{"id":57258,"date":"2022-12-31T13:00:45","date_gmt":"2022-12-31T13:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57258"},"modified":"2023-03-31T16:02:56","modified_gmt":"2023-03-31T16:02:56","slug":"els-canvis-en-les-regles-del-waterpolo-afecten-el-rendiment-de-lequip-en-diferents-nivells-i-generes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/els-canvis-en-les-regles-del-waterpolo-afecten-el-rendiment-de-lequip-en-diferents-nivells-i-generes\/","title":{"rendered":"Els canvis en les normes del waterpolo afecten el rendiment dels equips de diferents nivells i sexes?"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comprovar l\u2019efecte dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment dels equips de nivell de subelit i elit dels dos sexes, comparant el per\u00edode anterior i el posterior. Les dades es van recollir mitjan\u00e7ant informes oficials de partits de tornejos brasilers i europeus de waterpolo, amb un total de 533 partits, en relaci\u00f3 amb els gols (G), els gols per quart (GQ1-GQ4), les faltes d\u2019exclusi\u00f3 (FE) i els penals (P). Es van calcular la mitjana, la desviaci\u00f3 t\u00edpica i els intervals de confian\u00e7a del 95% per a totes les variables. Es van utilitzar equacions d\u2019estimaci\u00f3 generalitzada per comparar les variables en el per\u00edode anterior i el posterior als canvis en les normes del waterpolo. Es van calcular les mides de l\u2019efecte (d<\/em> de Cohen). En totes les an\u00e0lisis, es va utilitzar SPSS 20.0. El nivell de significaci\u00f3 \u03b1 es va establir en .05. Al nivell dels equips de subelit, les dones van disminuir GQ1 i van augmentar GQ2, GQ3, GQ4 i FE, mentre que els homes nom\u00e9s van augmentar FE i P. Per la seva banda, en el nivell dels equips d\u2019elit, les dones no van modificar les variables, mentre que els homes van augmentar G, GQ1, GQ2, FE i P. Els canvis en les normes del waterpolo de 2019 van provocar diferents respostes segons el sexe i el nivell competitiu dels equips.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El waterpolo \u00e9s un esport d\u2019equip d\u2019invasi\u00f3 amb oposici\u00f3-cooperaci\u00f3 que es juga a l\u2019aigua (Argudo et al., 2020a<\/a>, 2020b<\/a>). L\u2019alt percentatge de llan\u00e7aments i la seva efectivitat, l\u2019atac posicional amb accions individuals de ruptura de defensa amb \u00e8xit, l\u2019alt percentatge de conversi\u00f3 de situacions de superioritat num\u00e8rica i els gols per quart s\u00f3n factors determinants per a la vict\u00f2ria (Canossa et al., 2009<\/a>; Ruano et al., 2016<\/a>; Tucher et al., 2015<\/a>). Al llarg de la seva hist\u00f2ria, el desenvolupament del waterpolo s\u2019ha vist condicionat per innovacions tecnicot\u00e0ctiques i canvis en les normes, una manera habitual de modificar les condicions de joc (Hraste et al., 2013<\/a>). En general, els canvis en les normes determinen la manera concreta en qu\u00e8 s\u2019ha de jugar i imposen exig\u00e8ncies tecnicot\u00e0ctiques, les quals modifiquen la percepci\u00f3 i les accions del waterpolista en els partits (Rodrigues et al., 2013<\/a>). Normalment, els canvis en les normes s\u2019apliquen per millorar el rendiment, atraure espectadors, atendre interessos comercials, adaptar l\u2019esport a nous practicants i prevenir lesions (Madera et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els canvis continus en les normes al llarg de la seva hist\u00f2ria han obstaculitzat la din\u00e0mica i la velocitat del waterpolo (Hraste et al., 2013<\/a>). Els canvis en les normes van causar, al llarg dels anys, la reducci\u00f3 del temps de possessi\u00f3 de la pilota i l\u2019augment de la durada dels partits, fet que va conduir a una r\u00e0pida circulaci\u00f3 de la pilota, contraatacs velo\u00e7os i grans exig\u00e8ncies f\u00edsiques, tecnicot\u00e0ctiques i cognitives (Canossa et al., 2009<\/a>; Hraste et al., 2013<\/a>). Essencialment, el desenvolupament del waterpolo s\u2019ha caracteritzat per canvis en elements temporals (Canossa et al., 2020).<\/a><\/p>\n\n\n\n

