{"id":55955,"date":"2022-10-07T08:21:54","date_gmt":"2022-10-07T08:21:54","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=55955"},"modified":"2023-01-02T10:39:37","modified_gmt":"2023-01-02T10:39:37","slug":"patrons-de-conducta-interactiva-i-motriu-intervencio-assistida-por-animals-en-leducacio-inclusiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/patrons-de-conducta-interactiva-i-motriu-intervencio-assistida-por-animals-en-leducacio-inclusiva\/","title":{"rendered":"Patrons de conducta interactiva i motriu: intervenci\u00f3 assistida por animals en l\u2019educaci\u00f3 inclusiva"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Un sistema educatiu inclusiu genera canvis en les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques i obre la necessitat d\u2019implementar metodologies innovadores per oferir m\u00e9s oportunitats a l\u2019alumne de participar en el sistema esmentat. Les intervencions assistides amb animals (IAA) aporten efectes beneficiosos de la interacci\u00f3 entre \u00e9ssers humans i animals, i contribueixen aix\u00ed a l\u2019\u00e8xit de l\u2019educaci\u00f3 inclusiva. Aquest estudi es va dur a terme mitjan\u00e7ant la metodologia d\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica sobre dos estudis de casos d\u2019infants amb discapacitats durant un curs escolar. Es va validar el Sistema d\u2019observaci\u00f3 d\u2019intervencions assistides amb animals (OSAAI, per les seves sigles en angl\u00e8s). L\u2019observaci\u00f3 amb el sistema OSAAI, la codificaci\u00f3 amb el programa inform\u00e0tic LINCE PLUS i l\u2019an\u00e0lisi de patrons temporals (<em>T-patterns<\/em>) amb el paquet inform\u00e0tic Theme, van permetre obtenir patrons de conducta de manera sistematitzada de la interacci\u00f3 i la conducta motriu entre els agents de la tr\u00edada: participant, animal de ter\u00e0pia i docent. Els resultats han mostrat un augment progressiu dels patrons comunicatius acompanyat d\u2019expressions emocionals proactives dels participants. Aquests resultats demostren els efectes beneficiosos de l\u2019estimulaci\u00f3 cognitiva, motriu, multisensorial i interactiva que registra la IAA amb l\u2019alumne que t\u00e9 discapacitats de diferent etiologia en un context educatiu inclusiu.<\/p>\n\n\n <div class=\"tags\"> <p><strong>Paraules clau:<\/strong> <span>diversitat funcional<\/span>, <span>intervenci\u00f3 assistida per animals (IAA)<\/span>, <span>patrons de conducta<\/span>, <span>sistema d\u2019observaci\u00f3 d\u2019intervencions assistides per animals (OSAAI)<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Les pol\u00edtiques educatives internacionals aposten per la creaci\u00f3 d\u2019un sistema educatiu inclusiu i equitatiu, que promogui la just\u00edcia i la cohesi\u00f3 social (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Ainscow, 2020<\/a>; <a href=\"#43\" class=\"ek-link\">UNESCO, 2008<\/a>) i elimini l\u2019exclusi\u00f3 social (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Ainscow, 2020<\/a>). Aix\u00ed, el sistema educatiu inclusiu s\u2019ha definit com \u201cel proc\u00e9s d\u2019enfortiment de la capacitat del sistema educatiu per donar cabuda a tots els alumnes i persones, permetent aix\u00ed a les escoles atendre tots els infants, especialment els que tenen necessitats educatives especials\u201d (<a href=\"#43\" class=\"ek-link\">UNESCO, 2008, p. 8<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>La inclusi\u00f3 educativa genera canvis en les pr\u00e0ctiques educatives docents i la necessitat d\u2019aplicar noves estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques per atendre la diversitat i les necessitats dels alumnes (<a href=\"#1\" class=\"ek-link\">Ainscow, 2006<\/a>; <a href=\"#43\" class=\"ek-link\">UNESCO, 2008<\/a>) amb l\u2019objectiu de possibilitar la pres\u00e8ncia, la participaci\u00f3 i l\u2019\u00e8xit de tots els alumnes en el context educatiu (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Ainscow, 2020<\/a>; <a href=\"#16\" class=\"ek-link\">Echeita i Ainscow, 2011<\/a>). Aix\u00ed mateix, per promoure la generalitzaci\u00f3 d\u2019un sistema educatiu inclusiu, \u00e9s necessari aportar dades f\u00e0ctiques sobre les pr\u00e0ctiques educatives que se centren en els processos d\u2019aprenentatge social que tenen lloc en contextos particulars (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Ainscow, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Una metodologia pedag\u00f2gica inclusiva i efica\u00e7 que adapta els ritmes d\u2019aprenentatge a les caracter\u00edstiques i necessitats de cada alumne \u00e9s la personalitzaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge (<a href=\"#45\" class=\"ek-link\">Walkington i Bernacki, 2020<\/a>). Aquesta metodologia va en l\u00ednia amb les tend\u00e8ncies actuals d\u2019optimitzaci\u00f3 pedag\u00f2gica, tant en l\u2019educaci\u00f3 reglada (<a href=\"#44\" class=\"ek-link\">Valero-Valenzuela et al., 2020<\/a>) com en la no reglada, on els contextos particulars promouen l\u2019educaci\u00f3 inclusiva (<a href=\"#2\" class=\"ek-link\">Ainscow, 2002<\/a>; <a href=\"#33\" class=\"ek-link\">Puigarnau et al., 2016<\/a>) i tamb\u00e9 des del punt de vista de la psicologia de l\u2019educaci\u00f3 i, per tant, de la relaci\u00f3 que s\u2019estableix entre motivaci\u00f3 i aprenentatge (<a href=\"#7\" class=\"ek-link\">Bernacki i Walkington, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019educaci\u00f3 assistida per animals (EAA) es basa en una pedagogia centrada en la persona que facilita l\u2019aprenentatge social i curricular dels alumnes. Aquesta generaci\u00f3 d\u2019inter\u00e8s dels alumnes en pres\u00e8ncia del gos d\u2019intervenci\u00f3 millora el rendiment i l\u2019\u00e8xit educatiu en l\u2019aprenentatge de l\u2019habilitat lectora (<a href=\"#34\" class=\"ek-link\">Renck, 2005<\/a>; <a href=\"#46\" class=\"ek-link\">Xinmei i Tardif Williams, 2019<\/a>), sobretot en alumnes amb necessitats educatives especials (<a href=\"#26\" class=\"ek-link\">Kirnan et al., 2020<\/a>). A m\u00e9s, alguns estudis espec\u00edfics han observat una millora en el rendiment escolar, la compet\u00e8ncia social i conductual en un grup d\u2019IAA d\u2019alumnes amb TDAH (<a href=\"#8\" class=\"ek-link\">Bunford et al., 2019<\/a>; <a href=\"#9\" class=\"ek-link\">Casta\u00f1er et al., 2020<\/a>; <a href=\"#38\" class=\"ek-link\">Schuck et al., 2018<\/a>). De manera similar, la interacci\u00f3 establerta en els programes d\u2019IAA pot influir positivament en la millora de les conductes i habilitats socials dels alumnes amb autisme (<a href=\"#6\" class=\"ek-link\">Becker et al., 2017<\/a>; <a href=\"#15\" class=\"ek-link\">Dimolareva i Dunn, 2020<\/a>), especialment en una millora de la comunicaci\u00f3 verbal i no verbal (<a href=\"#23\" class=\"ek-link\">Hill et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019Associaci\u00f3 Internacional d\u2019Organitzacions d\u2019Interacci\u00f3 entre \u00c9ssers Humans i Animals (<a href=\"#24\" class=\"ek-link\">IAHAIO, per les seves sigles en angl\u00e8s) (2018)<\/a> estableix clarament que l\u2019\u201cEducaci\u00f3 assistida per animals (EAA) \u00e9s una intervenci\u00f3 orientada a objectius, planificada i estructurada, dirigida o impartida per professionals de l\u2019educaci\u00f3 i serveis relacionats, tamb\u00e9 en el marc de les intervencions assistides per animals (IAA) juntament amb la ter\u00e0pia assistida per animals i les activitats assistides per animals\u201d (<a href=\"#24\" class=\"ek-link\">IAHAIO, 2018, p. 5<\/a>). <a href=\"#18\" class=\"ek-link\">Fine (2015)<\/a> considera la IAA \u201cuna intervenci\u00f3 que inclou o incorpora intencionadament animals en el marc d\u2019un proc\u00e9s terap\u00e8utic\u201d (<a href=\"#18\" class=\"ek-link\">Fine, 2015, p. 15<\/a>) on l\u2019animal actua com a est\u00edmul o facilitador en aquest proc\u00e9s (<a href=\"#4\" class=\"ek-link\">Bachi i Parish Plass, 2016<\/a>; <a href=\"#37\" class=\"ek-link\">Rodrigo et al., 2017<\/a>) i com a suport social per a les persones (<a href=\"#17\" class=\"ek-link\">Fine, 2018<\/a>). \u00c9s a dir, es basa en el fet que els \u00e9ssers humans promouen el contacte natural amb els animals, la qual cosa facilita la interacci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n<p>En una sessi\u00f3 d\u2019EAA, l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3 actua com a facilitador per aconseguir els objectius pedag\u00f2gics marcats a partir de la interacci\u00f3 i comunicaci\u00f3 entre \u00e9sser hum\u00e0 i animal, que es veu refor\u00e7ada pel vincle forjat entre les esp\u00e8cies (<a href=\"#18\" class=\"ek-link\">Fine, 2015<\/a>). Aquesta relaci\u00f3 bidireccional es demostra mitjan\u00e7ant el canvi de les habilitats comunicatives del gos cap als \u00e9ssers humans, concretament en relaci\u00f3 amb la capacitat de l\u2019animal d\u2019iniciar i aprendre interaccions comunicatives i h\u00e0bits socials i recon\u00e8ixer gestos visuals humans (<a href=\"#39\" class=\"ek-link\">Soproni et al., 2001<\/a>). El fet que la compet\u00e8ncia social dels gossos es pugui considerar similar en el seu funcionament a la dels \u00e9ssers humans (<a href=\"#30\" class=\"ek-link\">Mikl\u00f3si i Top\u00e1l, 2013<\/a>) pot ser un factor important en el desenvolupament d\u2019objectius