{"id":57278,"date":"2022-12-31T15:12:22","date_gmt":"2022-12-31T15:12:22","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57278"},"modified":"2023-03-31T08:02:20","modified_gmt":"2023-03-31T08:02:20","slug":"antropometria-posicio-tactica-parametres-de-rendiment-i-experiencia-en-waterpolo-analisi-de-xarxes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/antropometria-posicio-tactica-parametres-de-rendiment-i-experiencia-en-waterpolo-analisi-de-xarxes\/","title":{"rendered":"Antropometria, posici\u00f3 t\u00e0ctica, par\u00e0metres de rendiment i experi\u00e8ncia en waterpolo: an\u00e0lisi de xarxes"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va tenir per objectiu comprovar, en l\u2019\u00e0mbit del waterpolo, les xarxes formades amb l\u2019antropometria, la posici\u00f3 t\u00e0ctica dels jugadors i el rendiment en determinades proves de waterpolo, segons l\u2019experi\u00e8ncia en la modalitat. Tamb\u00e9 es pretenia comparar les variables de la xarxa entre els jugadors menys experimentats (grup 1 – G1, 24 jugadors) i els m\u00e9s experimentats (grup 2 – G2, 25 jugadors). En l\u2019estudi hi van participar jugadors de waterpolo de quatre equips. Es van mesurar la massa corporal, l\u2019al\u00e7ada i l\u2019envergadura del bra\u00e7 i es van dur a terme proves d\u2019agilitat (AGIL), salt vertical (SV) i velocitat de llan\u00e7ament (VL). La comparaci\u00f3 entre grups es va fer amb la prova t de Student per a dades independents i la mida dels efectes es va verificar amb la d de Cohen. Es van utilitzar tres mesures de centralitat, en puntuaci\u00f3 z: influ\u00e8ncia esperada (IE), centralitat de proximitat (CP) i centralitat de for\u00e7a (CF). Les figures de les xarxes van demostrar les relacions entre les variables de cada grup. Les mides de l\u2019efecte de l\u2019experi\u00e8ncia van ser moderades en q\u00fcesti\u00f3 de massa corporal i SV. L\u2019amplitud de bra\u00e7 i l\u2019experi\u00e8ncia van presentar els valors d\u2019IE m\u00e9s elevats (1.70 i 1.32, respectivament), la qual cosa indica que s\u00f3n les variables m\u00e9s susceptibles d\u2019intervenci\u00f3. Per al G1, la posici\u00f3 t\u00e0ctica i el SV van presentar els valors m\u00e9s alts de CP (1.23 i 1.75, respectivament); aix\u00f2 indica que les variables es veuen afectades m\u00e9s r\u00e0pidament per les intervencions, i la CF (1.14 i 0.77, respectivament), la qual cosa indica al seu torn que s\u00f3n els elements del sistema que tenen relacions m\u00e9s fortes. Per al G2, l\u2019al\u00e7ada i l\u2019envergadura del bra\u00e7 tenien els valors d\u2019IE m\u00e9s alts (1.05 i 0.91, respectivament). L\u2019envergadura del bra\u00e7 i la massa corporal presentaven els valors de CP m\u00e9s elevats (1.57 i 0.91, respectivament). L\u2019amplitud de bra\u00e7 i l\u2019experi\u00e8ncia van tenir els valors de CF m\u00e9s alts (2.16 i 0.69, respectivament). Els jugadors del G2 van formar una xarxa m\u00e9s estable i amb menys relacions que els del G1. En general, el G1 va tenir una xarxa m\u00e9s complexa i el G2, una xarxa menys complexa entre variables; l\u2019antropometria i l\u2019experi\u00e8ncia influeixen en (i) el rendiment del jugador de waterpolo a l\u2019hora de fer accions espec\u00edfiques (agilitat, salt i llan\u00e7ament) i (ii) la definici\u00f3 de la posici\u00f3 t\u00e0ctica del jugador a l\u2019equip.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> avaluaci\u00f3<\/span>, esport aqu\u00e0tic<\/span>, rendiment<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El waterpolo \u00e9s un esport d\u2019equip i d\u2019invasi\u00f3, l\u2019objectiu principal del qual \u00e9s envair el sector defensat per l\u2019adversari, arribar a la porteria contr\u00e0ria per marcar i, alhora, protegir la porteria pr\u00f2pia. Es practica a l\u2019aigua, un medi que presenta incerteses per als practicants; per tant, requereix una adaptaci\u00f3 motriu permanent (Lamas et al., 2014<\/a>). Es necessiten habilitats espec\u00edfiques i nombroses, per la qual cosa els requisits van m\u00e9s enll\u00e0 de les t\u00e8cniques cl\u00e0ssiques de nataci\u00f3, \u00e9s a dir, les quatre bra\u00e7ades. \u00c9s essencial adquirir un repertori motor m\u00e9s ampli que inclogui canvis de direcci\u00f3 i ritme, acceleracions, frenades, salts, rotacions, bicicleta i maneig de la pilota (Canossa et al., 2009<\/a>). Aquestes habilitats, que s\u2019expressen de manera complexa en tasques relacionades amb l\u2019agilitat, el llan\u00e7ament, el bloqueig i la passada, tamb\u00e9 s\u00f3n crucials per a la t\u00e0ctica del joc.