{"id":5815,"date":"2020-09-27T18:45:17","date_gmt":"2020-09-27T18:45:17","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5815"},"modified":"2020-10-12T09:42:04","modified_gmt":"2020-10-12T09:42:04","slug":"intervencio-nutricional-durant-la-lesio-muscular-en-funcio-de-la-fisiopatologia-article-de-revisio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/intervencio-nutricional-durant-la-lesio-muscular-en-funcio-de-la-fisiopatologia-article-de-revisio\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 nutricional durant la lesi\u00f3 muscular en funci\u00f3 de la fisiopatologia: article de revisi\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La lesi\u00f3 genera costos f\u00edsics, emocionals i econ\u00f2mics, per la qual cosa s\u2019han buscat estrat\u00e8gies per escur\u00e7ar al m\u00e0xim el per\u00edode de recuperaci\u00f3. Una eina infrautilitzada \u00e9s la nutricional. Es presenta una revisi\u00f3 de la literatura cient\u00edfica mitjan\u00e7ant una recerca a 4 bases de dades (Pubmed\/MEDLINE, Epistemonikos, Embase i Sportdiscus<\/em>) sobre la fisiopatologia de la lesi\u00f3 muscular i la seva modulaci\u00f3 nutricional. Es descriuen canvis locals intervinguts per c\u00e8l\u00b7lules i mediadors inflamatoris, i canvis secundaris en la composici\u00f3 corporal. Les intervencions nutricionals publicades comprenen l\u2019augment de les prote\u00efnes de la dieta i ajustament de carbohidrats d\u2019acord amb la seva menor despesa energ\u00e8tica. No hi ha estudis que hagin avaluat directament l\u2019\u00fas de suplements durant la lesi\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que hi ha evid\u00e8ncia indirecta, la majoria favorable, en sarcop\u00e8nia i recuperaci\u00f3 muscular. La intervenci\u00f3 nutricional durant la lesi\u00f3 \u00e9s fonamental per disminuir les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives de la inactivitat, la qual ha de ser indicada de manera individualitzada.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> immunomodulaci\u00f3<\/span>, inflamaci\u00f3<\/span>, inflamaci\u00f3n<\/span>, inmunomodulaci\u00f3n<\/span>, lesiones<\/span>, lesions<\/span>, nutrac\u00e9uticos<\/span>, nutrici\u00f3<\/span>, nutrici\u00f3n<\/span>, nutric\u00e8utics<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019aparici\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 \u00e9s una situaci\u00f3 que, si b\u00e9 es tracta d\u2019evitar, \u00e9s inherent a la vida de l\u2019esportista. No nom\u00e9s involucra costos f\u00edsics, sin\u00f3 tamb\u00e9 emocionals i econ\u00f2mics, tant pel jugador com per a la instituci\u00f3, com \u00e9s el cas dels esports (Wall et al., 2014<\/a>). Se sap que la meitat de les lesions esportives poden considerar-se greus, amb una mitjana d\u2019inactivitat superior a 3 setmanes sense entrenar ni competir (Tipton, 2015<\/a>). Tota lesi\u00f3 prolongada implica per\u00edodes de rep\u00f2s, generant p\u00e8rdua de massa, for\u00e7a i funci\u00f3 muscular (Pierre et al., 2016<\/a>), pel que tota intervenci\u00f3 per disminuir el per\u00edode d\u2019immobilitat ser\u00e0 important. D\u2019altra banda, el retorn a la competici\u00f3 pot retardar-se encara m\u00e9s per l\u2019atr\u00f2fia muscular i l\u2019augment de greix abdominal, el que pot tardar diverses setmanes en resoldre\u2019s. Aquesta acumulaci\u00f3 de teixit adip\u00f3s \u201cno desitjat\u201d s\u2019agreuja per la reducci\u00f3 de la taxa metab\u00f2lica local del teixit fet malb\u00e9 i per una disminuci\u00f3 en la sensibilitat del m\u00fascul a la insulina (Abadi et al., 2009<\/a>; Pierre et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Avui dia hi ha diversos tractaments per afavorir i escur\u00e7ar el per\u00edode de recuperaci\u00f3, tals com la crioter\u00e0pia, massoter\u00e0pia, electro estimulaci\u00f3 muscular i acupuntura entre d\u2019altres (Dupuy et al., 2018<\/a>). D\u2019altra banda, s\u2019ha intentat investigar nous tractaments per escur\u00e7ar la recuperaci\u00f3, com \u00e9s el cas del plasma ric en plaquetes, anticossos monoclonals que inactiven citocines inflamat\u00f2ries o la injecci\u00f3 local de factors de creixement entre altres t\u00e8cniques invasives. Moltes d\u2019aquestes  tenen un alt cost, i presenten eventuals complicacions i efectes adversos (Bachl et al.<\/em>, 2009<\/a>; Mehrabani et al., 2019<\/a>; St\u00f6llberger i Finsterer, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Un aspecte poc estudiat, i per moments subestimat, \u00e9s el factor nutricional. L\u2019alimentaci\u00f3 adequada durant el per\u00edode de la lesi\u00f3 no nom\u00e9s pot ajudar a prevenir l\u2019acumulaci\u00f3 de greix abdominal, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podria optimitzar el proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 dels teixits i disminuir l\u2019atr\u00f2fia muscular. Des de fa diversos anys que se sap que l\u2019alimentaci\u00f3 pot activar o inactivar l\u2019expressi\u00f3 del nostre genoma. Un clar exemple \u00e9s el de la leucina, un amino\u00e0cid essencial que s\u2019obt\u00e9 dels aliments que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019activar la via mTOR, activant la s\u00edntesi proteica, per la qual cosa \u00e9s utilitzat per molts esportistes per guanyar massa muscular (Duan et al.<\/em>, 2015<\/a>; Li et al., 2011<\/a>).  Si fos possible planificar amb l\u2019esportista lesionat una pauta aliment\u00e0ria amb una adequada aportaci\u00f3 de prote\u00efnes, aliments amb propietats antiinflamat\u00f2ries o que fossin capa\u00e7os de modular la resposta immune, es podria optimitzar el per\u00edode de recuperaci\u00f3, aconseguint regeneraci\u00f3 tissular de millor qualitat en el menor temps possible.<\/p>\n\n\n\n

