{"id":55963,"date":"2022-10-07T08:26:38","date_gmt":"2022-10-07T08:26:38","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=55963"},"modified":"2023-01-05T11:22:49","modified_gmt":"2023-01-05T11:22:49","slug":"les-oposicions-docents-com-a-trava-per-al-professorat-interi-de-llarga-durada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/les-oposicions-docents-com-a-trava-per-al-professorat-interi-de-llarga-durada\/","title":{"rendered":"Les oposicions docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica com a trava per al professorat inter\u00ed de llarga durada"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La doc\u00e8ncia \u00e9s una professi\u00f3 en la qual les experi\u00e8ncies professionals del passat s\u00f3n especialment rellevants, ja que es basen en la resoluci\u00f3 de situacions pedag\u00f2giques i socials concretes. L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi \u00e9s analitzar com els docents interins d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica construeixen les seves perspectives i ideals sobre la professi\u00f3, els conflictes que experimenten, aix\u00ed com creure que la seva feina en l\u2019ensenyament t\u00e9 “data de caducitat”. Hi van participar dotze mestres d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica espanyols (set homes i cinc dones), de l\u2019etapa d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, amb almenys 14 anys d\u2019experi\u00e8ncia docent. Es va utilitzar un estudi qualitatiu narratiu mitjan\u00e7ant entrevistes semiestructurades. Els resultats van reflectir la disminuci\u00f3 del comprom\u00eds i entusiasme en la professi\u00f3 a causa de la pressi\u00f3 que exerceixen els filtres i les estrat\u00e8gies de les oposicions del sistema educatiu espanyol sobre aquests educadors.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, identitat professional<\/span>, mestres interins<\/span>, precarietat<\/span>, sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El sistema d\u2019acc\u00e9s a la funci\u00f3 p\u00fablica docent a Espanya<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A Espanya, el proc\u00e9s selectiu per a la professi\u00f3 docent es fa a trav\u00e9s de la Llei org\u00e0nica 8\/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. En aquesta Llei s\u2019estableix que el proc\u00e9s de selecci\u00f3 constar\u00e0 de dues proves diferents, desenvolupades en dues parts diferents cadascuna: (a) prova de coneixements espec\u00edfics de l\u2019especialitat, en la qual l\u2019aspirant haur\u00e0 de respondre a un examen escrit i dissenyar una intervenci\u00f3 educativa en format d\u2019unitat did\u00e0ctica raonada i ben fonamentada; (b) prova d\u2019aptitud pedag\u00f2gica, en la qual l\u2019aspirant haur\u00e0 de presentar i defensar una programaci\u00f3 did\u00e0ctica i una unitat did\u00e0ctica davant d’un tribunal compost per cinc mestres especialistes en actiu. \u00c9s un proc\u00e9s ancorat, principalment, en la preparaci\u00f3 acad\u00e8mica i el domini cognoscitiu dels aspirants.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada superat el proc\u00e9s, els futurs docents hauran de fer un per\u00edode de pr\u00e0ctiques durant un curs escolar que, una vegada superat, els atorga la condici\u00f3 de funcionaris de carrera de l\u2019Estat, de car\u00e0cter vitalici. Si no superen el proc\u00e9s, els aspirants podran obtenir una pla\u00e7a en interinitat, aix\u00f2 \u00e9s, una pla\u00e7a en una escola p\u00fablica de car\u00e0cter temporal i d\u2019una durada variable que oscil\u00b7la entre els quinze dies i un curs escolar complet. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un sistema selectiu en el qual destaca el discurs de la qualitat, que se sost\u00e9 sobre un model competitiu i ben arrelat dins d\u2019un context neoliberal. Aix\u00f2 implica que, en cada convocat\u00f2ria, milers d\u2019aspirants intentin superar el proc\u00e9s selectiu sense \u00e8xit, la qual cosa els porta a una situaci\u00f3 de precarietat laboral i a un nus gordi\u00e0 del qual els resulta complicat escapar, ple de dificultats, pressions i estr\u00e8s. <\/p>\n\n\n\n

Els cicles en la carrera professional docent<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La carrera i el desenvolupament professional dels docents presenta una doble dimensi\u00f3 (Bol\u00edvar Bot\u00eda et al., 1998<\/a>): (1) objectiva o estructural, que explica les diferents fases que componen una carrera docent; (2) subjectiva, centrada en la manera en qu\u00e8 la persona viu el seu pas per la doc\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb el present. Aquesta doble dimensi\u00f3 ha perm\u00e8s nombrosos estudis des de diferents perspectives sobre el desenvolupament professional docent.<\/p>\n\n\n\n

Els treballs de pretensi\u00f3 objectiva es basen a elaborar etapes per les quals passa un docent en l\u2019exercici de la seva professi\u00f3. Segons els estudis duts a terme per diferents autors (Bickmore i Bickmore, 2010<\/a>; Howe, 2006<\/a>; Vonk, 1989<\/a>; Vonk i Schras, 1987<\/a>), les etapes difereixen en nombre i durada i en el criteri seguit per elaborar algunes de les seves caracter\u00edstiques principals. No obstant aix\u00f2, totes tenen en com\u00fa almenys tres moments \u2014docent novell, expert i abandonament de la doc\u00e8ncia\u2014 i, aix\u00ed mateix, entenen l\u2019ensenyament com un proc\u00e9s gradual.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, els professors van passant per diferents etapes en qu\u00e8 van construint la seva pr\u00f2pia imatge professional i conformant la seva manera de ser i d\u2019afrontar la professi\u00f3. Al llarg de la seva traject\u00f2ria professional, els docents duen a terme una an\u00e0lisi de la seva vida personal i laboral que ajuda a entendre el car\u00e0cter i la proced\u00e8ncia del seu pensament com a professors, les seves accions i el seu coneixement pr\u00e0ctic sobre l\u2019ensenyament (Bickmore i Bickmore, 2010<\/a>; Nasser-Abu Alhija i Fresko, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Entre aquests estudis es pot destacar el de Berliner (1988)<\/a>, que considera que el desenvolupament professional docent \u00e9s un proc\u00e9s gradual que passa per les fases seg\u00fcents: (a) aprenent, on el docent comen\u00e7a a adquirir normes i h\u00e0bits relatius a la professi\u00f3; (b) participant avan\u00e7at, guanyant en confian\u00e7a i experi\u00e8ncia en la professi\u00f3; (c) competent, comen\u00e7ant a prendre decisions sobre l\u2019alumnat i el proc\u00e9s d\u2019ensenyament\/aprenentatge; (d) h\u00e0bil, percebent amb claredat les situacions de l\u2019ensenyament, mostrant intu\u00efci\u00f3 docent, i (e) expert, que suposa el desenvolupament ple en la professi\u00f3, al qual nom\u00e9s arriben alguns educadors. <\/p>\n\n\n\n

