{"id":57286,"date":"2022-12-31T15:16:29","date_gmt":"2022-12-31T15:16:29","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57286"},"modified":"2023-03-31T16:18:38","modified_gmt":"2023-03-31T16:18:38","slug":"indicadors-de-rendiment-ofensius-de-la-seleccio-espanyola-femenina-dhandbol-en-el-mundial-japo-2019","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/indicadors-de-rendiment-ofensius-de-la-seleccio-espanyola-femenina-dhandbol-en-el-mundial-japo-2019\/","title":{"rendered":"Indicadors de rendiment ofensiu de la selecci\u00f3 espanyola femenina d’handbol en el Mundial del Jap\u00f3 2019"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball va ser identificar els indicadors de rendiment de l\u2019atac posicional de la selecci\u00f3 espanyola d\u2019handbol durant el Campionat del M\u00f3n del Jap\u00f3 2019, on va resultar subcampiona. Utilitzant un disseny observacional idiogr\u00e0fic, de seguiment i multidimensional, es van registrar i es van analitzar els atacs posicionals disputats en igualtat num\u00e8rica de 6 vs. 6, excloent-ne els atacs jugats amb la porteria buida. La t\u00e8cnica de coordenades polars va permetre, d\u2019una banda, con\u00e8ixer els patrons de conducta i, de l\u2019altra, els indicadors de rendiment relacionats amb: la continu\u00eftat de l\u2019atac, les situacions emprades per generar desequilibris en la defensa rival, i les accions implicades en la finalitzaci\u00f3 de l\u2019atac. Per a aix\u00f2, es van fer dos nivells d\u2019an\u00e0lisi: cada partit de manera independent i tots els partits conjuntament. Els resultats trobats demostren que cada partit va presentar una din\u00e0mica de joc espec\u00edfica i pr\u00f2pia, ja que es van activar diferents patrons de conducta i van apar\u00e8ixer diferents indicadors de rendiment segons el partit. Aquestes troballes posen de manifest la variabilitat i el car\u00e0cter din\u00e0mic dels comportaments i indicadors de rendiment ofensius de la selecci\u00f3 subcampiona del m\u00f3n. S\u2019emfatitza la necessitat d\u2019estudiar els indicadors de rendiment mitjan\u00e7ant investigacions que en respectin el car\u00e0cter espec\u00edfic i canviant.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els indicadors de rendiment s\u00f3n variables del joc que s\u2019associen a la consecuci\u00f3 de la vict\u00f2ria en un partit o campionat (Hughes i Bartlett, 2002<\/a>). En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019handbol, l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019indicadors de rendiment \u00e9s un assumpte de molt inter\u00e8s per a entrenadors i investigadors, ja que creen perfils de rendiment als quals els equips pretenen apropar-se i aporten informaci\u00f3 sobre l\u2019evoluci\u00f3 del joc d\u2019un campionat a l\u2019altre (Prieto, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es diferencien dos enfocaments investigadors en handbol: l\u2019est\u00e0tic i el din\u00e0mic (Prieto et al., 2015<\/a>). L\u2019enfocament est\u00e0tic \u00e9s el m\u00e9s habitual i tamb\u00e9 el menys complex. Principalment, analitza les accions efectuades en atac, com els llan\u00e7aments o les p\u00e8rdues de pilota, centrant-se en el que va passar i fent poca atenci\u00f3 a com va passar (Sampaio et al., 2013<\/a>). Per la seva banda, l\u2019enfocament din\u00e0mic \u00e9s menys habitual. Fa m\u00e9s atenci\u00f3 al context en el qual es desenvolupen les accions (Prieto et al., 2015<\/a>), estudiant la influ\u00e8ncia dels sistemes de joc (Lozano et al., 2016<\/a>) o com la pres\u00e8ncia d\u2019un determinat jugador condiciona el desenvolupament del joc (Flores i Anguera, 2018<\/a>). A m\u00e9s, les accions s\u2019estudien en l\u2019ordre cronol\u00f2gic en el qual es van produir, la qual cosa permet con\u00e8ixer els canvis que es produeixen en el joc dins d\u2019un mateix partit (Lames, 2006<\/a>; Lames i McGarry, 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Ja sigui utilitzant l\u2019enfocament est\u00e0tic o el din\u00e0mic, la majoria dels indicadors de rendiment ofereixen una imatge fixa, una esp\u00e8cie de llei general que els equips guanyadors compleixen sempre. Aquests indicadors procedeixen de l\u2019an\u00e0lisi de les dades