d\u2019intervenci\u00f3 comunicativa en els programes d\u2019EAA. Altres autors assenyalen que les relacions din\u00e0miques entre humans i animals influeixen en les emocions i la cognici\u00f3 de l\u2019animal i, per aquesta ra\u00f3, la capacitat d\u2019experimentar emocions i interactuar amb els \u00e9ssers humans pot resultar essencial per aconseguir efectes beneficiosos amb la IAA (<a href=\"#19\" class=\"ek-link\">Fine et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Avui dia, hi ha la necessitat d\u2019avaluar els efectes beneficiosos de la IAA en els contextos naturals de les institucions educatives inclusives, i el present estudi ofereix una metodologia coherent per patentar les conductes interactives en la IAA durant l\u2019educaci\u00f3 inclusiva.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Es va dur a terme una IAA durant tres mesos a dos participants que presentaven necessitats educatives especials i assistien a una escola p\u00fablica ordin\u00e0ria. Els dos cursaven l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i rebien ajuda espec\u00edfica dels professionals de suport intensiu a l\u2019escolaritzaci\u00f3 inclusiva (SIEI) que facilitaven la seva participaci\u00f3 i aprenentatge en l\u2019entorn educatiu ordinari. El participant 1, de 12 anys i g\u00e8nere femen\u00ed, tenia diverses discapacitats sense una etiologia clara, mentre que el participant 2, de 10 anys i g\u00e8nere mascul\u00ed, tenia un trastorn de l\u2019espectre autista (TEA). Atesa l\u2019especificitat de les seves caracter\u00edstiques individuals, aquest estudi \u00e9s un cas \u00fanic observat des del seguiment de l\u2019evoluci\u00f3 dels participants durant un temps determinat que va proporcionar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a la seva an\u00e0lisi. D\u2019acord amb els criteris d\u2019inclusi\u00f3 educativa, les sessions es van dur a terme de manera individual amb cada participant en el context escolar ordinari i, alhora, es van preservar les eventuals reaccions a la c\u00e0mera d\u2019altres alumnes.<\/p>\n\n\n\n<p>Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 que es van seguir per seleccionar els dos participants van ser tenir un certificat de necessitats educatives especials (NEE) i una discapacitat. Els participants presentaven un nivell polaritzat d\u2019habilitats, la qual cosa brindava la possibilitat de contrastar els resultats de l\u2019estudi en un espectre m\u00e9s ampli.<\/p>\n\n\n\n<p>Les consideracions \u00e8tiques per a la realitzaci\u00f3 de l\u2019estudi es van ajustar als protocols \u00e8tics. Quant al benestar animal: a) protocol de prevenci\u00f3 de zoonosi i b) protocol de benestar animal. Quant a l\u2019estudi sobre els participants, es va obtenir el seg\u00fcent: c) informaci\u00f3 a les fam\u00edlies i consentiment informat per a la participaci\u00f3 en l\u2019estudi i d) el certificat del Comit\u00e8 \u00e8tic de recerca cl\u00ednica de l\u2019Administraci\u00f3 esportiva de Catalunya (n\u00famero de refer\u00e8ncia 23\/2018\/CEICEGC).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Es va utilitzar l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica per examinar les conductes habituals en un entorn natural (<a href=\"#3\" class=\"ek-link\">Anguera et al., 2017<\/a>). La metodologia observacional ofereix vuit tipus de dissenys d\u2019aquesta \u00edndole. Aquest estudi t\u00e9 un disseny del tipus nomot\u00e8tic\/seguiment\/multidimensional (N\/S\/M), ja que es va centrar en diferents participants (nomot\u00e8tic) dins de diferents seq\u00fc\u00e8ncies (seguiment) i va abordar m\u00faltiples criteris i respostes dins d\u2019un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc (multidimensional).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Les sessions, de 50 minuts de durada, es van fer en una aula del centre educatiu en el qual estudien els alumnes. L\u2019espai va permetre dur a terme les sessions d\u2019IAA col\u00b7locant els participants, l\u2019equip de professionals i l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3 en diferents posicions segons les necessitats pedag\u00f2giques que sorgissin, ja fos sobre una taula o sobre un matal\u00e0s. Les sessions inclo\u00efen activitats relacionades amb l\u2019estimulaci\u00f3 cognitiva mitjan\u00e7ant la potenciaci\u00f3 de les funcions executives de mem\u00f2ria, atenci\u00f3 i organitzaci\u00f3 de tasques.