{"id":57244,"date":"2022-12-31T12:52:58","date_gmt":"2022-12-31T12:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=57244"},"modified":"2023-03-31T15:49:18","modified_gmt":"2023-03-31T15:49:18","slug":"analisi-de-lexpressio-corporal-en-el-grau-en-educacio-primaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-de-lexpressio-corporal-en-el-grau-en-educacio-primaria\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi de l’expressi\u00f3 corporal en el grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019expressi\u00f3 corporal \u00e9s un contingut consolidat dins de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a Espanya. No obstant aix\u00f2, hi ha una defici\u00e8ncia hist\u00f2rica en la formaci\u00f3 que les i els futurs docents reben respecte d\u2019aquesta. L\u2019harmonitzaci\u00f3 de titulacions establerta despr\u00e9s de la construcci\u00f3 de l\u2019Espai Europeu d\u2019Educaci\u00f3 Superior ha suposat una reducci\u00f3 de cr\u00e8dits en la formaci\u00f3 del grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, menci\u00f3 d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, respecte de l\u2019anterior diplomatura en Magisteri, especialitat Educaci\u00f3 F\u00edsica, fet que podria haver agreujat la situaci\u00f3 descrita anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha pret\u00e8s analitzar la situaci\u00f3 en la qual l\u2019expressi\u00f3 corporal ha quedat com a contingut formatiu en la titulaci\u00f3 de grau de les universitats espanyoles en l\u2019actualitat.<\/p>\n\n\n\n

Per a aix\u00f2 s\u2019han analitzat els plans d\u2019estudis dels 113 centres universitaris que en el curs 2021\/22 impartien la titulaci\u00f3 de grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, seleccionant les assignatures que incloguessin l\u2019expressi\u00f3 corporal entre els seus continguts.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats van mostrar una escassa formaci\u00f3 que, en alguns casos, \u00e9s inexistent i en d\u2019altres aglutina diverses mat\u00e8ries en una mateixa assignatura, de manera que van ser menys de la meitat els centres que plantejaven almenys una assignatura en exclusiva per a aquesta disciplina. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no quedava garantida una formaci\u00f3 de qualitat que fes front a les necessitats laborals de l\u2019alumnat diplomat en el seu futur com a docent, almenys pel que fa a l\u2019expressi\u00f3 corporal com a contingut d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u2019etapa educativa de prim\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019expressi\u00f3 corporal (EC) \u00e9s una disciplina considerada contingut en l\u2019assignatura d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF), com a bloc de continguts propi des de la implantaci\u00f3 de la Llei d\u2019ordenaci\u00f3 general del sistema educatiu (LOGSE, 1990<\/a>), tant en l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria com en secund\u00e0ria. En la Llei general d\u2019educaci\u00f3 (LGE, 1970<\/a>) anterior, ja figurava com a part de l\u2019expressi\u00f3 din\u00e0mica, juntament amb continguts musicals (Coter\u00f3n, 2007<\/a>). Per\u00f2 s\u00f3n nombrosos els autors que han registrat una escassa formaci\u00f3 entre mestres i professors sobre aquesta disciplina al llarg dels anys (Archilla i P\u00e9rez Brunicardi, 2012<\/a>; Cu\u00e9llar i Pestano, 2013<\/a>; Hern\u00e1ndez \u00c1lvarez, 1992<\/a>; Monfort Pa\u00f1ego i Iglesias Garc\u00eda, 2015<\/a>; Mont\u00e1vez, 2011<\/a>; S\u00e1nchez-S\u00e1nchez i L\u00f3pez-P\u00e9rez, 2019<\/a>; Villada, 2006<\/a>; Villard, 2014<\/a>). Aquesta situaci\u00f3, com apuntaven Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a>, es va veure agreujada amb la reforma duta a terme des de la implantaci\u00f3 de l\u2019Espai Europeu d\u2019Educaci\u00f3 Superior (EEES), que va substituir la titulaci\u00f3 de diplomat en Magisteri, especialitat EF, per la menci\u00f3 en EF dins dels estudis de grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, en la qual no s\u2019assoleix una formaci\u00f3 suficient en aquest bloc, la qual cosa posa en risc la qualitat de la doc\u00e8ncia en l\u2019assignatura d\u2019EF en aquesta etapa educativa. <\/p>\n\n\n\n