obtingudes en finalitzar un o diversos partits, ja siguin procedents d\u2019un mateix equip o de tots els equips que participen en la competici\u00f3 (Grui\u0107 et al., 2006<\/a>; Melekatos i Bayios, 2010; Meletakos et al., 2011<\/a>; Montoya et al., 2013<\/a>; Ohnjec et al., 2008<\/a>; Rogulj et al., 2004<\/a>; Srhoj et al., 2001<\/a>; Volossovitch et al., 2010<\/a>; Vuleta et al., 2003<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, la imatge fixa dels indicadors de rendiment pot presentar alguns problemes: (a) Els equips canvien la seva manera de jugar al llarg d\u2019un campionat i, tamb\u00e9, dins d\u2019un mateix partit. Els entrenadors varien el seu plantejament estrat\u00e8gic en funci\u00f3 del sistema defensiu rival, de les caracter\u00edstiques i del moment de forma dels seus jugadors o de l\u2019estil d\u2019arbitratge (Chow et al., 2015<\/a>). (b) L\u2019obtenci\u00f3 d\u2019indicadors de rendiment igualment v\u00e0lids per a tots els equips pot resultar una tasca dif\u00edcil: \u00bftots els equips tenen la mateixa capacitat per jugar amb el pivot, marcar des de l\u2019extrem o fer llan\u00e7aments a dist\u00e0ncia? (Lames i McGarry, 2007<\/a>). (c) Aix\u00ed mateix, l\u2019estudi dels indicadors de rendiment ha de respectar la variabilitat, entesa com la capacitat de solucionar de diferent manera una mateixa situaci\u00f3 de joc, caracter\u00edstica dels esportistes de gran nivell (Corr\u00eaa et al., 2020<\/a>; Correia et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, es fa necess\u00e0ria la cerca d\u2019indicadors de rendiment din\u00e0mics, que respectin la peculiaritat de cada partit, i espec\u00edfics per a cada equip, ja que es pot arribar a l\u2019\u00e8xit esportiu utilitzant diferents maneres de jugar (Laporta et al., 2021<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, l\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball va ser identificar els indicadors de rendiment de l\u2019atac posicional de la selecci\u00f3 espanyola d\u2019handbol femenina durant el Campionat del M\u00f3n del Jap\u00f3 2019, on va resultar subcampiona. Per a aix\u00f2, es van estudiar els comportaments realitzats espec\u00edficament en cada partit i, tamb\u00e9, de manera general en el campionat. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi es va desenvolupar d\u2019acord amb el disseny observacional seguiment\/idiogr\u00e0fic\/multidimensional (S\/I\/M) (Anguera et al., 2011<\/a>): (a) idiogr\u00e0fic, at\u00e8s que es va estudiar el comportament de diverses jugadores d\u2019handbol que, en ser integrants d\u2019un mateix equip, funcionaven com una unitat; (b) de seguiment, perqu\u00e8 es van analitzar diversos partits, i es va fer, tamb\u00e9, un seguiment intrasessional dins de cada partit que va aportar la freq\u00fc\u00e8ncia i seq\u00fc\u00e8ncia dels comportaments registrats, i (c) multidimensional, perqu\u00e8 es van estudiar diversos nivells de resposta, recollits en l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van analitzar set partits de la selecci\u00f3 espanyola d\u2019handbol disputats en el Campionat Mundial d\u2019Handbol Femen\u00ed del Jap\u00f3 2019, on va resultar subcampiona. Dos dels cinc partits de la primera fase: Montenegro-Espanya i Espanya-Hongria; tots els partits de la segona fase: Espanya-Su\u00e8cia, Jap\u00f3-Espanya i Espanya-R\u00fassia; la semifinal, Noruega-Espanya; i la final, Pa\u00efsos Baixos-Espanya. De manera que es van analitzar set dels 10 partits que va disputar la selecci\u00f3 espanyola en el campionat, i es van descartar tres partits de la primera fase a causa de l\u2019\u00e0mplia difer\u00e8ncia que va reflectir el marcador: Kazakhstan-Espanya (16-43), Espanya-Senegal (29-20) i Romania-Espanya (16-31). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va desenvolupar seguint els principis \u00e8tics establerts en la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i, d\u2019acord amb el que estableix l\u2019Informe Belmont (1978)<\/a>, no va ser necess\u00e0ria l\u2019obtenci\u00f3 de consentiment informat ni l\u2019examen del comit\u00e8 \u00e8tic pertinent perqu\u00e8: (a) l\u2019estudi va implicar l\u2019observaci\u00f3 de persones en un entorn p\u00fablic (recinte esportiu); (b) les persones i els grups observats no tenien una expectativa raonable de privacitat (els partits van ser retransmesos a escala mundial); i (c) l\u2019estudi no va implicar intervenci\u00f3 per part dels investigadors o interacci\u00f3 directa amb els individus estudiats.