{"id":57236,"date":"2022-12-31T12:47:00","date_gmt":"2022-12-31T12:47:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/epidemiologia-y-factores-de-riesgo-en-chicas-jovenes-deportistas-baloncesto-futbol-y-voleibol\/"},"modified":"2023-03-31T15:45:18","modified_gmt":"2023-03-31T15:45:18","slug":"epidemiologia-i-factors-de-risc-en-noies-joves-esportistes-basquet-futbol-i-voleibol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/epidemiologia-i-factors-de-risc-en-noies-joves-esportistes-basquet-futbol-i-voleibol\/","title":{"rendered":"Epidemiologia i factors de risc en noies joves esportistes: b\u00e0squet, futbol i voleibol"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els objectius de l\u2019estudi van ser determinar el perfil epidemiol\u00f2gic de joves esportistes de categoria femenina de Catalunya (Espanya) practicants d\u2019esports d\u2019equip i analitzar els factors de risc sobre aquestes lesions. Un total d\u20191,235 adolescents (15 \u00b1 2.4 anys) pertanyents a 168 equips de 17 clubs (n<\/em> = 8 de b\u00e0squet, n<\/em> = 3 de futbol, i n<\/em> = 6 de voleibol) van participar en l\u2019estudi. Es va establir un disseny de car\u00e0cter descriptiu i retrospectiu, i es van analitzar el percentatge i la taxa d\u2019incid\u00e8ncia de lesions, el tipus de lesi\u00f3, la zona del cos, el diagn\u00f2stic, la severitat, el mecanisme i la situaci\u00f3 en la qual aquesta es va produir. Es va aplicar un model de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria p<\/em> < .05) per con\u00e8ixer associacions entre factors, esports i lesions. Els resultats van indicar un percentatge m\u00e9s elevat de jugadores lesionades en b\u00e0squet i futbol, amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia de lesions agudes, en els membres inferiors, de llarga durada, en abs\u00e8ncia de contacte i en situaci\u00f3 d\u2019entrenament. El voleibol va ser l\u2019esport amb menys probabilitats de lesi\u00f3, encara que aquestes augmenten si no es practica un segon esport. Aquestes troballes serveixen per establir estrat\u00e8gies que adaptin l\u2019entorn esportiu al desenvolupament i les caracter\u00edstiques de les joves esportistes, que n\u2019afavoreixin l\u2019adher\u00e8ncia i assegurin la salut de les participants.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les lesions esportives s\u00f3n un greu problema de salut p\u00fablica (Finch i Cassell, 2006<\/a>) que genera elevats costos m\u00e8dics (Sethi et al., 2008<\/a>), rellevants implicacions psicosocials (Haraldsdottir i Watson, 2021<\/a>), i que a m\u00e9s pot arribar a ser un condicionant molt important per a l\u2019adhesi\u00f3 futura a la pr\u00e0ctica d\u2019esport i exercici f\u00edsic per part de la ciutadania. Aquest contratemps no afecta \u00fanicament esportistes en edat adulta, sin\u00f3 que es constata un problema de lesions esportives creixent en joves. Als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica (EUA) s\u2019ha estimat que dels 7.2 milions de joves que participen anualment en competicions esportives de menors de 18 anys, aproximadament 2 milions es lesionen cada temporada, la qual cosa genera 500,000 visites al servei m\u00e8dic i 30,000 hospitalitzacions anuals (Patel et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi de les difer\u00e8ncies f\u00edsiques i fisiol\u00f2giques entre l\u2019esportista adult i jove \u00e9s d\u2019especial inter\u00e8s per entendre la producci\u00f3 de lesions esportives en edats prematures. Aquestes difer\u00e8ncies poden fer que els esportistes en edats infantojuvenils esdevinguin m\u00e9s vulnerables a problemes de salut relacionats amb les exig\u00e8ncies de l\u2019esport. L\u2019esportista jove presenta cart\u00edlags de creixement m\u00e9s desprotegits davant de l\u2019estr\u00e8s mec\u00e0nic (Adirim i Cheng, 2003<\/a>) i utilitza moltes vegades elements de protecci\u00f3 inadequats per a la seva talla que col\u00b7laboren a aquesta desprotecci\u00f3. L\u2019estr\u00e8s mec\u00e0nic de tipus compressiu presenta un inter\u00e8s particular, en el qual, assumint la llei d\u2019Hueter-Wolkman, una c\u00e0rrega compressiva moderada afavorir\u00e0 el creixement i, d\u2019altra banda, les c\u00e0rregues excessives poden lesionar aquesta estructura i retardar o aturar el creixement (Shapiro i Forriol, 2005<\/a>). Diversos especialistes han assenyalat en el passat elements com el pic de creixement (que s\u2019associa amb un risc m\u00e9s elevat de lesi\u00f3 per m\u00e9s rigidesa musculotendinosa i menys resist\u00e8ncia de la unitat funcional fisial), la maduraci\u00f3 biol\u00f2gica, les mesures corporals, la qualitat de l\u2019entrenament, un treball de pretemporada inadequat, un baix nivell de condici\u00f3 f\u00edsica, un baix nivell de resist\u00e8ncia cardiorespirat\u00f2ria, un baix nivell de for\u00e7a muscular (Faigenbaum i Myer, 2010<\/a>), o un mal equilibri com a factors de risc intr\u00ednsecs i extr\u00ednsecs de lesions en infants i adolescents (Caine et al., 2008<\/a>; Costa i Silva et al., 2022<\/a>; Theisen et al., 2014<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019individu jove t\u00e9 una \u00e0rea de superf\u00edcie corporal m\u00e9s gran respecte a la seva proporci\u00f3 de massa total, la qual cosa provoca potencialment una p\u00e8rdua m\u00e9s gran d\u2019escalfor i fluids i incrementa, per tant, el risc de deshidrataci\u00f3 i de lesi\u00f3 muscular.