis que aporten en el desenvolupament de l\u2019alumnat (Gibbons et al., 2018<\/a>; Kyle et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, amb intenci\u00f3 de con\u00e8ixer la introducci\u00f3 de les AFMN com a part de la programaci\u00f3 d\u2019aula en EF, s\u2019han dut a terme diverses investigacions al llarg dels anys (Granero-Gallegos i Baena-Extremera, 2014<\/a>; Hurtado-Barroso et al., 2019<\/a>; S\u00e1ez Padilla, 2008<\/a>). Gr\u00e0cies a aquests estudis, podem comprovar l\u2019augment que s\u2019ha produ\u00eft en les \u00faltimes d\u00e8cades referent a la inclusi\u00f3 d\u2019AFMN dins de les seves sessions d\u2019EF (S\u00e1ez-Padilla et al., 2017<\/a>; S\u00e1ez Padilla, 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, i tot i que les AFMN formen part del curr\u00edculum d\u2019EF com a bloc de continguts, encara hi ha docents que no incorporen aquestes activitats dins de les seves programacions d\u2019aula (Dalmau-Torres et al., 2020<\/a>; S\u00e1ez-Padilla et al., 2017<\/a>). Pe\u00f1arrubia Lozano et al. (2011)<\/a>, entre d\u2019altres, van estudiar els motius que porten els docents a no dur a terme aquestes activitats en l\u2019entorn natural, i van concloure com les raons m\u00e9s rellevants la responsabilitat docent, la seguretat, la formaci\u00f3 del professorat i la flexibilitat hor\u00e0ria. En aquest aspecte, la formaci\u00f3 del professorat ha estat una de les m\u00e9s destacades en les investigacions dutes a terme en relaci\u00f3 amb les AFMN en centres escolars (Dalmau-Torres et al., 2020<\/a>; Hurtado-Barroso et al., 2019<\/a>; Mac\u00edas Sierra, 2014<\/a>). Tot i aix\u00f2, cap de les investigacions esmentades anteriorment no ha estudiat la inclusi\u00f3 de les AFMN en funci\u00f3 de les variables sociodemogr\u00e0fiques del docent i del centre educatiu, per la qual cosa seria interessant con\u00e8ixer si aquestes variables influeixen en la inclusi\u00f3 de les AFMN.<\/p>\n\n\n\n

Addicionalment, s\u2019ha mostrat un clar inter\u00e8s per con\u00e8ixer el tipus d\u2019activitats que es duen a terme en els centres educatius en relaci\u00f3 amb les AFMN. En aquest aspecte, la literatura mostra que els continguts principalment treballats s\u00f3n l\u2019orientaci\u00f3, el senderisme i els jocs a la natura (Granero-Gallegos et al., 2010<\/a>; Pe\u00f1arrubia Lozano et al., 2011<\/a>; Torres et al., 2016<\/a>). Com a justificaci\u00f3 per no incloure altres activitats com poden ser l\u2019escalada o l\u2019espeleologia, entre d\u2019altres, els docents al\u00b7leguen, juntament amb els inconvenients esmentats abans, la complexitat de poder compaginar la modificaci\u00f3 de l\u2019horari escolar amb les sortides en el medi natural o la falta de material espec\u00edfic per a la realitzaci\u00f3 d\u2019altres activitats (Hurtado-Barroso et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Partint de la import\u00e0ncia que t\u00e9 treballar aquestes activitats com a continguts educatius en el desenvolupament f\u00edsic, psicol\u00f2gic, emocional i de valors (Granero-Gallegos i Baena-Extremera, 2007<\/a>) i en relaci\u00f3 amb la falta d\u2019investigacions actuals a escala nacional en l\u2019\u00e0mbit, l\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser analitzar la implementaci\u00f3 de les AFMN dins de l\u2019EF a l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria (ESO) i actualitzar la literatura cient\u00edfica en aquesta mat\u00e8ria. D\u2019aquesta manera, s\u2019estableixen les hip\u00f2tesis seg\u00fcents: <\/p>\n\n\n\n

H1 Un percentatge elevat de docents inclou les AFMN en la seva programaci\u00f3 anual d\u2019aula. <\/p>\n\n\n\n

H2 Els docents que consideren que no tenen una formaci\u00f3 adequada o suficient en les AFMN no inclouen aquestes activitats com a part de la seva programaci\u00f3 anual d\u2019EF a l\u2019ESO.<\/p>\n\n\n\n

