Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi t\u00e0ctica<\/span>, fase d\u2019atac<\/span>, futbol formatiu<\/span>, metodologia observacional<\/span>, rendiment esportiu<\/span>, seq\u00fc\u00e8ncia ofensiva<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n La l\u00f2gica interna del joc en esports sociomotrius est\u00e0 influ\u00efda per l\u2019estructura de les interaccions de marca, ja que tracen les vies per les quals es pot anotar, i defineixen la manera en qu\u00e8 els equips aconsegueixen canviar el marcador durant el temps de joc, aix\u00ed com els tipus de relaci\u00f3 que es poden donar entre els participants i els equips enfrontats (Parlebas, 2001<\/a>). En el cas del futbol, malgrat que es pugui interactuar tant amb companys com amb adversaris, el tipus d\u2019interacci\u00f3 de marca \u00e9s antagonista, ja que s\u2019aconsegueix modificar el marcador a trav\u00e9s del gol superant l\u2019equip adversari en el duel col\u00b7lectiu. A causa de la caracteritzaci\u00f3 de les interaccions de marca en futbol, nom\u00e9s l\u20191% de les possessions dels equips professionals condueixen a anotar (Gonz\u00e1lez et al., 2020<\/a>). Marcar un gol, per tant, \u00e9s l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s reeixida en futbol i, en aquest sentit, l\u2019an\u00e0lisi de les situacions que condueixen a l\u2019obtenci\u00f3 de gols pot proporcionar una aportaci\u00f3 important en la detecci\u00f3 de les accions de joc m\u00e9s representatives o cr\u00edtiques, a fi de comprendre els factors que provoquen pertorbacions o desequilibris en el balan\u00e7 atac\/defensa (Hughes, 1996<\/a>). D\u2019aquesta manera, observar les seq\u00fc\u00e8ncies de joc ofensives des d\u2019uns criteris i categories pr\u00e8viament definits permet con\u00e8ixer com actuen els equips quan aconsegueixen marcar, ja sigui en el moment de transici\u00f3 ofensiva o elaborant els seus atacs en fase ofensiva.<\/p>\n\n\n\n En els \u00faltims anys s\u2019han utilitzat diferents eines observacionals a fi d\u2019analitzar gols o seq\u00fc\u00e8ncies ofensives que condueixen a oportunitats de gol. Algunes d\u2019aquestes eines es preocupen per registrar els esdeveniments que succeeixen des que l\u2019equip inicia la seq\u00fc\u00e8ncia ofensiva despr\u00e9s de recuperar la possessi\u00f3 de la pilota fins a finalitzar l\u2019acci\u00f3 (Aranda et al., 2019<\/a>; Barreira et al., 2013<\/a>; Castellano, 2000<\/a>; Echeazarra, 2014<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>; Papadopoulos et al., 2021<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>; Tenga et al., 2010<\/a>), mentre que d\u2019altres no atenen la seq\u00fc\u00e8ncia del joc per complet (Caro Mu\u00f1oz i Caro Mu\u00f1oz, 2016<\/a>; Kubayi, 2020<\/a>; Ugalde-Ram\u00edrez i Rodr\u00edguez-Porras, 2021<\/a>). La caracteritzaci\u00f3 espacial \u00e9s un altre dels criteris que est\u00e0 present en moltes d\u2019aquestes eines. Algunes registren des d\u2019on s\u2019inicien les seq\u00fc\u00e8ncies de joc i quines zones del camp recorre la pilota fins a la seva finalitzaci\u00f3 (Barreira et al., 2013<\/a>; Castellano, 2000<\/a>; Echeazarra, 2014<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>). D\u2019altres s\u2019han preocupat \u00fanicament de caracteritzar espacialment l\u2019\u00faltim cop (Papadopoulos et al., 2021<\/a>; Ugalde-Ram\u00edrez i Rodr\u00edguez-Porras, 2021<\/a>), o la zona on s\u2019inicia la possessi\u00f3 (Aranda et al., 2019<\/a>; Caro Mu\u00f1oz i Caro Mu\u00f1oz, 2016<\/a>; Kubayi, 2020<\/a>; Papadopoulos et al., 2021<\/a>; Tenga et al., 2010<\/a>). Altres criteris estudiats han estat el resultat del partit abans del gol o l\u2019ocasi\u00f3 de gol (Barreira et al., 2013<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>), el tipus d\u2019atac (Aranda et al., 2019<\/a>; Kubayi, 2020;<\/a> Papadopoulos et al., 2021<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>; Tenga et al., el 2010<\/a>; Ugalde-Ram\u00edrez i Rodr\u00edguez-Porras, 2021<\/a>), les conductes que apareixen durant el desenvolupament i la finalitzaci\u00f3 (Aranda et al., 2019<\/a>; Barreira et al., 2013<\/a>; Echeazarra, 2014<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>), la superf\u00edcie utilitzada en l\u2019\u00faltim contacte (Echeazarra, 2014<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>; Papadopoulos et al., 2021<\/a>), el nombre de contactes