Per pal\u00b7liar aquesta afectaci\u00f3 a la qualitat, Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a> plantejaven accions dirigides a un aprofitament m\u00e9s gran dels cr\u00e8dits impartits en les mencions, redireccionant les guies docents cap a continguts m\u00e9s diversificats. Proposaven ampliar les intervencions cap a les tend\u00e8ncies actuals amb un disseny d\u2019assignatures m\u00e9s innovador, m\u00e9s coordinaci\u00f3 entre mat\u00e8ries per afavorir l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies transversals i evitar solapaments entre assignatures, ajustar la formaci\u00f3 a les necessitats del futur laboral, oferir escenaris d\u2019aprenentatge que complementin el que s\u2019ha apr\u00e8s en les titulacions, incrementar els mitjans i augmentar la coordinaci\u00f3 entre especialistes i docents en EF.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, Canales-Lacruz i Sanagustin (2019)<\/a> consideraven que l\u2019EF escolar, en l\u2019etapa d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria a Espanya, ha seguit un cam\u00ed cap a l\u2019\u201cesportivitzaci\u00f3\u201d, obviant altres blocs de continguts com l\u2019EC, la qual cosa repercuteix en el temps invertit per part del professorat en el bloc esmentat. Aquesta devaluaci\u00f3 de l\u2019EC en les pr\u00e0ctiques docents se sustentava en la prioritzaci\u00f3 d\u2019altres continguts i la falta de seguretat per dur-la a terme. Mont\u00e1vez (2011)<\/a> ja va detectar quelcom similar en definir el perfil dels i les mestres d\u2019EF a prim\u00e0ria i on plantejava, a partir dels comentaris del mateix professorat, que l\u2019EC \u00e9s un contingut nou i amb escassa tradici\u00f3 en l\u2019EF, a m\u00e9s de comptar amb una escassa c\u00e0rrega credit\u00edcia en els plans de formaci\u00f3 inicial. S\u2019apreciava una relaci\u00f3 inversament proporcional entre temps de servei i temps dedicat a l\u2019EC, i el professorat declarava que, en alguns casos, el contingut esmentat era inexistent en les seves classes, argumentant falta d\u2019experi\u00e8ncia en EC, no nom\u00e9s en la seva etapa universit\u00e0ria sin\u00f3 tamb\u00e9 en la formaci\u00f3 anterior (prim\u00e0ria i secund\u00e0ria), la qual cosa provocava una pres\u00e8ncia n\u00edmia en la seva tasca docent.<\/p>\n\n\n\n

