{"id":5797,"date":"2020-09-27T18:41:03","date_gmt":"2020-09-27T18:41:03","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=5797"},"modified":"2021-01-27T10:58:42","modified_gmt":"2021-01-27T10:58:42","slug":"entrenament-en-esports-dequip-lentrenament-optimitzador-al-futbol-club-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/entrenament-en-esports-dequip-lentrenament-optimitzador-al-futbol-club-barcelona\/","title":{"rendered":"Entrenament en esports d\u2019equip: l\u2019entrenament optimitzador al Futbol Club Barcelona"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019esport d\u2019alta competici\u00f3, en la cerca de l\u2019\u00e8xit esportiu, t\u00e9 entre els seus objectius principals la vict\u00f2ria i la millora de resultats. Les ci\u00e8ncies de l\u2019esport mantenen un esfor\u00e7 continuat en relaci\u00f3 amb l\u2019aplicaci\u00f3 de noves metodologies i sistemes d\u2019entrenament per millorar i mantenir el rendiment dels i de les esportistes. Els esports d\u2019equip, caracteritzats per competicions que es mantenen durant llargs per\u00edodes de temps i que sotmeten l\u2019esportista a un estr\u00e8s competitiu elevat, requereixen metodologies adaptades a la seva idiosincr\u00e0sia. La metodologia anomenada entrenament estructurat s\u2019organitza en dues \u00e0rees d\u2019actuaci\u00f3, la coadjuvant i l\u2019optimitzadora. Aquest article explica els fonaments i les caracter\u00edstiques principals de l\u2019entrenament optimitzador. Aquesta publicaci\u00f3 forma part d\u2019un grup de tres articles que expliquen les caracter\u00edstiques fonamentals de la metodologia de l\u2019entrenament estructurat.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> capacitats f\u00edsiques<\/span>, entrenament coadjuvant<\/span>, entrenament estructurat<\/span>, metodologia<\/span>, rendiment<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La millora del rendiment esportiu en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019entrenament ha comportat al llarg dels anys l\u2019aparici\u00f3 de diferents corrents metodol\u00f2gics que tenen com a com\u00fa denominador l\u2019\u00e8xit esportiu. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019eclosi\u00f3 de les noves teories sorgeix un nou paradigma d\u2019entrenament anomenat entrenament estructurat (EE), a la recerca del desenvolupament integral de l\u2019esportista (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>; Seirul\u00b7lo citado por Ribera, 2009<\/a>). Aquest corrent metodol\u00f2gic ha esdevingut innovador per als esports d\u2019equip i especialment rellevant per al futbol. Partint de la base que l\u2019entrenament espec\u00edfic d\u2019un esport produeix millors adaptacions al rendiment, un dels prop\u00f2sits \u00e9s dissenyar amb criteri tasques d\u2019entrenament que repliquin el context i condicions de la competici\u00f3, amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir la m\u00e0xima optimitzaci\u00f3 de les diferents estructures que conformen l’\u00e9sser hum\u00e0 esportista (EHE) (Pinder et al., 2011<\/a>; Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>). A la figura 1 es poden observar les estructures que conformen l\u2019EE.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Estructures que conformen l\u2019esser hum\u00e0 esportista (EHE) en l\u2019entrenament estructurat.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El FC Barcelona, en les darreres d\u00e8cades, ha generat una proposta metodol\u00f2gica d\u2019entrenament pensada per als esports d\u2019equip, basada en l\u2019anomenat EE (Seirul\u00b7lo, 1987<\/a>; Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>), la qual es fonamenta en l\u2019inter\u00e8s per l\u2019EHE; \u201cdones i homes implicats en un joc\/esport, compartint l\u2019inter\u00e8s com\u00fa per guanyar, per superar els contraris per tal d\u2019obtenir la compensaci\u00f3 a l\u2019esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3 que requereix aquest objectiu\u201d (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019EE s\u2019organitza des de dos paradigmes o \u00e0rees d\u2019actuaci\u00f3. D\u2019una banda, l\u2019anomenat entrenament optimitzador (EO) i per l’altra l\u2019entrenament coadjuvant (EC) (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>); aquests dos tipus d\u2019entrenament complementaris es fonamenten en la teoria de sistemes complexos din\u00e0mics no lineals (Hristovski et al., 2011<\/a>; Balagu\u00e9 et al., 2014<\/a>). Sota aquesta nova perspectiva, l\u2019entrenament constitueix un proc\u00e9s \u00fanic d\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019esportista, \u00e9s a dir, l\u2019individu passa a ser el nucli i, per tant, \u00e9s qui t\u00e9 la capacitat d\u2019optimitzar els seus potencials recursos (S\u00e1nchez & Uriondo, 2012<\/a>), la qual cosa comporta impregnar les pr\u00e0ctiques d\u2019una concepci\u00f3 no lineal basada en l\u2019autoorganitzaci\u00f3 i la variabilitat (Guerrero & Damunt, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s descriure els principis i les caracter\u00edstiques fonamentals de l\u2019EO, com a una de les dues \u00e0rees d\u2019actuaci\u00f3, juntament amb l\u2019entrenament coadjuvant (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>), de l\u2019EE (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>), desenvolupat per als esports d\u2019equip al Futbol Club Barcelona (FCB)<\/p>\n\n\n\n

