{"id":5805,"date":"2020-09-27T18:39:22","date_gmt":"2020-09-27T18:39:22","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5805"},"modified":"2020-10-12T09:53:52","modified_gmt":"2020-10-12T09:53:52","slug":"analisi-de-les-accions-datac-en-el-padel-masculi-professional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-de-les-accions-datac-en-el-padel-masculi-professional\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi de les accions d\u2019atac en el p\u00e0del mascul\u00ed professional"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest estudi es va analitzar la distribuci\u00f3 de les accions d’atac en el p\u00e0del professional i la seva influ\u00e8ncia en el resultat del partit. Es van registrar les accions tecnicotactiques cop per cop (n<\/em>\u2009=\u20092054) de quatre finals masculines del circuit oficial World Padel Tour 2017 mitjan\u00e7ant observaci\u00f3 sistem\u00e0tica. Els resultats van mostrar una distribuci\u00f3 s\u00f2lida d’\u00fas de cops entre parelles de jugadors al llarg del punt (~65\u2009% volees, ~23\u2009% safates, ~12\u2009% rematades) i un \u00fas limitat d’atacs per resoldre el punt (80\u2009% a <\u20093 accions). Els guanyadors van realitzar un nombre superior d’atacs per partit. El m\u00e9s important \u00e9s que s’ha quantificat la distribuci\u00f3 del nombre d’atacs  realitzats al llarg del punt, trobant que la parella guanyadora va acabar el 85% dels punts amb un o m\u00e9s cops d’atac, sent en el 64\u2009% dels casos amb menys de tres cops. Aquests resultats confirmen la import\u00e0ncia de les volees com a acci\u00f3 d’atac m\u00e9s utilitzada en p\u00e0del professional, per sobre de les rematades. A m\u00e9s, es mostren evid\u00e8ncies sobre el limitat nombre de cops disponibles per guanyar en punt a l’elit. Aquestes dades poden ser d’utilitat per establir objectius de competici\u00f3 i dissenyar tasques que responguin a les necessitats del joc.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> acciones ofensivas<\/span>, accions ofensives<\/span>, an\u00e0lisi de la competici\u00f3<\/span>, an\u00e1lisis de la competici\u00f3n<\/span>, deportes de raqueta<\/span>, esports de raqueta<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Encara que el p\u00e0del \u00e9s un esport de recent creaci\u00f3, 40 anys d’hist\u00f2ria (S\u00e1nchez-Alcaraz, 2013<\/a>), en els darrers anys el seu nombre de practicants ha experimentat un increment exponencial assolint el 5,9\u2009% dels practicants esportius a Espanya (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2017<\/a>; Villena-Serrano, Castro-L\u00f3pez, Lara-S\u00e1nchez i Cach\u00f3n-Zagalaz, 2016<\/a>). Entre les raons de l’augment d\u2019aquesta popularitat es pot destacar el car\u00e0cter social en practicar-lo 4 jugadors; la seva facilitat d’aprenentatge t\u00e8cnic (S\u00e1nchez-Alcaraz, Courel-Ib\u00e1\u00f1ez, i Ca\u00f1as 2016<\/a>); l’alta durada dels punts que permet un alt gaudi de les persones participants (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al. 2018<\/a>; S\u00e1nchez-Alcaraz, 2014<\/a>; Courel- Ib\u00e1\u00f1ez i S\u00e1nchez-Alcaraz, 2017<\/a>); la f\u00e0cil accessibilitat a tots els sectors de la poblaci\u00f3 pel seu baix cost econ\u00f2mic, i la proximitat del lloc de resid\u00e8ncia d’instal\u00b7lacions per a la seva pr\u00e0ctica (Mu\u00f1oz et al., 2016<\/a>). Aquest creixement s’ha vist reflectit tamb\u00e9 en l’augment de les publicacions cient\u00edfiques (S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2015<\/a>), especialment aquelles relacionades amb l’an\u00e0lisi del rendiment (S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2018<\/a>). L’an\u00e0lisi del rendiment (notational analysis, match analysis o performance analysis<\/em>) t\u00e9 per objectiu observar, registrar i analitzar les accions i comportaments dels esportistes en situacions reals de joc, recollint informaci\u00f3 amb una gran possibilitat de transfer\u00e8ncia al camp de l’entrenament, i analitzant dades dels esportistes a trav\u00e9s de comportaments