{"id":57271,"date":"2022-12-31T13:37:39","date_gmt":"2022-12-31T13:37:39","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57271"},"modified":"2023-03-31T19:47:20","modified_gmt":"2023-03-31T19:47:20","slug":"larea-dhisteresi-de-les-variables-psicobiologiques-nou-biomarcador-no-invasiu-de-lacumulacio-desforc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/larea-dhisteresi-de-les-variables-psicobiologiques-nou-biomarcador-no-invasiu-de-lacumulacio-desforc\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques. Nou biomarcador no invasiu de l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7?"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi, que reflecteix la depend\u00e8ncia dels par\u00e0metres psicobiol\u00f2gics respecte als antecedents, s\u2019ha suggerit recentment com a nou marcador no invasiu de l\u2019estr\u00e8s i la toler\u00e0ncia en relaci\u00f3 amb l\u2019exercici. Tanmateix, encara no s\u2019han explorat adequadament les seves prometedores aplicacions. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s comprovar si l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de l\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP), la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i la concentraci\u00f3 d\u2019oxihemoglobina muscular (O2<\/sub>Hb muscular) s\u00f3n sensibles a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 al llarg de s\u00e8ries m\u00faltiples d\u2019exercici de cursa. Deu estudiants d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica van fer cinc s\u00e8ries consecutives de cursa a velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima. Les s\u00e8ries consecutives comen\u00e7aven quan els participants comunicaven almenys una TEP \u2264 11 (escala de 6 a 20 de Borg). Es van calcular les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de la TEP, la FC i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular per a cada s\u00e8rie i es va comparar la seva magnitud utilitzant la prova ANOVA de Friedman i la prova de Wilcoxon. Les mides de l\u2019efecte es van calcular mitjan\u00e7ant la d<\/em> de Cohen. Les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de totes les variables estudiades van canviar entre les s\u00e8ries inicials i finals: la TEP i la FC van augmentar (entre les s\u00e8ries 1-4): Z = \u20131.99, p<\/em> = .04; Z = \u20132.19, p<\/em> = .03, respectivament), i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular va disminuir (entre les s\u00e8ries 1-4: Z = \u20132.80, p<\/em> < .01). Es van observar efectes de mida gran (d<\/em> = 1.22 – 1.81) en la FC entre les s\u00e8ries 1-4, 1-5, 2-4, 2-5, i en l\u2019O2<\/sub>Hb muscular entre les s\u00e8ries 1-4 i 1-5. Els resultats van mostrar que les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de la TEP, la FC i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular eren sensibles a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 durant exercicis repetits de cursa efectuats a velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima. Si b\u00e9 \u00e9s necessari continuar investigant, l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques apunta que \u00e9s un biomarcador sensible per a la supervisi\u00f3 de la fatiga aguda. <\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En biologia, el fenomen de la hist\u00e8resi es refereix a la depend\u00e8ncia del sistema objecte d\u2019estudi respecte als antecedents (\u00e9s a dir, la depend\u00e8ncia de la traject\u00f2ria), segell distintiu de la seva complexa naturalesa. Es caracteritza per una din\u00e0mica autoorganitzada i no lineal (Hristovski et al., 2010<\/a>, 2014<\/a>) i, sovint, es passa per alt en la supervisi\u00f3 de l\u2019exercici i la ci\u00e8ncia de l\u2019exercici (Balagu\u00e9 et al., 2020<\/a>). Explica la manera en qu\u00e8 el par\u00e0metre estudiat torna al seu estat inicial amb cert retard despr\u00e9s de veure\u2019s alterat i per qu\u00e8 poden coexistir diversos estats d\u2019aquest par\u00e0metre per a un mateix valor quantitatiu. Per exemple, es pot observar el mateix valor de concentraci\u00f3 d\u2019\u00e0cid l\u00e0ctic en dos estats fisiol\u00f2gics diferents: durant l\u2019exercici i en rep\u00f2s (per exemple, durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici). El fenomen es produeix perqu\u00e8 el sistema dep\u00e8n dels seus antecedents; en conseq\u00fc\u00e8ncia, les traject\u00f2ries de comportament majoritari de la variable estudiada s\u00f3n diferents quan el par\u00e0metre de control s\u2019est\u00e0 modificant sistem\u00e0ticament en direccions oposades (Hristovski et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El fenomen de la hist\u00e8resi de diversos par\u00e0metres s\u2019ha estudiat en diversos \u00e0mbits relacionats amb la salut, com ara la fisiologia (Liu et al., 2014<\/a>), la biomec\u00e0nica (Butler et al., 1978<\/a>) i la medicina (Cabasson et al., 2012<\/a>). Recentment, el comportament d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques s\u2019ha proposat com a marcador no invasiu de l\u2019estr\u00e8s i la toler\u00e0ncia en relaci\u00f3 amb la c\u00e0rrega de treball de l\u2019exercici (Montull et al., 2020<\/a>) i s\u2019ha aplicat per estudiar els efectes del desentrenament dels programes d\u2019entrenament estandarditzats (Mart\u00edn-Guillaumes et al., 2021<\/a>). Tot i aix\u00ed, les seves aplicacions i possibilitats de supervisi\u00f3 encara no s\u2019han explorat adequadament.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00e8resi d\u2019una variable espec\u00edfica es pot quantificar a trav\u00e9s de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi, que reflecteix la quantitat d\u2019energia dissipada despr\u00e9s de la recuperaci\u00f3 de la variable (Mayergoyz, 2003<\/a>). La Figura 1 representa l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi corresponent a l\u2019espai entre les fases creixent i decreixent d\u2019un protocol d\u2019esfor\u00e7 piramidal. Montull et al. (2020)<\/a> van demostrar que una \u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi m\u00e9s baixa que la taxa d\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP) i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) s\u2019associa amb una per\u00edcia m\u00e9s gran de l\u2019esportista i una efic\u00e0cia de recuperaci\u00f3 superior. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els autors van suggerir que l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques tamb\u00e9 pot ser sensible a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7, que amb prou feines es capta a trav\u00e9s de les t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi de dades i els protocols d\u2019avaluaci\u00f3 que s\u2019apliquen habitualment avui dia (Halson, 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Considerant la fatiga un producte d\u2019interaccions en xarxa multidimensionals, multiescalars i dependents de l\u2019entorn, els valors quantitatius fixos de variables a\u00efllades o els diversos indicadors atemporals que se solen proporcionar per definir-la podrien ser insuficients, i sovint imprecisos, per registrar-la (Balagu\u00e9 et al., 2020<\/a>). Aquesta avaluaci\u00f3 atemporal, basada en una concepci\u00f3 excessivament simplificada i distorsionada de l’organisme com un sistema adaptatiu complex (SAC), no t\u00e9 en compte la din\u00e0mica no lineal i fluctuant del comportament dels esportistes ni la idiosincr\u00e0sia de les seves respostes din\u00e0miques a l\u2019exercici (Nesselroade i Molenaar, 2010<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, el marc de la fisiologia en xarxa de l\u2019exercici promou l\u2019avaluaci\u00f3 de propietats dels SAC tals com la hist\u00e8resi i l\u2019\u00fas de l\u2019an\u00e0lisi de s\u00e8ries temporals individuals per avaluar els estats fisiol\u00f2gics (Balagu\u00e9 et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Exemple de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca que mostra un efecte d\u2019hist\u00e8resi provocat per la velocitat relativa (par\u00e0metre de control) creixent i, posteriorment, decreixent d’un exercici de cursa piramidal. Adaptat de Montull et al. (2020), amb perm\u00eds.