Entrenament optimitzador<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019entrenament optimitzador (EO) \u00e9s \u201caquell entrenament que inclou planificaci\u00f3, disseny, execuci\u00f3 i control de les tasques de l\u2019esport practicat, i l\u2019objectiu del qual \u00e9s el rendiment de l\u2019EHE en totes les competicions en qu\u00e8 participi al llarg de la seva vida esportiva\u201d (Romero & Tous, 2010, pr\u00f2leg de Seirul\u00b7lo, par\u00e0graf 1<\/a>); \u201ces podria dir que aquest entrenament, fonamentalment, prepara l\u2019esportista per competir, requerint que les tasques d\u2019entrenament es realitzin en un entorn i uns elements del tot espec\u00edfics al joc\u201d (Tarrag\u00f3 et al., 2019, p. 105-106<\/a>), i es du a terme fonamentalment al camp o a la pista d\u2019entrenament. <\/p>\n\n\n\n

Per mitj\u00e0 de la praxis, l\u2019EO pret\u00e9n aconseguir l\u2019estimulaci\u00f3 i el desenvolupament de les capacitats de l\u2019EHE mitjan\u00e7ant les seves estructures, segons el seu nivell de desenvolupament i maduraci\u00f3 fisicocognitiva, atenent a l\u2019especificitat posicional, la temporalitat cronol\u00f2gica i a les caracter\u00edstiques que defineixen l\u2019esportista. L\u2019EO respecta l\u2019autoestructuraci\u00f3 i proposa diferents tasques i est\u00edmuls d\u2019entrenament de forma adequada, consolidant l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019EHE i la seva disposici\u00f3 \u00f2ptima per competir.<\/p>\n\n\n\n

Les situacions simuladores preferencials <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019EO permet i possibilita generar, a partir de les situacions simuladores preferencials (SSP), propostes pr\u00e0ctiques que interaccionen i s\u2019acosten a l\u2019esport practicat.S\u2019ent\u00e9n per SSP la generaci\u00f3 d\u2019esdeveniments i conjunts de situacions que predisposin a un estat d\u2019acci\u00f3 i respostaen un entorn creat que convida a la imitaci\u00f3 de comportaments que seran simuladors del joc-esport, i que incideixen de forma preferencial en les diferents estructures que configuren l\u2019EHE. Aquesta prefer\u00e8ncia s\u2019assoleix a trav\u00e9s de la intenci\u00f3 de la tasca que \u00e9<\/strong>s dirigida per mitj\u00e0 de regles, espais i nombre de jugadors participants que s\u00f3n variables i s\u2019adapten a l\u2019objectiu. Aquestes situacions es definiran i s\u2019extrauran de l\u2019an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3 del joc real (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Entenent que l\u2019EE t\u00e9 per objectiu, fonament i mesura l\u2019EHE (Arjol, 2012<\/a>), la seva proposta pr\u00e0ctica ofereix un nivell elevat d\u2019interacci\u00f3 en la competici\u00f3 de l\u2019esport practicat. En aquest context l\u2019EO suposa l\u2019intercanvi, cooperaci\u00f3 i sinergia entre la totalitat dels sistemes que conformen les estructures de l\u2019EHE afavorint una capacitat funcional diferent que cap d\u2019elles no disposa per separat. Aquest proc\u00e9s d\u2019autoorganitzaci\u00f3 es refereix a la capacitat dels sistemes complexos de formar espont\u00e0niament patrons organitzatius en abs\u00e8ncia d\u2019informaci\u00f3 que imposi l\u2019ordre. Aix\u00ed, l\u2019EO s\u2019organitza en unitats microestructurals mitjan\u00e7ant les SSP (Seirul\u00b7lo, citat per Ribera, 2009<\/a>), esdevenint com a pr\u00e0ctica d\u2019entrenament espec\u00edfic i diferencial per als anomenats esports d\u2019equip. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019estudiar\u00e0 el disseny de situacions de pr\u00e0ctica, per mitj\u00e0 d\u2019aquestes SSP, el m\u00e9s properes possible a la realitat del joc i a la seva l\u00f2gica interna, promovent tasques en les que els jugadors hagin de resoldre cont\u00ednuament situacions diverses, generant respostes tan volunt\u00e0ries com involunt\u00e0ries facilitades per la pr\u00e0ctica extensiva. <\/p>\n\n\n\n