Des de fa segles, moltes cultures han utilitzat aliments amb possibles efectes antiinflamatoris. Tanmateix, en la seva gran majoria manquen d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica per poder recomanar-ho als esportistes. No nom\u00e9s es desconeixen la seva utilitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 el seu mecanisme d\u2019acci\u00f3, la dosi adequada o els possibles efectes adversos. \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s molt important disposar d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica de la major qualitat possible per poder recomanar-los amb la seguretat de la seva efic\u00e0cia evitant aix\u00ed resultats desfavorables.<\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys, s\u2019han dut a terme estudis que comproven els efectes immunomoduladors i antiinflamatoris de certs aliments, la majoria d\u2019ells realitzats en pacients amb sarcop\u00e8nia o en recuperaci\u00f3 muscular despr\u00e9s d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019exercici exc\u00e8ntric (Beaudart et al., 2017<\/a>; 2018<\/a>; Chevalley et al., 2010<\/a>; Colonetti et al., 2016<\/a>; Cooke et al., 2010<\/a>; Sousa  et al., 2013<\/a>). La seva aplicaci\u00f3 en la medicina de l\u2019esport, espec\u00edficament durant una lesi\u00f3 esportiva, \u00e9s una \u00e0rea poc desenvolupada, per\u00f2 amb un enorme potencial com a l\u00ednia futura de recerca, considerant la disminuci\u00f3 de costos personals i econ\u00f2mics que comporta aquesta intervenci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3, l\u2019objectiu de la present revisi\u00f3 \u00e9s detallar la fisiopatologia de la lesi\u00f3 muscular en cada una de les seves etapes, per despr\u00e9s exposar els aspectes m\u00e9s importants a considerar en el moment de realitzar una intervenci\u00f3 nutricional basada en l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica disponible. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Estudi descriptiu transversal d\u2019articles publicats mitjan\u00e7ant una revisi\u00f3 narrativa. Es va realitzar una recerca entre febrer i juliol de 2019 a 4 bases de dades (Pubmed\/MEDLINE, Epistemonikos, Embase<\/em> i Sportdiscus<\/em>) d\u2019articles cient\u00edfics referents a la fisiopatologia de la lesi\u00f3 muscular i la seva intervenci\u00f3 nutricional durant la fase de recuperaci\u00f3. Es van incloure publicacions des de l\u2019inici de la indexaci\u00f3 privilegiant la cerca de revisions sistem\u00e0tiques i de metan\u00e0lisi dels \u00faltims 3 anys d\u2019acord amb la classificaci\u00f3 de la qualitat de l\u2019evid\u00e8ncia vigent en l\u2019actualitat. Es van excloure publicacions que no estiguessin en castell\u00e0 o angl\u00e8s, com tamb\u00e9 aquelles que no estiguessin disponibles en bases de dades electr\u00f2niques. Inicialment es va realitzar una recerca de paraules clau mitjan\u00e7ant l\u2019eina Mesh com injury, athletic injuries, sports injury, nutrition, muscle regeneration, creatine, protein, whey protein, beta-hydroxy-beta-methylbutyrate, HMB, curcumin, vitamin D, Fatty Acids, Omega-3, Montmorency tart cherry <\/em>i tart cherry<\/em>. Posteriorment  es va realitzar una nova cerca emprant  operadors booleans com : \u201cnutrition\u201d OR \u201csports nutrition\u201d AND \u201cinj*\u201d, \u201cAthletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d AND \u201cSports Nutritional Sciences\u201d, \u201cAthletic Inj*\u201d AND \u201cnutrition\u201d, \u201cmuscle Inj*\u201d AND \u201cnutrition\u201d, \u201cprotein\u201d AND \u201cathletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d, \u201ccreatine\u201d AND \u201cathletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d, \u201ccurcumin\u201d AND \u201cathletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d,  \u201cFatty Acids, Omega-3\u201d AND \u201cathletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d, \u201cvitamin D\u201d AND \u201cathletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d, \u201ctart cherry\u201d OR \u201cmontmorency tart cherry\u201d AND \u201cathletic Inj*\u201d OR \u201csports inj*\u201d.<\/em> Es van trobar 21.498 articles, dels quals es van eliminar estudis duplicats i aquells que no corresponien als objectius de l\u2019estudi, resultant finalment 202 publicacions que van ser finalment considerades en la revisi\u00f3. Als articles de revisi\u00f3 trobats es va rec\u00f3rrer als estudis primaris considerats per l\u2019autoria. En cas de no trobar estudis l\u2019objectiu directe dels quals fos la lesi\u00f3 esportiva, es va buscar la millor evid\u00e8ncia indirecta disponible, com la intervenci\u00f3 nutricional en la recuperaci\u00f3 de la inflamaci\u00f3 muscular, sarcop\u00e8nia en adults grans o en pacients hospitalitzats despr\u00e9s de cirurgies. Un resum de l\u2019estrat\u00e8gia de recerca es mostra a la figura 1.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Resum de la metodologia i cerca de la informaci\u00f3<\/em><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Esquema de les fases de la lesi\u00f3 muscular. Es desenvolupen de manera simult\u00e0nia, encavalcant-se entre elles, sent dif\u00edcil de delimitar l\u2019inici i final de cadascuna<\/em><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

No es van trobar revisions sistem\u00e0tiques ni assajos cl\u00ednics aleatoris referents a la intervenci\u00f3 nutricional durant la lesi\u00f3 esportiva, la qual cosa impossibilita la realitzaci\u00f3 de revisions sistem\u00e0tiques referents al tema. Nom\u00e9s es van trobar 5 revisions narratives del tema (Close et al., 2019<\/a>; Medina et al.,2014;<\/a> Tipton, 2010<\/a>; 2015<\/a>; Wall et al., 2014<\/a>), descrivint de manera general possibles intervencions nutricionals durant el per\u00edode de recuperaci\u00f3. D\u2019altra banda, es van trobar 152 articles relacionats amb suplements que podien ser \u00fatils considerant els seus possibles mecanismes d\u2019acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Canvis locals al lloc de la lesi\u00f3 muscular<\/strong> <\/h3>\n\n\n\n