espontanis i contextos reals de competici\u00f3, informaci\u00f3 de vital import\u00e0ncia per planificar un entrenament m\u00e9s espec\u00edfic i efica\u00e7, dissenyar estrat\u00e8gies per a un millor rendiment, i millora de la presa de decisions i la retroacci\u00f3 segons els comportaments (Coll, 2009; Hughes i Bartlett, 2002<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Concretament en p\u00e0del, un dels aspectes m\u00e9s estudiats i amb gran aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica per a l’entrenament ha estat la detecci\u00f3 d’indicadors que augmentin l’efic\u00e0cia de guanyar el punt (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2017<\/a>; Courel-Ib\u00e1\u00f1ez i S\u00e1nchez-Alcaraz, 2018<\/a>). En aquest sentit, estudis previs assenyalen la import\u00e0ncia d’ocupar i mantenir posicions properes a la xarxa per augmentar les probabilitats d’\u00e8xit (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2015<\/a>; Ram\u00f3n-Llin et al., 2013<\/a>; Torres-Luque et al., 2015<\/a>). Aquests treballs mostren que m\u00e9s del 80\u2009% dels punts guanyadors s’obtenen des de la xarxa, sent la volea el cop m\u00e9s com\u00fa, representant el 30% del total dels cops en un partit de p\u00e0del. Aquesta lluita per les posicions properes a la xarxa apareix des del primer cop del punt, el servei, ja que una de les caracter\u00edstiques del p\u00e0del \u00e9s l’acostament immediat a la xarxa despr\u00e9s del servei. HI ha, per tant, una dicotomia cont\u00ednua durant el desenvolupament del punt, on els jugadors que es troben a la xarxa intenten mantenir aquesta posici\u00f3 avantatjosa (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2017<\/a>), mentre que els jugadors del fons intenten recuperar-la (Ramon-Llin et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, malgrat que estudis previs han quantificat el nombre i el tipus de cops per punt en p\u00e0del (Garc\u00eda-Ben\u00edtez et al., 2016<\/a>; Torres-Luque et al., 2015<\/a>), no hi ha treballs que hagin estudiat espec\u00edficament les accions ofensives que realitzen els jugadors de p\u00e0del i la seva influ\u00e8ncia en el resultat del partit. Tenint en compte que aquest tipus d’accions es realitzen en posicions properes a la xarxa, aix\u00f2 permetria detectar aquelles accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques que resultin m\u00e9s eficaces per mantenir la posici\u00f3 de la xarxa i, per tant, augmentar les opcions de guanyar el punt.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, l’objectiu d\u2019aquest treball ser\u00e0 con\u00e8ixer el nombre i tipus d’accions t\u00e8cniques d’atac que es produeixen en p\u00e0del professional i la seva influ\u00e8ncia en el resultat final del partit.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants i variables<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra va incloure 2054 accions tecnicot\u00e0ctiques d’atac en p\u00e0del corresponents a quatre finals masculines del circuit oficial World Padel Tour 2017. Es van considerar com a acci\u00f3 d’atac aquells cops sense bot que realitza el jugador, de forma ofensiva, en una posici\u00f3 propera a la xarxa (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les accions d’atac registrades van ser classificades en quatre cops diferents (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2017<\/a>), distingint entre els realitzats pels guanyadors i pels perdedors del partit:<\/p>\n\n\n\n

a) Volea de dreta: cop sense bot que es realitza pel costat dominant del jugador, normalment a prop de la xarxa, amb un moviment de la pala curt de dalt cap a baix, colpejant la pilota a l’altura del cap.<\/p>\n\n\n\n

b) Volea de rev\u00e9s: cop sense bot que es realitza pel costat no dominant del jugador, normalment a prop de la xarxa, amb un moviment de la pala curt de dalt cap a baix, colpejant la pilota a l’altura del cap.<\/p>\n\n\n\n