El terme \u201csituaci\u00f3 simuladora\u201d es defineix com a reproducci\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies, i interaccions dels esdeveniments propis del joc. El terme \u201csituaci\u00f3 preferencial\u201d implica l\u2019accent o intenci\u00f3 d\u2019optimitzar alguna de les estructures que conformen l\u2019EHE. Aquesta prefer\u00e8ncia proporciona una desitjada situaci\u00f3 pr\u00e0ctica per obtenir l\u2019objectiu de la sessi\u00f3 mitjan\u00e7ant interaccions d\u2019alta varietat amb sistemes d\u2019altres estructures sinerg\u00e8tiques. <\/p>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques i capacitats dels EHE seran la guia del seu proc\u00e9s d\u2019entrenament, atenent sempre al desenvolupament de les diferents estructures desafiades per mitj\u00e0 de les SSP. L\u2019EO ha de suposar la interactivitat, cooperaci\u00f3 i associaci\u00f3 entre la totalitat dels sistemes que conformen les estructures dels EHE. Aix\u00ed doncs, les SSP seran optimitzadores per a l\u2019EHE, i s\u2019han de proposar mitjan\u00e7ant tasques globals, preferentment en grup, i no amb l\u2019objectiu d\u2019aprendre\/interpretar l\u2019exercici sin\u00f3 el \u201cjoc\u201d (Seirul\u00b7lo, 2015<\/a>). D\u2019aquesta manera es promour\u00e0 en l\u2019esportista una focalitzaci\u00f3 cap a la din\u00e0mica del \u201cjoc\u201d per sobre de les regles provocadores de la tasca o consignes del cos t\u00e8cnic, evitant no tan sols \u201cjugar a la regla\u201d si no tamb\u00e9 \u201cjugar en el contingut\u201d, afavorint el \u201cjugar en el context\u201d (Guerrero & Damunt, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Cada SSP requereix la intervenci\u00f3 de diferents sistemes o estructures de l\u2019EHE que l\u2019entrenador haur\u00e0 d\u2019identificar. Cada jugador\/a ha de posar en acci\u00f3 aquells sistemes que millor responguin a la situaci\u00f3 creada d\u2019acord amb el propi proc\u00e9s d\u2019autoorganitzaci\u00f3 al llarg de la seva vida. Cada EHE ho afrontar\u00e0 optimitzant de manera diferenciada. L\u2019EO convida a no limitar l\u2019intercanvi de pr\u00e0ctica amb l\u2019EHE a partir de la facilitaci\u00f3 d\u2019identificaci\u00f3 de fonts d\u2019informaci\u00f3 espec\u00edfiques b\u00e0siques, com la determinaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques condicionals de la cama h\u00e0bil, patrons coordinatius preferencials de xut, vies de comunicaci\u00f3 preferides, etc., sin\u00f3 a promocionar l\u2019assoliment d\u2019un nivell jer\u00e0rquic superior de cognici\u00f3, relacionant aquesta intervenci\u00f3 amb la hipercomplexitat del jugador\/a, per exemple, atenent a la dimensi\u00f3 socioafectiva, ajudant-lo a identificar relacions preferents quan comparteixi espai d\u2019intervenci\u00f3\/ajuda m\u00fatua amb un determinat company\/a. <\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys, l\u2019inter\u00e8s creixent vers l\u2019estudi de la complexitat dels sistemes vius i la seva autoorganitzaci\u00f3, ha portat a abordatges no lineals de l\u2019aprenentatge. Sembla que repetir tasques en les mateixes condicions de pr\u00e0ctica no provoca les \u201cfluctuacions\u201d necess\u00e0ries en els sistemes implicats per modificar el seu estat. En canvi, els models basats en l\u2019enfocament del \u201ccanvi constant de tasques\u201d per \u201cvariaci\u00f3\u201d en les condicions d\u2019execuci\u00f3, facilitaria les pertorbacions necess\u00e0ries per tal que ocasionin un canvi de funcionalitat en els sistemes compromesos (Sch\u00f6llhorn et al., 2012<\/a>; Balagu\u00e9 et al., 2014<\/a>). Amb introjecci\u00f3 i retroaccions es podran optimitzar la totalitat de les estructures que conformen l\u2019EHE, sempre que es practiqui en \u201crepeticions en variaci\u00f3\u201d (Sch\u00f6llhorn et al., 2015<\/a>). Per tant, cal prioritzar la variabilitat i l\u2019especificitat en els est\u00edmuls perqu\u00e8 l\u2019EHE els pugui gestionar, entenent l\u2019EHE com el mitj\u00e0 i la fi (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Diverses autories han classificat les SSP determinant una organitzaci\u00f3 de les tasques segons diferents nivells d\u2019aproximaci\u00f3, especifitat i\/o concreci\u00f3 (Moras, 1994<\/a>; Schelling & Torres-Ronda, 2016<\/a>; Seirul\u00b7lo, 2009). Seirul\u00b7lo (1998)<\/a>, classifica els exercicis de for\u00e7a segons el nivell d\u2019orientaci\u00f3 i aproximaci\u00f3 a la competici\u00f3, categoritzant-los en generals, dirigits, especials i competitius. Aquesta relaci\u00f3 amb l\u2019especificitat, a l\u2019EO, s\u2019estableix mitjan\u00e7ant el car\u00e0cter de les SSP, diferenciant-les segons l\u2019orientaci\u00f3 general: la naturalesa i organitzaci\u00f3 de la SSP s\u00f3n semblants a les manifestades a la competici\u00f3 per\u00f2 amb una baixa c\u00e0rrega cognitiva espec\u00edfica; l\u2019orientaci\u00f3 dirigida: la naturalesa i organitzaci\u00f3 de la SSP s\u00f3n semblants a la competici\u00f3. S\u2019inclouen accions coordinatives espec\u00edfiques amb presa de decisions inespec\u00edfiques d\u2019orientaci\u00f3 especial: la natura i organitzaci\u00f3 de la SSP s\u00f3n semblants a la competici\u00f3 amb presa de decisions espec\u00edfiques; i l\u2019orientaci\u00f3 competitiva: la natura i organitzaci\u00f3 de la SSP s\u00f3n iguals a la competici\u00f3, amb presa de decisions completament espec\u00edfiques (Sol\u00e9, 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les conjectures en l\u2019elaboraci\u00f3 de les SSP a l\u2019EO<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les SSP conformen les sessions d\u2019entrenament, les quals configuren el cicle d\u2019entrenament, que alhora representa la unitat funcional de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019EE. Aquesta unitat funcional s\u2019anomena microcicle estructurat (ME), i gestiona el cicle entre partits. Cada microcicle interacciona amb el microcicle anterior i el seg\u00fcent formant seq\u00fc\u00e8ncies de tres microcicles. S\u2019estableixen din\u00e0miques entre ells, en forma de relacions funcionals entre les SSP de cada dia d\u2019entrenament que conformen el ME. Aquestes relacions s\u00f3n provocades per \u201cconjectures\u201d v\u00e0lides en la conformaci\u00f3 de l\u2019EE (Seirul\u00b7lo, 2015<\/a>). S\u00f3n els conceptes i afirmacions suportades per indicis, observacions, s\u00edmptomes i opinions extretes de la pr\u00e0ctica de l\u2019EO, un cop s\u2019ha acceptat i ent\u00e8s que la seva validesa ve configurada pel coneixement aportat per les ci\u00e8ncies de la complexitat (Arjol, 2012<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les diferents conjectures que condicionen l\u2019elaboraci\u00f3 de les SSP s\u00f3n: <\/em><\/p>\n\n\n\n

