{"id":55998,"date":"2022-10-07T08:52:50","date_gmt":"2022-10-07T08:52:50","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=55998"},"modified":"2022-12-30T15:41:49","modified_gmt":"2022-12-30T15:41:49","slug":"carrega-interna-i-externa-de-lhandbol-platja-femeni-internacional-competicio-oficial-i-no-oficial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/carrega-interna-i-externa-de-lhandbol-platja-femeni-internacional-competicio-oficial-i-no-oficial\/","title":{"rendered":"C\u00e0rrega interna i externa de l\u2019handbol platja femen\u00ed internacional: competici\u00f3 oficial i no oficial"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi tenia per objectiu determinar les demandes cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca de l\u2019handbol de platja femen\u00ed d\u2019elit, diferenciant partits oficials i no oficials. Catorze jugadores (60.0 \u00b1 4.1 kg; 168.5 \u00b1 5.9 cm; 24.6 \u00b1 4.0 anys) de la Selecci\u00f3 Espanyola Absoluta d\u2019Handbol de Platja van ser monitoritzades durant onze partits previs al Campionat del M\u00f3n 2018. La c\u00e0rrega externa es va obtenir mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas del dispositiu GPS i la c\u00e0rrega interna, mitjan\u00e7ant la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca a trav\u00e9s duna banda tor\u00e0cica. La dist\u00e0ncia recorreguda per les jugadores per set en els partits oficials (PO) va ser m\u00e9s gran (334.79 \u00b1 135.41 m) en comparaci\u00f3 amb els partits d\u2019entrenament (PE) (324.97 \u00b1 90.88 m) i amb els partits amistosos (PA) (263.52 \u00b1 133.92 m), amb difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> < .001) entre els PO i els PA. Passa el mateix a la Vm\u00e0x<\/sub> registrada als PO (14.00 \u00b1 2.68 km\u00b7h-1<\/sup>) enfront dels PA (13.47 \u00b1 2.33 km\u00b7h-1<\/sup>). Es van observar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> < .05) entre els PO i els PA tant en acceleracions com en desacceleracions a la Zona 2 (2 a 3 m\u00b7s-2<\/sup>) i va ser el segon set el que va reportar m\u00e9s acceleracions i desacceleracions. Als PE, el segon set va mostrar un nombre d\u2019acceleracions i desacceleracions inferior at\u00e8s que es va obtenir un nivell de fatiga m\u00e9s alt. Per tant, els PO van tenir m\u00e9s demanda cinem\u00e0tica i cin\u00e8tica que els PE i els PA. Per\u00f2 \u00e9s als PE on es registra un nivell de fatiga m\u00e9s elevat.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> esport col\u00b7lectiu<\/span>, esport de sorra<\/span>, monitoritzaci\u00f3 de partits<\/span>, rendiment f\u00edsic<\/span>, sistema de posicionament global<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019handbol de platja \u00e9s una disciplina esportiva creada als anys 90 i desenvolupada en les \u00faltimes d\u00e8cades (Dol et al., 2020<\/a>; Morillo et al., 2021<\/a>). Com a particularitat, aquesta modalitat compta amb un format de desenvolupament en qu\u00e8 al llarg de tres dies de competici\u00f3 es poden arribar a disputar fins a tres partits en la mateixa jornada. Pel que fa a les competicions de nivell m\u00e9s alt, els Campionats del M\u00f3n i els Continentals es desenvolupen en cinc jornades, de manera que al final de la competici\u00f3 s\u2019acumulen entre sis i nou partits totals. En aquest sentit, i a causa de la gran exig\u00e8ncia requerida en l\u2019esport d\u2019elit, esdev\u00e9 fonamental con\u00e8ixer de manera espec\u00edfica i individualitzada les demandes cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i fisiol\u00f2giques requerides en la pr\u00e0ctica de l\u2019handbol de platja.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019hora d\u2019analitzar l\u2019handbol de platja \u2014c\u00e0rrega interna i externa\u2014, tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte l\u2019estructura i la durada dels partits, conformats per dos sets (temps) de 10 minuts cadascun i un descans de cinc minuts, amb canvis de jugadores il\u00b7limitats (Morillo et al., 2021<\/a>). Partint del reglament i del mateix cicle de joc (Lara et al., 2018<\/a>), l\u2019observaci\u00f3 de les demandes requerides en la pr\u00e0ctica de l\u2019handbol de platja femen\u00ed d\u2019elit ha estat estudiada en els darrers anys i els resultats trobats exposen les exig\u00e8ncies d\u2019aquesta disciplina a nivell competitiu (S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al., 2021<\/a>); s\u2019ha demostrat que hi ha per\u00edodes en qu\u00e8 la intensitat i la durada de l\u2019esfor\u00e7 varia de manera intermitent i provoca fases d\u2019activitat d\u2019alta intensitat intercalades amb fases de baixa intensitat i amb canvis de rol constants per part de les jugadores.<\/p>\n\n\n\n