Per la seva banda, Vonk (1989)<\/a> proposa un altre model de desenvolupament professional centrat en els conflictes del docent i en la seva resoluci\u00f3. Aquesta proposta es divideix en: (a) preprofessional, caracteritzada per la manera en qu\u00e8 el docent s\u2019estableix en la doc\u00e8ncia, incloent-hi com a fites la formaci\u00f3 inicial, el primer any docent i el creixement professional fins al set\u00e8 any de professi\u00f3; (b) primera fase professional, incloent-hi des que el docent comen\u00e7a a mostrar seguretat i comen\u00e7a a innovar fins a la primera gran crisi que fa necessari reorientar la seva manera d\u2019entendre la professi\u00f3, i (c) segona fase professional, etapa en qu\u00e8 la soluci\u00f3 de la crisi anterior es resol mitjan\u00e7ant la conversi\u00f3 en un docent pessimista i derrotista o, al contrari, en un que es replanteja l\u2019ensenyament i hi troba motivaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Objectius<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els objectius d\u2019aquest estudi s\u00f3n: (a) investigar el proc\u00e9s de desenvolupament professional docent en professorat inter\u00ed de llarga durada; (b) con\u00e8ixer com la condici\u00f3 d\u2019inter\u00ed condiciona la pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica de l\u2019educador, i (c) aprofundir en el paper que exerceix el proc\u00e9s selectiu en la identitat personal i professional docent. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants en aquest estudi van ser 12 voluntaris (7 homes i 5 dones) entre els 35 i els 47 anys (X\u0304 = 41.66; \u03c3 = 3.65), que actualment treballen en escoles p\u00fabliques d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria dins de l\u2019especialitat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (vegeu taula 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va utilitzar el mostreig intencionat per seleccionar els participants (Suri, 2011<\/a>), dins d’un radi de 200 quil\u00f2metres des de la casa de l’investigador principal de l’estudi. Perqu\u00e8 la selecci\u00f3 dels docents fos representativa, nom\u00e9s els qui tinguessin un m\u00ednim de 10 anys d’experi\u00e8ncia van ser convidats a participar-hi [rang = 14 a 22 anys; X\u0304 = 17.33]. Tots ells s’han presentat a l’examen selectiu, almenys, en sis ocasions. A causa de les diverses caracter\u00edstiques i experi\u00e8ncia professional dels participants, el m\u00e8tode de mostreig va fomentar: (a) elaboraci\u00f3 de narratives riques en informaci\u00f3 relacionada amb el prop\u00f2sit de l’estudi; (b) descripcions riques i d’alta qualitat, i (c) identificaci\u00f3 de patrons professionals significatius. <\/p>\n\n\n\n

Recollida de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La recol\u00b7lecci\u00f3 de dades va comen\u00e7ar poc despr\u00e9s que els participants estiguessin d\u2019acord a participar mitjan\u00e7ant la signatura d\u2019un consentiment informat. Les dades es van recollir a trav\u00e9s de 12 entrevistes semiestructurades, cadascuna d\u2019una durada d\u2019entre 90 i 120 minuts. La recerca va ser aprovada pel Comit\u00e8 \u00c8tic de la Universitat de Valladolid, seguint el Codi de bones pr\u00e0ctiques en recerca.1<\/a><\/sup>\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Es va preguntar als participants sobre: (a) la seva experi\u00e8ncia professional com a mestres interins; (b) els problemes que sorgeixen al voltant del proc\u00e9s d\u2019oposici\u00f3, i (c) els sentiments que tenen cap a si mateixos, cap a la tasca que fan en els centres i cap a la gent amb qui es relacionen. A fi de fomentar les narracions lliures i obertes sobre aquests temes, els participants van triar el moment i el lloc de les trobades i se\u2019ls va garantir l\u2019anonimat mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de pseud\u00f2nims. A m\u00e9s, les entrevistes es van dur a terme de manera informal, com a converses amistoses en les quals els investigadors van actuar com a oients actius i van incitar suaument els participants a generar relats detallats relacionats amb el prop\u00f2sit de l\u2019estudi (Smith, 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades es van analitzar en termes narratius (Riessman, 2008<\/a>). L\u2019an\u00e0lisi narrativa de les transcripcions es va dur a terme mitjan\u00e7ant la interpretaci\u00f3 del que s\u2019havia dit (Sparkes, 2005<\/a>). Es va utilitzar un paquet inform\u00e0tic qualitatiu (Atles 6.0) per ajudar en la gesti\u00f3 de les dades. Inicialment, aix\u00f2 va portar a la identificaci\u00f3 de les principals categories o temes. A continuaci\u00f3, els tres investigadors van fer una segona ronda d\u2019an\u00e0lisis mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de comparaci\u00f3 constant dels textos per establir subtemes cre\u00efbles i fiables en cada categoria (Gubrium i Holstein, 2009<\/a>). A continuaci\u00f3, es van seleccionar les citacions pertinents per il\u00b7lustrar aquests temes i subtemes. Finalment, tota aquesta informaci\u00f3 va ser novament comparada i contrastada amb literatura rellevant en pedagogia, psicologia de l\u2019esport i estudis culturals per elaborar els resultats finals, la discussi\u00f3 i les conclusions. <\/p>\n\n\n\n

