{"id":57251,"date":"2022-12-31T12:57:00","date_gmt":"2022-12-31T12:57:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57251"},"modified":"2023-03-31T15:56:37","modified_gmt":"2023-03-31T15:56:37","slug":"variables-contextuals-i-de-joc-en-lhoquei-sobre-patins-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/variables-contextuals-i-de-joc-en-lhoquei-sobre-patins-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Variables contextuals i de joc en l\u2019hoquei sobre patins: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball va ser revisar la literatura disponible sobre les variables contextuals i de joc en l\u2019esport de l\u2019hoquei sobre patins. Es van identificar els temes de recerca m\u00e9s comuns, se\u2019n van descriure les metodologies i es van sistematitzar les tend\u00e8ncies evolutives d\u2019aquesta \u00e0rea de recerca. Es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019acord amb les directrius PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-analyses<\/em>). Es van utilitzar les paraules clau seg\u00fcents: \u201choquei sobre patins\u201d i \u201choquei patins\u201d, cadascuna associada amb els termes \u201cvariables contextuals\u201d, \u201cvariables de partit\u201d i \u201cvariables de joc\u201d. Les bases de dades utilitzades per a la revisi\u00f3 van ser Pubmed, Web of Science i Google Scholar. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: (1) dades rellevants sobre variables de partit en l\u2019esport d\u2019hoquei sobre patins; (2) dades referents a competicions professionals i\/o categories s\u00e8niors\/absolutes i (3) escrits en idioma espanyol o angl\u00e8s. Despr\u00e9s del proc\u00e9s de revisi\u00f3, vint estudis van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Les variables contextuals com ara la localitzaci\u00f3 del partit, l\u2019estat del marcador, la pres\u00e8ncia de p\u00fablic o el nivell dels equips, aix\u00ed com tamb\u00e9 la influ\u00e8ncia de les accions a pilota aturada o la incid\u00e8ncia de la figura del porter s\u2019han incl\u00f2s com a objecte de recerca, ja que sembla que s\u00f3n variables efectives del rendiment en hoquei sobre patins.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte les limitacions dels estudis revisats, les futures recerques haurien de proporcionar models predictius i integrar els contextos situacionals i interactius en l\u2019an\u00e0lisi del rendiment de l\u2019hoquei sobre patins. Aix\u00ed mateix, haurien de proporcionar m\u00e9s coneixement cient\u00edfic sobre aquest esport, utilitzant noves tecnologies i nous enfocaments per estudiar els esdeveniments t\u00e0ctics de manera seq\u00fcencial.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de joc<\/span>, an\u00e0lisi de rendiment<\/span>, hoquei sobre patins<\/span>, variables de joc<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La creixent professionalitzaci\u00f3 de l\u2019esport d\u2019alt nivell ha ocasionat un augment del nombre d\u2019estudis sobre els par\u00e0metres que influeixen en el resultat final dels partits en un context d\u2019esports d\u2019equip durant els \u00faltims anys (Lago-Pe\u00f1as et al., 2016b<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, actualment s\u2019observa una creixent tend\u00e8ncia per estudiar totes les possibles variables del joc.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de rendiment, definit com la descripci\u00f3 i el coneixement del comportament de les diferents variables que condicionen aquest rendiment en els esports competitius, \u00e9s de gran inter\u00e8s. L\u2019estudi del joc est\u00e0 \u00e0mpliament acceptat pels entrenadors, els analistes de l\u2019esport i pels mateixos esportistes com un procediment rellevant per analitzar i millorar els resultats obtinguts (Liu et al., 2016<\/a>). Aix\u00ed doncs, un indicador de rendiment es defineix com una selecci\u00f3 o combinaci\u00f3 de diferents variables esportives que t\u00e9 per objectiu definir alguns o tots els aspectes relacionats amb la seva efic\u00e0cia o influ\u00e8ncia (Hughes i Bartlett, 2002<\/a>). En aquest sentit, sembla evident la necessitat d\u2019identificar aquests indicadors per a cada esport, aix\u00ed com con\u00e8ixer i relacionar el seu impacte en el resultat.