{"id":5807,"date":"2020-09-27T18:43:09","date_gmt":"2020-09-27T18:43:09","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5807"},"modified":"2020-10-12T09:48:27","modified_gmt":"2020-10-12T09:48:27","slug":"la-motivacio-de-lesportista-i-la-qualitat-de-la-seva-relacio-amb-lentrenador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/la-motivacio-de-lesportista-i-la-qualitat-de-la-seva-relacio-amb-lentrenador\/","title":{"rendered":"La motivaci\u00f3 de l\u2019esportista i la qualitat de la seva relaci\u00f3 amb l\u2019entrenador"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi transversal va ser investigar la influ\u00e8ncia de la percepci\u00f3 de la qualitat de la relaci\u00f3 entrenador-esportista (CAR) en la motivaci\u00f3 entre els joves estudiants esportistes de l\u2019estat de Pernambuco, Brasil. Els participants van ser 301 estudiants que van participar en els Jocs Escolars de Pernambuco 2017. Els instruments utilitzats van ser el Q\u00fcestionari de relaci\u00f3 entrenador-esportista (CART-Q) i l\u2019Escala de motivaci\u00f3 esportiva-II (SMS-II). L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va realitzar mitjan\u00e7ant les proves de Kolmog\u00f3rov-Smirnov, Mann-Whitney, la correlaci\u00f3 de Spearman i el modelatge d\u2019equacions estructurals (SEM) (p<\/em>\u2009<\u2009.05). Els resultats van mostrar que els estudiants esportistes que es perceben a si mateixos amb una alta qualitat de CAR tenien puntuacions m\u00e9s altes en les regulacions identificades, integrades i intr\u00ednseques, mentre que els esportistes amb CAR moderada tenien una puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta en la desmotivaci\u00f3 i la regulaci\u00f3 externa. SEM va revelar que tant la motivaci\u00f3 controlada com l\u2019aut\u00f2noma es van explicar en 17 % i 21 %, respectivament, per CAR, que va tenir un efecte positiu (\u03b2\u2009=\u2009.45 i \u03b2\u2009=\u2009.41) en ambdues motivacions. Es conclou que una relaci\u00f3 positiva amb l\u2019entrenador basada en l\u2019admiraci\u00f3, el respecte, la confian\u00e7a i l\u2019afiliaci\u00f3 sembla ser un factor que fomenta la motivaci\u00f3 en el context dels esports escolars.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> autodeterminaci\u00f3<\/span>, esport<\/span>, psicologia de l\u2019esport<\/span>, psicolog\u00eda del deporte<\/span>, relacions interpersonals<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Michael Phelps, el medallista ol\u00edmpic m\u00e9s gran de tots els temps, acredita directament el seu \u00e8xit i la seva motivaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica de l’esport a la seva magn\u00edfica relaci\u00f3 amb Bob Bowman, el seu entrenador des que tenia 11 anys. Estudis recents demostren que en el benestar, el rendiment i la motivaci\u00f3 d’un esportista influeix la qualitat de la relaci\u00f3 entre l’entrenador i l’esportista (coach-athlete relationship<\/em>, CAR) (Appleton et al., 2016<\/a>; Davis, Appleby et al., 2018<\/a>; Nascimento J\u00fanior et al., 2018<\/a>; Vieira et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La CAR compr\u00e8n una interacci\u00f3 m\u00fatua i una interdepend\u00e8ncia causal entre els pensaments, els sentiments i els comportaments dels entrenadors i els esportistes (Jowett i Shanmugam, 2016<\/a>). Els pensaments guarden relaci\u00f3 amb el comprom\u00eds i la intenci\u00f3 de mantenir la relaci\u00f3 al llarg del temps; els sentiments al\u00b7ludeixen a la percepci\u00f3 de proximitat (respecte, confian\u00e7a, gust), i els comportaments fan refer\u00e8ncia a la complementarietat, la sensibilitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’entrenador i l’esportista (Jowett i Poczwardowski, 2007<\/a>; Jowett i Shanmugam, 2016<\/a>). La CAR exerceix un paper important en el desenvolupament f\u00edsic, motor i psicosocial dels esportistes joves (Jowett i Shanmugam, 2016<\/a>; Yang i Jowett, 2012<\/a>), la qual cosa succeeix perqu\u00e8 els entrenadors s\u00f3n responsables de delegar tasques que han d’exercir els equips, de manera que les seves accions poden interferir en el