Fisiopatologia de la lesi\u00f3 muscular <\/h4>\n\n\n\n

Si b\u00e9 hi ha diverses classificacions, una de les m\u00e9s utilitzades divideix els canvis de la lesi\u00f3 muscular en tres fases, que se sobreposen, sent dif\u00edcil poder-ne delimitar l\u2019inici i final ja que ocorren de manera simult\u00e0nia. L\u2019etapa d\u2019inflamaci\u00f3<\/em> s\u2019inicia des del moment de la lesi\u00f3 fins al set\u00e8 dia, participant-hi neutr\u00f2fils, macr\u00f2fags i limf\u00f2cits. La fase de regeneraci\u00f3<\/em> es considera aproximadament des del segon fins al set\u00e8 dia, quan hi ha l\u2019activaci\u00f3 i proliferaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit (stem cells musculars<\/em>) que migren i es fusionen amb les fibres musculars. Finalment, hi ha la fase de remodelaci\u00f3<\/em> que involucra des del cinqu\u00e8 dia fins a la quarta setmana, quan es formen i es regeneren fibres musculars i la matriu extracel\u00b7lular (Cheng et al., 2008<\/a>). Aquestes fases apareixen sintetitzades a la figura 2.<\/p>\n\n\n\n

1) Etapa d\u2019inflamaci\u00f3  <\/p>\n\n\n\n

Immediatament despr\u00e9s de produir-se la lesi\u00f3, s\u2019inicia una resposta inflamat\u00f2ria, la qual t\u00e9 una durada variable, des d\u2019algunes hores fins a diversos dies depenent del tipus i severitat del mal (Tipton, 2010<\/a>). La primera etapa del proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 \u00e9s anomenada inflamaci\u00f3, i est\u00e0 intervinguda per l\u2019activaci\u00f3 del complement, els mast\u00f2cits i els neutr\u00f2fils, que formen part de la primera l\u00ednia de defensa del sistema immune.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Resum dels articles seleccionats<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es caracteritza per la necrosi de les fibres danyades, les quals alliberen el seu contingut a l\u2019espai extracel\u00b7lular incloent factors quimiot\u00e0ctics que atreuen les c\u00e8l\u00b7lules inflamat\u00f2ries.<\/p>\n\n\n\n

El sistema del complement \u00e9s el primer sensor del dany muscular, i s\u2019activa al cap de pocs segons d\u2019ocorreguda la lesi\u00f3. La seva activaci\u00f3 permet l\u2019arribada de neutr\u00f2fils i macr\u00f2fags al dany (Frenette et al., 2000<\/a>). D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019activen els mast\u00f2cits, la desgranulaci\u00f3 dels quals \u00e9s una de les respostes m\u00e9s precoces del sistema immune innat. Una vegada activades, els mast\u00f2cits alliberen citocines inflamat\u00f2ries, com el factor de necrosi tumoral \u03b1 (TNF-\u03b1), interleucina 1 (IL-1) i histamina, que al seu torn recluten, a m\u00e9s mast\u00f2cits, neutr\u00f2fils i altres c\u00e8l\u00b7lules inflamat\u00f2ries (Yang et al., 2018<\/a>). Finalment, els neutr\u00f2fils s\u00f3n una de les c\u00e8l\u00b7lules inflamat\u00f2ries m\u00e9s importants en etapes precoces despr\u00e9s d\u2019una lesi\u00f3. Igual com els mast\u00f2cits, s\u00f3n activats al m\u00fascul esquel\u00e8tic, alliberant citocines inflamat\u00f2ries com TNF-\u03b1, IFN-\u03b3 i IL-1\u03b2. La seva activaci\u00f3 \u00e9s molt r\u00e0pida, envaint les fibres danyades dins de les primeres 2 hores d\u2019ocorregut el dany. El nombre de neutr\u00f2fils arriba al seu m\u00e0xim entre 6 i 24 hores despr\u00e9s de la lesi\u00f3 i declina r\u00e0pidament entre 72 a 96 hores (Arango et al., 2014<\/a>). Aquests neutr\u00f2fils temporalment empitjoren el dany muscular i retarden la seg\u00fcent etapa de la regeneraci\u00f3 cel\u00b7lular en alliberar IL-1 i IL-8 que indueix l\u2019arribada de macr\u00f2fags al lloc de la inflamaci\u00f3 (Yang et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

2) Segona etapa. <\/strong>Proliferaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Es caracteritza per l\u2019activaci\u00f3 i proliferaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit (stem cells)<\/em> musculars, associada a l\u2019arribada de macr\u00f2fags i limf\u00f2cits T. Les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit estan encarregades de la regeneraci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules musculars. Es troben ubicades dins de la l\u00e0mina basal envoltant les miofibres, just entre la membrana basal del m\u00fascul i la l\u00e0mina basal. S\u00f3n presents a tots els m\u00fasculs esquel\u00e8tics i estan associades a tota mena de fibres musculars, per\u00f2 no totes amb igual distribuci\u00f3. Per exemple, el percentatge de c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit al m\u00fascul soli adult (fibres lentes) s\u00f3n dues a tres vegades m\u00e9s abundants que al m\u00fascul tibial anterior (fibres r\u00e0pides). D\u2019altra banda, el seu nombre va disminuint amb el pas dels anys, el que explicaria que la capacitat regenerativa del m\u00fascul esquel\u00e8tic davant d\u2019un dany es redueixi significativament amb l\u2019edat (J\u00e4rvinen et al., 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els macr\u00f2fags s\u00f3n produ\u00efts a la medul\u00b7la \u00f2ssia com a mon\u00f2cits, els quals s\u00f3n reclutats per l\u2019acci\u00f3 dels neutr\u00f2fils. Comencen a veure\u2019s des de les 24 hores de produ\u00efda la lesi\u00f3 incrementant-se 2 dies despr\u00e9s, per despr\u00e9s minvar r\u00e0pidament fins al cinqu\u00e8 dia (Tidball, 2005<\/a>). Els macr\u00f2fags juguen un rol primordial en la regulaci\u00f3 de la regeneraci\u00f3 muscular. Es poden classificar en dos grans grups: els macr\u00f2fags M1 activats, amb un rol clarament inflamatori, i els M2 tamb\u00e9 anomenats \u201calternativament activats\u201d, que s\u00f3n antiinflamatoris (Mantovani et al., 2004<\/a>). Els macr\u00f2fags M1 s\u00f3n els dominants durant la inflamaci\u00f3, removent les restes cel\u00b7lulars generades pel trauma, gr\u00e0cies a l\u2019alliberament de citocines com TNF-\u03b1, IL-6 i IL-1\u03b2. El TNF-\u03b1 t\u00e9 un important rol en la regeneraci\u00f3 muscular. Estudis en laboratori amb ratolins sense aquesta citocina o amb el bloqueig del seu receptor, van mostrar severes alteracions en la regeneraci\u00f3 muscular (Chen et al., 2005<\/a>). El TNF-\u03b1 pot atreure c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit al lloc de la lesi\u00f3 i promoure la seva proliferaci\u00f3 activant el factor nuclear de transcripci\u00f3 kappa \u03b2(NfK\u03b2). <\/p>\n\n\n\n

