{"id":5821,"date":"2020-09-27T18:46:37","date_gmt":"2020-09-27T18:46:37","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5821"},"modified":"2020-10-12T09:31:12","modified_gmt":"2020-10-12T09:31:12","slug":"relacio-entre-forca-i-autopercepcio-autonoma-en-accions-quotidianes-dadults-paraplegics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/relacio-entre-forca-i-autopercepcio-autonoma-en-accions-quotidianes-dadults-paraplegics\/","title":{"rendered":"Relaci\u00f3 entre for\u00e7a i autopercepci\u00f3 aut\u00f2noma en accions quotidianes d\u2019adults parapl\u00e8gics"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar si hi ha una relaci\u00f3 entre el desenvolupament de la for\u00e7a relativa i l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia en persones adultes amb paraplegia al cap de sis setmanes d\u2019una intervenci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica. Per a aix\u00f2, es va avaluar una mostra de vuit persones amb paraplegia, de les quals cinc eren homes i tres dones amb una mitjana de 29.5\u2009\u00b1\u20095.17 anys, amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar per sota D5, i que no practicaven activitat f\u00edsica pr\u00e8via. Es va utilitzar l\u2019\u00edndex de la for\u00e7a relativa per mesurar la capacitat corporal, aix\u00ed com el q\u00fcestionari de Barthel per avaluar l\u2019autonomia en les accions de la vida quotidiana. Els resultats van mostrar un coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson significatiu molt alt entre canvis en la for\u00e7a relativa i el q\u00fcestionari (.93), aix\u00ed com un 87.1\u2009% de coeficient de determinaci\u00f3. El percentatge de mitjana de variaci\u00f3 de la for\u00e7a relativa en els participants va augmentar un 25.52\u2009%, i un 16.54\u2009% d\u2019increment en la puntuaci\u00f3 del q\u00fcestionari. En conclusi\u00f3, hi ha una relaci\u00f3 directa entre la for\u00e7a relativa i l\u2019autopercepci\u00f3 de persones adultes amb paraplegia quant a la seva autonomia en la vida quotidiana, que demostra que un programa d\u2019intervenci\u00f3 comporta canvis significatius pel que fa a for\u00e7a relativa i autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> autonomia<\/span>, autonom\u00eda<\/span>, avaluaci\u00f3<\/span>, discapacidad f\u00edsica<\/span>, discapacitat f\u00edsica<\/span>, ejercicio<\/span>, exercici<\/span>, lesi\u00f3 medul\u00b7lar<\/span>, lesi\u00f3n medular<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En sentit general, hi ha diferents beneficis de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en persones amb discapacitat (Gallego et al., 2016<\/a>), com la millora de l\u2019autoconcepte i l\u2019autonomia; aix\u00ed mateix aquests beneficis es reflecteixen en la paraplegia (Kawanishi y Greguol, 2013<\/a>), sent important aquests factors per establir estrat\u00e8gies d\u2019inclusi\u00f3 social per a persones amb discapacitat f\u00edsica (Mac\u00edas Garc\u00eda y Gonz\u00e1lez L\u00f3pez, 2012<\/a>). En aquest estudi s\u2019afirma que l\u2019activitat f\u00edsica adaptada ha estat concebuda com un mitj\u00e0 rehabilitador, existint diferents recerques que estudien caracter\u00edstiques relacionades amb el rendiment (Castelli Correia de Campos et al., 2019<\/a>) i la qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha treballs que reporten que la for\u00e7a del tren superior \u00e9s fonamental en les accions quotidianes de persones amb paraplegia (Gottlob, 2008<\/a>), encara que el nombre de recerques sobre la incid\u00e8ncia de la for\u00e7a relativa en l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia en accions quotidianes en persones amb paraplegia \u00e9s molt esca\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n poques les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques que relacionen la for\u00e7a relativa i la percepci\u00f3 d\u2019autonomia. En aquest sentit, la for\u00e7a relativa es defineix com la capacitat d\u2019elevar i accelerar el moviment corporal (National Strength and Conditioning Association, NSCA). D\u2019altra banda, d\u2019acord amb Barrero, et al. (2005)<\/a>, s\u2019ent\u00e9n l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia com la pr\u00f2pia apreciaci\u00f3 d\u2019una persona sobre la seva capacitat funcional en les activitats de la seva vida quotidiana. <\/p>\n\n\n\n

