{"id":5813,"date":"2020-07-20T11:19:49","date_gmt":"2020-07-20T11:19:49","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5813"},"modified":"2025-10-03T15:29:31","modified_gmt":"2025-10-03T15:29:31","slug":"analisi-tecnicoassociativa-del-central-en-handbol-dels-equips-guanyadors-i-perdedors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-tecnicoassociativa-del-central-en-handbol-dels-equips-guanyadors-i-perdedors\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi tecnicoassociativa del central en handbol dels equips guanyadors i perdedors"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019obtenci\u00f3 de la vict\u00f2ria \u00e9s l\u2019objectiu \u00faltim dels esports en l\u2019alt rendiment. En el cas de l\u2019handbol, un esport on el nombre de gols anotats i encaixats \u00e9s elevat, la identificaci\u00f3 dels petits detalls aix\u00ed com dels aspectes que desemboquen en la consecuci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit d\u2019un equip \u00e9s una mat\u00e8ria d’especial rellev\u00e0ncia en l\u2019elit. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser identificar les difer\u00e8ncies t\u00e8cniques i els nivells d\u2019associaci\u00f3 amb els companys que manifesten els jugadors centrals dels equips que guanyen i perden durant el desenvolupament de la seva fase ofensiva. Per a aix\u00f2 es va utilitzar la metodologia observacional, prenent com a mostra la totalitat de les accions ofensives dels jugadors centrals de tots els partits disputats durant la Copa Asobal 2017 2018, creant un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> per al registre de les dades denominat Inob-FOB. La validesa de l\u2019instrument es va desenvolupar al si de la Teoria de la generalitzabilitat (TG). Per a l\u2019an\u00e0lisi de les dades es va utilitzar l\u2019estad\u00edstic khi quadrat de Pearson i de les coordenades polars. L\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives en les diferents execucions t\u00e8cniques analitzades (llan\u00e7aments: p<\/em>\u2009<\u2009.947; assist\u00e8ncies: p<\/em>\u2009<\u2009.408; execucions sense perduda: p<\/em>\u2009<\u2009.153; gols anotats: p<\/em>\u2009<\u2009.408) i els resultats obtinguts mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars van revelar que, les difer\u00e8ncies que es produeixen entre els jugadors que ocupen aquesta demarcaci\u00f3, dels equips que guanyen i perden, es troba en la seva associaci\u00f3 col\u00b7lectiva i no tant en el seu acompliment t\u00e8cnic. Aquests resultats s\u00f3n rellevants per als entrenadors dels diferents nivells competitius ja que indiquen el tipus d\u2019entrenament que han de desenvolupar per millorar el rendiment col\u00b7lectiu dels seus equips.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> coordenades polars<\/span>, metodologia observacional<\/span>, rendiment<\/span>, teoria de la generalitzabilitat<\/span>, teor\u00eda de la generalizabilidad<\/span>, t\u00e0ctica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els darrers anys, a la pr\u00e0ctica de l\u2019handbol s\u2019ha observat un gran aven\u00e7 en els nivells de rendiment, a causa de l\u2019evoluci\u00f3 en el desenvolupament dels sistemes de joc, aix\u00ed com a l\u2019abast de m\u00e9s nivells de professionalitzaci\u00f3 de cossos t\u00e8cnics i jugadors, fent que el nivell de joc en els diferents campionats d\u2019aquesta modalitat esportiva hagi millorat de forma exponencial (Prudente et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Sent un dels esports m\u00e9s practicats a Europa (Prieto et al., 2015<\/a>), l\u2019handbol sempre ha despertat, i desperta, l\u2019inter\u00e8s de la comunitat cient\u00edfica, estudiant-lo i analitzant-ho des de diversos paradigmes resultant l\u2019an\u00e0lisi del joc o match analysis<\/em> un dels m\u00e9s prol\u00edfics \u00faltimament (Amatria et al., 2020<\/a>; Daza, 2010<\/a>; Guti\u00e9rrez et al., 2014<\/a>; Lozano i Camerino, 2012<\/a>; Lozano, 2014<\/a>; Lozano et al., 2016<\/a>, Mart\u00edn et al., 2012<\/a>; Montoya, 2010<\/a>) <\/p>\n\n\n\n