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019entre aquests factors de risc, els associats al g\u00e8nere tenen una rellev\u00e0ncia especial en l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3. De manera general, els homes s\u00f3n m\u00e9s propensos a experimentar lesions traum\u00e0tiques, mentre que les dones pateixen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia lesions que requeriran cirurgia reparadora (Ukogu et al., 2017<\/a>). Ha estat posat en relleu mitjan\u00e7ant estudis longitudinals que, durant les etapes de desenvolupament, les joves esportistes mostren m\u00e9s taxes de lesi\u00f3 de sobre\u00fas o mecanisme repetitiu (Schroeder et al., 2015<\/a>). La dona esportista mostra de manera general m\u00e9s lesions al maluc, la part inferior de la cama i a l\u2019espatlla que els esportistes de g\u00e8nere mascul\u00ed, si b\u00e9 aquestes dades s\u00f3n molt dependents de la disciplina esportiva que practica (Ristolainen et al., 2009<\/a>). A m\u00e9s, la influ\u00e8ncia de les hormones, el control neuromuscular, la biomec\u00e0nica, l\u2019anatomia i les difer\u00e8ncies socials en la participaci\u00f3 esportiva s\u00f3n algunes variables relacionades amb el g\u00e8nere que mostren una associaci\u00f3 m\u00e9s gran amb l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 esportiva en atletes de g\u00e8nere femen\u00ed (Lin et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, el paper de l\u2019especialitzaci\u00f3 esportiva preco\u00e7 i la seva influ\u00e8ncia en l\u2019aparici\u00f3 de lesions esportives \u00e9s un altre assumpte \u00e0mpliament debatut en la literatura cient\u00edfica els \u00faltims anys. Aix\u00ed, els joves que entrenen en una \u00fanica modalitat m\u00e9s hores a la setmana que la seva edat (un\/a noi\/a de deu anys que entrena 11 hores a la setmana, per exemple), o aquells que dediquen el doble d\u2019hores a una \u00fanica modalitat que a la pr\u00e0ctica del joc lliure, tenen probabilitats significativament superiors de lesionar-se (Jayanthi et al., 2020<\/a>). En aquest sentit s\u2019ha pogut comprovar com l\u2019especialitzaci\u00f3 en un sol esport augmenta el risc relatiu d\u2019incid\u00e8ncia de s\u00edndrome patel\u00b7lofemoral 1.5 vegades i diagn\u00f2stics com la s\u00edndrome de Sinding-Larsen-Johansson, la tendinopatia rotular i la malaltia d\u2019Osgood-Schlatter mostren un risc relatiu quatre vegades m\u00e9s gran en els esportistes que practiquen un sol esport en comparaci\u00f3 amb els que fan una activitat multiesportiva (Hall et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aprofundint en els esports d\u2019equip, s\u2019observa una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s gran de lesions de genoll (73.9%), disfunci\u00f3 femororotular (31.3%), malaltia d\u2019Osgood-Schlatter (10.4%), tendinosi patel\u00b7lar i s\u00edndrome de Sinding-Larsen-Johansson (9%) en joves esportistes d\u2019EUA que practicaven b\u00e0squet, voleibol i futbol al llarg de tres temporades (Barber Foss et al., 2014<\/a>). Es mostren resultats similars (35% de lesions de genoll i 21% a la zona lumbar) en jugadores finlandeses de b\u00e0squet i hoquei pista d\u2019entre 12 i 20 anys, igualment mesurats durant tres temporades. A m\u00e9s, es van classificar com a greus (m\u00e9s de 28 dies de baixa de l\u2019esportista) el 44% de les lesions registrades, i la incid\u00e8ncia de lesions va ser significativament m\u00e9s gran en jugadores (taxa d\u2019incid\u00e8ncia d\u20191.58 en comparaci\u00f3 amb esportistes de g\u00e8nere mascul\u00ed de les mateixes edats i modalitats) (Lepp\u00e4nen et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s de la freq\u00fc\u00e8ncia, con\u00e8ixer el context de producci\u00f3 de la lesi\u00f3 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 rellevant. Aix\u00ed, s\u2019observa que la taxa de lesions en competici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran que en situaci\u00f3 d\u2019entrenament per a totes les lesions (relaci\u00f3 de taxa d\u2019incid\u00e8ncia 1.19). Aix\u00ed mateix, les esportistes amb una lesi\u00f3 musculoesquel\u00e8tica pr\u00e8via tenien una taxa m\u00e9s elevada de lesions que comportaven p\u00e8rdua d\u2019activitat que de lesions que no comportaven la p\u00e8rdua esmentada, en un estudi fet sobre voleibol en etapa adolescent als EUA (McGuine