{"id":5799,"date":"2020-09-27T18:42:53","date_gmt":"2020-09-27T18:42:53","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5799"},"modified":"2020-10-12T09:59:51","modified_gmt":"2020-10-12T09:59:51","slug":"efecte-de-dos-periodes-dentrenament-de-forca-sobre-el-rendiment-en-els-exercicis-de-salt-vertical-tintorera-i-boost-en-natacio-sincronitzada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efecte-de-dos-periodes-dentrenament-de-forca-sobre-el-rendiment-en-els-exercicis-de-salt-vertical-tintorera-i-boost-en-natacio-sincronitzada\/","title":{"rendered":"Efecte de dos per\u00edodes d\u2019entrenament de for\u00e7a sobre el rendiment en els exercicis de salt vertical, tintorera i broll en nataci\u00f3 sincronitzada"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’objectiu d’aquest estudi va ser comprovar l’efecte de dos per\u00edodes de preparaci\u00f3 diferenciats pels mitjans d’entrenament de la for\u00e7a (amb\/sense c\u00e0rrega externa afegida-peses), en esportistes de nataci\u00f3 sincronitzada. Es van valorar les variables  rendiment (altura) en salt vertical (CMJ) i els test espec\u00edfics de broll i tintorera. Les participants en l\u2019estudi va ser un grup de nedadores (n<\/em>=10) de categoria infantil\/j\u00fanior (14\u2009\u00b1\u20091 anys), sense experi\u00e8ncia en l’entrenament de for\u00e7a. Durant el primer per\u00edode de preparaci\u00f3 es va treballar la for\u00e7a sense c\u00e0rrega externa afegida. En el segon, es va treballar la for\u00e7a amb c\u00e0rrega externa afegida (carregada, esquat i salts amb c\u00e0rrega). Les esportistes van ser testades en finalitzar la pretemporada (dades refer\u00e8ncia) i despr\u00e9s de cada per\u00edode d’intervenci\u00f3 (14 setmanes). L’an\u00e0lisi estad\u00edstica va mostrar canvis significatius en el broll (p<\/em>\u2009<\u2009.05) i en el CMJ (p<\/em>\u2009<\u2009.01) despr\u00e9s del segon per\u00edode. No es van trobar canvis significatius en la tintorera. No es va observar cap canvi significatiu durant el primer per\u00edode. Es va trobar relaci\u00f3 positiva significativa entre el broll i la tintorera (p<\/em>\u2009<\u2009.05) i entre el CMJ i el broll (p<\/em>\u2009<\u2009.01) en totes les ocasions que es van mesurar. El CMJ i la tintorera mostren correlaci\u00f3 positiva per\u00f2 mai no arriba a la significaci\u00f3. Es va trobar correlaci\u00f3 significativa (r<\/em>\u2009=\u2009.643; p<\/em>\u2009\u2264\u2009.05) entre els canvis en CMJ i en la tintorera i, pr\u00f2xima a la significaci\u00f3, amb el broll (r<\/em>\u2009=\u2009.602; p<\/em>\u2009=\u2009.065). Els resultats mostren un millor resultat de l’entrenament amb c\u00e0rrega externa afegida sobre el rendiment de les nedadores en el CMJ, existint transfer\u00e8ncia sobre les accions espec\u00edfiques, la qual cosa comporti, probablement, millorar el rendiment competitiu.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> cmj<\/span>, entrenament RFD<\/span>, entrenamiento RFD<\/span>, nataci\u00f3n sincronizada<\/span>, test espec\u00edfic<\/span>, test espec\u00edfico<\/span>, valoraci\u00f3<\/span>, valoraci\u00f3n<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La nataci\u00f3 sincronitzada o nataci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s una disciplina esportiva ol\u00edmpica que conjuga les modalitats de nataci\u00f3, dansa, ballet i gimn\u00e0stica. Les competidores executen (individualment, per duos o equips) una coreografia d’elaborats moviments a l’aigua acompanyats amb m\u00fasica. Aquesta modalitat esportiva \u00e9s coneguda pels llargs per\u00edodes d’apnea i els caracter\u00edstics salts a l’aigua (Hern\u00e1ndez Mendiz\u00e1bal, 2015<\/a>; Mountjoy, 1999<\/a>, 2009<\/a>; Peric et al., 2012<\/a>; Ponciano et al., 2017<\/a>; Sajber et al., 2013<\/a>; Zamora, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es tracta d’una modalitat on el rendiment de l’esportista \u00e9s valorat per jutges i, entre els aspectes a avaluar es troba la precisi\u00f3 de posicions i transicions, el control, l’extensi\u00f3, altura, claredat i uniformitat dels moviments (FINA, 2017<\/a>; Hern\u00e1ndez Mendiz\u00e1bal, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys s’ha anat apropant a un perfil m\u00e9s atl\u00e8tic, incloent en les coreografies elements acrob\u00e0tics, incrementant la velocitat de moviment i, en el seu conjunt, exigint de les esportistes una major capacitat per generar for\u00e7a per unitat de temps (Zamora, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D’aquesta manera, una de les habilitats fonamentals en la nataci\u00f3 sincronitzada s\u00f3n els salts, quan les esportistes, fent servir t\u00e8cniques espec\u00edfiques d’aquesta modalitat, eleven el seu cos, el m\u00e0xim possible, per sobre de la superf\u00edcie de l’aigua (Peric et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Justificaci\u00f3 de l’estudi <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El concepte cl\u00e0ssic de for\u00e7a \u201ctota causa capa\u00e7 de modificar l’estat de rep\u00f2s o de moviment dels cossos o capa\u00e7 de deformar-los\u201d, adaptat a l’\u00e0mbit esportiu pot definir-se com \u201cla capacitat de la musculatura per deformar un cos o per modificar-ne l’acceleraci\u00f3 (iniciar o aturar un moviment, augmentar o reduir la seva velocitat o canviar la seva direcci\u00f3)\u201d (Gonz\u00e1lez-Badillo i Gorostiaga, 2015<\/a>). Ateses les demandes de les realitats competitives esportives, la for\u00e7a s’ha de considerar com un factor de summa import\u00e0ncia. M\u00e9s concretament, la quantitat de for\u00e7a produ\u00efda per unitat de temps (RFD) ser\u00e0 el principal factor d’\u00e8xit a la pr\u00e0ctica totalitat de les disciplines esportives (Gonz\u00e1lez-Badillo i Gorostiaga, 2015<\/a>; Kraska et al., 2009<\/a>; Suchomel, et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L’entrenador, en la seva tasca de planificador del proc\u00e9s de preparaci\u00f3, s’ha de plantejar una s\u00e8rie de q\u00fcestions respecte a l’entrenament de la for\u00e7a: possibles efectes positius i negatius, nivell de for\u00e7a requerit per a la modalitat, temps necessari per aconseguir els objectius desitjats, temps disponible, exercicis a fer, exig\u00e8ncies d’entrenament d’altres qualitats i entrenament espec\u00edfic (Gonz\u00e1lez-Badillo i Gorostiaga, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per a l’adequat desenvolupament de certs condicionants del rendiment com la for\u00e7a i la flexibilitat s’han de dur a terme, habitualment, sessions de preparaci\u00f3 en sec (Mountjoy, 2009<\/a>). L’objectiu d’aquest entrenament \u00e9s produir algun efecte de transfer\u00e8ncia sobre les accions espec\u00edfiques, que comporti la millora del rendiment. Si un contingut o m\u00e8tode de preparaci\u00f3 no t\u00e9 efecte sobre el rendiment espec\u00edfic, amb tota probabilitat els professionals de l’entrenament descartaran l’esmentat treball. Saber si aquest treball de condicionament fora del medi espec\u00edfic de competici\u00f3 produeix els efectes desitjats i comporta una millora del rendiment \u00e9s de capital import\u00e0ncia i, per a aix\u00f2, s’ha de desenvolupar i aplicar sistem\u00e0ticament una bateria de test adequats (Gonz\u00e1lez-Badillo i Gorostiaga, 2015<\/a>; Gorostiaga, 2015<\/a>; Suchomel et al., 2016<\/a>; Uljevic, et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En l’actualitat els tests espec\u00edfics guanyen en popularitat, sobretot quan es valoren modalitats esportives aqu\u00e0tiques on les dades obtingudes mitjan\u00e7ant test que no siguin desenvolupades en el medi natural de competici\u00f3 probablement tindran limitada aplicaci\u00f3 a l’aigua (Sajber et al., 2013<\/a>; Uljevic et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi es va centrar en comprovar els efectes sobre la for\u00e7a de dos per\u00edodes de preparaci\u00f3, un sense la utilitzaci\u00f3 de c\u00e0rregues externes i l\u2019altre amb la seva utilitzaci\u00f3 (pesos). El treball es va dur a terme amb un \u00fanic grup de nedadores de nataci\u00f3 sincronitzada (14\u2009\u00b1\u20091 anys i 57.14\u2009\u00b1\u20095.75 kg de pes). La valoraci\u00f3 es va realitzar en tres moments diferents de la temporada: a) pretemporada i pretest; b) primera fase d’intervenci\u00f3 (sense c\u00e0rrega externa afegida) i posttest 1; c) segona fase d’intervenci\u00f3 (amb c\u00e0rrega externa afegida), i d) postest 2. La valoraci\u00f3 de l’efecte de l’entrenament es va fer amb un exercici en sec: salt amb contramoviment (CMJ), i de forma espec\u00edfica, dins del medi de competici\u00f3, a trav\u00e9s de l’altura assolida amb els gestos t\u00e8cnics espec\u00edfics broll i tintorera.<\/p>\n\n\n\n