Resultats i Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats mostren tres temes principals: (a) la lluita vs. la resignaci\u00f3 amb el sistema; (b) la situaci\u00f3 d\u2019interinitat com a impediment per al comprom\u00eds docent, i (c) els sentiments personals i professionals en la vida d\u2019un mestre inter\u00ed.  <\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s d\u2019oposici\u00f3: acreditaci\u00f3 docent vs. resignaci\u00f3 amb el sistema<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants en el nostre estudi disposen d\u2019una experi\u00e8ncia professional de m\u00e9s de catorze anys, fet que els situa com a docents competents i experts (Bickmore i Bickmore, 2010<\/a>; Howe, 2006<\/a>). A m\u00e9s, la seva experi\u00e8ncia es reparteix entre diferents centres educatius \u2014de contextos rurals i urbans\u2014 i en diferents etapes \u2014educaci\u00f3 infantil, educaci\u00f3 prim\u00e0ria i ensenyament secundari\u2014, la qual cosa afegeix una evident riquesa a la seva pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica. Si b\u00e9 reconeixen que el pas del temps aporta compet\u00e8ncies importants dins de la professi\u00f3, cap dels participants no es defineix com a expert:<\/p>\n\n\n\n

\u201cHe fet classe a tota mena de nens \u2014fins i tot adults\u2014, en tota mena de centres i en diferents prov\u00edncies. Crec que tinc un bon recorregut professional que fa que cada vegada sigui millor docent. Per\u00f2 no em considero experta, ni crec que el mestre expert existeixi. […]. El bon docent ha d\u2019estar cada dia aprenent coses noves.\u201d (Leire)<\/p>\n\n\n\n

\u201cEm considero un alumne m\u00e9s dins de l\u2019aula, alg\u00fa que ha de reflexionar sobre el que succeeix en cada lli\u00e7\u00f3 i buscar alternatives per millorar. S\u00ed, crec que cada any es van adquirint noves habilitats i aprenentatges, per\u00f2 l\u2019alumnat tamb\u00e9 va canviant i evolucionant, la qual cosa implica que nosaltres no podem deixar de formar-nos, de ser cr\u00edtics i d\u2019aprendre del nostre dia a dia.\u201d (Alberto)<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl pas del temps aporta compet\u00e8ncies com a docent. Saps m\u00e9s com controlar els nens, com tractar amb les fam\u00edlies, amb els companys… Per\u00f2 aix\u00f2 no fa de mi una experta. No \u00e9s tan complicat com els primers anys, per\u00f2 tampoc no \u00e9s ser experta.\u201d (Patricia)  <\/p>\n\n\n\n

Malgrat no definir-se com a experts, i encara que no han superat el proc\u00e9s selectiu, els participants s\u00ed que es consideren professionals competents dins de la doc\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n

\u201cCompetent s\u00ed que ho soc, \u00e9s clar. Si no em consider\u00e9s competent, no em dedicaria a aix\u00f2. S\u00e9 com atendre el grup, s\u00e9 qu\u00e8 i com he d\u2019ensenyar… Aix\u00f2 \u00e9s el que s\u00e9 fer, i s\u00e9 que estic capacitada per fer-ho, encara que no hagi aprovat encara l\u2019oposici\u00f3.\u201d (Emma)<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn tot aquest temps he continuat estudiant, formant-me, aprenent dia a dia… No he aprovat l\u2019oposici\u00f3, per\u00f2 en s\u00e9 tant o m\u00e9s que qualsevol que s\u00ed que l\u2019hagi aprovat i s\u00e9 posar en pr\u00e0ctica els meus coneixements.\u201d (Hugo) <\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 en la literatura es considera que els docents amb m\u00e9s de cinc anys d\u2019experi\u00e8ncia estan acreditats com a professionals amb un veritable coneixement de l\u2019ensenyament (Bickmore i Bickmore, 2010<\/a>; Helms-Lorenz et al., 2012<\/a>; Howe, 2006<\/a>; Orland-Barak i Maskit, 2011<\/a>), en el cas de l\u2019acc\u00e9s a la funci\u00f3 docent al sector p\u00fablic d\u2019Espanya aix\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser aix\u00ed. Els nostres participants es consideren competents com a mestres, per\u00f2 no tant com a \u201cmestres-opositors\u201d:<\/p>\n\n\n\n

\u201cHo he intentat tantes vegades ja que no em sento capa\u00e7 de demostrar que soc bona mestra en les oposicions. Potser \u00e9s que el que intento defensar no li agrada al tribunal, o potser em poso massa nerviosa i no s\u00e9 explicar-ho… El cas \u00e9s que s\u00ed que em crec bona mestra, per\u00f2 no bona amb l\u2019oposici\u00f3.\u201d (Olivia)<\/p>\n\n\n\n

\u201cMantinc una dualitat amb mi mateix entre el meu \u00e9sser docent i el meu \u00e9sser opositor. […]. Encara que en el meu dia a dia em preparo molt les lli\u00e7ons i s\u00e9 que soc bo fent classe, per\u00f2 no ser capa\u00e7 d\u2019aconseguir la pla\u00e7a m\u2019estressa i em deprimeix. Em fa pensar que no soc tan bon mestre, al cap i a la fi.\u201d (Alberto) <\/p>\n\n\n\n

\u201cLes oposicions s\u00f3n \u2018el meu pitjor enemic\u2019. Em fan sentir in\u00fatil i derrotat.\u201d (Adri\u00e1n)<\/p>\n\n\n\n