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El desconeixement de la resposta d\u2019hist\u00e8resi en determinats tipus d\u2019entrenament, com l\u2019entrenament per intervals, pot portar a una prescripci\u00f3 inadequada de s\u00e8ries d\u2019exercici i temps de recuperaci\u00f3. Les s\u00e8ries d\u2019exercici solen basar-se en intensitats preestablertes i valors psicobiol\u00f2gics fixos (per exemple, la FC corresponent al llindar anaer\u00f2bic) i els temps de recuperaci\u00f3, en hip\u00f2tesis fixes basades en el metabolisme (per exemple, el sistema de fosfagen tarda de 2 a 5 min a recarregar-se) (Wilmore et al., 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Queda molt per con\u00e8ixer sobre la resposta d\u2019hist\u00e8resi a l\u2019exercici. Tan sols s\u2019han estudiat la TEP, la FC i algunes variables relacionades que s\u2019han analitzat per a la detecci\u00f3 de malalties cardiovasculars (Cabasson et al., 2012<\/a>). L\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de la saturaci\u00f3 d\u2019oxigen muscular (O2<\/sub>Hb muscular) (Hamaoka et al., 2011<\/a>) podria llan\u00e7ar llum sobre la manera en qu\u00e8 els SAC compensen a escala microsc\u00f2pica l\u2019augment de la demanda que comporta l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7. <\/p>\n\n\n\n

En vista del que s\u2019ha exposat, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era comprovar la sensibilitat de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de la TEP, la FC i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 durant s\u00e8ries m\u00faltiples d\u2019exercici de cursa. La hip\u00f2tesi \u00e9s que les \u00e0rees de la TEP i la FC augmentaran al llarg de les s\u00e8ries, mentre que les \u00e0rees de l\u2019O2<\/sub>Hb muscular disminuiran, ja que l\u2019esfor\u00e7 acumulat redueix la saturaci\u00f3 d\u2019oxigen.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi va comptar amb la participaci\u00f3 volunt\u00e0ria de deu estudiants de Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport (cinc homes i cinc dones: 20.50 \u00b1 2.22 anys; 1.74 \u00b1 0.08 m; 64.25 \u00b1 11.57 kg), que feien exercici entre cinc i vuit hores\/setmana i portaven una vida saludable i activa. Per determinar la mida de la mostra, es va utilitzar una mida de l\u2019efecte gran \u03c1 = 1, \u03b1 = .05 i pot\u00e8ncia (1-\u03b2) = .85. Es van explicar tots els procediments experimentals als participants abans que donessin el seu consentiment per escrit per participar-hi. L\u2019experiment va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de recerques cl\u00edniques de l\u2019Administraci\u00f3 esportiva de Catalunya (072015CEICEGC) i es va dur a terme d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Protocols d\u2019assaig<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Prova de velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima (VAM)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Es va fer una prova de c\u00e0rrega creixent i m\u00e0xima en cinta rodadora (h\/p Cosmos Pulsar 3p\u00ae) per obtenir la VAM de cada participant. La prova va comen\u00e7ar a 8 km\/h per als homes i a 6 km\/h per a les dones, i la velocitat es va incrementar en 1 km\/h cada 100 s fins que no van poder mantenir la velocitat imposada. La velocitat final mantinguda al llarg dels 100 s es va considerar la VAM. Aquesta prova tamb\u00e9 es va utilitzar per familiaritzar els participants amb l\u2019escala de TEP de 6 a 20 de Borg.<\/p>\n\n\n\n

Prova de s\u00e8ries m\u00faltiples<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una setmana despr\u00e9s de fer la prova de VAM, van realitzar la prova de s\u00e8ries m\u00faltiples. Despr\u00e9s d\u2019un escalfament de 5 minuts a 8 km\/h, els participants van fer cinc s\u00e8ries consecutives de 100 s al 100% de la VAM (es recomanen entre 30 i 120 s per a les proves de capacitat anaer\u00f2bica l\u00e0ctica, Medbo i Tabata, 1993<\/a>). Van descansar entre s\u00e8ries fins que van registrar una TEP \u2264 11 (lleu) en una escala de 6 a 20 de Borg. Despr\u00e9s de cada s\u00e8rie, van respondre a la pregunta seg\u00fcent: “Quin \u00e9s el teu esfor\u00e7 percebut en aquest moment?”. Es va col\u00b7locar l\u2019escala de TEP de 6 a 20 de Borg en un lloc visible. <\/p>\n\n\n\n

