{"id":57264,"date":"2022-12-31T13:09:04","date_gmt":"2022-12-31T13:09:04","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57264"},"modified":"2023-03-31T16:07:18","modified_gmt":"2023-03-31T16:07:18","slug":"variabilitat-de-la-carrega-segons-lespecificitat-de-les-tasques-analisi-en-futbol-sala-formatiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/variabilitat-de-la-carrega-segons-lespecificitat-de-les-tasques-analisi-en-futbol-sala-formatiu\/","title":{"rendered":"Variabilitat de la c\u00e0rrega segons l’especificitat de les tasques. An\u00e0lisi en futbol sala formatiu"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu de determinar si l\u2019especificitat de les tasques tecnicot\u00e0ctiques dels entrenaments afecta la c\u00e0rrega externa (CE) exposada pels jugadors, es van registrar dades d\u201911 jugadors d\u2019entre 15 i 16 anys (15.55 \u00b1 0.52) d\u2019un equip mascul\u00ed de futbol sala durant 10 entrenaments amb acceler\u00f2metres Polar Team Pro\u00ae, analitzant les acceleracions (A) i desacceleracions (D) de baixa intensitat (m\/s2<\/sup>): A-1 [0.50 a 0.99], A-2 [1.00 a 1.99], D-1 [\u20130.50 a \u20130.99], D-2 [\u20131.00 a \u20131.99]; i d\u2019alta intensitat (m\/s2<\/sup>): A-3 [2.00 a 2.99], A-4 [3.00 a 50.00], D-3 [\u20132.00 a \u20132.99] i D-4 [\u20133.00 a \u201350.00]. Es van obtenir possibles relacions entre la CE i els exercicis de nivell d\u2019aproximaci\u00f3 III (orientaci\u00f3 especial) en D-3 (r<\/em> = .85; p<\/em> = .03), D-4 (r<\/em> = .98; p<\/em> = <.01), A-3 (r<\/em> = 1.00; p<\/em> = <.01), TOTAL A-D 3 (r<\/em> = .96; p<\/em> = <.01) i TOTAL A-D 3-4 (r<\/em> = .97; p<\/em> = <.01). L\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal va mostrar possibles causalitats entre la CE i els exercicis de Nivell III en D-3 (R2<\/sup> = .73), D-4 (R2<\/sup> = .97), A-3 (R2<\/sup> = .99), TOTAL A-D 3 (R2<\/sup> = .93) i TOTAL A-D 3-4 (R2<\/sup> = .95). Els resultats van suggerir que, en aquest context espec\u00edfic, els exercicis de Nivell III provocarien un augment a la CE d\u2019alta intensitat. Controlar aquests aspectes pot ser \u00fatil per programar la c\u00e0rrega segons les demandes competitives i les caracter\u00edstiques de la plantilla. <\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega externa (CE) i la c\u00e0rrega interna (CI) han estat presentades com a par\u00e0metres que permeten la valoraci\u00f3 independent de les demandes competitives i de l\u2019efecte que t\u00e9 l\u2019entrenament sobre l\u2019esportista (Barbero-\u00c1lvarez et al., 2008<\/a>; Foster et al., 2017<\/a>). Mitjan\u00e7ant la CE, hi ha la possibilitat d\u2019avaluar les demandes f\u00edsiques i neuromusculars que provoquen els exercicis, mentre que la CI representa la resposta biol\u00f2gica que t\u00e9 el jugador o jugadora a aquesta CE (Halson, 2014<\/a>). Les acceleracions i desacceleracions, valorades a partir de l\u2019accelerometria, s\u2019han presentat com a par\u00e0metres per mesurar la CE, ja que en permeten la quantificaci\u00f3 i el control (Caparr\u00f3s et al., 2018<\/a>), i a partir d\u2019aquestes sorgeix la possibilitat d\u2019ajustar les c\u00e0rregues de cada entrenament a trav\u00e9s de dades objectives (Foster et al., 2017<\/a>), la qual cosa afavoreix la reducci\u00f3 dels possibles riscos de lesi\u00f3 (Caparr\u00f3s et al., 2018<\/a>). A fi de facilitar la programaci\u00f3 de la c\u00e0rrega a partir dels objectius plantejats, els par\u00e0metres