En ocasions, els participants entren en conflicte pel que fa a la percepci\u00f3 de la seva compet\u00e8ncia respecte a la d\u2019altres mestres acabats d\u2019aprovar. Tendeixen a justificar la seva compet\u00e8ncia professional en termes dicot\u00f2mics: mentre que els novells dominen m\u00e9s els aspectes te\u00f2rics de l\u2019ensenyament, ells dominen m\u00e9s les compet\u00e8ncies pr\u00e0ctiques, que consideren m\u00e9s valuoses: <\/p>\n\n\n\n

\u201cJo tinc molts m\u00e9s coneixements sobre qu\u00e8 i com portar la classe, com ensenyar, com controlar l\u2019alumnat […]. Segurament els que acaben d\u2019aprovar coneixen millor la llei educativa, els aspectes te\u00f2rics de l\u2019ensenyament… Per\u00f2 pel que fa a la feina di\u00e0ria, que al final \u00e9s l\u2019important, jo tinc molts m\u00e9s coneixements que ells.\u201d (Olivia)<\/p>\n\n\n\n

Aquesta dicotomia teoria-pr\u00e0ctica porta al fet que els participants no entenguin l\u2019estudi de l\u2019oposici\u00f3 i la preparaci\u00f3 de la programaci\u00f3 did\u00e0ctica \u2014requisits imprescindibles per poder superar amb \u00e8xit el proc\u00e9s selectiu\u2014 com a activitats de creixement professional. Al contrari, consideren que s\u00f3n aspectes allunyats de la realitat escolar:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl que estudies i prepares per a l\u2019oposici\u00f3 aporta molt poc a l\u2019hora de treballar a l\u2019aula. A la feina di\u00e0ria no entren en joc els aspectes apresos en el temari, la programaci\u00f3 que has hagut de preparar moltes vegades no coincideix amb la realitat del centre en el qual et toca treballar […].\u201d (David)<\/p>\n\n\n\n

\u201cCada curs intento tornar a elaborar el temari, la programaci\u00f3, les lli\u00e7ons que imparteixo a l\u2019aula… Tot aix\u00f2 procurant connectar el que practico dia a dia a l\u2019escola amb el que demanen a les oposicions. Per\u00f2 no \u00e9s una tasca senzilla: una cosa \u00e9s el que faig amb els nois, i una altra el que em demanen que defensi davant d\u2019un tribunal.\u201d (Paula)<\/p>\n\n\n\n

Als participants, la dificultat de superar amb \u00e8xit el procediment selectiu \u2014tots s\u2019han enfrontat al proc\u00e9s un m\u00ednim de sis ocasions\u2014 els provoca una profunda ferida emocional que els fa resignar-se amb el procediment, al mateix temps que van sorgint dubtes sobre si l\u2019elecci\u00f3 de la professi\u00f3 ha estat encertada:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEm fa molta r\u00e0bia quan veig que altra gent aprova l\u2019oposici\u00f3. Em fa molta r\u00e0bia, per\u00f2 no per ells, sin\u00f3 per mi mateixa, perqu\u00e8 penso que jo tamb\u00e9 ho he intentat moltes vegades, m\u2019he esfor\u00e7at durant molts anys, i no serveix de res.\u201d (Leire)<\/p>\n\n\n\n

\u201cPassen els anys i una vegada i una altra m\u2019he de presentar a l\u2019examen. Ja \u00e9s gaireb\u00e9 com una rutina en la meva vida. M\u2019ho prenc amb resignaci\u00f3. Vaig passant per una escola, per una altra, un any, un altre any, i sempre continuo igual. D\u2019etern inter\u00ed.\u201d (Nicol\u00e1s)<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, i malgrat les emocions negatives que suposa el proc\u00e9s selectiu, segueixen interessats a preparar-les. En part, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanic a qu\u00e8 s\u2019han dedicat professionalment; en part, per l\u2019atracci\u00f3 que implica una feina per a tota la vida en el context de crisi econ\u00f2mica en qu\u00e8 vivim immersos:<\/p>\n\n\n\n

\u201cContinuar\u00e9 dedicant-me a aix\u00f2 i fent-ho el millor que pugui. Si per poder treballar en l\u2019ensenyament m\u2019he de presentar cada dos anys a l\u2019examen, ho far\u00e9. A m\u00e9s, no s\u00e9 si sabria dedicar-me a una altra cosa despr\u00e9s de tants anys en aix\u00f2.\u201d (Emma)<\/p>\n\n\n\n

\u201cNo saber si el curs que ve treballar\u00e0s o no, on haur\u00e0s de viure, una altra vegada a preparar l\u2019examen […]. Tot aix\u00f2 em desanima molt. Per\u00f2 m\u2019anima saber que, si aconsegueixo la pla\u00e7a, m\u2019assegurar\u00e9 una feina per a tota la vida i aix\u00f2 em dona ales per seguir endavant.\u201d (Javier) <\/p>\n\n\n\n

