Paraules clau:<\/strong> esdeveniment esportiu<\/span>, g\u00e8nere<\/span>, intencions futures<\/span>, running<\/span>, satisfacci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n El nombre i la import\u00e0ncia dels esdeveniments esportius, aix\u00ed com el seu impacte en la societat i la seva repercussi\u00f3, han crescut notablement. L\u2019esport es consolida com un recurs per al desenvolupament de la societat; per aix\u00f2, petites comunitats i fins i tot nacions senceres utilitzen els esdeveniments esportius com a eines per aconseguir diferents objectius, com el creixement econ\u00f2mic, tur\u00edstic i cultural (Fern\u00e1ndez-Mart\u00ednez et al., 2021<\/a>). Es pot afegir l\u2019augment de l\u2019inter\u00e8s per la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i la participaci\u00f3 en competicions recreatives, la qual cosa ha originat la proliferaci\u00f3 d\u2019un nombre m\u00e9s gran d\u2019esdeveniments esportius, principalment curses (Angosto-S\u00e1nchez et al., 2016<\/a>), que s\u2019han convertit en atractius productes tur\u00edstics que incrementen any rere any el nombre de participants.<\/p>\n\n\n\n La literatura subratlla que fins i tot els esdeveniments esportius a petita o mitjana escala, com \u00e9s el cas de la Marat\u00f3 de Granada, poden representar una forma viable per al desenvolupament del turisme sostenible i ajuden al desenvolupament econ\u00f2mic de les comunitats, ja que promouen i diversifiquen l\u2019oferta tur\u00edstica (Bazzanella, 2019<\/a>). La majoria dels estudis estan basats en grans esdeveniments i en les valoracions dels espectadors, i calen m\u00e9s investigacions en relaci\u00f3 amb el paper dels esdeveniments esportius mitjans i petits a partir de les experi\u00e8ncies dels participants, ja que s\u00f3n escassos els estudis sobre les intencions futures a partir de les valoracions dels corredors (Fern\u00e1ndez-Mart\u00ednez et al., 2021<\/a>). A m\u00e9s, s\u00f3n pocs els estudis que se centren en la diferenciaci\u00f3 entre g\u00e8nere, la seva percepci\u00f3 de la qualitat, el valor i la satisfacci\u00f3 en serveis esportius (Nuviala et al., 2021<\/a>), i menys quan s\u2019inclouen els constructes \u201cqualitat central\u201d i \u201cintencions futures\u201d. Els pocs estudis existents se circumscriuen a l\u2019\u00e0mbit del fitness (Garc\u00eda-Fern\u00e1ndez et al., 2016<\/a>; Le\u00f3n et al., 2020<\/a>), o els centres esportius (Berber i Mollao\u011fullar\u0131, 2020<\/a>; Castillo et al., 2019<\/a>), per\u00f2 en cap cas no s\u2019inclou la variable \u201cintencions futures\u201d.<\/p>\n\n\n\n La qualitat \u00e9s la valoraci\u00f3 que el client fa pel servei rebut (Theodorakis et al., 2013<\/a>). La qualitat t\u00e9 dues dimensions. La primera dimensi\u00f3, qualitat central, es refereix a all\u00f2 que rep el client despr\u00e9s del consum del servei. Aquests beneficis i els resultats obtinguts han de ser el m\u00e9s pr\u00f2xims possibles a les motivacions per participar en comportaments espec\u00edfics (Foroughi et al., 2019<\/a>). Yoshida (2017)<\/a> va aclarir aquest concepte, fent distinci\u00f3 entre qualitat central per a persones espectadores i per a participants. Cal destacar que en l\u2019esport espectacle s\u2019inclouen tres atributs relatius a aquesta dimensi\u00f3: caracter\u00edstiques de l\u2019equip, rendiment del jugador i avaluaci\u00f3 de resultats. En el cas dels i les participants, aquests atributs es manifesten en la condici\u00f3 f\u00edsica, en els mateixos programes esportius i canvis f\u00edsics, \u00e9s a dir, la percepci\u00f3 del seu rendiment esportiu (Theodorakis et al., 2013<\/a>). La segona dimensi\u00f3, qualitat funcional, \u00e9s entesa com la valoraci\u00f3 que fan les persones usu\u00e0ries dels elements f\u00edsics i les interaccions amb els recursos humans (Theodorakis et al., 2013<\/a>). \u00c9s important destacar que el consumidor percep el servei com quelcom que combina les dues dimensions, i obt\u00e9 una percepci\u00f3 de la qualitat en comparar aquestes percepcions amb les expectatives del servei (Watanabe et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n El valor percebut est\u00e0 estretament