Per evitar manipulacions dels per\u00edodes de recuperaci\u00f3, no es va informar els participants del nombre de s\u00e8ries que havien de fer. Durant la prova, no podien parlar. Al final, se\u2019ls va preguntar per les seves sensacions i podien fer preguntes. <\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Durant l\u2019exercici, es van supervisar cont\u00ednuament la FC (Polar Electro Oy, Finl\u00e0ndia) i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular (PortaMon, Artinis, Medical System), perqu\u00e8 \u00e9s una de les variables m\u00e9s directes de la saturaci\u00f3 d\u2019oxigen als m\u00fasculs (McManus et al., 2018<\/a>). En el vast extern del qu\u00e0driceps dels participants, es va col\u00b7locar el PortaMon (dispositiu d\u2019espectrosc\u00f2pia de freq\u00fc\u00e8ncies properes a l\u2019infraroig), que registra a una freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge de 10 Hz (McManus et al., 2018<\/a>). Els valors es van recollir cada 25 s, al mateix temps que es registrava la TEP. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Exemple d’una \u00e0rea d’hist\u00e8resi total (suma de l’\u00e0rea “verda” positiva i de l’\u00e0rea “vermella” negativa) de la taxa d’esfor\u00e7 percebut (TEP) reescalada en funci\u00f3 del temps en o fora de la tasca (<\/em>\u03c4) (0 = incial, 10 = m\u00e0xim). Correspon a un participant fent la primera s\u00e8rie a la velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima durant 100 s (temps en la tasca) i descansant 100 s m\u00e9s (temps fora de la tasca). Tamb\u00e9 s’inclouen els valors TPE mitjans i m\u00e0xims (a l’escala de 6 a 20 esmentada al principi).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

C\u00e0lcul de les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques estudiades es van calcular segons Montull et al. (2020)<\/a>. Es va tenir en compte l\u2019espai entre les fases d\u2019exercici i recuperaci\u00f3 per a cada variable i s\u00e8rie. At\u00e8s que la c\u00e0rrega de treball era constant en totes les s\u00e8ries d\u2019exercici i nul\u00b7la durant la recuperaci\u00f3, el par\u00e0metre de control seleccionat va ser la durada de l\u2019esfor\u00e7-recuperaci\u00f3 (\u03c4). Corresponia al temps actual d\u2019exercici o recuperaci\u00f3 dividit entre el temps total d\u2019exercici (100 s). Les variables estudiades i la \u03c4 es van normalitzar de 0 a 10 per relativitzar-les en la mateixa escala abans de calcular les \u00e0rees. Calculem l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi total com la suma de les \u00e0rees parcials positives i negatives. Les \u00e0rees es van considerar positives quan els valors de la fase de recuperaci\u00f3 eren superiors als de la fase d\u2019exercici, mentre que es van considerar negatives quan els valors de la fase de recuperaci\u00f3 eren inferiors als de la fase d\u2019exercici (vegeu la Figura 2 a tall d\u2019exemple). En cas que la fase de recuperaci\u00f3 fos m\u00e9s llarga que la d\u2019exercici, apliquem la mateixa l\u00f2gica: fins que els valors de recuperaci\u00f3 no fossin inferiors al valor inicial d\u2019exercici, l\u2019\u00e0rea no es va considerar negativa. Per a aquest c\u00e0lcul, es va utilitzar Matlab R2020a.  <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/em><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de demostrar una distribuci\u00f3 no normal, es va aplicar la prova ANOVA de Friedman i, a continuaci\u00f3, la prova de Wilcoxon a fi de comparar les difer\u00e8ncies de a) les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi entre totes les s\u00e8ries (per a cada variable), b) els valors inicials de les variables entre s\u00e8ries consecutives, i c) les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi entre les tres variables estudiades. Tamb\u00e9 es va calcular la d<\/em> de Cohen per a les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi i els valors inicials de cada variable entre les s\u00e8ries inicials (1-2) i finals (4-5). Segons les directrius de Cohen (1988)<\/a>, d <\/em>\u2265 .2, d<\/em> \u2265 .5 i d<\/em> \u2265 .8, representen mides de l\u2019efecte petites, interm\u00e8dies i grans, respectivament. El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en p<\/em> \u2264 .05 al llarg de tot l\u2019estudi. Les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb SPSS v.15 (SPSS Inc., Chicago, EUA).