<\/p>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques presenten importants correlacions amb accions espec\u00edfiques del waterpolo, com ara la velocitat de llan\u00e7ament, per exemple, i indiquen caracter\u00edstiques que s\u2019han de tenir en compte a l\u2019hora de determinar les diferents posicions t\u00e0ctiques dels jugadors, ja que els boies solen ser m\u00e9s alts i pesants que els extrems, per exemple (Idrizovi\u0107 et al., 2013<\/a>). El temps d\u2019experi\u00e8ncia exerceix una influ\u00e8ncia important en el rendiment en el waterpolo, en relaci\u00f3 amb el domini del medi aqu\u00e0tic, la percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia i el domini de fonaments tecnicot\u00e0ctics (Iturriaga, 2015<\/a>). D\u2019aquesta manera, als pa\u00efsos m\u00e9s tradicionals, la iniciaci\u00f3 en el waterpolo es produeix abans dels 10 anys i, en les principals competicions internacionals, els equips compten amb jugadors amb una mitjana d\u2019edat superior als 25 anys (Canossa et al., 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019esport en general, els par\u00e0metres de rendiment es poden avaluar amb proves espec\u00edfiques (Platanou, 2005<\/a>). L\u2019avaluaci\u00f3 \u00e9s important per controlar l\u2019entrenament i el rendiment i, mitjan\u00e7ant l\u2019avaluaci\u00f3 sistem\u00e0tica, \u00e9s possible predir el rendiment individual i col\u00b7lectiu (Quevedo et al., 2015<\/a>; Menescardi et al., 2019<\/a>), la qual cosa es traduir\u00e0 en informaci\u00f3 valuosa per a entrenadors i esportistes (Canossa et al., 2009<\/a>). Sovint, en el waterpolo les proves es duen a terme de manera emp\u00edrica o, en alguns casos, amb una rellev\u00e0ncia poc clara; per tant, es necessiten proves que puguin avaluar habilitats motrius concretes de manera individual i combinada (Veale et al., 2010<\/a>). L\u2019agilitat, la velocitat de llan\u00e7ament i el salt vertical es consideren les principals habilitats que determinen l\u2019\u00e8xit d\u2019un jugador de waterpolo, tal com s\u2019ha registrat anteriorment (Alcaraz et al., 2011<\/a>; Platanou, 2005<\/a>). Aquestes proves presenten, com a objectius principals, respectivament, avaluar l\u2019agilitat (AGIL) dels jugadors de l\u00ednia, la velocitat de llan\u00e7ament (VL) i el salt vertical (SV) amb l\u2019execuci\u00f3 de la bicicleta propulsiva.<\/p>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis de correlaci\u00f3 bivariada predominen en la investigaci\u00f3 de les relacions entre els par\u00e0metres de rendiment en el waterpolo (De Castro et al., 2021<\/a>). No obstant aix\u00f2, els resultats no solen apuntar a les correlacions que es podien esperar des de la teoria. Aix\u00ed doncs, aquestes an\u00e0lisis no sembla que mostrin la millor imatge de les relacions entre les diferents variables que influeixen en el rendiment. En aquest cas, una possibilitat d\u2019estudi \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi de xarxes, que permet explorar els par\u00e0metres de rendiment de manera individual, col\u00b7lectiva i les seves interaccions (Lusher et al., 2010<\/a>). En aquesta perspectiva, els jugadors i les caracter\u00edstiques avaluades es poden veure com a nodes d\u2019una xarxa connectats a trav\u00e9s de variables rellevants per al rendiment, que sostenen patrons complexos d\u2019interacci\u00f3 entre companys d\u2019equip. D\u2019aquesta manera, es fa possible obtenir informaci\u00f3 detallada de totes les variables analitzades (Ribeiro et al., 2017<\/a>), sense excloure-les de les an\u00e0lisis. En el rendiment esportiu, petites contribucions de variables al rendiment poden modificar tota la xarxa i canviar el rendiment. Aix\u00ed, \u00e9s possible identificar quines variables influeixen m\u00e9s en els canvis derivats de les intervencions. Tenint en compte la complexitat del waterpolo, es van seleccionar tres mesures de centralitat per a aquest estudi: (i) la influ\u00e8ncia esperada (IE) indica les variables m\u00e9s susceptibles d\u2019intervenci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019indicar a quines variables \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil accedir, les m\u00e9s resistents al canvi; (ii) la centralitat de proximitat (CP) indica quines variables tenen el cam\u00ed m\u00e9s curt entre les altres, \u00e9s a dir, quines variables es podrien veure afectades per les intervencions m\u00e9s r\u00e0pidament, i (iii) la centralitat de for\u00e7a indica quines variables, en el patr\u00f3 actual de la xarxa, tenen les relacions m\u00e9s fortes. <\/p>\n\n\n\n

