{"id":58507,"date":"2023-03-31T15:02:51","date_gmt":"2023-03-31T15:02:51","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=58507"},"modified":"2023-07-04T09:11:08","modified_gmt":"2023-07-04T09:11:08","slug":"simptomatologia-depressiva-i-practica-dexercici-fisic-en-situacions-de-dany-fisic-lesio-en-estudiants-universitaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/simptomatologia-depressiva-i-practica-dexercici-fisic-en-situacions-de-dany-fisic-lesio-en-estudiants-universitaris\/","title":{"rendered":"Simptomatologia depressiva i pr\u00e0ctica d’exercici f\u00edsic en situacions de dany f\u00edsic\/lesi\u00f3 en estudiants universitaris"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu del present estudi va ser examinar la relaci\u00f3 entre la simptomatologia depressiva i la persist\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3. Es van analitzar dades aportades per 345 estudiants universitaris (52.50\u2005% dones) amb edats compreses entre 18 i 37 anys (Medat<\/sub><\/em> = 21.67; DTedat<\/sub><\/em> = 3.48) que van manifestar que feien exercici f\u00edsic de manera recreativa almenys una vegada per setmana. Les dades es van analitzar mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de regressi\u00f3 fent servir un m\u00e8tode d\u2019estimaci\u00f3 robust de m\u00e0xima versemblan\u00e7a (MLR). En aquestes an\u00e0lisis es van controlar els efectes de l\u2019edat, el g\u00e8nere, l\u2019\u00edndex de massa corporal, l\u2019estat de salut percebut, la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic i el nivell de risc de pres\u00e8ncia de trastorns de la conducta aliment\u00e0ria. En la primera an\u00e0lisi de regressi\u00f3, la simptomatologia depressiva (\u03b2 = .193, IC 95\u2005% = .098 a .288, p<\/em> < .001) va explicar una proporci\u00f3 significativa de vari\u00e0ncia de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (18.30\u2005%). En la segona an\u00e0lisi de regressi\u00f3, la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (\u03b2 = .186, IC 95\u2005% = .111 a .261, p<\/em> < .001) va explicar una proporci\u00f3 significativa de vari\u00e0ncia de la simptomatologia depressiva (18.80\u2005%). Les troballes presentades plantegen la necessitat d\u2019aprofundir en l\u2019examen de les variables que podrien condicionar la relaci\u00f3 entre la simptomatologia depressiva i la pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3, aix\u00ed com el seu possible car\u00e0cter causal.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El terme \u201cexercici problem\u00e0tic\u201d ha estat proposat per al\u00b7ludir al conjunt de formes de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic no necess\u00e0riament saludables (Sicilia et al., 2022<\/a>). Aquest terme fa refer\u00e8ncia a un fenomen complex que, en qualsevol de les seves m\u00faltiples manifestacions, pot arribar a comprometre part dels beneficis derivats de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022b<\/a>). Una de les possibles manifestacions de l\u2019exercici problem\u00e0tic m\u00e9s freq\u00fcentment investigada \u00e9s la definida d\u2019acord amb els sis criteris proposats per a les addiccions conductuals. Aquests inclourien la promin\u00e8ncia<\/em> (i. e., l\u2019exercici es converteix en l\u2019activitat central de la vida de la persona fins al punt de dominar els seus pensaments, sentiments i comportament), el conflicte<\/em> (i. e., l\u2019aparici\u00f3 de conflictes entre la persona i aquells que l\u2019envolten, amb altres activitats socials\/professionals o amb si mateixa derivats dels h\u00e0bits de pr\u00e0ctica d\u2019exercici), la modificaci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim<\/em> (i. e., l\u2019\u00fas de l\u2019exercici com a manera d\u2019experimentar sensacions positives fins al punt que l\u2019activitat es converteix en una forma d\u2019afrontament), la toler\u00e0ncia<\/em> (i. e., la necessitat d\u2019assolir m\u00e9s volums de pr\u00e0ctica d\u2019exercici per obtenir els efectes desitjats que en el passat s\u2019obtenien amb volums inferiors), l\u2019abstin\u00e8ncia<\/em> (i. e., experimentar estats d\u2019\u00e0nim negatius com ara irritabilitat o tristesa i\/o efectes f\u00edsics negatius com ara dolor o tensi\u00f3 muscular quan la pr\u00e0ctica d\u2019exercici s\u2019interromp o es redueix de manera dr\u00e0stica) i la recaiguda<\/em> (i. e., la tend\u00e8ncia a repetir patrons de pr\u00e0ctica excessius experimentats en el passat despr\u00e9s