relacionat amb la qualitat o els beneficis que obtenen del servei a canvi del preu que paguen. Es defineix com l\u2019avaluaci\u00f3 del consumidor sobre la utilitat del producte basada en la percepci\u00f3 del que es rep i el que es dona (Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>). S\u2019ha demostrat que el valor \u00e9s un concepte altament subjectiu, multidimensional i din\u00e0mic que compr\u00e8n elements tant cognitius com afectius, pot variar entre individus i situacions i \u00e9s dependent del moment de la valoraci\u00f3 feta pel client, la qual cosa determina que la qualitat \u00e9s un antecedent de valor percebut entre els corredors (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>; Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Per tant, es van establir les hip\u00f2tesis seg\u00fcents tant per a corredors com per a corredores: La satisfacci\u00f3 (Foroughi et al., 2019<\/a>) \u00e9s una reacci\u00f3 emocional a un acte de consum o una avaluaci\u00f3 subjectiva realitzada com un judici cognitiu posterior a l\u2019elecci\u00f3 basada en percepcions o suposicions de qualitat anteriors. La recerca sobre els serveis esportius ha identificat una relaci\u00f3 entre qualitat, valor i satisfacci\u00f3 (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>; Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>), i aquesta \u00e9s una resposta postconsum que \u00e9s susceptible de canvi, segons les circumst\u00e0ncies i l\u2019individu (Foroughi et al., 2019<\/a>), convertida en objectiu clau a l\u2019hora d\u2019organitzar un esdeveniment esportiu. L\u2019an\u00e0lisi de la satisfacci\u00f3 \u00e9s molt interessant per a la gesti\u00f3 correcta d\u2019esdeveniments esportius, ja que es poden establir estrat\u00e8gies de gesti\u00f3 i m\u00e0rqueting per a la captaci\u00f3 i retenci\u00f3 dels diferents tipus d\u2019assistents (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Nombrosos estudis avalen la idea del valor com a antecedent positiu i directe de la satisfacci\u00f3 entre els participants de curses recreatives (Haro-Gonz\u00e1lez et al., 2018<\/a>; Theodorakis et al., 2014<\/a>), ja que el valor exerceix un fort efecte sobre la satisfacci\u00f3, i s\u2019ha de tenir molt en compte per part dels gestors per millorar el nivell de satisfacci\u00f3 dels participants.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, hi ha una forta correlaci\u00f3 entre la qualitat i la satisfacci\u00f3 amb el servei esportiu, la qual cosa dona suport a la idea que la satisfacci\u00f3 del client resulta de la qualitat d\u2019aquest (Foroughi et al., 2019<\/a>; Theodorakis et al., 2014<\/a>). En poques paraules, la qualitat \u00e9s un antecedent tant del valor percebut com de la satisfacci\u00f3 (Fern\u00e1ndez-Mart\u00ednez et al., 2020a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n A partir d\u2019aquestes consideracions, es van plantejar les hip\u00f2tesis seg\u00fcents tant per a corredors com per a corredores: La participaci\u00f3 \u00e9s una variable personal que expressa la quantitat d\u2019atenci\u00f3, excitaci\u00f3 i motivaci\u00f3 desencadenades per una situaci\u00f3, i que afecta els comportaments de la persona consumidora en el proc\u00e9s de decisi\u00f3 de compra (Eskiler i Altun\u0131\u015f\u0131k, 2021<\/a>). De la mateixa manera, la lleialtat es pot entendre com les actituds favorables dels clients cap a un servei esportiu, la qual cosa els impulsa tant a la recomanaci\u00f3 com a la recompra, al mateix temps que hi ha una relaci\u00f3 conjunta i positiva entre qualitat, valor percebut i satisfacci\u00f3 amb la continu\u00eftat dels usuaris en aquests esdeveniments esportius (Nuviala et al., 2021<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n Una de les variables m\u00e9s utilitzades per analitzar la fidelitat \u00e9s la satisfacci\u00f3. Quan els clients estan satisfets, \u00e9s probable que tinguin una percepci\u00f3 positiva de l\u2019organitzaci\u00f3 i demostrin fidelitat (Theodorakis et al., 2014<\/a>). Diversos estudis exposen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una forta relaci\u00f3 entre aquestes variables (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>; Eskiler