Un estudi previ (Jim\u00e9nez, et al., 2007<\/a>) mostra similituds amb l\u2019objectiu d\u2019aquest treball, establint la influ\u00e8ncia que t\u00e9 la for\u00e7a-resist\u00e8ncia en la condici\u00f3 f\u00edsica en lesionats medul\u00b7lars en cadira de rodes en edats compreses entre els 22 i 39 anys, sent la for\u00e7a una capacitat f\u00edsica b\u00e0sica capa\u00e7 de a m\u00e9s d’incidir en l’\u00e0mbit bi\u00f2logic, tamb\u00e9 ho fa en altres parcel\u00b7les de la vida de les persones (Kawanishi i Greguol, 2013<\/a>). En tots aquests casos s\u2019indica que la for\u00e7a est\u00e0 relacionada amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019autonomia, Penninx et al. (2001)<\/a> mostren un estudi en el qual es comparen el desenvolupament de la for\u00e7a amb l\u2019autonomia i la prevenci\u00f3 de la discapacitat adquirida. Tanmateix, en les seves conclusions consideren que la resist\u00e8ncia, per sobre de la for\u00e7a, \u00e9s la capacitat f\u00edsica b\u00e0sica capa\u00e7 d\u2019atorgar autonomia i prevenir la discapacitat. D\u2019altra banda, hi ha estudis (Martins, et al., 2019<\/a>) que mostren la influ\u00e8ncia de l\u2019ergonomia en el desenvolupament d\u2019una activitat en persones amb discapacitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Referent als possibles efectes causats per la for\u00e7a resist\u00e8ncia en la for\u00e7a relativa, segons Jim\u00e9nez et al. (2007)<\/a>, aquesta no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019alterar la for\u00e7a m\u00e0xima, ni per tant, la for\u00e7a relativa. Es pot assenyalar que la difer\u00e8ncia entre for\u00e7a m\u00e0xima i for\u00e7a relativa es diferencia en el fet que per identificar aquesta \u00faltima, \u00e9s necessari dividir els quilos aixecats en la for\u00e7a m\u00e0xima pels quilos de pes corporal de l\u2019individu (Bompa, 2003<\/a>). \u00c9s rellevant ressaltar-ho, ja que el programa a utilitzar en aquest treball no experimentaria canvis ni en la for\u00e7a m\u00e0xima ni en la for\u00e7a relativa. Aix\u00ed, es constata que la relaci\u00f3 entre els factors psicol\u00f2gics i socials \u00e9s important en remarcar la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta capacitat f\u00edsica b\u00e0sica en aspectes de benestar i funcionals (Serra, 2011<\/a>). Tanmateix, no s\u2019ha trobat fins ara que la for\u00e7a relativa estigui relacionada amb el camp de l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en vista que estudis previs no aclarien si exercicis enfocats al desenvolupament de capacitats f\u00edsiques b\u00e0siques com la for\u00e7a, la resist\u00e8ncia, velocitat i flexibilitat podien tenir efectes positius en usuaris en cadira de rodes, es requereix emprar altres m\u00e8todes o sistemes d\u2019entrenament. D\u2019acord amb aquesta premissa, existeix una controv\u00e8rsia en la qual es planteja que \u201cel progr\u00e9s de la for\u00e7a m\u00e0xima no correspon a un augment equivalent de la for\u00e7a resist\u00e8ncia o la for\u00e7a r\u00e0pida, ja que de seguida s\u2019aprecia un successiu descens d\u2019aquestes mateixes capacitats espec\u00edfiques si l\u2019entrenament no es modifica\u201d (Mirella, 2001<\/a>, p\u00e0g. 54), la qual cosa indica si