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019equip de professionals que va participar en les sessions va estar format pel professor responsable del suport intensiu d\u2019educaci\u00f3 inclusiva (SIEI, <a href=\"#22\" class=\"ek-link\">Generalitat de Catalunya, 2017<\/a>), que va fer les funcions de t\u00e8cnic d\u2019IAA i observador dels participants, i pels educadors d\u2019educaci\u00f3 especial, que van assumir el desenvolupament i adquisici\u00f3 dels objectius educatius plantejats de manera coordinada en el pla individualitzat de cada participant.<\/p>\n\n\n\n<p>En les sessions d\u2019IAA, hi van participar dos gossos d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 Ilerkan: un <em>golden retriever <\/em>i un caniche <em>toy<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>Totes les sessions es van gravar amb una c\u00e0mera digital i un tr\u00edpode fixat en el mateix angle, per garantir l\u2019habituaci\u00f3 dels participants. Es van seguir criteris espec\u00edfics per garantir la fiabilitat de la mostra:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Control de les interrupcions externes durant les sessions d\u2019intervenci\u00f3. En el cas de les sessions en les quals les interrupcions eren massa significatives, es van descartar els enregistraments per a l\u2019an\u00e0lisi.<\/li><li>La distribuci\u00f3 de criteris estables en totes les sessions (plans d\u2019inici i activaci\u00f3, professionals que van participar en les sessions, animal de ter\u00e0pia, durada de les sessions i la seva planificaci\u00f3 temporal). La durada de les sessions es va determinar seguint criteris pedag\u00f2gics (tenint en compte les caracter\u00edstiques dels participants i les seves necessitats), aix\u00ed com els criteris de benestar animal. Va ser necess\u00e0ria una habituaci\u00f3 pr\u00e8via dels participants als elements t\u00e8cnics d\u2019enregistrament (tr\u00edpode i c\u00e0mera de v\u00eddeo) per evitar el biaix de reactivitat dels participants.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Instruments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Instrument d\u2019observaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Hem dissenyat una eina d\u2019observaci\u00f3 ad hoc, l\u2019OSAAI (Sistema d\u2019observaci\u00f3 de les intervencions assistides amb animals, per les seves sigles en angl\u00e8s) per dur a terme una observaci\u00f3 sistem\u00e0tica i objectiva de les IAA. Aquest es va basar en dos instruments d\u2019observaci\u00f3 concrets: a) un d\u2019espec\u00edfic per a l\u2019observaci\u00f3 d\u2019habilitats motrius, l\u2019OSMOS (Sistema observacional d\u2019habilitats motrius, per les seves sigles en angl\u00e8s) (<a href=\"#12\" class=\"ek-link\">Casta\u00f1er et al., 2011<\/a>) i un altre d\u2019espec\u00edfic per a l\u2019observaci\u00f3 d\u2019habilitats comunicatives, el SOCIN (Sistema observacional cin\u00e8sic) (<a href=\"#11\" class=\"ek-link\">Casta\u00f1er et al., 2016<\/a>). L\u2019OSSAI va ser validat per un panel de tres pedagogs experts (dos en habilitats motrius i comunicaci\u00f3 i un en IAA). &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<div id=\"volver1470301\" class=\"wp-block-group ver-tabla is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-3 wp-block-columns-is-layout-flex\" id=\"volver1510201\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large no-figura\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"650\" height=\"467\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2236\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png 650w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula-300x216.png 300w\" sizes=\"(max-width: 650px) 100vw, 650px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p id=\"volver1460303\"><strong>Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em><em><em><em><em>OSAAI (Sistema d\u2019observaci\u00f3 d\u2019intervencions assistides amb animals).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\" id=\"volver1500701\"><a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/tablas\/taula-1-151-02\/\" class=\"ek-link\">Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Instrument d\u2019enregistrament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Es va utilitzar el programa inform\u00e0tic gratu\u00eft LINCE PLUS (<a href=\"#41\" class=\"ek-link\">Soto et al., 2019<\/a>, <a href=\"#40\" class=\"ek-link\">2022<\/a>) per implementar l\u2019instrument OSAAI i registrar les conductes. LINCE PLUS integra una \u00e0mplia gamma de funcions, com la codificaci\u00f3, el registre, la comprovaci\u00f3 de la qualitat de les dades entre els observadors i l\u2019exportaci\u00f3 de dades a diferents aplicacions d\u2019an\u00e0lisi de dades (figura 1). Aix\u00ed, el programa inform\u00e0tic LINCE PLUS \u00e9s vers\u00e0til i f\u00e0cil d\u2019utilitzar, ja que va ser dissenyat per facilitar l\u2019observaci\u00f3 de conductes espont\u00e0nies en diverses situacions contextuals (<a href=\"#10\" class=\"ek-link\">Casta\u00f1er et al., 2013<\/a>, <a href=\"#9\" class=\"ek-link\">2020<\/a>). Aquest programa inform\u00e0tic tamb\u00e9 permet la comprovaci\u00f3 de la qualitat de les dades entre els dos observadors, un d\u2019expert en conducta motriu i l\u2019altre en intervenci\u00f3 assistida amb animals. El coeficient kappa de Cohen (K) obtingut va ser de .93 per a la concordan\u00e7a interobservador i de .96 per a la concordan\u00e7a intraobservador.