i Altun\u0131\u015f\u0131k, 2021<\/a>). La qualitat del servei influeix en la lleialtat directament i indirectament a trav\u00e9s de la satisfacci\u00f3 (Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>; Theodorakis et al., 2013<\/a>). Altres estudis informen que el valor percebut influeix en la lleialtat tant directament com indirectament a trav\u00e9s de la satisfacci\u00f3 (Eskiler i Altun\u0131\u015f\u0131k, 2021<\/a>). El valor est\u00e0 directament relacionat amb la satisfacci\u00f3 i indirectament relacionat amb la lleialtat; \u00e9s un determinant predictiu per a les intencions i els comportaments futurs i s\u2019ha comprovat la influ\u00e8ncia positiva i combinada que aquests tres constructes tenen sobre el comportament del client i la lleialtat al servei (Watanabe et al., 2018<\/a>). Diversos estudis han donat suport tamb\u00e9 a la idea que les intencions futures han estat determinades a trav\u00e9s de la qualitat del servei, el valor percebut i la satisfacci\u00f3, on el valor \u00e9s la variable que t\u00e9 el pes m\u00e9s gran en la predicci\u00f3 de les intencions futures dels espectadors (Calabuig-Moreno et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Per tant, es van plantejar les hip\u00f2tesis seg\u00fcents tant per a corredors com per a corredores: Un total de 866 participants d\u2019una cursa popular de 21 km van participar en aquest treball, dels quals un 84.4\u2009% eren homes. L\u2019edat mitjana va ser de 41.63 \u00b1 9.27 anys. La majoria van afirmar que tenien estudis superiors (66.3\u2009%), i un 89.9\u2009% de persones van afirmar que treballaven. Vivia en parella el 77.2\u2009%. M\u00e9s de la meitat, 54.6\u2009%, havia participat anteriorment en aquesta cursa, mentre que el 77.8\u2009% es declarava corredor freq\u00fcent d\u2019aquest tipus de curses. Nom\u00e9s el 8.1% tenia llic\u00e8ncia federativa.<\/p>\n\n\n\n Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest treball s\u2019ha utilitzat una escala multi\u00edtem (Taula 1). En primer lloc, per mesurar la qualitat funcional de la cursa, es van utilitzar 14 \u00edtems del q\u00fcestionari proposat per Angosto-S\u00e1nchez et al. (2016)<\/a>. Per mesurar la qualitat del resultat percebut pel corredor despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 de la cursa, es van proposar tres \u00edtems. El valor percebut es va mesurar a trav\u00e9s d\u2019un sol \u00edtem utilitzat i la satisfacci\u00f3 es va mesurar amb tres \u00edtems, tots ells de l\u2019instrument EPOD2 (Nuviala et al., 2013<\/a>). Es van utilitzar tres \u00edtems per mesurar la intenci\u00f3 de tornar a participar en la prova.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Estad\u00edstics descriptius de l\u2019instrument. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Les persones enquestades van rebre instruccions per valorar el grau d\u2019acord amb cada \u00edtem, utilitzant una escala Likert de set punts que va des de molt en desacord (1) fins a molt d\u2019acord (7). A les escales se\u2019ls van afegir diverses preguntes sociodemogr\u00e0fiques com ara edat, g\u00e8nere, estudis, freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica setmanal i experi\u00e8ncia en proves d\u2019aquest tipus.<\/p>\n\n\n\n El treball compta amb el consentiment de la Comissi\u00f3 \u00c8tica de la Universitat Pablo de Olavide. Les persones responsables de les organitzacions participants en l\u2019estudi van ser informades dels objectius i prop\u00f2sits de la recerca. La recerca es va dur a terme despr\u00e9s d\u2019obtenir l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019organitzaci\u00f3. El disseny de l\u2019estudi \u00e9s considerat en tot el marc legal espanyol (Llei org\u00e0nica 3\/2018). Es va obtenir el consentiment informat dels i les participants en l\u2019estudi abans de fer el treball de camp. A continuaci\u00f3, es va dur a terme mitjan\u00e7ant el q\u00fcestionari autoadministrat en pres\u00e8ncia d\u2019una persona de l\u2019equip investigador. El temps dedicat a completar els q\u00fcestionaris va ser d\u2019aproximadament 10 minuts.