H3 La inclusi\u00f3 de les AFMN en la programaci\u00f3 de l\u2019aula variar\u00e0 en funci\u00f3 de variables sociodemogr\u00e0fiques.<\/p>\n\n\n\n

H4 Els continguts m\u00e9s treballats com a part del bloc de continguts d\u2019activitat en el medi natural a l\u2019ESO continuen sent les d\u2019orientaci\u00f3, senderisme i jocs a la natura.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi desenvolupat per elaborar aquesta recerca s\u2019ajusta a un disseny no experimental, seccional i descriptiu i correlacional (Sierra, 2001<\/a>). Es tracta d\u2019una recerca no experimental, ja que no hi ha un treball d\u2019intervenci\u00f3 amb grup experimental amb pre i post. \u00c9s seccional, ja que es fa amb un grup en un temps espec\u00edfic. \u00c9s correlacional amb relaci\u00f3 al model de proves que s\u2019efectuen en un moment determinat.<\/p>\n\n\n\n

Mostra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari es va enviar  a tots els docents d\u2019EF en actiu que imparteixen doc\u00e8ncia a l\u2019ESO. Del total de professors d\u2019EF a educaci\u00f3 secund\u00e0ria en l\u2019\u00e0mbit nacional, es va obtenir la participaci\u00f3 de 453 docents (294 professors i 159 professores). La qual cosa va suposar l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019una mostra representativa a escala nacional, ja que les dades obtingudes sobre el nombre de poblaci\u00f3 que impartia el 2021 (data en la qual es va dur a terme l\u2019enquesta) EF a secund\u00e0ria a Espanya era de 16,064 docents, dels quals van participar 453 docents pertanyents als cursos de 1r a 4t de l\u2019ESO, de tots els punts del territori espanyol (nord, sud, est, oest, centre i illes), dins de l\u2019\u00e0mbit tant rural com urb\u00e0. Per a aix\u00f2 s\u2019ha calculat, segons Gil (2015)<\/a>, un nivell de confian\u00e7a del 97\u2005%, amb un marge d\u2019error del 3\u2005%, a la mostra representativa.<\/p>\n\n\n\n

Instrument i procediment de validaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la construcci\u00f3 del q\u00fcestionari ad hoc<\/em> es van seguir les directrius de Guti\u00e9rrez D\u00e1vila i O\u00f1a Sicilia (2005)<\/a>. Primerament, es va fer una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica sobre q\u00fcestionaris que analitzessin la inclusi\u00f3 de les AFMN en la programaci\u00f3 de l\u2019aula. D\u2019aquesta revisi\u00f3 van sorgir q\u00fcestionaris ja creats, com el de Granero-Gallegos i Baena-Extremera (2014)<\/a> i S\u00e1ez Padilla (2008)<\/a>, que van servir de base per a la creaci\u00f3 del q\u00fcestionari del present estudi. Aquest q\u00fcestionari est\u00e0 compost per tres dimensions: experi\u00e8ncia docent, coneixement\/formaci\u00f3 en l\u2019\u00e0rea d\u2019AFMN i models educatius. Per afegiment, es considera tamb\u00e9 una secci\u00f3 dedicada a la informaci\u00f3 general de dades de car\u00e0cter sociodemogr\u00e0fiques. El q\u00fcestionari constava d\u2019un total de 25 \u00edtems les respostes dels quals es recullen a trav\u00e9s d\u2019escala de tipus Likert, d\u2019opci\u00f3 m\u00faltiple i dicot\u00f2miques. <\/p>\n\n\n\n