utilitzats pel jugador (Echeazarra, 2014<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>), el nombre de passades abans de la finalitzaci\u00f3 (Aranda et al., 2019<\/a>; Caro Mu\u00f1oz i Caro Mu\u00f1oz, 2016<\/a>; Kubayi, 2020;<\/a> Papadopoulos et al., 2021<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>), la tipologia o direcci\u00f3 de les passades (Echeazarra, 2014<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>; Tenga et al., 2010<\/a>), la temporalitat dels gols o les ocasions de gol (Barreira et al., 2013<\/a>; Kubayi, 2020<\/a>; Papadopoulos et al., 2021<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>; Ugalde-Ram\u00edrez i Rodr\u00edguez-Porras, 2021<\/a>), si finalitza l\u2019equip local o el visitant (Echeazarra, 2014<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>), el centre de joc (Barreira et al., 2013<\/a>), el context d\u2019interacci\u00f3 entre els dos equips (Barreira et al., 2013<\/a>; Castellano, 2000<\/a>; Echeazarra, 2014<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>) i el context d\u2019oposici\u00f3 que exerceix l\u2019equip rival (Aranda et al., 2019<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>; Tenga et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Si b\u00e9 algunes d\u2019aquestes eines ofereixen un alt nivell de detall, moltes vegades no s\u00f3n sostenibles en certs contextos, ja que requereixen enregistraments de bona qualitat per registrar tot all\u00f2 que es proposa. Arran d\u2019aix\u00f2, sembla interessant dissenyar una eina que sigui sostenible en el futbol no professional i formatiu i que, a m\u00e9s de permetre l\u2019an\u00e0lisi en diferit, pugui arribar a utilitzar-se en viu i se centri de manera determinada en qu\u00e8 passa en els \u00faltims segons abans de la consecuci\u00f3 del gol, estructurant-se a partir d\u2019alguns dels criteris previstos i altres criteris no considerats fins al moment en la literatura cient\u00edfica. <\/p>\n\n\n\n Per tot el que s\u2019ha exposat, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser configurar i validar un instrument de codificaci\u00f3 dissenyat ad hoc<\/em> per analitzar espec\u00edficament els gols en futbol. Els resultats del present estudi permetran aplicar l\u2019instrument tant en l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic com en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019an\u00e0lisi de la competici\u00f3 esportiva. Per a la consecuci\u00f3 d\u2019aquest objectiu, es va determinar el grau de validesa i fiabilitat de les dades recopilades per garantir la qualitat de l\u2019instrument de codificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n L\u2019estudi presentat va respondre a un disseny observacional de seguiment, nomot\u00e8tic i multidimensional (Anguera et al., 2011<\/a>). Va ser de seguiment perqu\u00e8 la recollida de dades es va dur a terme en una temporada o per\u00edode competitiu al llarg de diversos partits; va ser nomot\u00e8tic perqu\u00e8 es van registrar les dades de manera creuada (Hern\u00e1ndez-Mendo i Molina, 2002<\/a>), codificant els gols de tots els equips que van participar en una mateixa lliga, de manera independent, sense que hi hagu\u00e9s cap vincle entre ells, i va ser multidimensional perqu\u00e8 es van analitzar els gols en funci\u00f3 de diversos criteris. Quant al tipus de dada, aquesta va ser, per tant, concurrent i basada en esdeveniments, \u00e9s a dir, de tipus II (Bakeman, 1978<\/a>), ja que es van registrar diverses dimensions en una mateixa constel\u00b7laci\u00f3 sense importar la durada dels esdeveniments. Per tant, per a la recollida de dades es va fer necess\u00e0ria la configuraci\u00f3 d\u2019un instrument de codificaci\u00f3 ad hoc<\/em> que, condicionat per l\u2019estructura del disseny observacional, va ser una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories (Anguera i Blanco-Villase\u00f1or, 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Per validar l\u2019instrument, un total de 12 experts van aportar les seves conclusions via Google Forms en dues fases (n<\/em> = 6, n<\/em> = 6). Cadascun dels experts seleccionats satisfeia, almenys, dos dels quatre requisits seg\u00fcents: (1) treballar com a entrenadors o analistes amb m\u00e9s de 10 anys d\u2019experi\u00e8ncia; (2) ser entrenadors amb una titulaci\u00f3 m\u00ednima de nivell 3; (3) ser llicenciats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport amb l\u2019especialitat en futbol; (4) tenir una tesi doctoral sobre futbol.