<\/p>\n\n\n\n Es van fer diverses proves explorat\u00f2ries com ara mitjanes, desviaci\u00f3 t\u00edpica, c\u00e0rrega factorial i prova T. Les correlacions entre constructes es van calcular posteriorment, aix\u00ed com l\u2019alfa de Cronbach, la vari\u00e0ncia mitjana extreta (AVE) i la fiabilitat composta (FC). Es va calcular el biaix de m\u00e8tode com\u00fa mitjan\u00e7ant el Test de Factor \u00danic d\u2019Harman. Tot aix\u00f2 es va fer amb el programari SPSS.22. Els valors acceptables per a l\u2019alfa de Cronbach se situen entorn de .70 i els valors entre .80 i .90 es consideren correctes. En el cas de la FC, els resultats han de tenir un valor superior a .6, i per a AVE han de ser superiors a .5 (Hair et al., 2006<\/a>). Podsakoff et al. (2003)<\/a> assenyalen que un percentatge de vari\u00e0ncia total inferior al 50% indica que el biaix de m\u00e8tode com\u00fa no afecta de manera significativa els resultats de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n Amb el programa AMOS.22 es va fer una an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria del model i una an\u00e0lisi multigrup. Es va comprovar l\u2019ajustament del model per a cada grup per separat (poblaci\u00f3 total, model 0; corredors masculins, model 0a; corredores femenines, model 0b). A continuaci\u00f3, es va observar la variaci\u00f3 del model entre els grups. Es va utilitzar el m\u00e8tode de m\u00e0xima versemblan\u00e7a. L\u2019ajustament de cada model es va avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019examen de diversos \u00edndexs. Es va utilitzar l\u2019\u00edndex Root Mean Square Error of Approximation (RMSEA), Comparative Fit Index (CFI), Akaike Information Criterion (AIC) i Expected Cross-Validation Index (ECVI). Aix\u00ed mateix, es va utilitzar el valor de la ra\u00f3 de la khi\u00a0quadrat (CMIN) i el valor de la khi\u00a0quadrat partit pels graus de llibertat (CMIN\/DF). Valors de RMSEA\u00a0<\u00a0.08 indicarien un ajustament acceptable, o valors \u2264\u00a0.05 indicarien un bon ajustament. En el cas de CFI\u00a0\u2265\u00a0.95, s\u00f3n considerats acceptables. Valors m\u00e9s baixos de l\u2019\u00edndex AIC i d\u2019ECVI signifiquen un millor ajustament del model. Pel que es fa als valors del quocient entre \u03c72 i els DF, un model considerat perfecte tindria un valor d\u20191.00, i r\u00e0tios per sota de 2.00 es consideraran pr\u00f2pies d\u2019un molt bon ajustament del model, mentre que els valors per sota de 3.00 s\u00f3n considerats acceptables (Schermelleh-Engel et al., 2003<\/a>). La invariabilitat del mesurament entre grups es va valorar mitjan\u00e7ant la prova de \u2206\u03c72 i les recomanacions de Chen (2007)<\/a>, segons les quals valors de tall de \u2206CFI \u2264 .01 i \u2206RMSEA \u2264.015 significarien la no exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies entre els models. Finalment, es van calcular els coeficients de regressi\u00f3 estandarditzats per a les relacions i les r\u00e0tios cr\u00edtiques per estimar les difer\u00e8ncies de grup utilitzant AMOS.<\/p>\n\n\n\n Com es pot veure a la Taula 2, la qualitat funcional ha estat valorada de manera positiva, i les dones s\u00f3n les que han mostrat una valoraci\u00f3 m\u00e9s positiva que els homes. La resta de constructes tamb\u00e9 han estat valorats de manera positiva, sense que hi hagi difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere. Ha estat el constructe \u201csatisfacci\u00f3\u201d el que ha obtingut la millor valoraci\u00f3, seguit pels constructes \u201cintenci\u00f3 de tornar a participar-hi\u201d i \u201cvalor\u201d (Taula 2). <\/p>\n\n\n\n Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria expliquen el 38.99% de la vari\u00e0ncia total, que indica que el biaix de m\u00e8tode com\u00fa no va afectar de manera significativa els resultats de l\u2019estudi. A continuaci\u00f3, es va valorar la consist\u00e8ncia interna, que es va mesurar amb l\u2019alfa de Cronbach, i es van obtenir valors correctes. El c\u00e0lcul de FC i AVE va presentar valors acceptables. La validesa discriminant de les dades es va constatar mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul de la matriu de correlacions entre els factors, i es va constatar una correlaci\u00f3 significativa i positiva entre els factors que componen l\u2019estudi (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n Mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica. Prova T i nivell de significaci\u00f3. Correlaci\u00f3 entre constructes, alfa de Cronbach en la diagonal, AVE i FC.