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Per poder registrar els comportaments m\u00e9s rellevants en relaci\u00f3 amb l\u2019objectiu proposat es va construir un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> (Taula 1). Es va optar per un disseny que va combinar el format de camp amb sistemes de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents. Aquesta combinaci\u00f3 permet aprofitar els punts forts dels dos instruments; d\u2019una banda, el sistema de categories ofereix consist\u00e8ncia te\u00f2rica, mentre que el format de camp aporta flexibilitat a l\u2019hora de registrar els comportaments espec\u00edfics que s\u2019estudiaran (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Representaci\u00f3 gr\u00e0fica de les categories del criteri \u201cTipus d\u2019atac fort\u201d (TAF).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les unitats d\u2019observaci\u00f3 van ser els atacs posicionals de la selecci\u00f3 espanyola desenvolupats en una situaci\u00f3 d\u2019igualtat num\u00e8rica de 6 vs. 6, excloent-ne els atacs realitzats amb la porteria buida. L\u2019atac posicional juntament amb el contraatac constitueixen les dues fases ofensives de l\u2019handbol. L\u2019atac posicional es desenvolupa de manera organitzada davant d\u2019una defensa organitzada. Per tant, cada unitat d\u2019observaci\u00f3 va comen\u00e7ar amb l\u2019inici de l\u2019atac posicional i va finalitzar quan la selecci\u00f3 espanyola va perdre la possessi\u00f3 de pilota (despr\u00e9s d\u2019un llan\u00e7ament o recuperaci\u00f3 defensiva) o es va produir una senyalitzaci\u00f3 arbitral sense que canvi\u00e9s la possessi\u00f3 de la pilota, com per exemple un cop franc o un servei de banda (Lozano et al., 2016<\/a>). Es van analitzar un total de 439 atacs en els set partits registrats.<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 es va desenvolupar en tres fases: 1) Dos entrenadors de nivell IV (m\u00e0xima titulaci\u00f3 federativa a Espanya) amb experi\u00e8ncia pr\u00e8via en estudis observacionals van construir una versi\u00f3 inicial; van ser d\u2019especial utilitat els treballs de Flores i Anguera (2018)<\/a> i de Lozano et al. (2016)<\/a>. El prop\u00f2sit va ser que es poguessin registrar els comportaments m\u00e9s importants en les diferents subfases de l\u2019atac posicional: inici, desenvolupament i acabament (Montoya et al., 2013<\/a>). 2) Posteriorment, es va sotmetre l\u2019instrument a la prova de cautela, que va consistir en el registre de tres partits no inclosos en la mostra (Anguera, 2003<\/a>). La prova de cautela va servir per afegir, modificar i eliminar criteris i categories de la versi\u00f3 inicial de l\u2019instrument. La prova de cautela es va donar per superada quan no es van detectar noves conductes en cap criteri. 3) L\u2019instrument va ser sotm\u00e8s a un judici de cinc experts, docents universitaris d\u2019handbol i entrenadors de nivell IV. Els experts van omplir una plantilla de valoraci\u00f3 en la qual havien de marcar el seu acord o desacord amb cada criteri i categoria. Finalment, tots els criteris i categories que van conformar l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 van obtenir un acord igual o superior al 80%, \u00e9s a dir, almenys quatre dels cinc experts van donar la seva aprovaci\u00f3: 100% en els criteris NUM, DEF, ATQ, SEC, LAF, JAF, PAF, LIF, JIF i 80% en els criteris TAF, XAF, AFI, DIF. La versi\u00f3 definitiva de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 va constar de 13 criteris i 58 categories.<\/p>\n\n\n\n