comportament present i futur dels esportistes (Cheuczuk et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest context, la CAR s’ha assenyalat com un dels factors primordials per al desenvolupament de la carrera esportiva dels esportistes (Davis et al., 2018<\/a>; Nascimento J\u00fanior et al., 2018<\/a>; Vieira et al., 2018<\/a>) i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, com un diferencial de l’\u00e8xit en l’esport entre els esportistes joves (Cheuczuk et al., 2016<\/a>). D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia que els esportistes i el seu entorn social (fam\u00edlia, entrenador i altres persones practicants d’esports) aprenguin a con\u00e8ixer-se a si mateixos, ja que aquest atribut \u00e9s essencial per identificar els factors que motiven els joves a entrenar i fixar-se fites a partir d’aquest moment (Carvalho, Verardi, Maffei i Monesso, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La motivaci\u00f3 influeix enormement en les situacions de competici\u00f3, on pot ser un obstacle o un est\u00edmul per al rendiment de l’esportista (Pineda-Espejel et al., 2015<\/a>). Una de les teories m\u00e9s citades per entendre el proc\u00e9s del comprom\u00eds i l’adhesi\u00f3 a la pr\u00e0ctica esportiva en els diferents nivells de competici\u00f3 \u00e9s la teoria de l’autodeterminaci\u00f3  (Almagro i Paramio-P\u00e9rez, 2017<\/a>) La Self-Determination Theory, SDT, ofereix un marc general que explica els diferents aspectes motivacionals mitjan\u00e7ant miniteories; una d’aquestes \u00e9s la teoria de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques, que planteja que en la motivaci\u00f3 autodeterminada influeixen tres necessitats b\u00e0siques: l’autonomia, la compet\u00e8ncia i la connexi\u00f3 o capacitat de relacionar-se, que semblen ser essencials per al desenvolupament social i el benestar personal (Deci i Ryan, 1985<\/a>; Deci i Ryan, 2012<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La SDT descriu la motivaci\u00f3 a trav\u00e9s de diversos estils reguladors (regulaci\u00f3 externa, introjectada, identificada, integrada i interna), que es presenten com una continu\u00eftat que va des de la forma menys autodeterminada de motivaci\u00f3 (la motivaci\u00f3 controlada) fins a la m\u00e9s autodeterminada (la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma), partint de les diferents forces motivacionals subjacents al comportament d’una persona (Rigby i Ryan, 2018<\/a>). La motivaci\u00f3 controlada inclou pressions externes o internes (regulacions externes i introjectades) i, en gran manera, no t\u00e9 relaci\u00f3 amb les necessitats i els interessos personals. La motivaci\u00f3 aut\u00f2noma respon directament a les necessitats, els valors i l’inter\u00e8s de les persones (regulacions identificades, integrades i intr\u00ednseques) i dona lloc a una motivaci\u00f3 volitiva d’alta qualitat. Aix\u00ed, les persones es comprometen a exercir b\u00e9 certes tasques i aquest afany i esfor\u00e7 els permet obtenir millors satisfacci\u00f3, vitalitat i benestar (Deci i Ryan, 1985<\/a>; Deci i Ryan, 2012<\/a>; Rigby i Ryan, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Davant aquest escenari, estudis recents indiquen que la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma s’associa amb comportaments positius en els esports (comprom\u00eds i continu\u00eftat en l’esport) (Carvalho et al., 2019<\/a>; Vieira et al., 2018<\/a>), mentre que la motivaci\u00f3 controlada pot desembocar en comportaments inadequats (estr\u00e8s, esgotament i abandonament de la modalitat esportiva) (Carvalho et al., 2019<\/a>). La teoria de l’avaluaci\u00f3 cognitiva afirma que l’entorn social influeix en el comportament dels esportistes (Deci i Ryan, 1985<\/a>; Rigby i Ryan, 2018<\/a>). Segons aquesta perspectiva, la CAR \u00e9s un factor que pot portar els joves esportistes a desenvolupar una motivaci\u00f3 aut\u00f2noma o controlada (Cheuczuk et al., 2016<\/a>). Vieira et al. (2018)<\/a> i Garc\u00eda-Calvo et al. (2014)<\/a> van investigar la relaci\u00f3 entre la motivaci\u00f3 i la CAR entre esportistes professionals; tanmateix, encara no existia cap estudi que abord\u00e9s aquesta associaci\u00f3 entre joves estudiants esportistes, que \u00e9s el tema d\u2019aquest estudi. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, diverses autories suggereixen que futures recerques haurien d’avaluar l’impacte de la qualitat de la CAR en les diferents variables psicol\u00f2giques en esportistes de diferents nivells de competici\u00f3 (Appleton et al., 2016<\/a>; Davis et al., 2018<\/a>; Nascimento J\u00fanior et al., 2018<\/a>; Vieira et al., 2018<\/a>). Per aix\u00f2, l’objectiu d\u2019aquest estudi va ser indagar en la influ\u00e8ncia de la percepci\u00f3 de la CAR en la motivaci\u00f3 entre estudiants esportistes de l’estat de Pernambuco, al Brasil. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi transversal es va realitzar sobre una poblaci\u00f3 d’estudiants que practicaven esports d’equip amb edats compreses entre els 15 i els 17 anys i inscrits en els Jocs Escolars de Pernambuco de 2017 i competien en b\u00e0squet, futbol sala, handbol, futbol i voleibol. El nombre m\u00ednim de participants es va calcular a partir de la f\u00f3rmula de mostres de poblacions finites, adoptant un nivell de confian\u00e7a del 95\u2009%, un marge d’error del 5\u2009% i una proporci\u00f3 esperada del 50\u2009% (Richardson et al., 2012<\/a>). Tenint en compte que la poblaci\u00f3 d’esportistes que prenien part en la competici\u00f3 era de 2500 estudiants, el nombre m\u00ednim de participants va ser de 333 estudiants esportistes, considerant les possibles p\u00e8rdues de mostres. El criteri d’inclusi\u00f3 en l’estudi era haver participat en alguna competici\u00f3 a nivell regional\/estatal durant les temporades 2015 i 2016.<\/p>\n\n\n\n

D’aquesta manera, es van seleccionar 335 estudiants practicants d’esports d’equip per participar en l’estudi; tanmateix, 34 en van quedar exclosos a causa de problemes a l’hora d’omplir els q\u00fcestionaris. Els participants finals van ser 301: 136 homes i 165 dones amb una mitjana d’edat de 16.02\u00b10.83 anys. El nombre de practicants en cada esport era: futbol sala (n<\/em>\u2009=\u2009124), voleibol (n<\/em>\u2009=\u2009133), handbol (n<\/em>\u2009=\u200924) i b\u00e0squet (n<\/em>\u2009=\u200920). Nom\u00e9s els esportistes que van signar els termes de consentiment informat o van sol\u00b7licitar als seus entrenadors (els seus responsables en l’esdeveniment) que ho fessin van ser seleccionats per a l’estudi.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar el q\u00fcestionari sobre la relaci\u00f3 entre entrenador i esportista CART-Q per mesurar la percepci\u00f3 dels esportistes  de la qualitat de la CAR (Jowett i Ntoumanis, 2004<\/a>), validada per al context del Brasil per Vieira et al. (2015)<\/a>. Quatre indicadors tracten sobre la proximitat (\u201cEm cau b\u00e9 el meu entrenador\u201d), tres indicadors avaluen el comprom\u00eds (\u201cEm sento comprom\u00e8s amb el meu entrenador\u201d) i quatre indicadors avaluen la complementarietat (\u201cQuan entreno amb ell, dono el millor de mi\u201d. Tots els elements del CART-Q es van mesurar amb una escala de Likert de 7 punts, on 1 corresponia a Totalment en desacord i 7 a Totalment d’acord. L\u2019\u03b1 de Cronbach de les dimensions d’aquest instrument anava de \u03b1\u2009=\u2009.83 a \u03b1\u2009=\u2009.95.<\/p>\n\n\n\n

Es va utilitzar l’Escala de motivaci\u00f3 esportiva-II (SMS-II) per avaluar la motivaci\u00f3 dels esportistes per practicar l’esport corresponent. La SMS-II \u00e9s una creaci\u00f3 de Pelletier et al. (2013)<\/a> validada per al context brasiler per Nascimento Junior et al. (2014)<\/a>. Consta de 18 indicadors distribu\u00efts en sis regulacions (intr\u00ednseca, integrada, identificada, introjectada, externa i desmotivaci\u00f3). La resposta a cada un d’aquests indicadors s’obt\u00e9 aplicant una escala de Likert de 7 punts, on 1 \u00e9s \u201cno es correspon en absolut\u201d i 7 \u201cEs correspon completament\u201d. L’escala presentava una fiabilitat d’\u03b1\u2009=\u2009.74. Segons les categories proposades en el cont\u00ednuum<\/em> de la SDT (Deci i Ryan, 2012<\/a>), les regulacions identificades, integrades i intr\u00ednseques s\u00f3n els indicadors m\u00e9s propers a la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma, mentre que les regulacions introjectada i externa s\u00f3n els indicadors m\u00e9s pr\u00f2xims a una motivaci\u00f3 controlada. Es pot destacar que la desmotivaci\u00f3 no es va utilitzar per a l’an\u00e0lisi principal, ja que \u00e9s un component que representa la falta total de motivaci\u00f3 i l’objectiu de la recerca era explorar la relaci\u00f3 entre la motivaci\u00f3 (tan aut\u00f2noma com controlada) i la CAR. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi s’integra al projecte institucional aprovat pel Comit\u00e8 \u00c8tic de la Universitat Federal del Val do S\u00e3o Francisco (opini\u00f3 1.648.086). Inicialment es va contactar amb la Secretaria d’Esports de l’Estat de Pernambuco per sol\u00b7licitar perm\u00eds per recopilar dades durant els Jocs Escolars de Pernambuco de 2017. La recopilaci\u00f3 de dades va tenir lloc als hotels on s’allotjaven els equips, aix\u00ed com al lloc on es va desenvolupar la competici\u00f3, i va durar aproximadament 30 minuts. Els q\u00fcestionaris es van repartir aleat\u00f2riament entre els participants i els investigadors van realitzar l’aplicaci\u00f3 de forma individual.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

An\u00e0lisi preliminar.<\/em> L’an\u00e0lisi preliminar per a l’an\u00e0lisi de correlaci\u00f3 i comparaci\u00f3 es va dur a terme mitjan\u00e7ant la prova de normalitat Kolmog\u00f3rov-Smirnov. Ja que les dades no eren normals, es va utilitzar la correlaci\u00f3 de Spearman (no param\u00e8trica) per verificar la relaci\u00f3 entre les variables; per aquesta finalitat es va emprar un SPSS v.22.0. Per comparar les regulacions de motivaci\u00f3 en funci\u00f3 de la qualitat de la CAR, es va obtenir la puntuaci\u00f3 total de la CAR i, a continuaci\u00f3, es van dividir els esportistes en dos grups (amb una relaci\u00f3 entrenador-esportista alta o moderada) d’acord amb la \u201cdivisi\u00f3 de la mitjana\u201d (fins a 6.58: moderada i per sobre de 6.58: alta). El nivell de significaci\u00f3 adoptat va ser de p<\/em>\u2009<\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n

Model d’equacions estructurals (SEM). <\/em>L’an\u00e0lisi principal es va fonamentar en el SEM i es va realitzar amb el programari AMOS 22.0, que aplica un SEM basat en la covari\u00e0ncia. Quan l’objectiu de l’estudi \u00e9s confirmar la teoria, el m\u00e8tode apropiat \u00e9s el CB-SEM (Hair, Matthews i Matthews, 2017<\/a>). El model hipot\u00e8tic va verificar l’exist\u00e8ncia de tres factors latents (CAR, motivaci\u00f3 aut\u00f2noma i motivaci\u00f3 controlada) a partir de les dimensions del CART-Q i el SMS-II. D’aquesta manera, el SEM va comprovar el paper que exerceix la qualitat de la CAR en la motivaci\u00f3 dels esportistes aplicant el plantejament de construcci\u00f3 de models en dos passos recomanats per Anderson i Gerbing (1988)<\/a>. El primer pas consisteix a comprovar el model de mesuraments utilitzant una an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria (AFC), mentre que en el segon pas es comprova el model estructural de la hip\u00f2tesi.<\/p>\n\n\n\n

Abans de l’an\u00e0lisi principal, es verifica la normalitat de les dades, els valors absents i els valors at\u00edpics per a totes les variables de l’estudi seguint el procediment definit per Tabachnick i Fidell (2013)<\/a>. L’examen de la asimetria i curtosi de totes les variables va indicar una normalitat univariant basada en uns valors de tall d’asimetria <\u20093.0 i curtosi <\u200910.0 (Kline, 2012<\/a>). L’an\u00e0lisi del coeficient multivariant de Mardia (>\u20095.0) va indicar que la distribuci\u00f3 de les dades derivava de la normalitat multivariant, la qual cosa justificava l’\u00fas del proc\u00e9s de bootstrap<\/em> de Bollen-Stine per obtenir un valor de khi quadrat corregit per als coeficients calculats per a l’estimaci\u00f3 per m\u00e0xima versemblan\u00e7a (Bollen i Long, 1993<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