Com passa en altres esports d\u2019equip femen\u00ed, per exemple, hoquei (McGuinness et al., 2019<\/a>), futbol (Vescovi, 2012<\/a>) o handbol (Kniubaite et al., 2019<\/a>), i m\u00e9s concretament els executats a la sorra, futbol de platja (Larsen et al., 2021<\/a>), a l\u2019handbol de platja practicat per dones l\u2019an\u00e0lisi de les demandes cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i fisiol\u00f2giques requerides ha estat essencial per poder dissenyar, amb m\u00e9s precisi\u00f3 i amb m\u00e9s similitud a les demandes reals de la competici\u00f3 en partits oficials, les tasques d\u2019entrenament, planificar les competicions i la temporada (Lemos et al., 2020<\/a>; Pueo et al., 2017<\/a>; S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al., 2021<\/a>; Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo, 2020<\/a>). Aquests estudis han estat desenvolupats en diferents tipus de competicions: a) entrenaments: partits duts a terme entre les mateixes jugadores del mateix equip (Pueo et al., 2017<\/a>); b) amistosos: partits no oficials fora de competici\u00f3 (Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo, 2020<\/a>); c) oficials: partits desenvolupats durant una competici\u00f3 oficial (S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al., 2021<\/a>). No obstant aix\u00f2, en el present estudi es van tenir en compte com a partits oficials aquells que, tot i tenir un caire amist\u00f3s contra altres seleccions, van comptabilitzar per sumar internacionalitats de les seves jugadores.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, en aquestes recerques desenvolupades en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019handbol de platja, no s\u2019ha proposat cap comparaci\u00f3 entre els diferents tipus de competici\u00f3 (entrenament, amist\u00f3s i oficial), amb la conseq\u00fcent manca d\u2019informaci\u00f3. Aix\u00f2 no obstant, en altres esports, per exemple futbol (Campos-V\u00e1zquez et al., 2019<\/a>), s\u00ed que es van analitzar les difer\u00e8ncies entre les demandes f\u00edsiques en sessions d\u2019entrenament comparades amb les de partits amistosos (Castellano i Casamichana, 2013<\/a>), i en va resultar una demanda m\u00e9s gran durant la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Amb la finalitat d\u2019obtenir la informaci\u00f3 m\u00e9s precisa sobre les necessitats espec\u00edfiques dels esports d\u2019equip, algunes de les metodologies i eines emprades majorit\u00e0riament han estat, entre d\u2019altres: a) c\u00e0rrega externa: Global Positioning System (GPS) en esports desenvolupats a l\u2019aire lliure (Aughey, 2011)<\/a>; aquesta tecnologia permet, de manera efica\u00e7 i eficient, avaluar la c\u00e0rrega externa de les esportistes en diferents situacions, per exemple dist\u00e0ncies recorregudes, velocitats, salts, impactes, col\u00b7lisions, aspectes de posicionament t\u00e0ctic, etc., ja que, a m\u00e9s, el dispositiu GPS pot ser combinat amb giroscopis i acceler\u00f2metres; b) c\u00e0rrega interna: monitoritzaci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) (Vanrenterghem et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, l\u2019objectiu del present estudi va ser establir i analitzar les demandes cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca de l\u2019handbol de platja internacional femen\u00ed (Selecci\u00f3 Espanyola Absoluta Femenina) en competici\u00f3 oficial i no oficial mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas del GPS i de la FCm\u00e0x<\/sub>, amb la finalitat d\u2019aportar noves dades als preparadors a l\u2019hora