La IL-6 \u00e9s produ\u00efda per m\u00faltiples c\u00e8l\u00b7lules inflamat\u00f2ries, entre les que hi ha els macr\u00f2fags i els limf\u00f2cits T. S\u2019ha vist que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019estimular la migraci\u00f3, proliferaci\u00f3 i diferenciaci\u00f3 dels mioblastos. En models animals, amb sobreexpressi\u00f3 de la IL-6, es va veure augmentada l\u2019activaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit musculars. D\u2019altra banda, la IL-1\u03b2 \u00e9s produ\u00efda principalment per macr\u00f2fags, afavorint l\u2019arribada d\u2019altres macr\u00f2fags i limf\u00f2cits T, estimulant la producci\u00f3 d\u2019IL-6 per les c\u00e8l\u00b7lules musculars (Yang et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els limf\u00f2cits T s\u00f3n la poblaci\u00f3 cel\u00b7lular m\u00e9s gran en ser reclutada a la segona fase de la inflamaci\u00f3. Tant les CD8+ com les CD4+ s\u00f3n atretes pels macr\u00f2fags M1, apareixent al lloc de lesi\u00f3 al tercer dia i romanent-hi fins al des\u00e8 (Cheng et al., 2008<\/a>). Similar als macr\u00f2fags, els limf\u00f2cits T sintetitzen una varietat de factors de creixement i citocines per modular l\u2019ambient inflamatori. Ratolins amb defici\u00e8ncia de limf\u00f2cits T mostren alteraci\u00f3 en el proc\u00e9s de regeneraci\u00f3, mentre que en incorporar-los poden recuperar el proc\u00e9s regeneratiu (Fu et al., 2015<\/a>). A m\u00e9s, quan s\u2019apliquen p\u00e8ptids secretats per limf\u00f2cits T humanes s\u2019accelera el proc\u00e9s de regeneraci\u00f3, suggerint que aquestes citocines i factors de creixement secretades pels limf\u00f2cits T faciliten la regeneraci\u00f3 muscular (Yang et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

3) Tercera etapa. <\/strong>Remodelaci\u00f3  <\/p>\n\n\n\n

En aquesta etapa es desenvolupa la diferenciaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit musculars i la seva maduraci\u00f3 fins a formar noves miofibres. L\u2019ambient proinflamatori gradualment es converteix en un d\u2019antiinflamatori, la qual cosa es produeix gr\u00e0cies al canvi dels macr\u00f2fags de M1 (proinflamatori) a M2 (antiinflamatori). Els macr\u00f2fags M2 produeixen citocines antiinflamat\u00f2ries com les IL-4, IL-10 i IL-13. A m\u00e9s, els macr\u00f2fags M2 participen en les etapes tardanes de la regeneraci\u00f3 muscular. L\u2019abs\u00e8ncia de macr\u00f2fags M2 causa retard en el creixement muscular i inhibeix la diferenciaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 del m\u00fascul. <\/p>\n\n\n\n

Els limf\u00f2cits T reguladors s\u00f3n un tipus de limf\u00f2cits T. El seu nombre \u00e9s baix  durant les primeres fases de la inflamaci\u00f3, per\u00f2 augmenta bruscament en les etapes tardanes (Fu et al., 2015<\/a>). Aquests limf\u00f2cits T reguladors secreten IL-10 i altres citocines per facilitar la conversi\u00f3 de macr\u00f2fags M1 a M2. <\/p>\n\n\n\n

De manera paral\u00b7lela, al lloc de l\u2019hematoma es va formant gradualment una cicatriu de teixit connectiu per acci\u00f3 de fibroblastos, que t\u00e9 per objectiu formar un ancoratge per a les noves miofibril\u00b7les en formaci\u00f3. Els fibroblastos s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules amb un rol molt important en la regeneraci\u00f3 tissular, ja que proliferen en estreta relaci\u00f3 amb les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit. L\u2019abs\u00e8ncia de fibroblastos condueix a una primerenca diferenciaci\u00f3 de la c\u00e8l\u00b7lula sat\u00e8l\u00b7lit evitant la formaci\u00f3 de miofibril\u00b7les. Malgrat que els fibroblastos s\u00f3n els responsables de la formaci\u00f3 de la cicatriu fibrosa, l\u2019estimulaci\u00f3 rec\u00edproca amb les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s molt important per definir si es formar\u00e0 una nova miofibril\u00b7la o es desenvolupar\u00e0 una indesitjada cicatriu de col\u00b7lagen. <\/p>\n\n\n\n

A) Canvis secundaris durant una lesi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El per\u00edode d\u2019inactivitat associat als mediadors inflamatoris existents durant la lesi\u00f3, genera altres conseq\u00fc\u00e8ncies que si no s\u00f3n considerades alentiran encara m\u00e9s el retorn a la competici\u00f3 i al nivell de joc existent pr\u00e8viament. <\/p>\n\n\n\n