Dins del paradigma referent a l\u2019an\u00e0lisi del joc, s\u2019aglutinen estudis referits a les demarcacions, als aspectes t\u00e8cnics i als t\u00e0ctics durant el desenvolupament dels partits o les competicions. En l\u2019handbol, en tractar-se d\u2019un joc de consecuci\u00f3 de marca (guanya l\u2019equip que anota, almenys, un gol m\u00e9s que l\u2019adversari), totes les accions i elements que componguin el desenvolupament de qualsevol acci\u00f3 ofensiva s\u00f3n rellevants i per tant, motius d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Part de l\u2019evoluci\u00f3 desenvolupada en el joc es manifesta de forma expl\u00edcita en la rellev\u00e0ncia adquirida per part dels jugadors de primera l\u00ednia (Montoya et al., 2017), sent el jugador que n\u2019ocupa la posici\u00f3 central, denominada central, el que s\u2019encarrega de dirigir i orientar les accions ofensives de l\u2019equip jugant un paper clau en la interpretaci\u00f3 del joc i el desenvolupament d\u2019aquest a nivell col\u00b7lectiu (Flores i Anguera, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tot el que s\u2019ha exposat, aix\u00ed com per l\u2019alta repercussi\u00f3 que adquireix el descobriment de les relacions associatives, i de car\u00e0cter t\u00e8cnic t\u00e0ctic que es produeixen entre els jugadors d’un mateix equip en la consecuci\u00f3 d’un elevat rendiment (Hristovski et al., 2017<\/a>), l\u2019objectiu que es planteja en el present estudi \u00e9s comparar l\u2019acompliment t\u00e8cnic (execucions t\u00e8cniques desenvolupades pel jugador en la fase ofensiva) i associatiu (relacions de col\u00b7laboraci\u00f3, suport i associaci\u00f3 durant el desenvolupament ofensiu), dels jugadors que ocupen la demarcaci\u00f3 espec\u00edfica de central en l\u2019handbol d\u2019alt rendiment, dels equips guanyadors i perdedors en un torneig d\u2019alta competici\u00f3 desenvolupat en un breu per\u00edode de temps, la Copa Asobal 2017-2018.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per al desenvolupament d\u2019aquest treball es va utilitzar la metodologia observacional, la qual es va constituir com una de les m\u00e9s indicades per a l\u2019an\u00e0lisi dels esports, en estudiar les interaccions comportamentals dels esportistes en el seu \u00e0mbit natural i de forma espont\u00e0nia (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El disseny d\u2019aquesta recerca va ser puntual, de seguiment intrasessional, multidimensional i idiogr\u00e0fic (Anguera et al., 2011<\/a>); aix\u00ed mateix, es pot destacar que l\u2019observaci\u00f3 es va regir pels criteris de cientificitat, amb una perceptibilitat total i d\u2019observador no participant.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La selecci\u00f3 de participants es va realitzar mitjan\u00e7ant el mostreig observacional de car\u00e0cter intencional o per conveni\u00e8ncia (Anguera et al., 2011<\/a>), sent la totalitat de jugadors que ocupen la demarcaci\u00f3 objecte d\u2019estudi (9 jugadors centrals) de tots els equips participants a la Copa Asobal 2017-2018 (4 equips).<\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 emprat per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest treball es va elaborar ad hoc<\/em> per a la recerca i porta per nom Instrument d\u2019observaci\u00f3 de la fase ofensiva de l\u2019handbol (InOb-FOB; InOb-FOB; taula 1). Es tracta d\u2019una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories (Anguera et al., 2007<\/a>), complint cada un d\u2019aquests sistemes les caracter\u00edstiques d\u2019exhaustivitat i m\u00fatua exclusivitat, trobant-se niats en els diferents formats de camp. A la figura 1, es presenta el cartograma empleat en la distribuci\u00f3 espacial de l\u2019esmentat instrument.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Instrument d\u2019observaci\u00f3 InOb-FOB<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Cartograma distributiu de la subdivisi\u00f3 de l’espai<\/em><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Instrument de registre <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per al registre de les dades es va fer servir el programa Lince, versi\u00f3 1.2.1. (Gabin et al., 2012<\/a>); les dades obtingudes s\u00f3n de tipus IV, \u00e9s a dir, concurrents i temps-base (Anguera, et al. 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Control de la qualitat de la dada<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El control de la qualitat de la dada es va dur a terme mitjan\u00e7ant la comparaci\u00f3 dels registres realitzats per dos observadors de forma quantitativa. Ambd\u00f3s observadors complien els requisits establerts per dur a terme aquest registre, sent llicenciats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport i especialistes en la modalitat d\u2019handbol. Aix\u00ed mateix, es va dur a terme una formaci\u00f3 pr\u00e8via al registre definitiu de les dades tenint en compte les recomanacions d\u2019Anguera (2003)<\/a>. Es pot destacar que el registre del segon observador estava compost per un 10% del total de les jugades ofensives. Per determinar la fiabilitat de les dades obtingudes a partir de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, es va fer servir l\u2019an\u00e0lisi per a l\u2019obtenci\u00f3 de l\u2019estad\u00edstic Kappa de Cohen (1960)<\/a>, el resultat del qual ofereix la quantificaci\u00f3 del grau d\u2019acord entre observadors corregint el factor atzar. El c\u00e0lcul del coeficient Kappa es va realitzar mitjan\u00e7ant el programa inform\u00e0tic GSEQ, versi\u00f3 5.1, tenint en consideraci\u00f3 les recomanacions de Bakeman i Quera (2011)<\/a>, obtenint un valor de concordan\u00e7a entre els registres realitzats de 0.90. <\/p>\n\n\n\n