Conjectura d\u2019efici\u00e8ncia temporal:<\/em> definida com el temps que tarda una SSP en provocar en l\u2019EHE l\u2019efecte optimitzador desitjat, conegut com \u201cefecte canvi\u201d. Com es disposa d\u2019un temps limitat en les sessions d\u2019entrenament, cal una intenci\u00f3 en cadascuna de les accions per afavorir l\u2019efici\u00e8ncia i la qualitat en la gesti\u00f3 dels esfor\u00e7os.  <\/p>\n\n\n\n

Conjectura sin\u00e8rgica:<\/em> es refereix a l\u2019efecte que s\u2019aconsegueix amb la combinaci\u00f3 d\u2019accions. Aquests efectes sin\u00e8rgics es produeixen entre els components de successives SSP practicades en la mateixa sessi\u00f3 (de forma sincr\u00f2nica) i tamb\u00e9 en sessions successives (de forma diacr\u00f2nica) dins del ME. Quan es busca el canvi en l\u2019EHE es parla tamb\u00e9 de l\u2019efecteintersist\u00e8<\/strong>mic, ent\u00e8s aquest com un sistema obert al el m\u00f3n exterior per mecanismes de projecci\u00f3 i introjecci\u00f3. \u00c9s justament aquesta forma de relaci\u00f3 la que s\u2019anomena intersist\u00e8mica, quan qualsevol efecte optimitzador d\u2019un sistema expandeix el seu canvi a d\u2019altres sistemes de les altes estructures implicades simult\u00e0niament.<\/p>\n\n\n\n

Conjectura d\u2019idone\u00eftat: <\/em>es refereix a l\u2019aptitud, bona predisposici\u00f3 o capacitat que alg\u00fa t\u00e9 per un fi determinat, adequat i apropiat. Les SSP s\u2019han de presentar de forma id\u00f2nia per aconseguir la millora de l\u2019EHE en all\u00f2 que requereix el joc. A l\u2019hora de generar les SSP cal identificar el que \u00e9s propi i peculiar de l\u2019especialitat en la que s\u2019entrena per entendre-la en tota la seva totalitat i complexitat.<\/p>\n\n\n\n

Conjectura hologram\u00e0tica: <\/em>\u00e9s l\u2019encarregada de configurar les SSP en l\u2019EO. La seva definici\u00f3 es refereix a la capacitat perceptiva (de la ment a la consci\u00e8ncia), amb la capacitat de captar i reunir informaci\u00f3 que \u00e9s present, que es produeix o que es pot produir durant el joc. Dins l\u2019EO s\u2019han de produir SSP on l\u2019EHE capti i reconegui totes les situacions plantejades per tal d\u2019adquirir-les per poder afrontar amb la m\u00e0xima efici\u00e8ncia la complexitat del joc. A la figura 2 es poden observar les diferents conjuntures que condicionen l\u2019elaboraci\u00f3 de les SSP.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Conjectures que provoquen un efecte canvi en EHE.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les situacions simuladores preferencials.<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Situaci\u00f3<\/em><\/strong> <\/em><\/p>\n\n\n\n