de per\u00edodes d\u2019autocontrol) (Terry et al., 2004<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una q\u00fcesti\u00f3 que ha suscitat gran controv\u00e8rsia en el context de l\u2019estudi de les addiccions conductuals, i particularment respecte a l\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici, t\u00e9 a veure amb el fet de si \u00e9s procedent considerar aquest fenomen com un proc\u00e9s psicopatol\u00f2gic dotat d\u2019entitat pr\u00f2pia o, de manera alternativa, com una comorbiditat d\u2019altres trastorns mentals (Starcevic i Khazaal, 2017<\/a>). Amb independ\u00e8ncia d\u2019aquest debat, els resultats de diversos estudis de revisi\u00f3 suggereixen que els processos depressius constitueixen un dels problemes de salut mental m\u00e9s estretament relacionats amb diverses addiccions conductuals (Elhai et al., 2017<\/a>; Starcevic i Khazaal, 2017<\/a>). Aquesta relaci\u00f3 ha estat fonamentada a partir d\u2019una doble possibilitat. En primer lloc, que adoptar una conducta agradable (p. e., la pr\u00e0ctica d\u2019exercici) com una manera d\u2019afrontar el malestar inherent als processos depressius pogu\u00e9s desembocar en l\u2019aparici\u00f3 de patrons addictius en la realitzaci\u00f3 d\u2019aquesta. En segon lloc, que alguns dels processos subjacents als patrons addictius de conducta (p. e., l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes o la pres\u00e8ncia de s\u00edmptomes d\u2019abstin\u00e8ncia) poguessin deteriorar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de la persona fins al punt d\u2019augmentar la pres\u00e8ncia de simptomatologia depressiva (G\u00e1mez-Guadix, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019un treball recent la poblaci\u00f3 d\u2019estudi del qual comprenia practicants habituals d\u2019exercici f\u00edsic (considerats com a tals els que duien a terme l\u2019activitat esmentada almenys una vegada per setmana; Lichtenstein et al., 2018<\/a>) van revelar una relaci\u00f3 positiva entre els nivells autoinformats d\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici i la simptomatologia depressiva, la qual es produ\u00efa amb independ\u00e8ncia del g\u00e8nere, edat, \u00edndex de massa corporal (IMC), o situaci\u00f3 de risc en termes de risc de pres\u00e8ncia de trastorn de la conducta aliment\u00e0ria (TCA) (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>). En aquest sentit, les evid\u00e8ncies que suggereixen que l\u2019instrument utilitzat en l\u2019estudi esmentat (i. e., Exercise Addiction Inventory, EAI; Terry et al., 2004<\/a>) podria reflectir una sobreimplicaci\u00f3 en l\u2019activitat de car\u00e0cter no necess\u00e0riament patol\u00f2gic (Szabo et al., 2015<\/a>) va portar els autors a considerar dues possibles variables de confusi\u00f3 m\u00e9s: (i) la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici i (ii) el nivell de salut percebut. Un cop confirmant el car\u00e0cter no necess\u00e0riament problem\u00e0tic de la pres\u00e8ncia de puntuacions altes en l\u2019EAI, aquestes es van relacionar de manera positiva tant amb la freq\u00fc\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici com amb els nivells de salut percebuts (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una aproximaci\u00f3 alternativa a l\u2019\u00fas de l\u2019EAI als efectes de caracteritzar els patrons problem\u00e0tics de pr\u00e0ctica d\u2019exercici consisteix a considerar algunes conductes espec\u00edfiques del context de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici que, tot i que no formen part dels criteris gen\u00e8rics proposats per a les addiccions conductuals (Szabo et al., 2015<\/a>), impliquen de manera inequ\u00edvoca l\u2019exist\u00e8ncia de danys. Un exemple d\u2019aix\u00f2 seria persistir en la pr\u00e0ctica d\u2019exercici malgrat patir algun tipus de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (Lichtenstein i Jensen, 2016<\/a>; P\u00e1lfi et al., 2021<\/a>). No obstant aix\u00f2, la relaci\u00f3 entre aquest comportament i la simptomatologia depressiva no s\u2019ha produ\u00eft fins a la data investigada.