El 2018, la Federaci\u00f3 Internacional de Nataci\u00f3 Amateur (FINA) va presentar un nou conjunt de normes del waterpolo, que es van posar en pr\u00e0ctica el 2019 (Lozovina i Lozovina, 2019<\/a>). La intenci\u00f3 dels canvis en les normes \u00e9s fer el waterpolo m\u00e9s atractiu per als mitjans de comunicaci\u00f3 i el p\u00fablic a trav\u00e9s d\u2019un joc m\u00e9s r\u00e0pid, amb m\u00e9s gols i menys viol\u00e8ncia (FINA, 2019<\/a>). Aquestes van ser les principals normes modificades: (i) reducci\u00f3 del temps de possessi\u00f3 de la pilota en el segon atac de 30 a 20 s (despr\u00e9s d\u2019un rebot o un c\u00f3rner); (ii) els tirs lliures es llan\u00e7aran en el lloc on estigui la pilota; (iii) llan\u00e7ar despr\u00e9s d\u2019una falta, encara que no sigui directament a porteria (una vegada que la pilota \u00e9s llan\u00e7ada, el jugador pot nedar, passar la pilota o disparar); (iv) possibilitat de fer canvis r\u00e0pids des de la zona lateral, costat exterior del camp; (v) augment de l\u2019\u00e0rea situada davant del pal de 5 a 6 m; i (vi) ampliaci\u00f3 del repertori d\u2019accions sancionables amb penal (FINA, 2019).<\/p>\n\n\n\n

Tot i el treball de recerca sobre els efectes dels canvis en les normes del waterpolo (Argudo et al., 2020a<\/a>, 2020b<\/a>; Lozovina i Lozovina, 2019<\/a>), no es van trobar estudis que tinguessin per objectiu comprovar els efectes en diferents nivells i sexes dins del mateix estudi, amb an\u00e0lisi notacional. Segons Lupo et al. (2012b)<\/a>, l\u2019an\u00e0lisi notacional ha demostrat que \u00e9s una eina efica\u00e7 per augmentar el coneixement dels esports d\u2019equip i per millorar l\u2019entrenament, especialment en esports complexos, com ara el waterpolo. Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era comprovar els efectes dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment en q\u00fcesti\u00f3 de gols (G), gols marcats per quart (GQ), faltes d\u2019exclusi\u00f3 (FE) i penals (P) en diferents nivells t\u00e8cnics i en tots dos sexes. La hip\u00f2tesi \u00e9s que els canvis en les normes del waterpolo es traduiran en un augment de la freq\u00fc\u00e8ncia dels gols, especialment en els primers quarts. Aix\u00f2 s\u2019ha de produir per l\u2019augment de la freq\u00fc\u00e8ncia de les accions ofensives causat per la reducci\u00f3 del temps de possessi\u00f3 de la pilota al segon atac. A m\u00e9s, haurien d\u2019augmentar les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals. Els canvis en les normes del waterpolo pretenien augmentar el dinamisme i el joc net en aquest esport, fer-lo m\u00e9s atractiu i penalitzar els jugadors que duguin a terme accions brutals. A m\u00e9s, es preveu que els canvis en les normes del waterpolo de 2019 afectin de manera desigual dones i homes en els diversos nivells competitius dels equips.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Enfocament experimental<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis es van fer comparant els efectes del per\u00edode anterior i el posterior als canvis en les normes en equips de subelit i d\u2019elit per a ambd\u00f3s sexes en q\u00fcesti\u00f3 de G, GQ, FE i P. Els GQ es van descriure com a GQ1, GQ2, GQ3 i GQ4.<\/p>\n\n\n\n

Procediments d\u2019obtenci\u00f3 de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades es van recollir mitjan\u00e7ant informes oficials de partits de lligues brasileres i europees de tornejos de waterpolo femen\u00ed i mascul\u00ed. Les dades referents a G, GQ1 a GQ4, FE i P es van registrar en fulls de c\u00e0lcul electr\u00f2nics per a la posterior an\u00e0lisi estad\u00edstica. At\u00e8s que els informes oficials dels partits analitzats es van obtenir de llocs web p\u00fablics de lliure acc\u00e9s, no va caldre l\u2019an\u00e0lisi per part del comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la recerca. D\u2019altra banda, els investigadors es van comprometre a no divulgar cap dada individualment.<\/p>\n\n\n\n

Mostra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els equips de waterpolo van participar en dos tornejos (abans i despr\u00e9s dels canvis en les normes) de nivell de subelit i elit per a dones i homes. D\u2019aquesta manera, es van analitzar un total de 533 partits de waterpolo de les fases preliminars dels tornejos.<\/p>\n\n\n\n