Aquest q\u00fcestionari va ser validat pr\u00e8viament a trav\u00e9s de consulta a cinc experts, doctors i llicenciats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, amb un ampli recorregut en les AFMN, i experts en disseny i validaci\u00f3 de q\u00fcestionaris educatius. Juntament amb el q\u00fcestionari, se\u2019ls va facilitar un full de respostes en el qual poguessin assenyalar en una escala de l\u20191 al 4 la univocitat, pertin\u00e8ncia, import\u00e0ncia i les observacions oportunes. Amb les respostes de tots els experts es va dur a terme una an\u00e0lisi estad\u00edstica a trav\u00e9s del Programa SPSS v.26. Amb aquesta finalitat es va calcular el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse (CCI), calculant la coincid\u00e8ncia dels experts quant a univocitat, pertin\u00e8ncia i import\u00e0ncia a cada \u00edtem. Els valors obtinguts es presenten a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats del CCI entre 5 experts.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La dispersi\u00f3 sorgida de la puntuaci\u00f3 dels jutges es va resoldre mitjan\u00e7ant el recorregut interquart\u00edlic. Finalment es van corregir i es van reformular els \u00edtems que ho requerien, segons els suggeriments dels experts. Posteriorment, es va calcular l\u2019an\u00e0lisi de fiabilitat amb una alfa de Cronbach, i es va obtenir un valor de .831.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El procediment que es va dur a terme per fer la presa de mostra va constar de dos passos. En primer lloc, es va dissenyar un q\u00fcestionari validat per jutges experts. Posteriorment, els q\u00fcestionaris van ser enviats a trav\u00e9s de correu electr\u00f2nic a tots els centres educatius d\u2019\u00e0mbit nacional, amb sol\u00b7licitud perqu\u00e8 fossin difosos entre el professorat d\u2019EF del centre. En la presentaci\u00f3 del q\u00fcestionari es donava const\u00e0ncia de l\u2019objectiu d\u2019estudi, el car\u00e0cter voluntari en la participaci\u00f3 i, per descomptat, el tractament confidencial de les respostes. Alhora, se sol\u00b7licitava la m\u00e0xima sinceritat i s\u2019informava de l\u2019anonimat del q\u00fcestionari, seguint les recomanacions de compliment dels drets dels participants segons la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (2013).<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de moltes reflexions, tenint en compte la dificultat que plantejava el curs escolar, es va decidir administrar el q\u00fcestionari entre els mesos de mar\u00e7 a juny de 2021, aprofitant que el professorat estaria m\u00e9s alliberat quant a protocols COVD i tindria temps i ganes per dedicar el temps necessari a omplir l\u2019enquesta.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va fer una an\u00e0lisi estad\u00edstica descriptiva a trav\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncia. Posteriorment es va dur a terme una an\u00e0lisi de relaci\u00f3 entre variables mitjan\u00e7ant la prova de Fisher.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es mostren les dades m\u00e9s significatives recollides en el q\u00fcestionari organitzades segons les an\u00e0lisis estad\u00edstiques fetes.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb els resultats, es pot afirmar que el perfil que trobem en el professorat docent d\u2019EF \u00e9s el d\u2019una persona d\u2019entre 35-42 anys, amb estudis de llicenciatura a trav\u00e9s de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport (CAFE) (65.1\u2005%) i estudis de m\u00e0ster i\/o doctorat (25.8\u2005%). Aquest professorat compta amb m\u00e9s de cinc anys de doc\u00e8ncia (73.1\u2005%), funcionari amb destinaci\u00f3 definitiva (41.7\u2005%). Les activitats al medi natural m\u00e9s practicades s\u00f3n el tresc, la BTT, l\u2019orientaci\u00f3 i els esports de vela\/surf\/surfd\u2019estel.<\/p>\n\n\n\n

La majoria dels participants enquestats pertanyien a centres p\u00fablics (73.7\u2005%) d\u2019\u00e0mbit urb\u00e0 (75.7\u2005%). <\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 a la pregunta \u201cEls ensenyaments de les AFMN formen part de la teva programaci\u00f3 d\u2019aula?\u201d, del total de les respostes obtingudes, el 91.4\u2005% dels docents va afirmar que inclo\u00efa les AFMN dins de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula mentre que nom\u00e9s un 8.6\u2005% va declarar que aquest tipus d\u2019activitats no formen part de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula. <\/p>\n\n\n\n

Seguidament, a aquest professorat que inclou les AFMN dins de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula, se li va preguntar pels continguts que inclo\u00efa dins d\u2019aquest tipus d\u2019activitats en els diferents cursos de l\u2019etapa en qu\u00e8 imparteix doc\u00e8ncia. Es van obtenir els resultats que mostrem a continuaci\u00f3 a la taula 2.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percentatge de treball de contingut AFMN a l\u2019ESO.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"
Activitats fetes per curs escolar.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tal com mostren els resultats, comprovem que els continguts m\u00e9s presents dins del bloc d\u2019AFMN s\u00f3n l\u2019orientaci\u00f3, els primers auxilis, els jocs a la natura i el tresc, mentre que en l\u2019extrem oposat trobem el descens de barrancs, les vies ferrades, l\u2019espeleologia i l\u2019alpinisme. <\/p>\n\n\n\n