et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Con\u00e8ixer l\u2019epidemiologia i els factors de risc de cada modalitat esportiva \u00e9s clau per establir estrat\u00e8gies eficients de prevenci\u00f3\/reducci\u00f3 del risc de lesions esportives (Bahr i Krosshaug, 2005<\/a>). Malgrat que no s\u2019han fet encara gaires assajos de control aleatoritzats que comparin l\u2019efic\u00e0cia de protocols de prevenci\u00f3 de lesions espec\u00edfics per modalitat (Mugele et al., 2018<\/a>), des d\u2019un punt de vista conceptual sembla una estrat\u00e8gia desitjable, ja que aquests protocols no nom\u00e9s poden disminuir el risc de lesi\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 poden millorar el rendiment de la modalitat (De Hoyo et al., 2015<\/a>). Al nostre pa\u00eds hi ha pocs estudis epidemiol\u00f2gics similars als que s\u2019han descrit abans. En aquest sentit, Pujals et al. (2016)<\/a>, amb una mostra de 297 esportistes de 25 modalitats esportives, revelen una taxa global de lesions per exposici\u00f3 (entrenament i competici\u00f3) de 4.1 lesions\/1,000 hores, amb un increment de lesions paral\u00b7lel a l\u2019increment del nivell competitiu. Tamb\u00e9 s\u2019aprecia un percentatge de lesions m\u00e9s elevat en les extremitats inferiors respecte a altres zones anat\u00f2miques, amb tan sols un 21.5% de participants que no va patir cap lesi\u00f3 esportiva en el per\u00edode en qu\u00e8 es va fer la presa de dades. No s\u2019observen difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en la incid\u00e8ncia de lesions, per\u00f2 s\u00ed en les edats en les quals aquestes es produ\u00efen. Finalment, s\u2019aprecia una freq\u00fc\u00e8ncia i gravetat m\u00e9s grans de les lesions en els esports de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 respecte als individuals. Un altre estudi m\u00e9s recent, amb 498 esportistes d\u2019entre 14 i 21 anys, mostra una incid\u00e8ncia de lesions del 44.4%, amb una taxa mitjana de 2.64 lesions\/1,000 hores. Les regions dels turmells (36.12%), genolls (19.32%) i espatlles (6.47%) acumulen el nombre m\u00e9s gran de lesions. El 59.8% de les lesions es van produir en situaci\u00f3 d\u2019entrenament, i el 40.72% durant la competici\u00f3. Aix\u00ed mateix, els factors de risc que mostren una associaci\u00f3 m\u00e9s gran amb el fet de patir una lesi\u00f3 van ser: m\u00e9s nombre d\u2019hores de pr\u00e0ctica per setmana, no fer escalfaments, utilitzar instal\u00b7lacions esportives inadequades, tenir entre 14 i 17 anys, i no fer preparaci\u00f3 f\u00edsica (Prieto-Gonz\u00e1lez et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per tot el que s\u2019ha exposat, con\u00e8ixer l\u2019epidemiologia espec\u00edfica i els factors de risc en esportistes joves de g\u00e8nere femen\u00ed en modalitats d\u2019esport d\u2019equip \u00e9s d\u2019inter\u00e8s cient\u00edfic i social. Per tant, els objectius del present estudi van ser: (i) determinar el perfil epidemiol\u00f2gic espec\u00edfic de joves esportistes d\u2019esports d\u2019equip de g\u00e8nere femen\u00ed de Catalunya (Espanya), (ii) analitzar els factors de risc sobre aquestes lesions, (iii) facilitar informaci\u00f3 que permeti desenvolupar protocols de prevenci\u00f3 de lesions m\u00e9s efica\u00e7os i espec\u00edfics per a cada modalitat esportiva.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un total d\u20191,439 esportistes de g\u00e8nere femen\u00ed (15 \u00b1 2.4 anys; rang 11-21) pertanyents a 168 equips de 17 clubs de b\u00e0squet (n<\/em> = 8), futbol (n<\/em> = 3) i voleibol (n<\/em> = 6) van ser objecte de l\u2019estudi. A partir de dades provinents de les federacions esportives a les quals estan afiliades, un mostreig de prop\u00f2sit va determinar les entitats esportives que van ser seleccionades per participar en l\u2019estudi utilitzant el seu nivell esportiu com a criteri d\u2019inclusi\u00f3 (Taula 1). Les que van respondre positivament a una invitaci\u00f3 van ser les que finalment hi van participar. Aix\u00ed, les dades d\u20191,235 jugadores (85.8%) van ser incloses en l\u2019an\u00e0lisi final. Les 204 jugadores (14.2%) que van quedar excloses de l\u2019an\u00e0lisi no complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3 (Taula 1), no estaven disponibles el dia que es recollien les dades en el seu club, o no van voler participar en l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3 en l\u2019estudi<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Pot\u00e8ncia estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les llic\u00e8ncies federatives totals d\u2019aquestes tres modalitats a Catalunya (Espanya) per a esportistes de g\u00e8nere femen\u00ed en la temporada 2018-2019 eren de 35,352, segons dades facilitades per les federacions corresponents. La mostra recollida en el present estudi representa un 3.5% del total de participants en aquestes modalitats. Aquesta mida de la mostra permet fer una