Les SSP s\u2019ubiquen en un context que predisposa l\u2019acci\u00f3 i resposta en un entorn del joc-esport format pel conjunt d\u2019elements que hi intervenen: esportista, companys, adversaris, moment en qu\u00e8 es crea l\u2019acci\u00f3, etc. (Balagu\u00e9 et al., 2014<\/a>).Les tasques s\u00f3n globals, en grup, i s\u2019hi proposen diferents seq\u00fc\u00e8ncies temporals que estan integrades en el context complex del joc (Pol, 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Un altre aspecte determinant es l\u2019especificitat de les SSP realitzades a l\u2019entrenament. El concepte \u201cespecificitat\u201d fa refer\u00e8ncia a la classe d\u2019elements propis d\u2019una determinada especialitat esportiva, aix\u00ed com a una sensibilitat situacional especifica per part del jugador, com a \u201cpropi microentorn\u201d d\u2019aquest joc-esport durant la seva competici\u00f3 (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>). Atenent a la proposta de l\u2019EE, la competici\u00f3 \u00e9s l\u2019esdeveniment on s\u2019activen de forma conjunta totes les estructures de l\u2019EHE amb m\u00e9s intensitat, d\u2019aquesta manera, les SSP amb un major nombre d\u2019estructures estimulades, dins d\u2019un entorn similar a la pr\u00e0ctica real de joc, tindran una major especificitat. <\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys ha augmentat l\u2019inter\u00e8s per la complexitat de la naturalesa i el canvi, que es basen en la comprensi\u00f3 no lineal de la causalitat, on petites causes poden generar grans efectes i viceversa (Moras et al., 2018<\/a>; Tarrago et al., 2019<\/a>). Les SSP plantejades sota aquests criteris no nom\u00e9s mantenen la seva naturalesa essencial per a l\u2019aprenentatge, sin\u00f3 que esdevenen m\u00e9s atractives en la pr\u00e0ctica per al repte constant que suposen a l\u2019EHE.<\/p>\n\n\n\n

La variabilitat, com a fonament de l\u2019EO, \u00e9s la capacitat de canviar les condicions de pr\u00e0ctica per provocar nous aprenentatges de resposta, aconseguint que mitjan\u00e7ant aquestes variacions l\u2019esportista hagi d\u2019adaptar la seva actuaci\u00f3 i establir nous par\u00e0metres de velocitat, traject\u00f2ria, for\u00e7a, etc. (Schmidt et al., 2018<\/a>). Per tant, aquest aprenentatge \u00e9s un altre element caracter\u00edstic, basat en la resoluci\u00f3 constant de noves i variades situacions, sense perdre el seu aspecte ni objectiu preferent (Hristovski et al., 2011<\/a>). Caldr\u00e0 facilitar una repetici\u00f3 de pertorbacions espec\u00edfiques pr\u00f2pies del joc i del \u201cnostre jugar\u201d, podent-se modificar aquestes a partir de la reducci\u00f3 dels graus de llibertat i per mitj\u00e0 dels condicionants i\/o constrenyiments (facilitant contextos i no simplificant-los), per\u00f2 per mitj\u00e0 d\u2019una execuci\u00f3 en variabilitat. El jugador\/a, com a sistema din\u00e0mic complex que \u00e9s, es trobar\u00e0 constantment en contextos canviants als quals s\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar cont\u00ednuament. D\u2019aquesta manera, el comportament o acci\u00f3 motriu que es vol optimitzar no ser\u00e0 r\u00edgida ni tractar\u00e0 de seguir un model preestablert (Guerrero i Damunt 2019<\/a>), a la vegada que es reduir\u00e0 l\u2019\u00edndex lesiu propi de les pr\u00e0ctiques repetitives i s\u2019augmentar\u00e0 la creativitat associada. \u201cL\u2019adaptabilitat com a producte de la variabilitat est\u00e0 estretament lligada a la creativitat\u201d (Orth et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Simuladora <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El concepte \u201csimuladora\u201d es refereix a la necessitat de reproduir per mitj\u00e0 de la proposta pr\u00e0ctica aquells elements que s\u00f3n propis del joc i que reprodueixen la competici\u00f3 i les seves exig\u00e8ncies espec\u00edfiques (Balagu\u00e9 et al., 2014<\/a>). Cal tenir present l\u2019orientaci\u00f3 qualitativa dels exercicis proposats, per tal d\u2019aconseguir transmissi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 identificable com a valor significatiu i d\u2019efici\u00e8ncia per a l\u2019autooptimitzaci\u00f3 de l\u2019EHE (Pol, 2014<\/a>). En jugadors de primer nivell d\u2019esports col\u00b7lectius el seu efecte acostuma a ser alt.<\/p>\n\n\n\n