S’utilitzen diversos \u00edndexs d’ajustament per avaluar el model d’acord amb les recomanacions de Hu i Bentler (1999)<\/a>: khi quadrat (\u03c72), khi quadrat normalitzat (\u03c72\/df), \u00edndex d’ajustament comparatiu (IAC), \u00edndex de Tucker-Lewis (ITL), l’arrel de l’error quadr\u00e0tic mitj\u00e0 (RECM) i el seu interval de confian\u00e7a (IC) associat del 90\u2009%. Els valors d’IAC, GFI i ITL propers o superiors a .95, els valors de RECM propers o inferiors a .08 i l’extrem inferior del CI del 90\u2009% del RECM que contenia el valor de .05 representen un ajustament excel\u00b7lent de les dades per al model de la hip\u00f2tesi (Hu i Bentler, 1999<\/a>). A m\u00e9s, s’utilitzen aquests \u00edndexs tant en el pas 1 com en el pas 2. La qualitat de l’ajustament per al model estructural (pas 2) es va avaluar aix\u00ed mateix a trav\u00e9s de les seves c\u00e0rregues factorials (FL) i la fiabilitat de cada element. La interpretaci\u00f3 de les traject\u00f2ries es va basar en el seg\u00fcent l\u00edmit: efecte redu\u00eft per a traject\u00f2ries de fins a .20; efecte mitj\u00e0 per a traject\u00f2ries d’entre .21 i .49; i ampli efecte per a traject\u00f2ries per sobre de .50 (Kline, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va detectar una difer\u00e8ncia significativa en totes les regulacions de motivaci\u00f3 (p<\/em>\u2009<\u2009.05) en funci\u00f3 de la qualitat de la CAR (Taula 1), amb l’excepci\u00f3 de la regulaci\u00f3 introjectada (p<\/em>\u2009=\u2009.055). Es pot remarcar que els esportistes que percebien tenir una CAR d’alta qualitat presentaven m\u00e9s puntuaci\u00f3 en les regulacions identificada, integrada i intr\u00ednseca, mentre que els esportistes amb una percepci\u00f3 moderada de la CAR presentaven una major puntuaci\u00f3 en la desmotivaci\u00f3 i la regulaci\u00f3 externa.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, es van detectar correlacions significatives (p<\/em>\u2009<\u2009.05) i positives de les regulacions m\u00e9s pr\u00f2ximes a la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma (regulacions identificada, integrada i intr\u00ednseca) amb totes les dimensions de la CAR (Taula 2). D\u2019altra banda, la desmotivaci\u00f3 va mostrar correlacions negatives amb totes les dimensions de la CAR, mentre que la regulaci\u00f3 externa va mostrar una correlaci\u00f3 negativa amb la proximitat (r\u2009=\u2009-.14).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Comparaci\u00f3 de les regulacions de motivaci\u00f3 entre esportistes joves segons la qualitat de la CAR<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Correlaci\u00f3 entre la qualitat de la CAR i les regulacions motivacionals<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El model de mesurament (pas 1) tenia un ajustament acceptable [X2<\/sup> (17)\u2009=\u200921.57; p<\/em>\u2009=\u2009.202; X2<\/sup>\/df\u2009=\u20091.27; IAC\u2009=\u2009.99; GFI\u2009=\u20090.98; ITL\u2009=\u2009.99; RECM\u2009=\u2009.03; p<\/em> (RECM<.05)\u2009=\u2009.80]9. La qualitat de l’ajustament local i la fiabilitat interna dels indicadors tamb\u00e9 es van confirmar amb l’obtenci\u00f3 per part de totes les traject\u00f2ries de c\u00e0rregues factorials significatives (p<\/em>\u2009<\u2009.05) i superiors a .50. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va analitzar el model hipot\u00e8tic (pas 2). El model comprovat (Figura 1) va proporcionar indicadors suficientment ajustats [X2<\/sup> (18)\u2009=\u200954.18; p<\/em>\u2009=\u2009.001; X2<\/sup>\/df\u2009=\u20093.01; IAC\u2009=\u2009.96; GFI\u2009=\u2009.96; AGFI\u2009=\u2009.92; ITL\u2009=\u2009.94; RECM\u2009=\u2009.08; p<\/em> (RECM\u2009<\u2009.05)\u2009=\u2009.01]8.<\/p>\n\n\n\n