Instruments de registre<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per registrar i codificar les accions es va introduir l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 en el programa inform\u00e0tic Dartfish 5.5, que, per tant, va actuar com a instrument de registre. L\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars es va aplicar amb el programa inform\u00e0tic HOISAN 1.2 (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012<\/a>). Anteriorment al c\u00e0lcul de les coordenades polars i com a requisit previ, es va fer l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards utilitzant el programa inform\u00e0tic GSEQ 5.1 (Bakeman i Quera, 2011<\/a>). Finalment, una vegada feta l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars, les associacions significatives es van representar gr\u00e0ficament amb el programa Snowflake 0.2.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El registre i la codificaci\u00f3 de les accions els van fer dos observadors. Els dos van participar en la construcci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 i tenien experi\u00e8ncia en estudis observacionals, per la qual cosa estaven familiaritzats amb l\u2019instrument de registre. Per optimitzar la fiabilitat de les observacions, els observadors van participar en un proc\u00e9s d\u2019entrenament en el qual es van registrar partits que no van ser inclosos en la mostra. El proc\u00e9s d\u2019entrenament va acabar quan es van obtenir nivells de concordan\u00e7a superiors a .80 en l\u2019estad\u00edstic kappa de Cohen per a tots els criteris, tant a nivell intraobservador, una mateixa sessi\u00f3 registrada pel mateix observador en dos moments diferents (passats 16 dies), com a nivell interobservadors, una mateixa sessi\u00f3 registrada pels dos observadors. Una vegada finalitzada la fase d\u2019entrenament, es van registrar i codificar els comportaments realitzats en cadascun dels set partits que van conformar la mostra de l\u2019estudi. Es van calcular els nivells de concordan\u00e7a intraobservador i interobservadors, i en tots dos casos es va obtenir un \u00edndex kappa de Cohen superior a .95 en tots els criteris. D\u2019acord amb Landis i Koch (1977, p. 165)<\/a> el nivell d\u2019acord mostrat a les dues proves es pot considerar “gaireb\u00e9 perfecte”.  <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de coordenades polars<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars permet obtenir informaci\u00f3 sobre els patrons de conducta que emergeixen durant el desenvolupament del partit, i han estat utilitzades en investigacions en l\u2019\u00e0mbit dels esports d\u2019equip (Casta\u00f1er et al.,<\/a> 2017<\/a>). Aquesta an\u00e0lisi permet la representaci\u00f3 gr\u00e0fica de les associacions, d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3, existents entre els comportaments estudiats. En l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars els comportaments analitzats assumeixen dos rols: conducta focal, la que es considera generadora de les relacions, i conductes condicionades, la resta de conductes analitzades.<\/p>\n\n\n\n

Com a requisit previ al seu c\u00e0lcul, \u00e9s necessari fer l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards prospectius i retrospectius (Sackett, 1980<\/a>). Per a aix\u00f2, es consideren el mateix nombre de retards en totes dues perspectives, d\u20191 a 5 per a la prospectiva i de -1 a -5 per a la retrospectiva. La perspectiva prospectiva informa sobre les conductes condicionades que s\u00f3n activades o inhibides una vegada que es realitza la conducta focal. Per la seva banda, la perspectiva retrospectiva informa sobre les conductes condicionades que van activar o van inhibir l\u2019aparici\u00f3 de la conducta focal (Anguera et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Una vegada fetes les an\u00e0lisis seq\u00fcencials prospectiva i retrospectiva, l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars efectua la integraci\u00f3 de totes dues mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019estad\u00edstic Zsum (Sackett, 1980<\/a>), una potent t\u00e8cnica de reducci\u00f3 de dades. Cada Zsum prospectiu i retrospectiu pot tenir signe positiu o negatiu. De manera que la combinaci\u00f3 dels signes determinar\u00e0 a quin dels quatre quadrants possibles (I, II, III, IV) s\u2019ubicaran les associacions significatives obtingudes entre la conducta focal i les condicionades. El quadrant I indica una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua entre la conducta focal i la conducta