<\/p>\n\n\n\n Per al disseny i l\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019instrument de codificaci\u00f3, es va utilitzar una mostra de 477 gols corresponents a 18 jornades de la temporada 2019-2020 en la 3a divisi\u00f3 de la RFEF del grup 7 (Madrid). Posteriorment, per calcular la fiabilitat, es va utilitzar una mostra de 52 gols corresponents a les jornades 1 i 2 de la temporada 2021-2022 en la 3a RFEF del grup 7 (Madrid), comptant per a aquest proc\u00e9s amb tres observadors.<\/p>\n\n\n\n Com que no es van fer enregistraments sobre participants de manera directa, no es va requerir aprovaci\u00f3 \u00e8tica perqu\u00e8 no es van prendre mesures invasives per obtenir les dades. Les seq\u00fc\u00e8ncies de joc van ser observades utilitzant els v\u00eddeos que la Federaci\u00f3 de Futbol de Madrid ofereix de manera oberta i p\u00fablica al seu portal d\u2019internet, en els quals es mostren tots els gols despr\u00e9s de cada jornada de 3a RFEF grup 7.<\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument inicial es va elaborar prenent com a refer\u00e8ncia altres eines pr\u00e8vies adre\u00e7ades a l\u2019an\u00e0lisi dels gols o les seq\u00fc\u00e8ncies ofensives (Barreira et al., 2013<\/a>; Caro Mu\u00f1oz i Caro Mu\u00f1oz, 2016<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>), i es va utilitzar per primera vegada durant la temporada 2019-2020. En la temporada esmentada, i paral\u00b7lelament al registre dels gols observats, es va anar modificant l\u2019instrument per donar cabuda als criteris susceptibles d\u2019analitzar amb els seus conseg\u00fcents sistemes de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents. En la temporada 2020-2021, l\u2019eina va ser presentada a un primer grup d\u2019experts (n<\/em> = 6), que a trav\u00e9s del m\u00e8tode Delphi van abocar les seves aportacions a fi de dotar d\u2019evid\u00e8ncies de validesa de contingut. En la temporada 2021-2022, seguint novament el m\u00e8tode Delphi, un segon grup d\u2019experts (n<\/em> = 6) va validar l\u2019instrument, donant forma a l\u2019Instrument de Codificaci\u00f3 per Analitzar els Gols en Futbol (CODITAG, per les seves sigles en angl\u00e8s). L\u2019instrument est\u00e0 format per la combinaci\u00f3 d\u2019un format de camp i sistemes de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents, i compta amb 11 criteris, tal com es mostra a la taula 1. \u00c9s necessari ressenyar que 6 d\u2019aquests 11 criteris (jornada, equip local, equip visitant, equip que marca, minut del gol, estat del marcador abans del gol) no depenen de l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019acci\u00f3 de joc, ja que es poden verificar sense la necessitat d\u2019observar la seq\u00fc\u00e8ncia ofensiva que condueix al gol. Per tant, no s\u2019han tingut en compte en el proc\u00e9s d\u2019estimaci\u00f3 de la validesa i fiabilitat. Els criteris que es van haver de sotmetre a un proc\u00e9s d\u2019estimaci\u00f3 de la validesa i fiabilitat per a la seva inclusi\u00f3 en l\u2019eina, a causa de la seva relaci\u00f3 directa amb l\u2019observaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 de joc, han estat el tipus d\u2019atac, la contextualitzaci\u00f3 de la pen\u00faltima acci\u00f3, la contextualitzaci\u00f3 de l\u2019\u00faltima acci\u00f3, el nombre de contactes de l\u2019\u00faltima acci\u00f3 i la superf\u00edcie utilitzada en l\u2019\u00faltim contacte. <\/p>\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Criteris i categories de l\u2019Instrument de Codificaci\u00f3 per Analitzar els Gols en Futbol -CODITAG-<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n El disseny de l\u2019instrument i els processos per aportar evid\u00e8ncies de validesa i fiabilitat es van fer en sis etapes (vegeu figura 2): (a) revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica i disseny de l\u2019instrument de codificaci\u00f3 provisional, (b) processos d\u2019investigaci\u00f3-acci\u00f3 a trav\u00e9s de pilotatges per assegurar que els sistemes de categories dels criteris fossin exhaustius i m\u00fatuament excloents, (c) optimitzaci\u00f3 i validaci\u00f3 de contingut de l\u2019instrument de codificaci\u00f3 recorrent a dos grups d\u2019experts, (d) desenvolupament dels processos d\u2019estimaci\u00f3 de la fiabilitat inter i intraobservador, (e) control