El nivell de subelit<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es van analitzar els equips participants a la Lliga brasilera de waterpolo el 2018 i 2019. Es van seleccionar tres equips femenins que van participar en les dues edicions de la Lliga brasilera de waterpolo femen\u00ed. En el per\u00edode anterior als canvis en les normes (2018), es van recollir dades relatives a 30 partits disputats per aquests equips. En l\u2019an\u00e0lisi del per\u00edode posterior als canvis en les normes, es van recollir dades dels partits de la Lliga brasilera de waterpolo femen\u00ed disputats el 2019, amb un total de 23 partits. Es van seleccionar vuit equips masculins que van participar a les dues edicions de la Lliga brasilera de waterpolo mascul\u00ed. El 2018, en refer\u00e8ncia al per\u00edode anterior als canvis en les normes, es van recollir dades sobre 95 partits disputats per aquests equips. En el per\u00edode posterior als canvis en les normes, es van recollir dades dels partits de la Lliga brasilera de waterpolo disputats el 2019, un total de 98 partits. <\/p>\n\n\n\n

El nivell d\u2019elit<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es van analitzar els equips participants a la Ligue Europ\u00e9enne de Natation (LEN) en les temporades 2017\/2018 i 2019\/2020. Es van seleccionar els dotze equips femenins que van participar en les dues edicions de la LEN Euro League Woman. A la temporada 2017\/2018, respecte al per\u00edode anterior als canvis en les normes, es van recollir dades relatives a 36 partits disputats per aquests equips. En el per\u00edode posterior als canvis en les normes, es van recollir dades de la LEN Euro League Woman disputada el 2019\/2020, amb un total de 36 partits. Es van seleccionar nou equips masculins que van participar en les dues edicions de la LEN Champions League. A la temporada 2017\/2018, respecte al per\u00edode anterior als canvis en les normes, es van recollir dades relatives a 126 partits disputats per aquests equips. En el per\u00edode posterior als canvis en les normes, es van recollir dades dels partits de la LEN Champions League disputats el 2019\/2020, amb un total de 89 partits. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis estad\u00edstiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer una an\u00e0lisi longitudinal de l\u2019estudi amb mesuraments anteriors i posteriors. Com a estad\u00edstiques descriptives, es van calcular la mitjana, la desviaci\u00f3 t\u00edpica i els intervals de confian\u00e7a del 95% per a totes les variables. Per comparar totes les variables, corresponents al per\u00edode anterior i posterior als canvis de les normes de l\u2019handbol, es van aplicar equacions d\u2019estimaci\u00f3 generalitzada (EEG). Les EEG es van dissenyar per analitzar dades aparellades i longitudinals, i es poden aplicar independentment de la distribuci\u00f3 de les dades. Les mides de l\u2019efecte dels canvis de la norma es van identificar amb la d<\/em> de Cohen i es van interpretar amb els criteris seg\u00fcents: 0 – 0.19 insignificant, 0.2 – 0.59 petit, 0.6 – 1.19 moderat, 1.2 – 1.99 gran, 2 – 3.99 molt gran i > 4 gaireb\u00e9 perfecte (Hopkins, 2002<\/a>) . Es va utilitzar SPSS 20 a totes les an\u00e0lisis. El nivell de significaci\u00f3 \u03b1 es va establir en .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Taula 1 presenta les variables G, GQ1-GQ4, FE i P de les dones i els homes en els campionats de nivell de subelit. Es van fer comparacions entre el per\u00edode anterior i el posterior als canvis de 2019 en les normes del waterpolo. En el cas de les dones, les variables G i P van ser les \u00faniques que no van canviar estad\u00edsticament entre el per\u00edode anterior i el posterior. Per a aquestes variables, les mides de l\u2019efecte van ser petites i insignificants, respectivament. La variable FE va presentar un augment estad\u00edstic amb una gran mida de l\u2019efecte en el per\u00edode posterior als canvis en les normes del waterpolo. La variable GQ1 va disminuir estad\u00edsticament i la mida de l\u2019efecte va ser molt gran. Tot i aix\u00f2, GQ2, GQ3 i GQ4 van augmentar estad\u00edsticament i van presentar una mida de l\u2019efecte entre moderat i gran, si b\u00e9, en el cas dels homes, nom\u00e9s les variables FE i P van augmentar estad\u00edsticament, amb una mida de l\u2019efecte entre moderat i gran. Les altres variables no van canviar estad\u00edsticament entre el per\u00edode anterior i el posterior. Per a aquestes variables, les mides de l\u2019efecte van passar d\u2019insignificants a petites.<\/p>\n\n\n\n