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-1-151-02-CAT.jpg\" alt=\"\"\/><figcaption><em>Pantalla del programa inform\u00e0tic LINCE. Requadre de la dreta: criteris i categories de conducta que s\u2019han de seleccionar quan apareixen en el v\u00eddeo. Requadre de l\u2019esquerra: imatge de v\u00eddeo; a baix: files de dades obtingudes a la taula de variables i valors.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va fer aplicant el paquet inform\u00e0tic THEME (Magnusson, 2017) per detectar patrons temporals en els registres de conducta. La detecci\u00f3 de <em><em>T-patterns<\/em><\/em> \u00e9s una t\u00e8cnica que reconeix patrons recurrents com ara esdeveniments de conducta al llarg del temps plasmant la variabilitat en el temps i defineix la incid\u00e8ncia dels patrons a partir de probabilitats estad\u00edstiques (<a href=\"#27\" class=\"ek-link\">Magnusson, 2017<\/a>). Aquesta t\u00e8cnica permet comparar tots els patrons de conducta i nom\u00e9s ret\u00e9 els m\u00e9s complets, com han demostrat diversos estudis (<a href=\"#11\" class=\"ek-link\">Casta\u00f1er et al., 2016<\/a>, <a href=\"#9\" class=\"ek-link\">2020<\/a>). Es van aplicar els seg\u00fcents criteris de recerca: a) pres\u00e8ncia d\u2019almenys 3 <em><em>T-patterns<\/em><\/em> donats; b) ajustament de reducci\u00f3 de la redund\u00e0ncia del 90% per a la incid\u00e8ncia de <em><em>T-patterns<\/em><\/em> similars, i c) nivell de significaci\u00f3 de 0.005.&nbsp; &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resultats&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>El paquet inform\u00e0tic THEME va detectar patrons temporals en les 19 sessions registrades; (a) el nombre total d\u2019esdeveniments, les combinacions d\u2019intervencions assistides per animals, analitzades en les 19 sessions, corresponents als dos participants; i (b) 2,253 esdeveniments, per\u00f2 nom\u00e9s 132 tipus d\u2019esdeveniments es van repetir en el primer i segon participant; (c) un m\u00ednim de 49 i un m\u00e0xim de 12,398 patrons diferents.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019an\u00e0lisi dels <em><em>T-patterns<\/em><\/em> va demostrar la combinaci\u00f3 de conductes interactives en la tr\u00edada (participant, animal i educador) representada visualment pels gr\u00e0fics de tipus dendrograma. Aquests gr\u00e0fics (figura 1 i 2), per a cadascun dels dos participants, ens van permetre visualitzar una successi\u00f3 cronol\u00f2gica de tots aquests patrons de conducta interactiva i motriu o <em><em>T-patterns<\/em><\/em>, seleccionats com els m\u00e9s representatius i mostrats seguint un ordre cronol\u00f2gic.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Primer participant<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Les conductes interactives en 8 sessions del primer participant van revelar <em><em>T-patterns<\/em><\/em> que considerem els m\u00e9s representatius (Figura 2):<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Apropar-se a l\u2019animal amb expressions de grat (POS, SEG, APR, PLA) i emetre sons guturals (PAN) i interaccions verbals (PAN) amb la informaci\u00f3 proporcionada per l\u2019educador (ADU).<\/li><li>Amb moviment dels bra\u00e7os (POS, SEG) i somriures, rialles (PLA, PAN) manipulant a l\u2019animal (MAN) i interaccions verbals i no verbals (PAN) a les quals respon l\u2019educador (ADU).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>En aquest patr\u00f3 de conducta, es considera que hi ha un augment de la intencionalitat en la interacci\u00f3 comunicativa del participant i l\u2019expressi\u00f3 d\u2019emocions positives amb l\u2019animal. El fet que s\u2019observi una freq\u00fc\u00e8ncia de manipulaci\u00f3 m\u00e9s gran de l\u2019animal implica un nivell d\u2019intencionalitat motriu m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n<p>Els <em><em>T-patterns<\/em><\/em> analitzats confirmen una relaci\u00f3 causal i relacional entre la interacci\u00f3 amb l\u2019animal de ter\u00e0pia i l\u2019augment de les expressions de grat del participant. S\u2019observa un augment de la iniciativa motriu i comunicativa del participant cap a l\u2019animal i el professional de l\u2019educaci\u00f3 juntament amb l\u2019estimulaci\u00f3 multisensorial que proporciona la manipulaci\u00f3 de l\u2019animal.