de planificar la c\u00e0rrega d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Catorze jugadores integrants de la Selecci\u00f3 Espanyola Absoluta d\u2019Handbol de Platja van participar a l\u2019estudi (60.0 \u00b1 4.1 kg de massa corporal; 168.5 \u00b1 5.9 5.9 cm d\u2019al\u00e7ada; 24.6 \u00b1 4.0 anys d\u2019edat; experi\u00e8ncia d\u2019entrenament: cinc anys). La mostra va ser determinada a partir dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 seg\u00fcents: a) ser jugadora de camp; b) haver completat el 100% dels partits; c) no haver presentat limitacions f\u00edsiques ni lesions musculoesquel\u00e8tiques que redu\u00efssin el seu rendiment; d) haver participat de manera regular al circuit nacional d\u2019handbol de platja (Arena Handball Tour\u00ae); aix\u00ed s\u2019assegurava una competici\u00f3 freq\u00fcent durant la temporada. Totes les jugadores van ser notificades, abans de la presa de dades, del disseny de la recerca, procediments, requeriments, beneficis i riscos, i van acceptar participar-hi volunt\u00e0riament, pr\u00e8via signatura del consentiment informat. Igualment, el cos t\u00e8cnic i m\u00e8dic va ser informat detalladament. L\u2019estudi es va ajustar a les recomanacions de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La monitoritzaci\u00f3 es va fer mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de dispositiu GPS i les dades obtingudes es van recopilar utilitzant unitats de 10Hz (SPI HPU; GPSports Systems\u00ae, Canberra, Austr\u00e0lia; massa: 67\u00a0g; mida: 74\u00a0\u00d7\u00a042\u00a0\u00d7\u00a016 mm), en l\u00ednia amb el que estableixen estudis anteriors (Morencos et al., 2019<\/a>) que indiquen que aquesta unitat de freq\u00fc\u00e8ncia sembla ser m\u00e9s v\u00e0lida que els dispositius que empren freq\u00fc\u00e8ncies d\u20191 Hz i 5 Hz (Macfarlane et al., 2016<\/a>). El nombre de sat\u00e8l\u00b7lits en connexi\u00f3 amb cada dispositiu va ser de 10.5\u00a0\u00b1\u00a01.1 durant tots els mesuraments, respectant el que recomanen Ashman et al. (2018)<\/a>. Conjuntament, tots els dispositius emprats van incloure un acceler\u00f2metre triaxial de 100 Hz.<\/p>\n\n\n\n

Cada esportista va utilitzar un peto sota el top de competici\u00f3 i cada unitat es va col\u00b7locar entre les esc\u00e0pules sobre l\u2019espina dorsal superior (T2-T4), on es va mantenir estable mitjan\u00e7ant una armilla de neopr\u00e8 encoixinada. Les dades de cada dispositiu van ser descarregades posteriorment en un ordinador port\u00e0til mitjan\u00e7ant el programa inform\u00e0tic Team AMS (v. R1.2; Canberra, Austr\u00e0lia). La FC es va registrar a trav\u00e9s d\u2019una banda tor\u00e0cica codificada que portava cada jugadora (Polar Electro, Kempele, Finl\u00e0ndia).<\/p>\n\n\n\n

Procediment  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les jugadores van ser monitoritzades durant onze partits de preparaci\u00f3 per al Campionat del M\u00f3n 2018, celebrat a Kazan (R\u00fassia) \u2014aquest equip va aconseguir la quarta pla\u00e7a en aquest campionat. La classificaci\u00f3 dels partits va ser la seg\u00fcent: a) entrenaments: partits duts a terme entre les mateixes jugadores del mateix equip; b) amistosos: partits no oficials fora de competici\u00f3; c) oficials: partits oficials que van comptabilitzar com a internacionalitats de les seves jugadores.<\/p>\n\n\n\n

El registre de dades es va fer de manera individual, per jugadora, independentment de la posici\u00f3 habitual. No es va considerar oport\u00fa diferenciar per lloc espec\u00edfic, ja que cadascuna de les jugadores al llarg del mateix set (i per motius t\u00e0ctics) modificava constantment la seva posici\u00f3, aix\u00ed com pel nombre total de subjectes de la mostra. De la mateixa manera, a causa del que s\u2019ha descrit abans, per la curta durada de cada set i pel mateix cicle de joc de l\u2019handbol de platja (Lara et al., 2018<\/a>), on les jugadores entren i surten constantment del terreny de joc, no es va considerar la variable temps individual, igual que passa als estudis de Pueo et al. (2017) <\/a>i S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2021)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Es va analitzar el temps total de joc dels sets (10 min cadascun) sense excloure els temps morts (1 min) durant aquests, per\u00f2 s\u00ed que es va excloure el temps de descans (5 min) entre set i set. Tots els partits es van dur a terme en condicions ambientals similars 20-25 \u00baC, amb abs\u00e8ncia de vent, previ escalfament individual i col\u00b7lectiu de 10 minuts fora de la pista de joc de sorra i 20 minuts a la pista de sorra. Es van monitoritzar un total d\u2019onze partits: 3 d\u2019entrenament (PE), 3 amistosos (PA) i 5 oficials (PO).<\/p>\n\n\n\n