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser dissenyat amb la finalitat de replicar les troballes d\u2019un estudi recent que va examinar la relaci\u00f3 entre la simptomatologia depressiva i l\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>), considerant en comptes d\u2019aquesta \u00faltima variable la pr\u00e0ctica d\u2019exercici realitzada en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3. En l\u00ednia amb el que plantegen les hip\u00f2tesis verificades en l\u2019estudi de refer\u00e8ncia indicat anteriorment, es va esperar que, despr\u00e9s de controlar els efectes de diverses possibles variables de confusi\u00f3 (i. e., risc de pres\u00e8ncia de TCA, freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici, estat de salut percebut, g\u00e8nere i IMC), hi hagu\u00e9s una relaci\u00f3 positiva entre la simptomatologia depressiva i la pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3. Atesa la potencial naturalesa bidireccional de la relaci\u00f3 sotmesa a examen (G\u00e1mez-Guadix, 2014<\/a>), es va esperar que la relaci\u00f3 entre les dues variables d\u2019inter\u00e8s es produ\u00eds amb independ\u00e8ncia que aquestes fossin configurades com a dependents o independents en les an\u00e0lisis estad\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va convidar a participar en l\u2019estudi un total de 385 estudiants matriculats en una universitat p\u00fablica del sud d\u2019Espanya. En l\u00ednia amb la proposta de l\u2019estudi els resultats del qual es pretenen replicar (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>), es van considerar elegibles els participants que van manifestar que feien exercici f\u00edsic de manera recreativa (i. e., aquell pel qual no es percep cap compensaci\u00f3 econ\u00f2mica) amb una periodicitat d\u2019almenys una vegada per setmana en el moment de fer l\u2019estudi (Lichtenstein et al., 2018<\/a>). L\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquest criteri d\u2019inclusi\u00f3 va suposar excloure 40 dels possibles participants de la mostra les dades de la qual van ser analitzades. Els participants practicaven principalment modalitats d\u2019exercici orientades a la millora de la resist\u00e8ncia (p. e., cursa a peu o ciclisme, 30\u2005%), esports d\u2019equip o esports individuals no espec\u00edficament orientats a la millora de la resist\u00e8ncia (26\u2005%), modalitats d\u2019exercici orientades a la millora de la salut i la condici\u00f3 f\u00edsica general (p. e., les efectuades en l\u2019\u00e0mbit de centres de fitnes, 22\u2005%), modalitats orientades a la millora de la for\u00e7a (p. e., entrenament amb pesos o crossfit<\/em>, 12\u2005%), i m\u00faltiples modalitats (10\u2005%). D\u2019aquesta manera, la mostra finalment analitzada va comprendre un total de 345 participants (52.50\u2005% dones), les edats i IMC dels quals van oscil\u00b7lar, respectivament, entre 18 i 37 anys (Medal<\/i> <\/em>=21.67; DTedat<\/sub> <\/em>=3.48) i 16.59 i 34.63 kg\/m2<\/sup> (MIMC<\/sub> <\/em>=23.03; DTIMC<\/sub><\/em> = 3.02). Els participants es van identificar a si mateixos com d\u2019origen racial cauc\u00e0sic (96\u2005%), magrib\u00ed (3\u2005%) i hisp\u00e0 (1\u2005%).<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3.<\/strong> Es va avaluar fent servir una adaptaci\u00f3 a l\u2019espanyol (i. e., \u201cPractico exercici f\u00edsic malgrat tenir problemes f\u00edsics o fins i tot estant lesionat\/ada\u201d) de l\u2019\u00edtem en llengua anglesa pr\u00e8viament proposat a aquests efectes (i. e., I exercise in spite of pain and injuries<\/em>) (Lichtenstein i Jensen, 2016<\/a>). La resposta es va registrar utilitzant una escala Likert de 5 punts que oscil\u00b7lava entre 1 (Totalment en desacord<\/em>) i 5 (Totalment d\u2019acord<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Simptomatologia depressiva.<\/strong>Es va avaluar utilitzant la subescala depressi\u00f3<\/em> de la versi\u00f3 espanyola de l\u2019Inventari de S\u00edmptomes Breu-18 (BSI-18; Derogatis, 2000<\/a>). Puntuats en una escala Likert de 5 punts que oscil\u00b7la entre 0 (no \u00e9s aix\u00ed<\/em>) i 4 (extremadament<\/em>), els 6 \u00edtems inclosos a l\u2019instrument esmentat avaluen el malestar generat a partir de la pres\u00e8ncia de s\u00edmptomes depressius (i. e., apatia, tristesa, automenyspreu, angoixa, desesperan\u00e7a i ideacions su\u00efcides) experimentats durant els \u00faltims 7 dies. En el present estudi es van obtenir \u00edndexs de fiabilitat composta i de consist\u00e8ncia interna de \u03c1 = .93 i \u03b1 = .89, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Risc de trastorn de la conducta aliment\u00e0ria (TCA).