La formaci\u00f3 inicial<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La manca formativa de docents es deixa entreveure en el que van plantejar S\u00e1nchez-S\u00e1nchez i L\u00f3pez-P\u00e9rez (2019)<\/a>, quan van analitzar la formaci\u00f3 impartida en EC a les universitats p\u00fabliques espanyoles que oferien el grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria. Van fer una an\u00e0lisi descriptiva de 24 guies docents en les quals s\u2019observava una predisposici\u00f3 a la qualitat d\u2019optativa de l\u2019EC en la formaci\u00f3 dels futurs mestres de prim\u00e0ria. Destacaven l\u2019escassa pres\u00e8ncia de t\u00e8cniques espec\u00edfiques de l\u2019EC, per\u00f2 s\u00ed unida a altres disciplines com la dansa o el teatre, fins i tot a \u201ct\u00e8cniques expressives\u201d sense concretar en les guies docents. Un estudi previ elaborat pels autors esmentats assenyalava la import\u00e0ncia d\u2019incloure en l\u2019\u00e0mbit educatiu disciplines que afavorissin el desenvolupament de la creativitat i la lliure expressi\u00f3 mitjan\u00e7ant el moviment, fent al\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019EC (S\u00e1nchez-S\u00e1nchez i L\u00f3pez-P\u00e9rez, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Lafuente i Hortig\u00fcela (2021)<\/a> van observar en l\u2019alumnat que cursa el grau d\u2019Educaci\u00f3  Prim\u00e0ria amb menci\u00f3 en EF un canvi de perspectiva respecte a l\u2019EC, abans i despr\u00e9s de cursar l\u2019assignatura. L\u2019estudi qualitatiu desenvolupat presentava la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat amb refer\u00e8ncia a l\u2019EC pr\u00e8via al seu pas per l\u2019assignatura, que trobava aquest contingut dif\u00edcil o molt allunyat del concepte d\u2019EF habitual i destacava l\u2019escassa formaci\u00f3 del professorat d\u2019EF en aquesta disciplina. Durant l\u2019assignatura van comen\u00e7ar a valorar aspectes de l\u2019EC, com la necessitat de fer una progressi\u00f3 quant a la desinhibici\u00f3 o la facilitat per impartir EC sense un material excessivament espec\u00edfic.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019haver cursat l\u2019assignatura i la viv\u00e8ncia que comporta per a l\u2019alumnat, percebien el contingut com a f\u00e0cil d\u2019impartir i mostraven voluntat de dur-lo a terme en la seva futura tasca docent. Van manifestar la necessitat d\u2019augmentar la c\u00e0rrega credit\u00edcia d\u2019EC en la formaci\u00f3 dels futurs mestres d\u2019EF. A m\u00e9s, destacaven els beneficis pel que fa a les relacions socials, treball d\u2019emocions, autoconeixement i el desenvolupament de la creativitat (Lafuente i Hortig\u00fcela, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Normativa i legislaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El pla d\u2019estudis, corresponent al Reial decret 1440\/1991, de 30 d\u2019agost, pel qual s\u2019establia el t\u00edtol universitari oficial de mestre, en les seves diverses especialitats i les directrius generals pr\u00f2pies dels plans d\u2019estudis conduents a la seva obtenci\u00f3, va ser la refer\u00e8ncia clau per a l\u2019aparici\u00f3 de les diferents especialitats dins del perfil professional de mestre, i establia l\u2019especialitat en Educaci\u00f3 Infantil, Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, Llengua Estrangera, EF, Educaci\u00f3 Musical, Educaci\u00f3 Especial i Audici\u00f3 i Llenguatge, totes elles amb consideraci\u00f3 de diplomatura universit\u00e0ria. En el cas concret de l\u2019especialitat en EF, des de l\u2019\u00e0rea de coneixement de la did\u00e0ctica de l\u2019EC, es plantejaven com a mat\u00e8ries troncals vinculades a l\u2019aprenentatge i el desenvolupament motor i a les habilitats perceptivomotrius, de la mateixa manera que en les especialitats d\u2019Educaci\u00f3 Infantil i Prim\u00e0ria es plantejava com a mat\u00e8ria vinculada a la Psicomotricitat. No hi ha una menci\u00f3 expl\u00edcita en la normativa a l\u2019EC com a contingut d\u2019EF. Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a> consideraven que la seva abs\u00e8ncia no s\u2019adequava a les necessitats de formaci\u00f3 ni al que establia el curr\u00edculum d\u2019aquesta etapa educativa. S\u00e1nchez-S\u00e1nchez (2012)<\/a> argumentava que la principal ra\u00f3 de l\u2019abs\u00e8ncia de l\u2019EC a les aules de prim\u00e0ria es devia a la falta de formaci\u00f3 del o de la docent en EF, formats en aquells anys encara per l\u2019especialitat. No obstant aix\u00f2, de l\u2019an\u00e0lisi feta per Villada (2006)<\/a> a les universitats espanyoles que impartien l\u2019especialitat d\u2019EF, es podia observar que en 36 dels 43 plans d\u2019estudis analitzats s\u2019oferia almenys una assignatura vinculada amb aquesta disciplina, encara que en cinc fos de car\u00e0cter optativa. <\/p>\n\n\n\n