A.1 Atr\u00f2fia muscular<\/p>\n\n\n\n

Quan l\u2019esportista t\u00e9 una lesi\u00f3 important, en la majoria dels casos hi ha un per\u00edode inicial d\u2019immobilitzaci\u00f3 o reducci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica, anomenada \u201cetapa d\u2019immobilitat o atr\u00f2fia\u201d, que pot anar des d\u2019uns quants dies fins a diversos mesos. La inactivitat pot ocasionar importants p\u00e8rdues a la massa i for\u00e7a musculars, la qual cosa alhora tamb\u00e9 altera l\u2019estructura i funcionament del tend\u00f3. P\u00e8rdues significatives de massa muscular han estat descrites amb nom\u00e9s 5 dies d\u2019immobilitzaci\u00f3. Tanmateix, s\u2019han estudiat canvis en l\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica dins de les primeres 48 hores de rep\u00f2s. Aquests canvis a la massa muscular es deuen a un desequilibri entre la s\u00edntesi de prote\u00efnes i la seva degradaci\u00f3. Estudis realitzats amb marcadors isot\u00f2pics mostren que tant la degradaci\u00f3 com la s\u00edntesi de prote\u00efnes disminueixen despr\u00e9s de 14 dies de rep\u00f2s estricte al llit, per\u00f2 la s\u00edntesi afecta en una proporci\u00f3 superior, generant aquest balan\u00e7 proteic negatiu (Tipton, 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A.2 P\u00e8rdua de la flexibilitat metab\u00f2lica muscular <\/p>\n\n\n\n

Es defineix flexibilitat metab\u00f2lica com la capacitat de l\u2019organisme per respondre o adaptar-se a les demandes energ\u00e8tiques o metab\u00f2liques en una situaci\u00f3 determinada. Se l\u2019ha relacionada amb la generaci\u00f3 de resist\u00e8ncia a la insulina, obesitat i diabetis mellitus tipus 2 (Goodpaster i Sparks, 2017<\/a>). La funci\u00f3 oxidativa mitocondrial i la flexibilitat metab\u00f2lica es veuen afectades durant les primeres setmanes de rep\u00f2s, en disminuir la transcripci\u00f3 proteica mitocondrial, disminuci\u00f3 en les vies de senyalitzaci\u00f3 relacionades amb la biog\u00e8nesi mitocondrial i un important descens en l\u2019activitat enzim\u00e0tica mitocondrial. Alguns d\u2019aquests canvis ja s\u00f3n visibles a les 48 hores d\u2019iniciada la inactivitat. Aquesta disfunci\u00f3 mitocondrial genera un menor transport de glucosa per GLUT4 generant resist\u00e8ncia a l\u2019acci\u00f3 de la insulina (Tipton, 2015<\/a>), la qual cosa tamb\u00e9 impacta posteriorment en l\u2019acumulaci\u00f3 de greix corporal total.<\/p>\n\n\n\n

A.3 Resist\u00e8ncia anab\u00f2lica<\/p>\n\n\n\n

Durant aquest per\u00edode de rep\u00f2s, associat a la s\u00edntesi de mediadors inflamatoris que tamb\u00e9 es produeix en aquesta etapa, es genera una \u201cresist\u00e8ncia anab\u00f2lica\u201d, en la qual es redueix la resposta de la s\u00edntesi proteica muscular amb els amino\u00e0cids disponibles. Es postula que aquesta resist\u00e8ncia anab\u00f2lica es podria produir per una digesti\u00f3 i absorci\u00f3 d\u2019amino\u00e0cids alentida, alteraci\u00f3 en la perfusi\u00f3 microvascular muscular que alteraria la incorporaci\u00f3 d\u2019amino\u00e0cids pel m\u00fascul i per un bloqueig en la senyalitzaci\u00f3 molecular anab\u00f2lica intracel\u00b7lular (Glover et al., 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A.4 Alteracions \u00f2ssies, tendinoses i lligamentoses<\/p>\n\n\n\n

La immobilitzaci\u00f3 no nom\u00e9s afecta a la c\u00e8l\u00b7lula muscular, sin\u00f3 tamb\u00e9 a tot el teixit de suport que participa directament i indirectament amb el m\u00fascul. Durant la immobilitzaci\u00f3 disminueix la s\u00edntesi de col\u00b7lagen per part del tend\u00f3, canviant les seves propietats mec\u00e0niques que s\u00f3n fonamentals per al seu funcionament (Tipton, 2010<\/a>). Tanmateix, encara s\u2019han d\u2019estudiar els canvis que ocorren en el teixit conjuntiu que envolta la lesi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A.5 Desregulaci\u00f3 de les necessitats energ\u00e8tiques<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que, durant l\u2019etapa d\u2019immobilitzaci\u00f3, com no hi ha ni entrenament ni competici\u00f3, els requeriments energ\u00e8tics seran menors. Tanmateix, hi ha altres canvis en els requeriments energ\u00e8tics que s\u2019han de considerar. La mateixa cicatritzaci\u00f3 de la lesi\u00f3 muscular requerir\u00e0 una demanda energ\u00e8tica local superior, a causa de la necessitat de sintetitzar noves prote\u00efnes per a la recuperaci\u00f3. Aquesta despesa d\u2019energia addicional pot augmentar entre un 15% fins i tot un 50% segons el grau d\u2019inflamaci\u00f3, severitat, mida i durada de la lesi\u00f3 (Tipton, 2015<\/a>). D\u2019altra banda, si la lesi\u00f3 succeeix en les extremitats inferiors, hi haur\u00e0 problemes per a la deambulaci\u00f3, pel que ser\u00e0 necessari emprar, amb certa freq\u00fc\u00e8ncia, bastons o ortesi motiu amb la qual cosa els seus requeriments d\u2019energia per a la deambulaci\u00f3 poden augmentar el doble (Tipton, 2015<\/a>), ra\u00f3 per la qual els nous requeriments energ\u00e8tics de l\u2019esportista lesionat s\u2019han de calcular de manera personalitzada, depenent del tipus de lesi\u00f3 i de la seva activitat di\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