Es van seleccionar, per a l’entrenament de for\u00e7a, els exercicis de carregada, esquat i salts amb c\u00e0rrega, basant-se en el patr\u00f3 t\u00e8cnic espec\u00edfic dels gestos a avaluar. Tant el broll com la tintorera presenten determinades similituds amb el gest de salt vertical en sec. D’una banda, l’altura en el broll dep\u00e8n d’un potent i sobtat cop de peu de bra\u00e7a coordinat amb l’extensi\u00f3 de maluc i tronc. Per la seva part, la tintorera, si b\u00e9 es tracta d’un impuls vertical en posici\u00f3 invertida amb empenta de bra\u00e7os, de la mateixa manera implica una en\u00e8rgica extensi\u00f3 de maluc i tronc (Homma, et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Coneixent la t\u00e8cnica dels gestos esmentats, assumint que s\u00f3n dos dels elements m\u00e9s emprats en nataci\u00f3 sincronitzada, i que estan relacionats amb la producci\u00f3 de for\u00e7a en la unitat de temps (RFD) (Peric et al., 2012), es planteja la hip\u00f2tesi que, mitjan\u00e7ant un entrenament de for\u00e7a dirigit a millorar la RFD del tren inferior (valorada aquesta mitjan\u00e7ant el CMJ), es produiran millores en el rendiment d’aquests dos gestos implicats en la realitat competitiva.<\/p>\n\n\n\n

