{"id":57291,"date":"2022-12-31T15:19:50","date_gmt":"2022-12-31T15:19:50","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57291"},"modified":"2023-03-31T10:15:37","modified_gmt":"2023-03-31T10:15:37","slug":"aprenentatge-servei-i-motricitat-en-la-formacio-inicial-docent-una-aposta-educativa-inclusiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/aprenentatge-servei-i-motricitat-en-la-formacio-inicial-docent-una-aposta-educativa-inclusiva\/","title":{"rendered":"Aprenentatge-servei i motricitat en la formaci\u00f3 inicial docent: una aposta educativa inclusiva"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La diversitat present a les aules requereix que el professorat estigui preparat per donar una resposta educativa adequada a tot l\u2019alumnat. No obstant aix\u00f2, en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, el professorat no se sent adequadament preparat per treballar amb alumnat amb diversitat funcional. La formaci\u00f3 inicial docent \u00e9s fonamental per avan\u00e7ar cap a sessions motrius inclusives, per la qual cosa es fa necessari dur a terme m\u00e9s investigacions per analitzar quines pr\u00e0ctiques poden millorar la formaci\u00f3 en aquest sentit. Aquest estudi va examinar com la participaci\u00f3 en un programa d\u2019aprenentatge-servei va desenvolupar aprenentatges vinculats a l\u2019educaci\u00f3 inclusiva per part del futur professorat. L\u2019alumnat participant cursava una assignatura de l\u2019\u00e0mbit de la motricitat i de l\u2019expressi\u00f3 corporal pertanyent al Grau de Mestre o Mestra d\u2019Educaci\u00f3 Infantil i va dissenyar i va implementar sessions dirigides a infants amb diversitat funcional. Aquesta recerca es va abordar a trav\u00e9s d\u2019un disseny de recerca qualitatiu analitzant quaderns de reflexi\u00f3. Els resultats posen de manifest que l\u2019aprenentatge-servei aplicat en l\u2019\u00e0mbit de la formaci\u00f3 de futurs i futures mestres a trav\u00e9s de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica \u00e9s una eina adequada per desenvolupar aprenentatges relacionats amb la modificaci\u00f3 de la visi\u00f3 sobre la diversitat funcional, comprensi\u00f3 de problem\u00e0tiques a qu\u00e8 s\u2019enfronten, canvi d\u2019idees preconcebudes o desenvolupament d\u2019habilitats i actituds positives. Aquests aprenentatges milloren la seva formaci\u00f3 i s\u00f3n molt rellevants si s\u2019aspira a fomentar una educaci\u00f3 inclusiva en el futur.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La diversitat present a les aules requereix que els I les mestres estiguin preparats per poder donar una resposta educativa adequada a tot l\u2019alumnat, independentment de les seves caracter\u00edstiques. En aquest sentit, si es pret\u00e9n avan\u00e7ar cap a la inclusi\u00f3 educativa, la formaci\u00f3 inicial docent \u00e9s crucial. Si posem el focus sobre l\u2019alumnat amb diversitat funcional, diferents investigacions concreten que el professorat no se sent adequadament preparat per treballar amb aquest col\u00b7lectiu en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF), assenyalant l\u2019escassa formaci\u00f3 inicial en aquest aspecte (Apelmo, 2022<\/a>; Tant i Watelain, 2016<\/a>; Wilhelmsen i S\u00f8rensen, 2017<\/a>). En aquest sentit, la literatura demana m\u00e9s investigacions encaminades a desenvolupar compet\u00e8ncies docents relacionades amb el treball amb persones amb diversitat funcional en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019EF i a analitzar quines pr\u00e0ctiques poden millorar la formaci\u00f3 dels futurs i futures mestres (Hern\u00e1ndez et al., 2011<\/a>; Hutzler et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per abordar aquestes q\u00fcestions, l\u2019aprenentatge-servei (ApS) emergeix com una possibilitat, ja que hi ha diverses investigacions de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019EF que proveeixen un servei a col\u00b7lectius amb diversitat funcional i que concreten aprenentatges rellevants per avan\u00e7ar cap a la inclusi\u00f3 educativa, incloent-hi aprenentatges t\u00e8cnics i millores sobre les actituds cap al col\u00b7lectiu (Capella et al., 2014<\/a>; Case et al., 2021<\/a>). L\u2019ApS consisteix en una experi\u00e8ncia educativa en la qual l\u2019alumnat participa en activitats de servei que beneficien la comunitat i reflexiona per desenvolupar una millor comprensi\u00f3 del contingut, valors personals i responsabilitat c\u00edvica (Bringle i Clayton, 2012<\/a>). A efectes pr\u00e0ctics, l\u2019ApS sol implementar-se en el marc d\u2019una assignatura concreta i l\u2019alumnat que la cursa aplica aprenentatges relacionats amb aquesta, de manera que millora habilitats i actituds de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, social, personal i c\u00edvic. <\/p>\n\n\n\n