de la qualitat de la dada a partir de l\u2019an\u00e0lisi de la generalitzabilitat i, finalment, (f) avaluaci\u00f3 de la qualitat de tot aquest proc\u00e9s utilitzant la checklist<\/em> de qualitat metodol\u00f2gica per a estudis basats en metodologia observacional \u2013MQCOM (Chac\u00f3n-Moscoso et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n En la primera etapa, la selecci\u00f3 de les categories d\u2019observaci\u00f3 que componen l\u2019eina es va fer a trav\u00e9s d\u2019una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica d\u2019un conjunt d\u2019estudis que havien utilitzat instruments de codificaci\u00f3 per a l\u2019an\u00e0lisi dels gols en futbol (Caro Mu\u00f1oz i Caro Mu\u00f1oz, 2016<\/a>; Sarmento et al., 2010<\/a>; Tenga et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n En la segona etapa, es va implementar l\u2019instrument de codificaci\u00f3 ad hoc<\/em> per al proc\u00e9s de recollida de dades utilitzant el programari Microsoft Excel 365 (Microsoft Corporation, Washington, USA). Es va rebutjar la utilitzaci\u00f3 d\u2019altres tipus de programari m\u00e9s espec\u00edfics dins dels estudis observacionals, ja que diversos criteris de l\u2019instrument de codificaci\u00f3 tenien una gran quantitat de categories (per exemple, el criteri \u201cminut del gol\u201d amb 90 categories). En aquesta etapa, es va utilitzar l\u2019instrument de codificaci\u00f3 per registrar i analitzar 477 gols de la 3a divisi\u00f3 nacional grup 7 (Comunitat de Madrid), durant 18 jornades de la temporada 2019-2020. Paral\u00b7lelament a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s, es van anar resolent els problemes que anaven apareixent a l\u2019hora d\u2019avaluar els criteris que componien l\u2019eina, a fi d\u2019assegurar que els sistemes de categories fossin exhaustius i m\u00fatuament excloents.<\/p>\n\n\n\n La tercera etapa va estar composta per dues fases: optimitzaci\u00f3 de l\u2019instrument i validesa de contingut. En la primera fase, a trav\u00e9s dels suggeriments del primer grup d\u2019experts (n<\/em> = 6), es van crear 5 noves categories i es van reformular les definicions d\u201911 categories. En la segona fase, la validesa de contingut de l\u2019instrument va ser establert pel segon grup d\u2019experts (n<\/em> = 6) a trav\u00e9s del coeficient de validesa de contingut (CVC) (Hern\u00e1ndez Nieto, 2002<\/a>). Per fer-ho, es va utilitzar una escala 1-10 amb els experts per facilitar les seves respostes respecte a dos factors: el grau d\u2019acord i el grau d\u2019import\u00e0ncia de cada un dels criteris i categories. Posteriorment, es van transformar les dades a escala 0.1-1, fent una mitjana de les respostes dels experts per a cada criteri i categoria, segons factor. Totes les categories de l\u2019instrument van presentar valors d\u2019acord i d\u2019acceptaci\u00f3 per sobre de 0.8, i per tant van ser acceptades (Bulger i Housner, 2007<\/a>). Aix\u00f2 va ser pel fet que l\u2019eina havia estat sotmesa a molts pilotatges abans de ser presentada a aquest segon grup d\u2019experts. Finalment, es van transformar de nou els valors resultants a escala 1-10. Despr\u00e9s de l\u2019acceptaci\u00f3 de l\u2019instrument de codificaci\u00f3, es va actualitzar en Excel. <\/p>\n\n\n\n En la quarta etapa, es va fer el proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncies de fiabilitat de l\u2019eina, intraobservador i interobservadors. Seguint els procediments desenvolupats en altres treballs (Barreira et al., 2013<\/a>; Fernandes et al., 2019<\/a>; Ortega-Toro et al., 2019<\/a>; S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2021<\/a>), tres observadors van fer l\u2019an\u00e0lisi dels gols (n<\/em> = 52) de la primera i segona jornada de lliga de la 3a RFEF grup 7 (Comunitat de Madrid), temporada 2021-2022. Utilitzant el programari SPSS Statistics for Windows, v19 (IBM Corporation, New York, USA), aix\u00ed com el complement XrealStats de Microsoft Excel 365, es va calcular la fiabilitat interobservadors, i es van discutir i analitzar novament els criteris analitzats com a diferents entre els observadors, actuant el primer autor de l\u2019article com a observador-moderador. Sis setmanes despr\u00e9s, a trav\u00e9s del m\u00e8tode de confiabilitat test-retest, un dels observadors va repetir el proc\u00e9s d\u2019an\u00e0lisi i es van comparar els resultats obtinguts amb la seva an\u00e0lisi anterior a fi de calcular la fiabilitat intraobservador. <\/p>\n\n\n\n En la cinquena etapa, atesa la naturalesa de les dades analitzades i per controlar la seva qualitat, la teoria de la generalitzabilitat (Cronbach et al., 1972<\/a>) va ser aplicada a partir de la modelitzaci\u00f3 de les diferents fonts de variabilitat o facetes (observadors [O], gols [G] i categories [C] del sistema taxon\u00f2mic), dissenyant sis possibles models: [CG\/O], [O\/CG], [OG\/C], [C\/OG], [OC\/G] i [G\/OC].