Els participants en el nostre estudi s\u2019enfronten di\u00e0riament a una dicotomia entre teoria i pr\u00e0ctica que els porta a no entendre l\u2019estudi de l\u2019oposici\u00f3 i l\u2019elaboraci\u00f3 de la seva programaci\u00f3 did\u00e0ctica com a activitats de creixement professional i enriquiment pedag\u00f2gic, que retroalimenta aquests sentiments d\u2019inseguretat que condicionen negativament la seva identitat personal i professional (Gonz\u00e1lez-Calvo, 2020<\/a>). Tampoc no creuen que el sistema i, en particular, el temari, respongui a continguts rellevants i significatius per a la seva professi\u00f3 o, fins i tot, per als alumnes. D\u2019aquesta manera, el proc\u00e9s de selecci\u00f3 s\u2019allunya dels problemes reals a qu\u00e8 s\u2019enfronten di\u00e0riament en la seva professi\u00f3, per la qual cosa \u00e9s necessari actualitzar-lo per proporcionar una motivaci\u00f3 m\u00e9s gran i refor\u00e7ar el seu esperit reflexiu i investigador.  <\/p>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 d\u2019interinitat com a impediment per al comprom\u00eds docent<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La condici\u00f3 de mestre inter\u00ed a Espanya implica que el docent pugui treballar al llarg de tot el curs escolar en el mateix centre educatiu, o b\u00e9 treballar en diferents centres fent substitucions d\u2019una durada determinada. En ambd\u00f3s casos, en finalitzar el curs escolar el mestre entrar\u00e0 novament en una borsa de treball i no ser\u00e0 fins a comen\u00e7aments del curs seg\u00fcent quan sabr\u00e0 si se li ha assignat un centre i a quin lloc. Aquesta situaci\u00f3 de provisionalitat dificulta, en els nostres participants, el seu comprom\u00eds amb el centre i amb l\u2019ensenyament, en considerar-se \u201cdocents de pas\u201d:<\/p>\n\n\n\n

\u201cSento que, any rere any, perdo il\u00b7lusi\u00f3 per la doc\u00e8ncia. La meva motivaci\u00f3 no \u00e9s la mateixa que fa anys, em noto m\u00e9s cansada, m\u00e9s frustrada. Ser cada any en un lloc fa que ja no m\u2019impliqui tant com abans perqu\u00e8, total, el que faci ara el curs que ve no tindr\u00e0 continu\u00eftat. Aix\u00ed que, encara que hi ha coses que m\u2019agradaria fer, com que impliquen molt temps i esfor\u00e7 i poca recompensa, les deixo passar.\u201d (Patricia)<\/p>\n\n\n\n

\u201cJa nom\u00e9s opinar en els claustres no \u00e9s f\u00e0cil quan ets un mestre \u2018de pas\u2019 en el centre. Hi ha aspectes que es debaten i que repercuteixen en la vida escolar a llarg termini. I com opinar\u00e9 jo d\u2019aquests temes si el curs que ve no s\u00e9 si estar\u00e9 en la mateixa escola o no?\u201d (Javier)<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl meu comprom\u00eds amb l\u2019ensenyament \u00e9s total. Per\u00f2 \u00e9s veritat que hi ha coses que podria fer, com coordinar algun taller, prestar-me volunt\u00e0ria per fer diferents excursions […] que no les faig perqu\u00e8 no soc part de la cultura del centre tant com ho poden ser altres companys.\u201d (Olivia)<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que la situaci\u00f3 de provisionalitat provoca un menor comprom\u00eds amb els projectes que es duen a terme en el centre, la situaci\u00f3 d\u2019interinitat implica una pressi\u00f3 m\u00e9s gran dins de l\u2019aula i una angoixa m\u00e9s gran per provar de respondre a les expectatives que s\u2019espera d\u2019un educador. Aquesta situaci\u00f3 condueix a un estr\u00e8s docent m\u00e9s propi dels primers anys de professi\u00f3 (Helms-Lorenz et al., 2012<\/a>; Nasser-Abu Alhija i Fresko, 2016<\/a>) i que, no obstant aix\u00f2, aquests educadors continuen presentant en l\u2019actualitat. Aquest estr\u00e8s docent es caracteritza per una falta d\u2019energia, pel desenvolupament d\u2019actituds negatives cap als altres i per un sentiment d\u2019incapacitat en relaci\u00f3 amb el seu propi treball (Cano-Garc\u00eda et al., 2005<\/a>; Yavuz, 2009<\/a>) que, un cop m\u00e9s, dificulten el comprom\u00eds amb la professi\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\u201cHe de demostrar que soc tan bon educador com qualsevol, independentment de si tinc o no l\u2019oposici\u00f3 aprovada. No vegis la quantitat de temps i esfor\u00e7 que, quinze anys despr\u00e9s, continuo dedicant a preparar les lli\u00e7ons. […] Em sento desbordat gaireb\u00e9 tot el curs i, a m\u00e9s, estic conven\u00e7ut que els equips directius de vegades em pressionen m\u00e9s en la preparaci\u00f3 i presentaci\u00f3 de les programacions did\u00e0ctiques que als companys definitius en el centre.\u201d (Adri\u00e1n)<\/p>\n\n\n\n

\u201cM\u2019esfor\u00e7o molt durant el curs i tamb\u00e9 quan arriben les temudes oposicions. Passo per situacions de molt estr\u00e8s, que augmenten proporcionalment quan s\u2019aproxima la data de l\u2019examen o quan espero que em truquin per treballar en un nou centre. De vegades crec que, si he de continuar amb aquest nivell d\u2019estr\u00e8s, la meva salut se\u2019n ressentir\u00e0.\u201d (Patricia)<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estr\u00e8s docent dels nostres participants es caracteritza per la falta d\u2019energia, pel desenvolupament d\u2019actituds negatives cap als altres i per un sentiment d\u2019inadequaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb la seva pr\u00f2pia feina (Laval i Dardot, 2018<\/a>) que, de nou, dificulta el comprom\u00eds amb la professi\u00f3 i t\u00e9 evidents repercussions en la vida personal. Aix\u00ed, els professors posposen el que consideren una vida amb sentit pel desig de realitzar-se en el futur i per la seguretat laboral, la qual cosa els anima a suportar la por, cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent a mesura que passa el temps, que mai no assoliran plenament l\u2019objectiu.<\/p>\n\n\n\n

Els dilemes personals i professionals de la vida d\u2019un mestre inter\u00ed<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit personal, un aspecte com\u00fa que preocupa els participants t\u00e9 a veure amb la seva edat i la p\u00e8rdua de condici\u00f3 f\u00edsica fruit del pas del temps. Els ideals corporals, cada vegada m\u00e9s presents en la cultura del cos, es construeixen en part dins i fora de les escoles (Shilling, 2010<\/a>). Aquests ideals es legitimen en la professi\u00f3 d\u2019educador f\u00edsic:  <\/p>\n\n\n\n