Si atenem el percentatge de continguts que es treballen segons el curs de l\u2019etapa educativa, podem veure que on m\u00e9s es treballa l\u2019orientaci\u00f3 \u00e9s a 3r ESO per m\u00e9s de la meitat dels docents (55.4\u2005%); els primers auxilis destaquen a 4t ESO i els jocs a la natura a 1r ESO. La resta dels continguts, dins del percentatge de treball, es fan de manera semblant en tots els cursos.<\/p>\n\n\n\n

La prova de Fisher executada sobre la relaci\u00f3 entre la inclusi\u00f3 de continguts d\u2019AFMN dins de la programaci\u00f3 d\u2019aula i les diferents variables sociodemogr\u00e0fiques enquestades va donar exclusivament resultats significatius respecte a la pres\u00e8ncia o no de continguts segons la titularitat del centre (taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Titularitat del centre escolar en qu\u00e8 es troba.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la taula 3 comprovem que, sigui quina sigui la titularitat del centre escolar, el percentatge dels docents que duen a terme AFMN dins de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula \u00e9s molt superior al dels docents que no integren aquestes activitats dins de la programaci\u00f3. La difer\u00e8ncia m\u00e9s destacable es produeix en els centres p\u00fablics, en els quals un 94.6\u2005% confirmen la programaci\u00f3 d\u2019AFMN, davant del 5.4\u2005%, que neguen dur-les a terme en aquesta etapa. \u00c9s aix\u00ed com, en fer la prova de Fisher, comprovem que hi ha una relaci\u00f3 significativa (.000) pel que fa a la titularitat del centre i la inclusi\u00f3 d\u2019AFMN dins de la programaci\u00f3 d\u2019aula, de manera que, a mesura que el centre va tendint a la privatitzaci\u00f3, menys probabilitat hi ha que es programin aquest tipus d\u2019activitats.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la situaci\u00f3 laboral tamb\u00e9 va mostrar difer\u00e8ncies significatives a trav\u00e9s de la prova de Fisher (taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Situaci\u00f3 laboral.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quant a la situaci\u00f3 laboral, la taula 4 ens mostra en general una \u00e0mplia difer\u00e8ncia entre els docents que duen a terme AFMN dins de l\u2019etapa de secund\u00e0ria en relaci\u00f3 amb els que no en fan. Destaca el funcionari amb destinaci\u00f3 provisional, en qu\u00e8 el 100\u2005% de les respostes indiquen que inclouen les AFMN dins de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula. Alhora, si atenem el percentatge de docents que inclouen les AFMN com a part de les seves sessions, la difer\u00e8ncia \u00e0mplia la trobem en els funcionaris amb destinaci\u00f3 definitiva, amb un 44\u2005%; a l\u2019extrem oposat trobem els substituts en centres concertats\/privats, amb un 0.7\u2005% de docents que inclouen aquestes activitats en les seves sessions. La prova de Fisher ens va donar resultats significatius respecte a la relaci\u00f3 entre situaci\u00f3 laboral i programaci\u00f3 d\u2019AFMN, amb una rellev\u00e0ncia del .003, en qu\u00e8 els docents amb places fixes o estables s\u00f3n els que m\u00e9s programen aquestes activitats i va descendint a mesura que la situaci\u00f3 laboral esdev\u00e9 m\u00e9s inestable.<\/p>\n\n\n\n

Finalment es van consultar als docents les raons per les quals no treballen els continguts d\u2019AFMN a l\u2019EF (figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Motius pels quals no treballes les AFMN a l\u2019EF.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