Amb motiu del proc\u00e9s d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 de les titulacions universit\u00e0ries a Europa, d\u2019acord amb l\u2019EEES, l\u2019Ag\u00e8ncia Nacional d\u2019Avaluaci\u00f3 de la Qualitat i l\u2019Acreditaci\u00f3 (ANECA) va elaborar una s\u00e8rie de llibres blancs amb orientacions sobre com haurien de ser els plans d\u2019estudis de les noves titulacions de grau. En el cas de la titulaci\u00f3 en Magisteri (ANECA, 2005<\/a>), s\u2019indicaven les compet\u00e8ncies referides al contingut d\u2019EC en la titulaci\u00f3 de Magisteri d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria. Es van concretar compet\u00e8ncies docents espec\u00edfiques per als coneixements disciplinaris (saber), com ara \u201ccon\u00e8ixer i dominar els fonaments de l\u2019expressi\u00f3 corporal i la comunicaci\u00f3 no verbal\u201d (p. 110). De la mateixa manera, per a les compet\u00e8ncies professionals (saber fer), \u201cutilitzar els fonaments de l\u2019expressi\u00f3 corporal, la iniciaci\u00f3 esportiva, el desenvolupament de les capacitats f\u00edsiques i els diferents tipus de jocs motors a l\u2019escola\u201d (p. 112). L\u2019EC tamb\u00e9 figurava entre les compet\u00e8ncies a desenvolupar des de l\u2019especialitat de Llengua Estrangera, com a compet\u00e8ncia professional (saber fer) i com a compet\u00e8ncia docent espec\u00edfica del perfil de Llengua Estrangera. Tot i aix\u00ed, l\u2019actual Ordre ECI\/385\/2007, que estableix els requisits de la titulaci\u00f3, planteja unes compet\u00e8ncies gen\u00e8riques per al m\u00f2dul d\u2019EF, en les quals fa refer\u00e8ncia a la necessitat de desenvolupar els continguts del curr\u00edculum escolar de la mat\u00e8ria. <\/p>\n\n\n\n

Ens plantegem, per tant, analitzar de quina manera l\u2019EC ha mantingut la seva pres\u00e8ncia en els plans d\u2019estudis conduents a la vigent menci\u00f3 d\u2019EF en el grau d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria a les universitats espanyoles.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Mostra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

S\u2019han analitzat tots els t\u00edtols de grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria (o Magisteri en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria) que s\u2019imparteixen a Espanya, incloent-hi centres p\u00fablics i privats, considerant com a unitat mostral cada centre que impartia la titulaci\u00f3 esmentada. Es van establir com a centres diferents els que, tot i pert\u00e0nyer a la mateixa universitat, presentaven un pla d\u2019estudis espec\u00edfic (propi o adaptat) i\/o guies docents diferenciades, ja fossin diferents facultats, seus (adaptaci\u00f3 geogr\u00e0fica) o centres adscrits, incloent-hi si tenien una modalitat no presencial diferenciada. Es van desestimar els plans extingits o els que encara no s\u2019havien iniciat. La mostra utilitzada inclo\u00efa tot l\u2019univers mostral del territori espanyol.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van identificar, a trav\u00e9s del Registre d\u2019Universitats, Centres i T\u00edtols (RUCT), totes les universitats que, en el curs acad\u00e8mic 2021\/22, havien ofert estudis de grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, acarant les dades a trav\u00e9s de la p\u00e0gina web del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (font: Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, data de consulta 21\/02\/2022), seleccionant les universitats que tenien un pla d\u2019estudis vigent en la data de consulta. <\/p>\n\n\n\n

Dins de cada universitat, es van identificar els centres que impartien la titulaci\u00f3, diferents facultats, seus d\u2019una mateixa facultat o centres adscrits. En cas que coexistissin dos plans d\u2019estudis en un mateix centre, es va optar per identificar el que tingu\u00e9s vigent la part m\u00e9s gran. <\/p>\n\n\n\n

Les dades es van obtenir de les p\u00e0gines web oficials de cada facultat, escola o centre d\u2019estudis, recopilant els plans d\u2019estudis, dels quals es van obtenir les guies d\u2019aprenentatge de les assignatures que podien incloure continguts d\u2019EC i si oferien o no la menci\u00f3 d\u2019EF. <\/p>\n\n\n\n

De cada una de les unitats mostrals (centres) es van prendre en consideraci\u00f3 els aspectes relatius a la comunitat aut\u00f2noma on s\u2019imparteix, la titularitat del centre, l\u2019oferta de menci\u00f3 en EF, i l\u2019assignatura m\u00e9s vinculada amb els continguts d\u2019EC. Dins de cada assignatura seleccionada es va identificar el nom, el car\u00e0cter obligatori o optatiu, el curs en qu\u00e8 s\u2019imparteix i el professorat responsable. <\/p>\n\n\n\n

Per seleccionar les assignatures es van analitzar inicialment les pertanyents a la menci\u00f3 en EF; en cas que no es localitz\u00e9s cap assignatura entre els continguts de la qual figuressin els propis de l\u2019EC, es van analitzar totes les del pla d\u2019estudis que feien refer\u00e8ncia a: \u201cEF\u201d, \u201cmoviment\u201d, \u201ccorporal\u201d, \u201cexpressi\u00f3\u201d, \u201critme\u201d o termes an\u00e0legs.<\/p>\n\n\n\n