c) Rematada: cop sense bot que es realitza pel costat dominant del jugador, normalment a prop de la xarxa. Es realitza el cop amb el bra\u00e7 del jugador est\u00e8s, per sobre del seu cap, amb una traject\u00f2ria del bra\u00e7 descendent. \u00c9s un cop m\u00e9s ofensiu que la safata, i l’efecte de la pilota \u00e9s pla. <\/p>\n\n\n\n

d) Safata: cop sense bot que es realitza pel costat dominant del jugador, normalment m\u00e9s allunyat de la xarxa. Es considera un cop intermedi entre la rematada i la volea de dreta. \u00c9s un cop menys ofensiu que la rematada, amb un efecte tallat. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va sol\u00b7licitar el consentiment informat del Comit\u00e8 d’\u00c8tica de la Universitat de Granada (n\u00fam. 883). Posteriorment, es van descarregar els v\u00eddeos de les quatre finals de World Padel Tour analitzades des de la plataforma Youtube<\/em>\u00ae. L’observaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels partits va ser realitzada per dos observadors titulats en ci\u00e8ncies de l’esport, amb m\u00e9s de 4 anys d’experi\u00e8ncia com a entrenadors de p\u00e0del, que van ser espec\u00edficament entrenats per a aquesta tasca. Quan va acabar el proc\u00e9s d’entrenament, cada observador va analitzar un mateix set dues vegades amb l’objectiu de calcular la fiabilitat inter- i intra- observador a trav\u00e9s de la prova Kappa de Cohen, obtenint valors per sobre de .85, considerat com un grau d’acord molt alt (>.80) (Altman, 1991<\/a>). Per al registre de les dades, es va utilitzar el programari especialitzat Lince (Gabin, Camerino, Anguera, i Casta\u00f1er, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van calcular freq\u00fc\u00e8ncies (n<\/em>) i percentatges (%) de cada variable. Es va utilitzar la prova t-<\/em>Student per analitzar difer\u00e8ncies en la distribuci\u00f3 d’accions per tipus de cop entre guanyadors i perdedors. Posteriorment, es van identificar les difer\u00e8ncies i interaccions en la distribuci\u00f3 de les accions d’atac per nombre de cops per punt (nou categories, de 0 fins a m\u00e9s de 10) a trav\u00e9s de taules de conting\u00e8ncia i el c\u00e0lcul del test khi quadrat. La for\u00e7a de les relacions es va interpretar utilitzant els residus tipificats corregits (RTC), considerant valors d’1.96 a 2.58 com a petit; 2.58 a 3.29 com a mitj\u00e0, i m\u00e9s de 3.29 com a fort (Field, 2017<\/a>). El nivell de significaci\u00f3 es va establir en p<\/em>\u2009<\u2009.05. Totes les dades van ser analitzades amb el paquet estad\u00edstic IBM SPPS 20.0 per a Macintosh (Armonk, NY: IBM Corp.).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La parella guanyadora va realitzar m\u00e9s accions totals d’atac per partit (327 vs.<\/em> 186). A m\u00e9s, els guanyadors del partit van realitzar tamb\u00e9 un nombre significativament superior d’accions d’atac totals per punt (F\u2009>\u20095.407; p<\/em>\u2009<\u2009.001). Tanmateix, es va observar una distribuci\u00f3 similar al llarg del punt, sent la volea l’acci\u00f3 m\u00e9s utilitzada, seguida de la safata i finalment de la rematada (Figura 1). En aquest \u00faltim cop va ser on es van observar les majors discrep\u00e0ncies, amb un 5\u2009% m\u00e9s d’\u00fas per part dels guanyadors.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/

Distribuci\u00f3 d’accions d’atac per tipus de cop entre guanyadors i perdedors del partit<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Distribuci\u00f3 d’accions de joc per punt en funci\u00f3 del resultat final del partit<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els resultats de les comparacions per nombre d’accions per punt (Taula 2) van mostrar difer\u00e8ncies entre guanyadors i perdedors del partit (X2<\/sup>(6)\u2009=\u200954,920, p<\/em>\u2009<\u2009 .001). Els guanyadors van realitzar una o m\u00e9s accions d’atac en el 85\u2009% dels punts, sent 50\u2009% entre una i dues accions. Al contrari, els perdedors no van aconseguir realitzar cap acci\u00f3 d’atac en el 47\u2009% dels punts. La difer\u00e8ncia m\u00e9s gran es va observar en els punts amb 2 accions, amb un 14\u2009% m\u00e9s de casos en els guanyadors en comparaci\u00f3 amb els perdedors.<\/p>\n\n\n\n