un entrenament enfocat al desenvolupament de la for\u00e7a resist\u00e8ncia pot tenir influ\u00e8ncia en la for\u00e7a relativa. De la mateixa manera, tampoc se sap quina relaci\u00f3 tenen els resultats de proves on interv\u00e9 principalment un grup muscular, amb els obtinguts en avaluar l\u2019activitat muscular del grup muscular oposat. A m\u00e9s, en la poblaci\u00f3 en general, no es coneix la relaci\u00f3 que guarda el desenvolupament de la for\u00e7a en la percepci\u00f3 subjectiva sobre altres factors que no siguin els de l\u2019autoconcepte f\u00edsic, considerant que s\u2019han d\u2019atendre altres sensacions que influeixin en el desenvolupament individual i col\u00b7lectiu de cada persona. A m\u00e9s, tampoc no es coneixen les percepcions de persones amb paraplegia quant a la seva autonomia i la relaci\u00f3 que pot tenir amb les capacitats f\u00edsiques b\u00e0siques. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar si hi havia una relaci\u00f3 entre el desenvolupament de la for\u00e7a relativa i l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia en persones adultes amb paraplegia, mesurant-la mitjan\u00e7ant el grup muscular de l\u2019espatlla, es va explorar si aquesta tenia relaci\u00f3 amb l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia en les accions quotidianes de persones adultes amb paraplegia. A m\u00e9s, es va explorar el grau de tal influ\u00e8ncia i es va trobar el percentatge mitj\u00e0 de variaci\u00f3 tant en la for\u00e7a relativa com en l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia despr\u00e9s d\u2019un programa d\u2019intervenci\u00f3 de sis setmanes. S\u2019hi afegeixen les particularitats de centrar-se en el desenvolupament d\u2019un tipus de for\u00e7a oposat a la for\u00e7a relativa, concretament la for\u00e7a resist\u00e8ncia (Bompa, 2003<\/a>; Jim\u00e9nez et al., 2007<\/a>). Aix\u00ed, tamb\u00e9 s\u2019orienta a veure el desenvolupament de la for\u00e7a relativa en el grup muscular de l\u2019espatlla, antagonista al grup muscular dorsal (Willmore i Costill, 2004), principal grup en les activitats de la vida di\u00e0ria de les persones amb paraplegia (Gottlob, 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Disseny de l\u2019estudi<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es desenvolupa un estudi gaireb\u00e9 experimental de seguiment longitudinal amb un disseny pre-post facto que s\u2019estableix a partir d\u2019una intervenci\u00f3 de 6 setmanes de durada. El programa d\u2019activitat f\u00edsica es va focalitzar en el treball de la for\u00e7a resist\u00e8ncia dels m\u00fasculs del tren superior, espec\u00edficament pectorals, dorsals, abdominals, b\u00edceps i tr\u00edceps. Els exercicis es van basar en la cal\u00b7list\u00e8nia i pes lliure amb manuelles principalment, seguint l\u2019estructura de quatre s\u00e8ries de 20 repeticions cadascuna, amb un descans de 40 segons entre cada s\u00e8rie igual com en l\u2019estudi realitzat per Willmore i Costill (2004).<\/p>\n\n\n\n

La figura 1 representa el disseny de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/h3>\n\n\n\n

La mostra era formada per vuit persones amb discapacitat fisicomotora, de les quals cinc eren homes i tres dones, amb un rang d\u2019edat entre 22 i 39 anys (29.5\u2009\u00b1\u20095.17), residents a la Comunitat de Madrid. Dins dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 es van especificar: a) tenir lesi\u00f3 medul\u00b7lar; b) lesi\u00f3 medul\u00b7lar per sota de D5; c) tenir escala ASIA C, D o E (American Spinal Injury Association, ASIA); d) abans de l\u2019estudi, no realitzar cap tipus d\u2019activitat fisicoesportiva en la seva vida quotidiana, i f) no experimentar canvis continus de pes previs a aquest estudi. Pel que fa als criteris d\u2019exclusi\u00f3, es van establir: no tenir discapacitat fisicomotora combinada amb una altra, aix\u00ed com no realitzar activitat f\u00edsica intensa en les seves ocupacions laborals.<\/p>\n\n\n\n