La nomenclatura en les assignatures seleccionades va resultar molt heterog\u00e8nia, la qual cosa, en ocasions, respondria a la prefer\u00e8ncia entre termes sin\u00f2nims (nomenclatura equivalent), amb termes an\u00e0legs a EC, denominacions an\u00e0logues als blocs de continguts que la normativa educativa planteja a prim\u00e0ria, com ara \u201cEl cos: expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3\u201d (LOGSE) o \u201cActivitats f\u00edsiques artisticoexpressives\u201d (LOE). Per\u00f2, en d\u2019altres, aglutinaria en el seu t\u00edtol els diferents continguts i mat\u00e8ries que abord\u00e9s l\u2019assignatura en q\u00fcesti\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Es van establir 4 agrupacions diferenciades en funci\u00f3 de si en el t\u00edtol es fa al\u00b7lusi\u00f3 exclusiva a l\u2019EC, activitats fisicoexpressives (AFE) o equivalent (podien incloure termes com ara \u201cmoviment\u201d o \u201ccomunicaci\u00f3\u201d); si era una assignatura espec\u00edfica d\u2019EC que abordava de manera simult\u00e0nia continguts vinculats amb el desenvolupament motor (educaci\u00f3 f\u00edsica de base o psicomotricitat); si era una assignatura espec\u00edfica que abordava una altra de les manifestacions de la motricitat, com ara el joc o les arts esc\u00e8niques (AE), no com a t\u00e8cnica de treball dins de l\u2019EC, sin\u00f3 com una mat\u00e8ria aut\u00f2noma; i per \u00faltim, les assignatures de car\u00e0cter m\u00e9s gen\u00e8ric, que aglutinarien tres o m\u00e9s mat\u00e8ries i en les quals l\u2019EC \u00e9s plantejada com un tema puntual o un contingut de manera m\u00e9s superficial. En cas de dubte sobre la nomenclatura d\u2019una assignatura, es va analitzar en profunditat la guia docent per inferir el plantejament i la finalitat d\u2019aquesta.<\/p>\n\n\n\n

Les categories establertes per agrupar les assignatures van ser les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

  1. Exclusivament EC (AFE o equivalent).<\/li>
  2. Espec\u00edfica d\u2019EC, vinculada al desenvolupament motor.<\/li>
  3. Espec\u00edfica d\u2019EC, vinculada a altres manifestacions de la motricitat.<\/li>
  4. Assignatures gen\u00e8riques de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019EF (no exclusives ni espec\u00edfiques d\u2019EC).<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Per categoritzar les assignatures en funci\u00f3 de la seva nomenclatura es va fer una an\u00e0lisi qualitativa amb el programa inform\u00e0tic QSR Nvivo (v.10), tant del mateix t\u00edtol com dels continguts presents en cada guia d\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n

    Totes les dades van ser recopilades i importades al programa inform\u00e0tic SPSS (V. 26) per a la posterior an\u00e0lisi quantitativa i descriptiva dels valors obtinguts, atenent fonamentalment els valors de pres\u00e8ncia i freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

    S\u2019ha fet una an\u00e0lisi per blocs d\u2019assignatures relacionades per la seva distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica, la titularitat del centre, pres\u00e8ncia de menci\u00f3 en EF, car\u00e0cter de l\u2019assignatura i curs d\u2019impartici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Pres\u00e8ncia i distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Durant el curs acad\u00e8mic 2021\/22, el grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria s\u2019ha impartit en 67 universitats espanyoles, i s\u2019ha ofert com a titulaci\u00f3 en 113 centres i amb pres\u00e8ncia en totes les comunitats aut\u00f2nomes (CA) i ciutats aut\u00f2nomes, amb la distribuci\u00f3 presentada a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, distribuci\u00f3 per comunitats aut\u00f2nomes i titularitat.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Madrid \u00e9s la comunitat on m\u00e9s centres van oferir la titulaci\u00f3 i tamb\u00e9 \u00e9s la que comptava amb m\u00e9s centres privats. Andalusia era la segona en l\u2019oferta de centres, mentre que Castella i Lle\u00f3 va ser la tercera en total, per\u00f2 la primera en centres p\u00fablics. El 54\u2009% dels centres que impartien el grau s\u00f3n de titularitat p\u00fablica, davant el 46\u2009% de centres privats.<\/p>\n\n\n\n