Tant la carregada com l’esquat s\u00f3n exercicis que, a m\u00e9s de guardar similituds amb els patrons t\u00e8cnics dels gestos a avaluar, generen una elevada pot\u00e8ncia i la seva execuci\u00f3 permet el despla\u00e7ament de la c\u00e0rrega a gran velocitat. Per la seva banda, els salts, \u00f2bviament, tamb\u00e9 s\u00f3n un bon exercici per a la millora d’aquest. Els millors resultats (Adams et al., 1992<\/a>; Fatouros et al., 2000<\/a>), s’obtenen en combinar ambd\u00f3s tipus d’entrenament: combinaci\u00f3 d’exercicis ol\u00edmpics (o parcials, com l’esquat i la carregada de for\u00e7a) i salts (Gonz\u00e1lez-Badillo i Gorostiaga, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

S’ha observat que no hi ha en la literatura cient\u00edfica treballs que estudi\u00efn l’efic\u00e0cia de l’entrenament de for\u00e7a amb c\u00e0rrega externa afegida per a la millora del rendiment en el CMJ i del rendiment competitiu espec\u00edfic en nataci\u00f3 sincronitzada. De la mateixa manera s\u00f3n escassos o inexistents els procediments de valoraci\u00f3 de la for\u00e7a espec\u00edfica en l’esmentada modalitat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra de l’estudi la van formar 10 nedadores de nataci\u00f3 sincronitzada (n<\/em>\u2009=\u200910) de categoria infantil i j\u00fanior (14\u2009\u00b1\u20091 anys i 57.14\u2009\u00b1\u20095.75 kg de pes), amb temps de preparaci\u00f3 entre tres i sis anys i sense experi\u00e8ncia pr\u00e8via en l’entrenament de for\u00e7a amb c\u00e0rregues externes afegides.<\/p>\n\n\n\n

Aspectes \u00e8tics<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les participants van ser informades sobre l\u2019estudi  i van donar-hi el seu consentiment informat. El protocol experimental va ser realitzat de conformitat amb els principis de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Tintorera i broll <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La tintorera i el broll s\u00f3n dos dels salts m\u00e9s executats en la nataci\u00f3 sincronitzada.<\/p>\n\n\n\n

La tintorera \u00e9s un moviment en el qual l’esportista eleva, tan alt com li sigui possible, les cames i els malucs en una posici\u00f3 invertida.<\/p>\n\n\n\n

Des d’una posici\u00f3 estirada de cara (de cara amunt, cos estirat amb la cara, pit, cuixes i empenyes a la superf\u00edcie, mantenint en la l\u00ednia d’aquesta, les orelles, malucs i turmells alineats), l’esportista comen\u00e7a a submergir-se mentre adopta una posici\u00f3 carpada, mantenint les cames perpendiculars a la superf\u00edcie, passant llavors a executar un r\u00e0pid i explosiu moviment d’extensi\u00f3 del cos (tronc i maluc) elevant-se, en posici\u00f3 invertida, per sobre de la superf\u00edcie de l’aigua, al mateix temps que executa un impuls vertical amb les extremitats superiors (Homma et al., 2014<\/a>). (Imatges 1, 2 i 4).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fases t\u00e8cniques de l’impuls vertical en la tintorera<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Vista subaqu\u00e0tica d\u2019impuls vertical, tintorera<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Guia d\u2019escala segons l\u2019altura<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El broll  consisteix a impulsar i elevar la part superior del cos el m\u00e0xim possible mitjan\u00e7ant un en\u00e8rgic cop de peu de bra\u00e7a i una coordinada i potent extensi\u00f3 del cos amb la participaci\u00f3 dels bra\u00e7os i extensi\u00f3 de colzes<\/p>\n\n\n\n

Ateses les seves caracter\u00edstiques, ambd\u00f3s elements s\u00f3n considerats moviments relacionats amb la for\u00e7a explosiva (Peric et al., 2012<\/a>) o la producci\u00f3 de for\u00e7a en la unitat de temps (RFD). <\/p>\n\n\n\n

Recollida de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L’objectiu va ser valorar i comparar els efectes de dos per\u00edodes d’entrenament de for\u00e7a sobre el rendiment als exercicis de salt vertical, tintorera i broll , considerant-se el mateix com un reflex de la capacitat de les esportistes per aplicar for\u00e7a en relaci\u00f3 amb el temps (RFD).<\/p>\n\n\n\n

CMJ<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Es van registrar en v\u00eddeo (Sony \u03b168, 50 fps) tres salts per a cada esportista amb un descans de tres minuts entre cada execuci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El test corresponent al CMJ (execuci\u00f3 del salt) es va dur a terme d’acord amb les pautes descrites a Bosco, et al. (1983)<\/a> i Bosco (1994)<\/a>. El gest a avaluar va ser un salt vertical amb contramoviment, amb el qual es pretenia elevar al m\u00e0xim el centre de gravetat a trav\u00e9s d’una sobtada flexoextensi\u00f3 de maluc i genolls, i, en aquest estudi, se li va sumar l’acci\u00f3 conjunta i coordinada dels bra\u00e7os. Les esportistes van ser instru\u00efdes a prendre contacte amb el terra, despr\u00e9s de la fase de vol, de la mateixa manera que van enlairar-se (genolls i turmells estesos), romanent les cames i peus totalment estirats durant l’esmentada fase de vol. La posici\u00f3 inicial de les nedadores era \u201cdempeus amb el cos estirat i guardant la vertical (sense flexi\u00f3 de malucs o genolls i sense inclinaci\u00f3 envers els costats o davant-enrere)\u201d (Bosco et al., 1983<\/a>; Bosco, 1994<\/a>; Reyes, et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A partir de la filmaci\u00f3 es va estimar el temps de vol mitjan\u00e7ant el programari Kinovea (versi\u00f3 0.8.24). Coneixent el lapse de temps transcorregut entre fotogrames i el nombre de fotogrames per a la fase de vol, es va poder obtenir una estimaci\u00f3 del temps que les esportistes s\u00f3n a l’aire.  <\/p>\n\n\n\n