El fet d\u2019utilitzar situacions simuladores permet generar exercicis amb diferent car\u00e0cter o nivell d\u2019aproximaci\u00f3 a l\u2019exig\u00e8ncia (Schelling & Torres-Ronda, 2016<\/a>), la qual cosa esta relacionada amb la planificaci\u00f3 i el control de les SSP; una adequaci\u00f3 de la c\u00e0rrega al llarg de la temporada contribueix a planificar i generar seq\u00fc\u00e8ncies en base a les necessitats de l\u2019entrenador. <\/p>\n\n\n\n

Preferencial<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El concepte \u201cpreferencial\u201d es refereix a la gesti\u00f3 dels elements de les SSP amb la intenci\u00f3 de donar distinci\u00f3 a alguna estructura que conforma l\u2019EHE en el context de l\u2019EO. Aquesta prioritat provoca una desitjada situaci\u00f3 pr\u00e0ctica per obtenir l\u2019objectiu de la sessi\u00f3, \u00e9s a dir donar prefer\u00e8ncia\/prioritat a una o diverses estructures determinades. No significa que aquesta estructura preferent descarti la relaci\u00f3 amb les altres, ja que l\u2019alta varietat que t\u00e9 el joc en permet la interrelaci\u00f3 (Pol, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s molt important considerar les SSP com una font d\u2019exig\u00e8ncia diferenciada, i aix\u00ed, malgrat que es proposi una mateixa tasca per a un grup de jugadors, aquesta no suposa el mateix nivell d\u2019exig\u00e8ncia per a cadascun d\u2019ells; cal ajustar-se als nivells d\u2019exig\u00e8ncia en concordan\u00e7a al moment de configuraci\u00f3\/forma de l\u2019EHE, tenint present modificacions espec\u00edfiques adaptades a les necessitats individuals que facilitin una millor autooptimitzaci\u00f3 de cada jugador.<\/p>\n\n\n\n

Qualitats espec\u00edfiques de l\u2019EO <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El comportament diferencial de cada modalitat esportiva ve determinat per les caracter\u00edstiques inherents de l\u2019esport-joc practicat (Seirul\u00b7lo, 1998<\/a>). Quan es parla de qualitats espec\u00edfiques (QE), s\u2019estableix una complexa relaci\u00f3 entre els sistemes de l\u2019EHE que es du a terme amb el moviment a partir de l\u2019aplicaci\u00f3 de for\u00e7a muscular. S\u2019ent\u00e9n per \u201cfor\u00e7a\u201d la qualitat f\u00edsica b\u00e0sica a partir de la qual s\u2019expressen les altres qualitats, ja que ella mateixa \u00e9s la generadora de moviment.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019EO de les QE es basa en una proposta metodol\u00f2gica adaptada de Moras (1994)<\/a>, Seirul\u00b7lo (1998)<\/a>, Schelling & Torres-Ronda (2016)<\/a> i G\u00f3mez et al. (2019)<\/a>, on es proposa un desglossament del joc en \u00e0rees de treball, continguts i una alternativa d\u2019entrenament d\u2019aquests continguts en funci\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 i els nivells d\u2019aproximaci\u00f3 que es puguin obtenir afavorint els nivells d\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica de cada jugador (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les \u201c\u00e0rees de treball\u201d venen determinades per les 4 manifestacions espec\u00edfiques de for\u00e7a que es requereixen en el futbol, i en general, en els esports d\u2019equip: for\u00e7a de despla\u00e7ament, de salt, de lluita i acci\u00f3 amb la pilota, representades a la figura 3 (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>; modificat de Schelling & Torres-Ronda, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Qualitats espec\u00edfiques presents en l\u2019EO.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La proposta de les SSP en l\u2019EO engloba el conjunt d\u2019estructures de l\u00b4EHE, condicionades per la interpretaci\u00f3 del joc i el reglament de l\u2019especialitat esportiva que determina la motricitat dominant i el joc d\u2019interaccions entre companys, adversaris i entorn (Seirul\u00b7lo, 1998<\/a>); tots aquests aspectes estaran altament condicionats per la proposta metodol\u00f2gica i model de joc dut a terme pel cos t\u00e8cnic. <\/p>\n\n\n\n