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Per esbrinar les relacions entre els constructes, i les possibles difer\u00e8ncies que hi pugui haver en funci\u00f3 del g\u00e8nere, s\u2019ha comprovat en primer lloc la validesa del model. S\u2019observa, a la Taula 3, que els \u00edndexs d\u2019ajustament del model analitzat presenten uns \u00edndexs correctes per al total dels corredors (model 0), per a corredors (model 0a) i per a corredores (model 0b).<\/p>\n\n\n\n La validesa de l\u2019estructura factorial del model \u00e9s correcte, ja que els \u00edndexs de bondat d\u2019ajustament s\u00f3n acceptables per al total de participants (Taula 3). Una vegada comprovat que el model \u00e9s correcte, i per comparar el model en funci\u00f3 del g\u00e8nere dels i les participants, \u00e9s necessari fer proves d\u2019invari\u00e0ncia factorial. Si es considera la difer\u00e8ncia en \u03c72 entre el model sense restriccions (model 1) i la resta de models en els dos grups de participants, no s\u2019observa l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives, excepte amb el model 5. Al contrari, s\u00ed que s\u2019observen difer\u00e8ncies en comparar els models 2, 3, 4 i 5 entre s\u00ed. Les difer\u00e8ncies en \u03c72 no permeten acceptar la hip\u00f2tesi d\u2019invari\u00e0ncia, per\u00f2 la resta d\u2019\u00edndexs contradiuen aquesta conclusi\u00f3. En observar el valor de CFI i RMSEA en els models, es pot apreciar que tots presenten valors molt similars, amb una difer\u00e8ncia inferior a .01 i .015, respectivament, fet que suggereix la invari\u00e0ncia factorial del model per a l\u2019estudi en funci\u00f3 del g\u00e8nere dels corredors i corredores (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Estad\u00edstiques d\u2019ajustament per als models. Comparacions de condicions mitjan\u00e7ant procediments d\u2019invari\u00e0ncia de mesurament.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Els resultats que apareixen a la Taula 4 mostren que qualitat funcional i qualitat central s\u00f3n antecedents directes del valor i la satisfacci\u00f3 en el total dels participants, aix\u00ed com en el grup de corredors i en el de corredores. Igualment, es pot observar que el valor \u00e9s un antecedent directe de la satisfacci\u00f3 en el total de la mostra, aix\u00ed com en els dos grups. Tenir la intenci\u00f3 de tornar a participar en la cursa t\u00e9 com a antecedent directe la qualitat funcional en el total de participants i en els dos grups de corredors en funci\u00f3 del g\u00e8nere. La qualitat central nom\u00e9s t\u00e9 relaci\u00f3 directa en el grup de corredors masculins. La satisfacci\u00f3 s\u00ed que \u00e9s antecedent directe en tots els grups en la intenci\u00f3 de participar novament. Pel que fa a relacions indirectes, la qualitat funcional, la qualitat central i el valor s\u00f3n antecedents de la intenci\u00f3 de tornar a participar a trav\u00e9s de la satisfacci\u00f3 en tots els grups de corredors. Com es pot veure a la Taula 4, no hi ha difer\u00e8ncies significatives en aquestes relacions en funci\u00f3 del g\u00e8nere dels participants en la prova. <\/p>\n\n\n\n Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n Comparaci\u00f3 d\u2019estimacions de par\u00e0metres estandarditzats d\u2019efectes directes i indirectes de l\u2019equaci\u00f3 estructural usuaris totals i modelitzaci\u00f3 respecte al g\u00e8nere. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Aquest treball t\u00e9 per objecte estudiar la relaci\u00f3 entre la qualitat, funcional i central, el valor i la satisfacci\u00f3 amb la intenci\u00f3 de tornar a participar en una cursa popular, observant les possibles difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere. Aquestes dades s\u00f3n interessants per al personal investigador, perqu\u00e8 permeten con\u00e8ixer la relaci\u00f3 entre tots els constructes analitzats i observar la incid\u00e8ncia que el g\u00e8nere t\u00e9 en el model. De la mateixa manera, els resultats s\u00f3n interessants per a les persones responsables de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquests esdeveniments i per a les empreses tur\u00edstiques, perqu\u00e8 permeten implementar estrat\u00e8gies de millora de la mateixa prova esportiva, aix\u00ed com de l\u2019activitat tur\u00edstica, la qual cosa podria originar un increment de la satisfacci\u00f3 i en la lleialtat a la prova, que es traduiria en un augment dels beneficis de qualsevol tipus que pugui comportar l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquests esdeveniments. <\/p>\n\n\n\n Els resultats descriptius han mostrat una bona valoraci\u00f3 general de l\u2019esdeveniment i de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi, per\u00f2 \u00e9s necessari saber com es relacionen els diferents constructes entre si, especialment l\u2019efecte que la qualitat funcional i la qualitat de resultat, variables precursores de les intencions futures (Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>), puguin tenir en la satisfacci\u00f3 i la intenci\u00f3 futura de tornar a disputar la prova, la qual cosa convertiria l\u2019esdeveniment esportiu en una eina que promou el turisme i, amb aix\u00f2, el desenvolupament econ\u00f2mic i social de la ciutat que l\u2019allotja.<\/p>\n\n\n\n La concepci\u00f3 de la qualitat proposada per Gr\u00f6nroos (1984)<\/a> \u00e9s la que ha guiat la proposta del model posat a an\u00e0lisi en aquest treball. En primer lloc, s\u2019ha observat com la qualitat central \u00e9s precursora del valor i la satisfacci\u00f3, sense que hi hagi difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere, per la qual cosa es confirmen les hip\u00f2tesis 1 i 3. De la mateixa manera, la qualitat funcional \u00e9s precursora del valor i de la satisfacci\u00f3 en participants de curses populars, sense que hi hagi difer\u00e8ncies entre corredors i corredores, per la qual cosa es poden confirmar les hip\u00f2tesis 2 i 4. \u00c9s interessant esmentar que la qualitat funcional t\u00e9 un valor beta m\u00e9s gran que el que presenta la qualitat central a l\u2019hora de predir el valor. Aquest resultat \u00e9s important ja que el valor, ent\u00e8s com una avaluaci\u00f3 dels sacrificis i les recompenses obtinguts, t\u00e9 una gran incid\u00e8ncia en la satisfacci\u00f3 (Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>) i \u00e9s un factor en el qual els responsables de la gesti\u00f3 de l\u2019esdeveniment tur\u00edstic esportiu poden treballar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n De la mateixa manera, \u00e9s necessari destacar que la qualitat central presenta un valor beta superior en relaci\u00f3 amb la satisfacci\u00f3 que el que presenta la qualitat funcional. Resultat que es pot explicar pel fet que la satisfacci\u00f3 s\u2019ent\u00e9n com un resum de l\u2019avaluaci\u00f3 de les experi\u00e8ncies del servei rebut i que, seguint Yoshida (2017)<\/a>, per a participants en esdeveniments esportius est\u00e0 relacionat amb el rendiment esportiu obtingut.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La hip\u00f2tesi 5 tamb\u00e9 es va poder confirmar en mostrar-se el valor com a predecessor de la satisfacci\u00f3, sense que apareguessin difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere. Resultats similars s\u2019han obtingut en altres estudis sobre serveis esportius (Haro-Gonz\u00e1lez et al., 2018<\/a>; Theodorakis et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Els resultats avalen la sisena de les hip\u00f2tesis. Els resultats no han reflectit una relaci\u00f3 directa entre aquests constructes i s\u00ed indirecta a trav\u00e9s de la satisfacci\u00f3. La qualitat central \u00e9s un precursor del valor i la satisfacci\u00f3 en participants d\u2019aquest tipus d\u2019esdeveniments. \u00c9s per aix\u00f2 que les persones responsables han d\u2019incrementar la qualitat central entre participants, b\u00e9 sigui adaptant la prova a diferents nivells, o a trav\u00e9s de la millora de l\u2019entrenament, amb consells en els diferents mitjans de comunicaci\u00f3 que l\u2019organitzaci\u00f3 utilitzi, ja que la comunicaci\u00f3 \u00e9s una eina molt important en la valoraci\u00f3 i lleialtat de persones usu\u00e0ries de serveis esportius (Fern\u00e1ndez-Mart\u00ednez et al., 2020b<\/a>). No han aparegut difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del g\u00e8nere, per la qual cosa les estrat\u00e8gies que s\u2019utilitzin, a priori<\/em>, poden tenir el mateix efecte.