La divisi\u00f3 per tipus de cop (Taula 2) va mostrar difer\u00e8ncies en la distribuci\u00f3 d’accions per punt entre guanyadors i perdedors en tots els cops: volea de dreta (X2<\/sup>(3)\u2009=\u200954,772; p<\/em>\u2009<\u2009.001), volea de rev\u00e9s (X2<\/sup>(3)\u2009=\u200938,452; p<\/em>\u2009<\u2009.001), rematada (X2<\/sup>(6)\u2009=\u200917,071; p<\/em>\u2009<\u2009.001) i safata (X2<\/sup>(3)\u2009=\u200963,161; p<\/em>\u2009<\u2009.001). Segons els resultats obtinguts, podem observar difer\u00e8ncies en els percentatges de cada tipus de cop. D’una banda, queda pal\u00e8s que l’equip guanyador del punt realitza m\u00e9s accions d’atac per punt que l’equip perdedor. D’altra banda, s’ha obtingut a totes les accions d’atac un percentatge superior per part de l’equip guanyador en cada tipus de cop. D’aquesta manera, la volea de dreta ha estat el cop m\u00e9s utilitzat en punts on nom\u00e9s hi ha una acci\u00f3 d’atac, la volea de rev\u00e9s va mostrar ser el cop m\u00e9s utilitzat en punts on hi ha dos o m\u00e9s accions d’atac. Pel que fa a la rematada, es va observar m\u00e9s \u00fas per part de l’equip guanyador en una o m\u00e9s accions d’atac.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Distribuci\u00f3 d’accions de joc per punt en funci\u00f3 del tipus de cop i del resultat final del partit<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit d’aquest treball va ser analitzar el nombre i distribuci\u00f3 de les accions t\u00e8cniques d’atac en el p\u00e0del professional i la seva influ\u00e8ncia en el resultat del partit. Tal com es podria anticipar, els jugadors que realitzen m\u00e9s accions d’atac per punt van ser els guanyadors del partit. D’aquesta manera, es podria afirmar que, ja que les esmentades accions s’executen a la zona ofensiva del camp sembla necessari provar d’assolir les posicions properes a la xarxa durant el punt en p\u00e0del per augmentar les opcions de guanyar el partit, tal i com han afirmat estudis previs (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al.. 2017<\/a>; Mu\u00f1oz et al.. 2017<\/a>). De forma m\u00e9s espec\u00edfica, la distribuci\u00f3 dels cops d’atac va mostrar que les volees s\u00f3n les accions ofensives m\u00e9s utilitzades, per sobre de les rematades. Aquestes dades coincideixen amb altres estudis que van explorar aquests mateixos cops d’atac (Garric et al.. 2011; Courel-Ib\u00e1\u00f1ez et al.. 2015<\/a>; Torres-Luque et al.. 2015<\/a>) i amb altres que no van analitzar el cop de safata (Priego et al.. 2013<\/a>; Sa\u00f1udo et al.. 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Una de les principals novetats d’aquest estudi ha estat l’aportaci\u00f3 de dades sobre el nombre d’accions ofensives al llarg del punt. Es va observar que la parella guanyadora del partit va realitzar una o m\u00e9s accions d’atac en el 85% dels punts. A m\u00e9s, en el 50\u2009% dels casos van realitzar \u00fanicament una i dues accions d’atac per punt. Al contrari, els perdedors no van aconseguir realitzar cap acci\u00f3 d’atac en el 47\u2009% dels punts. La difer\u00e8ncia m\u00e9s gran es va observar en els punts amb dues accions, amb un 14\u2009% m\u00e9s de casos en els guanyadors en comparaci\u00f3 amb els perdedors. Aquestes dades poden estar relacionades amb la durada limitada dels punts en p\u00e0del professional, que solen estar per sota dels 10 segons (Courel-Ib\u00e1\u00f1ez i S\u00e1nchez-Alcaraz, 2017<\/a>; Torres-Luque et al., 2015<\/a>). A m\u00e9s, \u00e9s important assenyalar que una de les caracter\u00edstiques del p\u00e0del \u00e9s l’ocupaci\u00f3 immediata de posicions ofensives properes a la xarxa despr\u00e9s del servei (Mu\u00f1oz et al., 2016<\/a>). Tanmateix, estudis recents suggereixen que aquest avantatge d’assolir posicions ofensives despr\u00e9s del servei disminueix despr\u00e9s de 6-8 cops (Ram\u00f3n-Llin et al., 2019<\/a>). Per tant, aquests resultats semblen confirmar que el p\u00e0del professional requereix jugadors amb la capacitat de guanyar el punt utilitzant un nombre baix d’accions d’atac per punt. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts en aquest estudi presenten alguna limitaci\u00f3 que ha de ser tinguda en compte a l’hora d’interpretar els resultats, com la mida redu\u00efda de la mostra, per la qual cosa seria interessant que futurs treballs repliquessin aquest estudi amb m\u00e9s nombre de jugadors per corroborar aquests resultats. D’altra banda, aquest treball ha analitzat \u00fanicament les accions d’atac, sense tenir en compte altres variables molt importants que poden influir en el resultat del punt o partit de p\u00e0del, com la seq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e8via d’accions (tan ofensives com defensives); la zona de la pista on es realitzen les accions de cop; la traject\u00f2ria o la seva efic\u00e0cia. Per tant, se suggereix que treballs futurs provin d’incloure aquest tipus de variables per poder realitzar una an\u00e0lisi de t-patterns<\/em> de les accions de joc en p\u00e0del.<\/p>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 obtinguda en aquest estudi estableix uns valors de refer\u00e8ncia que poden resultar de gran utilitat a l’hora de l’avaluaci\u00f3 del rendiment en jugadors de p\u00e0del. A m\u00e9s, aquestes dades resulten de gran inter\u00e8s per a t\u00e8cnics esportius i entrenadors de p\u00e0del a l’hora de dissenyar exercicis amb objectius m\u00e9s espec\u00edfics, entrenaments i estrat\u00e8gies atenent a les demandes i exig\u00e8ncies del p\u00e0del professional. Finalment, es pot confirmar la import\u00e0ncia d’entrenar les accions ofensives en p\u00e0del, especialment les volees, aix\u00ed com entrenar estrat\u00e8gies o t\u00e0ctiques de pujada a la xarxa per poder dominar la iniciativa ofensiva del punt durant el m\u00e0xim temps possible.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les volees s\u00f3n els cops d’atac m\u00e9s utilitzats a p\u00e0del, per sobre de la rematada i la safata. La parella que aconsegueix realitzar m\u00e9s accions d’atac durant el punt t\u00e9 m\u00e9s probabilitat de guanyar el partit. No obstant aix\u00f2, la majoria dels punts (>\u200980%) es resolen utilitzant menys de tres accions d’atac. Aquesta limitaci\u00f3 ha de ser atesa a l’hora de dissenyar plans d’entrenament i establir objectius que responguin a les necessitats de la competici\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  En aquest estudi es va analitzar la distribuci\u00f3 de les accions d’atac en el p\u00e0del professional i la seva influ\u00e8ncia en el resultat del partit. Es van registrar les accions tecnicotactiques cop per cop (n\u2009=\u20092054) de quatre finals masculines del circuit oficial World Padel Tour 2017 mitjan\u00e7ant observaci\u00f3 sistem\u00e0tica. Els resultats van mostrar una […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[765,761,760,763,764,758],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["acciones ofensivas<\/a>","accions ofensives<\/a>","an\u00e0lisi de la competici\u00f3<\/a>","an\u00e1lisis de la competici\u00f3n<\/a>","deportes de raqueta<\/a>","esports de raqueta<\/a>"],"unlinked":["acciones ofensivas<\/span>","accions ofensives<\/span>","an\u00e0lisi de la competici\u00f3<\/span>","an\u00e1lisis de la competici\u00f3n<\/span>","deportes de raqueta<\/span>","esports de raqueta<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 setembre 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 setembre 2020 18:39","modified":"Updated on 12 octubre 2020 09:53"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5805\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5805"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5805\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7461,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5805\/revisions\/7461\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5805"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5805"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5805"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}