Com es pot observar, la ra\u00f3 principal per excloure les AFMN \u00e9s la falta de coneixement i\/o formaci\u00f3 sobre aquestes per dur-les a terme (61.5\u2005%). Encara que \u00e9s destacable la resposta \u201cNo hi veig utilitat o beneficis\u201d, amb un 33.3\u2005%, aix\u00ed com \u201cNo m\u2019agraden\u201d, amb el 25.6\u2005%.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball de recerca ha tingut per objectiu analitzar la implementaci\u00f3 de les AFMN dins de l\u2019EF a l\u2019ESO actualitzant la literatura cient\u00edfica. <\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi, ha quedat reflectit l\u2019alt percentatge de docents que duen a terme activitats al medi natural com a part de les seves sessions d\u2019EF, encara que continuem veient una proporci\u00f3 de docents que no les inclou dins de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula donant com a explicaci\u00f3 principal la falta de formaci\u00f3 respecte a aquestes activitats. De les hip\u00f2tesis plantejades relacionades amb aquest punt, la H1 es compleix, ja que el 91.1\u2005% dels docents integren les AFMN com a part de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula, i s\u00f3n un percentatge baix els qui neguen incloure aquestes activitats com a part de les seves sessions. Els motius que manifesten els docents a l\u2019hora de no portar endavant les activitats en el medi natural en les seves sessions d\u2019EF s\u00f3n diversos, entre d\u2019altres, el 61.5\u2005% del total de docents que no inclouen les AFMN com a part de les seves sessions (8.9\u2005%) declaren que no se senten formats correctament per poder responsabilitzar-se en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019aquest tipus d\u2019activitats; en conseq\u00fc\u00e8ncia, la H2 tamb\u00e9 es compleix parcialment.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats mostren que la majoria de docents d\u2019EF programen les AFMN, superant el 90\u2005%. Aquests resultats, a escala nacional, difereixen dels obtinguts per Pe\u00f1arrubia Lozano et al. (2011)<\/a> dins de la Comunitat d\u2019Arag\u00f3, en els quals el 77.86\u2005% assegurava dur a terme algun contingut d\u2019activitats en el medi natural, o els de S\u00e1ez-Padilla et al. (2017)<\/a>, sobre Andalusia, on se situen entorn del 70\u2005%. Tanmateix, encara que continuem trobant un percentatge de docents que no implementen aquestes activitats en les seves sessions d\u2019EF (8.6\u2005%), comprovem que aquestes dades han experimentat una millora notable respecte a les aportades per Pe\u00f1arrubia Lozano et al. (2011)<\/a> en les seves investigacions, amb un 22.14\u2005% a l\u2019Arag\u00f3. Aquests resultats haurien de ser del 100\u2005% degut, entre altres motius, al fet que la legislaci\u00f3 \u00e9s prescriptiva a escala nacional.<\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 als resultats obtinguts respecte a la Hip\u00f2tesi 2, la falta de formaci\u00f3 en les AFMN \u00e9s el principal motiu pel qual els docents no inclouen les AFMN en la programaci\u00f3 de l\u2019aula. En aquest punt, aquest treball coincideix amb els resultats d\u2019investigacions anteriors en les quals es destaquen la falta de formaci\u00f3 o coneixement, els problemes de seguretat o risc, la falta d\u2019instal\u00b7laci\u00f3 o materials, entre d\u2019altres (Dalmau-Torres et al., 2020<\/a>; S\u00e1ez-Padilla et al., 2017<\/a>). Respecte a la formaci\u00f3 del professorat, es pot destacar la continu\u00eftat amb qu\u00e8 es manifesta en els estudis que es van duent a terme respecte a les AFMN; aquesta falta de formaci\u00f3 queda corroborada a trav\u00e9s de la recerca duta a terme per Hurtado-Barroso et al. (2019)<\/a>, els quals, a trav\u00e9s de la seva an\u00e0lisi dels graus de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport impartits a les universitats andaluses, van concloure que tan sols s\u2019ofereix un 9.9\u2005% d\u2019assignatures relacionades amb les AFMN, percentatge que no t\u00e9 per qu\u00e8 ser el c\u00f2mput total d\u2019assignatures que es cursin durant la carrera, ja que dependr\u00e0 de l\u2019elecci\u00f3 del discent en les assignatures optatives, per la qual cosa queda tan sols un 3.8\u2005% d\u2019assignatures cursades d\u2019aquest bloc com a mitjana a les universitats andaluses. Aix\u00ed doncs, queda confirmada la necessitat d\u2019una formaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia que equilibri la formaci\u00f3 de tots els blocs de continguts d\u2019EF que els docents han d\u2019impartir al llarg de l\u2019ESO.<\/p>\n\n\n\n