<\/strong> Es va avaluar utilitzant la versi\u00f3 espanyola (Garcia-Campayo et al., 2005<\/a>) del q\u00fcestionari SCOFF (Morgan et al., 1999<\/a>). Respostos de manera dicot\u00f2mica (i. e., s\u00ed o no), els cinc \u00edtems inclosos en aquest instrument reflecteixen caracter\u00edstiques clau de l\u2019anor\u00e8xia i la bul\u00edmia nerviosa (p. e., la pres\u00e8ncia de pensaments intrusius al\u00b7lusius al menjar). Dues respostes positives o m\u00e9s indiquen la pres\u00e8ncia de risc de TCA (Morgan et al., 1999<\/a>). Valors de sensibilitat del 80\u2005% i d\u2019especificitat del 93\u2005% han estat reportats en el context esmentat per a l\u2019SCOFF (Botella et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici.<\/strong> Es va avaluar utilitzant els seg\u00fcents dos \u00edtems (Prochaska et al., 2001<\/a>): (i) \u201cDurant els \u00faltims 7 dies, quants has practicat exercici f\u00edsic durant almenys 30 minuts?\u201d i (ii) \u201cEn una setmana t\u00edpica, quants dies sols practicar exercici f\u00edsic durant almenys 30 minuts?\u201d. De manera similar al que proposen treballs anteriors elaborats en el context de l\u2019estudi dels patrons potencialment problem\u00e0tics de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic, es va considerar la puntuaci\u00f3 composta d\u2019ambd\u00f3s \u00edtems (Alcaraz-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2019<\/a>). En el present estudi es van obtenir \u00edndexs de fiabilitat composta i de consist\u00e8ncia interna de \u03c1 = .94 y \u03b1 = .92, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Estat de salut percebut.<\/strong>Es va avaluar utilitzant la versi\u00f3 espanyola (Alonso et al., 1995<\/a>) de l\u2019SF-1 derivat de la versi\u00f3 breu del Q\u00fcestionari d\u2019Estat de Salut (Ware Jr. i Sherbourne, 1992<\/a>). Puntuat en una escala Likert de 5 punts que oscil\u00b7la entre 0 (excel\u00b7lent<\/em>) i 5 (pobre<\/em>), aquest \u00edtem \u00fanic (\u201cEn general, diries que el teu estat de salut \u00e9s…”) aporta un \u00edndex senzill de l\u2019estat de salut general percebut. Un cop invertides les puntuacions, unes puntuacions m\u00e9s altes impliquen uns nivells m\u00e9s elevats de salut percebuda.  <\/p>\n\n\n\n

Variables sociodemogr\u00e0fiques.<\/strong> Els participants van reportar el seu g\u00e8nere, edat, etnicitat, principal modalitat de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic, estatura i pes, i aquestes dues \u00faltimes variables s\u00f3n les que es van fer servir per calcular l\u2019IMC (kg\/m2<\/sup>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es va obtenir aprovaci\u00f3 per part del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat d\u2019Almeria (UALBIO2017\/009). Seguidament, els participants potencials van ser convidats a l\u2019inici d\u2019una sessi\u00f3 lectiva a col\u00b7laborar en un estudi l\u2019objectiu del qual era con\u00e8ixer els h\u00e0bits de pr\u00e0ctica d\u2019exercici i la percepci\u00f3 de salut dels estudiants. Despr\u00e9s de ser informats del car\u00e0cter voluntari, an\u00f2nim, i no remunerat en termes econ\u00f2mics ni compensat en termes acad\u00e8mics de la seva participaci\u00f3, els participants potencials que van prestar el seu consentiment van completar un q\u00fcestionari en format paper. Aquesta tasca va requerir un temps no superior a sis minuts. L\u2019estudi es va dur a terme seguint els principis \u00e8tics per a la biomedicina de recerca amb \u00e9ssers humans establerts a la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki de l\u2019Associaci\u00f3 M\u00e8dica Mundial (modificada el 2013).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis estad\u00edstiques  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va adoptar una aproximaci\u00f3 anal\u00edtica similar a la utilitzada en l\u2019estudi els resultats del qual es van pretendre replicar (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>), considerant en aquest cas la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de problemes f\u00edsics o en situacions de lesi\u00f3 en comptes dels s\u00edmptomes de les addiccions conductuals adaptats al context de l\u2019exercici. Es van obtenir en primer lloc els estad\u00edstics descriptius i les correlacions (r<\/em>) entre les variables d\u2019estudi. Seguidament, es van calcular les difer\u00e8ncies (d<\/em>) en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el nivell de risc de TCA per a les diferents variables d\u2019estudi, les quals van ser interpretades com a trivials (.00 a .20), petites (.20 a .50), moderades (.50 a .80), o grans (> .80) (Cohen, 1988<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es va examinar el