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n diversos els estudis que han examinat la import\u00e0ncia dels indicadors de rendiment en els esports d\u2019equip. En els \u00faltims anys, s\u2019han estudiat en esports com ara el b\u00e0squet, l\u2019handbol o el futbol (Garc\u00eda Rubio et al., 2015<\/a>; Lago-Pe\u00f1as et al., 2016a<\/a>). Moltes d\u2019aquestes contribucions han identificat variables influents com ara la possessi\u00f3 de la pilota (G\u00f3mez et al., 2015<\/a>), l\u2019expulsi\u00f3 de jugadors (Lago-Pe\u00f1as et al., 2016b<\/a>), la localitzaci\u00f3 del partit (Pollard et al., 2017<\/a>), les substitucions (G\u00f3mez et al., 2016<\/a>), o el moment d\u2019anotaci\u00f3 (Baert i Amez, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019hoquei sobre patins \u00e9s un esport d\u2019equip que t\u00e9 un gran \u00e8xit al territori espanyol. El seu equip nacional mascul\u00ed \u00e9s l\u2019actual campi\u00f3 d\u2019Europa i a m\u00e9s \u00e9s la selecci\u00f3 m\u00e9s premiada, amb un total de 17 campionats del m\u00f3n. Tanmateix, de manera paradoxal, les investigacions destinades a analitzar aspectes caracter\u00edstics d\u2019aquest esport s\u00f3n escasses. Dels pocs estudis publicats recentment sobre variables de joc, destaquen els referits al context, com ara l\u2019an\u00e0lisi del home advantage<\/em> (HA) o avantatge de jugar a casa (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2020<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells, 2019<\/a>; G\u00f3mez et al., 2011)<\/a>, que xifra la seva influ\u00e8ncia en hoquei sobre patins mascul\u00ed en un 60%, semblant al d\u2019altres esports d\u2019equip. Altres estudis han analitzat factors com el fet de marcar el primer gol del partit (Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells, 2018<\/a>), el rendiment del porter (Sousa et al., 2020<\/a>), la influ\u00e8ncia de les accions a pilota aturada (Trabal et al., 2019b<\/a>; Trabal et al., 2020a<\/a>) o l\u2019equilibri competitiu entre equips de les mateixes lligues (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2019<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, no hi ha, que nosaltres sapiguem, cap revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre la influ\u00e8ncia de les variables contextuals i de joc en el resultat final de l\u2019hoquei sobre patins. Les troballes d\u2019aquesta revisi\u00f3 podrien proporcionar una actualitzaci\u00f3 dels coneixements m\u00e9s rellevants relacionats amb les variables esportives i de rendiment en l\u2019hoquei sobre patins, oferint una eina d\u2019utilitat per a una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda del joc i, aix\u00ed mateix, ressaltar dades potencialment significatives per a entrenadors i staff<\/em>. Per aquests motius, el prop\u00f2sit del present estudi \u00e9s revisar i organitzar sistem\u00e0ticament la literatura existent sobre les variables contextuals i de joc en l\u2019hoquei sobre patins en un intent d\u2019identificar els temes de recerca m\u00e9s comuns, caracteritzar-ne les metodologies i sistematitzar les tend\u00e8ncies evolutives en aquest esport.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Fonts documentals i criteris de selecci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de la literatura disponible sobre les variables de joc en l\u2019hoquei sobre patins seguint les pautes de la guia PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-analyses<\/em>) d\u2019acord amb Moher et al. (2009). A m\u00e9s, la qualitat de tots els estudis elegibles es va avaluar utilitzant una taula seguint els criteris de Law et al. (1998)<\/a>. Aquesta taula est\u00e0 composta per 16 \u00edtems que mesuren la qualitat metodol\u00f2gica dels estudis (Taula 1). La puntuaci\u00f3 de cada \u00edtem segueix una escala bin\u00e0ria (0\/1), on el 0 correspon a una resposta negativa i l\u20191 a una d\u2019afirmativa. Del total dels 16 \u00edtems, dos (6 i 13) no van ser aplicables a tots els estudis, per la qual cosa es va incloure l\u2019opci\u00f3 NA (no aplicable). La suma del nombre total d\u2019\u00edtems positius es va utilitzar per indicar la qualitat de l\u2019estudi. Segons la seva puntuaci\u00f3, els articles es van classificar en: a) baixa qualitat metodol\u00f2gica (< 50\u2009%), b) bona qualitat metodol\u00f2gica (51-75\u2009%) i c) excel\u00b7lent qualitat metodol\u00f2gica (> 75\u2009%) (Sarmento et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de la qualitat dels estudis (Law et al., 1998).