La integraci\u00f3 de la tecnologia a la din\u00e0mica dels equips professionals ha perm\u00e9s con\u00e8ixer les caracter\u00edstiques condicionals de forma precisa a partir de l\u2019estudi de la c\u00e0rrega externa i interna experimentada pels esportistes al llarg del proc\u00e9s d\u2019entrenament i competici\u00f3 (Castellano et al., 2011<\/a>). En s\u00f3n un exemple els sistemes de geolocalizaci\u00f3 coneguts amb l\u2019acr\u00f2nim EPTS (Electronic Performance and Tracking Systems) o b\u00e9 els sistemes de seguiment, semiautom\u00e0tic, multiplec\u00e0meraSystem Technology (VID) utilitzats en partits oficials de La Liga, Champions League, etc. Aquest conjunt de sistemes tecnol\u00f2gics permet monitoritzar les accions del joc i controlar la c\u00e0rrega a partir de diferents variables condicionals, facilitant la planificaci\u00f3 de les unitats d\u2019entrenament i el disseny de les SSP. Els darrers estudis evolutius de l\u2019an\u00e0lisi competitiva mostren un augment significatiu de la c\u00e0rrega externa a partir de les accions d\u2019alta intensitat (metres recorreguts a alta intensitat, nombre d\u2019acceleracions, etc.). El conjunt d\u2019informaci\u00f3 rellevant recollit permet actuar de forma objectiva i eficientment a trav\u00e9s de l\u2019EO responent a les necessitats de l\u2019esportista vers la competici\u00f3. L\u2019\u00fas d\u2019aquesta tecnologia permet la descripci\u00f3 de les QE i el seu comportament en l\u2019EO. Seguint la proposta de G\u00f3mez et al. (2019)<\/a> a continuaci\u00f3 es presenten les manifestacions de for\u00e7a en les QE dins de l\u2019EO i el nivell de pres\u00e8ncia existent en la pr\u00e0ctica dels esports d\u2019espai compartit (figures 4,5,6 i 7).<\/p>\n\n\n\n

Sistemes que integren l\u2019entrenament optimitzador de qualitats espec\u00edfiques. El pas del futbol a altres esports d\u2019equip<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Despla\u00e7ament<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019EO, referit a la QE de for\u00e7a de despla\u00e7ament, est\u00e0 conformat per totes aquelles accions amb i sense pilota, de durada i intensitat variable, en les quals es produeix un despla\u00e7ament. Compr\u00e8n tot tipus de curses (frontal, lateral o cap endarrere), canvis de direcci\u00f3 i de sentit, girs, fintes, acceleracions, desacceleracions o frenades, etc., on els principis b\u00e0sics dels moviments se centren en la precisi\u00f3 i l\u2019aplicaci\u00f3 eficient de certa for\u00e7a en un espai i temps \u00f2ptims (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>). Un dels aspectes diferenciadors respecte a l\u2019EC, i que afecta a les QE, \u00e9s la necessitat d\u2019adaptar-se a un entorn canviant, produ\u00eft per les interaccions entre companys, adversaris i una pilota que altera cont\u00ednuament aquestes relacions.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a la implantaci\u00f3 de la tecnologia GPS, \u00e9s possible identificar la velocitat i la quantitat de despla\u00e7ament dels jugadors\/dores en la pr\u00e0ctica habitual d\u2019entrenament i competici\u00f3. Aquesta \u201cintensitat\u201d s\u2019ha classificat en diferents rangs de velocitat per poder avaluar l\u2019exig\u00e8ncia condicional locomotora. Com a exemple, en diferents estudis de futbol (Pons et al., 2019), la velocitat de despla\u00e7ament ha sigut categoritzada en rangs a partir de 0 a 6, de 6 a 12, de 12 a 18, de 18 a 21, de 21 a 24, i a m\u00e9s de 24 km\u00b7h-1. Un altre aspecte mesurable s\u00f3n les accions que fa l\u2019esportista en acceleraci\u00f3 o desacceleraci\u00f3, les quals es manifesten tamb\u00e9 en diferents rangs (Akenhead et al., 2013<\/a>). Aquestes variables s\u00f3n determinants en els esports col\u00b7lectius, tenint una relaci\u00f3 directa amb l\u2019estructura neuromuscular de l\u2019EHE (Loturco et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per desenvolupar la QE de despla\u00e7ament, cal considerar diferents condicionants del joc, donant prefer\u00e8ncia a cadascuna de les situacions que configuren l\u2019especialitat esportiva. Les accions que determinen la QE de despla\u00e7ament, i que es veuen representades a la figura 4, s\u00f3n: els canvis de ritme (acceleracions i desacceleracions); la velocitat de despla\u00e7ament; els canvis de direcci\u00f3, i els canvis d\u2019amplitud-freq\u00fc\u00e8ncia de recolzaments, tots ells adaptant-se a la interacci\u00f3 amb l\u2019entorn, adversaris i companys, prioritzant l\u2019efici\u00e8ncia condicional de l\u2019EHE.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Lluita<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