Butin (2003)<\/a> concreta quatre grans perspectives d\u2019aprenentatges suscitats per l\u2019ApS: t\u00e8cnic, cultural, pol\u00edtic i postestructural. Aquest estudi se centra en la perspectiva cultural, que recull els aprenentatges desenvolupats per l\u2019alumnat relacionats amb un coneixement m\u00e9s gran del col\u00b7lectiu amb el qual treballa. \u00c9s a dir, l\u2019alumnat, a l\u2019interactuar amb el context i el col\u00b7lectiu receptor, genera una comprensi\u00f3 de les seves necessitats i problem\u00e0tiques que promou una millor comprensi\u00f3 de la societat. Aquesta experi\u00e8ncia compartida podria generar una millora de les habilitats i actituds de l\u2019alumnat universitari cap a l\u2019educaci\u00f3 inclusiva (McCracken et al., 2020<\/a>). Seguint el model esmentat i dins de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019EF, Gil-G\u00f3mez et al. (2015)<\/a> aporten una extensi\u00f3 de les subcategories que conformen la dimensi\u00f3 d\u2019aprenentatges culturals: (1) la comprensi\u00f3 dels problemes de la diversitat i (2) la diversitat com a font d\u2019aprenentatge. L\u2019objectiu del present estudi rau a analitzar els aprenentatges relacionats amb la perspectiva cultural desenvolupats per l\u2019alumnat universitari despr\u00e9s de participar en un programa d\u2019ApS.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquesta recerca es va abordar a trav\u00e9s d\u2019un disseny de recerca qualitatiu (Flick, 2015<\/a>), que aspira a comprendre la complexitat dels fen\u00f2mens socials partint de la perspectiva dels seus participants (P\u00e9rez-Juste et al., 2012)<\/a>, ja que permet una an\u00e0lisi hol\u00edstica i profunda d\u2019un fenomen en el seu propi context (Yin, 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les persones participants (N<\/em> = 123) formaven part d\u2019un grup natural constitu\u00eft pel grup-classe de l\u2019assignatura \u201cFonaments de l\u2019expressi\u00f3 corporal; jocs motrius en educaci\u00f3 infantil\u201d del Grau en Mestre o Mestra d\u2019Educaci\u00f3 Infantil de la Universitat Jaume I. <\/p>\n\n\n\n

Instrument<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument de recerca utilitzat va ser el quadern de seguiment reflexiu, una eina consolidada en la recerca d\u2019ApS (Chiva-Bartoll et al., 2020<\/a>). Estava compost per una part grupal i una altra d\u2019individual, que tot l\u2019alumnat havia d\u2019emplenar durant el projecte. La part grupal va recollir tant les activitats d\u2019expressi\u00f3 corporal i jocs motrius realitzats en cada sessi\u00f3 com les modificacions introdu\u00efdes en la seva posada en pr\u00e0ctica. La part individual va incloure reflexions relacionades amb la seva experi\u00e8ncia i amb els aprenentatges relacionats amb la seva dimensi\u00f3 personal (visi\u00f3 sobre la diversitat, habilitats c\u00edviques i socials que han posat en joc…).<\/p>\n\n\n\n

Context d\u2019aplicaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El programa d\u2019ApS es va desenvolupar en col\u00b7laboraci\u00f3 amb entitats de l\u2019entramat socioeducatiu de la ciutat de Castell\u00f3 de la Plana (Figura 1) que atenen col\u00b7lectius d\u2019infants amb diferents trastorns, tots amb afectacions motrius, socials i comunicatives.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Concreci\u00f3 d\u2019entitats col\u00b7laboradores i col\u00b7lectius que atenen.<\/em>
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

s pot assenyalar que el servei prove\u00eft va emergir de la nul\u00b7la oferta d\u2019activitats ludicoesportives dirigides a col\u00b7lectius infantils amb diversitat funcional, tant en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic com en el privat, en les quals se\u2019ls pugui atendre adequadament i que suposi un espai de millora (no cl\u00ednic) per a les \u00e0rees que tenen afectades.<\/p>\n\n\n\n

Programa d\u2019ApS<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Des de l\u2019assignatura \u201cFonaments de l\u2019expressi\u00f3 corporal; jocs motrius en educaci\u00f3 infantil\u201d es va implementar el programa general d\u2019ApS. Aquesta assignatura treballa continguts relacionats amb l\u2019expressi\u00f3 corporal, les habilitats motrius i el joc, que s\u2019inclouen en el curr\u00edculum del segon cicle de l\u2019etapa d\u2019educaci\u00f3 infantil. <\/p>\n\n\n\n

Es va organitzar l\u2019alumnat en grups de treball d\u2019entre quatre i sis integrants per dur a terme el disseny i la implementaci\u00f3 de sessions de jocs i activitats d\u2019expressi\u00f3 corporal dirigides a millorar l\u2019\u00e0rea motriu i de socialitzaci\u00f3 dels infants participants. Perqu\u00e8 un projecte d\u2019ApS es desenvolupi adequadament \u00e9s important seguir unes fases predeterminades. Cada grup va desenvolupar un projecte en una entitat de refer\u00e8ncia seguint el model (Figura 2) proposat pel CLAYSS (2016)<\/a>. Dins del sistema d\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019assignatura, el projecte d\u2019ApS es reflecteix en l\u2019apartat d\u2019elaboraci\u00f3 i\/o exposici\u00f3 de treballs, amb un valor del 30% sobre el total de la nota.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019etapa de diagn\u00f2stic cada grup va detectar les necessitats motrius i d\u2019expressi\u00f3 corporal que presentava el col\u00b7lectiu espec\u00edfic de la seva entitat de refer\u00e8ncia. Aquests continguts s\u2019havien treballat pr\u00e8viament a classe, tant de manera te\u00f2rica com pr\u00e0ctica. <\/p>\n\n\n\n

Com es pot observar a la figura, la reflexi\u00f3 s\u2019ha de fomentar de manera transversal durant tot el proc\u00e9s, ja que contribueix decisivament a consolidar i aprofundir sobre els aprenentatges. Se sintetitza a continuaci\u00f3 el sistema de reflexi\u00f3 dut a terme:<\/p>\n\n\n\n