infer\u00e8ncia a valors poblacionals amb una seguretat del 95\u2009% i una precisi\u00f3 del 4\u2009%, utilitzant una proporci\u00f3 esperada de lesions del .56 (56\u2009%). Aquesta proporci\u00f3 es va determinar utilitzant estudis anteriors amb participants de caracter\u00edstiques similars (Eapen, 2014<\/a>; Owoeye et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de presa de dades per a la present investigaci\u00f3 es va fer a trav\u00e9s d\u2019un estudi retrospectiu de car\u00e0cter observacional dut a terme entre setembre de 2019 i mar\u00e7 de 2020, que recollia dades de la temporada 2018-2019 proporcionades per les mateixes esportistes i\/o els seus tutors legals utilitzant un instrument de recollida basat en el sistema de classificaci\u00f3 de lesions esportives d\u2019Orchard (OSICS) Versi\u00f3 10 (Rae i Orchard, 2007<\/a>) i en les recomanacions del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional per al monitoratge de lesions esportives en esdeveniments multiesportius (Junge et al., 2008<\/a>). Es van considerar en el present estudi \u00fanicament les lesions que van requerir atenci\u00f3 m\u00e8dica (Timpka et al., 2014<\/a>). El q\u00fcestionari, en la seva versi\u00f3 actualitzada, est\u00e0 disponible sota demanda a la p\u00e0gina web del projecte SONAR: www.sonarinjuries.com<\/a>. Totes les dades van ser recollides per dos dels investigadors (BG-P i EL-F) despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019entrenament en l\u2019\u00fas de l\u2019instrument, i havent fet un estudi pilot previ.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va fer un estudi descriptiu. Els resultats de les variables cont\u00ednues es van expressar com a mitjana, desviaci\u00f3 est\u00e0ndard, m\u00ednim i m\u00e0xim quan seguien una distribuci\u00f3 normal, mentre que les variables qualitatives o categ\u00f2riques es van mostrar en nombre i percentatge. La comparaci\u00f3 de les variables es va fer mitjan\u00e7ant la prova de \u03c72 per a les variables qualitatives, i es va utilitzar un model de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria amb el m\u00e8tode d\u2019introduir utilitzant el criteri lesi\u00f3 (1), no lesi\u00f3 (0) per buscar associacions amb les variables quantitatives. Totes les an\u00e0lisis es van fer amb JASP per a Mac (Versi\u00f3 0.16.1, Universitat d\u2019Amsterdam, Pa\u00efsos Baixos, 2021) i la rellev\u00e0ncia estad\u00edstica es va fixar en p<\/em> < .05. Alguns dels gr\u00e0fics presentats es van elaborar utilitzant el programari JASP, i d\u2019altres amb el programa Microsoft Excel per a Mac (Versi\u00f3 16.58, Microsoft Corporation, EUA, el 2021).<\/p>\n\n\n\n

Consideracions \u00e8tiques <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Abans de recollir la informaci\u00f3 via q\u00fcestionari, es va informar de tots els procediments de l\u2019estudi els clubs, directors\/ores t\u00e8cnics\/t\u00e8cniques, tutors legals i esportistes. Es va obtenir el consentiment informat per escrit de totes les participants o dels seus tutors legals, en el cas de les esportistes menors de 16 anys. Tota la informaci\u00f3 es va recollir de manera anonimitzada, garantint la protecci\u00f3 de dades de car\u00e0cter personal i seguint les directives europees en vigor en el moment de l\u2019estudi. Els procediments duts a terme van respectar en tot moment les indicacions de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i les seves actualitzacions posteriors. El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat de Vic\u2013Universitat Central de Catalunya va aprovar el contingut de l\u2019estudi i tots els seus procediments (informe favorable amb codi intern 71\/2019). <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les participants en l\u2019estudi presentaven una mitjana d\u2019anys de pr\u00e0ctica esportiva de 6.5 \u00b1 2.8 anys (m\u00ednim 1 any, m\u00e0xim 16 anys), una mitjana de pr\u00e0ctica esportiva federada de 5.1 \u00b1 2.7 anys (m\u00ednim 0 anys, m\u00e0xim 14 anys) i una mitjana d\u2019hores d\u2019entrenament setmanals (excloent-ne el temps dedicat a la competici\u00f3) de 5.5 \u00b1 2.4 hores\/setmana (m\u00ednim 1 hora setmanal, m\u00e0xim 20 hores setmanals). Un 19\u2009% de les esportistes federades no feia educaci\u00f3 f\u00edsica escolar, i nom\u00e9s un 11\u2009% de les esportistes practicaven m\u00e9s d\u2019un esport en el mateix per\u00edode.<\/p>\n\n\n\n

Un 41\u2009% de les esportistes enquestades va tenir algun tipus de lesi\u00f3 que va requerir atenci\u00f3 m\u00e8dica. L\u2019an\u00e0lisi per esport va mostrar que el b\u00e0squet va ser l\u2019esport amb m\u00e9s percentatge de jugadores lesionades (48\u2009%), seguit pel futbol (38\u2009%) i el voleibol (30\u2009%). Atenent el total de lesions, es va observar una taxa m\u00e9s elevada d\u2019incid\u00e8ncia en el b\u00e0squet (0.046 lesions\/1,000 h), seguit pel voleibol (0.034 lesions\/1,000 h) i el futbol (0.030 lesions\/1,000 h) (Taula 2). Les taxes d\u2019incid\u00e8ncia es van calcular utilitzant \u00fanicament les hores d\u2019entrenament declarades per les esportistes.<\/p>\n\n\n\n