esmentats es poden dividir en acceleracions i desacceleracions d\u2019alta intensitat o car\u00e0cter qualitatiu (\u2265 \u00b1 2 m\/s2<\/sup>), i de baixa intensitat o car\u00e0cter quantitatiu (< \u00b1 2 m\/s2<\/sup>) (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>). D\u2019altra banda, l\u2019\u00edndex d\u2019esfor\u00e7 percebut, tamb\u00e9 conegut com a rang de percepci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 (RPE), s\u2019ha establert com una eina \u00fatil per al monitoratge subjectiu de la CI en futbol sala (Freitas et al., 2012<\/a>; Haddad et al., 2017<\/a>), la qual facilita la comprensi\u00f3 de la resposta de cada jugador o jugadora en relaci\u00f3 amb la c\u00e0rrega aplicada (Moreira et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019especificitat de les tasques \u00e9s un principi fonamental de l\u2019entrenament (Reilly et al., 2009<\/a>) que permet controlar les respostes adaptatives de l\u2019esportista a la competici\u00f3 i afavoreix la consecuci\u00f3 de bons resultats esportius (Moras, 2000<\/a>; Vilar et al., 2014<\/a>). Per aconseguir l\u2019adaptaci\u00f3 de la tasca als continguts que es pretenen treballar, hi ha la possibilitat de condicionar el joc a partir de la variaci\u00f3 de l\u2019espai, del reglament i\/o dels aspectes tecnicot\u00e0ctics (L\u00f3pez, 2017<\/a>). Els exercicis presents en una sessi\u00f3 d\u2019entrenament es poden diferenciar segons la seva semblan\u00e7a amb la competici\u00f3 (Moras, 2000<\/a>). En aquest sentit, es troben els exercicis d\u2019orientaci\u00f3 gen\u00e8rica (Nivell 0 i I), els quals no presenten sol\u00b7licitacions en el pla cognitiu; els exercicis d\u2019orientaci\u00f3 dirigida (Nivell II), que es basen en propostes de moviment amb correspond\u00e8ncia din\u00e0mica amb el moviment esportiu efectuades amb petites resist\u00e8ncies externes; els exercicis d\u2019orientaci\u00f3 especial fets amb el propi pes corporal (Nivell III i IV), en qu\u00e8 els exercicis de Nivell III proposen jocs redu\u00efts descontextualitzats per\u00f2 del mateix esport i els de Nivell IV s\u00f3n situacions simplificades del joc real; i finalment, els exercicis d\u2019orientaci\u00f3 competitiva (Nivell V), que s\u00f3n els exercicis en els quals s\u2019uneixen els diferents components del rendiment, com s\u00f3n els aspectes t\u00e8cnics, t\u00e0ctics, f\u00edsics i psicol\u00f2gics (Moras, 2000<\/a>; Vizuete, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte aquests factors, \u00e9s de vital import\u00e0ncia que els cossos t\u00e8cnics ajustin la planificaci\u00f3 i el disseny de les sessions d\u2019entrenament amb l\u2019objectiu d\u2019afavorir les adaptacions necess\u00e0ries perqu\u00e8 jugadors i jugadores puguin assumir de manera satisfact\u00f2ria les exig\u00e8ncies trobades durant la competici\u00f3 (Casamichana et al., 2018<\/a>). Per aconseguir controlar al m\u00e0xim aquestes adaptacions, \u00e9s necessari comprendre com reacciona la CE i la CI d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019entrenament en un equip de categoria formativa segons els exercicis proposats en la sessi\u00f3 esmentada. Per aquesta ra\u00f3, l\u2019objectiu del present estudi s\u2019ha basat a observar la possible exist\u00e8ncia de relacions entre els nivells d\u2019aproximaci\u00f3 dels exercicis i la c\u00e0rrega dels entrenaments. A partir de l\u2019objectiu plantejat, la hip\u00f2tesi principal de la investigaci\u00f3 ha reafirmat la idea que s\u2019obtindr\u00e0 una c\u00e0rrega m\u00e9s gran en els exercicis amb m\u00e9s similitud amb la competici\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El present estudi, observacional i longitudinal anal\u00edtic, s\u2019ha compost d\u2019una mostra d\u201911 jugadors (edat: 15.55 \u00b1 0.52) d\u2019un equip de futbol sala mascul\u00ed de categoria cadet de la primera divisi\u00f3 de la Federaci\u00f3 Catalana de Futbol durant el per\u00edode competitiu de la temporada 2019-2020. <\/p>\n\n\n\n