model de mesurament per a les dues variables latents especificades (i. e., s\u00edmptomes depressius i freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic), i a aquest efecte es van fer servir t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria (CFA, de l\u2019angl\u00e8s Confirmatory Factor Analysis<\/em>) utilitzant el programari Mplus 7 (Muth\u00e9n i Muth\u00e9n, 1998-2015<\/a>). Atenent el car\u00e0cter categ\u00f2ric ordenat de les variables d\u2019inter\u00e8s, aquesta an\u00e0lisi es va fer utilitzant el m\u00e8tode d\u2019estimaci\u00f3 robust de m\u00ednims quadrats ponderats ajustat per mitjanes i vari\u00e0ncia (WLSMV, de l\u2019angl\u00e8s Weighted Least Squares Mean and Variance-adjusted<\/em>) (Li, 2015<\/a>). Els valors perduts (< 1\u2005%) van ser tractats utilitzant els m\u00e8todes d\u2019imputaci\u00f3 implementats a aquest efecte en el programari Mplus 7. Valors a l\u2019\u00edndex d\u2019ajustament comparatiu (CFI, de l\u2019angl\u00e8s Comparative Fit Index,<\/em> CFI) superiors a .96, en l\u2019arrel de la mitjana de l\u2019error d\u2019aproximaci\u00f3 (RMSEA, de l\u2019angl\u00e8s Root Mean Square Error of Approximation<\/em>) inferiors a .08 i del residu mitj\u00e0 ponderat (WRMR, de l\u2019angl\u00e8s Weighted Root Mean Residual<\/em>) inferiors a 1.00 van ser considerats indicatius d\u2019un ajustament excel\u00b7lent de les dades al model (Yu, 2002<\/a>). Les puntuacions dels factors latents corresponents als s\u00edmptomes depressius i a la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic van ser derivades dels resultats del CFA anteriorment descrit fent servir la funci\u00f3 FSCORES implementada en el programari Mplus 7 (Muth\u00e9n i Muth\u00e9n, 1998-2015<\/a>). Aquestes puntuacions latents es van fer servir a efectes d\u2019examinar les relacions multivariades objecte d\u2019inter\u00e8s. Aquesta manera de procedir va permetre considerar els errors de mesurament sense necessitat de configurar la totalitat de possibles variables latents com a tals en els models de regressi\u00f3 testats, q\u00fcesti\u00f3 que va permetre comptar amb una relaci\u00f3 entre casos i par\u00e0metres estimats superior al m\u00ednim aconsellat (Kline, 2011<\/a>). D\u2019aquesta manera, els s\u00edmptomes depressius i la pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 van ser respectivament considerades com a variables dependents en dos models de regressi\u00f3 especificats a Mplus 7 en els quals l\u2019edat, el g\u00e8nere, l\u2019IMC, l\u2019estat de salut percebut i el nivell de risc de pres\u00e8ncia de TCA van ser inclosos com a variables independents. En funci\u00f3 de la pres\u00e8ncia de variables tant dicot\u00f2miques (p. e., g\u00e8nere o nivell de risc de pres\u00e8ncia de TCA) com cont\u00ednues (p. e., les puntuacions dels factors latents) i tenint en compte a m\u00e9s el car\u00e0cter imbricat de les dades (ja que aquestes es van obtenir en diferents grups d\u2019alumnes), les an\u00e0lisis de regressi\u00f3 descrites es van fer utilitzant el m\u00e8tode de m\u00e0xima versemblan\u00e7a robusta (MLR, de l\u2019angl\u00e8s Maximum Likelihood Robust<\/em>) i la funci\u00f3 COMPLEX implementada en el programari Mplus 7 (Muth\u00e9n i Muth\u00e9n, 1998-2015<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els estad\u00edstics descriptius, les correlacions entre les variables d\u2019estudi, i les difer\u00e8ncies en aquestes en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el nivell de risc de TCA es mostren a la Taula 1. El 22\u2005% dels participants estava en situaci\u00f3 de risc de patir un TCA d\u2019acord amb els resultats derivats de l\u2019instrument de cribratge utilitzat (Morgan et al., 1999<\/a>). La pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 es correlacionava (i) de manera negativa amb l\u2019edat (r<\/em> = -.14, p<\/em> = .01) i (ii) de manera positiva amb l\u2019estat de salut percebut (r<\/em> = .10, p<\/em> = .05), la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici (r<\/em> = .23, p<\/em> < .001) i la simptomatologia depressiva (r<\/em> = .14, p<\/em> = .01). Al seu torn, la simptomatologia depressiva es correlacionava de manera negativa amb l\u2019estat de salut percebut (r<\/em> = -.18, p<\/em> = .01). Es van observar difer\u00e8ncies de magnitud moderada que afavorien (i) els homes en els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (d<\/em> = 0.47) i (ii) les dones en els nivells de simptomatologia depressiva (d<\/em> = 