Considerant (i) les \u00e0mplies possibilitats d\u2019an\u00e0lisi de xarxes en l\u2019esport, (ii) la necessitat de comprendre les possibles relacions entre els diferents par\u00e0metres que influeixen en el rendiment en el waterpolo i (iii) el possible efecte de l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e0ctica sobre el rendiment, els objectius d\u2019aquest estudi van ser: verificar les xarxes formades amb l\u2019antropometria, la posici\u00f3 t\u00e0ctica dels jugadors i el rendiment en determinades proves, per l\u2019experi\u00e8ncia en la modalitat, aix\u00ed com comparar les variables de la xarxa entre els jugadors m\u00e9s i menys experimentats.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Van participar en aquest estudi quaranta-nou jugadors masculins de waterpolo, de quatre equips diferents. Es van dividir en dos grups segons el percentil 50 d\u2019experi\u00e8ncia (anys) en campionats d\u2019entrenament de waterpolo. Les posicions t\u00e0ctiques es van identificar en funci\u00f3 del rendiment dels esportistes en partits i entrenaments, per la qual cosa es van classificar en posicions centrals (marcadors de boia i boies) i posicions perif\u00e8riques (extrems i laterals). El grup 1 (menys experimentats, G1) estava format per 24 jugadors (3 centrals i 21 perif\u00e8rics). El grup 2 (m\u00e9s experimentats, G2) estava format per 25 jugadors (6 centrals i 19 perif\u00e8rics). Els participants entrenaven almenys tres vegades per setmana, entre 90 i 120 minuts per sessi\u00f3, en els \u00faltims 6 mesos anteriors a la recollida, i solien participar en campionats regionals i nacionals. La Taula 1 mostra les freq\u00fc\u00e8ncies (absolutes\/relatives) de les posicions t\u00e0ctiques de joc dels participants en cada grup.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia absoluta (i relativa) de les posicions preferides dels participants de cada grup (G1: menys experimentats; G2 m\u00e9s experimentats).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser avaluat i aprovat pel Comit\u00e8 \u00c8tic Local de Recerca (36758920.3.0000.5347). Els participants m\u00e9s grans de 18 anys i els pares o tutors dels participants de menys de 18 anys van firmar un formulari de consentiment i els participants de menys de 18 anys van firmar un formulari de consentiment per participar en l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Recollida i an\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van obtenir dades antropom\u00e8triques i informaci\u00f3 sobre l\u2019experi\u00e8ncia i la posici\u00f3 t\u00e0ctica abans de les proves a la piscina. Els esportistes van rebre instruccions de no entrenar 24 hores abans de les proves. A m\u00e9s, se\u2019ls va demanar que evitessin, 72 hores abans de les proves, consumir productes amb cafe\u00efna o alcohol. L\u2019al\u00e7ada, la massa corporal i l\u2019envergadura del bra\u00e7 es van obtenir mitjan\u00e7ant procediments est\u00e0ndards, amb una cinta m\u00e8trica i una b\u00e0scula. Els jugadors anaven descal\u00e7os i portaven nom\u00e9s el banyador. Les proves es van aplicar durant tres dies, separats per almenys 24 hores, sempre amb un escalfament est\u00e0ndard per a la sessi\u00f3 d\u2019entrenament de waterpolo.<\/p>\n\n\n\n