Es va establir com a primer fotograma el moment en qu\u00e8 els peus de l’esportista abandonen el contacte amb el terra, prenent com a \u00faltima imatge l’instant en qu\u00e8 la nedadora hi torna a contactar. Per calibrar el temps va ser necessari donar-li al programa el temps que passa entre imatges. Aquesta c\u00e0mera en concret va registrar els salts a 50 fotogrames o imatges per segon (50 fps). \u00c9s a dir, que entre imatge i imatge passen 1\/50 segons, la qual cosa representa que entre fotogrames transcorren 0.02 s. A partir d’aqu\u00ed es pot estimar l’altura assolida aplicant la f\u00f3rmula seg\u00fcent (Bosco et al., 1983<\/a>): Altura assolida (h)\u2009=\u20091\/2g*(Tv<\/em>\/2)2\u2009=\u2009g<\/em>*(Tv)2\/8, on g<\/em> \u00e9s l’acceleraci\u00f3 de la gravetat (9.81 m\/s) i Tv<\/em> \u00e9s el temps de vol. <\/p>\n\n\n\n

Les filmacions es van realitzar en un recinte cobert, emmoquetat, executant-se el salt sense cal\u00e7at. Es va estandarditzar la col\u00b7locaci\u00f3 de la c\u00e0mera perqu\u00e8 els enregistraments futurs es realitzessin en les mateixes condicions que les anteriors. <\/p>\n\n\n\n

Abans del test, totes les nedadores van realitzar un escalfament estandarditzat: 10 minuts de cursa suau i mobilitat articular, esprints (4 x 10 m aprox.), 3 salts suaus en els quals es busca coordinar amb els bra\u00e7os, 3 salts subm\u00e0xims i 3 \u00faltims salts m\u00e0xims.<\/p>\n\n\n\n

Broll i tintorera<\/em> <\/h4>\n\n\n\n

El test va tenir lloc en una piscina d’1.80 metres de profunditat. Cada esportista va realitzar tres brolls  i tres tintoreres, amb un descans aproximat de tres minuts entre cada execuci\u00f3. Tots els intents d’ambd\u00f3s gestos van ser registrats en v\u00eddeo (Sony \u03b168, 50fps) per a la seva posterior an\u00e0lisi amb el programari Kinovea (versi\u00f3 0.8.24).<\/p>\n\n\n\n

Abans del test, les nedadores van completar un escalfament estandarditzat consistent en 100 m de cada estil (crol, esquena, bra\u00e7a i papallona) i tres intents dels gestos a avaluar.<\/p>\n\n\n\n

El rendiment en cada gest es va obtenir a partir de l’estimaci\u00f3 de la dist\u00e0ncia (altura) des de la superf\u00edcie de l’aigua fins a la punta del polze del peu en el cas de la tintorera, i des de la superf\u00edcie fins a la part m\u00e9s elevada de l’os frontal del crani de la nedadora per al broll. <\/p>\n\n\n\n

En les imatges 5, 6, 7 i 8 es poden observar les posicions inicials i finals dels gestos avaluats.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Posici\u00f3 inicial del broll<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Posici\u00f3 final del broll<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Posici\u00f3 inicial de la tintorera<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Posici\u00f3 final de la tintorera<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 el programa fos capa\u00e7 de quantificar l’esmentada mesura es va parametritzar l’espai amb l’altura del bloc de sortida respecte a la superf\u00edcie de l’aigua. <\/p>\n\n\n\n

El nivell de l’aigua es va establir mitjan\u00e7ant les marques en els laterals de la piscina pintades de blau. Per tant, simplement es va mesurar des de l’esmentada marca fins a l’aresta superior pr\u00f2xima a la del bloc de sortida. <\/p>\n\n\n\n

Entrenament de for\u00e7a<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Sense c\u00e0rrega externa afegida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els exercicis emprats en el treball de for\u00e7a van ser els presentats a la taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Exercicis fets servir durant el primer per\u00edode d’intervenci\u00f3. Sense c\u00e0rrega externa afegida<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Amb c\u00e0rrega externa afegida<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans de l’entrenament es va dur a terme un proc\u00e9s d’ensenyament aprenentatge en el qual les esportistes van assimilar les bases t\u00e8cniques que permeten una execuci\u00f3 segura dels exercicis a realitzar. Les 14 setmanes d’entrenament de for\u00e7a amb c\u00e0rrega externa afegida van consistir en una sessi\u00f3 setmanal d’una hora. Els exercicis seleccionats van ser l’esquat, la carregada de for\u00e7a i els salts amb c\u00e0rrega.<\/p>\n\n\n\n

A les taules 2, 3 i 4 es pot observar la progressi\u00f3 i les c\u00e0rregues plantejades per als exercicis de carregada de for\u00e7a, esquat i els salts amb c\u00e0rrega.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/strong>
Progressi\u00f3 de les c\u00e0rregues per a l’esquat<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 3<\/strong>
Progressi\u00f3 de les c\u00e0rregues per a la carregada de for\u00e7a<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 4<\/strong>
Progressi\u00f3 en els salts amb c\u00e0rrega<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Abans d’arribar a les c\u00e0rregues (kg) que s’indiquen per a cada sessi\u00f3 d’entrenament, el subjecte va realitzar dues o tres s\u00e8ries d’escalfament amb pesos inferiors i amb el mateix nombre de repeticions per s\u00e8rie, o alguna m\u00e9s, que les proposades per als pesos m\u00e0xims de cada dia.<\/p>\n\n\n\n