La QE de for\u00e7a de lluita est\u00e0 formada per totes aquelles accions amb i sense pilota, de durada i intensitat variable, en les quals almenys dos jugadors es disputen una posici\u00f3 o traject\u00f2ria interposant algun segment corporal o tot el cos per sortir victoriosos d\u2019una disputa, tal com la protecci\u00f3 de la pilota, les c\u00e0rregues, entrades, desmarcatges o lluites per agafar la posici\u00f3 (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A la figura 5 es presenten diferents accions (pr\u00e8vies, durant i posteriors), per possibilitar la gesti\u00f3 de les diferents SSP, oferint variabilitat en les accions de for\u00e7a de lluita. Les situacions que es donen en cada especialitat esportiva requereixen una aplicaci\u00f3 diferent de for\u00e7a (Seirul\u00b7lo, 1998<\/a>). L\u2019EO busca generar est\u00edmuls de car\u00e0cter espec\u00edfic adequats a l\u2019esport i a cada EHE, atenent a les caracter\u00edstiques individuals i respectant el rol posicional. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Accions que es manifesten en la QE de lluita.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Salt<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019EO referit a la QE de for\u00e7a de salt est\u00e0 conformat per totes aquelles accions amb i sense pilota, de durada i intensitat variable, en les quals es produeix un salt; aquest impuls inicial pot ser unipodal o bipodal, en est\u00e0tic o en moviment, i es produeix una fase a\u00e8ria del propi cos amb m\u00e9s incid\u00e8ncia en el despla\u00e7ament vertical (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

El salt, com a QE inclosa dins de la complexitat del joc, ha de ser considerat com a element d\u2019entrenament dins de l\u2019EO, malgrat que tamb\u00e9 sigui tractat en l\u2019EC. Cada esport t\u00e9 les seves caracter\u00edstiques espec\u00edfiques del salt, per aquest motiu cal categoritzar les situacions de joc on es donin accions en suspensi\u00f3 (rematades i rebutjos), situacions d\u2019impulsos i recepcions amb la diversitat de situacions adequades a cada esport, atenent a les caracter\u00edstiques individuals de l\u2019EHE. <\/p>\n\n\n\n

A la figura 6 es presenten diferents accions (pr\u00e8vies, durant i posteriors) per oferir variabilitat en les accions de for\u00e7a de salt.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Accions que es manifesten en la QE de salt.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Actuaci\u00f3 sobre la pilota<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019EO referit a la QE de for\u00e7a en accions amb la pilota est\u00e0 conformat per totes aquelles accions de durada i intensitat variable en les quals es produeix contacte amb la pilota, tals com control, conducci\u00f3, passada, tirs a porteria, rebutjos o rematades de cap entre d\u2019altres (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019actuaci\u00f3 que fa l\u2019EHE sobre l\u2019objecte es diferencia dins de l\u2019especificitat de cada esport a l\u2019hora de desenvolupar les accions de joc. Quan es parla de les actuacions sobre la pilota s\u2019han de tenir en compte accions de passades, llan\u00e7aments i xuts, condicionades per la interacci\u00f3 amb companys, adversaris i l\u2019espai de relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

A la figura 7 es presenten diferents accions (pr\u00e8vies, durant i posteriors) per oferir variabilitat en les accions de for\u00e7a sobre la pilota. Finalment, la Taula 1 es un quadre resum de les diferents qualitats espec\u00edfiques i nivells d\u2019aproximaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Accions que es manifesten en la QE d\u2019actuaci\u00f3 sobre la pilota.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quadre resum de les diferents qualitats espec\u00edfiques i els seus diferents nivells d\u2019aproximaci\u00f3 o car\u00e0cter<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Futurs estudis i la recerca continuada han de permetre seguir avan\u00e7ant en l\u2019aplicaci\u00f3 de metodologies i sistemes d\u2019entrenament adaptats als esports d\u2019equip. L\u2019implementaci\u00f3 de noves tecnologies que faciliten el control tant de la c\u00e0rrega externa com interna, facilitar\u00e0 l\u2019adaptaci\u00f3 dels microcicles, el disseny de les sessions i de les tasques en base a dades i criteris objectivables. Aix\u00ed mateix, cal seguir investigant en la relaci\u00f3 entre  sistemes complexos i esport, per tal d\u2019anar consolidant estrat\u00e8gies que facilitin la seva aplicabilitat en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019entrenament dels esports d\u2019equip i poder atendre les individualitats dels EHS.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019esport d\u2019alta competici\u00f3, en la cerca de l\u2019\u00e8xit esportiu, t\u00e9 entre els seus objectius principals la vict\u00f2ria i la millora de resultats. Les ci\u00e8ncies de l\u2019esport mantenen un esfor\u00e7 continuat en relaci\u00f3 amb l\u2019aplicaci\u00f3 de noves metodologies i sistemes d\u2019entrenament per millorar i mantenir el rendiment dels i de les esportistes. Els esports d\u2019equip, […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[656,818,819,9015,360],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["capacitats f\u00edsiques<\/a>","entrenament coadjuvant<\/a>","entrenament estructurat<\/a>","metodologia<\/a>","rendiment<\/a>"],"unlinked":["capacitats f\u00edsiques<\/span>","entrenament coadjuvant<\/span>","entrenament estructurat<\/span>","metodologia<\/span>","rendiment<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 setembre 2020","modified":"Updated on 27 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 setembre 2020 18:41","modified":"Updated on 27 gener 2021 10:58"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5797\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=5797"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5797\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7367,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5797\/revisions\/7367\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=5797"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=5797"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=5797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}