Tots els procediments de la recerca van seguir els est\u00e0ndards de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki, revisada a Fortaleza (World Medical Association, 2013<\/a>). Les dades es van recollir dins de l\u2019activitat di\u00e0ria de l\u2019equip i els esportistes, tutors i directius van ser informats que s\u2019utilitzaven amb finalitats esportives i tamb\u00e9 en un context cient\u00edfic. A causa de la minoria d\u2019edat de la mostra, els responsables legals dels jugadors van firmar el corresponent consentiment informat. Als jugadors se\u2019ls va assignar un codi d\u2019identificaci\u00f3 individual per ocultar la seva identitat, garantint la protecci\u00f3 de les dades de car\u00e0cter personal d\u2019acord amb la Llei org\u00e0nica de protecci\u00f3 de dades 15\/1999 i el Reglament general de protecci\u00f3 de dades (RGPD) del Parlament Europeu (14\/04\/2016).<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La CE es va mesurar a trav\u00e9s de les acceleracions i desacceleracions dels jugadors a partir dels dispositius Polar Team Pro\u00ae, que tenen integrat un sensor de moviment MEMS (acceler\u00f2metre, giroscopi i br\u00faixola digital) i un GPS de 10 Hz, i els quals han presentat validesa i fiabilitat en el mesurament de la CE en esports d\u2019equip (Fox et al., 2019<\/a>). A cada jugador se li va assignar el mateix sensor (Polar Team Pro Sensor\u00ae) durant tot el per\u00edode de recollida de dades, i aquest estava localitzat al pit a partir de les bandes el\u00e0stiques de la mateixa marca (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>). La informaci\u00f3 recollida s\u2019enviava a trav\u00e9s de bluetooth<\/em> a un dispositiu m\u00f2bil (iPad) i s\u2019emmagatzemava en l\u2019aplicaci\u00f3 de la mateixa marca per analitzar-se posteriorment amb el programari Polar Team Pro\u00ae (https:\/\/teampro.polar.com<\/a>; Kempele, Finl\u00e0ndia). Amb aquests sensors es van registrar quatre nivells d\u2019acceleracions (A-1 van englobar les acceleracions de 0.50 m\/s2<\/sup> a 0.99 m\/s2<\/sup>; A-2 les de 1 m\/s2<\/sup> a 1.99 m\/s2<\/sup>; A-3 les de 2 m\/s2<\/sup> a 2.99 m\/s2<\/sup>, i A-4 les de 3 m\/s2<\/sup> a 50 m\/s2<\/sup>) i quatre de desacceleracions (D-1 van incloure les de \u20130.50 m\/s2<\/sup> a \u20130.99 m\/s2<\/sup>; D-2 les de \u20131 m\/s2<\/sup> a \u20131.99 m\/s2<\/sup>; D-3 les de \u20132 m\/s2<\/sup> a \u20132.99 m\/s2<\/sup>, i D-4 les de \u20133 m\/s2<\/sup> a \u201350 m\/s2<\/sup>). Aquesta CE es va classificar segons la seva intensitat: el nivell u i dos (1-2) com a baixa intensitat, i el nivell tres i quatre (3-4) com a alta intensitat. A partir d\u2019aquests nivells, es van agrupar els valors de la manera seg\u00fcent: total d\u2019acceleracions (Total A, sumatori d\u2019A-1, A-2, A-3 i A-4); total de desacceleracions (Total D, sumatori de D-1, D-2, D-3 i D-4); total acceleracions i desacceleracions (Total A-D, sumatori de Total A i Total