\u201cHi ha marcats uns codis corporals que, per edat, ja vaig deixant d\u2019encarnar. Encara que em cuido i porto una vida sana, tal com est\u00e0 muntat el sistema \u00e9s inevitable que me\u2019n vagi quedant una mica fora.\u201d (Javier)<\/p>\n\n\n\n

\u201cEm veig amb bona condici\u00f3 f\u00edsica, amb bona capacitat motriu […]. Per\u00f2 em preocupa que el tribunal que em valori q\u00fcestioni si soc apta o no en funci\u00f3 de la meva edat. Sembla que aquesta \u00e9s una professi\u00f3 en la qual ser jove est\u00e0 m\u00e9s ben valorat.\u201d (Olivia)<\/p>\n\n\n\n

Eman (2012)<\/a> parla d\u2019\u201cedat de capacitat\u201d, que s\u2019avalua principalment mitjan\u00e7ant comparacions d\u2019experi\u00e8ncies f\u00edsiques actuals amb habilitats pr\u00e8vies i amb les habilitats dels altres. Fins fa no molts anys, el sistema d\u2019acc\u00e9s al cos de mestres introdu\u00efa, com a part del proc\u00e9s selectiu, proves de condici\u00f3 f\u00edsica i habilitat motriu.2<\/a><\/sup> Aquestes proves \u2014actualment es planteja tornar a introduir-les\u2014afavoreixen un cos d\u00f2cil, f\u00e0cilment sotm\u00e8s, transformat i perfeccionat (Foucault, 1979<\/a>). La incertesa que planeja sobre la recuperaci\u00f3 de les proves f\u00edsiques en el proc\u00e9s selectiu deteriora la identitat personal i professional dels participants:<\/p>\n\n\n\n

\u201cSi tornessin les proves f\u00edsiques, com es creu que ser\u00e0, no seria una situaci\u00f3 justa. Jo ja no tinc 20 anys, no tinc la mateixa condici\u00f3 f\u00edsica que abans, no puc competir amb els que tot just han acabat la carrera. Qu\u00e8 podr\u00e9 fer jo si tornen els barems f\u00edsics?\u201d
(Paula)<\/p>\n\n\n\n

\u201cJo ja m\u2019he enfrontat en diverses ocasions a les proves f\u00edsiques d\u2019acc\u00e9s. Encara que en el seu dia no me\u2019n vaig adonar, segurament per ser jove i haver-les superat sense dificultat, avui dia considero que no s\u00f3n justes. No crec que, a hores d\u2019ara, pugui superar les proves, de manera que serviran de filtre perqu\u00e8 nom\u00e9s el professorat jove pugui fer classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.\u201d (Nicol\u00e1s)<\/p>\n\n\n\n

Gubrium i Holstein (2003)<\/a> critiquen correctament la perspectiva comuna dels cossos envellits com un fenomen omnipresent quan, de fet, en moltes interaccions quotidianes de vegades \u00e9s \u201cinvisible\u201d. El cos \u00e9s un objecte d\u2019experi\u00e8ncia la visibilitat del qual est\u00e0 determinada per l\u2019acci\u00f3 d\u2019adquirir sentit en contextos espec\u00edfics on el cos es troba directament en formes particulars pel jo i els altres. Aix\u00f2 \u00e9s el que els passa a alguns dels nostres participants:<\/p>\n\n\n\n

\u201cQuan arriba el moment de presentar-me a l\u2019examen miro la resta d\u2019aspirants, i m\u2019adono que acostumo ser dels de m\u00e9s edat. […] El fet de ser m\u00e9s gran \u00e9s relatiu, quelcom que es constitueix en interacci\u00f3 i que adquireix context en relaci\u00f3 amb altres persones. I en aquest context, envoltat de persones uns quants anys m\u00e9s joves, fa que em senti fora de lloc.\u201d (Alberto)<\/p>\n\n\n\n

En altres ocasions, els participants experimenten sentiments de r\u00e0bia i vergonya, originats en compartir uns est\u00e0ndards culturals de cossos sans i eternament joves que denoten una aparen\u00e7a perfecta (Charmaz, 1995<\/a>). Se sent r\u00e0bia en no assolir aquests est\u00e0ndards:<\/p>\n\n\n\n

\u201cTinc una lluita contra el meu propi cos, em veig molt m\u00e9s gran que la resta. I encara que \u00e9s veritat que la p\u00e8rdua de condici\u00f3 f\u00edsica no \u00e9s gaire notable ni influeix en les oposicions, el cert \u00e9s que m\u2019acomplexa en certa manera. […] Per\u00f2 contra l\u2019edat no puc lluitar-hi, nom\u00e9s em queda rendir-me o seguir endavant.\u201d (Nicol\u00e1s)<\/p>\n\n\n\n

\u201cM\u2019accepto molt b\u00e9 a mi mateixa i el pas del temps. No tinc cap complex, ni em sento m\u00e9s gran ni res per l\u2019estil […]. Encara que quan veig els altres opositors m\u2019adono que s\u00f3n m\u00e9s joves, semblen m\u00e9s \u2018saludables\u2019, estan \u2018m\u00e9s en forma\u2019, i em sento una mica exclosa.\u201d (Leire)<\/p>\n\n\n\n