En funci\u00f3 del tipus de lesi\u00f3, es va trobar una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s gran de lesions de car\u00e0cter agut\/traum\u00e0tic (67\u2009%), seguit de la lesi\u00f3 de mecanisme repetit i d\u2019aparici\u00f3 gradual (17.5\u2009%), i de les lesions produ\u00efdes per diversos mecanismes possibles (14.5\u2009%), com per exemple les lesions de lligament encreuat anterior (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nombre de participants, jugadores lesionades, percentatge, lesions totals, incid\u00e8ncia i taxa d\u2019incid\u00e8ncia per esport.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Casos i percentatge dels mecanismes de lesi\u00f3 reportats per les esportistes.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La prova khi quadrat va mostrar que la proporci\u00f3 observada de cada tipus de lesi\u00f3 no era significativament diferent entre els esports analitzats (\u03c72 = 7.879; p<\/em> = .247) (Figures 1, 2 i 3).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Percentatge de lesions de cada tipologia en les esportistes de b\u00e0squet.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Percentatge de lesions de cada tipologia en les esportistes de futbol.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Percentatge de lesions de cada tipologia en les esportistes de voleibol.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Nombre total de primeres lesions sofertes i percentatge segons localitzaci\u00f3 anat\u00f2mica. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En l\u2019estudi de la zona del cos lesionada, no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre el tipus de lesi\u00f3 i el bra\u00e7 (\u03c72 = 4.492; p<\/em> = .610) o la cama (\u03c72 = 2.478; p<\/em> = .871) dominant de les esportistes. La zona anat\u00f2mica m\u00e9s lesionada en la primera lesi\u00f3 soferta va ser el turmell (35\u2009%), seguida del genoll (17\u2009%) i les mans o els dits (13.6\u2009%) (Figura 4), i el diagn\u00f2stic m\u00e9s com\u00fa va ser l\u2019esquin\u00e7 de turmell (40\u2009%) (Figura 5).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagn\u00f2stics m\u00e9s comuns de les primeres lesions sofertes.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percentatge dels diagn\u00f2stics de lesions m\u00e9s freq\u00fcents segons l\u2019esport. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En el cas de la segona lesi\u00f3 soferta aquella mateixa temporada (12\u2009% de les esportistes), la zona anat\u00f2mica m\u00e9s lesionada va tornar a ser el turmell (36.5\u2009%), seguida de les mans\/dits (15.5\u2009%) i del genoll (14.1\u2009%). El diagn\u00f2stic m\u00e9s freq\u00fcent de la segona lesi\u00f3 va ser l\u2019esquin\u00e7 de turmell (38\u2009%), les fractures (12\u2009%) i les capsulitis dels dits (11\u2009%). Nom\u00e9s un 2.2\u2009% de les segones lesions registrades (n<\/em> = 28) eren lesions recurrents que ja s\u2019havien produ\u00eft aquella temporada o fins i tot en temporades anteriors.<\/p>\n\n\n\n

Respecte als diagn\u00f2stics de totes les lesions, i comparant les diferents modalitats esportives (Taula 4), es va observar com el b\u00e0squet i el futbol van mostrar un percentatge m\u00e9s gran d\u2019esquin\u00e7os de turmell (34\u2009% en ambd\u00f3s casos), aix\u00ed com m\u00e9s fractures (7\u2009% i 8\u2009%, respectivament). El futbol va presentar un percentatge superior de ruptures de lligaments del genoll (5\u2009%), mentre que les tendinopaties (10\u2009%) i les capsulitis als dits (9\u2009%) van ser m\u00e9s freq\u00fcents en voleibol.<\/p>\n\n\n\n

A la figura 6 es presenta el percentatge de lesions classificat per la seva severitat, que, del total de lesions, en el 31\u2009% dels casos van ser moderades (8-28 dies) i, com s\u2019ha esmentat anteriorment, nom\u00e9s un 2\u2009% del total de les lesions van ser lesions recurrents o recaigudes.<\/p>\n\n\n\n

La majoria de les lesions reportades es van produir en abs\u00e8ncia de contacte (43\u2009%), en situaci\u00f3 d\u2019entrenament (51\u2009%), i en activitat de club esportiu (85\u2009%), tal com queda representat a les figures 7, 8 i 9 (Figures 7, 8 i 9).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Severitat de les lesions.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Percentatge del mecanisme de les lesions.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Nombre i percentatge de lesions de la situaci\u00f3 en la qual es produeix la lesi\u00f3 la temporada 2018-2019.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Nombre i percentatge de lesions de l\u2019activitat en la qual es produeix la lesi\u00f3 esportiva la temporada 2018-2019.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Probabilitat de lesionar-se en funci\u00f3 de cada esport