Totes les persones participants van ser pr\u00e8viament informades de totes les activitats que durien a terme en aquesta recerca, van signar el consentiment informat de voluntarietat i comprom\u00eds per a la seva participaci\u00f3. El protocol de l\u2019estudi compta amb l\u2019aprovaci\u00f3 del comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid, a m\u00e9s de seguir les pautes marcades per la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (2000).<\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/h3>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari de Barthel<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019autonomia a les accions de la vida quotidiana de les persones amb discapacitat es va aplicar el q\u00fcestionari de Barthel (Granger et al., 1979<\/a>). El q\u00fcestionari va estar integrat per 10 \u00edtems valorats mitjan\u00e7ant una escala del tipus Likert amb puntuaci\u00f3 de 0 a 4 cadascun, adaptat a les necessitats de l\u2019estudi, gr\u00e0cies a tractar-se d\u2019un q\u00fcestionari que permet l\u2019adaptaci\u00f3, aix\u00ed com escollir tant el nombre d\u2019\u00edtems com la puntuaci\u00f3, segons Barrero, Garc\u00eda-Arrioja i Ojeda (2005)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Els \u00edtems establerts al q\u00fcestionari van ser: bany personal, entrar i sortir de la dutxa, menjar, utilitzar el bany, pujar\/baixar escales, vestir-se, trasllat cadira\/llit, despla\u00e7ar-se sense cadira, despla\u00e7ar-se amb cadira de rodes, seure i aixecar-se de la cadira de rodes. Les puntuacions representaven: incapa\u00e7 de fer-ho (0), ho intenta per\u00f2 es troba insegur (1); certa ajuda necess\u00e0ria (2); m\u00ednima ajuda necess\u00e0ria (3), i totalment independent (4). El rang de puntuaci\u00f3, per tant, oscil\u00b7lava de 0 a 40 punts. Com m\u00e9s es puntuaven els participants, m\u00e9s autonomia consideraven tenir. De forma contr\u00e0ria, com menys es puntuaven, menor autonomia creien posseir.<\/p>\n\n\n\n

For\u00e7a relativa <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb la NSCA, la for\u00e7a relativa es defineix com la capacitat d\u2019elevar i accelerar el moviment corporal, sent el resultat de la for\u00e7a m\u00e0xima (FM\u00e0x<\/sub>\u2009=\u20091RM) dividit entre el pes corporal (PC).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va informar els participants sobre el proc\u00e9s a realitzar, i despr\u00e9s van emplenar el q\u00fcestionari de Barthel (QB), tenint en compte les consideracions explicades. <\/p>\n\n\n\n

Tot seguit, es va mesurar el pes corporal; les i els participants van ser pesats amb una b\u00e0scula amb marge d\u2019error d\u2019un gram per cada quilo de pes mesurat i les dades tamb\u00e9 van ser anotades, incloent el primer decimal (quilos i hectograms). La mesura es va realitzar en el mateix interval de temps per a cada participant, aix\u00ed com amb indument\u00e0ries iguals per a tots els mesuraments que constaven de roba interior, mitjons, pantalons i samarreta. Per mesurar en igualtat de condicions, es va procurar pesar tots els participants un temps posterior fixat a la darrera ingesta aliment\u00e0ria, ja que aquest \u00e9s un factor influent (Casanueva et al., 2008<\/a>). Aquesta dada es prenia en dues ocasions consecutives, i es considerava v\u00e0lida quan la b\u00e0scula marcava el mateix pes en ambdues. <\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, per mesurar la for\u00e7a m\u00e0xima es va realitzar l\u2019exercici de Press d\u2019espatlla frontal utilitzant una barra de 4,5 quilos i discos de pes variat. A l\u2019exercici, els participants executaven 10 repeticions amb la m\u00e0xima quantitat de pes que ells consideraven, calculant la for\u00e7a m\u00e0xima en el 70\u2009% d\u2019aquesta quantitat (Cronin i Hansen, 2005<\/a>). El procediment de 10 repeticions en comptes d\u2019una repetici\u00f3 m\u00e0xima es va utilitzar per tal de disminuir el risc de lesi\u00f3 en les i els participants ja que c\u00e0rregues superiors augmentaven el risc de lesions (Willmore i Costill, 2004). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019execuci\u00f3 consistia en el moviment de bra\u00e7os vertical partint des que aquests es trobaven en paral\u00b7lel a la superf\u00edcie del terra (flexi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 del colze a 90 graus), fins a la m\u00e0xima extensi\u00f3 a dalt (extensi\u00f3 total del colze). Els participants seien en una cadira comuna per a tothom, on el seu tronc hi quedava completament fix mitjan\u00e7ant cintes de velcro, amb la finalitat d\u2019evitar compensacions d\u2019altres m\u00fasculs que no fossin els requerits a l\u2019exercici (Monroy, 2011<\/a>). A m\u00e9s, es va utilitzar un cron\u00f2metre per establir el mateix temps exacte de descans entre les possibles repeticions de l\u2019exercici que van realitzar alguns dels participants, at\u00e8s que en algunes ocasions van realitzar l\u2019exercici i quan el van acabar van considerar que podien aixecar m\u00e9s pes. Concretament, es va establir un temps de tres minuts de descans, apropiat per assolir la m\u00e0xima efic\u00e0cia en el m\u00e8tode de la for\u00e7a m\u00e0xima (Bompa, 2003<\/a>). Finalment, en funci\u00f3 d\u2019aquestes dades es va registrar l\u2019\u00edndex de for\u00e7a relativa, el qual era el resultat obtingut de la divisi\u00f3 dels quilos de pes m\u00e0xim aixecats entre els quilos del pes corporal de cadascun dels participants, i s\u2019anotava en un full de dades. <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s dels mesuraments, els participants van comen\u00e7ar el programa d\u2019activitat f\u00edsica que constava d\u2019exercicis dedicats al desenvolupament de la for\u00e7a, resist\u00e8ncia, velocitat i flexibilitat (Mirella, 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 es va estructurar en nou sessions d\u2019una hora de durada cadascuna, tres vegades a la setmana. Despr\u00e9s de tres setmanes, es van mesuraar els valors de les variables. L\u2019endem\u00e0, es va reprendre la segona part del programa que estava format de les nou sessions restants. Finalment, a les sis setmanes es va fer la tercera i darrera mesura de les variables. Es van establir tres mesuraments amb la finalitat de comprovar si els canvis produ\u00efts entre el tercer i el primer seguien un ordre coherent durant la fase mitjana del proc\u00e9s experimental (Arnau i Bono, 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/h3>\n\n\n\n

El registre de les dades es va dur a terme mitjan\u00e7ant el programa Microsoft Excel 2010 Professional Plus, i la seva an\u00e0lisi estad\u00edstica amb el programa SPSS versi\u00f3 22. Les dades complien una distribuci\u00f3 normal d\u2019acord amb la prova de Shapiro Wilk (Pedrosa et al., 2015<\/a>). En ser longitudinal, mitjan\u00e7ant el model lineal general (Arnau i Bono, 2008<\/a>) es van analitzar mesures repetides, amb un nivell de significaci\u00f3 establert p\u2009<\u2009.05, per comprovar si hi havia difer\u00e8ncies significatives en els canvis en la for\u00e7a relativa i la puntuaci\u00f3 al QB al llarg del proc\u00e9s, afegint l\u2019ajustament d\u2019interval de Bonferroni per comparar per parells entre les tres mesures de l\u2019estudi pre, intermedi i post (Gil, 2015<\/a>). A m\u00e9s, es va aplicar el coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson per extreure el tipus de