<\/p>\n\n\n\n En la sisena, i \u00faltima, etapa es va fer l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019estudi a trav\u00e9s de la checklist <\/em>de qualitat metodol\u00f2gica per a estudis basats en metodologia observacional \u2013MQCOM (Chac\u00f3n-Moscoso et al., 2019<\/a>), composta per 20 \u00edtems (1 punt per \u00edtem). L\u2019estudi va obtenir un 16.67 sobre 18 punts (no va escaure l\u2019an\u00e0lisi de 2 \u00edtems).<\/p>\n\n\n\n Una vegada superades les etapes plantejades, es va poder utilitzar l\u2019instrument de codificaci\u00f3 per codificar els gols, registrant les dades en Excel. Des d\u2019aquesta mateixa aplicaci\u00f3 s\u2019analitzen descriptivament les dades a trav\u00e9s de dashboards<\/em> dissenyats ad hoc<\/em> per obtenir la freq\u00fc\u00e8ncia i el percentatge d\u2019ocurr\u00e8ncia de cada categoria dins de cada criteri, aix\u00ed com enlla\u00e7ar dades entre criteris a fi d\u2019obtenir m\u00e9s informaci\u00f3. A continuaci\u00f3, es presenta un exemple (vegeu figura 3) del criteri \u201ctipus d\u2019atac\u201d en una mostra de 273 gols corresponents a les 12 primeres jornades de 3a RFEF Grup 7 (Comunitat de Madrid) de la temporada 2021-2022.<\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument de codificaci\u00f3 va ser avaluat en relaci\u00f3 amb la qualitat de la dada. Per fer aix\u00f2, la validesa de contingut de l\u2019instrument es va assolir qualitativament a trav\u00e9s de l\u2019acord consensuat d\u2019un grup d\u2019experts seguint el m\u00e8tode Delphi i utilitzant el CVC (Hern\u00e1ndez Nieto, 2002<\/a>). L\u2019instrument tamb\u00e9 va ser analitzat quantitativament, calculant la seva fiabilitat intraobservador utilitzant el coeficient kappa de Cohen, i la seva fiabilitat interobservadors utilitzant el coeficient kappa de Fleiss per comparar m\u00e9s de 2 observadors, aix\u00ed com el coeficient kappa de Cohen per comparar per parells d\u2019observadors.<\/p>\n\n\n\n Per estimar el CVC (Hern\u00e1ndez Nieto, 2002<\/a>), es van calcular les mitjanes dels dos factors utilitzats amb el grup expert seguint el m\u00e8tode Delphi: el grau d\u2019acord (9.37 de 10), que reflecteix la claredat del llenguatge (\u00bfconsidera que la definici\u00f3 de la categoria est\u00e0 ben elaborada i \u00e9s exclusiva respecte a les altres categories del criteri?), i el grau d\u2019import\u00e0ncia o adequaci\u00f3 (9.66 de 10), que representa la rellev\u00e0ncia te\u00f2rica i pr\u00e0ctica (\u00bfconsidera que la categoria ha de formar part del criteri?). Les puntuacions obtingudes per a ambd\u00f3s factors van mostrar una validesa de contingut molt alta.<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n Fiabilitat intraobservador a trav\u00e9s del m\u00e8tode test-retest amb coeficient kappa de Cohen. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Per calcular l\u2019\u00edndex d\u2019estabilitat intraobservador, es va utilitzar el m\u00e8tode test-retest aplicant el coeficient kappa de Cohen a les dades registrades per un mateix observador amb dotze setmanes de difer\u00e8ncia entre ambdues observacions. Els resultats van llan\u00e7ar \u00edndexs de concordan\u00e7a (k<\/em> \u2265 .87) que es podrien valorar com a molt bons (Altman, 1991<\/a>) per als cinc criteris analitzats, respecte a una eina de codificaci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n La concordan\u00e7a interobservadors es va estimar des de dues perspectives. D\u2019una banda, a trav\u00e9s del coeficient kappa de Cohen (k<\/em>) entre parells d\u2019observadors i, de l\u2019altra, utilitzant el coeficient kappa de Fleiss (k<\/em>_) per calcular la fiabilitat total per a m\u00e9s de dos observadors (n<\/em> = 3). Els resultats obtinguts mostren valors de concordan\u00e7a bons (k<\/em> > .60 i k<\/em>_ > .60) i excel\u00b7lents (k<\/em> > .80 i k<\/em>_ > .80) entre observadors des de les dues perspectives.