Les variables latents de motivaci\u00f3 controlada i motivaci\u00f3 aut\u00f2noma es van explicar en un 17\u2009% i un 21\u2009%, respectivament, per la qualitat de la CAR (Figura 1). En l’associaci\u00f3 directa establerta entre la CAR i tant la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma com la controlada, els efectes van ser positius (\u03b2\u2009=\u2009.45 i \u03b2\u2009=\u2009.41, respectivament), el que indica que per a cada augment d’1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard en la unitat de la CAR es produeix un augment del .45 i el .41 en la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard en l’impuls tant de la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma com controlada. Aquesta troballa demostra que si els esportistes joves perceben una relaci\u00f3 positiva amb l’entrenador, basada principalment en l’admiraci\u00f3, el respecte, la confian\u00e7a i l’afiliaci\u00f3, estaran motivats per a la pr\u00e0ctica esportiva, sobretot de manera aut\u00f2noma.<\/p>\n\n\n\n

\"\"

Model estructural del paper de la CAR en la motivaci\u00f3 dels esportistes joves<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’objectiu d\u2019aquest estudi era investigar la influ\u00e8ncia de la percepci\u00f3 de la qualitat de la CAR en la motivaci\u00f3 d’estudiants esportistes de l’estat brasiler de Pernambuco. Els resultats principals van revelar que la qualitat de la CAR est\u00e0 lligada tant a les motivacions aut\u00f2nomes com a les controlades (Fig. 1). A m\u00e9s, els participants que van mostrar m\u00e9s percepci\u00f3 de la qualitat de la CAR van ser els que van obtenir puntuacions m\u00e9s altes en la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma, mentre que els que van obtenir una percepci\u00f3 moderada de la qualitat de la CAR van mostrar una desmotivaci\u00f3 i motivaci\u00f3 controlada superiors (Taula 1). <\/p>\n\n\n\n

El resultat principal de l’estudi est\u00e0 relacionat amb l’associaci\u00f3 lineal entre la qualitat de la CAR i les motivacions, tan aut\u00f2nomes com controlades (Figura 1). Aquest resultat es pot deure al fet que la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma \u00e9s responsable de la participaci\u00f3 i continu\u00eftat en l’esport, aix\u00ed com de les relacions socials que s\u2019originen en el context esportiu (Balbinotti i Balbinotti, 2018<\/a>; Carvalho et al., 2019<\/a>; Bengoechea, 1997<\/a>; P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>). D’aix\u00f2 s\u2019infereix que l’admiraci\u00f3, el respecte, la confian\u00e7a i l\u2019afiliaci\u00f3 amb l’entrenador semblen actuar com un factor de protecci\u00f3 davant la desmotivaci\u00f3 i la motivaci\u00f3 de baixa qualitat entre els estudiants esportistes per a la pr\u00e0ctica esportiva (Balaguer, Castillo, R\u00f3denas, Fabra i Duda, 2015<\/a>; Jowett i Shanmugam, 2016<\/a>; Vieira et al., 2018<\/a>). Aquests resultats coincideixen amb els indicadors de la teoria de l’avaluaci\u00f3  cognitiva, que explica que l’entorn social influeix en la conducta de les persones (Prentice, Jayawickreme, i Fleeson, 2018<\/a>). Per corroborar-los, P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al. (2019)<\/a> van realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb joves estudiants d’educaci\u00f3 f\u00edsica i van verificar que els nivells m\u00e9s elevats de motivaci\u00f3, participaci\u00f3 a classe i una activitat f\u00edsica habitual m\u00e9s elevada s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia de la potenciaci\u00f3 de l’autonomia per part del mestre. Moura et al. (2019)<\/a> i S\u00e1nchez Oliva et al. (2012) <\/a>van observar que una CAR d’alta qualitat \u00e9s essencial perqu\u00e8 l’esportista obtingui plaer i satisfacci\u00f3 durant la pr\u00e0ctica de l’esport. A m\u00e9s, l’entorn social (pares, amistats i \u00eddols, per exemple) tamb\u00e9 funcionen com a font de motivaci\u00f3 per a la consecuci\u00f3 de tasques (motivaci\u00f3 aut\u00f2noma), ja que les deduccions fetes pels entrenadors poden reflectir-se en la relaci\u00f3 de l’equip.