Cada repetici\u00f3 s’havia de realitzar a la m\u00e0xima velocitat possible. La recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries va ser de tres minuts aproximadament.<\/p>\n\n\n\n

En el cas dels salts amb c\u00e0rrega, aquests es van iniciar a partir de la vuitena setmana, preparant les esportistes pr\u00e8viament amb exercicis de multisalts (pliometria amb cons i bancs de diferents altures, salts horitzontals, pentasalts, salts verticals, salts al banc, etc.).<\/p>\n\n\n\n

Les c\u00e0rregues proposades i les progressions per a cada exercici plasmades a les taules 2 i 3 s\u00f3n les plantejades per a aquells subjectes que evolucionen favorablement, manifestant-se canvis t\u00e8cnics adequats en l’execuci\u00f3 dels exercicis. En funci\u00f3 de l’apreciaci\u00f3 subjectiva de la facilitat amb qu\u00e8 les esportistes eren capaces de despla\u00e7ar la c\u00e0rrega i de la qualitat t\u00e8cnica amb qu\u00e8 ho feien, s’augmentaven les c\u00e0rregues segons la progressi\u00f3 programada, retardant, si calia, els increments en la c\u00e0rrega absoluta, aix\u00ed com la quantitat de s\u00e8ries per a cada magnitud de pes.<\/p>\n\n\n\n

Totes les esportistes van iniciar la pr\u00e0ctica amb la mateixa c\u00e0rrega m\u00ednima (pes de la barra) en els exercicis d’esquat i de carregada (pes de la barra: 10 i 8 kg respectivament). Les progressions van ser de 5 kg. En el cas de l’esquat, el pes m\u00e0xim amb qu\u00e8 es va arribar a treballar va ser de 25 kg per a tots els subjectes. Per a la carregada, el pes mitj\u00e0 m\u00e0xim utilitzat va ser de 20 kg (entre 18 i 23 kg). La variaci\u00f3 entre subjectes en ambd\u00f3s casos va tenir lloc en la quantitat de s\u00e8ries realitzades amb l’esmentada c\u00e0rrega m\u00e0xima absoluta (entre 1 i 3) i en les setmanes durant les quals es va prolongar la c\u00e0rrega m\u00e0xima per a cada subjecte.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la selecci\u00f3 de la c\u00e0rrega per als salts, es van prendre com a refer\u00e8ncia les marques de les esportistes en el test de salt vertical (a m\u00e9s capacitat de salt, m\u00e9s c\u00e0rrega proposada per a l’exercici i m\u00e9s magnitud de progressi\u00f3 quan es requereix). La progressi\u00f3 al llarg de les setmanes es va planificar a trav\u00e9s de l’observaci\u00f3 de l’execuci\u00f3 (t\u00e8cnica-facilitat de moviment) de l’exercici.<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L’estudi es va dur a terme al llarg de la temporada en tres fases: a) pretemporada i pretest; b) primera fase d’intervenci\u00f3 i posttest 1, i c) segona fase d’intervenci\u00f3 i posttest 2.<\/p>\n\n\n\n

Les esportistes van ser avaluades mitjan\u00e7ant la bateria de test seleccionada una vegada finalitzada la pretemporada (pretest: l\u00ednia base o punt de partida).<\/p>\n\n\n\n

Les hores d’entrenament setmanal en sec durant tota la temporada (28 setmanes) van ser cinc: una hora de flexibilitat, una hora de ballet, una hora de preparaci\u00f3 espec\u00edfica per a proves de passi de nivell (segons la RFEN, 2018: \u201cproves d’aptitud que tenen com a finalitat establir uns criteris d’iniciaci\u00f3 i progressi\u00f3 en l’especialitat\u201d; permeten l’acc\u00e9s a les diferents competicions nacionals), una hora de for\u00e7a (sense i amb c\u00e0rrega externa afegida en primera i segona intervenci\u00f3 respectivament) i una hora destinada al control de core i for\u00e7a espec\u00edfica (exercicis t\u00e8cnics, remades i gestos propulsors, elements acrob\u00e0tics, amplitud activa de moviment…). A m\u00e9s del treball en sec les esportistes realitzaven l’entrenament habitual a la piscina.<\/p>\n\n\n\n

Durant les primeres 14 setmanes de la temporada va tenir lloc la primera intervenci\u00f3. En aquest temps les nedadores van seguir un entrenament habitual a l\u2019aigua i en sec caracteritzant-se aquest \u00faltim pel treball de for\u00e7a amb autoc\u00e0rregues i bandes el\u00e0stiques. No es van fer servir c\u00e0rregues externes afegides. Al cap d’aquest primer per\u00edode, les esportistes van ser avaluades novament.<\/p>\n\n\n\n

En el transcurs de les seg\u00fcents 14 setmanes d’entrenament (segona fase de la intervenci\u00f3), el proc\u00e9s de preparaci\u00f3 va consistir en el mateix tipus d’entrenament que ja realitzaven per\u00f2 substituint l’entrenament de for\u00e7a habitual pel treball amb c\u00e0rrega externa afegida (una hora setmanal de cinc de disponibles).<\/p>\n\n\n\n