<\/p>\n\n\n\n Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Fiabilitat interobservador calculat per parells a trav\u00e9s de kappa de Cohen i per a m\u00e9s de 2 observadors a trav\u00e9s de kappa de Fleiss.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n L\u2019an\u00e0lisi de la generalitzabilitat es va dur a terme utilitzant el programari SAGT v1.0 build 218.0.1. (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2016<\/a>). Per fer-ho, es van utilitzar tres facetes (observadors [O], categories [C] i gols [G]), que van donar lloc a sis possibles models (vegeu taula 4).<\/p>\n\n\n\n Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n Valors estimats dels coeficients relatius (\u03be\u03c12<\/sup>(\u03b4)<\/sub>) i absoluts (\u03be\u03c12<\/sup>(\u0394)<\/sub>) de generalitzabilitat per als dissenys: [CG\/O], [O\/CG], [OG\/C], [C\/OG], [OC\/G] i [G\/OC]. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n A partir de l\u2019an\u00e0lisi feta, es van abordar tres aspectes: la fiabilitat, la variabilitat i la representativitat del model.<\/p>\n\n\n\n Els dissenys que van utilitzar la faceta Categories com a faceta de diferenciaci\u00f3 van mostrar coeficients de generalitzabilitat relatius i absoluts propers a 1. Sembla, per tant, que els observadors van coincidir en les seves observacions, i aix\u00f2 s\u2019associa a una alta fiabilitat en la precisi\u00f3 de generalitzabilitat dels resultats (proper a 1). <\/p>\n\n\n\n Les possibles fonts de vari\u00e0ncia van mostrar que la major part de la variabilitat (70.84\u2009%) s\u2019explica quan la faceta Categories es relaciona amb la faceta Gols, i la part restant s\u2019explica per la faceta Categories a\u00efllada (15.38\u2009%) o en interacci\u00f3 amb les altres facetes (13.78\u2009%). Aix\u00f2 revela l\u2019heterogene\u00eftat mostrada tant per les categories establertes com pels gols observats, aix\u00ed com l\u2019homogene\u00eftat en les observacions, situaci\u00f3 ideal que respon al fet que el registre realitzat pels observadors no ha influ\u00eft en els valors obtinguts, sense que hi hagi difer\u00e8ncies notables entre els registres (Usabiaga et al., 2013<\/a>). Per tant, les categories es poden considerar exclusives dins del sistema taxon\u00f2mic configurat.<\/p>\n\n\n\n Finalment, es va estimar el coeficient de determinaci\u00f3 (r2) a partir de la f\u00f3rmula seg\u00fcent (r2<\/sup> = SCE\/SCT) de la manera seg\u00fcent: on SCT \u00e9s la suma de quadrats totals, SCE, la suma de quadrats explicada, i SCR, la suma de quadrats residual, STC = SCE + SCR (representant el model ideal STC = SCE, i SCR = 0). En utilitzar un disseny de tres facetes, hi havia set possibles sumes de quadrats (cada faceta a\u00efllada, les facetes per parells, i les tres facetes). Prenent les quatre opcions on apareix la faceta Categories com a faceta diferenciadora per al c\u00e0lcul de la SCE, es va obtenir que SCR = 0, ja que la suma de quadrats d\u2019[O], [G] i [O][G] \u00e9s 0.00, tal com es mostra a la taula 4. Per aix\u00f2, r2<\/sup> = 1.00. Aix\u00f2 significaria que el model \u00e9s totalment representatiu.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu del present estudi va consistir a descriure les etapes realitzades per configurar i validar un instrument de codificaci\u00f3 ad hoc <\/em>que permet\u00e9s analitzar els gols en futbol. L\u2019estudi proporciona un instrument v\u00e0lid i fiable que permet la recopilaci\u00f3 de dades d\u2019una manera rigorosa i pertinent, alhora que \u00e0gil i simple.<\/p>\n\n\n\n Aquesta eina va ser constru\u00efda premeditadament per permetre\u2019n l\u2019\u00fas sostenible en equips semiprofessionals, amateurs i de futbol formatiu en qu\u00e8 de vegades els cossos t\u00e8cnics s\u2019enfronten a serioses complicacions per enregistrar adequadament els seus partits i aconseguir enregistraments dels equips rivals. D\u2019aquesta manera, es diferencia d\u2019altres instruments recollits en la literatura cient\u00edfica perqu\u00e8 est\u00e0 compost per criteris dirigits a analitzar els esdeveniments que succeeixen els \u00faltims segons abans del gol, i permet recollir les dades en viu i en diferit. Fins i tot, la seva utilitzaci\u00f3 \u00e9s possible en resums de partits que no ofereixen una visualitzaci\u00f3 total de les seq\u00fc\u00e8ncies de joc, tal com es va fer en el proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncies de fiabilitat d\u2019aquest treball.