Aquestes idees confirmen que el canvi en la identitat, generalment, t\u00e9 lloc a trav\u00e9s de tres processos paral\u00b7lels: un proc\u00e9s personal, un proc\u00e9s interpersonal i un proc\u00e9s intercultural (Spector-Mersel, 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Un altre dels aspectes clau de la vida dels mestres interins t\u00e9 a veure amb la incertesa de saber si el curs que ve podran treballar o no i, en cas afirmatiu, on. Aquesta situaci\u00f3 els planteja una s\u00e8rie de dilemes que dificulten conciliar la seva vida personal amb la professional:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn els \u00faltims anys, gr\u00e0cies al fet que tinc bastants punts en la llista d\u2019interins, m\u2019ofereixen feina a prop de casa. No \u00e9s com al principi, que havia de viatjar molts quil\u00f2metres per poder treballar. Ara hi ha coses que em puc plantejar que abans era complicat, com tenir fills. […] Tot i que ara, amb la crisi econ\u00f2mica, tinc una mica de por sobre si retallaran plantilles, si puc treballar, i aix\u00f2 condiciona tamb\u00e9 els meus projectes de vida.\u201d (Hugo)<\/p>\n\n\n\n

\u201cFa r\u00e0bia que arribi l\u2019estiu i et quedis a l\u2019atur, sense saber si el curs que ve treballar\u00e0s o no. En el meu cas, no m\u2019ha faltat feina des de fa anys, per\u00f2 ara \u00e9s diferent. Estan retallant plantilles, em resulta dif\u00edcil d\u2019explicar que torno a estar a l\u2019atur fins que em truquin de nou per treballar… Quan arriba l\u2019estiu, comen\u00e7o a plorar per aquests motius.\u201d (Adri\u00e1n)<\/p>\n\n\n\n

\u201cNo m\u2019agraden gens els estius, i molt menys que la gent consideri que soc afortunada per ser mestra i tenir dos mesos de vacances. \u00c9s una \u00e8poca de pors, de no saber si treballar\u00e9 o no, on m\u2019enviaran, com organitzar\u00e9 la meva vida personal amb la feina […]. Altres coses, com comprar un cotxe o una casa, tamb\u00e9 s\u00f3n complicades, perqu\u00e8 \u00e9s una feina no estable que dificulta poder demanar un pr\u00e9stec. Tot aix\u00f2, a nivell psicol\u00f2gic, no \u00e9s senzill de portar.\u201d (Emma)<\/p>\n\n\n\n

Encara que tots els participants destaquen que se senten ben valorats pel seu alumnat i per les fam\u00edlies dels escolars, pateixen i\/o han patit situacions en les quals s\u2019han sentit infravalorats per la seva condici\u00f3 d\u2019interins i per la poca empara rebuda per part dels equips directius. Aquesta situaci\u00f3 de solitud genera certa desconfian\u00e7a cap al treball en equip i cap a la professi\u00f3 docent en general:<\/p>\n\n\n\n

\u201cTampoc no \u00e9s que em senti maltractat ni res semblant, per\u00f2 l\u2019equip directiu no s\u2019ha portat b\u00e9 i els meus companys tampoc. M\u2019han deixat els pitjors grups, els alumnes m\u00e9s conflictius […]. No em mereixo aquest tracte, per\u00f2 el centre funciona aix\u00ed amb tots els que som interins.\u201d (Javier)<\/p>\n\n\n\n

\u201cS\u00ed que em sento pitjor tractada per ser interina. Des de la manera de triar curs, on soc sempre l\u2019\u00faltima triant, fins a fer-me alguns comentaris despectius per la meva condici\u00f3 d\u2019interina.\u201d (Paula)<\/p>\n\n\n\n

Els participants accepten amb resignaci\u00f3 que, malgrat tenir diversos anys d\u2019experi\u00e8ncia a l\u2019esquena (en molts casos, m\u00e9s que la resta de companys del centre i fins i tot que els equips directius), sempre siguin considerats \u201cels \u00faltims\u201d, la qual cosa genera sentiments d\u2019inseguretat i solitud:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEm provoca dolor que em tractin com a un principiant que acaba d\u2019arribar. Que em toquin sempre els grups que els altres no volen per dif\u00edcils. Que no em facilitin massa les coses i, fins i tot, que em tractin amb condescend\u00e8ncia per ser l\u2019etern inter\u00ed.\u201d (Rodrigo)<\/p>\n\n\n\n

\u201cHi ha de tot. M\u2019he trobat molt c\u00f2moda en algunes de les escoles en les quals he estat. Encara que \u00e9s veritat que, en general, tinc aquesta sensaci\u00f3 de ser l\u2019\u00faltima. […] Tampoc no tinc mala sensaci\u00f3 sobre aix\u00f2, s\u00e9 que \u00e9s una cosa habitual en aquesta professi\u00f3 i ja est\u00e0.\u201d (Olivia)<\/p>\n\n\n\n

Les subjectivitats d\u2019aquests professors es troben en continu canvi i, com si fossin fluids, no es mantenen en cap forma durant gaire temps i necessiten estar constantment preparats (i propensos) al canvi (Bauman, 2000<\/a>). Donaven prioritat a les seves subjectivitats professionals sobre les personals. Com que tenir una feina fixa a Espanya pot provocar una sensaci\u00f3 de seguretat a llarg termini, aspiraven a aconseguir-la, encara que fos necessari sotmetre\u2019s a l\u2019estressant prova d\u2019un lloc docent fix en diverses oportunitats (Gonz\u00e1lez-Calvo, 2020<\/a>). Els temps productius en qu\u00e8 funciona la pressa fan que els docents hagin de viure-ho tot de manera precipitada i r\u00e0pida, on no hi ha temps per a tot.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest article s\u2019han abordat les inquietuds i particularitats d\u2019un grup de docents amb diversos anys d\u2019experi\u00e8ncia en la professi\u00f3 i que, malgrat aix\u00f2, no compten amb una pla\u00e7a definitiva en l\u2019ensenyament p\u00fablic. A partir del di\u00e0leg sorgit en les entrevistes i de la reflexi\u00f3 dels participants, comprenem que donar veu a aquests educadors serveix per anar reconstruint i reexaminant la seva identitat professional (Ambler, 2012<\/a>; Pritzker, 2012<\/a>), posant de manifest les seves pors, il\u00b7lusions i incerteses. Les hist\u00f2ries d\u2019aquests participants ajuden, aix\u00ed, a construir la seva identitat professional, ja que permeten treure a la llum les seves fortaleses i debilitats, trobar noves maneres d\u2019abordar la pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica i connectar tot aix\u00f2 amb les experi\u00e8ncies que, dia a dia, viuen a les aules. <\/p>\n\n\n\n