D); total acceleracions i desacceleracions nivell tres (Total A-D 3, sumatori d\u2019A-3 i D-3); total acceleracions i desacceleracions nivell tres i quatre (Total A-D 3-4, sumatori d\u2019A-3, A-4, D-3 i D-4), i total acceleracions i desacceleracions nivell u i dos (Total A-D 1-2, sumatori d\u2019A-1, A-2, D-1 i D-2) (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La CI es va mesurar amb el sistema de valoraci\u00f3 subjectiva de l’RPE, que ha mostrat una elevada validesa i fiabilitat amb la percepci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 (Haddad et al., 2017<\/a>). Els resultats es van anotar en un full de registre on els jugadors exposaven la puntuaci\u00f3 segons l’RPE seguint l\u2019escala de Borg CR-10 del 0-10, on zero (0) era considerat \u201cres en absolut\u201d i deu (10), \u201cextremadament fort\u201d (Borg, 1990<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019adaptaci\u00f3 de la classificaci\u00f3 dels nivells d\u2019aproximaci\u00f3 aportada per Moras (2000)<\/a> i Vizuete (2017)<\/a>, es va tenir en compte l\u2019especificitat dels exercicis a partir del Nivell III, Nivell IV i Nivell V. L\u2019espai utilitzat va variar segons l\u2019exercici, que es va fer en una pista de 40 x 20 m (1\/1), 30 x 20 m (2\/3) o 20 x 20 m (1\/2).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El registre de dades es va dur a terme durant 7 setmanes consecutives, ubicades en per\u00edode competitiu (octubre-desembre). Dins de l\u2019esmentat per\u00edode de registre, en el qual els jugadors tenien un volum d\u2019entrenament de 3 hores setmanals, es van poder analitzar 10 sessions d\u2019entrenament, i es van obtenir un total de 550 minuts registrats i un temps mitj\u00e0 per exercici de 12 minuts. Totes les sessions s\u2019iniciaven i finalitzaven amb accions estandarditzades fora de pista, les quals han estat excloses de l\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n

El registre de la CE va comen\u00e7ar en iniciar-se l\u2019entrenament dins de la pista i va acabar quan aquest va finalitzar, la qual cosa va fer possible registrar totes les tasques. Per la seva banda, la CI, que es va registrar amb el sistema RPE, es va observar 20 minuts abans de l\u2019inici de l\u2019entrenament (RPE-Pre) i 10 minuts despr\u00e9s de finalitzar-lo (RPE-Post) (Bickelhaupt et al., 2018<\/a>). Per afavorir la familiaritzaci\u00f3 dels jugadors amb el sistema RPE, aquests van ser instru\u00efts durant quatre entrenaments per professionals de l\u2019\u00e0mbit habituats a treballar amb l\u2019esmentat sistema de registre, els quals van explicar de manera detallada cada apartat de l\u2019escala i van fer de suport en el cas que algun jugador ho sol\u00b7licit\u00e9s (Borg, 1990<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Durant els exercicis en les sessions d\u2019entrenament, les agrupacions de companys i oponents van anar variant de manera aleat\u00f2ria. Aquests exercicis s\u2019han organitzat segons l\u2019adaptaci\u00f3 de la classificaci\u00f3 de Moras (2000)<\/a> i Vizuete (2017)<\/a> en els nivells seg\u00fcents: els exercicis de Nivell III (orientaci\u00f3 especial) han estat un total de sis (1 x 0 1\/1, 1 x 0 2\/3, 3 x 3 + 2 1\/2, 4 x 4 + 1 1\/2, 5 x 5 + 1 1\/1 i 6 x 3 1\/2); quatre de Nivell IV (orientaci\u00f3 especial) (2 x 2 1\/2, 2 x 2 + 2 1\/2, 3 x 3 2\/3 i 3 x 3 + 1 1\/2); i cinc de Nivell V (orientaci\u00f3 competitiva) (3 x 2 1\/1, 4 x 4 1\/1, 4 x 4 – E 1\/1, 4 x 4 2\/3 i 5 x 4 