<\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument de codificaci\u00f3 est\u00e0 format per 11 criteris, dels quals cinc depenen de l\u2019observaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 de joc (el tipus d\u2019atac, la contextualitzaci\u00f3 de la pen\u00faltima acci\u00f3, la contextualitzaci\u00f3 de l\u2019\u00faltima acci\u00f3, el nombre de contactes de l\u2019\u00faltima acci\u00f3 i la superf\u00edcie utilitzada en l\u2019\u00faltim contacte). Gr\u00e0cies al proc\u00e9s per obtenir evid\u00e8ncies de validesa, per al criteri \u201ctipus d\u2019atac\u201d, es va desenvolupar una classificaci\u00f3 de categories summament \u00e0mplia que aglutin\u00e9s totes les aportacions dels experts. L\u2019atac combinatiu es va dividir en posicional i r\u00e0pid, a fi d\u2019identificar l\u2019\u00fas estrat\u00e8gic de l\u2019espai (Amatria et al., 2019<\/a>). \u00c9s a dir, en l\u2019atac combinatiu posicional es va prioritzar l\u2019amplitud sobre la profunditat, mentre que en l\u2019atac combinatiu r\u00e0pid es va prioritzar la profunditat sobre l\u2019amplitud. Els contraatacs es van dividir segons la zona de recuperaci\u00f3, i la pilota parada tamb\u00e9 va ser distingida segons la situaci\u00f3 que dona origen al gol. Per al criteri que \u201ccontextualitza la pen\u00faltima acci\u00f3\u201d es va utilitzar l\u2019\u00e0rea gran com a principal refer\u00e8ncia (dins-dins, dins-fora, fora-dins, fora-fora) per determinar el tipus de passada, cosa que va facilitar sobre manera la classificaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 de joc. Aquesta idea va partir d\u2019un treball previ (Echeazarra, 2014<\/a>), en el qual es contextualitza l\u2019acci\u00f3 del jugador que est\u00e0 en possessi\u00f3 de la pilota prenent com a refer\u00e8ncia l\u2019espai de joc efectiu (Castellano, 2000<\/a>). Quan la pen\u00faltima acci\u00f3 no va ser una passada com a tal, es van utilitzar altres categories (cop de cap, rebuig, robada-intercepci\u00f3, llan\u00e7ament amb mans, no n\u2019hi va haver, d\u2019altres). Per al criteri \u201ccontextualitzaci\u00f3 de l\u2019\u00faltima acci\u00f3\u201d es van utilitzar com a refer\u00e8ncies el nivell d\u2019oposici\u00f3 (1v0, 1vP, resta) i novament l\u2019\u00e0rea gran (\u00faltim contacte dins o fora). Tamb\u00e9 es va distingir si aquesta \u00faltima acci\u00f3 va ser amb pilota en joc o pilota parada (falta directa o penal). Finalment, es van utilitzar els criteris \u201cnombre de contactes de l\u2019\u00faltima acci\u00f3\u201d i \u201csuperf\u00edcie utilitzada en l\u2019\u00faltim contacte\u201d, que ja havien estat utilitzats en treballs previs exposats en la introducci\u00f3 d\u2019aquest document.<\/p>\n\n\n\n Quant a l\u2019aportaci\u00f3 dels altres sis criteris, es pot esmentar que el criteri \u201cjornada\u201d permet fer un seguiment dels gols, comparant-ne l\u2019evoluci\u00f3 en un campionat de lliga. Els criteris \u201cequip local\u201d i \u201cequip visitant\u201d permeten identificar patrons de joc ofensiu a l\u2019hora d\u2019aconseguir gols i rebre\u2019ls per part dels equips quan juguen a casa o a domicili. Aquest fet, sense cap dubte, pot estar associat al model de joc dels equips, ja que con\u00e8ixer aquests patrons de joc permet identificar i definir els seus trets m\u00e9s representatius (Mart\u00edn Barrero et al., 2021<\/a>), a fi d\u2019incorporar una intenci\u00f3 t\u00e0ctica determinada que encaixi amb aquesta idea de joc a l\u2019hora de dissenyar les tasques d\u2019entrenament (Lapresa et al., 2020<\/a>). El criteri \u201cequip que marca\u201d permet identificar si \u00e9s l\u2019equip local o el visitant qui aconsegueix el gol. El criteri \u201cminut del gol\u201d permet analitzar els gols per la seva temporalitat. Com s\u2019ha comentat anteriorment, disposa de 90 categories, des del minut 1 fins al minut 90, amb la intenci\u00f3 d\u2019establir els intervals temporals postobservaci\u00f3, ja que en futbol formatiu la durada dels partits dep\u00e8n de la categoria d\u2019edat. El criteri \u201cestat del marcador abans del gol\u201d permet analitzar els gols en funci\u00f3 del resultat, de manera que es pot explorar si els gols aconseguits serveixen per ampliar l\u2019avantatge en el marcador o resulten determinants per empatar o guanyar el partit (Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Respecte a l\u2019aplicabilitat de