Addicionalment, requereix especial atenci\u00f3 un dels motius que donen alguns dels docents que mantenen fora de la seva programaci\u00f3 les AFMN. Es tracta de la resposta \u201cNo hi veig utilitat o beneficis\u201d (33.3\u2005%), ja que hi ha investigacions que exposen els beneficis f\u00edsics i mentals que comporta el contacte amb la natura i els seus resultats a nivell acad\u00e8mic en estudiants, per la qual cosa en els \u00faltims anys s\u2019han fet diferents investigacions portant les AFMN als centres escolars a la recerca de resposta als beneficis resultants. D\u2019aquests estudis s\u2019han concl\u00f2s beneficis en la satisfacci\u00f3 (Baena-Extremera i Granero-Gallegos, 2015<\/a>), en l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019aprenentatge (Baena-Extremera i Granero-Gallegos, 2013<\/a>), la motivaci\u00f3 (Hortig\u00fcela et al., 2017<\/a>), entre altres variables que afecten l\u2019estudiant tant en el seu desenvolupament psicol\u00f2gic com acad\u00e8mic, etc. Aix\u00f2 porta a plantejar la necessitat d\u2019una formaci\u00f3 t\u00e8cnica m\u00e9s gran, juntament amb una aproximaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica en l\u2019\u00e0mbit de les activitats en el medi natural.<\/p>\n\n\n\n

Atenent els docents que les posen en pr\u00e0ctica dins de les seves sessions, podem comprovar que hi ha dues variables que relacionen una programaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia d\u2019AFMN per part dels docents. D\u2019una banda, la titularitat del centre, ja que els centres p\u00fablics tenen un \u00edndex m\u00e9s gran de docents que programen activitats en el medi natural, i, d\u2019altra banda, el tipus de contracte laboral que tenen els docents, on destaca el funcionari amb destinaci\u00f3 definitiva com el que m\u00e9s incorpora aquests continguts com a part de la seva programaci\u00f3. En dedu\u00efm que la H3 es compleix totalment. Amb relaci\u00f3 a aix\u00f2, hem pogut comprovar que cada vegada hi ha m\u00e9s docents que incorporen aquestes activitats com a part de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula. Aquestes dades concorden amb les obtingudes per Dalmau-Torres et al. (2020)<\/a>, les investigacions dels quals confirmaven que els professors de centres p\u00fablics eren m\u00e9s proclius a incloure les AFMN com a part de les seves sessions d\u2019EF. Els motius que poden explicar aquests resultats s\u00f3n diversos, des de m\u00e9s facilitat per traslladar els alumnes a zones naturals a un comprom\u00eds m\u00e9s gran amb la llei educativa, at\u00e8s que dep\u00e8n de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3. En aquest sentit, seria interessant fer un estudi que pugui respondre a aquesta situaci\u00f3 i ajudar que aquest comprom\u00eds sigui per igual en tots els centres educatius.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la H4, s\u2019ha pogut constatar que, malgrat els aven\u00e7os aconseguits quant a la incorporaci\u00f3 d\u2019AFMN, les activitats a qu\u00e8 m\u00e9s sessions es destinen en aquest bloc de continguts \u00e9s als primers auxilis, el senderisme, l\u2019orientaci\u00f3 i els jocs a la natura, dades que concorden amb anteriors investigacions dutes a terme per Granero-Gallegos et al. (2010)<\/a>, Hurtado-Barroso et al. (2019)<\/a>, entre d\u2019altres. Aix\u00f2 ens dona una visi\u00f3 de l\u2019esc\u00e0s aven\u00e7 que s\u2019ha fet en aquest \u00e0mbit i quant en queda per fer. Les raons per les quals es poden produir aquests resultats poden ser per l\u2019\u00e0mplia bibliografia did\u00e0ctica que hi ha sobre aquests continguts o la facilitat de pr\u00e0ctica dins del centre. No obstant aix\u00f2, cal destacar que en els \u00faltims anys han aparegut nombroses publicacions sobre els continguts menys treballats en EF d\u2019AFMN a trav\u00e9s de llibres i articles, per la qual cosa caldr\u00e0 observar si d\u2019aqu\u00ed a uns anys aquestes publicacions han canviat la tend\u00e8ncia. Un exemple on el docent pot formar-se de manera gratu\u00efta seria a la base de dades de www.outdoorpeactivities.com<\/a>, on es recull tot el que hi ha publicat sobre aquests continguts en revistes espanyoles, incloent-hi els continguts menys abordats pels docents. Per aquests motius, la H4 es compleix totalment. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A tall de conclusi\u00f3, els resultats obtinguts en el present estudi analitzen la situaci\u00f3 actual existent a Espanya en els nostres centres d\u2019ESO respecte al desenvolupament de les activitats en el medi natural com a part de l\u2019EF, a escala nacional.<\/p>\n\n\n\n