0.47). Aquestes difer\u00e8ncies van afavorir els participants classificats com en situaci\u00f3 de risc de patir un TCA davant dels qui no complien aquesta condici\u00f3 en el cas de (i) la simptomatologia depressiva (d<\/em> = 0.76) i (ii) els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (d<\/em> = 0.18); la magnitud d\u2019aquestes va ser moderada i trivial, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstics descriptius, an\u00e0lisi de difer\u00e8ncies i correlacions entre les variables d\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es van obtenir els seg\u00fcents \u00edndexs d\u2019ajustament per al model de mesurament: \u03c72<\/sup> = 58.238, gl = 19, \u03c72<\/sup>\/gl = 3.065, p<\/em> < ..001; CFII = .994; RMSEA = .077 [IC 90\u2005% = .055 a .100], p<\/em> = .023; WRMR = 0.773. Els resultats dels dos models de regressi\u00f3 especificats es presenten a la Taula 2. Els resultats del primer dels models esmentats van mostrar que ser home (\u03b2 = .267; IC 95\u2005% = .166 a .369; p<\/em> < .001), la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019exercici (\u03b2 = .198; IC 95\u2005% = .127 a .268; p<\/em> < .001) i la pres\u00e8ncia de simptomatologia depressiva (\u03b2 = .193; IC 95\u2005% = .098 a .288; p<\/em> < .001) explicaven positivament una proporci\u00f3 significativa de vari\u00e0ncia de la realitzaci\u00f3 d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3, i aquesta va ser del 18.30\u2005%. Els resultats del segon dels models testats van indicar que ser home (\u03b2 = -.200; IC 95\u2005% = -.284 a -.117; p<\/em> < .001) i l\u2019estat de salut percebut (\u03b2 = -.115; 95\u2005% IC 95\u2005% = -.208 a -.021; p<\/em> = .016) explicaven negativament una proporci\u00f3 significativa de vari\u00e0ncia de la simptomatologia depressiva, mentre que estar en situaci\u00f3 de risc de patir un TCA (\u03b2 = .281; IC 95\u2005% = .192 a .371; p<\/em> < .001) i la realitzaci\u00f3 d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (\u03b2 = .186; IC 95\u2005% = .111 a .261; p<\/em> < .001) contribu\u00efen positivament a explicar una proporci\u00f3 significativa de vari\u00e0ncia de l\u2019esmentada variable dependent. En concret, la vari\u00e0ncia explicada en aquest segon model va ser del 18.80\u2005%.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal que prediu la realitzaci\u00f3 d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 i la simptomatologia depressiva.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball va tenir per objectiu aprofundir en l\u2019an\u00e0lisi de la relaci\u00f3 entre la simptomatologia depressiva i els patrons problem\u00e0tics de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic. Les evid\u00e8ncies aportades indiquen que els resultats pr\u00e8viament reportats considerant els patrons esmentats com una addicci\u00f3 conductual (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>) resulten en gran manera replicables si aquests es consideren en funci\u00f3 de la persist\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3. En concret, les troballes presentades suggereixen que, amb independ\u00e8ncia del g\u00e8nere, l\u2019edat, l\u2019IMC, o la situaci\u00f3 de risc en termes de risc de pres\u00e8ncia de TCA, la simptomatologia depressiva s\u2019associaria de manera positiva amb la pr\u00e0ctica d\u2019exercici en situacions en les quals hi ha dany f\u00edsic o lesi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La principal difer\u00e8ncia entre els resultats reportats en l\u2019estudi de refer\u00e8ncia (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2022a<\/a>) i els que es presenten aqu\u00ed t\u00e9 a veure amb el fet que les mides d\u2019efecte de les relacions objecte d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n lleugerament inferiors en el present estudi. Aquesta difer\u00e8ncia es podria explicar a partir de la diferent naturalesa de la manifestaci\u00f3 del patr\u00f3 potencialment problem\u00e0tic de pr\u00e0ctica d\u2019exercici considerada en ambd\u00f3s estudis. En aquest sentit, es pot destacar que un dels components inherents a les addiccions conductuals al\u00b7ludeix a l\u2019\u00fas de l\u2019activitat en particular (en aquest cas, la pr\u00e0ctica d\u2019exercici) amb la finalitat de modificar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i, per tant, com una forma d\u2019afrontament (Griffiths, 2005<\/a>). \u00c9s per aix\u00f2 que seria fins a cert punt raonable que l\u2019exist\u00e8ncia