Una vegada concl\u00f2s el segon per\u00edode d’entrenament, les esportistes van realitzar per tercera i \u00faltima vegada els tests plantejats.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades es presenten com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica. Es va aplicar un ANOVA de mesures repetides per comparar els canvis produ\u00efts en els diferents tests. Es va analitzar la fiabilitat de les mesures realitzades aplicant el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse (CCI), l’error t\u00edpic de mesura i la seva expressi\u00f3 en termes relatius a trav\u00e9s del coeficient de variaci\u00f3 (CV). Per a l’an\u00e0lisi de la correlaci\u00f3 entre les variables i els seus canvis es va fer servir el coeficient de correlaci\u00f3 bivariat de Pearson. En tots els casos es va considerar estad\u00edsticament significatiu un resultat si la probabilitat d’error era igual o menor que el 5\u2009% (p<\/em>\u2009\u2264 \u2009.05).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els procediments avaluadors van mostrar una bona estabilitat o fiabilitat. Els resultats van ser: coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse i intervals de confian\u00e7a del 95\u2009% de .95 (.91-.98), .98 (.96-.99) y .89 (.78-.96) per als test de tintorera, broll i salt vertical en sec, respectivament, i coeficients de variaci\u00f3 de 3.26, 1.76 i 6.43 per a les mateixes proves, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Es van trobar difer\u00e8ncies significatives al broll, entre el test inicial o pretest i el test final o posttest 2, a favor del test final (taula 5). Al CMJ hi ha difer\u00e8ncies significatives entre el posttest 2 i el pretest i posttest 1, sempre a favor del test final (taula 6).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 5<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius dels test de broll<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 6<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius dels test de CMJ<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

No es van trobar canvis significatius en la tintorera per a cap dels tests (taula 7).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 7<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius dels tests de tintorera<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 8<\/strong>
Correlacions entre CMJ, tintorera i broll<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va trobar relaci\u00f3 positiva significativa entre el broll  i la tintorera (p<\/em>\u2009<\u2009.05) i entre el CMJ i el broll (p<\/em>\u2009<\u2009.01) en totes les ocasions que es van mesurar. El CMJ i la tintorera mostren una correlaci\u00f3 positiva per\u00f2 mai no arriba a la significaci\u00f3 estad\u00edstica (taula 8).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la correlaci\u00f3 entre els canvis, es va observar correlaci\u00f3 positiva significativa (r<\/em>\u2009=\u2009.643; p<\/em>\u2009<\u2009.05) entre els canvis en el CMJ i els canvis en la tintorera entre els test post-2 i pretest i pr\u00f2xim a la significaci\u00f3 amb el broll (r<\/em>\u2009=\u2009.602; p<\/em>\u2009=\u2009.065) (taula 9).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula<\/strong><\/strong> 9<\/strong>
Correlacions entre els canvis pretest i post-2 de les variables CMJ, tintorera i broll<\/em><\/em> <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal troballa va ser que l’entrenament de for\u00e7a va produir una millora significativa del rendiment de les esportistes en els tests plantejats, en comparaci\u00f3 amb l’abs\u00e8ncia de canvis en el rendiment amb l’entrenament habitual (CMJpost-2\u2009>\u2009CMJpre (p<\/em>\u2009<\u2009.01) i CMJpost-2\u2009>\u2009CMJpost-1(p<\/em><.01); broll post-2\u2009> broll pre (p<\/em>\u2009<\u2009.05). Encara que no es van detectar canvis significatius per a la tintorera, es va observar una petita millora respecte al per\u00edode sense c\u00e0rrega externa (taula 7). Aquesta millora del rendiment en les proves de CMJ, broll i tintorera reflecteixen un increment de la capacitat de les nedadores per aplicar for\u00e7a per unitat de temps (RFD) en els esmentats gestos.<\/p>\n\n\n\n

El redu\u00eft efecte de la intervenci\u00f3 sobre la tintorera es pot explicar per l’abs\u00e8ncia d’est\u00edmul amb c\u00e0rrega externa per als membres superiors. D’acord amb (Homma et al., 2014<\/a>) l’altura de la tintorera dep\u00e8n de la t\u00e8cnica de dos \u201cblocs\u201d diferenciats: el que l’autoria denomina descaragolar (to unroll<\/em>) entenent-se aquest com l’extensi\u00f3 del cos, des de la posici\u00f3 carpada de l’inici, fins a assolir l’extensi\u00f3 vertical completa (susceptible de millora amb aquesta intervenci\u00f3). I la remada, tracci\u00f3 o empenyiment, aix\u00ed com l’impuls final, tot a c\u00e0rrec dels membres superiors.<\/p>\n\n\n\n

Es pot pensar en incloure exercicis per als grups musculars del tren superior en combinaci\u00f3 amb els proposats, per a un efecte favorable sobre el rendiment de la tintorera.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 s’han observat correlacions significatives entre les marques en el CMJ i en el broll, aix\u00ed com entre el rendiment en aquest \u00faltim i en la tintorera. La correlaci\u00f3 entre les puntuacions directes de les variables esmentades (CMJ-broll i Broll-tintorera) permet sostenir l’exist\u00e8ncia d’elements comuns que expliquen les seves vari\u00e0ncies m\u00fatuament, la qual cosa pot ser rellevant per a la programaci\u00f3 de l’entrenament de for\u00e7a (millora de for\u00e7a m\u00e0xima i la RFD).<\/p>\n\n\n\n

Els valors del CCI i CV van mostrar que les mesures de les variables estudiades s\u00f3n prou estables com per acceptar-ne la validesa. <\/p>\n\n\n\n

Juntament amb el que s\u2019ha exposat, l’abs\u00e8ncia d’efectes despr\u00e9s del primer per\u00edode d’intervenci\u00f3 suggereix que els canvis obtinguts despr\u00e9s del seg\u00fcent cicle de preparaci\u00f3 han d’estar relacionats amb el treball de for\u00e7a, justificant-se aix\u00ed els efectes positius de l’entrenament realitzat.<\/p>\n\n\n\n