Les variables registrades per a l\u2019an\u00e0lisi posterior es van fonamentar en els estudis precedents de Pueo et al. (2017)<\/a>, S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2021)<\/a> i Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo (2020)<\/a>: dist\u00e0ncia total recorreguda (m) i dist\u00e0ncia relativa (m\u00b7min-1), velocitat m\u00e0xima aconseguida (km\u00b7h-1), dist\u00e0ncia recorreguda a les diferents zones (Z) de velocitat m\u00e0xima (Vm\u00e0x<\/sub>) obtinguda per cada jugadora durant tots els partits registrats: Z1:\u00a0<\u00a010% 10\u2009%\u00a0Vm\u00e0x<\/sub>, Z2:\u00a010-29\u2009%\u00a0Vm\u00e0x<\/sub>, Z3:\u00a030-49%\u00a0Vm\u00e0x<\/sub>, Z4:\u00a050-79\u2009%\u00a0Vm\u00e0x<\/sub>, Z5:\u00a080-95\u2009%\u00a0Vm\u00e0x<\/sub> i Z6:\u00a0>\u00a095\u2009%\u00a0Vm\u00e0x<\/sub>. Igualment, es va tenir en compte el nombre total d\u2019acceleracions i desacceleracions, i es van analitzar les accions de m\u00e9s de 2\u00a0m\u00b7s-2<\/sup> (V\u00e1zquez-Guerrero et al., 2019<\/a>). Finalment, es va analitzar la FCm\u00e0x<\/sub>, com a demanda fisiol\u00f2gica, i es van establir les zones seg\u00fcents: Zona\u00a01:\u00a0<\u00a060\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>, Zona\u00a02:\u00a061-70\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>, Zona\u00a03:\u00a071-80\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>, Zon\u00a04:\u00a081-90\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>, Zona\u00a05:\u00a091-95\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub> i Zona\u00a06:\u00a0>95\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>. Aquesta va ser obtinguda mitjan\u00e7ant la prova d\u2019esfor\u00e7 indirecta Yo-Yo Intermittent Recovery Test Level 1, indicada per obtenir la capacitat aer\u00f2bica determinant la recuperaci\u00f3 de l\u2019esportista a esfor\u00e7os intermitents acumulats (Bangsbo et al., 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi estad\u00edstic descriptiu es va presentar a trav\u00e9s de mitjanes i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. La distribuci\u00f3 de les variables es va examinar usant la prova de normalitat de Shapiro-Wilk i l\u2019homogene\u00eftat de la vari\u00e0ncia es va verificar a trav\u00e9s de la prova de Levene. L\u2019an\u00e0lisi de les difer\u00e8ncies entre els diversos tipus de competici\u00f3 es va examinar a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de les mitjanes (ANOVA d\u2019una via) i el nivell de significaci\u00f3 adm\u00e8s va ser de p<\/em> < .05, amb an\u00e0lisi post hoc <\/em>amb Bonferroni. Per a la realitzaci\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi de les dades es va utilitzar el paquet estad\u00edstic lliure JASP (Versi\u00f3, 0.9.2; Universitat d\u2019Amsterdam) i GPower per calcular la pot\u00e8ncia estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Variables cinem\u00e0tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les dades va mostrar que la dist\u00e0ncia recorreguda per les jugadores per set als PO va ser m\u00e9s gran (334.79 \u00b1 135.41 m) en comparaci\u00f3 amb els PE (324.97 \u00b1 90.88 m) i PA (263.52 \u00b1 133.92 m). Les difer\u00e8ncies van ser significatives (p<\/em> < .001). Les an\u00e0lisis post hoc<\/em> dutes a terme amb Bonferroni van mostrar que als PO es van rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies superiors que als PA (p<\/em> < .001) IC 95% [-264.87,, -78.43] fonamentat en les difer\u00e8ncies de dist\u00e0ncia recorreguda al primer set (p<\/em> = .006) IC 95% [-173.75, -24.52]. De la mateixa manera, en els PE es van rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies m\u00e9s grans en comparaci\u00f3 amb els PA (p<\/em> < .001) IC 95% [-259.19, -61.19] basat en les difer\u00e8ncies en el primer set (p<\/em> = .005) IC 95% [-196.32, -30.35].