Es va fer servir la Teoria de la Generalitzabilitat (TG) mitjan\u00e7ant el programari SAGT v.1.0 (Hern\u00e1ndez Mendo et al., 2016<\/a>). Per al seu disseny, es van seguir les fases establertes per Blanco-Villase\u00f1or (1993)<\/a>, amb un pla d\u2019observaci\u00f3 de dues facetes disposades en forma \u201ccreuada\u201d (3 partits i 181 categories), establint un univers de generabilitzaci\u00f3 de dades infinit, realitzant dos plans de mesura (Categoria\/Partit) per avaluar la generalitzabilitat dels resultats a partir del nombre de partits observats. (Partit\/categoria) per avaluar mitjan\u00e7ant la TG la validesa de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 creat i utilitzat; no va ser necessari efectuar la 4a fase, pla d\u2019optimitzaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

En el primer dels plans d\u2019observaci\u00f3 (Categoria\/Partit), taula 2, la faceta Categories \u00e9s la que mostra un valor percentual m\u00e9s gran (78.029\u2009%) seguit de la interacci\u00f3 de les facetes (21.971\u2009%). Els resultats obtinguts en l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquest pla de mesura certifiquen l\u2019homogene\u00eftat dels partits que constitueixen el mostreig observacional en obtenir-se un coeficient G relatiu (i<\/em>2<\/sup>)\u2009=\u2009.914.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Resultats pla de mesures (Categoria\/Partit)<\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquests resultats, en establir la faceta \u201cCategoria\u201d en la faceta d\u2019instrumentaci\u00f3, s\u2019efectuar\u00e0 l\u2019avaluaci\u00f3 de la validesa de l\u2019instrument. D\u2019acord amb Lapresa et al. (2020)<\/a>, l\u2019instrument ser\u00e0 v\u00e0lid quan la variabilitat de la faceta Categories sigui molt elevada, el que implica que l\u2019instrument tindr\u00e0 validesa quan s\u2019obtingui un coeficient G relatiu igual a 0 o molt proper al mateix, en aquest cas el coeficient G relatiu (i<\/em>2<\/sup>) \u00e9s de .000.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

a) An\u00e0lisi de les dades mitjan\u00e7ant la recerca de la relaci\u00f3 associativa entre variables categ\u00f2riques<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer el grau d\u2019associaci\u00f3 entre les diferents variables a analitzar es va utilitzar l\u2019estad\u00edstic khi quadrat de Pearson (\u03c7\u00b2), establint significaci\u00f3 estad\u00edstica quan el valor \u00e9s de p<\/em>\u2009<\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n

Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes proves estad\u00edstiques inferencials no param\u00e8triques es va fer servir el paquet estad\u00edstic SPSS, versi\u00f3 20.0.<\/p>\n\n\n\n

b) An\u00e0lisi de les dades mitjan\u00e7ant coordenades polars<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les coordenades polars \u00e9s una t\u00e8cnica d\u2019an\u00e0lisi feta servir recentment en l\u2019estudi de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2015<\/a>). Aquesta t\u00e8cnica d\u2019an\u00e0lisi va ser desenvolupada per Sackett (1980)<\/a> i millorada per Anguera (1997)<\/a>, basada en el Zsum de Cochran (1954)<\/a>. Aquest estad\u00edstic Zsum permet mesurar la consist\u00e8ncia associativa entre diverses conductes, permetent identificar la relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3 de la conducta condicionant (focal) i les conductes amb les que es relaciona (conductes condicionades). Aquesta an\u00e0lisi es realitza de forma prospectiva i retrospectiva, obtenint un vector per a cada conducta relacionada amb un angle i un radi determinat. En funci\u00f3 del resultat de l\u2019angle, el vector es localitza en un quadrant espec\u00edfic dels quatre que formen aquest tipus d\u2019an\u00e0lisi. Cada quadrant permet interpretar la relaci\u00f3 existent entre la conducta focal i la conducta condicionada, aix\u00ed, els vectors que ocupen el primer quadrant (quadrant I, de 0\u00e8 fins i tot 90\u00e8) indiquen que ambdues conductes, focal i condicionada, es veuen activades rec\u00edprocament; els vectors que es despleguen al segon quadrant (quadrant II, de +90\u00ba fins i tot 180\u00e8) assenyalen que la conducta focal inhibeix la conducta condicionada per\u00f2 no al rev\u00e9s; els vectors que se situen el tercer quadrant (quadrant III, de +180\u00ba fins i tot 270\u00e8) indiquen que ambdues conductes, focal i condicionada, s\u2019inhibeixen m\u00fatuament, i finalment, els vectors que ocupen el quart quadrant (quadrant IV, de +270\u00ba fins i tot 360\u00e8) indiquen que la conducta focal activa  la conducta condicionada per\u00f2 no al rev\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquesta an\u00e0lisi, es va utilitzar el programari Gseq v5.1 (Bakeman i Quera, 2011<\/a>) per realitzar l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards, i posteriorment, el programa Hoisan, versi\u00f3 1.2 (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012<\/a>), on a partir de les dades obtingudes a Gseq v5.1, aquestes es van analitzar per a l\u2019obtenci\u00f3 de coordenades polars, i l\u2019aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica desenvolupada per Rodr\u00edguez et al., (2019)<\/a> Hoisan_to_R, per al grafisme dels resultats.<\/p>\n\n\n\n

Resultats  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

De les 486 accions ofensives analitzades, el 77\u2009% tenen intervenci\u00f3 dels jugadors que ocupen la demarcaci\u00f3 de central, corresponent a un percentatge d\u2019intervenci\u00f3 del 76,7\u2009% en aquells partits que l\u2019equip cau derrotat mentre que assoleix un 77,3\u2009% d\u2019intervenci\u00f3 en aquells equips que assoleixen la vict\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Resultats corresponents a l\u2019an\u00e0lisi de les dades mitjan\u00e7ant la recerca de la relaci\u00f3 associativa entre variables categ\u00f2riques. <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al nombre d\u2019intervencions reeixides que realitzen els centrals, no es van advertir difer\u00e8ncies significatives (v<\/em>\u2009=\u20092.042; gl<\/em>\u2009=\u20091; p\u2009<\u2009<\/em>.153) entre el resultat final dels partits (derrota o vict\u00f2ria) i l\u2019\u00e8xit de les accions t\u00e8cniques desenvolupades (\u00e8xit o fallada).<\/p>\n\n\n\n

Atenent a l’\u00faltima passada realitzada abans de l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un llan\u00e7ament a porteria per part dels jugadors que ocupen la demarcaci\u00f3 de central, no es van advertir difer\u00e8ncies significatives (v<\/em>\u2009=\u2009.689; gl<\/em>\u2009=\u20091; p<\/em>\u2009<\u2009.406) entre el resultat final dels partits (derrota o vict\u00f2ria) i la realitzaci\u00f3 de l\u2019\u00faltima passada pr\u00e8via a l\u2019acabament amb un llan\u00e7ament a porteria (s\u00ed o no).<\/p>\n\n\n\n