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va fer una recerca de la literatura actual utilitzant les bases de dades electr\u00f2niques PubMed (1969-28 de desembre de 2021), Web of Science (1969-28 de desembre de 2021) i Google Scholar (1969-28 de desembre de 2021). L\u2019estrat\u00e8gia de recerca per a cada base de dades s\u2019enumera a la Taula 2.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca, filtres i bases de dades utilitzades.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per a aquests articles van ser: (1) dades rellevants sobre variables de partit en l\u2019esport d\u2019hoquei sobre patins; (2) dades referents a competicions professionals i\/o categories s\u00e8nior\/absoluta i (3) escrit en idioma espanyol o angl\u00e8s. Els estudis es van excloure si: (1) inclo\u00efen categories base o de formaci\u00f3 (no s\u00e8nior); (2) no van incloure cap dada rellevant i (3) van ser resums de congressos. A m\u00e9s, es van excloure els articles amb discussi\u00f3 insuficient, presentaci\u00f3 de dades deficient i descripcions poc clares o vagues dels protocols aplicats (vegeu el diagrama de flux de la recerca i selecci\u00f3 d\u2019estudis a la Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor principal (J. A.-A.) va fer l\u2019an\u00e0lisi de dades i el proc\u00e9s de recerca en les principals bases de dades. Tots els registres identificats electr\u00f2nicament van ser avaluats per t\u00edtol i resum. Els articles duplicats que apareixien en m\u00e9s d\u2019una base de dades es van eliminar i es van considerar una sola vegada. Es van obtenir els textos complets de tots els articles considerats potencialment elegibles. Despr\u00e9s, el primer i l\u2019\u00faltim autor (J. A.-A., G. T.) van examinar de manera independent els registres preseleccionats i van triar els estudis finals per incloure\u2019ls en la revisi\u00f3. En cas de disparitat, es va considerar l\u2019opini\u00f3 del segon autor (B. B.).<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultados de la b\u00fasqueda<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dos revisors independents van identificar un total de 81 articles en la cerca inicial. 36 articles estaven duplicats, la qual cosa va deixar 45 articles \u00fanics. Seguint el t\u00edtol\/resum, despr\u00e9s d\u2019examinar el text complet, es van excloure 25 articles perqu\u00e8 no complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Amb aquesta selecci\u00f3, es van obtenir un total de 20 articles per a la revisi\u00f3 final (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de flux PRISMA de la cerca i selecci\u00f3 d\u2019estudis.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Dels vint estudis revisats, les variables de partit estudiades van ser: localitzaci\u00f3 del partit (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2020<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021d<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells, 2019<\/a>; G\u00f3mez et al., 2011<\/a>), marcar primer (Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells, 2018), influ\u00e8ncia de les jugades a pilota aturada (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021c<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021e<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021f<\/a>; Cam\u00f5es et al., 2022<\/a>), resultat de les accions de falta directa (Trabal et al., 2019b<\/a>), variables situacionals (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2022<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021a<\/a>) i intervenci\u00f3 de la figura del porter (Kingman i Dyson, 2001<\/a>; Sousa et al., 2020<\/a>; Trabal et al., 2019a<\/a>; Trabal et al., 2020a<\/a>; Trabal et al., 2020b<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els resultats es presenten a continuaci\u00f3 segons l\u2019objectiu principal de l\u2019estudi. La Taula 3 mostra les caracter\u00edstiques de tots els estudis revisats destacant a m\u00e9s el tipus d\u2019estudi, la mostra utilitzada, les variables analitzades i els seus resultats obtinguts.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstics descriptius de les variables atencionals a Resultats de la revisi\u00f3: variables de partit en hoquei sobre patins.