<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s al segon set es van trobar difer\u00e8ncies entre els PO i els PE (p<\/em> = .15) IC 95% [-114.14, -10.67]. El mateix va passar a la Vm\u00e0x<\/sub> registrada en PO (14.00 \u00b1 2.68 km\u00b7h-1<\/sup>) enfront dels PA (13.47 \u00b1 2.33 km\u00b7h-1<\/sup>). Aquesta mateixa an\u00e0lisi va mostrar que la Vm\u00e0x<\/sub> aconseguida en els PO va ser m\u00e9s gran que en els PA (p<\/em> < .001) IC 95% [-2.93, -1.10], tant al primer set (p<\/em> = .003) IC 95% [-3.07, -0,52] com al segon set (p<\/em> = .009) IC 95% [-3.23, -0.40]. De la mateixa manera, es va registrar una Vm\u00e0x <\/sub>superior en els PE davant dels PA (p<\/em> < .001) IC 95% [-2.69, -0.75] fonamentat al primer set (p<\/em> = .048) IC 95% [-2.86, -0.04] (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

La variable dist\u00e0ncia relativa en funci\u00f3 del temps de joc \u00e9s definida com la dist\u00e0ncia recorreguda per minut. Aquesta variable va determinar que va ser en els PE (35.28 \u00b1 8.17 m\u00b7min-1<\/sup>) on es van rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies m\u00e9s grans en comparaci\u00f3 amb els PO (34.70 \u00b1 11.34 m\u00b7min-1<\/sup>) i PA (34.55 \u00b1 14.02 m\u00b7min-1<\/sup>), sense que les difer\u00e8ncies siguin significatives (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Variables cinem\u00e0tiques diferenciant els tipus de competici\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la figura 1 es presenta la dist\u00e0ncia que va ser recorreguda a les sis zones (Z) de velocitat m\u00e0xima. Van ser la Z2 i la Z4 on es va acumular la dist\u00e0ncia m\u00e9s gran recorreguda per set. Va ser als PE on es van rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies m\u00e9s grans a velocitats baixes (Z2) i als PO a velocitats altes (Z4 i Z5).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Dist\u00e0ncia recorreguda per zones de velocitat m\u00e0xima en funci\u00f3 del tipus de competici\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 entre els diferents partits i els sets disputats a les diferents zones de velocitat va mostrar que als PE es van rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies m\u00e9s grans al primer set que als PA Z2: p<\/em> = .42; IC 95% [98.92, 5.93], Z3: p<\/em> = .17; IC 95% [31.84,  2.21], Z4:  p<\/em> = .023; IC 95% [94.64, 5.22]; mentre que entre els PO i els PA les difer\u00e8ncies van ser a Z4: p<\/em> = .034; IC 95% [85.44, 4.03] i Z5: p<\/em> = .024; IC 95% [25.76, 1.33]. Al segon set dels PO, les jugadores van rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia m\u00e9s gran que en els PE a la Z4:p<\/em>  = .43; IC 95% [89.43, 2.09] i que en els PA a la Z5: p<\/em> = ..015; IC 95% [31.88, 2.36].<\/p>\n\n\n\n

Variables cin\u00e8tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les variables cin\u00e8tiques, es va presentar una relaci\u00f3 de m\u00e9s gran a m\u00e9s petit en PO, PE i PA quant a les acceleracions i desacceleracions. Les an\u00e0lisis post hoc <\/em>dutes a terme amb Bonferroni van mostrar que als PO es van fer un nombre m\u00e9s gran d\u2019acceleracions de 2 a 3 m\u00b7s-2<\/sup> que als PA (p<\/em> < .001) IC 95% [-4.71, -1.02] tant al primer set (p<\/em> < .001) IC 95% [-8.13, -1.79] com al segon (p<\/em> = .004) IC 95% [-9.21, -1.43]. De la mateixa manera que va passar en les desacceleracions de 2 a 3 m\u00b7s-2<\/sup>, que van ser m\u00e9s grans en els PO en comparaci\u00f3 amb els PA (p<\/em> < .001) IC 95% [-6.12, -1.37], apreciat tant en el primer set (p<\/em> = .35) IC 95% [-6.33, -0.24] com en el segon (p<\/em> = .026) IC 95% [-7.95, -0.47]. En aquesta mateixa l\u00ednia, en el segon set als PO es va registrar un nombre m\u00e9s gran d\u2019acceleracions de 2 a 3 m\u00b7s-2<\/sup> respecte als PE (p<\/em> < .001) IC 95% [-7.41, -1.98] i desacceleracions de 2 a 3 