La Taula 2 presenta les variables G, GQ1-GQ4, FE i P per a dones i homes en campionats d\u2019elit. Es van fer comparacions entre el per\u00edode anterior i el posterior als canvis de 2019 en les normes del waterpolo. En el cas de les dones, no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edstiques, i les mides de l\u2019efecte van ser entre petites i moderades (nom\u00e9s per a la variable P). No obstant aix\u00f2, en el cas dels homes, en el per\u00edode posterior als canvis en les normes del waterpolo es van produir augments estad\u00edstics a G, GQ1, GQ2, FE i P, i les mides de l\u2019efecte van ser entre moderades i grans (nom\u00e9s per a les variables FE i P). Les variables GQ3 (mida de l\u2019efecte moderada) i GQ4 (mida de l\u2019efecte petita) no van canviar estad\u00edsticament entre el per\u00edode anterior i el posterior.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era comprovar l\u2019efecte dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment dels equips de diferents nivells i sexes. Concretament, vam comparar (i) gols, (ii) gols per quart, (iii) faltes d\u2019exclusi\u00f3 i (iv) penals. La intenci\u00f3 dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 era fer el joc m\u00e9s atractiu, augmentant el grau de dinamisme i creativitat en promoure la velocitat i reduir la viol\u00e8ncia. Per tant, s\u2019esperava un augment de la freq\u00fc\u00e8ncia de gols, penals i faltes d\u2019exclusi\u00f3. Tot i aix\u00f2, les difer\u00e8ncies de sexe i nivell entre els equips podrien provocar resultats dispars.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica, intervals de confian\u00e7a del 95%, valor de p i mida de l\u2019efecte (ME-d) corresponents als gols (G), els gols per quart (GQ1-GQ4), les faltes d\u2019exclusi\u00f3 (FE) i els penals (P) en campionats de nivell de subelit per a dones i homes, abans i despr\u00e9s dels canvis en les normes del waterpolo (n = nombre de partits).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica, intervals de confian\u00e7a del 95%, valor de p i mida de l\u2019efecte (ME-d) corresponents als gols (G), els gols per quart (GQ1-GQ4), les faltes d\u2019exclusi\u00f3 (FE) i els penals (P) en campionats d\u2019elit femenins i masculins, abans i despr\u00e9s dels canvis en les normes del waterpolo (<\/em>n = nombre de partits).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En el nivell de subelit, concretament en el cas de les dones, van augmentar els gols en els quarts segon, tercer i quart i les faltes d\u2019exclusi\u00f3, mentre que en el primer quart van disminuir els gols. En el cas dels homes, nom\u00e9s van augmentar les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals. Al nivell d\u2019elit, no es van observar difer\u00e8ncies estad\u00edstiques en el cas de les dones; no obstant aix\u00f2, en el cas dels homes, van augmentar els gols, els gols en el primer i segon quarts, les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals. Aquests resultats s\u2019han d\u2019interpretar tenint en compte els canvis en les normes i l\u2019esc\u00e0s temps de qu\u00e8 van disposar els jugadors per adaptar-se a aquests canvis. Aix\u00ed doncs, les hip\u00f2tesis es van confirmar parcialment: l\u2019augment dels gols, especialment en els quarts inicials, de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i dels penals nom\u00e9s es va produir en els equips masculins d\u2019elit.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi en el nivell de subelit<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les xifres de gols no van canviar entre abans i despr\u00e9s en el cas de les dones, i la mida de l\u2019efecte va ser petita. No obstant aix\u00f2, va augmentar la xifra de gols en el segon, tercer i quart quarts, on les mides de l\u2019efecte van ser entre moderades i molt grans, mentre que al primer quart van disminuir els gols i la mida de l\u2019efecte va ser molt gran. Aix\u00ed, l\u2019efecte combinat de l\u2019augment del nombre mitj\u00e0 de gols en el segon, tercer i quart quarts, juntament amb la reducci\u00f3 de gols al primer quart, va conduir al comportament observat en el nombre total de gols. Hi va haver canvis importants en la distribuci\u00f3 de gols per quart. La primera vegada que els equips brasilers van jugar amb les noves normes va ser el 2019. Aquest fet podria haver provocat una actitud conservadora en les accions ofensives, cosa que podria haver portat a una reducci\u00f3 dels gols al primer quart, a un augment dels altres quarts (especialment als gols del segon quart) i a un augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3, per\u00f2 no dels penals.