<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Taula 1 mostra els valors de les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi i els valors inicials de TEP, FC i O2<\/sub>Hb muscular per a cada s\u00e8rie d\u2019exercici. A m\u00e9s, il\u00b7lustra la manera en qu\u00e8 el temps de recuperaci\u00f3 en rep\u00f2s entre s\u00e8ries va augmentar amb l’acumulaci\u00f3 de l’esfor\u00e7. La Taula 2 mostra les mides de l\u2019efecte i les difer\u00e8ncies significatives en les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi i els valors inicials de TEP, FC i O2<\/sub>Hb muscular entre les s\u00e8ries inicials i finals. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Valors de mitjana i interquartil de les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi totals (suma d\u2019\u00e0rees positives i negatives) i valors inicials de la taxa d\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP), freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i oxihemoglobina muscular (O2<\/sub>Hb) per a les cinc s\u00e8ries consecutives. Tamb\u00e9 s\u2019inclouen la mitjana i l\u2019interquartil del temps de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi entre les s\u00e8ries inicials i finals i els valors inicials de taxa d\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP), freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i oxihemoglobina (O2<\/sub>Hb) muscular. La d de Cohen es representa en valors, mentre que es marquen les difer\u00e8ncies significatives a partir de la prova de Wilcoxon (*<\/em>p < .05).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les \u00e0rees de FC van augmentar al llarg de les s\u00e8ries \u03c72<\/sup> = 14.16; p<\/em> < .01), i les \u00e0rees d\u2019O2<\/sub>Hb muscular van disminuir (\u03c72<\/sup> = 9.84; p<\/em> = .04). Les difer\u00e8ncies van ser significatives entre les s\u00e8ries inicials (1 i 2) i finals (4 i 5): FC (1-4: Z = \u20132.19, p<\/em> = .03; 2-4: Z = \u20132.09, p<\/em> = .04; 1-5: Z = \u20132.29, p<\/em> = .02; 2-5: Z = \u20132.60, p<\/em> < .01) i O2<\/sub>Hb muscular (1-4: Z = \u20132.80, p<\/em> < .01; 1-5: Z = \u20132.19, p<\/em> = .03). Tal com es mostra a la Taula 2, es van trobar mides de l’efecte grans (d<\/em> = 1.22 – 1.81) de les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi en la FC entre les s\u00e8ries 1-4, 1-5, 2-4, 2-5, i en l\u2019O2<\/sub>Hb muscular entre les s\u00e8ries 1-4 i 1-5. La TEP nom\u00e9s va augmentar entre les s\u00e8ries 1 i 3 i la s\u00e8rie 4 (Z = \u20131.98, p<\/em> = .04; Z = \u20131.99, p<\/em> = .04, respectivament), amb mides d\u2019efecte petites i interm\u00e8dies entre les s\u00e8ries inicials i finals.  <\/p>\n\n\n\n

Totes les \u00e0rees van mostrar un gran interquartil, aix\u00ed com grans difer\u00e8ncies entre les variables (\u03c72<\/sup> = 59.08, p<\/em> < .01). Concretament, entre l\u2019O2<\/sub>Hb muscular amb la FC (Z = \u20136.11, p<\/em> < .01) i la TEP (Z = \u20136.00, p<\/em> < .01).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, no hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre els valors inicials de s\u00e8ries consecutives (vegeu les Taules 1 i 2). Nom\u00e9s la TEP i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular van ser diferents entre les s\u00e8ries 1 i 2 (Z = \u20132.35, p<\/em> = .02; Z = \u20132.80, p<\/em> < .01, respectivament). Aix\u00ed mateix, es van observar mides de l\u2019efecte petites i interm\u00e8dies entre les s\u00e8ries inicials i finals dels esmentats valors inicials (excepte per a la FC entre les s\u00e8ries 1 i 5).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi, que avalua les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de la TEP, la FC i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular durant s\u00e8ries repetides de curses, va descobrir un augment de les \u00e0rees de TEP i FC, i una disminuci\u00f3 de les \u00e0rees d\u2019O2<\/sub>Hb muscular, en les \u00faltimes s\u00e8ries en comparaci\u00f3 amb les primeres. <\/p>\n\n\n\n