m\u00b7s-2<\/sup> (p<\/em> = .023) IC 95% [-5.59, -0.36] i en desacceleracions de m\u00e9s de 3 m\u00b7s-2<\/sup> (p<\/em> = .007) IC 95% [-2.44, -0.32] (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nombre d\u2019acceleracions i desacceleracions segons el tipus de competici\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En els PE, les difer\u00e8ncies entre el primer i el segon set van ser a favor del primer set, en qu\u00e8 es va registrar un nombre m\u00e9s gran d\u2019acceleracions d\u20191-2 m\u00b7s-2<\/sup> (p<\/em> = .015) IC 95% [1.86, 0.91], desacceleracions de 2-3 m\u00b7s-2<\/sup> (p<\/em> = .024) IC 95% [1.54, 0.478] i de m\u00e9s de 3 m\u00b7s-2<\/sup> (p<\/em> = .029) IC 95% [0.39, 0.09]. Tant als PO com als PA aquesta relaci\u00f3 va ser a favor del segon set.<\/p>\n\n\n\n

Variable fisiol\u00f2gica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la figura 2 s\u2019exposa el percentatge de temps de joc que les jugadores van desenvolupar a diferents intensitats de la FCm\u00e0x.<\/sub> En aquest sentit, va ser a les zones de baixa intensitat dels PA (Zona 1) i els PE (Zona 2 i 3) on es van obtenir percentatges m\u00e9s elevats de temps de joc, mentre que als PO es va registrar un percentatge m\u00e9s alt de temps de joc a les Zones 4, 5 i 6.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Percentatge de temps a les zones de FCm\u00e0x<\/sub> diferenciant el tipus de competici\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Es van trobar difer\u00e8ncies significatives a la Zona 1 a favor dels PA en comparaci\u00f3 amb els PE: p<\/em> = .007; IC 95% [0.05,  0.39] i amb els PO: p<\/em> = .022; IC 95%  [0.02,  0.33], mentre que a la Zona 2 les difer\u00e8ncies van ser significatives entre els PE i els PO: p<\/em> < .001; IC 95% [0.03, 0.11]. A la Zona 3 els PE van reportar un percentatge m\u00e9s alt de temps que els PA: p<\/em> = .005; IC 95% [0.15, 0.02] i que els PO: p<\/em> < .001; IC 95% [0.02, 0.11].<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es van obtenir diferents troballes noves que poden ajudar a la comprensi\u00f3 del rendiment de la jugadora d\u2019handbol de platja d\u2019elit en diferents activitats de preparaci\u00f3 com s\u00f3n els PE i els PA, amb la finalitat de millorar el rendiment esportiu durant la competici\u00f3 oficial.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les dades obtingudes en aquesta recerca exposa que les variables cinem\u00e0tiques de dist\u00e0ncia recorreguda i velocitat m\u00e0xima assolida en PO s\u00f3n superiors a les observades als PE i als PA, de la mateixa manera que les troballes que van fer Palucci et al. (2016)<\/a> en futbol sala. Igualment, les variables cin\u00e8tiques a altes intensitats (acceleracions\u00a0>\u00a02\u00a0m\u00b7s-2<\/sup> \/ desacceleracions\u00a0> 2\u00a0m\u00b7s-2<\/sup>) als PO van presentar valors superior en comparaci\u00f3 amb els PE i els PA, seguint la l\u00ednia de la recerca de Nobari et al. (2021)<\/a>, on es van comparar les acceleracions i desacceleracions en jugadors professionals de futbol en PO i PA.<\/p>\n\n\n\n

A baixes intensitats (Zona 1 a Zona 3 FCm\u00e0x<\/sub>), els PE i PA presenten m\u00e9s temps a baixes freq\u00fc\u00e8ncies card\u00edaques \u2014de < 60% FCm\u00e0x<\/sub> a 71-80% FCm\u00e0x<\/sub>\u2014 que els PO. Aquest aspecte, malgrat que no s\u2019hagi analitzat en publicacions anteriors, t\u00e9 similitud amb els estudis que relacionaven els PA amb activitats en entrenament, on la competici\u00f3 (amistosos) t\u00e9 una c\u00e0rrega externa i interna m\u00e9s gran que les sessions de t\u00e0ctica i preparaci\u00f3 f\u00edsica en jugadors professionals de futbol (Campos-V\u00e1zquez et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La seg\u00fcent dimensi\u00f3 estudiada va ser l\u2019evoluci\u00f3 de les variables cinem\u00e0tiques i cin\u00e8tiques al primer i segon set amb l\u2019objectiu d\u2019oferir informaci\u00f3 sobre la capacitat de les jugadores per mantenir el nivell d\u2019esfor\u00e7 al llarg d\u2019un partit i identificar qualsevol disminuci\u00f3 significativa en el rendiment durant la segona meitat.<\/p>\n\n\n\n