<\/p>\n\n\n\n La qualitat funcional, per la seva banda, \u00e9s un antecedent de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi, sense que hi hagi cap distinci\u00f3 en funci\u00f3 del g\u00e8nere. En la literatura, apareixen treballs que avalen aquesta idea (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>; Calabuig-Moreno et al., 2016<\/a>; Theodorakis et al., 2013<\/a>), si b\u00e9 es tractava d\u2019assistents a esdeveniments esportius i no de practicants. Per tant, a partir d\u2019aquests resultats, es pot confirmar la hip\u00f2tesi 7, segons la qual la qualitat funcional \u00e9s un antecedent de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi.\u00a0<\/p>\n\n\n\n El valor no presenta una relaci\u00f3 directa amb la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi (hip\u00f2tesi 8), per\u00f2 s\u00ed indirecta a trav\u00e9s de la satisfacci\u00f3. El resultat pot ser a causa que el valor \u00e9s un concepte altament subjectiu, que compr\u00e8n elements tant cognitius com afectius (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>), fet que pot condicionar aquesta relaci\u00f3. Sigui com sigui, la literatura ha posat de manifest la import\u00e0ncia d\u2019aquesta dimensi\u00f3 en les intencions futures dels usuaris (Crespo-Herv\u00e1s et al., 2019<\/a>), per la qual cosa millorar-ne la valoraci\u00f3 t\u00e9 un efecte en les intencions futures en general i en particular de tornar a participar-hi.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Respecte a la hip\u00f2tesi 9, aquesta ha estat confirmada pels resultats obtinguts en aquest treball. La satisfacci\u00f3, com queda expressat en diversos treballs (Cabello-Manrique et al., 2021<\/a>; Theodorakis et al., 2014<\/a>), afecta positivament la intenci\u00f3 en diferents tipus de serveis, entre els quals es troben els tur\u00edstics i els esportius, actuant com a mediador entre diferents constructes (Vegara-Ferri et al., 2020<\/a>). L\u2019adquisici\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies positives, satisfacci\u00f3, est\u00e0 molt relacionada amb la intenci\u00f3 de continuar practicant i de repetir experi\u00e8ncies similars (Diloy-Pe\u00f1a et al., 2021<\/a>). Per tant, el seu augment suposa un increment en la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi. Els resultats obtinguts no presenten difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere i estableixen l\u00ednies estrat\u00e8giques a seguir per les persones organitzadores dels esdeveniments tur\u00edstics esportius, com s\u00f3n millorar la qualitat funcional i la qualitat de resultat com a\u00a0 precursors primaris de la satisfacci\u00f3, ja que la satisfacci\u00f3 \u00e9s condicionada per factors d\u2019\u00edndole diversa (Do\u00f1a-Toledo et al., 2019<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n Els resultats d\u2019aquest estudi van indicar que hi ha una relaci\u00f3 directa i significativa entre la qualitat funcional i la qualitat de resultat com a antecedents del valor percebut i la satisfacci\u00f3 per part dels i les participants de proves populars, sense difer\u00e8ncies entre g\u00e8neres. La satisfacci\u00f3 s’ha trobat com un antecedent directe de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi. Resultats que posen de relleu la import\u00e0ncia que la gesti\u00f3 de la qualitat t\u00e9 en turistes esportius que participen en esdeveniments de petita escala. Destaca com a principal aplicaci\u00f3 per als organitzadors d’aquest tipus d’esdeveniments turisticoesportius la necessitat de dedicar prou recursos per assolir els nivells \u00f2ptims de qualitat funcional.