dels estats d\u2019\u00e0nim negatius inherents als processos depressius (Derogatis, 2000<\/a>) pogu\u00e9s conduir a adoptar un patr\u00f3 de conducta caracteritzat m\u00e9s aviat per fer servir l\u2019activitat en q\u00fcesti\u00f3 amb la finalitat de millorar l\u2019esmentat estat d\u2019\u00e0nim que no pas per persistir en la pr\u00e0ctica en pres\u00e8ncia de dany o lesi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Es podria aportar una explicaci\u00f3 an\u00e0loga a l\u2019anterior en considerar els s\u00edmptomes depressius com una possible conseq\u00fc\u00e8ncia de la forma d\u2019exercici problem\u00e0tica examinada en el present estudi. En aquest sentit, un dels components espec\u00edfics de l\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici al\u00b7ludeix a la pres\u00e8ncia de conflictes originats pels h\u00e0bits de pr\u00e0ctica (Terry et al., 2004<\/a>). Addicionalment, hi ha evid\u00e8ncies que apunten a l\u2019esmentat component com un dels m\u00e9s estretament relacionats amb els s\u00edmptomes depressius (Sicilia et al., 2020<\/a>). Aix\u00f2 suggereix que les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives derivades de l\u2019adopci\u00f3 de patrons problem\u00e0tics de pr\u00e0ctica d\u2019exercici podrien ser m\u00e9s perjudicials en el sentit que que aquests indu\u00efssin a experimentar m\u00e9s s\u00edmptomes depressius quan els patrons esmentats involucressin alguns dels components no examinats en el present treball. En vista d\u2019aquest raonament, futurs estudis haurien de considerar l\u2019examen de la relaci\u00f3 existent entre la simptomatologia depressiva i els patrons problem\u00e0tics de pr\u00e0ctica d\u2019exercici considerant no algun dels seus components de manera a\u00efllada sin\u00f3, preferiblement, diversos alhora. Un cop conegut l\u2019extens nombre d\u2019aquests components (Sicilia et al., 2022<\/a>) i, en alguns casos, l\u2019alt grau d\u2019associaci\u00f3 existent entre aquests (Parastatidou et al., 2014<\/a>), una alternativa convenient de cara a l\u2019examen de la relaci\u00f3 objecte d\u2019inter\u00e8s seria utilitzar aproximacions centrades en la persona (Bergman i Andersson, 2010<\/a>). En concret, at\u00e8s que aquest tipus d\u2019aproximaci\u00f3 permetria comparar els nivells de simptomatologia depressiva entre grups d\u2019individus amb perfils similars establerts d\u2019acord amb els nivells mostrats en els diferents components implicats en els patrons problem\u00e0tics de pr\u00e0ctica d\u2019exercici (Sicilia et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

De les troballes obtingudes es deriva una clara implicaci\u00f3 relacionada amb la pr\u00e0ctica professional dels educadors f\u00edsics. En concret, els resultats presentats aconsellen la necessitat que aquests educadors prenguin consci\u00e8ncia d\u2019una doble possibilitat. En primer lloc, que l\u2019adopci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici com una forma d\u2019afrontament davant de la pres\u00e8ncia d\u2019estats depressius (Baker et al., 2021<\/a>) podria portar les persones que patissin aquesta mena d\u2019estats a practicar exercici en situacions en les quals no seria recomanable (i. e., en pres\u00e8ncia d\u2019algun tipus de dany f\u00edsic o estant lesionat\/ada). En segon lloc, que persistir a fer exercici en pres\u00e8ncia de dany o lesi\u00f3 podria contribuir a augmentar els nivells de simptomatologia depressiva. Sembla, per tant, procedent aconsellar que els professionals de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019exercici f\u00edsic estiguin atents a la possible pres\u00e8ncia de simptomatologia depressiva i a la persist\u00e8ncia en la realitzaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica esmentada en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 en les persones sota la seva tutela. Una possible manera de fer en el segon d\u2019aquests casos seria advertir dels perills potencials d\u2019aquesta manera d\u2019actuar (p. e., l\u2019agreujament\/cronificaci\u00f3 de la lesi\u00f3 o l\u2019empitjorament de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim).<\/p>\n\n\n\n