En el present estudi, s\u2019observa que va ser al segon set on les variables (dist\u00e0ncia: m\/set i velocitat m\u00e0xima: km\u00b7h-1<\/sup>) van ser superiors en els PO i PA, igual que passa en PO a la Z5 de S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2020)<\/a>. Aquests autors tamb\u00e9 van exposar que la velocitat m\u00e0xima aconseguida en un partit d\u2019handbol de platja femen\u00ed oficial va ser m\u00e9s gran al segon set que al primer, coincidint amb el present estudi. En canvi, als PE va ser al primer set on es va reportar m\u00e9s dist\u00e0ncia recorreguda, coincidint amb els valors presentats per Pueo et al. (2017)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, les acceleracions (1\u00a0a\u00a0>\u00a03\u00a0m\u00b7s-2<\/sup>) i desacceleracions (1\u00a0a\u00a0>\u00a03\u00a0m\u00b7s-2<\/sup>) en els PO i PA van ser m\u00e9s grans en el segon set en comparaci\u00f3 amb el primer. Pueo et al. (2017)<\/a> aporta aquesta mateixa relaci\u00f3 a les acceleracions (1-3\u00a0m\u00b7s-2<\/sup>) en jugadores d\u2019handbol de platja en PE. En canvi, en aquesta recerca, en els PE la relaci\u00f3 va ser inversa, m\u00e9s grans en el primer set en comparaci\u00f3 amb el segon, coincidint amb altres disciplines com ara el futbol (Nobari et al., 2021<\/a>) o en jugadores de b\u00e0squet sub18 (Reina et al., 2019<\/a>). Aquest aspecte pot ser degut al fet que realment \u00e9s en aquest tipus de partits on la jugadora arriba als nivells de fatiga suficients per ser significatius. Les desacceleracions s\u00f3n especialment superiors a 3\u00a0m\u00b7s-2<\/sup>, una variable sensible als nivells de fatiga.<\/p>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 entre tipus de competici\u00f3 ha estat in\u00e8dita fins ara, si b\u00e9 \u00e9s cert que els diversos estudis duts a terme amb l\u2019handbol de platja femen\u00ed han utilitzat diferents tipus de competici\u00f3 per fer les seves an\u00e0lisis de les dades cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i fisiol\u00f2giques. Contrastar les dades del present estudi amb les recerques publicades anteriorment ofereix la possibilitat de definir quines demandes suposen cadascuna de les competicions que fa una jugadora d\u2019handbol de platja.<\/p>\n\n\n\n

Els estudis publicats per Pueo et al. (2017)<\/a>, S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2021)<\/a> i Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo (2020)<\/a> amb jugadores espanyoles d\u2019handbol de platja van descriure les demandes cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i fisiol\u00f2giques en diferents tipus de competici\u00f3. Mentre que Pueo et al. (2017)<\/a> analitza dos PE, Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo (2020)<\/a> van emprar en el seu estudi exclusivament PA. L\u2019\u00fanic estudi que es va fer amb PO va ser la recerca de S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2021)<\/a>, on es van monitoritzar sis partits. Les difer\u00e8ncies en aquests estudis estan en conson\u00e0ncia amb les dades trobades a la present recerca. Les dist\u00e0ncies totals recorregudes en PA per Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo (2020)<\/a> s\u00f3n inferiors als PO avaluats per S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2021)<\/a>, de la mateixa manera que als PA (Zapardiel i As\u00edn-Izquierdo, 2020<\/a>) es van registrar un nombre d\u2019acceleracions inferior que als PE registrats per Pueo et al. (2017)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\u00d2bviament, aquesta comparaci\u00f3 entre estudis est\u00e0 esbiaixada no nom\u00e9s metodol\u00f2gicament sin\u00f3 tamb\u00e9 per la mostra utilitzada. Aix\u00f2 no obstant, ofereix un suport a les dades obtingudes en aquesta publicaci\u00f3, on la comparaci\u00f3 entre PO, PE o PA ha resultat v\u00e0lida i fiable.<\/p>\n\n\n\n

La variable fisiol\u00f2gica m\u00e9s estudiada en l\u2019handbol de platja ha estat la FCm\u00e0x<\/sub> i el percentatge de temps que la jugadora passa a certs intervals d\u2019intensitat, tal com s\u2019exposa a l\u2019apartat metodol\u00f2gic. En aquesta l\u00ednia, aquesta recerca ha estat totalment coincident amb les dades presentades en PO per S\u00e1nchez-S\u00e1ez et al. (2021)<\/a>, on la distribuci\u00f3 de percentatges de temps se centra a la Zona 4 (81-90%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>).<\/p>\n\n\n\n