condicionada; el quadrant IV indica que la conducta focal activa la realitzaci\u00f3 de la conducta condicionada, mentre que \u00e9s inhibida per aquesta; el quadrant III assenyala una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua entre ambdues conductes; i finalment, el quadrant II assenyala que la conducta focal inhibeix la realitzaci\u00f3 de la conducta condicionada, mentre que la conducta condicionada activa l\u2019aparici\u00f3 de la focal (Anguera et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es presenten les associacions significatives trobades, aquelles amb un radi m\u00e9s gran d\u20191.96 (p<\/em> < .05), despr\u00e9s de fer l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars. Es va analitzar cada partit de manera independent i, tamb\u00e9, es van analitzar els registres de tots els partits de manera conjunta; d\u2019aquesta manera es van poder con\u00e8ixer els patrons de conducta i els indicadors de rendiment de cada partit i en el campionat en general.<\/p>\n\n\n\n

Patrons de conducta<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la Figura 2 i a la Taula 2 es mostren els patrons de conducta que van emergir durant els atacs posicionals desenvolupats en una situaci\u00f3 de 6 vs. 6. Com a conducta focal, va actuar la categoria 6v6; la resta de categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 van actuar com a conductes condicionades. Es mostren les associacions ubicades als quadrants I i IV, \u00e9s a dir, aquells comportaments que van ser activats per la conducta focal.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Patrons de conducta en els atacs posicionals desenvolupats en una situaci\u00f3 de sis contra sis.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Patrons de conducta en els atacs posicionals desenvolupats en una situaci\u00f3 de sis contra sis.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Respecte al tipus d\u2019atac fort efectuat, l\u2019atac fort A34 (dues contra duess central-pivot, situada la pivot entre les defensores centrals) es va activar en els partits contra Montenegro, R\u00fassia i els Pa\u00efsos Baixos; el tipus A23 (dues contra dues lateral-pivot, situada la pivot entre les defensores lateral i central) es va activar en els partits contra Su\u00e8cia i els Pa\u00efsos Baixos; el tipus CLP (situaci\u00f3 jugada per les jugadores que ocupen les posicions de central, lateral i pivot, despr\u00e9s que l\u2019extrem hagi circulat a la posici\u00f3 de pivot) es va activar nom\u00e9s contra el Jap\u00f3; el tipus d\u2019atac A12 (dues contra dues lateral-pivot, aparellant-se la pivot amb la defensora exterior) es va activar contra el Jap\u00f3 i contra R\u00fassia; el tipus d\u2019atac A45 (dues contra dues central-pivot, situada la pivot entre les defensores central i lateral) es va activar contra R\u00fassia i els Pa\u00efsos Baixos. <\/p>\n\n\n\n

En els partits contra Montenegro, el Jap\u00f3 i R\u00fassia, es va activar la realitzaci\u00f3 dels atacs forts des de la zona central (ZCN). En canvi, en el partit contra Su\u00e8cia es van activar els atacs forts des de la zona esquerra de l\u2019atac (ZIZ). Amb refer\u00e8ncia a les jugadores que van protagonitzar l\u2019atac fort, els realitzats per Alexandrina Cabral (ALE) es van activar en tots els partits menys en els que es van enfrontar a Su\u00e8cia i el Jap\u00f3, partits en els quals es van activar els atacs forts realitzats per Alicia Fern\u00e1ndez (ALI). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en relaci\u00f3 amb les finalitzacions, les protagonitzades per Alexandrina Cabral (ABA) es van activar en els partits contra Hongria, R\u00fassia i Pa\u00efsos Baixos, les realitzades per Alicia Fern\u00e1ndez (AFD) es van activar en els partits contra R\u00fassia i els Pa\u00efsos Baixos i les realitzades per Nerea Pena (NPE), en els partits que es van enfrontar a Hongria i el Jap\u00f3. Sobre l\u2019acci\u00f3 utilitzada en la finalitzaci\u00f3 dels atacs, les accions de 9 metres (J9M) es van activar en el partit contra R\u00fassia, les accions des de l\u2019extrem, contra Su\u00e8cia, i en el partit contra R\u00fassia es van activar les finalitzacions des de la posici\u00f3 de pivot (PIV) i les accions de sis metres (J6M).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, en analitzar els registres de tots els partits de manera conjunta es van activar els atacs forts: A23, A22, A12, CLP, LPA, A45 i A34; i els realitzats per les jugadores Alexandrina Cabral (A LE) i Alicia Fern\u00e1ndez (ALI). Respecte a les finalitzacions, es van activar les realitzades des de 9 metres i les que van tenir com a protagonista Alexandrina Cabral (ABA).<\/p>\n\n\n\n