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-2-151-02-CAT.jpg\" alt=\"\"\/><figcaption><em>Detecci\u00f3 de&nbsp;<\/em>T-patterns<em>&nbsp;de les intervencions assistides per animals en el participant 1.&nbsp;<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Segon participant<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Les conductes interactives en les 11 sessions del segon participant van revelar <em><em>T-patterns<\/em><\/em>, d\u2019entre els quals n\u2019exposem els m\u00e9s representatius (Figura 3):<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Canvi de posici\u00f3 segment\u00e0ria del participant amb expressi\u00f3 facial neutra (POS, SEG, NEU) amb l\u2019intercanvi comunicatiu de l\u2019est\u00edmul verbal de l\u2019educador (ADU).<\/li><li>Canvi de posici\u00f3 sense canvis d\u2019expressi\u00f3 facial (POS, SEG, NEU) per respondre a la comunicaci\u00f3 de l\u2019educador (ADU).<\/li><li>Amb els moviments motrius, continua amb una actitud interactiva i neutra (POS, SEG, NEU) per\u00f2 amb un intercanvi d\u2019aprenentatge interactiu amb l\u2019educador (ADU) i en pres\u00e8ncia de l\u2019animal.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>El <em><em>T-patterns<\/em><\/em> que es mostra en aquesta configuraci\u00f3 de conductes posa de manifest la interacci\u00f3 di\u00e0dica entre l\u2019educador i el participant en pres\u00e8ncia de l\u2019animal que afavoreix el clima comunicatiu entre els dos, fet que s\u2019interpreta com la creaci\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 d\u2019interacci\u00f3 comunicativa bidireccional entre els dos interlocutors.<\/p>\n\n\n\n<p>Podem observar que \u00e9s el participant qui mant\u00e9 la iniciativa comunicativa durant les sessions, fent nombroses peticions a l\u2019adult en un clima comunicatiu neutre, per\u00f2 afavorint la interacci\u00f3 comunicativa d\u2019ensenyament-aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00f2 confirma que l\u2019educador orienta i proporciona informaci\u00f3 i instruccions al participant, gr\u00e0cies a la pres\u00e8ncia encoratjadora i mediadora de l\u2019animal. Per tant, fomenta l\u2019estimulaci\u00f3 de la situaci\u00f3 comunicativa en una situaci\u00f3 d\u2019ensenyament-aprenentatge a partir de la interacci\u00f3 amb l\u2019animal de ter\u00e0pia, on es donen situacions curriculars en les quals l\u2019educador introdueix coneixements, ofereix instruccions per iniciar i\/o canviar les activitats o les reorienta.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"472\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-3-151-02-CAT-1024x472.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-56935\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-3-151-02-CAT-1024x472.jpg 1024w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-3-151-02-CAT-300x138.jpg 300w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-3-151-02-CAT-768x354.jpg 768w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/FIGURA-3-151-02-CAT.jpg 1268w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption><em>Detecci\u00f3 de&nbsp;<\/em>T-patterns<em>&nbsp;de les intervencions assistides per animals en el participant 2.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Discussi\u00f3&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Els resultats obtinguts a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de <em><em>T-patterns<\/em> <\/em>ens mostren que les IAA en l\u2019\u00e0mbit educatiu promouen i intensifiquen els patrons de conducta interactiva entre la tr\u00edada composta per l\u2019educador, el participant i l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3. S\u00f3n patrons de conducta que concorden amb les aportacions cient\u00edfiques que suggereixen que els \u00e9ssers humans i els animals s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019establir un vincle emocional entre esp\u00e8cies (<a href=\"#17\" class=\"ek-link\">Fine, 2018<\/a>) i que aquesta relaci\u00f3 natural amb els animals proporciona efectes beneficiosos per a la salut (<a href=\"#5\" class=\"ek-link\">Barker i Wolen, 2008<\/a>) de les persones amb discapacitat (<a href=\"#20\" class=\"ek-link\">Friedman i Krause-Parello, 2018<\/a>), a m\u00e9s de benestar emocional, f\u00edsic i psicosocial (<a href=\"#17\" class=\"ek-link\">#17<\/a>Fine, 2018). Tamb\u00e9 hem constatat un augment de les habilitats socials i, per tant, un millor funcionament de la interacci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n<p>Quant