Les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi d\u2019O2<\/sub>Hb muscular van disminuir a mesura que s\u2019acumulava l\u2019esfor\u00e7, la qual cosa refor\u00e7a la hip\u00f2tesi de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi com a possible biomarcador de l\u2019estr\u00e8s i la toler\u00e0ncia a l\u2019exercici (Montull et al., 2020<\/a>). Aix\u00f2 va il\u00b7lustrar les difer\u00e8ncies entre c\u00e0rrega interna i externa (es va mantenir la VAM en totes les s\u00e8ries) en funci\u00f3 de l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7. Aquesta difer\u00e8ncia tamb\u00e9 es va plasmar en l\u2019augment del temps de recuperaci\u00f3 al llarg de les s\u00e8ries. <\/p>\n\n\n\n

En contrast amb les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi, els valors inicials de TEP, FC i O2<\/sub>Hb muscular abans de les s\u00e8ries van ser bastant similars. Aquests resultats donen suport a la hip\u00f2tesi que els valors quantitatius fixos de TEP, FC i O2<\/sub>Hb muscular no poden oferir prou fiabilitat com a indicadors de la c\u00e0rrega interna (Montull et al., 2020<\/a>, 2022<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

La propietat de degeneraci\u00f3 dels SAC (Edelman i Gally, 2001<\/a>; Montull et al., 2020<\/a>) podria explicar per qu\u00e8 els participants van poder mantenir la mateixa velocitat al llarg de les s\u00e8ries malgrat els efectes psicobiol\u00f2gics de l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7. S\u2019han d\u2019activar diferents sinergies psicobiol\u00f2giques quan s\u2019acumula l\u2019esfor\u00e7 per compensar els efectes de la fatiga i complir l\u2019objectiu de la tasca. <\/p>\n\n\n\n

Segons els resultats, les sinergies psicobiol\u00f2giques eren en gran manera individuals i contextuals. Les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de la TEP, la FC i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular van variar en gran manera al llarg de les s\u00e8ries, tal com mostra la seva elevada dispersi\u00f3 estad\u00edstica. Aquestes observacions donen suport a resultats previs que van estudiar la TEP i la FC (Montull et al., 2020<\/a>) i les relacions no proporcionals observades entre c\u00e0rregues internes i externes (Impellizzeri et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que el temps de recuperaci\u00f3 va augmentar a mesura que avan\u00e7aven les s\u00e8ries de cursa, tamb\u00e9 van augmentar les \u00e0rees d\u2019hist\u00e8resi de la TEP i la FC, que van passar de valors negatius a positius despr\u00e9s de la tercera s\u00e8rie. Aquesta transici\u00f3 indica que els valors de TEP i de recuperaci\u00f3 de la FC van ser superiors als de l\u2019exercici fins que la TEP va descendir per sota d\u201911. Aquest fenomen il\u00b7lustra la imminent inestabilitat de les sinergies psicobiol\u00f2giques (Hristovski et al., 2014<\/a>), que es pot utilitzar com a senyal d\u2019alerta pr\u00e8via (Scheffer et al., 2009<\/a>) per ajudar a “pronosticar” l\u2019esgotament i la desconnexi\u00f3 de la tasca provocats pels efectes de la fatiga aguda. En conseq\u00fc\u00e8ncia, sembla possible captar els efectes esmentats i anticipar-s\u2019hi utilitzant l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques.  <\/p>\n\n\n\n

La supervisi\u00f3 de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi tamb\u00e9 ha resultat \u00fatil per captar l\u2019efic\u00e0cia de les intervencions d\u2019entrenament (Mart\u00edn-Guillaumes et al., 2021<\/a>) i augmentar la precisi\u00f3 diagn\u00f2stica en cardiopaties (Zimarino et al., 2016<\/a>). Aix\u00ed doncs, aquests resultats reforcen el seu potencial per a la supervisi\u00f3 d\u2019intervencions esportives i m\u00e8diques. En l\u2019esport, pot ajudar a gestionar de manera m\u00e9s precisa la recuperaci\u00f3 durant i despr\u00e9s de l\u2019exercici (Montull et al., 2020<\/a>). L\u2019acc\u00e9s als valors instantanis de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques durant un entrenament per intervals pot permetre als esportistes i entrenadors controlar m\u00e9s adequadament