relaci\u00f3 en els canvis produ\u00efts entre ambdues variables (Pedrosa et al., 2015<\/a>). Per a la interpretaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de relaci\u00f3, es van considerar els valors de <\u2009.20 com a molt baix; entre .20 i .39 com a baix; entre .40 i .59 com a moderat; entre .60 i .79 com a alt; i entre .80 i 1 com a molt alt (Morrow et al., 2005<\/a>). De la mateixa manera, es va extreure el coeficient de determinaci\u00f3 per obtenir el percentatge de confiabilitat que els possibles canvis en la for\u00e7a relativa repercutissin en el canvi en la puntuaci\u00f3 al QB (Pedrosa et al., 2015<\/a>). Mentre que, per establir els percentatges mitjans de variaci\u00f3, es van calcular els percentatges de cada participant per despr\u00e9s sumar-los i dividir aquesta suma entre la mostra de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Evoluci\u00f3 en la for\u00e7a relativa i el QB entre les mesures primera i darrera<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

A la taula 1, els participants de l\u2019estudi van mostrar canvis tant en la seva for\u00e7a relativa com al QB. En la for\u00e7a relativa, es van observar canvis positius excepte en els participants 4 i 6. D\u2019altra banda, al QB es presenten canvis positius despr\u00e9s de la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En la for\u00e7a relativa, la seva operativitat va transc\u00f3rrer en un rang il\u00b7limitat, mentre que al QB el rang de resposta oscil\u00b7lava entre 0 i 40. Finalment, la taula 2 mostra que es van produir canvis significatius en les dues variables de l\u2019estudi, sent m\u00e9s marcats en la for\u00e7a relativa que en les puntuacions del QB.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Valors descriptius<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019acord amb els resultats obtinguts, hi va haver una correlaci\u00f3 directa entre la for\u00e7a relativa i les puntuacions del QB (r\u2009=\u2009.933), que es va considerar molt alta, el que demostra que els canvis de la for\u00e7a relativa en cadascun dels participants estan relacionats amb les puntuacions al QB al llarg de les tres mesures de dades de l\u2019estudi. Aix\u00ed, el coeficient de determinaci\u00f3 va presentar un valor d\u2019alta influ\u00e8ncia (R\u00b2\u2009=\u20090.871), la qual cosa va demostrar que existeix un 87.1\u2009% de probabilitat que, al llarg de les tres mesures, la variabilitat produ\u00efda en la puntuaci\u00f3 del QB s\u2019expliqu\u00e9s pels canvis que es produ\u00efen en la for\u00e7a relativa.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest article es va centrar en analitzar la relaci\u00f3 que tenia la for\u00e7a relativa en l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia en les accions quotidianes de persones adultes amb paraplegia. A m\u00e9s, se\u2019n volia explorar el grau, aix\u00ed com trobar la mitjana del percentatge de variaci\u00f3 en la for\u00e7a relativa i en l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia, per separat. <\/p>\n\n\n\n

El resultat m\u00e9s rellevant de l\u2019estudi va ser l\u2019afirmaci\u00f3 que els canvis produ\u00efts en la for\u00e7a relativa es relacionen, de forma considerable, amb l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia d\u2019aquesta poblaci\u00f3. D\u2019altra banda, l\u2019augment percentual de mitjana grupal en la for\u00e7a relativa va suposar una millora substancial. <\/p>\n\n\n\n