1\/2) (Taula 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels exercicis efectuats durant l\u2019estudi<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer una an\u00e0lisi descriptiva de tend\u00e8ncia central. Posteriorment, es va determinar la normalitat de les variables estudiades amb el test de Shapiro-Wilk, que va mostrar distribucions normals i no normals. Es va analitzar la independ\u00e8ncia dels valors mitjans per sessi\u00f3 amb el test de Kruskal-Wallis al conjunt de variables relatives a les sessions i exercicis d\u2019entrenaments agrupats segons la seva especificitat. La independ\u00e8ncia entre sessions es va valorar amb el test de Friedman. Les possibles relacions dels valors mitjans per minut per sessi\u00f3 o per exercici es van determinar amb la r de Pearson per a les dades normals i la rho de Spearman per a les dades no normals. Finalment, la regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple va ser utilitzada per determinar la possible causalitat dels valors mitjans per minut per sessi\u00f3 o per exercici. El nivell de significaci\u00f3 en tots els casos ha estat de p<\/em>\u00a0<\u00a0.05. Els valors descriptius s\u2019han expressat a partir de la mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques han estat fetes amb el programari JASP (JASP Team, Amsterdam, 2019, versi\u00f3 0.11.1).<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant les 10 sessions registrades es van obtenir un total de 382 observacions. La CE, expressada com la mitjana de les acceleracions i desacceleracions totals realitzades per jugador, va ser de 1,004.52 \u00b1 200 m\/s2<\/sup>; i la CI, expressada com la mitjana de l’RPE que presentava cada jugador en finalitzar l\u2019entrenament, va ser de 7.58 \u00b1 0.37. Atenent l\u2019especificitat dels exercicis, es van fer sis exercicis de Nivell III, que es van registrar en 135 ocasions; quatre exercicis de Nivell IV, que es van registrar 81 vegades; i cinc exercicis de Nivell V, dels quals es van obtenir un total de 166 registres. En l\u2019an\u00e0lisi descriptiva de la CE, el valor m\u00e9s alt per jugador de Total A-D es va donar en el 6 x 3 1\/2 (26.86 \u00b1 1.15 m\/s2<\/sup>) i el m\u00e9s baix en el 5 x 4 1\/2 (16.44 \u00b1 1.81 m\/s2<\/sup>). Per a Total A-D 3-4, el valor m\u00e9s alt es va mostrar en el 6 x 3 1\/2 (3.85 \u00b1 0.30 m\/s2<\/sup>) i el m\u00e9s baix en l\u20191 x 0 1\/1 (0.61 \u00b1 0.13 m\/s2<\/sup>) (Figura 14). Finalment, el valor m\u00e9s alt en Total A-D 1-2 es va donar en el 6 x 3 1\/2 (23.02 \u00b1 0.86 m\/s2<\/sup>) i el m\u00e9s baix en el 4 x 4 + 1 1\/2 (14.57 \u00b1 1.43 m\/s2<\/sup>) (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Acceleracions i desacceleracions totals (Total A-D) i totals 3 i 4 (Total A-D 3-4) per minut dels exercicis.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Acceleracions i desacceleracions totals (mitjana i DE) per jugador registrades en les sessions d’entrenament, segons el nivell d’aproximaci\u00f3 (adaptaci\u00f3 a partir de Moras (2000) i Vizuete (2017)), la intensitat i l’exercici dels 11 jugadors de futbol sala en edat formativa participants en l’estudi (<\/em>n = 382).  <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va observar la independ\u00e8ncia de les variables per als nivells d\u2019aproximaci\u00f3 (H = 36.32; p<\/em> < .01); tamb\u00e9 per a la CE de cada jugador en D-2 (H = 19; p<\/em> = .40), D-3 (H = 48.63; p<\/em> < .01), D-4 (H= 62.51; p<\/em> < .01), A-1 (H = 29.83; p<\/em> < .01), A-2 (H = 29.77; p<\/em> < .01), A-3 (H = 66.75; p<\/em> < .01), A-4 (H = 23.32; p<\/em> = .01), Total A-D 3 (H = 62.08; p<\/em> < .01) i Total A-D 3-4 (H = 62.56; p<\/em> < .01), i per a la CI de cada jugador en RPE-Pre (H = 23.79; p<\/em> = .01) i RPE-Post (H = 41.93; p<\/em> < .01). Aix\u00ed mateix, la CE i la CI es van comportar de manera independent en cada entrenament (F = 159.15; p<\/em> < .01; \u03b72<\/sup> = .96 \u03d62<\/sup> = .94).<\/p>\n\n\n\n