Amb refer\u00e8ncia al nombre d\u2019assist\u00e8ncies realitzades pels centrals, enteses com l\u2019\u00faltima passada anterior al gol, no es van advertir difer\u00e8ncies significatives (v<\/em>=.684; g<\/em>\u2009=\u20091; p<\/em>\u2009<\u2009.408) entre el resultat final dels partits (derrota o vict\u00f2ria) i la realitzaci\u00f3 d\u2019assist\u00e8ncies de gol (s\u00ed o no).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb els tipus de llan\u00e7aments a porteria executats pels jugadors centrals, no es van advertir difer\u00e8ncies significatives (v<\/em>\u2009=\u2009.733; gl<\/em>\u2009=\u20094; p<\/em>\u2009<\u2009.947) entre el resultat final dels partits (derrota o vict\u00f2ria) i els llan\u00e7aments executats.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, pel que fa als gols aconseguits pels jugadors que ocupen la demarcaci\u00f3 de central, no es van advertir difer\u00e8ncies significatives (v<\/em>\u2009=\u2009.684; gl\u2009<\/em>=\u20091; p<\/em>\u2009<\u2009.408) entre el resultat final dels partits (derrota o vict\u00f2ria) i els gols anotats.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
Resultats de l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars per a la categoria focal CNT, central, en relaci\u00f3 amb la resta de les demarcacions quan l\u2019equip del jugador central guanya<\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Representaci\u00f3 del mapa conductual establint la categoria CNT, central, com a conducta focal, en relaci\u00f3 amb la resta de les demarcacions quan l\u2019equip del jugador central guanya<\/em><\/em><\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

b) Resultats corresponents a l\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant coordenades polars<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per al desenvolupament d\u2019aquesta an\u00e0lisi es va relacionar la conducta focal CN -central, amb la resta de les categories que componen l\u2019estructura de l\u2019equip (PT, LTE, LTD, PV, EE, ED i CNTD). Amb aquesta an\u00e0lisi, es volien identificar les relacions d\u2019associaci\u00f3 significatives que s\u2019estableixen entre els centrals i la resta dels companys d\u2019equip. <\/p>\n\n\n\n