    La menci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La majoria dels centres van oferir la menci\u00f3 en EF (Taula 1), en un percentatge que resulta similar entre els centres de titularitat p\u00fablica i els centres privats. L\u2019oferta d\u2019aquesta menci\u00f3 era present en totes les CA, ja fos en centres p\u00fablics (menys Cant\u00e0bria) o privats (menys Castella-la Manxa, Gal\u00edcia i les ciutats aut\u00f2nomes de Ceuta i Melilla). Les comunitats d\u2019Andalusia i Madrid disposen del nombre m\u00e9s gran de centres que impartien la titulaci\u00f3 amb menci\u00f3 en EF \u2014Madrid repeteix com la comunitat amb m\u00e9s oferta privada\u2014, mentre que Andalusia presentava l\u2019oferta p\u00fablica m\u00e9s elevada.<\/p>\n\n\n\n

    Pres\u00e8ncia de continguts d\u2019EC en el grau i nomenclatura <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi dels diferents plans d\u2019estudis i la revisi\u00f3 de les assignatures ofertes, en 105 dels centres analitzats es va poder localitzar almenys una assignatura en la guia docent de la qual s\u2019identifiqu\u00e9s l\u2019EC com a contingut a desenvolupar. Mentre que en vuit dels centres no es va poder trobar cap assignatura que inclogu\u00e9s aquesta disciplina entre els seus continguts (quatre p\u00fablics i quatre de privats); es donava la situaci\u00f3 que en tres d\u2019aquests centres s\u00ed que s\u2019oferia la menci\u00f3 en EF (un de p\u00fablic i tres de privats).<\/p>\n\n\n\n

    A la taula 2 podem observar que 76 centres (72.4\u2009%) tenien una assignatura dedicada a l\u2019EC (v. gr. \u201cExpressi\u00f3 corporal\u201d), que era exclusiva per a 40 assignatures (52.6\u2009%). Mentre que, en les 36 assignatures restants (47.4\u2009%), els seus continguts estaven vinculats a una altra disciplina (v. gr. \u201cImatge, percepci\u00f3, expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3 corporal\u201d). En la resta de centres (29) s\u2019abordava l\u2019EC com un bloc de continguts d\u2019una assignatura m\u00e9s gen\u00e8rica que inclo\u00efa tres o m\u00e9s disciplines relacionades amb l\u2019EF (v. gr. \u201cEducaci\u00f3 F\u00edsica i la seva did\u00e0ctica\u201d). <\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques de les assignatures per nomenclatura.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Atenent les caracter\u00edstiques de cada assignatura, trobem que la majoria de les assignatures eren optatives (80\u2009%) encara que generalment obligat\u00f2ries per obtenir la menci\u00f3, i entre aquestes predominaven les exclusives d\u2019EC (46.4\u2009%), mentre que entre les obligat\u00f2ries (20%) predominaven clarament les assignatures gen\u00e8riques (85.7\u2009%), a excepci\u00f3 de les universitats de Lleida i Vic (assignatures espec\u00edfiques) i de la Universitat de Navarra (exclusiva). <\/p>\n\n\n\n

    Encara que la majoria de centres oferien la menci\u00f3 en EF, menys de la meitat van presentar una assignatura exclusiva d\u2019EC (42.9\u2009%), ja que gaireb\u00e9 una quarta part optava per incloure-la com a part d\u2019una assignatura gen\u00e8rica (23.1\u2009%). En dos centres concrets s\u00ed que es presentaven continguts d\u2019EC en una assignatura espec\u00edfica, per\u00f2 vinculada a una altra menci\u00f3 (Llengua Estrangera a la Universitat de l\u2019Atl\u00e0ntic Mitj\u00e0 i M\u00fasica a la Universitat d\u2019Alacant). <\/p>\n\n\n\n

    En els centres que no oferien la menci\u00f3 en EF, la majoria (57.1\u2009%) inclo\u00efen els continguts d\u2019EC dins d\u2019una assignatura gen\u00e8rica, i cal destacar que l\u2019Escola d\u2019Educaci\u00f3 i Turisme d\u2019\u00c0vila (USAL) va ser l\u2019\u00fanic centre sense menci\u00f3 en EF que ofer\u00eds una assignatura exclusiva d\u2019EC, mentre que la Universitat Internacional de Val\u00e8ncia presentava una assignatura espec\u00edfica juntament amb continguts musicals dins de la menci\u00f3 en M\u00fasica.<\/p>\n\n\n\n