Una de les principals limitacions del present estudi ve marcada per les caracter\u00edstiques de l\u2019instrument utilitzat en l\u2019avaluaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 (Lichtenstein i Jensen, 2016<\/a>). En aquest sentit, \u00e9s possible que el fet que l\u2019\u00edtem utilitzat al\u00b7ludeixi a dues situacions diferents (i. e., l\u2019exist\u00e8ncia de problemes f\u00edsics i la pres\u00e8ncia de lesi\u00f3) n\u2019hagi pogut comprometre la comprensi\u00f3 adequada (Hayes i Coutts, 2020<\/a>; Kyriazos i Stalikas, 2018<\/a>). \u00c9s igualment possible que l\u2019\u00fas d\u2019un \u00edtem \u00fanic hagi suposat un increment no volgut de l\u2019error de mesurament, q\u00fcesti\u00f3 que podria haver condicionat el nivell de precisi\u00f3 dels resultats (Fuchs i Diamantopoulos, 2009<\/a>). En vista d\u2019aquesta limitaci\u00f3, futurs estudis haurien de corroborar les troballes presentades aqu\u00ed utilitzant instruments validats que permetessin una avaluaci\u00f3 m\u00e9s comprensiva de la conducta d\u2019inter\u00e8s. Una segona limitaci\u00f3 del present treball ve derivada del car\u00e0cter transversal i autoinformat de les dades analitzades. En vista d\u2019aquesta limitaci\u00f3, futurs estudis podrien examinar la relaci\u00f3 entre les variables d\u2019inter\u00e8s al llarg del temps utilitzant avaluacions complement\u00e0ries a les fetes aqu\u00ed. Exemples d\u2019aix\u00f2 serien les entrevistes cl\u00edniques (en el cas de la simptomatologia depressiva o del risc de TCA), el nivell de prevalen\u00e7a de lesi\u00f3 (Garc\u00eda Gonz\u00e1lez et al., 2015<\/a>), dades objectives derivades de l\u2019avaluaci\u00f3 de la condici\u00f3 f\u00edsica en el cas de l\u2019estat de salut, o les obtingudes a partir de l\u2019\u00fas de t\u00e8cniques d\u2019accelerometria en el cas del volum de pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic. Una tercera limitaci\u00f3 es deriva de les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques dels participants (i. e., estudiants universitaris), q\u00fcesti\u00f3 que dificulta la generalitzaci\u00f3 dels resultats. \u00c9s necessari, per tant, que futurs estudis abordin la q\u00fcesti\u00f3 plantejada aqu\u00ed considerant altres poblacions particularment rellevants en aquest context com, per exemple, individus cl\u00ednicament diagnosticats d\u2019algun tipus de TCA (Alcaraz\u2010Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2020<\/a>) o aquells inicialment sedentaris als quals es recomana la pr\u00e0ctica d\u2019exercici a efectes de mitigar la pres\u00e8ncia de simptomatologia depressiva (B\u00e9land et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, els resultats presentats suggereixen que la simptomatologia depressiva i la pr\u00e0ctica d\u2019exercici en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3 podrien estar moderadament i positivament relacionades. Aquestes troballes plantegen la necessitat d\u2019aprofundir en l\u2019estudi de les variables que podrien condicionar aquesta relaci\u00f3, aix\u00ed com en l\u2019examen del seu possible car\u00e0cter causal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu del present estudi va ser examinar la relaci\u00f3 entre la simptomatologia depressiva i la persist\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic en pres\u00e8ncia de dany f\u00edsic o lesi\u00f3. Es van analitzar dades aportades per 345 estudiants universitaris (52.50\u2005% dones) amb edats compreses entre 18 i 37 anys (Medat = 21.67; DTedat = 3.48) que van manifestar que feien […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[10521,10523,10522,10524,10525],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["addicci\u00f3 a l\u2019exercici<\/a>","depend\u00e8ncia a l\u2019exercici<\/a>","exercici m\u00f2rbid<\/a>","trastorns de la conducta aliment\u00e0ria<\/a>","trastorns depressius<\/a>"],"unlinked":["addicci\u00f3 a l\u2019exercici<\/span>","depend\u00e8ncia a l\u2019exercici<\/span>","exercici m\u00f2rbid<\/span>","trastorns de la conducta aliment\u00e0ria<\/span>","trastorns depressius<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023","modified":"Updated on 4 juliol 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2023 15:02","modified":"Updated on 4 juliol 2023 09:11"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58507\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=58507"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58507\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":59689,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58507\/revisions\/59689\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=58507"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=58507"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=58507"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}