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que les faltes d\u2019exclusi\u00f3 van augmentar amb una gran mida de l\u2019efecte, sembla que no va ser suficient per augmentar els gols. L\u2019alt rendiment en situacions de superioritat num\u00e8rica podria ser un factor determinant per marcar gols (Lupo et al., 2012a<\/a>; Tucher et al., 2015<\/a>). Lupo et al. (2010)<\/a>, comparant partits de waterpolo masculins d\u2019elit i subelit, van mostrar que el nivell de competici\u00f3 t\u00e9 una repercussi\u00f3 significativa en la quantitat i el rendiment de les situacions de superioritat num\u00e8rica. Lupo et al. (2010)<\/a> van observar un percentatge m\u00e9s alt de gols marcats en situacions de superioritat num\u00e8rica en els equips d\u2019elit que en els de subelit. Aix\u00ed mateix, m\u00e9s de la meitat de les situacions de superioritat num\u00e8rica que es van produir al Campionat del M\u00f3n de waterpolo femen\u00ed del 2014 es van traduir en gols per als equips guanyadors (Lupo et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els penals no van canviar i van presentar una mida de l\u2019efecte insignificant. Aquests resultats indiquen que \u00e9s possible que les noves normes no hagin causat les accions ofensives de penetraci\u00f3 en la zona de 6 m per part dels equips femenins de nivell de subelit. Aquesta suposici\u00f3 es va veure corroborada per l\u2019augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 per\u00f2 no dels penals, cosa que indica que la majoria de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 no es van produir en situacions de penal. En estudis previs (Lupo et al., 2010<\/a>; Tucher et al., 2014<\/a>), es va constatar que, en els equips de nivell de subelit, els llan\u00e7aments es produ\u00efen majorit\u00e0riament dins de l\u2019\u00e0rea de 5 m i des de la zona central, cosa que indica menys capacitat per generar altres vies de gol. \u00c9s probable que les seleccions femenines brasileres no hagin sabut aprofitar millor les possibilitats de les noves normes.<\/p>\n\n\n\n

En el cas dels homes, els gols no van canviar estad\u00edsticament i van presentar una mida de l\u2019efecte insignificant despr\u00e9s de la imposici\u00f3 de les noves normes. Per als gols en cadascun dels quatre quarts, no hi va haver difer\u00e8ncies estad\u00edstiques entre el per\u00edode anterior i el posterior als canvis en les normes. Nom\u00e9s es van registrar mides de l\u2019efecte petites per a tots. Aix\u00f2 no obstant, les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals van augmentar significativament amb mides de l\u2019efecte dels canvis en les normes moderades i grans, respectivament. Aix\u00f2 posa en relleu la incapacitat dels equips brasilers masculins per aprofitar les possibilitats de les noves normes. En el primer partit de lliga despr\u00e9s de l\u2019entrada en vigor de les noves normes, \u00e9s possible que els canvis hagin indu\u00eft una actitud conservadora o que els jugadors encara no haguessin vist les noves possibilitats per marcar gols.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 en el per\u00edode posterior als canvis de les normes es podria haver degut al gran rigor en l\u2019aplicaci\u00f3 de les normes en comparaci\u00f3 amb el per\u00edode anterior als canvis en les normes per frenar les accions violentes i prioritzar l\u2019habilitat dels jugadors ofensius. Aix\u00f2 podria haver revelat que el breu temps d\u2019adaptaci\u00f3 als canvis de les normes no va permetre als jugadors modificar el seu comportament tecnicot\u00e0ctic, en qu\u00e8 predomina el contacte f\u00edsic intens, tant en les dones com en els homes del nivell de subelit. Aquests resultats corroboren l\u2019estudi de Tucher et al. (2015)<\/a>, que va demostrar que el rendiment en situacions de superioritat num\u00e8rica dels equips masculins brasilers, fins i tot entre els guanyadors, no superava la mitjana. Aquest rendiment en situacions de superioritat suposa una baixa qualitat t\u00e8cnica dels equips de subelit a l\u2019hora de superar defenses i marcar gols. Tot i l\u2019augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3, amb el conseg\u00fcent increment de les situacions de superioritat num\u00e8rica, els gols es van mantenir sense canvis.<\/p>\n\n\n\n