En contrast amb recerques pr\u00e8vies (Serra, 2011<\/a>), aquest treball mostra canvis en relaci\u00f3 amb la for\u00e7a relativa. D\u2019acord amb els resultats obtinguts hi va haver canvis significatius en la for\u00e7a relativa despr\u00e9s de sis setmanes d\u2019intervenci\u00f3 en persones amb paraplegia; tanmateix, hi ha estudis en poblaci\u00f3 amb discapacitat intel\u00b7lectual on el seu rendiment \u00e9s menor despr\u00e9s de realitzar proves de for\u00e7a (Cabeza Ruiz i Castro Lemus, 2017<\/a>), per tant, s\u2019ha de ser cautel\u00f3s en generalitzar la informaci\u00f3. En aquest sentit, la intervenci\u00f3 proposada \u00e9s susceptible de provocar canvis significatius en adults amb paraplegia que no practiquin cap altra activitat f\u00edsica m\u00e9s enll\u00e0 de la del programa, ni activitat f\u00edsica pr\u00e8via a aquest. <\/p>\n\n\n\n

Prenent com a refer\u00e8ncia estudis previs, Jim\u00e9nez et al. (2007)<\/a> van investigar la infer\u00e8ncia de la for\u00e7a resist\u00e8ncia en la velocitat i la fatiga, per la qual cosa es considera que el desenvolupament de la for\u00e7a relativa guarda uns canvis proporcionals juntament amb aquests dos factors en l\u2019autonomia de les persones adultes amb paraplegia. En el programa d\u2019activitat f\u00edsica motiu estudiat, la for\u00e7a resist\u00e8ncia es va entrenar i va causar canvis positius en la for\u00e7a relativa. No obstant, altres autories en el seu estudi afirmen que no hi ha cap tipus d\u2019incid\u00e8ncia. Mirella (2001)<\/a> no extreu conclusions exactes sobre la influ\u00e8ncia de la for\u00e7a relativa en l\u2019autonomia, motiu pel qual aquests resultats difereixen dels estudis previs. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important emfatitzar que la bibliografia relacionada amb la for\u00e7a relativa en persones amb discapacitat f\u00edsica \u00e9s escassa, la qual cosa implica un repte per desenvolupar recerques on es treballi amb aquest col\u00b7lectiu. En aquest sentit, es poden identificar diferents estudis on es realitzen mesuraments en relaci\u00f3 amb la for\u00e7a en usuaris de cadira de rodes (Wilbanks i Bickel, 2016; Cabeza Ruiz i Castro Lemus, 2017<\/a>), tanmateix aquests no estan centrats en la for\u00e7a relativa. <\/p>\n\n\n\n

Atenent a les caracter\u00edstiques del programa d\u2019activitat f\u00edsica, es coincideix amb Hicks et al. (2003)<\/a> pel que fa a no experimentar canvis significatius en la primera etapa del seu programa, per la qual cosa es podria considerar que l\u2019autopercepci\u00f3 i la percepci\u00f3 externa podrien guardar discrep\u00e0ncies sobre l\u2019autonomia tenint en compte la intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, Hicks et al. (2003)<\/a> estableix un programa d\u2019activitat f\u00edsica de 9 mesos de durada amb dues sessions setmanals per observar la possible transfer\u00e8ncia del desenvolupament de la for\u00e7a a l\u2019autonomia; no obstant, en aquest estudi a les tres setmanes es mostraven canvis tenint en compte que en ambdues recerques les i els participants no practicaven cap activitat f\u00edsica pr\u00e8via.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al registre de les dades referents a la for\u00e7a relativa, es recomana l\u2019\u00fas de recursos com el MuscleLab com a eina fiable per con\u00e8ixer la for\u00e7a m\u00e0xima, perqu\u00e8 d\u2019acord amb Padull\u00e9s i L\u00f3pez (2011)<\/a>, aquesta \u00e9s capa\u00e7 de detectar i descriure els esdeveniments que succeeixen en la contracci\u00f3 muscular. Aix\u00ed, es podria corroborar amb la m\u00e0xima seguretat possible que cada participant utilitzava les seves fibres musculars implicades en l\u2019esfor\u00e7 a la m\u00e0xima contracci\u00f3 possible. <\/p>\n\n\n\n