practicat.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Es va fer una prova de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria per determinar els efectes de l\u2019edat, la modalitat esportiva practicada de manera preferent, els anys de pr\u00e0ctica d\u2019aquesta modalitat, els anys de pr\u00e0ctica de la modalitat esmentada de manera federada, les hores de pr\u00e0ctica setmanals, la pr\u00e0ctica d\u2019una segona modalitat esportiva, les hores dedicades a l\u2019esmentada segona modalitat, la pr\u00e0ctica o no d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica escolar i les hores de pr\u00e0ctica d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, sobre la probabilitat que les participants patissin una lesi\u00f3 esportiva. El model de regressi\u00f3 log\u00edstica va ser estad\u00edsticament significatiu (\u03c72 (1217) = 49.902;  p<\/em> < .001), i va mostrar una sensibilitat del 21\u2009% i una especificitat del 89.5\u2009%. <\/p>\n\n\n\n

De tots els factors analitzats nom\u00e9s es va trobar una associaci\u00f3 entre la pr\u00e0ctica del voleibol i una disminuci\u00f3 de la probabilitat de patir una lesi\u00f3 comparada amb la dels altres esports (voleibol = 20\u2009%; b\u00e0squet = 62\u2009%; futbol = 65\u2009%) (Figura 10). Quan es practica voleibol, tamb\u00e9 es va trobar associaci\u00f3 entre la no pr\u00e0ctica d\u2019un segon esport i la probabilitat de patir una lesi\u00f3, que en aquest cas augmentava 2.5 vegades (Taula 5).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Variables del model de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria que mostren una associaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa amb la producci\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal del present estudi va ser determinar el perfil epidemiol\u00f2gic espec\u00edfic de joves esportistes d\u2019esports d\u2019equip de g\u00e8nere femen\u00ed a Catalunya, analitzant al seu torn els factors de risc sobre les lesions esmentades. Els resultats mostren que el percentatge de jugadores lesionades \u00e9s superior en el b\u00e0squet i el futbol, i tamb\u00e9 \u00e9s superior la taxa d\u2019incid\u00e8ncia de lesions en el b\u00e0squet. Aquestes troballes concorden amb les de Garc\u00eda Gonz\u00e1lez et al. (2015)<\/a>, que en un estudi epidemiol\u00f2gic en l\u2019esport de lleure espanyol van trobar que els esports amb m\u00e9s percentatge de lesions eren el futbol (27.6\u2009%), la cursa a peu (8.6\u2009%), el futbol sala (7.9\u2009%) i el b\u00e0squet (7.7\u2009%). <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la lesi\u00f3 aguda \u00e9s la m\u00e9s freq\u00fcent i no hi ha difer\u00e8ncies significatives entre esports. Les lesions dels membres inferiors (turmells i genolls), de llarga durada (m\u00e9s de 28 dies sense entrenar), en abs\u00e8ncia de contacte i en situaci\u00f3 d\u2019entrenament van ser tamb\u00e9 les m\u00e9s habituals entre les joves esportistes. Finalment, el voleibol apareix com l\u2019esport amb menys probabilitat de lesi\u00f3, encara que aquesta augmenta si no es practica un segon esport.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que en els esports com el b\u00e0squet i el futbol l\u2019ocupaci\u00f3 simult\u00e0nia de l\u2019espai permet certs contactes entre jugadors, la majoria de les lesions es produeix sense contacte i de manera aguda en totes les modalitats esportives. La probabilitat m\u00e9s baixa de lesi\u00f3 en voleibol tradicionalment s\u2019ha explicat per l\u2019abs\u00e8ncia de contacte entre esportistes per\u00f2, en vista d\u2019aquests resultats, altres factors podrien estar condicionant aquestes taxes d\u2019incid\u00e8ncia (durada de l\u2019esfor\u00e7 d\u2019entrenament i competici\u00f3, substitucions entre jugadores, mitjans de recuperaci\u00f3, etc.). Aquestes dades condueixen a la necessitat d\u2019atendre els patrons de moviment que han ocasionat la lesi\u00f3, analitzant com els factors biomec\u00e0nics centrats en la cinem\u00e0tica o cin\u00e8tica del moviment, aspectes neurofisiol\u00f2gics com la fatiga i la disminuci\u00f3 de la capacitat coordinativa, o variables psicofisiol\u00f2giques relacionades amb el context esportiu estan contribuint a la lesi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la zona del cos, aquest estudi presenta un increment de les lesions de turmell, en comparaci\u00f3 amb el predomini de lesions de genoll trobat en altres treballs (Lepp\u00e4nen et al., 2017<\/a>). L\u2019acci\u00f3 explosiva del salt, tan habitual en b\u00e0squet i voleibol, aix\u00ed com els canvis de direcci\u00f3 o suports en superf\u00edcie irregular realitzats en futbol, podrien explicar aquest fet. En aquest sentit, la quantitat m\u00e9s gran de lesions a les mans registrades en voleibol estaria relacionada amb els colpejaments i intercepcions propis d\u2019accions de m\u00e0xima intensitat com s\u00f3n la rematada i el bloqueig, especialment aquest \u00faltim. <\/p>\n\n\n\n