Amb refer\u00e8ncia als partits on l\u2019equip dels jugadors centrals obtenen la vict\u00f2ria, els resultats obtinguts (taula 3 i figura 2), van mostrar la categoria criteri LTD -lateral dret- amb un radi de 5.86 i un angle de 30.87\u00ba i la categoria criteri LTE -lateral esquerre- amb un radi de 3.77 i un angle de 37.63, ambd\u00f3s vectors al quadrant I, on la conducta focal activa la pres\u00e8ncia de la conducta condicionada tant en el pla prospectiu com en el pla retrospectiu.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, s\u2019observen els vectors corresponents a les categories PER -porter-, EXD -extrem dret- i CNTD -central defensiu- amb uns radis de 2.2, 3.28 i 2.15, i uns angles de 197.51\u00ba, 201.08\u00ba i 199.15\u00ba respectivament, totes ells al quadrant III, on la conducta focal inhibeix la pres\u00e8ncia de la conducta d\u2019acoblament tant en el pla prospectiu com en el pla retrospectiu.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als partits on l\u2019equip dels jugadors centrals cau derrotat, a la taula 4 i figura 3, es pot apreciar la categoria criteri LTD -lateral dret- amb un radi de 5.72 i un angle de 31.12\u00ba al quadrant I, on la conducta focal activa la pres\u00e8ncia de la conducta condicionada tant en el pla prospectiu com en el pla retrospectiu.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019aprecia la categoria PIV -pivot- amb un radi de 2,72 i un angle de 161.09\u00ba i la categoria PER -porter- amb un radi de 2.61 i un angle de 163.27\u00ba, ambdues al quadrant II, on la conducta criteri inhibeix la pres\u00e8ncia de la conducta d\u2019acoblament en el pla prospectiu i l\u2019activa en el pla retrospectiu.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, s\u2019observa la categoria LTE, lateral esquerre, amb un radi de 2.61 i un angle de 163.27\u00ba al quadrant III, on la conducta focal inhibeix la pres\u00e8ncia de la conducta d\u2019acoblament tant en el pla prospectiu com en el pla retrospectiu.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong>
Resultats de l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars per a la categoria focal CNT, central, en relaci\u00f3 amb la resta de demarcacions quan l\u2019equip del jugador central perd<\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Representaci\u00f3 del mapa conductual establint la categoria CNT, central, com a conducta focal, en relaci\u00f3 amb la resta de les demarcacions quan l\u2019equip del jugador central perd.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Comparant la intervenci\u00f3 i participaci\u00f3 dels centrals dels equips guanyadors i els equips perdedors no s’han observat difer\u00e8ncies significatives pel que fa a l\u2019execuci\u00f3 de llan\u00e7aments, ni a l\u2019efectivitat d\u2019aquests. En aquest sentit, aquests resultats concorden amb els obtinguts per Vuleta et al. (2003)<\/a> que van determinar que \u00e9s l\u2019efici\u00e8ncia dels llan\u00e7aments l\u2019aspecte diferenciador entre els equips guanyadors i els perdedors.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les accions t\u00e8cniques que realitzen, tampoc no s’han advertit difer\u00e8ncies significatives entre els jugadors centrals dels equips guanyadors i perdedors, fet que demostra que tenen un alt grau d\u2019acompliment t\u00e8cnic, dada que coincideix amb el treball de Bilge (2012)<\/a>, que assegura que el model de joc d\u2019handbol europeu t\u00e9 un alt nivell d\u2019acompliment i variabilitat t\u00e8cnica, i que cada vegada disposa  de jugadors m\u00e9s vers\u00e0tils i dotats de m\u00e9s qualificaci\u00f3 t\u00e8cnica, sobretot en el cas dels centrals. Els jugadors centrals manifesten millors habilitats motrius (Zapartidis et al., 2011<\/a>), dades que coincideixen amb les obtingudes per Foreti\u0107 et al. (2010); en aquest cas es va concloure que l\u2019efici\u00e8ncia del llan\u00e7ament \u00e9s l\u2019element diferenciador entre equips guanyadors i perdedors, resultant les demarcacions dels extrems i del pivot determinants per a l\u2019obtenci\u00f3 de la vict\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, aquest tipus de demarcaci\u00f3 es veu vinculada a la construcci\u00f3 de joc de forma fonamental (Flores i Anguera, 2018<\/a>). Per aquesta ra\u00f3 l\u2019execuci\u00f3 de l\u2019\u00faltima passada anterior al llan\u00e7ament, aix\u00ed com aquelles assist\u00e8ncies pr\u00e8vies al gol s\u00f3n elements transcendentals en el joc dels jugadors que ocupen aquesta demarcaci\u00f3. En aquest sentit, l\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives en ambd\u00f3s casos en comparar els centrals dels equips guanyadors amb els equips perdedors ha manifestat la seva clara pres\u00e8ncia en la construcci\u00f3 i acabament ofensiu, aspectes coincidents amb els resultats obtinguts per Guti\u00e9rrez i L\u00f3pez (2011)<\/a> que van identificar la rellev\u00e0ncia del jugador central en el joc ofensiu de l\u2019equip en el seu estudi referent a l\u2019an\u00e0lisi de les posicions espec\u00edfiques dels jugadors a la lliga ASOBAL.<\/p>\n\n\n\n