Indicadors de rendiment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la Figura 3 i a la Taula 3 es mostren els indicadors de rendiment, els comportaments la realitzaci\u00f3 pr\u00e8via dels quals es va associar significativament amb la consecuci\u00f3 d\u2019un \u00e8xit posterior (G72), en els atacs que van enfrontar sis atacants contra sis defensores (6v6). Per tant, com a conducta focal va actuar la uni\u00f3 de les categories 6v6 i G72 (6v6_G72) i, com a conductes condicionades, la resta de categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. Es representen les associacions ubicades als quadrants I i II, \u00e9s a dir, els comportaments que es van realitzar abans i van activar l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019\u00e8xit. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Indicadors de rendiment en els atacs posicionals desenvolupats en una situaci\u00f3 de sis contra sis.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Indicadors de rendiment en els atacs posicionals desenvolupats en una situaci\u00f3 de sis contra sis.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Amb refer\u00e8ncia al tipus d\u2019atac fort que va activar la consecuci\u00f3 d\u2019\u00e8xit, en el partit contra Montenegro va ser la situaci\u00f3 CPL, en el partit contra Hongria va ser A23, en el partit contra el Jap\u00f3, A34 i en el que es van enfrontar a R\u00fassia va ser A45. Els atacs forts efectuats per la jugadora Alexandrina Cabral (ALE) van activar la consecuci\u00f3 d\u2019\u00e8xit en els partits en qu\u00e8 es van enfrontar a Hongria i R\u00fassia; els efectuats per la jugadora Alicia Fern\u00e1ndez (ALI) es van associar a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019\u00e8xit en el partit contra el Jap\u00f3 i R\u00fassia, mentre que els duts a terme per Nerea Pena (NER) es van associar a l\u2019obtenci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit en el partit contra Montenegro. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, respecte a les finalitzacions, les protagonitzades per Alexandrina Cabral (ABA) es van associar a l\u2019\u00e8xit en els partits contra Montenegro i R\u00fassia, les realitzades per Alicia Fern\u00e1ndez (AFD), contra els Pa\u00efsos Baixos i R\u00fassia, i les realitzades per Nerea Pena (NPE), contra Noruega. Sobre l\u2019acci\u00f3 utilitzada en la finalitzaci\u00f3 dels atacs, van actuar com a indicadors de rendiment les accions de 9 metres (J9M) contra Hongria, les realitzades des de la posici\u00f3 de pivot (PIV) contra Su\u00e8cia i les accions de sis metres (J6M) contra R\u00fassia i els Pa\u00efsos Baixos. Amb refer\u00e8ncia al lloc de finalitzaci\u00f3, en el partit contra Montenegro des de l\u2019esquerra (FIZ) i en el partit contra R\u00fassia des de la dreta (FDE).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, en analitzar els registres de tots els partits de manera conjunta, es va observar que la utilitzaci\u00f3 del sistema ofensiu DEX (una de les jugadores que ocupa la posici\u00f3 d\u2019extrem circula a la posici\u00f3 de segona pivot) va activar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019\u00e8xit. Respecte als atacs forts, es van activar els efectuats des de la zona central (ZCN) i els efectuats per les jugadores Alexandrina Cabral (A LE) i Alicia Fern\u00e1ndez (ALI). Tamb\u00e9 es van activar les finalitzacions dels atacs mitjan\u00e7ant accions des de la zona central (FCN) i els protagonitzats per la jugadora Alexandrina Cabral (ABA).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball va ser identificar els indicadors de rendiment de l\u2019atac posicional de la selecci\u00f3 espanyola d\u2019handbol femenina durant el Campionat del M\u00f3n del Jap\u00f3 2019, on va resultar subcampiona. Per a aix\u00f2, es van estudiar els comportaments realitzats espec\u00edficament en cada partit i, tamb\u00e9, de manera general en el campionat. Els resultats oferts per l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars van indicar que la selecci\u00f3 espanyola d\u2019handbol va assolir l\u2019\u00e8xit per mitj\u00e0 de diferents camins o formes de jugar, segons les exig\u00e8ncies de cada partit. <\/p>\n\n\n\n