Destaca l\u2019augment de docents que consideren les AFMN com a part de la seva programaci\u00f3 d\u2019aula, amb continguts com ara l\u2019orientaci\u00f3, el senderisme, els primers auxilis i els jocs a la natura com els que m\u00e9s s\u2019imparteixen. Malgrat aix\u00f2, hi continua havent un important nombre de professors d\u2019EF que ignoren aquest tipus d\u2019activitats a l\u2019hora de fer la seva programaci\u00f3. S\u00f3n diversos els arguments existents entorn d\u2019aquesta resposta. No obstant aix\u00f2, la falta de formaci\u00f3 continua sent un dels principals motius que porten el docent d\u2019EF a no incloure les AFMN en les seves sessions. Amb una llei educativa que incorpora un bloc de continguts destinat a les activitats en el medi natural, \u00e9s hora de replantejar-se les hores de formaci\u00f3 que s\u2019ofereixen dins del grau de CAFE, aix\u00ed com la formaci\u00f3 cont\u00ednua del professorat a trav\u00e9s dels centres del professorat, seguint les recomanacions de Granero-Gallegos i Baena-Extremera (2014)<\/a>. Des de les mateixes administracions s\u2019hauria de trobar la millor equaci\u00f3 que ajudi que el professorat senti la mateixa seguretat que en altres blocs de continguts per dur a terme aquestes activitats al medi natural. \u00c9s responsabilitat de l\u2019Administraci\u00f3 i del docent estar correctament formats per poder respondre correctament als requisits que marca la legislaci\u00f3 curricular quant a continguts educatius.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, \u00e9s interessant que en el grup de docents que programen aquestes AFMN hi ha una difer\u00e8ncia significativa atenent la titularitat del centre, aix\u00ed com el tipus de contracte que tenen els docents. Els funcionaris amb destinaci\u00f3 definitiva pertanyents a centres p\u00fablics s\u00f3n els m\u00e9s implicats amb aquests continguts. <\/p>\n\n\n\n

Respecte als continguts que s\u2019inclouen dins d\u2019aquest bloc, i malgrat les \u00e0mplies possibilitats innovadores que ofereix, el professorat continua estancat en la mateixa oferta d\u2019activitats: senderisme, orientaci\u00f3, jocs a la natura i primers auxilis. Aix\u00f2 comporta monotonia i avorriment per part de docents i alumnat i, com ja van expressar Granero-Gallegos i Baena-Extremera (2014)<\/a>, cal sortir d\u2019aquesta situaci\u00f3 connectant amb els interessos dels estudiants. Podem comprovar que queda molt de treball per fer en aquest bloc de continguts en el qual, malgrat augmentar la programaci\u00f3 a l\u2019aula, falta varietat d\u2019activitats.<\/p>\n\n\n\n

Com veiem, malgrat l\u2019aven\u00e7 sorgit al llarg dels anys, encara queda molt per fer dins de les AFMN. Considerem que aquest article pot ser un punt de partida per con\u00e8ixer les mancances actuals del professorat a Espanya i les necessitats per a una millor implementaci\u00f3 d\u2019aquest bloc de continguts dins de l\u2019EF. <\/p>\n\n\n\n

\"\" Annexo – Q\u00fcestionari docent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi ha estat analitzar el tractament del professorat, a Espanya, del bloc de continguts d\u2019Activitat F\u00edsica en el Medi Natural com a part de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. L\u2019estudi desenvolupat per elaborar aquesta recerca s\u2019ajusta a un disseny no experimental, seccional i descriptiu i correlacional, que \u00e9s representatiu a escala nacional. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[154,10531,4904],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","docent de secund\u00e0ria<\/a>","medi natural<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","docent de secund\u00e0ria<\/span>","medi natural<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:05","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:53"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58520\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58520"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58520\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":60227,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58520\/revisions\/60227\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58520"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58520"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58520"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}