Els penals augmenten en els equips masculins i podrien indicar un comportament tecnicot\u00e0ctic diferent en els equips femenins i masculins respecte a les accions ofensives de penetraci\u00f3 a l\u2019\u00e0rea de 6 metres. Sembla que els equips masculins de subelit han fet m\u00e9s accions d\u2019entrada a la zona de 6 m que els equips femenins. Aquest fet, sumat a les caracter\u00edstiques de l\u2019esport, que impliquen un contacte f\u00edsic intens, podria haver influ\u00eft en l\u2019augment dels penals. D\u2019altra banda, l\u2019esc\u00e0s temps d\u2019adaptaci\u00f3 a la interpretaci\u00f3 i l\u2019aplicaci\u00f3 de les noves normes per part dels \u00e0rbitres brasilers pot haver influ\u00eft en l\u2019augment dels penals. Despr\u00e9s de la Lliga nacional brasilera del 2019, es van dur a terme algunes iniciatives, com ara cursos d\u2019actualitzaci\u00f3 per a entrenadors i \u00e0rbitres brasilers, per tal de millorar la interpretaci\u00f3 de les noves normes i les seves possibilitats. Aix\u00f2 fa pensar que l\u2019aplicaci\u00f3 de les normes podria estar pecant de parcialitat.<\/p>\n\n\n\n

Els equips masculins de subelit llancen majorit\u00e0riament des de la zona central i dins l\u2019\u00e0rea, a difer\u00e8ncia dels equips internacionals i d\u2019elit de la s\u00e8rie A italiana, que van presentar una alta freq\u00fc\u00e8ncia de llan\u00e7aments diagonals originats fora de l\u2019\u00e0rea de 5 m (Lupo et al., 2010<\/a>; Tucher et al., 2014<\/a>). Aix\u00f2 indica un nivell de rendiment m\u00e9s baix dels equips masculins de subelit respecte dels d\u2019elit. Per la seva banda, aquest comportament tecnicot\u00e0ctic ens porta a deduir que l\u2019augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i dels penals es podria haver produ\u00eft pel nombre m\u00e9s gran d\u2019accions ofensives que permeten les noves normes. D\u2019altra banda, el rendiment de qualitat dels equips brasilers masculins en situacions de superioritat es va situar a la mitjana (Tucher et al., 2015<\/a>). Aix\u00f2 pot explicar per qu\u00e8 l\u2019augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 no va influir en els gols totals ni en els gols per quart. El rendiment competitiu individual al waterpolo dep\u00e8n, entre altres aspectes, de l\u2019antropometria del jugador i d\u2019una bona capacitat f\u00edsica i t\u00e8cnica (Castro et al., 2021<\/a>). En aquest sentit, sembla que la velocitat de llan\u00e7ament inferior dels equips masculins de subelit en comparaci\u00f3 amb els equips masculins d\u2019elit podria afectar la presa de decisions (pel que fa a la dist\u00e0ncia i la ubicaci\u00f3 dels llan\u00e7aments) i el rendiment mitj\u00e0 en les situacions de superioritat num\u00e8rica (Lupo et al., 2010<\/a>; Tucher et al., 2014<\/a>, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi del nivell d\u2019elit<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En el cas de les dones, als campionats d\u2019elit no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edstiques entre el per\u00edode anterior i el posterior als canvis en les normes. Les mides de l\u2019efecte nom\u00e9s van ser entre petites i moderades (moderades \u00fanicament en el cas dels penals). Aquests resultats corroboren els de Vila et al. (2011)<\/a>, la qual cosa suggereix que les microsituacions de penal no s\u00f3n un factor determinant en la condici\u00f3 de guanyador o perdedor d\u2019un equip. En un estudi realitzat per Lamas et al. (2020)<\/a> amb equips del Campionat del M\u00f3n, les dones van presentar una correlaci\u00f3 menor (.78) entre llan\u00e7aments i punts per possessi\u00f3 en comparaci\u00f3 amb els homes (.81), tot i que tots dos han mostrat una efic\u00e0cia similar en la creaci\u00f3 d\u2019ocasions de gol.