Referent al pes corporal, es van trobar dues limitacions concretes. La primera \u00e9s la variaci\u00f3 del pes al llarg del proc\u00e9s. Encara que van ser canvis lleus de pes i difer\u00e8ncies no significatives (.231\u2009>\u2009.05), les oscil\u00b7lacions de pes dels participants van transc\u00f3rrer des d\u2019un guany de 0.6 quilos fins a una p\u00e8rdua d\u20191.6 quilos. La segona limitaci\u00f3 es va trobar en les hores d\u2019ingesta pr\u00e8vies a la pesada a la b\u00e0scula. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019adher\u00e8ncia al programa va ser d\u2019un 72.7\u2009%, percentatge que es refereix a la quantitat de participants que van realitzar el programa d\u2019activitat f\u00edsica complet, ja que tres dels participants van abandonar l\u2019estudi per circumst\u00e0ncies personals; aquests abandonaments no influeixen en els resultats ja que en aquests casos nom\u00e9s s\u2019havia efectuat la primera presa de dades. En aquest sentit, \u00e9s pertinent aprofundir en el tema amb una mostra m\u00e9s gran mitjan\u00e7ant futures l\u00ednies de recerca que permetin comparar els diferents tipus de for\u00e7a i saber la que influiria m\u00e9s en factors com l\u2019autonomia o l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia de persones amb paraplegia, aix\u00ed com en estudis centrats en l\u2019autopercepci\u00f3 en aquesta poblaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Pel que fa a la for\u00e7a relativa i l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia, despr\u00e9s de sis setmanes d\u2019intervenci\u00f3 es troben canvis significatius que repercuteixen en la millora del desenvolupament de les activitats quotidianes. Es recomanen l\u2019\u00fas del QB i el mesurament de la for\u00e7a relativa com a eines de control i seguiment d\u2019un programa d\u2019activitat f\u00edsica i for\u00e7a en persones amb paraplegia, tant per a la seva iniciaci\u00f3 com per establir els canvis funcionals durant el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 i recuperaci\u00f3. En aquest sentit, \u00e9s important assenyalar la necessitat d\u2019establir objectius clars a l\u2019hora de desenvolupar una intervenci\u00f3, incorporar exercicis de for\u00e7a i resist\u00e8ncia en els programes dirigits a usuaris en cadira de rodes, aix\u00ed com tenir en compte l\u2019autopercepci\u00f3 de l\u2019autonomia de cara a millorar la seva qualitat de vida. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019agraeix la col\u00b7laboraci\u00f3 de les i els participants i de la instituci\u00f3 ASPIMIP per poder dur a terme aquest estudi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar si hi ha una relaci\u00f3 entre el desenvolupament de la for\u00e7a relativa i l\u2019autopercepci\u00f3 d\u2019autonomia en persones adultes amb paraplegia al cap de sis setmanes d\u2019una intervenci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica. Per a aix\u00f2, es va avaluar una mostra de vuit persones amb paraplegia, de les quals cinc eren homes […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[629,470,487,630,634,631,262,633,632],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["autonom\u00eda<\/a>","autonomia<\/a>","avaluaci\u00f3<\/a>","discapacidad f\u00edsica<\/a>","discapacitat f\u00edsica<\/a>","ejercicio<\/a>","exercici<\/a>","lesi\u00f3 medul\u00b7lar<\/a>","lesi\u00f3n medular<\/a>"],"unlinked":["autonom\u00eda<\/span>","autonomia<\/span>","avaluaci\u00f3<\/span>","discapacidad f\u00edsica<\/span>","discapacitat f\u00edsica<\/span>","ejercicio<\/span>","exercici<\/span>","lesi\u00f3 medul\u00b7lar<\/span>","lesi\u00f3n medular<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 setembre 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 setembre 2020 18:46","modified":"Updated on 12 octubre 2020 09:31"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5821\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5821"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5821\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7352,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5821\/revisions\/7352\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}