Analitzant el context de la lesi\u00f3, sorpr\u00e8n que la situaci\u00f3 d\u2019entrenament sigui la m\u00e9s freq\u00fcent quant al nombre de lesions, ja que les demandes competitives, tant a nivell f\u00edsic com psicol\u00f2gic, solen indicar percentatges de lesi\u00f3 superiors en els partits (McGuine et al., 2020<\/a>). Possiblement les caracter\u00edstiques de la mostra influeixen en aquests resultats. Es podria conjecturar que la falta d\u2019homogene\u00eftat en aspectes com la mitjana d\u2019anys de pr\u00e0ctica esportiva, la mitjana de pr\u00e0ctica esportiva federada, o la mitjana d\u2019hores d\u2019entrenament setmanals en les participants poden haver condicionat aquests resultats.<\/p>\n\n\n\n

La necessitat de practicar un segon esport per disminuir el risc de lesions en joves jugadores de voleibol podria estar relacionada amb la import\u00e0ncia d\u2019entrenar diferents moviments que evitin que patrons repetitius puguin ocasionar lesions per sobre\u00fas, o lesions agudes en un instant esportiu predeterminat. Aquest fet connecta amb els enfocaments del desenvolupament multiesportiu, on s\u2019aprecia com un ventall ampli d\u2019experi\u00e8ncies basades en la pr\u00e0ctica de nombroses activitats esportives millora l\u2019adher\u00e8ncia a un esport, alhora que incrementa les probabilitats de rendiment i disminueix el risc de lesi\u00f3 (Carder et al., 2020<\/a>). I, encara que l\u2019an\u00e0lisi dels motius de la reducci\u00f3 de risc lesional excedeixen els objectius d\u2019aquesta revisi\u00f3, conv\u00e9 subratllar que la pr\u00e0ctica de diverses disciplines esportives permetr\u00e0 a la jove atleta incrementar el seu alfabetisme motor i, amb aix\u00f2, el control de diversos desafiaments de moviment per al control motor (DiStefano et al., 2018<\/a>). Aquesta recomanaci\u00f3 \u00e9s aplicable en totes les situacions, malgrat que en el nostre estudi nom\u00e9s s\u2019hagi trobat l\u2019associaci\u00f3 entre la probabilitat d\u2019un risc de lesi\u00f3 inferior en practicar un altre esport en les jugadores de voleibol.<\/p>\n\n\n\n

Conv\u00e9 subratllar que cap de les 7 lesions amb diagn\u00f2stic registrat que es localitzen a la cara\/cap no van ser diagnosticades com a commoci\u00f3 cerebral. Aix\u00f2 suggereix que a Catalunya aquesta patologia encara pot estar subreportada en entorns m\u00e8dics, ja que en altres estudis d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica Ia (Pfister et al., 2016<\/a>) la incid\u00e8ncia se situa en 0.23 lesions per cada 1,000 h d\u2019exposici\u00f3 en el futbol, 0.13 en el b\u00e0squet i 0.03 en el voleibol. Aquest fet requereix especial atenci\u00f3 ja que, encara que ha estat reportat en altres esports, com en el cas del judo, els traumatismes cranioencef\u00e0lics poden ser un clar factor de risc per desencadenar una hemorr\u00e0gia subdural aguda (Nagahiro i Mizobuchi, 2014<\/a>). Aix\u00ed mateix, el risc de patir traumatismes repetits al cap pot desencadenar efectes fatals a llarg termini, com \u00e9s el cas de les encefalopaties (Cantu i Bernick, 2020). Per tant, aquest fet justifica la necessitat de fer atenci\u00f3 als traumatismes esdevinguts en la localitzaci\u00f3 cara\/cap per prevenir efectes negatius.<\/p>\n\n\n\n

A Espanya no hi ha en l\u2019actualitat un programa nacional de seguiment de les lesions esportives. De fet, l\u2019atenci\u00f3 a aquest problema de salut derivat de l\u2019activitat esportiva est\u00e0 fragmentada entre el sector privat (hospitals i m\u00fatues esportives) i el sistema de salut p\u00fablic. Aquesta situaci\u00f3, aix\u00ed com els actuals reglaments europeus de protecci\u00f3 de dades de car\u00e0cter personal, dificulten en gran manera iniciatives que donin a con\u00e8ixer de forma p\u00fablica i detallada l\u2019abast del problema de les lesions esportives en infants i adolescents. Per tant, s\u00f3n necessaris estudis cient\u00edfics que revelin dades epidemiol\u00f2giques i avalu\u00efn factors de risc per poder aplicar estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 espec\u00edfiques per a cada franja d\u2019edat, g\u00e8nere, i modalitat, aix\u00ed com pol\u00edtiques o canvis als reglaments esportius dirigits a millorar la salut dels joves esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts amb relaci\u00f3 al perfil epidemiol\u00f2gic d\u2019esportistes joves de Catalunya indiquen que es produeix un percentatge de lesions m\u00e9s elevat en b\u00e0squet i futbol, i el voleibol \u00e9s l\u2019esport menys lesiu. Les lesions agudes s\u00f3n les m\u00e9s freq\u00fcents en tots els esports, aix\u00ed com les lesions en membres inferiors, en abs\u00e8ncia de contacte i en situaci\u00f3 d\u2019entrenament. La majoria de les