l\u2019instrument, es poden trobar diverses possibilitats des de dues vies diferenciades: la recerca i la competici\u00f3. En l\u2019\u00e0mbit de la recerca es podria diferenciar com s\u2019obtenen o es reben els gols utilitzant alguns dels criteris que componen l\u2019eina observacional com a variables independents, aix\u00ed com comparar gols de diferents lligues o contextos esportius. A nivell competitiu es podrien analitzar i comparar els gols dels equips d\u2019un club per establir difer\u00e8ncies i similituds entre ells, aix\u00ed com comparar els gols obtinguts i rebuts del mateix equip respecte als equips de la seva lliga. <\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument de codificaci\u00f3 s\u2019enquadra dins de les eines que no estudien tota la seq\u00fc\u00e8ncia de joc. Aix\u00f2 es presenta com una limitaci\u00f3 a l\u2019hora d\u2019aprofundir amb detall en l\u2019acci\u00f3 de joc, si b\u00e9 \u00e9s cert que \u00e9s un fet intencionat que facilita el registre dels gols d\u2019una manera \u00e0gil.<\/p>\n\n\n\n Quant a les prospectives de futur, l\u2019eina podria incloure nous criteris, amb els seus respectius sistemes de categories, i podria suportar an\u00e0lisis m\u00e9s profundes que permetin la realitzaci\u00f3 d\u2019altres possibles comparatives. <\/p>\n\n\n\n Com a conclusi\u00f3 de l\u2019estudi es pot dir que l\u2019instrument de codificaci\u00f3 presentat mostra uns valors de validesa i fiabilitat \u00f2ptims. Aix\u00f2 permet garantir la seva utilitzaci\u00f3 en possibles projectes de recerca o estudis cient\u00edfics concrets; aix\u00ed com per clubs, departaments d\u2019an\u00e0lisi del rendiment esportiu i entrenadors a fi d\u2019analitzar i avaluar com s\u2019aconsegueixen els gols, i millorar els seus processos d\u2019ensenyament i entrenament. <\/p>\n\n\n\n Els autors no han rebut cap suport financer per a la recerca, autoria o publicaci\u00f3 d’aquest article.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum El fet m\u00e9s rellevant en un partit de futbol \u00e9s el gol, per la qual cosa l\u2019an\u00e0lisi de la din\u00e0mica de joc i dels comportaments que condueixen a l\u2019obtenci\u00f3 de gols pot proporcionar una aportaci\u00f3 important en la detecci\u00f3 de les seq\u00fc\u00e8ncies ofensives m\u00e9s determinants de cada equip a fi de plantejar una estrat\u00e8gia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[4251,5848,10428,12709,4117,10429],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi t\u00e0ctica<\/a>","fase d\u2019atac<\/a>","futbol formatiu<\/a>","metodologia observacional<\/a>","rendiment esportiu<\/a>","seq\u00fc\u00e8ncia ofensiva<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi t\u00e0ctica<\/span>","fase d\u2019atac<\/span>","futbol formatiu<\/span>","metodologia observacional<\/span>","rendiment esportiu<\/span>","seq\u00fc\u00e8ncia ofensiva<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 6 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 7 octubre 2022","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 7 octubre 2022 08:42","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:12"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55984\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=55984"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55984\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69654,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55984\/revisions\/69654\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=55984"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=55984"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=55984"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Instrument de codificaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-1-151-06-CAT.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nProcediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-2-151-06-CAT.jpg\")
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-3-151-06-CAT.jpg\")
An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Validesa de contingut<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nFiabilitat intraobservador<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Fiabilitat interobservadors<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nAn\u00e0lisi de la generalitzabilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nDiscussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n