    Quant al curs, la majoria d\u2019assignatures eren impartides a 4t curs (55.2\u2009%). En els dos primers cursos la majoria d\u2019assignatures ofertes eren de tipus gen\u00e8ric (78.6\u2009%), mentre que a 3r hi havia un clar predomini de les assignatures exclusives (48.5\u2009%). A 4t curs continuaven predominant les assignatures exclusives, encara que d\u2019una manera menys not\u00f2ria (37.9\u2009%).<\/p>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Les dades relatives al nombre de centres que imparteixen la titulaci\u00f3 (113), aix\u00ed com la menci\u00f3 en EF (94) se situen en l\u00ednia amb la tend\u00e8ncia ascendent reflectida a l\u2019aportaci\u00f3 de Villada (2006)<\/a>, que va identificar 56 centres en els quals s\u2019oferia la titulaci\u00f3 de Magisteri, en 43 dels quals s\u2019impartia l\u2019espec\u00edfica d\u2019EF (ja present en totes les CA excepte Navarra). Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a> van recollir la pres\u00e8ncia espec\u00edfica de 47 plans d\u2019estudis diferents per a la diplomatura de Magisteri, especialitat EF (quatre m\u00e9s que Villada, 2006), i S\u00e1nchez-S\u00e1nchez i L\u00f3pez-P\u00e9rez (2019)<\/a>, que van analitzar les universitats p\u00fabliques en les quals s\u2019impartia el grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, en qu\u00e8 van trobar 79 registres. Podem constatar, per tant, un clar increment en el nombre de centres que ofereixen la titulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019assignatures que desenvolupessin els continguts d\u2019EC a tres dels centres que s\u00ed que impartien la menci\u00f3 en EF podria semblar una disminuci\u00f3 respecte de les dades de Villada (2006)<\/a>, que va registrar set centres en els quals no s\u2019impartia Expressi\u00f3 Corporal (nom de l\u2019assignatura), o els de Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a>, amb set registres m\u00e9s de centres en els quals no s\u2019impartia cap assignatura relacionada amb el llenguatge del cos, EC, balls tradicionals, dansa, teatre, mim, dramatitzaci\u00f3 o ritme (una nomenclatura m\u00e9s \u00e0mplia). Totes dues investigacions eren sobre la diplomatura en Magisteri, especialitat d\u2019EF. No obstant aix\u00f2, en la menci\u00f3 en EF dins de la titulaci\u00f3 del grau en Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, es presenten assignatures gen\u00e8riques, que pretenen donar una introducci\u00f3 m\u00ednima sobre qualsevol de les disciplines que pogu\u00e9s incloure la titulaci\u00f3, com ja va registrar Villada (2006)<\/a> en relaci\u00f3 amb la did\u00e0ctica de l\u2019EF, present en totes les especialitats de Magisteri. En aquests casos hem observat que els continguts (i, per extensi\u00f3, la dedicaci\u00f3 a aquests) sobre EC presents en aquest tipus d\u2019assignatures, quan n\u2019hi ha, s\u00f3n molt superficials (un tema o apartat), la qual cosa resulta incompatible amb una m\u00ednima formaci\u00f3 espec\u00edfica. Tamb\u00e9 s\u2019ha constatat la pres\u00e8ncia d\u2019aquest contingut en dues assignatures vinculades a altres mencions (Llengua Estrangera o M\u00fasica), diferents de la menci\u00f3 en EF, d\u2019acord amb el desenvolupament de la compet\u00e8ncia motriu que van postular Ca\u00f1abate et al. (2018)<\/a>. Tenint en compte aquestes consideracions, hem d\u2019afirmar que, respecte a l\u2019anterior especialitat en EF, en la menci\u00f3 en EF actual s\u2019incrementa notablement el nombre de centres (26) que no ofereixen assignatures exclusives o espec\u00edfiques d\u2019EC vinculades a aquesta menci\u00f3, i s\u2019opta potser per prioritzar l\u2019esportivitzaci\u00f3 en l\u2019oferta formativa (Canales-Lacruz i Sanagustin, 2019<\/a>), per la qual cosa la formaci\u00f3 concreta sobre aquesta disciplina de l\u2019alumnat diplomat d\u2019aquests centres resultaria deficient.<\/p>\n\n\n\n