Atenent les possibles relacions de la CE amb els nivells d\u2019aproximaci\u00f3, s\u2019han observat relacions per al Nivell III en D-3 (r<\/em> = .85; p<\/em> = .03), D-4 (r<\/em> = .98; p <.01), A-3 (r<\/em> = 1; p<\/em> < .01), Total A-D 3 (r<\/em> = .96; p<\/em> < .01) i Total A-D 3-4 (r<\/em> = .97; p<\/em> < .01); per al Nivell IV en D-1 (r<\/em> = \u2013.96; p<\/em> = .04); i per al Nivell V en A-3 (rho<\/em> = \u20131; p<\/em> = .02) (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Relaci\u00f3 de la CE dels exercicis (<\/em>n =  382) amb el nivell d’aproximaci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per la seva banda, la CI es va relacionar amb la CE dels entrenaments (n<\/em> = 10). En les relacions entre la CI i la CE, en l\u2019RPE-Pre es van observar relacions en A-3 (rho<\/em> = \u2013.84; p<\/em> < .01), Total A-D 3 (rho<\/em> = \u2013.80; p<\/em> < .01), Total A-D 3-4 (rho<\/em> = \u2013.74; p<\/em> = .02), i en l\u2019RPE-Post es va observar una relaci\u00f3 en D-1 (rho<\/em> = .70; p<\/em> = .03) (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Relaci\u00f3 de la CI amb la CE dels entrenaments (<\/em>n = 10). <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, a partir de l\u2019estudi de regressi\u00f3 lineal, s\u2019han trobat possibles causalitats entre la CE dels exercicis de Nivell III amb D-3 (R2<\/sup> = .73), D-4 (R2<\/sup> = .97), A-3 (R2<\/sup> = .99), TOTAL A-D 3 (R2<\/sup> = .93), TOTAL A-D 3-4 (R2<\/sup> = .95), i dels de Nivell IV amb D-1 (R2<\/sup> = .93). <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal troballa del present estudi \u00e9s la causalitat observada entre la CE d\u2019alta intensitat i els exercicis de Nivell III (orientaci\u00f3 especial), el car\u00e0cter qualitatiu i quantitatiu dels exercicis analitzats, i la poca relaci\u00f3 entre la CI i la CE per a aquest grup de jugadors en edat formativa.<\/p>\n\n\n\n

El car\u00e0cter multifactorial i complex dels processos adaptatius dels i les esportistes provoca la necessitat de fer entrenaments amb nivells d\u2019aproximaci\u00f3 variables (Vizuete, 2017<\/a>), els quals poden ser una eina \u00fatil per a la programaci\u00f3 de la c\u00e0rrega de treball (Colby et al., 2014<\/a>). En aquest context, s\u2019ha observat que les relacions s\u2019han donat principalment des d\u2019una perspectiva qualitativa (alta intensitat), mostrant relacions significatives (p<\/em> < .05) entre la CE de car\u00e0cter qualitatiu (acceleracions i desacceleracions d\u2019alta intensitat) i els exercicis de Nivell III i Nivell V (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>). Atenent els resultats obtinguts als exercicis de Nivell III, i tenint en compte les caracter\u00edstiques de la mostra, en la present recerca s\u2019ha pogut demostrar la causalitat (R2<\/sup> > .70) d\u2019aquestes dades a trav\u00e9s de la regressi\u00f3 lineal. Aquests resultats suggereixen que seria possible la programaci\u00f3 dels exercicis