<\/p>\n\n\n\n Dins de les possibles l\u00ednies futures de recerca es pot destacar la realitzaci\u00f3 d’estudis que incloguin variables relacionades amb el resultat esportiu, aspectes econ\u00f2mics o motivacionals. De la mateixa manera, es podria crear una l\u00ednia de treballs amb metodologia quasiexperimental. <\/p>\n\n\n\n Com a limitaci\u00f3 m\u00e9s important es pot destacar que s’ha dut a terme una cerca de difer\u00e8ncies entre g\u00e8neres, en qu\u00e8 el grup de corredores era un percentatge considerablement inferior al de corredors. A m\u00e9s, s’ha de tenir en compte que els resultats nom\u00e9s estan referits a una cursa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum Aquest treball de recerca pret\u00e9n observar la relaci\u00f3 entre la qualitat, funcional i central, el valor i la satisfacci\u00f3 amb la intenci\u00f3 de tornar a participar en una cursa popular, observant les possibles difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere. De manera aleat\u00f2ria i autoadministrada, es va passar un q\u00fcestionari a un total de 866 participants […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[59],"tags":[5921,104,10435,9567,5509],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>"],"unlinked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>"]},"tags":{"linked":["esdeveniment esportiu<\/a>","g\u00e8nere<\/a>","intencions futures<\/a>","running<\/a>","satisfacci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["esdeveniment esportiu<\/span>","g\u00e8nere<\/span>","intencions futures<\/span>","running<\/span>","satisfacci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 7 octubre 2022","modified":"Updated on 2 gener 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 7 octubre 2022 08:47","modified":"Updated on 2 gener 2023 12:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55991\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=55991"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55991\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":57351,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55991\/revisions\/57351\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=55991"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=55991"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=55991"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Revisi\u00f3 de la literatura<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Relaci\u00f3 qualitat central, qualitat funcional i valor percebut.<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
H1<\/sub>: La qualitat central per participants de curses populars \u00e9s un antecedent del valor percebut.
H2<\/sub>: La qualitat funcional per participants de curses populars \u00e9s un antecedent del valor.<\/p>\n\n\n\nQualitat central, qualitat funcional i valor com a antecedents de la satisfacci\u00f3. <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
H3<\/sub>: La qualitat central percebuda per participants de curses populars \u00e9s un antecedent de la satisfacci\u00f3.
H4<\/sub>: La qualitat funcional \u00e9s un antecedent de la satisfacci\u00f3.
H5<\/sub>: El valor percebut \u00e9s un antecedent de la satisfacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\nEls precursors de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi: qualitat, valor i satisfacci\u00f3.<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
H6<\/sub>: La qualitat central percebuda per participants de curses populars \u00e9s un precursor de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi.
H7<\/sub>: La qualitat funcional \u00e9s un antecedent de la intenci\u00f3 de tornar a participar en l\u2019esdeveniment.
H8<\/sub>: El valor \u00e9s un precursor de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi.
H9<\/sub>: La satisfacci\u00f3 \u00e9s antecedent de la intenci\u00f3 de tornar a participar-hi.<\/p>\n\n\n\n![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-1-151-07-CAT.jpg\")
Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Participants i Mostra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Mesures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nProcediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
An\u00e0lisi de Dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nDiscussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n