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El principal objectiu d\u2019aquesta recerca va ser identificar les variables contextuals i de joc estudiades per la literatura cient\u00edfica en l\u2019esport de l’hoquei sobre patins. La majoria de les investigacions realitzades fins ara s\u2019han centrat a analitzar la influ\u00e8ncia del context, la rellev\u00e0ncia de les jugades a pilota aturada i la influ\u00e8ncia de la figura del porter en el resultat final. Cada tipus d\u2019an\u00e0lisi es discuteix a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Influ\u00e8ncia del context<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La influ\u00e8ncia del context en el rendiment \u00e9s un tema latent que hist\u00f2ricament ha estat d\u2019inter\u00e8s en el m\u00f3n de l\u2019esport. Ja en els anys setanta, es va comen\u00e7ar a estudiar l\u2019efecte de la localitzaci\u00f3 de la competici\u00f3 en el resultat final (Pollard, 1986<\/a>), fenomen que va ser denominat amb el terme anglosax\u00f3 \u201chome advantage\u201d<\/em> (HA), o en llengua catalana \u201cavantatge de jugar a casa\u201d, ja que es va observar en la majoria d\u2019esports la tend\u00e8ncia a obtenir un millor rendiment si es competia a casa en comparaci\u00f3 amb el fet de competir fora. <\/p>\n\n\n\n

El fenomen del HA ha estat probablement la variable contextual m\u00e9s estudiada en el m\u00f3n esportiu i \u00e9s que en la majoria dels esports s\u2019ha analitzat la influ\u00e8ncia d\u2019aquest factor. La literatura cient\u00edfica ens mostra diferents investigacions, d\u2019una banda, en esports individuals com ara tennis (Koning, 2011<\/a>), judo (Ferreira Julio et al., 2012<\/a>) o golf (Nevill et al., 1997<\/a>). D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019ha estudiat en esports col\u00b7lectius, que han estat els m\u00e9s analitzats, especialment en futbol (Pollard i G\u00f3mez, 2012<\/a>). En la majoria d\u2019aquests esports col\u00b7lectius hi ha el factor del HA i s\u2019estima al voltant del 60% (Jamieson, 2010<\/a>). Tot i aix\u00ed, aquest pot presentar diferents valors per a una mateixa modalitat esportiva segons el tipus de competici\u00f3, la seva nacionalitat o el nivell d\u2019aquesta. Concretament a Espanya, el rugbi \u00e9s l\u2019esport que presenta un \u00edndex m\u00e9s alt de HA amb un 67%; en canvi, el voleibol amb un 55.73% i el waterpolo amb el 56.2% s\u00f3n els que presenten un \u00edndex m\u00e9s baix (G\u00f3mez et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019hoquei sobre patins, G\u00f3mez et al. (2011)<\/a> i Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells (2019)<\/a> han estudiat el factor del HA en l\u2019Ok Lliga masculina (Espanya) i han determinat un valor del 58.3% i 59.8%, respectivament. En el campionat portugu\u00e8s, s\u2019han reportat valors del 60.88% en la competici\u00f3 masculina i del 54.33% per a la femenina (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2020<\/a>). En un altre estudi predictiu, Arboix-Ali\u00f3 et al. (2022)<\/a> van estimar que els equips de l\u2019Ok Lliga tenien el doble de possibilitats de guanyar quan jugaven com a locals (OR = 2.085). Tot i que s\u2019observa una falta d\u2019estudis en el present esport en relaci\u00f3 amb aspectes t\u00e0ctics i del joc que comparin els equips guanyadors amb els perdedors, aquestes troballes indiquen que les estrat\u00e8gies en l\u2019hoquei poden estar influ\u00efdes, en part, per la ubicaci\u00f3 del partit i que els equips poden alterar el seu estil de joc en conseq\u00fc\u00e8ncia. Dins de les causes que explicarien el HA, Pollard i Pollard (2005)<\/a> destaquen set factors, els quals es divideixen en: factors psicol\u00f2gics, factors t\u00e0ctics, la territorialitat, la familiaritat amb el lloc, la parcialitat de l\u2019\u00e0rbitre, el suport del p\u00fablic i el cansament f\u00edsic ocasionat pels viatges previs al partit. Entre aquests set factors, es pot destacar el recent estudi publicat per Arboix-Ali\u00f3 et al. (2021d)<\/a>, els quals, aprofitant la situaci\u00f3 pand\u00e8mica produ\u00efda per la COVID-19 i que va provocar haver de jugar molts partits a porta tancada, van analitzar la influ\u00e8ncia del p\u00fablic sobre el HA en les lligues espanyola, portuguesa i italiana. Malgrat que el fenomen del HA no va desapar\u00e8ixer, el seu valor va experimentar un descens significatiu (63.99\u2009% amb p\u00fablic davant d\u2019un 57.41\u2009% sense p\u00fablic), aix\u00ed com tamb\u00e9 es van presentar canvis en diferents variables de joc. Entre d\u2019altres, un descens dels gols marcats com a local i un augment de les faltes comeses o de les targetes rebudes per als equips locals en jugar sense p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el fet de marcar el primer gol del partit, igual com passa en altres esports col\u00b7lectius, \u00e9s un factor avantatj\u00f3s per al resultat final del partit. Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells (2018)<\/a> van dictaminar que existeix l\u2019avantatge de marcar el primer gol del partit comptabilitzat amb un 64.14\u2009% per a l\u2019Ok Lliga i un 62.91\u2009% per a l\u2019Ok Plata (segona m\u00e0xima competici\u00f3 nacional espanyola). Addicionalment, aquest factor s\u2019ha estimat amb un poder predictiu d\u2019una OR del 2.289 (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2022<\/a>). Una altra de les variables contextuals estudiades en aquest esport ha estat el fet d\u2019anar guanyant al final de la mitja part del partit. Aquesta circumst\u00e0ncia sembla que \u00e9s la de m\u00e9s valor predictiu (OR = 7.862) (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021a<\/a>), i encara \u00e9s m\u00e9s evident quan el resultat \u00e9s favorable per una difer\u00e8ncia igual o superior a dos gols (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les anteriors variables contextuals es podrien explicar per diversos motius. Autors com Jones (2009)<\/a> atribuirien la import\u00e0ncia de marcar primer o guanyar a la mitja part al mer fet que aquesta circumst\u00e0ncia ja est\u00e0 inclosa en el resultat final del partit. Altres autors l\u2019atribueixen a la teoria del moment psicol\u00f2gic, explicaci\u00f3 de l\u2019avantatge afegit que s\u2019obt\u00e9 quan es produeix un fet reeixit inicial en un context esportiu, que provoca un moment psicol\u00f2gic en l\u2019esportista que el conduir\u00e0 a l\u2019\u00e8xit posterior (Gayton et al., 1993<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019hoquei sobre patins \u00fanicament Arboix-Ali\u00f3 et al. (2021a)<\/a> han analitzat la interacci\u00f3 entre les diferents variables contextuals, i sembla ser que, de manera similar a altres esports col\u00b7lectius, la suma d\u2019aquestes tendeix a augmentar la seva influ\u00e8ncia en el resultat final dels partits (Lago-Pe\u00f1as i Dellal, 2010<\/a>; Lago et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Influ\u00e8ncia de les jugades a pilota aturada   <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Pel que fa a les accions a pilota aturada, en l\u2019hoquei sobre patins hi ha dues situacions que es donen amb freq\u00fc\u00e8ncia en els partits: la falta directa (FDH) i el penal (PEN). En la FDH el llan\u00e7ador t\u00e9 cinc segons per comen\u00e7ar l\u2019execuci\u00f3 (des de 7.4 metres), i pot elegir entre un llan\u00e7ament directe o apropar-se a driblar el porter, mentre que en el PEN el llan\u00e7ador t\u00e9 cinc segons i est\u00e0 obligat a llan\u00e7ar directament des del punt de penal (a 5.4 metres). En totes dues situacions es produeix una interacci\u00f3 directa entre jugador i porter; la primera \u00e9s la que es produeix amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia a causa del nou reglament del Comit\u00e8 Europeu d\u2019Hoquei sobre Patins (CERH, per les sigles en franc\u00e8s), que el 2009 va introduir la norma de castigar les targetes blaves o l\u2019acumulaci\u00f3 de 10 faltes defensives amb falta directa per a l\u2019equip infractor.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, Arboix-Ali\u00f3 et al. (2021c)<\/a> van reportar que el 21.08\u2009% dels gols de l\u2019Ok Lliga s\u00f3n marcats per FDH i PEN (11.58\u2009% i 9.49\u2009%, respectivament), valors semblants als de Cam\u00f5es et al. (2022)<\/a> per a la lliga portuguesa. Aix\u00ed mateix, en comparar l\u2019efectivitat de les jugades a pilota aturada amb la classificaci\u00f3 al final de temporada, els millors equips van llan\u00e7ar un nombre d\u2019accions m\u00e9s gran i van obtenir una efectivitat m\u00e9s alta. Els equips classificats en les primeres posicions de la taula obtenen una mitjana de gols de pilota aturada que la resta d\u2019equips significativament m\u00e9s alt. A m\u00e9s, la seva efectivitat va ser m\u00e9s