en les sessions d\u2019entrenament cap a un car\u00e0cter qualitatiu (alta intensitat) a trav\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 dels nivells d\u2019aproximaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La identificaci\u00f3 del car\u00e0cter qualitatiu o quantitatiu dels diferents exercicis proposats ha aportat una visi\u00f3 m\u00e9s objectiva de la CE segons el nivell d\u2019aproximaci\u00f3 d\u2019aquests. Atenent els resultats obtinguts, s\u2019ha pogut comprovar que no existeix un patr\u00f3 clar en relaci\u00f3 amb la CE i el nivell d\u2019aproximaci\u00f3 dels exercicis (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>). Malgrat aix\u00f2, els resultats han mostrat que els exercicis m\u00e9s similars a la competici\u00f3 no s\u00f3n els que presenten ni m\u00e9s qualitat ni quantitat de c\u00e0rrega. Aquesta troballa pot fer canviar la concepci\u00f3 i efectuar els exercicis de Nivell III tamb\u00e9 amb un objectiu intensiu.<\/p>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 de la CI a partir de l\u2019\u00edndex d\u2019esfor\u00e7 percebut s\u2019ha considerat un m\u00e8tode efica\u00e7 per quantificar la intensitat (Freitas et al., 2012<\/a>). No obstant aix\u00f2, atenent els resultats obtinguts en aquest estudi, l\u2019RPE no es presenta com un m\u00e8tode fiable per a la gesti\u00f3 de la CI en edats formatives en futbol sala a causa de la gran variabilitat presentada pels jugadors i la poca relaci\u00f3 trobada entre la CI i la CE. Malgrat que aquest sistema de valoraci\u00f3 ha mostrat la seva utilitat i efic\u00e0cia en l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019estat dels i les esportistes en esports col\u00b7lectius i individuals (Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2020<\/a>), tamb\u00e9 s\u2019ha observat que el tipus d\u2019entrenament pot influir en la percepci\u00f3 individualitzada, independentment de la fisiol\u00f2gica, de la intensitat durant l\u2019entrenament (Fox et al., 2017<\/a>) i la competici\u00f3 (Brito et al., 2016<\/a>), i presenta alteracions en la fiabilitat del m\u00e8tode esmentat, atenent tamb\u00e9 el g\u00e8nere i l\u2019experi\u00e8ncia.  <\/p>\n\n\n\n

La possibilitat de trobar relacions entre les variables de la CE, CI i els nivells d\u2019aproximaci\u00f3 dels exercicis podria facilitar la programaci\u00f3 de les sessions d\u2019entrenament (Colby et al., 2014<\/a>) cap a un car\u00e0cter qualitatiu (alta intensitat) o quantitatiu (baixa intensitat) (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>), tenint en compte l\u2019estr\u00e8s o la fatiga acumulats que el jugador o jugadora pugui presentar a la CE proposada (Sansone et al., 2019<\/a>), cosa que permetria la millora del rendiment i reduiria els possibles riscos de lesi\u00f3 (Soligard et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La present investigaci\u00f3 permetria valorar les dades de manera independent (Impellizzeri et al., 2019<\/a>; San Rom\u00e1n-Quintana et al., 2014<\/a>), ja que aquests resultats (p<\/em> < .05) podrien indicar que les variables no obeirien a cap patr\u00f3 concret respecte al conjunt d\u2019exercicis, de la mateixa manera que cada nivell d\u2019aproximaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 espec\u00edfic en el seu comportament, tant per a la CE com per a la CI.<\/p>\n\n\n\n