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019alt nombre de passades, la gran circulaci\u00f3 de pilota i la durada de les accions ofensives en situacions d\u2019atac posicional en els equips d\u2019elit femenins (Canossa et al., 2009<\/a>) podrien explicar en part els resultats del present estudi. La velocitat de llan\u00e7ament tendeix a disminuir en el transcurs del partit a causa de la fatiga en les jugadores universit\u00e0ries de waterpolo, per\u00f2 no en els jugadors de waterpolo masculins d\u2019elit (Royal et al., 2006<\/a>; Stevens et al., 2010<\/a>). Tant les caracter\u00edstiques tecnicot\u00e0ctiques com les fisiol\u00f2giques i antropom\u00e8triques diferencien les jugadores de waterpolo dels jugadors, cosa que podria justificar els escassos efectes dels canvis en les normes per als equips femenins en comparaci\u00f3 amb els masculins (Abraldes et al., 2011<\/a>). Aix\u00ed mateix, el waterpolo femen\u00ed es va desenvolupar m\u00e9s tard que el mascul\u00ed, cosa que tamb\u00e9 podria influir en la qualitat del rendiment i la din\u00e0mica del joc. El primer equip mascul\u00ed de waterpolo que va participar als Jocs Ol\u00edmpics (Par\u00eds) va ser l\u2019any 1900, mentre que els equips femenins nom\u00e9s ho han fet des del 2000 (Sydney) (Lupo et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els equips masculins d\u2019elit van ser els que van mostrar un augment estad\u00edstic en els gols. Aquest increment va ser degut als augments estad\u00edstics dels gols en el primer i segon quarts (mida de l\u2019efecte moderada) i a l\u2019abs\u00e8ncia de canvis estad\u00edstics en els gols al tercer quart (per\u00f2 amb un lleuger augment i una mida de l\u2019efecte moderada). Les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals tamb\u00e9 van presentar augments estad\u00edstics per als equips masculins d\u2019elit. Les mides de l\u2019efecte van ser entre moderades i molt grans. L\u2019exig\u00e8ncia f\u00edsica m\u00e9s gran pr\u00f2pia del per\u00edode posterior als canvis en les normes respecte al per\u00edode anterior, probablement amb m\u00e9s despla\u00e7aments, podria haver afectat la distribuci\u00f3 de gols per quart. L\u2019augment estad\u00edstic dels gols en el primer i segon quarts (mida de l\u2019efecte moderada) podria indicar una intensitat de joc m\u00e9s gran en el per\u00edode posterior als canvis en les normes. Aquesta hip\u00f2tesi es basa en l\u2019augment no significatiu de gols al tercer quart (mida de l\u2019efecte moderada) i de gols al quart quart (mida de l\u2019efecte petita), cosa que indica fatiga en el transcurs del partit. Botonis et al. (2016)<\/a> van mostrar que la for\u00e7a d\u2019agafada de la m\u00e0, la capacitat d\u2019esprint repetit i la precisi\u00f3 en el llan\u00e7ament a porta disminu\u00efen despr\u00e9s del partit, cosa que pot explicar especialment per qu\u00e8 els gols al quart quart no van augmentar en aquest estudi. Sembla que l\u2019augment als dos quarts inicials va ser responsable de l\u2019increment dels gols.<\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi, l\u2019augment estad\u00edstic dels gols (mida de l\u2019efecte moderada) es va sumar a l\u2019augment de les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals (mida de l\u2019efecte gran) i ens podria induir a creure en la millora del rendiment d\u2019aquestes situacions de joc. Tot i aix\u00f2, Argudo et al. (2020b)<\/a> van constatar un augment en la freq\u00fc\u00e8ncia de llan\u00e7aments per partit en situacions de desigualtat i penals, per\u00f2 no en els gols en aquesta situaci\u00f3. D\u2019altra banda, en els partits equilibrats, els guanyadors fan m\u00e9s atacs en situacions de superioritat num\u00e8rica que en els partits desequilibrats (Escalante et al., 2012<\/a>; Lupo et al., 2012b<\/a>). L\u2019alta efectivitat de les situacions de superioritat num\u00e8rica pot ser decisiva per definir el marcador del partit (Tucher et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019augment de la mitjana de penals en el per\u00edode posterior als canvis en les normes indica que \u00e9s possible que els equips masculins d\u2019elit hagin aprofitat les