A.6 Resposta psicol\u00f2gica i emocional<\/p>\n\n\n\n

Quan hi ha una lesi\u00f3, l\u2019esportista no nom\u00e9s presenta canvis f\u00edsics, sin\u00f3 tamb\u00e9 emocionals. El per\u00edode de recuperaci\u00f3 ser\u00e0 un dif\u00edcil moment d\u2019ansietat i depressi\u00f3, amb la incertesa de no con\u00e8ixer exactament com ser\u00e0 el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 i les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies en el seu rendiment en tornar a competir. S\u00f3n comunes les alteracions aliment\u00e0ries, que poden anar des d\u2019un augment de consum d\u2019aliments rics en calories com tamb\u00e9 a una restricci\u00f3 excessiva, ambd\u00f3s amb conseq\u00fc\u00e8ncies en la seva composici\u00f3 corporal. Un atleta amb s\u00edmptomes depressius tindr\u00e0 menys adher\u00e8ncia a les indicacions nutricionals de l\u2019equip m\u00e8dic, pel que idealment seria important treballar amb un psic\u00f2leg esportiu per canviar la percepci\u00f3 de l\u2019esportista davant aquest per\u00edode.<\/p>\n\n\n\n

B) Intervenci\u00f3 nutricional durant la lesi\u00f3.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

La primera intervenci\u00f3 nutricional descrita en la literatura durant el per\u00edode d\u2019immobilitzaci\u00f3 \u00e9s evitar els d\u00e8ficits nutricionals de vitamines, minerals i macronutrients. El macronutrient que m\u00e9s afectaria la recuperaci\u00f3 de la lesi\u00f3 serien les prote\u00efnes provinents de la dieta, ja que no nom\u00e9s alteraria la s\u00edntesi de prote\u00efnes miofibril\u00b7lars sin\u00f3 que tamb\u00e9 tindria un efecte directe sobre el metabolisme muscular. No existeixen estudis que hagin determinat la quantitat de prote\u00efnes necess\u00e0ries per evitar l\u2019atr\u00f2fia muscular espec\u00edficament durant el per\u00edode d\u2019inactivitat en lesions d\u2019atletes. Estudis realitzats en homes per Tipton et al. van mostrar que aportar altes dosis de prote\u00efnes (2,3 grams de prote\u00efnes per quilo) va disminuir la p\u00e8rdua de massa muscular en per\u00edodes de balan\u00e7 energ\u00e8tic negatiu comparat amb atletes que van rebre 1 gram de prote\u00efnes per quilo al dia. Aquest estudi no es va realitzar en esportistes lesionats sin\u00f3 en per\u00edodes de p\u00e8rdua de pes (Tipton, 2015<\/a>). Se sap que en persones sanes actives, l\u2019aportaci\u00f3 de 20 a 25 grams de prote\u00efnes en una dosi maximitza la s\u00edntesi proteica i la resist\u00e8ncia anab\u00f2lica, i la redu\u00efda activitat f\u00edsica fa pensar que seria necessari aportar m\u00e9s quantitat. Aquesta ingesta m\u00e9s gran, que fins ara no s\u2019ha descrit, s\u2019hauria de distribuir al llarg de tot el dia. En el cas dels amino\u00e0cids essencials, tampoc no hi ha treballs en lesions esportives.<\/p>\n\n\n\n