a la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aparici\u00f3 de conductes a partir de l\u2019instrument observacional OSAAI, destaquem la conducta facial interactiva, concretament les expressions de grat del participant 1 davant de la pres\u00e8ncia de l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3, coincidint amb altres estudis efectuats amb participants amb discapacitat, on les variables relacionades amb la felicitat i la relaxaci\u00f3 es van incrementar progressivament en les sessions d\u2019IAA i, per tant, van reflectir un benestar emocional m\u00e9s gran dels alumnes (<a href=\"#37\" class=\"ek-link\">Rodrigo et al., 2017<\/a>, <a href=\"#36\" class=\"ek-link\">2018<\/a>). Aquestes expressions emocionals positives van acompanyades d\u2019un llenguatge no verbal (sons) i de manipulacions intencionades cap a l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019augment de la intencionalitat comunicativa dels participants en el context educatiu s\u2019interrelaciona amb la manipulaci\u00f3 i interacci\u00f3 amb l\u2019animal a partir de la planificaci\u00f3 de les sessions d\u2019IAA realitzades per l\u2019educador, de manera que es promou aix\u00ed l\u2019estimulaci\u00f3 multisensorial. Aquest \u00e9s el motiu pel qual coincidim amb els estudis de <a href=\"#23\" class=\"ek-link\">Hill et al. (2019)<\/a> quan conclouen que les IAA milloren la comunicaci\u00f3 verbal i no verbal. Altres estudis realitzats amb participants amb necessitats especials suggereixen que la IAA pot millorar la cognici\u00f3 i les compet\u00e8ncies emocionals a partir de l\u2019estimulaci\u00f3 multisensorial (verbal, visual i t\u00e0ctil) proporcionada per la interacci\u00f3 i manipulaci\u00f3 amb un animal d\u2019intervenci\u00f3 (<a href=\"#29\" class=\"ek-link\">Menna et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>En observar aquest mateix criteri en el participant 2, destaquem la categoria d\u2019expressi\u00f3 neutra, ja que l\u2019alumne mostra una conducta equilibrada en la situaci\u00f3 comunicativa i d\u2019aprenentatge mentre interactua amb l\u2019educador i l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3. <a href=\"#21\" class=\"ek-link\">Fung (2015)<\/a> declara un augment en la comunicaci\u00f3 social, especialment en l\u2019atenci\u00f3 conjunta i els temps d\u2019espera. En aquest sentit, <a href=\"#42\" class=\"ek-link\">Stevenson et al. (2015)<\/a> tamb\u00e9 van concloure que els alumnes amb autisme van millorar en el pla comunicatiu, especialment en vocalitzacions significatives durant les sessions en les quals van interactuar amb el professor i el gos.<\/p>\n\n\n\n<p>Les sessions d\u2019IAA analitzades destaquen aquesta millora en les conductes socials, coincidint amb les investigacions dutes a terme per autors com <a href=\"#6\" class=\"ek-link\">Becker et al. (2017)<\/a>, <a href=\"#15\" class=\"ek-link\">Dimolareva i Dunn (2020)<\/a>, i en la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica realitzada per <a href=\"#32\" class=\"ek-link\">O\u2019Haire (2017)<\/a>, on es va observar un augment significatiu en la interacci\u00f3 social dels participants en 22 dels 28 estudis analitzats.<\/p>\n\n\n\n<p>Observem la creaci\u00f3 d\u2019un clima comunicatiu neutre en el qual el triangle comunicatiu que s\u2019estableix entre educador i alumne es veu refor\u00e7at positivament per la interacci\u00f3 orientada amb l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3. En aquest aspecte, la pres\u00e8ncia i intervenci\u00f3 de l\u2019animal constitueix un factor de protecci\u00f3 i alian\u00e7a terap\u00e8utica entre l\u2019educador i el participant (<a href=\"#17\" class=\"ek-link\">Fine, 2018<\/a>) que facilita la consecuci\u00f3 dels objectius educatius marcats. En les sessions d\u2019IAA dins de l\u2019\u00e0mbit educatiu inclusiu, observem que l\u2019educador orienta i aporta coneixements i habilitats als alumnes a partir d\u2019una interacci\u00f3 positiva amb l\u2019animal.