noves normes sobre els penals per experimentar amb moviments d\u2019entrada a l\u2019\u00e0rea de 6 m podria haver provocat gols directament a trav\u00e9s de llan\u00e7aments de penal o situacions de superioritat num\u00e8rica. Els equips d\u2019alt nivell han de presentar condicions per marcar gols des de diferents posicions al camp (Escalante et al., 2012<\/a>; Lupo et al., 2010<\/a>; Tucher et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi, la mostra es va limitar a les lligues brasileres i europees, als nivells de subelit i d\u2019elit, respectivament. A m\u00e9s, els diferents nivells d\u2019interpretaci\u00f3 de les normes per part dels \u00e0rbitres brasilers i europeus podrien haver influ\u00eft en els resultats. Aquest estudi no cercava informaci\u00f3 espec\u00edfica sobre el rendiment dels equips en situacions de superioritat num\u00e8rica i els canvis en els gols de penal abans i despr\u00e9s de la modificaci\u00f3 de les normes. Una an\u00e0lisi de v\u00eddeo podria proporcionar dades com l\u2019origen dels llan\u00e7aments i els resultats de les accions, a m\u00e9s de permetre qualificar els moviments d\u2019entrada a la zona de 6 m en el per\u00edode anterior i el posterior als canvis en les normes (Argudo et al., 2020<\/a>; Lupo et al., 2014<\/a>; Tucher et al., 2014<\/a>). A m\u00e9s, aquest estudi no va comparar equips guanyadors i perdedors quant a comportament tecnicot\u00e0ctic.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els canvis en les normes del waterpolo de 2019 van provocar diferents respostes segons el sexe i el nivell competitiu dels equips. En el nivell de subelit, les dones van augmentar les faltes d\u2019exclusi\u00f3, els gols al segon, tercer i quart quarts i van disminuir els gols al primer quart. Per contra, pr\u00e0cticament no es van observar canvis en el cas dels homes en les variables analitzades; \u00fanicament van presentar augments en les faltes d\u2019exclusi\u00f3 i els penals. Als partits d\u2019elit, les dones no sembla que hagin modificat les variables, mentre que els homes van augmentar els gols, les faltes d\u2019exclusi\u00f3, els penals i els gols en el primer i segon quarts. Segons els resultats del present estudi, els equips masculins de waterpolo d\u2019elit van ser els m\u00e9s sensibles als canvis en les normes, ja que van aconseguir un dels principals objectius dels canvis en les normes de la FINA, que \u00e9s augmentar la freq\u00fc\u00e8ncia dels gols i oferir un joc m\u00e9s espectacular. Per a futurs estudis, obtenir les percepcions dels jugadors, entrenadors i \u00e0rbitres de waterpolo sobre les noves normes podria ajudar-nos a comprendre millor els efectes dels canvis en les normes de 2019.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comprovar l\u2019efecte dels canvis en les normes del waterpolo de 2019 sobre el rendiment dels equips de nivell de subelit i elit dels dos sexes, comparant el per\u00edode anterior i el posterior. Les dades es van recollir mitjan\u00e7ant informes oficials de partits de tornejos brasilers i europeus de waterpolo, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10477,10478,8657,10479],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi notacional<\/a>","esports aqu\u00e0tics<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","modificaci\u00f3 de normes<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi notacional<\/span>","esports aqu\u00e0tics<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","modificaci\u00f3 de normes<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 desembre 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 desembre 2022 13:00","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023 16:02"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57258\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=57258"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57258\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":58594,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57258\/revisions\/58594\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=57258"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=57258"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=57258"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}