La segona intervenci\u00f3 recomanada en la literatura \u00e9s ajustar els requeriments energ\u00e8tics de l\u2019esportista.  \u00c9s evident que l\u2019esportista lesionat, a causa de la seva inactivitat, gastar\u00e0 menys calories al dia que un que entrena normalment. Tanmateix, aquest ajustament no \u00e9s tan simple ja que s\u2019han de considerar altres factors. La cicatritzaci\u00f3 i la s\u00edntesi de prote\u00efnes genera un augment de la despesa energ\u00e8tica que pot augmentar fins i tot un 50% depenent del tipus i severitat de la lesi\u00f3, sent estimada fins i tot en unes 500 kcal en un home amb una massa muscular important (Tipton, 2015<\/a>). D\u2019altra banda, cal considerar la despesa secund\u00e0ria a la deambulaci\u00f3: no ser\u00e0 igual un atleta que ha de romandre en rep\u00f2s complet al llit comparat amb un que requereixi bastons, la qual cosa comporta m\u00e9s despesa energ\u00e8tica. Malgrat l\u2019an\u00e0lisi anteriorment exposada, el m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que l\u2019esportista lesionat, a causa de la seva inactivitat f\u00edsica, empitjori la seva composici\u00f3 corporal, augmentant la seva massa grassa tant abdominal com de les extremitats. S\u2019ha d\u2019assenyalar que no nom\u00e9s \u00e9s important ajustar les calories di\u00e0ries totals, sin\u00f3 tamb\u00e9 la proporci\u00f3 de cadascun dels macronutrients, disminuint els hidrats de carboni i augmentant proporcionalment la ingesta de prote\u00efnes.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, la tercera intervenci\u00f3 \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de suplements alimentaris, tals com la prote\u00efna del s\u00e8rum de llet (Whey Protein<\/em>), la creatina, l’HMB i antiinflamatoris com la c\u00farcuma i l\u2019extracte de cirera \u00e0cida (tart cherry<\/em>) entre d\u2019altres. Fins ara no s\u2019han trobat treballs utilitzant aquests suplements en lesions esportives, per\u00f2 si que existeix evid\u00e8ncia indirecta de la seva probable utilitat. La prote\u00efna de s\u00e8rum de llet i la c\u00farcuma han mostrat disminuir els marcadors inflamatoris com TNF-\u03b1, IL-1\u03b1 i IL-1\u03b2 (Derosa et al., 2016<\/a>; Patel, 2015<\/a>), pel que podrien ser utilitzats com a immuno moduladors en les primeres etapes de la lesi\u00f3 muscular. Un estudi in vitro<\/em> va mostrar que l\u2019extracte de cirera \u00e0cida pot reduir l\u2019activitat de la COX-2 en un 38.3%, la qual cosa \u00e9s equivalent a l\u2019efecte d\u2019antiinflamatoris com l\u2019ibuprof\u00e8n o el naprox\u00e9n (Bell et al., 2013<\/a>). D\u2019altra banda, s\u2019han trobat en estudis in vitro<\/em> receptors de vitamina D (VDR) en c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit musculars, que s\u00f3n responsables de la regeneraci\u00f3 muscular despr\u00e9s d\u2019una lesi\u00f3 (Braga et al<\/em>., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Evid\u00e8ncia dels principals suplements nutricionals<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Si b\u00e9 hi ha evid\u00e8ncia indirecta de l\u2019\u00fas de suplements alimentaris per modular la inflamaci\u00f3 muscular, es desconeixen els possibles resultats durant una lesi\u00f3, ja que se sap que el proc\u00e9s inflamatori \u00e9s vital per a una adequada regeneraci\u00f3 tissular. Per exemple, la COX-2 mitjan\u00e7ant la PGE2 juga un rol en la proliferaci\u00f3 de fibroblastos i \u00e9s un potent regulador del TGF-\u03b21, que alhora participa en la s\u00edntesi de col\u00b7lagen. S\u2019ha vist, a m\u00e9s, que bloquejar el TNF-\u03b1 tamb\u00e9 t\u00e9 efectes negatius en el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3, en especial en etapes tardanes del proc\u00e9s (Sass et al., 2018<\/a>; Tidball, 2005<\/a>). Per aquesta ra\u00f3 si s\u2019aconsegu\u00eds saber el moment oport\u00fa per disminuir la inflamaci\u00f3 sense afectar la qualitat del nou teixit, utilitzant els suplements i\/o aliments adequats, es podria modular millor aquest proc\u00e9s. Un exemple seria poder modificar l\u2019activaci\u00f3 de macr\u00f2fags M1 cap a una resposta antiinflamat\u00f2ria intervinguda per macr\u00f2fags M2 en lesions cr\u00f2niques, amb components presents en l\u2019alimentaci\u00f3 com la c\u00farcuma o l\u2019extracte de cirera \u00e0cida, el que permetria poder controlar l\u2019excessiva resposta inflamat\u00f2ria que apareix en certes lesions.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Actualment existeixen poques mostres publicades sobre intervencions nutricionals durant el per\u00edode d\u2019una lesi\u00f3. La gran majoria dels estudis estan desenvolupats per afavorir la recuperaci\u00f3 muscular o prevenir l\u2019osteop\u00e8nia en adults grans, per la qual cosa la seva aplicabilitat \u00e9s indirecta. Es requereixen m\u00e9s investigacions realitzades en esportistes joves amb lesions esportives per aplicar millor els resultats. <\/p>\n\n\n\n

Una etapa clau en la recuperaci\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 \u00e9s l\u2019etapa inflamat\u00f2ria, en la que m\u00faltiples mediadors inflamatoris, c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari i components de la matriu extracel\u00b7lular interactuen per iniciar la reparaci\u00f3 dels teixits. Aquesta etapa podria modular-se amb aliments antiinflamatoris per escur\u00e7ar el per\u00edode de recuperaci\u00f3 i d\u2019aquesta manera disminuir costos. Tanmateix, se sap que el proc\u00e9s inflamatori \u00e9s vital per a una adequada regeneraci\u00f3 tissular. Per exemple, s\u2019ha vist que bloquejar el TNF-\u03b1 tamb\u00e9 t\u00e9 efectes negatius en el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3, en especial en etapes tardanes del proc\u00e9s (Sass et al., 2018<\/a>; Tidball, 2005<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, si es descobreix el moment oport\u00fa per disminuir la inflamaci\u00f3 sense afectar la qualitat del nou teixit, utilitzant els aliments i\/o suplements adequats, es podria modular millor aquest proc\u00e9s. Un exemple seria poder modificar l\u2019activaci\u00f3 de macr\u00f2fags M1 cap a una resposta antiinflamat\u00f2ria intervinguda per macr\u00f2fags M2 en lesions cr\u00f2niques, amb components presents en l\u2019alimentaci\u00f3 com la curcumina o l\u2019extracte de cirera \u00e0cida, llavors es podria controlar l\u2019excessiva resposta inflamat\u00f2ria que ocorre en certes lesions (taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
Resum dels principals mediadors inflamatoris presents en la recuperaci\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 esportiva amb la seva possible modulaci\u00f3 nutricional, segons dades actuals<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Un factor molt important i que molts esportistes obliden, \u00e9s que per tornar a la competici\u00f3 en el menor temps i amb el millor nivell possible no nom\u00e9s s\u2019ha de modular la inflamaci\u00f3, sin\u00f3 que s\u2019ha d\u2019evitar al m\u00e0xim l\u2019atr\u00f2fia muscular i l\u2019acumulaci\u00f3 de teixit adip\u00f3s durant el per\u00edode de recuperaci\u00f3. Mentre s\u2019aconsegueixi menys atr\u00f2fia i menor augment de greix corporal, m\u00e9s r\u00e0pid es podr\u00e0 recuperar el nivell previ a la lesi\u00f3. Baixar un excessiu percentatge de greix i enfortir la musculatura pot demorar diverses setmanes i fins i tot mesos, temps addicional que s\u2019afegeix despr\u00e9s de l\u2019alta m\u00e8dica per una lesi\u00f3 prolongada. Per aconseguir aquests objectius \u00e9s fonamental ajustar els requeriments energ\u00e8tics de l\u2019esportista, disminuint l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019hidrats de carboni i augmentant les prote\u00efnes de la dieta per afavorir la recuperaci\u00f3. Aquest ajustament ha de ser individualitzat i adaptat a cada esportista. Una restricci\u00f3 cal\u00f2rica estricta pot reduir la s\u00edntesi proteica entre un 20 a 30% (Tipton, 2015<\/a>), i aix\u00f2 altera la regeneraci\u00f3 dels teixits i empitjora l\u2019atr\u00f2fia muscular. \u00c9s vital un control peri\u00f2dic per ajustar la pauta aliment\u00e0ria a mesura que l\u2019esportista augmenti la seva activitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas de suplements, no hi ha  estudis que avalu\u00efn directament el seu \u00fas en lesions esportives. Com ja es va esmentar, \u00e9s dif\u00edcil obtenir conclusions v\u00e0lides considerant com d\u2019heterogeni s\u00f3n les dosis, el tipus de pacients i els protocols d\u2019exercici realitzats. D\u2019altra banda, \u00e9s dif\u00edcil avaluar l\u2019impacte d\u2019un component a\u00efllat de la dieta considerant la complexitat de controlar el consum d\u2019altres aliments que poden influir en els resultats. S\u2019agrega a l\u2019anterior que les variables mesurades moltes vegades s\u00f3n subjectives, dif\u00edcils de quantificar, com s\u00f3n el nivell de dolor o el grau de cicatritzaci\u00f3 d\u2019una ferida. Les dades anteriors obliguen a analitzar cautelosament els resultats dels estudis disponibles, sense treure conclusions definitives i intentar aplicar-les amb criteris determinats en cada cas fins que aparegui una nova evid\u00e8ncia cient\u00edfica de millor aplicabilitat.  <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important posar \u00e8mfasi en el fet que la millor intervenci\u00f3 nutricional \u00e9s privilegiar una adequada alimentaci\u00f3, afavorint el consum de fruites i verdures. En cas de necessitar incrementar l\u2019aportaci\u00f3 di\u00e0ria de prote\u00efnes, es pot fer augmentant-ne el consum des dels aliments. En situacions en qu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil aportar-ne altes quantitats des de la dieta, com \u00e9s el cas de la c\u00farcuma, es poden utilitzar suplements per obtenir nivells plasm\u00e0tics adequats d\u2019una manera m\u00e9s f\u00e0cil i c\u00f2moda. <\/p>\n\n\n\n