Lozano et al. (2016)<\/a> van assenyalar que la utilitzaci\u00f3 de diferents sistemes ofensius ajudava a superar les defenses rivals. En el nostre estudi hem trobat que, fins i tot dins del mateix sistema ofensiu, la variabilitat en els comportaments grupals i individuals \u00e9s una caracter\u00edstica de la selecci\u00f3 subcampiona del m\u00f3n. Aix\u00ed va quedar reflectit en els diferents tipus d\u2019atac fort (les situacions que involucren dues o tres jugadores amb qu\u00e8 es pret\u00e9n generar un desequilibri en la defensa rival) que es van activar: en els partits contra Montenegro, R\u00fassia i Noruega es va col\u00b7locar la pivot entre les defensores centrals (A34); en el partit contra el Jap\u00f3 es va buscar l\u2019aparellament de la pivot amb la defensora exterior, mitjan\u00e7ant les situacions A12 i CLP; i en els partits contra Su\u00e8cia i els Pa\u00efsos Baixos es va activar la col\u00b7locaci\u00f3 de la pivot entre les defensores lateral i central (A23). No nom\u00e9s en el tipus d\u2019atac fort, segons el partit analitzat la selecci\u00f3 espanyola va exhibir diferents patrons de conducta en altres criteris, com la zona on es va produir l\u2019atac fort, la zona d\u2019acabament o l\u2019acci\u00f3 realitzada per finalitzar. Com ja van assenyalar Correia et al. (2018)<\/a>, la variabilitat en els comportaments, entesa com la capacitat per aconseguir un objectiu per mitj\u00e0 de diferents camins, \u00e9s pr\u00f2pia dels esportistes de gran nivell. En vista dels resultats oferts per la selecci\u00f3 espanyola, sembla que el cos t\u00e8cnic espanyol va seleccionar els elements del seu model de joc que va considerar m\u00e9s idonis per explotar els punts febles de cada rival. <\/p>\n\n\n\n

Seguint amb els tipus d\u2019atac fort, aquells que van actuar com a indicadors de rendiment (la seva realitzaci\u00f3 pr\u00e8via va activar la consecuci\u00f3 d\u2019un \u00e8xit posterior) tamb\u00e9 van canviar segons el partit: en el partit contra Montenegro va ser CLP, en el que es van enfrontar a Hongria va ser A23 i en els partits en qu\u00e8 es van enfrontar al Jap\u00f3 i R\u00fassia va ser la situaci\u00f3 A45. Aquestes troballes posen de manifest dues q\u00fcestions: 1) es destaca la import\u00e0ncia del joc amb la pivot a l\u2019hora de generar desequilibris en la defensa rival, fet que anteriorment va ser assenyalat per Meletakos et al. (2011)<\/a> en la seva an\u00e0lisi de tres campionats del m\u00f3n masculins. Tot i aix\u00ed, conv\u00e9 ressaltar que en aquest estudi hem trobat que la col\u00b7locaci\u00f3 de la pivot va ser diferent en cada una de les situacions esmentades. 2) Els tipus d\u2019atac fort activats en l\u2019an\u00e0lisi dels patrons de conducta d\u2019un determinat partit no coincideixen, necess\u00e0riament, amb els tipus d\u2019atac fort que van actuar com a indicadors de rendiment en aquest mateix partit. Es posa de manifest la import\u00e0ncia de l\u2019alternan\u00e7a en els comportaments ofensius i de la influ\u00e8ncia exercida per les accions pr\u00e8vies en un \u00e8xit posterior, ja que condicionen el comportament defensiu. Imaginem que un atac finalitza en gol despr\u00e9s que una determinada jugadora passi a la pivot. \u00c9s probable que, en l\u2019acci\u00f3 seg\u00fcent, quan la jugadora que va fer la passada intervingui de nou, les defensores intentin tancar-se per evitar una nova passada a la pivot, assumint el risc de rebre un llan\u00e7ament a dist\u00e0ncia. <\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, la variabilitat no est\u00e0 present de la mateixa manera en tots els criteris, com s\u2019ha observat en el criteri que informa sobre la jugadora que va efectuar l\u2019atac fort: en quatre dels set partits analitzats es van