Al plantejar-nos estudiar la identitat personal i professional del professorat amb diversos anys d\u2019experi\u00e8ncia en condicions d\u2019interinitat, situaci\u00f3 molt habitual a Espanya, ens decantem per escollir professorat amb almenys quinze anys d\u2019experi\u00e8ncia docent. Aquesta dilatada experi\u00e8ncia, enfrontada al fet que l\u2019Administraci\u00f3 no reconeix aquests professionals com a \u201cmestres de ple dret\u201d, fa sorgir dilemes i conflictes entorn de la professi\u00f3 escollida. Aix\u00ed, en tots els participants hem trobat una manera especial de mirar i enfrontar-se als fen\u00f2mens educatius, com a fen\u00f2mens subjectivament viscuts, i que afecten la seva identitat personal i professional: les relacions interpersonals amb la resta de companys i els equips directius, sentiments d\u2019inseguretat i incompet\u00e8ncia davant la resta, sensacions d\u2019a\u00efllament i solitud, s\u00f3n fen\u00f2mens que necessiten ser pensats i entesos, ja que deixen la seva empremta en la identitat professional i, en molts casos, hi impacten negativament. <\/p>\n\n\n\n

Encara que aquest estudi est\u00e0 basat nom\u00e9s en 12 professionals de l\u2019ensenyament a partir de les seves pr\u00f2pies viv\u00e8ncies i experi\u00e8ncies personals i professionals, les troballes emparen resultats similars obtinguts per altres autors (p. ex. Ca\u00f1adas et al., 2019<\/a>; Gonz\u00e1lez-Calvo, 2020<\/a>; O\u2019Connor, 2008<\/a>; Watson, 2006<\/a>; Zembylas, 2004<\/a>), de manera que poden ser aplicables a altres estudis i nacionalitats. Les dades del present estudi pretenen aportar llum sobre el sistema d\u2019acc\u00e9s a la professi\u00f3 docent a Espanya i comprendre la relaci\u00f3 que hi ha entre el sistema i la identitat docent. Aix\u00ed mateix, l\u2019estudi pot servir de marc a l\u2019hora de conceptualitzar les experi\u00e8ncies del professorat inter\u00ed de llarga durada per al benefici de tots els implicats en l\u2019ensenyament i l\u2019educaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019una aportaci\u00f3 significativa a la literatura existent sobre aquest tema, ja que tamb\u00e9 s\u2019endinsa en l\u2019esfera personal sobre com els professors afronten el proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019una pla\u00e7a de professor titular. Tamb\u00e9 ens permet reflexionar sobre el que pot ser la \u201cveritable qualitat educativa\u201d, condicionada en gran mesura per la inestabilitat de l\u2019ensenyament que sorgeix amb les actuals pol\u00edtiques educatives neoliberals (Luna, 2015<\/a>). Les nostres escoles mereixen professors ben formats que inverteixin en la seva formaci\u00f3 pedag\u00f2gica perqu\u00e8 tenen la certesa de tenir una pla\u00e7a fixa i seguretat laboral per als propers anys. De la mateixa manera, els nostres infants mereixen professionals motivats que gaudeixin de l\u2019ensenyament sense estar preocupats per la seva situaci\u00f3 laboral. Quan el govern no fa una aposta ferma per l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat, i s\u2019estableixen restriccions pressupost\u00e0ries en diverses dimensions, ens estem empobrint com a societat. Aix\u00f2, que sens dubte serveix a clars interessos econ\u00f2mics, mercantilitza una professi\u00f3 de tanta transcend\u00e8ncia i responsabilitat com la del docent. Tristament, els professors han d\u2019estar m\u00e9s preocupats per si els renoven a la feina l\u2019any seg\u00fcent que per exercir la seva professi\u00f3 d\u2019educadors amb tranquil\u00b7litat i seguretat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

1 https:\/\/uvadoc.uva.es\/bitstream\/handle\/10324\/46283\/Codigo-buenas-practicas-investigacion-Universidad- Valladolid.pdf?sequence=1&isAllowed=y [consultat l’1.7.2022].<\/em><\/p>\n\n\n\n

2 Fins l\u2019any 2003, els aspirants a mestres havien de superar unes proves f\u00edsiques consistents en un circuit d\u2019agilitat, destresa conduint i llan\u00e7ant una pilota amb el peu, una prova de resist\u00e8ncia aer\u00f2bica i una prova d\u2019expressi\u00f3 corporal. Actualment es debat si aquestes proves, que en el cas dels professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de l\u2019etapa d\u2019ensenyament secundari (dels 12 als 16 anys) es continuen fent, s\u2019haurien de tornar a introduir en el procediment selectiu.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La doc\u00e8ncia \u00e9s una professi\u00f3 en la qual les experi\u00e8ncies professionals del passat s\u00f3n especialment rellevants, ja que es basen en la resoluci\u00f3 de situacions pedag\u00f2giques i socials concretes. L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi \u00e9s analitzar com els docents interins d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica construeixen les seves perspectives i ideals sobre la professi\u00f3, els conflictes que experimenten, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":20,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[119,10415,10416,10417,10418],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","identitat professional<\/a>","mestres interins<\/a>","precarietat<\/a>","sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","identitat professional<\/span>","mestres interins<\/span>","precarietat<\/span>","sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 7 octubre 2022","modified":"Updated on 5 gener 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 7 octubre 2022 08:26","modified":"Updated on 5 gener 2023 11:22"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55963\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=55963"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55963\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":70292,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55963\/revisions\/70292\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=55963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=55963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=55963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}