les c\u00e0rregues de treball de l\u2019entrenament (freq\u00fc\u00e8ncia, durada, intensitat, recuperaci\u00f3). Aix\u00f2 va en l\u00ednia amb propostes recents orientades a evitar temps d\u2019exercici de treball\/descans preestablerts (\u00e9s a dir, receptes), i, en canvi, a fomentar una adaptaci\u00f3 cont\u00ednua de les c\u00e0rregues de treball d\u2019entrenament a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019estat de forma f\u00edsica dels esportistes i equips (Balagu\u00e9 et al., 2019<\/a>, 2020<\/a>; Pol et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Malgrat el seu potencial, \u00e9s possible que l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables fisiol\u00f2giques no proporcioni informaci\u00f3 precisa sobre l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7. Les percepcions subjectives, capaces de comprimir informaci\u00f3 m\u00faltiple de canals interoceptius i exteroceptius i, per tant, de reflectir la c\u00e0rrega de treball interna de manera m\u00e9s integrada, podrien ser un bon complement per a la supervisi\u00f3 (Montull et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi va utilitzar \u00fanicament la TEP per controlar el temps de recuperaci\u00f3. Es justifica la realitzaci\u00f3 de nous estudis que afegeixin altres variables com la FC per controlar el per\u00edode de recuperaci\u00f3. Tamb\u00e9 est\u00e0 justificada la realitzaci\u00f3 de nous estudis sobre l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques en poblacions amb diferents estats de salut i d\u2019entrenament o forma f\u00edsica. Finalment, aquest estudi subratlla la import\u00e0ncia de desenvolupar tecnologia amb capacitat per supervisar i avaluar la resposta d\u2019hist\u00e8resi durant l\u2019exercici de manera instant\u00e0nia. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va demostrar la sensibilitat de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de la TEP, la FC i l\u2019O2<\/sub>Hb muscular a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 durant exercicis de cursa repetits efectuats a la VAM. L\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de les variables psicobiol\u00f2giques i fisiol\u00f2giques promet ser un nou biomarcador per controlar la fatiga aguda i avaluar els estats de salut i el rendiment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi, que reflecteix la depend\u00e8ncia dels par\u00e0metres psicobiol\u00f2gics respecte als antecedents, s\u2019ha suggerit recentment com a nou marcador no invasiu de l\u2019estr\u00e8s i la toler\u00e0ncia en relaci\u00f3 amb l\u2019exercici. Tanmateix, encara no s\u2019han explorat adequadament les seves prometedores aplicacions. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s comprovar si l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00e8resi de l\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP), la freq\u00fc\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10484,10482,3902,10485,10483,10486],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["depend\u00e8ncia dels antecedents<\/a>","efic\u00e0cia de la recuperaci\u00f3<\/a>","entrenament<\/a>","fatiga<\/a>","seguiment esportiu<\/a>","sistemes adaptatius complexos<\/a>"],"unlinked":["depend\u00e8ncia dels antecedents<\/span>","efic\u00e0cia de la recuperaci\u00f3<\/span>","entrenament<\/span>","fatiga<\/span>","seguiment esportiu<\/span>","sistemes adaptatius complexos<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 desembre 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 desembre 2022 13:37","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023 19:47"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57271\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=57271"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57271\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":58781,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57271\/revisions\/58781\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=57271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=57271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=57271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}