No s’ha trobat literatura amb procediments de valoraci\u00f3 de la for\u00e7a espec\u00edfica en nataci\u00f3 sincronitzada, ni s’ha trobat cap informaci\u00f3 referent a l’entrenament de la RFD en aquesta modalitat; com a excepci\u00f3 es va trobar el treball de Peric et al. (2012)<\/a>. Aquestes autories plantegen els mateixos gestos (CMJ, broll i tintorera) com accions que exigeixen la capacitat de les nedadores per expressar alts valors de for\u00e7a per unitat de temps (RFD) i, valoren la fiabilitat dels mateixos tests fets servir en aquest treball per\u00f2 amb sistemes de mesurament diferents, buscant, a m\u00e9s, relacions entre el rendiment en els esmentats gestos i el rendiment en competici\u00f3. La seva metodologia no \u00e9s la mateixa que l’emprada en aquest treball, ja que es tracta d’un estudi descriptiu de test \u00fanic, on no es produeix cap intervenci\u00f3, per tant, els resultats no s\u00f3n directament comparables amb els trobats en aquesta recerca. D’altra banda, aquestes autories fan servir l’\u03b1 de Cronbach com a \u00edndex de fiabilitat de les dades obtingudes en els tests. Aquest \u00edndex no \u00e9s l’adequat en aquest estudi, sin\u00f3 el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse i el coeficient de variaci\u00f3, ja que es tracta de variables quantitatives cont\u00ednues.  <\/p>\n\n\n\n

No s’han trobat estudis referents a les relacions entre el CMJ i els gestos a l\u2019aigua, per tant, no es pot contrastar amb valors de nataci\u00f3 sincronitzada la informaci\u00f3 obtinguda en aquest estudi. Tanmateix, en el cas del waterpolo, s\u00ed que s’han estudiat les relacions entre la capacitat de salt en sec i el salt vertical a l\u2019aigua (Platanou, 2005<\/a>), gest la t\u00e8cnica del qual mant\u00e9 grans similituds amb la de nataci\u00f3 sincronitzada (broll). Aix\u00ed, s’ha observat una correlaci\u00f3 molt pobra entre el salt en sec i el salt vertical a l\u2019aigua (r<\/em>\u2009=\u2009.25) (Platanou, 2005<\/a>), mentre que en aquest cas, els valors correlacionals entre el CMJ i el broll s\u00f3n bastant m\u00e9s elevats i significatius (taula 8). La metodologia feta servir per Platanou (2005)<\/a> per a la valoraci\u00f3 en els tests recorda al test de Sargent, tant per al salt en sec com per a la valoraci\u00f3 a l\u2019aigua. En el seu estudi, Platanou (2005)<\/a> \u00fanicament aporta dades de fiabilitat del salt vertical a l\u2019aigua (broll), sense fer refer\u00e8ncia a la fiabilitat en el salt en sec. L’\u00edndex de fiabilitat per a mesures repetides fet servir per l’autoria ve expressat amb \u201cr<\/em>\u201d (r<\/em>=0.92\u2009-\u20090.94) el que sembla fer refer\u00e8ncia al coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson. Novament, aquest coeficient no \u00e9s v\u00e0lid, en cap cas, per expressar la fiabilitat de mesures repetides. Per tant, tampoc no \u00e9s possible comparar la fiabilitat del sistema de valoraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies en la metodologia de valoraci\u00f3 feta servir poden explicar les discrep\u00e0ncies entre els resultats quant a les correlacions entre CMJ i broll. En aquest estudi, l’angle de partida del tronc de les esportistes \u00e9s el m\u00e9s petit possible, trobant-se l’esquena pr\u00e0cticament en paral\u00b7lel a la superf\u00edcie de l’aigua (imatge 5) (la posici\u00f3 de partida del centre de masses es troba m\u00e9s elevada, facilitant la seva elevaci\u00f3) (Sanders, 1999<\/a>), el que permet sol\u00b7licitar, durant el gest, la intensa participaci\u00f3 de la musculatura extensora de maluc, tal com succeeix durant el CMJ (D\u00e1vila et al., 2012<\/a>; Luhtanen i Komi, 1978<\/a>; Vanrenterghem, et al., 2008<\/a>), mentre que posicions d’inici del salt a l’aigua amb ubicacions del tronc m\u00e9s properes a la vertical, tal com succeeix en el treball de Platanou (2005)<\/a>, redueixen la implicaci\u00f3 dels esmentats grups musculars a m\u00e9s de fer baixar el centre de masses. Aquesta variaci\u00f3 podria explicar la falta de relaci\u00f3 entre el rendiment en els tests en el treball de Platonou i, per tant, la discrep\u00e0ncia amb els resultats d’aquest treball. <\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, l’abs\u00e8ncia de detalls en la descriptiva del procediment de valoraci\u00f3 del salt vertical en sec no permet assegurar que el gest fet servir sigui el mateix que en el nostre cas (CMJ, amb contramoviment), per la qual cosa possibles variacions en el protocol (sense contramoviment o SJ) poden haver alterat el rendiment obtingut en la prova, aix\u00ed com qualsevol possible semblan\u00e7a entre el gest en sec i el salt a l\u2019aigua, afectant aix\u00f2 a la correlaci\u00f3 entre les marques.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es pot esmentar la concordan\u00e7a d’aquestes dades amb la posici\u00f3 de diversos estudis (Peric et al. 2012<\/a>; Platanou, 2005<\/a>; Zamora, 2015<\/a>). Es mant\u00e9 que els salts a l’aigua en general, i en la nataci\u00f3 sincronitzada en particular (tant la tintorera com el broll), reuneixen els requisits necessaris per ser gestos representatius de la producci\u00f3 de for\u00e7a en la unitat de temps. Aquests resultats semblen coincidir amb l’esmentat plantejament ja que s’ha observat una correlaci\u00f3 positiva significativa (r<\/em>\u2009=\u2009.643; p<\/em>\u2009<\u2009.05) entre els canvis en el CMJ i els canvis en la tintorera entre els test post-2 i pretest i pr\u00f2xima a la significaci\u00f3 amb el broll (r<\/em>\u2009=\u2009.602; p<\/em>\u2009=\u2009.065). Si es considera el CMJ com un reflex de la capacitat de l’esportista per aplicar for\u00e7a en la unitat de temps (Bosco et al., 1983<\/a>; Kraska et al., 2009<\/a>; Reyes et al., 2011<\/a>; Suchomel et al., 2016<\/a>; Vanrenterghem et al., 2008<\/a>), i s’han trobat relacions positives entre l’esmentat rendiment i la millora en els gestos de tintorera i broll, es pot suggerir que ambdues accions s\u00f3n representatives de la RFD espec\u00edfica en nedadores de sincronitzada, i que, tal com s’ha observat amb les dades exposades en aquest estudi, la RFD en nataci\u00f3 sincronitzada \u00e9s susceptible de millora a trav\u00e9s d’un adequat programa d’entrenament de la for\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Es pot afirmar que una m\u00ednima freq\u00fc\u00e8ncia d’est\u00edmul feta servir per al treball de for\u00e7a (1 hora setmanal) \u00e9s suficient per a la millora del rendiment en el CMJ, amb possible efecte de transfer\u00e8ncia per als gestos de broll i tintorera la qual cosa, molt probablement, comporti una millora del rendiment en competici\u00f3 (Peric et al., 2012<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la dosificaci\u00f3 de la c\u00e0rrega, especialment en relaci\u00f3 amb el car\u00e0cter de l’esfor\u00e7 o intensitat, s’ha optat per una metodologia observacional subjectiva, tant per establir el pes de treball com per determinar les repeticions a realitzar. Principalment per no disposar d’altres mitjans, per\u00f2 existeixen raons que sustenten aquesta decisi\u00f3. En primer lloc, l’estimaci\u00f3 de la RM comporta, i sobretot en esportistes joves sense experi\u00e8ncia en l’entrenament de for\u00e7a, certes limitacions i contradiccions, entre les quals es poden destacar la imprecisi\u00f3 de l’estimaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la inhibici\u00f3 produ\u00efda per por, o inseguretat (pot portar a conclusions err\u00f2nies) i el conseq\u00fcent risc de lesi\u00f3. En segon lloc, i en relaci\u00f3 amb les repeticions planificades per a cada esportista, aquestes s’establien en funci\u00f3 de l’apreciaci\u00f3 subjectiva de la facilitat amb qu\u00e8 les esportistes eren capaces de despla\u00e7ar la c\u00e0rrega i de la qualitat t\u00e8cnica amb qu\u00e8 ho feien al llarg de la s\u00e8rie, donant una idea del car\u00e0cter de l’esfor\u00e7 que aquesta suposa (Gonz\u00e1lez-Badillo i Gorostiaga, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