gran, cosa que indica un millor rendiment en aquest tipus d\u2019accions (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021c<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Valorant les accions a pilota aturada rebudes, tamb\u00e9 hi va haver difer\u00e8ncies significatives en el rendiment dels porters segons la classificaci\u00f3 final dels equips. Els resultats van mostrar que els porters dels equips classificats en les primeres posicions de la taula (1r al 4t) van tenir una mitjana de gols encaixats m\u00e9s baixa (27.19\u2009%) en comparaci\u00f3 amb els equips que aconsegueixen la perman\u00e8ncia o que descendeixen de categoria (34.78\u2009% i 38.23\u2009%, respectivament) (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021c<\/a>). Aquesta tend\u00e8ncia ja va ser observada per Trabal et al. (2019b)<\/a> en els equips de l\u2019Ok Lliga, la qual cosa demostra que els millors equips solien tenir els millors porters en accions a pilota aturada.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019estudi d\u2019Arboix-Ali\u00f3 et al. (2021e)<\/a> va reportar que anotar m\u00e9s jugades a pilota aturada que el rival es va associar amb les possibilitats de vict\u00f2ria (OR = 6.1; 95\u2009% CI: 3.7, 10.0) en una mostra de partits composta \u00fanicament per semifinals i finals de campionats nacionals i internacionals. En aquest sentit, els autors van confirmar la creen\u00e7a popular establerta entre entrenadors, practicants i seguidors d\u2019hoquei sobre patins que l\u2019efic\u00e0cia en les jugades a pilota aturada \u00e9s un factor determinant per al resultat dels partits en l\u2019hoquei contemporani.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, quant a la influ\u00e8ncia de les variables contextuals sobre les accions de pilota aturada, ni l\u2019estudi de Trabal et al. (2020a)<\/a> amb una mostra de l\u2019Ok Lliga, ni el d\u2019Arboix-Ali\u00f3 et al. (2021f)<\/a> amb una mostra de partits corresponents a finals i semifinals de competicions nacionals i internacionals, semblen indicar que el context tingui una gran rellev\u00e0ncia en el rendiment d\u2019aquestes accions. \u00danicament l\u2019estat del marcador va tenir una influ\u00e8ncia significativa tant en l\u2019efectivitat de les FDH com dels PEN. Els jugadors van tenir un \u00e8xit significativament m\u00e9s gran en FDH en anar guanyant de dos gols (OR = 2.4) i en PEN, de tres o m\u00e9s gols (OR = 3.83). En canvi, aspectes com la localitzaci\u00f3 o el moment de partit no van resultar significatius. En aquest sentit, els presents resultats mostren poca influ\u00e8ncia de les variables contextuals en el rendiment d\u2019aquest tipus d\u2019accions.<\/p>\n\n\n\n

Influ\u00e8ncia del porter<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un altre \u00e0mbit que ha aglutinat una part important de les investigacions sobre les variables de joc en aquest esport ha estat el relacionat amb les accions i la influ\u00e8ncia de la figura del porter. El comportament del porter, reconegut \u00e0mpliament com la figura m\u00e9s determinant de l\u2019hoquei sobre patins (Sousa et al., 2021<\/a>; Trabal, 2016<\/a>), ha estat analitzat tant en el global del partit (Sousa et al., 2020<\/a>) com de manera anal\u00edtica en les accions de pilota aturada, FD i PEN (Trabal et al., 2019a<\/a>; Trabal et al., 2020b<\/a>). Aix\u00ed mateix, aquestes investigacions tamb\u00e9 han analitzat la influ\u00e8ncia de les variables contextuals: temps de partit, tipologia d\u2019accions defensades i estat del marcador, sobre l\u2019efectivitat del porter.<\/p>\n\n\n\n

En un estudi recent en la 1a Divisi\u00f3 portuguesa, Sousa et al. (2020)<\/a> van trobar que l\u2019efectivitat dels porters va ser significativament millor en la primera part (OR 1.388) en comparaci\u00f3 amb la segona. Aquesta difer\u00e8ncia d\u2019efectivitat entre parts es podria explicar pel desgast f\u00edsic inherent dels porters que comporta el partit en si, situaci\u00f3 ja observada en diverses accions t\u00e8cniques amb altres esports col\u00b7lectius (Sarmento et al., 2014<\/a>) i perqu\u00e8 en les segones parts el porter ha d\u2019afrontar una quantitat m\u00e9s gran d\u2019accions a pilota aturada (FDH i PEN) en les quals t\u00e9 un percentatge d\u2019efic\u00e0cia inferior a qualsevol altra tipologia de rematades realitzades durant el transcurs d\u2019un partit (Sousa et al., 2020<\/a>). L\u2019efectivitat observada en les FDH \u00e9s d\u2019entre el 66.1\u2009% i el 70.2\u2009% i en el PEN, entre el 50.8\u2009% i el 56.5\u2009% (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021f<\/a>; Sousa et al., 2020<\/a>; Trabal et al., 2020a<\/a>), tots dos percentatges inferiors a les altres tipologies de rematades. Concretament, a l\u2019Ok Lliga, el 82.74\u2009% de les FDH s\u00f3n executades a la segona part (Trabal et al., 2020a<\/a>), i en les competicions internacionals, ho s\u00f3n el 74.9\u2009% de les FDH i el 54.1\u2009% dels PEN (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021f<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Una altra variable contextual influent sobre l\u2019efectivitat del porter \u00e9s l\u2019estat del marcador. Amb resultats adversos a partir de dos gols, l\u2019efectivitat en el transcurs del partit disminueix un 45\u2009% en comparaci\u00f3 amb l\u2019empat (Sousa et al., 2020<\/a>). La mateixa tend\u00e8ncia s\u2019observa en les FD i PEN, en les quals el percentatge disminueix fins a valors del 57.7\u2009% i 32.2\u2009%, respectivament (Trabal et al., 2020a<\/a>). En aquestes accions el porter es pot veure afectat per una p\u00e8rdua de concentraci\u00f3 i motivaci\u00f3 per la disminuci\u00f3 d\u2019opcions de guanyar el partit (Trabal, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La caracteritzaci\u00f3 t\u00e8cnica del porter en les FD permet identificar dues posicions inicials b\u00e0siques, que s\u00f3n el genoll a terra (49.1\u2009%) i la semipantalla (28.2\u2009%), amb una relaci\u00f3 directa amb les dues habilitats t\u00e8cniques m\u00e9s utilitzades, el pas de tanca (35.6\u2009%) i la pantalla (24.6\u2009%) (Trabal et al., 2019b<\/a>). L\u2019oposici\u00f3 porter-jugador en la FDH crea una influ\u00e8ncia rec\u00edproca entre els dos en la qual es condicionen m\u00fatuament. L\u2019acci\u00f3 m\u00e9s utilitzada davant dels llan\u00e7aments directes \u00e9s la pantalla, acci\u00f3 t\u00e8cnica que ha demostrat que \u00e9s la m\u00e9s efica\u00e7 davant d\u2019aquests tipus de llan\u00e7aments. D\u2019altra banda, davant dels dribblings<\/em>, ho \u00e9s el pas de tanca, una opci\u00f3 t\u00e8cnica basada en la comoditat del porter i no tant en l\u2019efectivitat (Trabal et al., 2019a<\/a>; Trabal et a., 2020b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i recomanacions per a futures investigacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, la majoria de les refer\u00e8ncies s\u00f3n de l\u2019any 2018 o posteriors, fet que indica que l\u2019estudi de les variables de partit en hoquei sobre patins hist\u00f2ricament ha tingut poca rellev\u00e0ncia, encara que \u00faltimament hagi despertat inter\u00e8s i hagi anat guanyant adeptes entre la comunitat cient\u00edfica esportiva. D\u2019altra banda, si b\u00e9 aquest fet limita comparacions hist\u00f2riques, assegura la vig\u00e8ncia de les an\u00e0lisis fetes, ja que tenen en compte els canvis de reglament i tend\u00e8ncies de joc utilitzades en l\u2019actualitat pels equips i jugadors. Nom\u00e9s s\u2019han incl\u00f2s articles en angl\u00e8s i espanyol, per la qual cosa la falta d\u2019articles potencialment rellevants en altres idiomes (i. e. portugu\u00e8s o itali\u00e0) pot ser una possible limitaci\u00f3 addicional. D\u2019altra banda, el fet que \u00e9s un esport minoritari a escala mundial, per\u00f2 de gran import\u00e0ncia en certs territoris d\u2019alguns pa\u00efsos, ocasiona que la gran majoria de treballs de recerca provinguin nom\u00e9s d\u2019aquestes zones geogr\u00e0fiques (p. ex. Espanya i Portugal). Seria interessant de cara a futures investigacions fer estudis amb mostres d\u2019altres lligues internacionals, aix\u00ed com tamb\u00e9 de diferents divisions esportives en un mateix pa\u00eds amb l\u2019objectiu de tenir un espectre de dades esportives m\u00e9s global. <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit metodol\u00f2gic, s\u2019ha observat que la majoria dels estudis analitzats han estat de car\u00e0cter descriptiu. Aix\u00f2 ens porta a nivells d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica m\u00e9s baixos que les revisions sistem\u00e0tiques que tenen en compte estudis cient\u00edfics d\u2019una altra naturalesa (i. e. assajos cl\u00ednics aleatoritzats). No obstant aix\u00f2, i atesa