En canvi, pel que fa als PE, Pueo et al. (2017)<\/a> van presentar un percentatge m\u00e9s alt de temps a la Zona\u00a01\u00a0(<\u00a060\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>). En relaci\u00f3 amb els PA, en aquest estudi es pot observar com hi va haver un percentatge m\u00e9s alt de temps de joc acumulat a la zona de baixa intensitat (Zona\u00a01:\u00a0<\u00a060\u2009%\u00a0FCm\u00e0x<\/sub>). Caldria destacar que despr\u00e9s de la Zona 1 va ser la Zona 4 la que m\u00e9s FCm\u00e0x<\/sub> acumula.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els PO tenen m\u00e9s demanda cinem\u00e0tica i cin\u00e8tica que els PE i els PA. Va ser a altes intensitats on es fonamenta aquesta difer\u00e8ncia i va ser a baixes intensitats on els PE i els PA van reportar demandes de c\u00e0rrega externa m\u00e9s grans que els PO. Per tant, con\u00e8ixer les demandes dels partits no oficials (PE i PA) permetr\u00e0 als entrenadors dissenyar i planificar la din\u00e0mica de c\u00e0rregues de manera m\u00e9s eficient utilitzant-les com un m\u00e8tode de preparaci\u00f3 de la competici\u00f3 oficial. A nivell de c\u00e0rrega interna, els PO acumulen un percentatge m\u00e9s alt de temps a intensitats altes en comparaci\u00f3 amb els PE, de la mateixa manera que els PE sobre els PA.<\/p>\n\n\n\n

Va ser al segon set on la dist\u00e0ncia recorreguda, la velocitat m\u00e0xima, el nombre d\u2019acceleracions i desacceleracions van reportar dades superiors en comparaci\u00f3 amb el primer, a excepci\u00f3 dels PE, on es van observar valors inferiors al segon set en les variables cin\u00e8tiques i va ser en aquest tipus de competici\u00f3 on la jugadora podria assolir valors m\u00e9s alts de fatiga.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, els entrenadors i preparadors f\u00edsics podrien utilitzar els resultats d\u2019aquesta recerca per modificar les sessions d\u2019entrenament i preparar les jugadores utilitzant diferents tipus de competici\u00f3, d\u2019acord amb els requisits espec\u00edfics de cada partit, planificaci\u00f3 de la temporada, tipologia de competici\u00f3, caracter\u00edstiques de la FCm\u00e0x<\/sub> de les jugadores, etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi tenia per objectiu determinar les demandes cinem\u00e0tiques, cin\u00e8tiques i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca de l\u2019handbol de platja femen\u00ed d\u2019elit, diferenciant partits oficials i no oficials. Catorze jugadores (60.0 \u00b1 4.1 kg; 168.5 \u00b1 5.9 cm; 24.6 \u00b1 4.0 anys) de la Selecci\u00f3 Espanyola Absoluta d\u2019Handbol de Platja van ser monitoritzades durant onze partits previs al Campionat del M\u00f3n 2018. La c\u00e0rrega externa […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[10443,10444,10445,530,10446],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["esport col\u00b7lectiu<\/a>","esport de sorra<\/a>","monitoritzaci\u00f3 de partits<\/a>","rendiment f\u00edsic<\/a>","sistema de posicionament global<\/a>"],"unlinked":["esport col\u00b7lectiu<\/span>","esport de sorra<\/span>","monitoritzaci\u00f3 de partits<\/span>","rendiment f\u00edsic<\/span>","sistema de posicionament global<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 7 octubre 2022","modified":"Updated on 30 desembre 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 7 octubre 2022 08:52","modified":"Updated on 30 desembre 2022 15:41"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55998\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=55998"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55998\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":57113,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55998\/revisions\/57113\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=55998"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=55998"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=55998"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}