    Amb relaci\u00f3 a la pres\u00e8ncia en una mateixa assignatura de continguts propis de l\u2019EC juntament amb els d\u2019alguna altra disciplina (assignatures espec\u00edfiques), Villada (2006)<\/a> ja apuntava una possible justificaci\u00f3 a poder combinar mat\u00e8ries quan afirmava que \u201csembla que s\u2019ent\u00e9n que dins de les habilitats perceptives motrius s\u2019integren els continguts expressius, i d\u2019aquesta manera es justifica que la percepci\u00f3 del cos, aix\u00ed com la percepci\u00f3 espacial i temporal, s\u00f3n elements claus en el desenvolupament expressiu\u201d (p. 386), en clara refer\u00e8ncia a mat\u00e8ries com la Psicomotricitat o el Desenvolupament Motor. Potser per aquest mateix motiu l\u2019articulaci\u00f3 del Reial decret 1440\/1991, que regulava la titulaci\u00f3 de mestre i les seves especialitats, inclo\u00efa entre les assignatures a desenvolupar des de l\u2019\u00e0rea de coneixement \u201cDid\u00e0ctica de l\u2019expressi\u00f3 corporal\u201d mat\u00e8ries com el desenvolupament psicomotor (especialitat Educaci\u00f3 Infantil) o aprenentatge i desenvolupament motor (especialitat EF). D\u2019altra banda, ja vam veure com Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a> inclo\u00efen entre les assignatures afins a l\u2019EC les manifestacions art\u00edstiques vinculades amb la dansa, la dramatitzaci\u00f3 o el ritme, argument que t\u00e9 el suport de Castillo-Viera et al. (2021)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

    Per la seva banda, el llibre blanc de la titulaci\u00f3 en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport (ANECA, 2006<\/a>) considerava l\u2019EC una de les manifestacions de la motricitat, entre les quals tamb\u00e9 inclo\u00efa els jocs. Trobem, per tant, justificaci\u00f3, atenent les mateixes recomanacions de Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a>, en l\u2019aglutinaci\u00f3 de dues mat\u00e8ries que poguessin ser considerades afins en una mateixa assignatura, malgrat que redundi en una capacitat inferior per desenvolupar els continguts propis de l\u2019EC. <\/p>\n\n\n\n

    La majoria d\u2019assignatures considerades exclusives o espec\u00edfiques d\u2019EC tenen un car\u00e0cter optatiu (no aix\u00ed les gen\u00e8riques), aspecte ja descrit per Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a> quan refereixen que \u201cen molts plans d\u2019estudis, no hi ha mat\u00e8ries obligat\u00f2ries sobre Expressi\u00f3 Corporal\u201d (2013, p. 125), ratificat per S\u00e1nchez-S\u00e1nchez i L\u00f3pez-P\u00e9rez (2019)<\/a>, encara que Villada (2006)<\/a> redu\u00eds aquesta condici\u00f3 a cinc de les assignatures ofertes. Tot i aix\u00ed, per obtenir la menci\u00f3 en EF \u00e9s necessari cursar aquestes assignatures, per la qual cosa, fins i tot sense ser-ho formalment, es podrien considerar obligat\u00f2ries per a aquesta menci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Tanquem aquesta discussi\u00f3 reprenent l\u2019afirmaci\u00f3 de Cu\u00e9llar i Pestano (2013)<\/a> quan vaticinaven que:<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019oferta de l\u2019assignatura Expressi\u00f3 Corporal per als mestres especialistes en Educaci\u00f3 F\u00edsica no va ser adequada al paper que tenia aquesta en el curr\u00edculum educatiu i la necessitat de formaci\u00f3 dels titulats. No obstant aix\u00f2, la implantaci\u00f3 de l\u2019actual reforma i desaparici\u00f3 de les especialitats ens fa plantejar-nos un futur encara m\u00e9s incert, mentre ens preguntem si aquests canvis suposaran un deteriorament m\u00e9s gran de la professi\u00f3 i, per tant, de la qualitat de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a les escoles. (2013, p. 126)  <\/p>\n\n\n\n

    Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Considerem com a principals conclusions d\u2019aquest treball les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n