lesions va generar abs\u00e8ncies de llarga durada. Es recomana tamb\u00e9 la pr\u00e0ctica d\u2019un segon esport a aquestes edats per disminuir el risc de lesi\u00f3, especialment en voleibol. Aquestes troballes podrien ser \u00fatils per ajudar els entrenadors, preparadors f\u00edsics i gestors de l\u2019esport, aix\u00ed com els mateixos esportistes, establint programes de prevenci\u00f3 de lesions adaptats a l\u2019esport practicat, preparant els esportistes de manera coherent al seu desenvolupament, i generant reglaments i entorns de competici\u00f3 adaptats a les caracter\u00edstiques de les joves esportistes. A m\u00e9s, s\u2019obre una interessant l\u00ednia de recerca per examinar els mecanismes de lesi\u00f3, cosa que evitaria un increment de la taxa d\u2019incid\u00e8ncia i afavoriria l\u2019adher\u00e8ncia a programes esportius en aquestes edats i g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi t\u00e9 un car\u00e0cter observacional i retrospectiu (evid\u00e8ncia IIb), i no permet establir relacions causa-efecte. La informaci\u00f3 va ser recollida a trav\u00e9s de les mateixes jugadores, aspecte que influeix en la p\u00e8rdua d\u2019alguns diagn\u00f2stics, aix\u00ed com dona lloc a imprecisions en algunes respostes a causa d\u2019un biaix de mem\u00f2ria, malgrat que el procediment de recollida es va fer de manera rigorosa. Els clubs participants van ser seleccionats a trav\u00e9s d\u2019un mostreig de prop\u00f2sit, amb la qual cosa en aquest estudi hi ha un biaix de selecci\u00f3 malgrat la import\u00e0ncia de la seva mida mostral. La taxa d\u2019incid\u00e8ncia de lesions en cada una de les modalitats es va calcular utilitzant \u00fanicament les hores d\u2019entrenament. At\u00e8s que es parlava de modalitats molt diferents en competici\u00f3, amb temps de partit molt diferents, i que no es disposava de cap instrument fiable per recollir el temps de joc de cada jugadora, va ser impossible incorporar aquesta informaci\u00f3 al c\u00e0lcul final. En alguns casos, s\u00f3n possibles dos mecanismes de lesi\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi dels mecanismes de lesi\u00f3 ha previst quatre possibilitats, en lloc de les tres habituals. A m\u00e9s, hi havia molta heterogene\u00eftat en els professionals que van fer els diagn\u00f2stics. Finalment, la mostra va ser desigual en cada esport, la qual cosa impedeix comparacions equilibrades en tots els casos.  <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Volem agrair la predisposici\u00f3 de totes les esportistes, mares, pares, clubs i entitats esportives que van participar en l\u2019estudi, facilitant de manera altruista informaci\u00f3 que pot contribuir a millorar la salut d\u2019altres esportistes en el futur.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi s\u2019emmarca en el projecte SONAR, \u201cEstudi Epidemiol\u00f2gic de les lesions produ\u00efdes per l\u2019esport de competici\u00f3 en l\u2019esportista jove\u201d de Catalunya de la Universitat de Vic\u2013Universitat Central de Catalunya, finan\u00e7at a trav\u00e9s d\u2019un contracte de transfer\u00e8ncia del coneixement (refer\u00e8ncia 794\/U013\/1) amb el Col\u00b7legi de Professionals de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport de Catalunya (COPLEFC).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els objectius de l\u2019estudi van ser determinar el perfil epidemiol\u00f2gic de joves esportistes de categoria femenina de Catalunya (Espanya) practicants d\u2019esports d\u2019equip i analitzar els factors de risc sobre aquestes lesions. Un total d\u20191,235 adolescents (15 \u00b1 2.4 anys) pertanyents a 168 equips de 17 clubs (n = 8 de b\u00e0squet, n = 3 de futbol, i n = 6 de voleibol) […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[10473,10144,10472,645,10471,10474],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["dona<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","joves<\/a>","lesiones<\/a>","lesions<\/a>","prevenci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["dona<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","joves<\/span>","lesiones<\/span>","lesions<\/span>","prevenci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 desembre 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 desembre 2022 12:47","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2023 15:45"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57236\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=57236"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57236\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":58580,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57236\/revisions\/58580\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=57236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=57236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=57236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}