S’ha de tenir en compte que els efectes d’aquest estudi s’han produ\u00eft amb esportistes de poca experi\u00e8ncia en l’entrenament de for\u00e7a, la qual cosa podria permetre un millor efecte de l’entrenament, at\u00e8s l’esc\u00e0s desenvolupament del seu potencial d’adaptaci\u00f3 gen\u00e8tic (Gonz\u00e1lez-Badillo, 2015<\/a>). Per tant, la generalitzaci\u00f3 dels resultats nom\u00e9s s’hauria de fer a una poblaci\u00f3 de caracter\u00edstiques semblants, sense que aix\u00f2 representi que es descarti un efecte positiu d’aquest tipus d’entrenament per a esportistes m\u00e9s entrenades.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts suggereixen que seria recomanable la inclusi\u00f3 de l’entrenament de for\u00e7a amb c\u00e0rrega externa afegida dins del proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de la nataci\u00f3 sincronitzada. Concretament, els exercicis de carregada de for\u00e7a, esquat i salts amb c\u00e0rrega han resultat ser-ne continguts efica\u00e7os per a la millora de la RFD i RFD espec\u00edfica de les nedadores (estimada mitjan\u00e7ant els tests plantejats).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L’objectiu d’aquest estudi va ser comprovar l’efecte de dos per\u00edodes de preparaci\u00f3 diferenciats pels mitjans d’entrenament de la for\u00e7a (amb\/sense c\u00e0rrega externa afegida-peses), en esportistes de nataci\u00f3 sincronitzada. Es van valorar les variables  rendiment (altura) en salt vertical (CMJ) i els test espec\u00edfics de broll i tintorera. Les participants en l\u2019estudi va ser un […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":19,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[774,780,775,776,782,777,779,778],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["cmj<\/a>","entrenament RFD<\/a>","entrenamiento RFD<\/a>","nataci\u00f3n sincronizada<\/a>","test espec\u00edfic<\/a>","test espec\u00edfico<\/a>","valoraci\u00f3<\/a>","valoraci\u00f3n<\/a>"],"unlinked":["cmj<\/span>","entrenament RFD<\/span>","entrenamiento RFD<\/span>","nataci\u00f3n sincronizada<\/span>","test espec\u00edfic<\/span>","test espec\u00edfico<\/span>","valoraci\u00f3<\/span>","valoraci\u00f3n<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 setembre 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 setembre 2020 18:42","modified":"Updated on 12 octubre 2020 09:59"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5799\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5799"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5799\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7935,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5799\/revisions\/7935\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}