activar els atacs forts efectuats per la jugadora Alexandrina Cabral (ALE). Aquest resultat, des del punt de vista de teoria dels sistemes din\u00e0mics complexos no lineals, es podria entendre com un estat atractor o tend\u00e8ncia general del sistema (Balagu\u00e9 i Torrents, 2011<\/a>). Aquesta realitat possiblement obeeixi al fet que l\u2019entrenador va voler aprofitar els recursos d\u2019aquesta jugadora per generar desequilibris en les defenses rivals. Tot i aix\u00ed, quan els equips presenten estats atractors molt forts es tornen m\u00e9s previsibles (Balagu\u00e9 i Torrents, 2011<\/a>), la qual cosa facilita l\u2019anticipaci\u00f3 i el plantejament estrat\u00e8gic de la defensa rival.<\/p>\n\n\n\n

Fins ara, la majoria d\u2019investigacions han ofert indicadors de rendiment obtinguts de l\u2019an\u00e0lisi conjunta d\u2019una gran quantitat de dades, pertanyents a diversos partits d\u2019un mateix campionat o d\u2019un de diferent. Aquests indicadors presenten una realitat fixa, estable i presumiblement v\u00e0lida per a tots els partits. Tot i aix\u00ed, en el present treball, en analitzar les dades de tots els partits de manera conjunta, s\u2019han obtingut resultats que no permeten comprendre la din\u00e0mica espec\u00edfica de cada partit. Per exemple, l\u2019an\u00e0lisi conjunta va mostrar que les finalitzacions des de la zona central es van associar a l\u2019\u00e8xit, coincidint amb el que van observar Srhoj et al. (2001)<\/a>. En canvi, quan es va analitzar cada partit de manera independent nom\u00e9s va apar\u00e8ixer aquest resultat en dos dels set partits, contra el Jap\u00f3 i R\u00fassia. Tamb\u00e9 en altres criteris, tant en l\u2019an\u00e0lisi dels patrons de conducta com en l\u2019an\u00e0lisi dels indicadors de rendiment, els resultats de cada partit difereixen dels obtinguts en analitzar tots els partits conjuntament. Aquestes troballes poden q\u00fcestionar la utilitat que tenen els indicadors de rendiment obtinguts de l\u2019an\u00e0lisi de grans volums de dades, ja que, en la l\u00ednia d\u2019investigacions anteriors (Lames, 2006;<\/a> Lames i McGarry, 2007<\/a>; Russomanno et al., 2021<\/a>), cada partit va oferir una din\u00e0mica de joc pr\u00f2pia. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi dels patrons de conducta i dels indicadors de rendiment pot ser de molta utilitat, ja que informen espec\u00edficament sobre els comportaments que realitza un equip en concret en determinades situacions de la competici\u00f3: quines situacions busquen per generar desequilibris en la defensa rival, en quines zones, quines jugadores les protagonitzen, etc. Aquesta informaci\u00f3 \u00e9s molt valuosa i pot servir de molta utilitat en el dia a dia d\u2019un equip en concret, perqu\u00e8 el cos t\u00e8cnic pugui reflexionar i treure conclusions sobre l\u2019acompliment de l\u2019equip. Posteriorment, aquestes conclusions es poden tenir en compte en la planificaci\u00f3 del proc\u00e9s d\u2019entrenament i en la preparaci\u00f3 estrat\u00e8gica de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Encara que aquest estudi aporta una valuosa informaci\u00f3 sobre la variabilitat dels comportaments i dels indicadors de rendiment ofensius de la selecci\u00f3 subcampiona del m\u00f3n, presenta algunes limitacions. No permet analitzar la din\u00e0mica intr\u00ednseca de cada partit i, per tant, con\u00e8ixer els canvis en les estrat\u00e8gies que es produeixen durant aquest: dins de cada partit hi ha diferents partits. Tampoc no s\u2019analitzen els comportaments realitzats segons les jugadores que en aquell moment estan a la pista i ocupen posicions clau, com la de central, que condicionen el joc de tot l\u2019equip, com van demostrar Flores i Anguera (2018)<\/a>. Per a futures investigacions que pretenguin aprofundir en la variabilitat inherent als indicadors de rendiment en handbol, tenir en compte aquests aspectes podria ajudar a recollir les seves caracter\u00edstiques din\u00e0miques i canviants.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019objectiu d\u2019aquesta investigaci\u00f3 i tenint en compte els resultats obtinguts, es poden extreure les conclusions seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n