En els propers anys caldr\u00e0 dur a terme nous treballs, que estudi\u00efn la relaci\u00f3 de l\u2019alimentaci\u00f3 amb processos immunitaris i d\u2019inflamaci\u00f3 sist\u00e8mica. En l\u2019\u00e0mbit nutricional, s\u2019han d\u2019obrir noves l\u00ednies de recerca sobre lesions esportives per determinar quins aliments o suplements estimulen les c\u00e8l\u00b7lules sat\u00e8l\u00b7lit musculars per regenerar el dany, modulen la resposta inflamat\u00f2ria afavorint l\u2019activitat antiinflamat\u00f2ria dels macr\u00f2fags M2, eviten la formaci\u00f3 d\u2019una cicatriu fibrosa i eviten al m\u00e0xim l\u2019atr\u00f2fia muscular per immobilitat. A part de la seva utilitat s\u2019han de con\u00e8ixer tamb\u00e9 les dosis adequades, el millor moment per a la seva administraci\u00f3 i els seus possibles efectes adversos.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Considerant tant la fisiopatologia com els m\u00faltiples canvis tan locals com secundaris despr\u00e9s d\u2019una lesi\u00f3 esportiva, s\u2019ha de realitzar una intervenci\u00f3 nutricional personalitzada en un atleta amb una lesi\u00f3 de llarga recuperaci\u00f3, depenent de l\u2019etapa de recuperaci\u00f3 en la qual  es trobi l\u2019esportista. S\u2019han d\u2019ajustar els macronutrients segons els nous requeriments energ\u00e8tics d\u2019un esportista en recuperaci\u00f3, mitjan\u00e7ant una pauta aliment\u00e0ria personalitzada. D\u2019aquesta manera, es podria controlar el proc\u00e9s inflamatori, millorar la qualitat de la regeneraci\u00f3 muscular, escur\u00e7ar el temps de recuperaci\u00f3, reduir al m\u00ednim l\u2019atr\u00f2fia muscular i l\u2019acumulaci\u00f3 de greix abdominal, complementant el treball realitzat per fisioterapeutes i readaptadors. Fins ara no hi ha prou evid\u00e8ncia cient\u00edfica en l\u2019\u00fas d\u2019aliments i suplements en lesions esportives. Es requereix m\u00e9s recerca que es i dissenyin espec\u00edficament per a aquest tipus de pacients, per definir l\u2019alimentaci\u00f3 i suplementaci\u00f3 que s\u00f3n beneficioses, les dosis adequades, el moment oport\u00fa i la durada del tractament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La lesi\u00f3 genera costos f\u00edsics, emocionals i econ\u00f2mics, per la qual cosa s\u2019han buscat estrat\u00e8gies per escur\u00e7ar al m\u00e0xim el per\u00edode de recuperaci\u00f3. Una eina infrautilitzada \u00e9s la nutricional. Es presenta una revisi\u00f3 de la literatura cient\u00edfica mitjan\u00e7ant una recerca a 4 bases de dades (Pubmed\/MEDLINE, Epistemonikos, Embase i Sportdiscus) sobre la fisiopatologia de […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[665,664,643,644,645,264,646,663,662,647],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["immunomodulaci\u00f3<\/a>","inflamaci\u00f3<\/a>","inflamaci\u00f3n<\/a>","inmunomodulaci\u00f3n<\/a>","lesiones<\/a>","lesions<\/a>","nutrac\u00e9uticos<\/a>","nutric\u00e8utics<\/a>","nutrici\u00f3<\/a>","nutrici\u00f3n<\/a>"],"unlinked":["immunomodulaci\u00f3<\/span>","inflamaci\u00f3<\/span>","inflamaci\u00f3n<\/span>","inmunomodulaci\u00f3n<\/span>","lesiones<\/span>","lesions<\/span>","nutrac\u00e9uticos<\/span>","nutric\u00e8utics<\/span>","nutrici\u00f3<\/span>","nutrici\u00f3n<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 setembre 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 setembre 2020 18:45","modified":"Updated on 12 octubre 2020 09:42"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5815\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5815"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5815\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7361,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5815\/revisions\/7361\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}