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes troballes concorden amb la miniteoria de la SDT de la motivaci\u00f3 en les relacions (Deci i Ryan, 2012<\/a>), que assenyala que l’entorn social influeix en les activitats que escullen les persones i en la seva continu\u00eftat a l’hora de practicar-les, per aix\u00f2 l’entorn social pot estimular els esportistes a millorar les seves capacitats tant a nivell individual com en equip. Vieira et al. (2018)<\/a> tamb\u00e9 van descobrir que la CAR \u00e9s fonamental perqu\u00e8 el comportament regulat per factors externs no influeixi negativament en la percepci\u00f3 de cohesi\u00f3 de l’equip en el context del futbol professional. D’altra banda, Carvalho et al. (2019)<\/a> han demostrat que una CAR de baixa qualitat pot agreujar la desmotivaci\u00f3 dels joves futbolistes i comportar un desinter\u00e8s dels jugadors en l’esport. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, les correlacions van posar en evid\u00e8ncia que les regulacions m\u00e9s pr\u00f2ximes a la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma demostraven estar m\u00e9s vinculades amb les dimensions de la CAR (Taula 2). Aquests resultats indiquen que, quan els pensaments i els comportaments dels estudiants esportistes estan m\u00fatuament relacionats amb els dels seus entrenadors o professors hi ha m\u00e9s tend\u00e8ncia a qu\u00e8 els primers presentin un comportament regulat per factors intr\u00ednsecs amb relaci\u00f3 a la pr\u00e0ctica esportiva (Carvalho et al., 2019<\/a>; P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>; Cheuczuk et al., 2016<\/a>). Aquests resultats es basen en la SDT, que assenyala que en la motivaci\u00f3 de les persones influeixen figures d’autoritat com els pares, els entrenadors i els professors que dirigeixen les activitats i tenen un impacte en el seu desenvolupament (Deci i Ryan, 2012<\/a>). Per tant, es pot destacar que les experi\u00e8ncies positives que aquestes figures aporten poden centrar-se en les actituds psicol\u00f2giques dels joves esportistes a tall de motivaci\u00f3 i satisfacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, la desmotivaci\u00f3 va mostrar una correlaci\u00f3 negativa amb totes les dimensions de la CAR (Taula 2), la qual cosa indica que la falta de motivaci\u00f3 i inter\u00e8s per realitzar una tasca per part de l’esportista est\u00e0 vinculada amb una mala relaci\u00f3 amb l’entrenador (Taula 2). D\u2019acord amb la SDT, la desmotivaci\u00f3 \u00e9s la falta de motivaci\u00f3, tan intr\u00ednseca com extr\u00ednseca, per la qual la persona deixa de tenir un motiu per exercir una tasca i se sent incompetent (Deci i Ryan, 2012<\/a>). Encara que estudis recents assenyalen que la desmotivaci\u00f3 a la pr\u00e0ctica esportiva tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb factors com un entrenament excessiu, lesions, assetjament i una baixa percepci\u00f3 de les compet\u00e8ncies personals (Myer et al., 2015<\/a>), el context social tamb\u00e9 es considera un factor de la falta de motivaci\u00f3 en l’adolesc\u00e8ncia (Vieira et al., 2013<\/a>; Nascimento Junior et al., 2017<\/a>). Nascimento Junior et al. (2017)<\/a> van detectar una forta relaci\u00f3 entre la desmotivaci\u00f3 i el rebuig i la sobreprotecci\u00f3 dels pares entre els esportistes que practicaven futbol sala, la qual cosa revela que la influ\u00e8ncia negativa de l’entorn social pot incrementar la desmotivaci\u00f3 de l’esportista. Aix\u00ed doncs, la qualitat de la CAR \u00e9s molt important per mantenir el jove esportista motivat intr\u00ednsecament per a la pr\u00e0ctica de l’esport.<\/p>\n\n\n\n

Una altra troballa important al\u00b7ludeix a la puntuaci\u00f3 m\u00e9s elevada en les regulacions pr\u00f2ximes a la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma en el cas dels esportistes que creuen tenir una CAR d’alta qualitat (Taula 1) (Hampson i Jowett, 2014<\/a>; Jowett i Shanmugam, 2016<\/a>; Torres, 2014<\/a>). Aquests resultats indiquen que els estudiants esportistes que perceben m\u00e9s proximitat, comprom\u00eds i complementarietat amb l’entrenador se senten m\u00e9s determinats a la pr\u00e0ctica de l’esport. Jowett i Shanmugam (2016)<\/a> afirmen que les relacions di\u00e0diques permeten la transformaci\u00f3 tant dels entrenadors com dels esportistes. Aix\u00ed doncs, una connexi\u00f3 m\u00fatua efectiva \u00e9s beneficiosa per a la sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a i de sentir-se valorat en els esports d’equip. Hampson i Jowett (2014)<\/a> indiquen que la percepci\u00f3 de l’esportista sobre la relaci\u00f3 afectiva, cognitiva i conductual que t\u00e9 amb l’entrenador fomenta una motivaci\u00f3 de m\u00e9s qualitat per executar les seves tasques i desenvolupar noves aptituds. Per tant, la qualitat de la CAR exerceix un paper fonamental en la motivaci\u00f3 de l’estudiant esportista en el context dels esports escolars. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat les aportacions a la literatura relacionades amb l’associaci\u00f3 entre la qualitat de la CAR i la motivaci\u00f3 en el context dels esports escolars, conv\u00e9 destacar algunes limitacions. En primer lloc, en aquest estudi nom\u00e9s van participar estudiants esportistes d’un estat (Pernambuco), la qual cosa  no representa la realitat de tots els esportistes joves del Brasil, tot i que la mostra pot considerar-se rellevant perqu\u00e8 aquests estudiants esportistes van participar en la principal competici\u00f3 escolar de l’estat. La segona es refereix al disseny transeccional utilitzat en l’estudi de recerca, que no permet infer\u00e8ncies de causalitat entre les variables; una altra va ser el fet que no es van comparar les dades per g\u00e8nere (femen\u00ed\/ mascul\u00ed), modalitat (esport individual\/esport d’equip) i grup d’edat. Per tant, en el futur convindria que altres recerques continu\u00efn indagant en la relaci\u00f3 entre les variables esmentades, analitzant el cas d’esportistes d’altres regions del pa\u00eds i utilitzant un disseny prospectiu amb l’objectiu d’establir noves evid\u00e8ncies sobre l’associaci\u00f3 entre la qualitat de la CAR i la motivaci\u00f3 dels joves esportistes amb el pas del temps.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La qualitat de la CAR pot considerar-se un factor clau en el desenvolupament de la motivaci\u00f3 (controlada i aut\u00f2noma) dels estudiants esportistes per a la pr\u00e0ctica de l’esport. Es pot destacar que com m\u00e9s gran \u00e9s la qualitat de la CAR d’un esportista, m\u00e9s es desenvolupa la seva motivaci\u00f3 aut\u00f2noma. Ara b\u00e9, la CAR tamb\u00e9 pot comportar el desenvolupament d’una motivaci\u00f3 controlada, encara que amb menor intensitat. Com implicacions pr\u00e0ctiques d\u2019aquesta recerca, es pot destacar la import\u00e0ncia de generar un entorn per a la relaci\u00f3 basat en l’autonomia, la confian\u00e7a, el comprom\u00eds i la proximitat per part dels entrenadors, els professionals de l’educaci\u00f3 f\u00edsica, ja que l’esmentat entorn tendeix a contribuir al desenvolupament de la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca de l’adolescent en el context esportiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi transversal va ser investigar la influ\u00e8ncia de la percepci\u00f3 de la qualitat de la relaci\u00f3 entrenador-esportista (CAR) en la motivaci\u00f3 entre els joves estudiants esportistes de l\u2019estat de Pernambuco, Brasil. Els participants van ser 301 estudiants que van participar en els Jocs Escolars de Pernambuco 2017. Els instruments utilitzats van ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[732,153,733,730,731],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["autodeterminaci\u00f3<\/a>","esport<\/a>","psicologia de l\u2019esport<\/a>","psicolog\u00eda del deporte<\/a>","relacions interpersonals<\/a>"],"unlinked":["autodeterminaci\u00f3<\/span>","esport<\/span>","psicologia de l\u2019esport<\/span>","psicolog\u00eda del deporte<\/span>","relacions interpersonals<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 setembre 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 setembre 2020 18:43","modified":"Updated on 12 octubre 2020 09:48"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5807\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5807"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5807\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7364,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5807\/revisions\/7364\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5807"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}