Proves<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Agilitat<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per obtenir les dades d\u2019AGIL, es va dur a terme la Prova Funcional de Rendiment d\u2019Agilitat (FTAP, per les seves sigles en angl\u00e8s) (Tucher et al., 2014<\/a>, 2015<\/a>, 2016<\/a>). Els jugadors van seguir la traject\u00f2ria de la pilota despr\u00e9s de les passades fetes pels jugadors situats en els v\u00e8rtexs de l\u2019\u00e0rea establerta per a la prova (9 m\u00b2). En cada v\u00e8rtex, es va col\u00b7locar una pilota en un arc flotant. Es van fer tres passades entre els jugadors situats en els v\u00e8rtexs. Els jugadors avaluats nom\u00e9s coneixien la direcci\u00f3 de la primera passada executada, per la qual cosa, per a la segona i la tercera passada, era necessari un despla\u00e7ament r\u00e0pid per treure la pilota de l\u2019arc del respectiu jugador del v\u00e8rtex que rebia i executava la passada seg\u00fcent. Despr\u00e9s de treure la segona pilota, es parava el cron\u00f2metre i es registrava el temps de la prova d\u2019agilitat. Dos entrenadors experimentats van utilitzar dos cron\u00f2metres (Casio, JS-JS-9006P, Jap\u00f3). Els avaluadors i els participants en la prova van ser informats per avan\u00e7at sobre els procediments de la prova i es van familiaritzar adequadament amb el protocol. Per no interferir en l\u2019acompliment de la prova, els esportistes no van rebre informaci\u00f3 sobre el resultat durant la realitzaci\u00f3 de la FTAP.<\/p>\n\n\n\n

Velocitat de llan\u00e7ament<\/em><\/p>\n\n\n\n

La prova es va adaptar a partir de la proposada per Vila et al. (2009)<\/a>. Els participants van fer un escalfament de 5 minuts i van efectuar passades i llan\u00e7aments. Els jugadors avaluats van fer llan\u00e7aments a la porteria a 5 m, simulant un penal, sense porter. En la prova, cada esportista avaluat va fer cinc llan\u00e7aments amb 1 minut d\u2019interval entre intents. En les situacions en les quals la pilota sortia fora, rebotava a l\u2019aigua abans d\u2019arribar a la porteria o donava al pal, era necessari repetir l\u2019intent. Es va utilitzar un radar (26.5-40 gHz; Bushnell, Estats Units) situat darrere de la porteria per mesurar la velocitat de la pilota despr\u00e9s del llan\u00e7ament, tal com descriuen Skoufas et al. (2003)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Salt vertical<\/em><\/p>\n\n\n\n

Els jugadors van romandre en posici\u00f3 vertical fent bicicleta i remant amb una m\u00e0, mentre que l\u2019altre bra\u00e7 quedava est\u00e8s per sobre de la l\u00ednia de cap (posici\u00f3 defensiva per bloquejar) durant 5 s, en una \u00e0rea l\u2019al\u00e7\u00e0ria de la qual es va calibrar pr\u00e8viament en 200 cm (conversi\u00f3 posterior de p\u00edxels a cm). Despr\u00e9s, remaven amb les dues mans i es preparaven per executar el salt vertical m\u00e9s alt possible, fent un moviment de cames d\u2019alta intensitat i tocant amb una m\u00e0 (bra\u00e7 dominant) la planxa el m\u00e0xim possible (De Castro et al., 2021<\/a>; Platanou, 2006<\/a>). Cada jugador va fer tres intents amb un interval de 5 minuts. Es va utilitzar una c\u00e0mera de v\u00eddeo (60 Hz; VPC-WH1, Sanyo, Jap\u00f3) sobre tr\u00edpode. Les imatges de les proves es van analitzar en el programa inform\u00e0tic de codi font obert Kinovea (www.kinovea.org<\/a>) i es va obtenir el resultat del salt vertical en cent\u00edmetres.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La normalitat de les dades es va verificar amb la prova de Shapiro-Wilk. Es van calcular les mitjanes, les desviacions t\u00edpiques i els l\u00edmits de confian\u00e7a de les mitjanes (95 %) per a les variables escalars. Es van calcular les freq\u00fc\u00e8ncies absolutes i relatives de les variables categ\u00f2riques. La comparaci\u00f3 de variables escalars, entre el G1 i el G2, es va fer mitjan\u00e7ant la prova t<\/em> de Student per a dades independents (\u03b1 \u2264 .05). La mida de l\u2019efecte de l\u2019experi\u00e8ncia (efecte de grup) sobre les variables escalars es va verificar amb la d<\/em> de Cohen i es va categoritzar segons: de 0 a 0.19, insignificant; de 0.2 a 0.59, petit; de 0.6 a 1.19, moderat; de 1.2 a 1.99, gran; de 2.0 a 3.99, molt gran, i > 4.0, gaireb\u00e9 perfecte (Hopkins, Will G., 2002<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per comprovar les possibles associacions entre l\u2019antropometria, la posici\u00f3 t\u00e0ctica i el rendiment en les proves, es va aplicar la t\u00e8cnica d\u2019aprenentatge autom\u00e0tic denominada an\u00e0lisi de xarxes. Es van generar mesures de centralitat i es van transformar en puntuacions z per comprendre el paper de cada variable en el sistema. En el present estudi, es van utilitzar tres mesures (Epskamp et al., 2012<\/a>): <\/p>\n\n\n\n