A nivell t\u00e0ctic associatiu, s’han observat difer\u00e8ncies entre els centrals dels equips guanyadors i els perdedors, apreciant com els centrals dels equips guanyadors tenen una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 rec\u00edproca amb la resta de jugadors que ocupen la primera l\u00ednia d\u2019atac (lateral esquerre i dret) dotant de m\u00e9s variabilitat i complexitat el joc, construint accions ofensives mitjan\u00e7ant l\u2019execuci\u00f3 i desenvolupament de mitjans t\u00e0ctics complexos com s\u00f3n els procediments t\u00e0ctics complexos i les circulacions t\u00e0ctiques complexes, les quals ajuden a desorganitzar la defensa rival. Aquests resultats coincideixen amb els patrons de joc trobats per Flores i Anguera (2018)<\/a> en an\u00e0lisi a nivells internacionals. Es pot assenyalar que l\u2019associaci\u00f3 manifestada per part dels centrals dels equips perdedors es focalitza en una banda, la qual cosa representa que a m\u00e9s de no fer servir l\u2019amplitud com a recurs per a l\u2019acompliment t\u00e0ctic, el seu joc \u00e9s previsible i afavoreix la intervenci\u00f3 defensiva dels rivals.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

No hi ha difer\u00e8ncies t\u00e8cniques, ni d\u2019assist\u00e8ncies, ni de llan\u00e7aments, ni consecuci\u00f3 de gols entre els centrals dels equips guanyadors i els perdedors, per\u00f2 s\u00ed que s\u2019adverteixen difer\u00e8ncies en analitzar la seva associaci\u00f3 amb la resta de jugadors de l\u2019equip, on s\u2019adverteix una varietat de combinacions m\u00e9s elevada per part del central dels equips guanyadors dotant d\u2019amplada i amplitud al joc en connectar amb els dos laterals que l\u2019acompanyen (esquerre i dret), mentre que als equips perdedors el central focalitza la seva associaci\u00f3 a una sola banda, en aquest cas la dreta, amb el jugador que ocupa la demarcaci\u00f3 de lateral dret.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi resulta rellevant per a entrenadors de totes les categories perqu\u00e8 ajuda a centrar els seus esfor\u00e7os en el grau d\u2019associaci\u00f3 amb els companys, enteniment i interpretaci\u00f3 del joc, plantejant alhora tasques espec\u00edfiques que dotin d\u2019amplitud i amplada el joc ofensiu, desenvolupant, d\u2019aquesta manera, i millorant el rendiment col\u00b7lectiu de l\u2019equip i no tant, en el cas del nivell professional, la t\u00e8cnica dels centrals.<\/p>\n\n\n\n

Les pr\u00f2ximes recerques referents a l\u2019an\u00e0lisi del joc dels jugadors que ocupen aquesta demarcaci\u00f3 s\u2019han d\u2019orientar cap a l\u2019efecte col\u00b7lectiu que desenvolupen els seus moviments i en el moment que es produeixen atenent l\u2019acompliment tecnicot\u00e0ctic defensiu que manifesti l\u2019equip rival.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les autories agraeixen el suport del subprojecte “Enfocament de m\u00e8tode mixt en l\u2019an\u00e0lisi de rendiment (en entrenament i competici\u00f3) en l\u2019esport d\u2019elit i acad\u00e8mia” del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (MCIU) PGC2018-098742-B-C33] (2019-2021), de l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 (AEI) i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que forma part del projecte coordinat “New Approach of Research in Physical Activity and Sport from Mixed Methods Perspective” (NARPAS_MM) [SPGC201800X098742CV0].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019obtenci\u00f3 de la vict\u00f2ria \u00e9s l\u2019objectiu \u00faltim dels esports en l\u2019alt rendiment. En el cas de l\u2019handbol, un esport on el nombre de gols anotats i encaixats \u00e9s elevat, la identificaci\u00f3 dels petits detalls aix\u00ed com dels aspectes que desemboquen en la consecuci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit d\u2019un equip \u00e9s una mat\u00e8ria d’especial rellev\u00e0ncia en l\u2019elit. […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[806,12709,360,805,807,804],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["coordenades polars<\/a>","metodologia observacional<\/a>","rendiment<\/a>","t\u00e0ctica<\/a>","teoria de la generalitzabilitat<\/a>","teor\u00eda de la generalizabilidad<\/a>"],"unlinked":["coordenades polars<\/span>","metodologia observacional<\/span>","rendiment<\/span>","t\u00e0ctica<\/span>","teoria de la generalitzabilitat<\/span>","teor\u00eda de la generalizabilidad<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 20 juliol 2020","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 20 juliol 2020 11:19","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:29"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5813\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5813"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5813\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69660,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5813\/revisions\/69660\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}