Les limitacions d\u2019aquest estudi se centren, principalment, en la impossibilitat de comparar les dades extretes en els entrenaments amb la competici\u00f3, a causa de la prohibici\u00f3 que hi ha de col\u00b7locar acceler\u00f2metres durant els partits en categories de formaci\u00f3. Al seu torn, la inseguretat dels jugadors amb el sistema RPE per registrar la CI pot haver condicionat l\u2019exposici\u00f3 de certs rangs. Finalment, seria necessari analitzar altres mostres de la mateixa edat per poder afirmar que els resultats fan refer\u00e8ncia al conjunt de jugadors de la categoria. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019han trobat relacions i causalitat entre les variables CE i de programaci\u00f3 relatives a l\u2019especificitat dels exercicis, especialment amb el Nivell III. Un altre factor observat a partir dels resultats \u00e9s la variabilitat que hi ha entre la CE de car\u00e0cter qualitatiu (acceleracions i desacceleracions d\u2019alta intensitat) i quantitatiu (acceleracions i desacceleracions de baixa intensitat) en un mateix exercici. Finalment, en el present estudi, no s\u2019han pogut obtenir relacions entre l\u2019RPE, com a variable CI, amb la CE ni l\u2019especificitat dels exercicis.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El control de la c\u00e0rrega \u00e9s una eina utilitzada en l\u2019\u00e0mbit del rendiment, la prevenci\u00f3 i la readaptaci\u00f3 de lesions (S\u00e1nchez-Ballesta et al., 2019<\/a>), el qual permet dissenyar tasques\/exercicis per als entrenaments a partir de l\u2019aplicaci\u00f3 de c\u00e0rregues de car\u00e0cter qualitatiu i quantitatiu segons les caracter\u00edstiques de la competici\u00f3 i de la plantilla. Per modular les respostes adaptatives de la plantilla, l\u2019aplicaci\u00f3 adequada dels nivells d\u2019aproximaci\u00f3 de Moras (2000)<\/a> i Vizuete (2017)<\/a> pot ser una eina efica\u00e7 amb qu\u00e8 condicionar la c\u00e0rrega qualitativa (alta intensitat) i quantitativa (baixa intensitat) de la sessi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Amb l\u2019objectiu de determinar si l\u2019especificitat de les tasques tecnicot\u00e0ctiques dels entrenaments afecta la c\u00e0rrega externa (CE) exposada pels jugadors, es van registrar dades d\u201911 jugadors d\u2019entre 15 i 16 anys (15.55 \u00b1 0.52) d\u2019un equip mascul\u00ed de futbol sala durant 10 entrenaments amb acceler\u00f2metres Polar Team Pro\u00ae, analitzant les acceleracions (A) i desacceleracions (D) de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[6204,6430,4907,10481,4906],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["accelerometria<\/a>","demandes f\u00edsiques<\/a>","intensitat<\/a>","RPE<\/a>","volum<\/a>"],"unlinked":["accelerometria<\/span>","demandes f\u00edsiques<\/span>","intensitat<\/span>","RPE<\/span>","volum<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 desembre 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 desembre 2022 13:09","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023 16:07"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57264\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=57264"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57264\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":58596,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57264\/revisions\/58596\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=57264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=57264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=57264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}