l\u2019escassetat d\u2019investigacions en l\u2019esport d\u2019hoquei sobre patins, presentar-les totes en un \u00fanic article que sintetitzi tota l\u2019evid\u00e8ncia fins ara \u00e9s de gran inter\u00e8s, ja que permet con\u00e8ixer dades fins ara poc conegudes i pot aportar nova informaci\u00f3 de les variables de partit en l\u2019esmentat esport col\u00b7lectiu. No obstant aix\u00f2, per a futurs estudis i seguint les recomanacions d\u2019autors com ara Gr\u00e9haigne et al. (2001)<\/a>, se suggereix la necessitat de prioritzar la realitzaci\u00f3 d\u2019estudis prospectius amb dissenys i metodologies d\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s complexos que permetin analitzar els factors que expliquen millor i de manera independent l\u2019\u00e8xit esportiu en l\u2019hoquei sobre patins. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dur a terme la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, els autors confirmen la influ\u00e8ncia de les variables contextuals i el grau d\u2019interacci\u00f3 de cada una d\u2019aquestes tant sobre el resultat del partit com en la competici\u00f3 en general. De la mateixa manera, es corrobora la gran rellev\u00e0ncia de les accions a pilota aturada en l\u2019hoquei sobre patins i el paper que representa la figura del porter en aquestes accions. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats de la present revisi\u00f3 s\u00f3n d\u2019inter\u00e8s general en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport, ja que permeten aportar noves dades referents a l\u2019an\u00e0lisi de partits en aquest esport col\u00b7lectiu, situaci\u00f3 in\u00e8dita fins ara. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, i de manera m\u00e9s particular, aquestes troballes poden proporcionar informaci\u00f3 valuosa als entrenadors i practicants d\u2019aquest esport en aspectes com les alineacions segons les necessitats de l\u2019equip en si, les caracter\u00edstiques de l\u2019oponent, el moment del partit o la localitzaci\u00f3. En aquest sentit, podrien ajudar tamb\u00e9 els membres de l\u2019equip t\u00e8cnic a dissenyar sessions d\u2019entrenament espec\u00edfiques basades en moments concrets de partit o tamb\u00e9 a simular diferents escenaris del partit on l\u2019avantatge o desavantatge de puntuaci\u00f3 sigui present. Aquestes situacions hipot\u00e8tiques podrien ser \u00fatils per analitzar i valorar les respostes individuals dels esportistes davant d\u2019aquestes situacions i aix\u00ed millorar el seu rendiment sota situacions de pressi\u00f3. Per aquesta ra\u00f3, seria aconsellable, aix\u00ed mateix, plantejar l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019alternatives psicol\u00f2giques que permetessin optimitzar el rendiment esportiu en els moments de pressi\u00f3 psicol\u00f2gica o incertesa esportiva inherents als esports de competici\u00f3.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball va ser revisar la literatura disponible sobre les variables contextuals i de joc en l\u2019esport de l\u2019hoquei sobre patins. Es van identificar els temes de recerca m\u00e9s comuns, se\u2019n van descriure les metodologies i es van sistematitzar les tend\u00e8ncies evolutives d\u2019aquesta \u00e0rea de recerca. Es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[5815,10024,5143,10192],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de joc<\/a>","an\u00e0lisi de rendiment<\/a>","hoquei sobre patins<\/a>","variables de joc<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de joc<\/span>","an\u00e0lisi de rendiment<\/span>","hoquei sobre patins<\/span>","variables de joc<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 desembre 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 desembre 2022 12:57","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023 15:56"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57251\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=57251"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57251\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":58585,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57251\/revisions\/58585\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=57251"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=57251"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=57251"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}