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta situaci\u00f3 comunicativa que s\u2019estableix entre alumne i educador afavoreix les situacions d\u2019ensenyament-aprenentatge i, per tant, tamb\u00e9 aborda la diversitat dels alumnes que presenten necessitats educatives especials. Autors com <a href=\"#26\" class=\"ek-link\">Kirnan et al. (2020)<\/a> i <a href=\"#38\" class=\"ek-link\">Schuck (2018)<\/a> van destacar la repercussi\u00f3 positiva de les IAA en el desenvolupament de les compet\u00e8ncies socials, conductuals i escolars, particularment en infants amb necessitats educatives especials (<a href=\"#26\" class=\"ek-link\">Kirnan et al., 2020<\/a>), en gran mesura perqu\u00e8 les sessions d\u2019IAA milloren l\u2019inter\u00e8s dels alumnes i, per tant, el rendiment acad\u00e8mic (<a href=\"#34\" class=\"ek-link\">Renck, 2005<\/a>; <a href=\"#46\" class=\"ek-link\">Xinmei i Tardif-Williams, 2019<\/a>). En relaci\u00f3 amb aquest aspecte, els resultats obtinguts en l\u2019an\u00e0lisi de <em>T-patterns<\/em> mostren que l\u2019animal potencia la motivaci\u00f3 (<a href=\"#17\" class=\"ek-link\">Fine, 2018<\/a>) pel que fa a l\u2019adquisici\u00f3 dels aprenentatges que potencia el pla educatiu i facilita un comprom\u00eds m\u00e9s gran amb l\u2019aprenentatge, ja que es redueixen les conductes resistents, la qual cosa generalitza una millora de la participaci\u00f3 dins de la classe (<a href=\"#14\" class=\"ek-link\">Dearden et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Autors com <a href=\"#28\" class=\"ek-link\">Martin i Farnum (2002)<\/a> suggereixen una disminuci\u00f3 significativa de la intencionalitat comunicativa de l\u2019alumne amb autisme cap al professional ja que tenen en compte que passa m\u00e9s temps parlant amb l\u2019animal. En sentit contrari a aquests estudis, s\u2019ha produ\u00eft un augment de la capacitat de di\u00e0leg coherent i amb significat entre el participant 2 i el professor en les sessions d\u2019IAA.<\/p>\n\n\n\n<p>Per als dos participants, es detecten <em><em>T-patterns<\/em> <\/em>que relacionen la pres\u00e8ncia o manipulaci\u00f3 del gos d\u2019intervenci\u00f3 amb un augment de les compet\u00e8ncies comunicatives. Tanmateix, els <em><em>T-patterns<\/em><\/em> s\u2019interpreten individualment per a cada participant, ja que tenen capacitats comunicatives molt diferenciades. Mentre que el participant 1 presenta expressions comunicatives no verbals (sons, expressions guturals), el participant 2 s\u2019expressa amb un llenguatge verbal funcional i m\u00e9s accions motrius respecte al participant 1, amb limitacions de moviment.<\/p>\n\n\n\n<p>Els dos prioritzen en el pla d\u2019intervenci\u00f3 el desenvolupament de les habilitats comunicatives que observem en les sessions d\u2019IAA. Aix\u00ed, destaca, d\u2019una banda, la millora de la intencionalitat comunicativa del participant 1 mentre manipula l\u2019animal i mant\u00e9 una connexi\u00f3 m\u00e9s activa amb la realitat. D\u2019altra banda, en el participant 2, es parteix d\u2019un nivell de llenguatge m\u00e9s complex que permet una interacci\u00f3 m\u00e9s constant amb el professor cap a l\u2019adquisici\u00f3 de conceptes curriculars.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest augment de la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca dels participants cap al desenvolupament d\u2019una iniciativa comunicativa m\u00e9s gran i d\u2019aprenentatge del professorat coincideix amb les investigacions dutes a terme per <a href=\"#42\" class=\"ek-link\">Stevenson (2015)<\/a>, que consideren que els gossos d\u2019intervenci\u00f3 escolar poden ser una eina de motivaci\u00f3 i generalitzaci\u00f3 que potenci\u00ef la participaci\u00f3 dels infants en les activitats escolars i millori les relacions socials amb els seus companys.<\/p>\n\n\n\n<p>Els \u00faltims corrents professionalitzadors en el camp de les IAA busquen la manera de demostrar la seva efic\u00e0cia en els diferents \u00e0mbits d\u2019aplicaci\u00f3. Aix\u00ed, comencen a publicar-se nombrosos estudis que proven de quantificar i validar els efectes beneficiosos que aquestes produeixen en diferents grups. En aquesta necessitat i desig de crear dades f\u00e0ctiques cient\u00edfiques, es requereix cautela i plantejar afirmacions moderades sobre els possibles efectes beneficiosos de la IAA basats en una investigaci\u00f3 rigorosa (<a href=\"#13\" class=\"ek-link\">Crossman i Kazdin, 2020<\/a>) i, per tant, augmentar la recerca i elevar l\u2019est\u00e0ndard de rigor metodol\u00f2gic en la recerca relativa a la IAA (<a href=\"#32\" class=\"ek-link\">O\u2019Haire, 2017<\/a>). Hi ha estudis que avalen aquesta metodologia no com una intervenci\u00f3 alternativa sin\u00f3 com un programa innovador, efica\u00e7 i complementari (<a href=\"#36\" class=\"ek-link\">Rodrigo et al., 2018<\/a>) a les intervencions habituals (<a href=\"#35\" class=\"ek-link\">Rodrigo et al., 2020<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, en l\u2019\u00e0mbit educatiu tamb\u00e9 \u00e9s fonamental obtenir noves dades f\u00e0ctiques per promoure i validar eines per oferir al sistema educatiu inclusiu. L\u2019estudi de casos s\u2019erigeix com una metodologia \u00fatil en aquest \u00e0mbit de recerca (<a href=\"#31\" class=\"ek-link\">Nilholm, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019estudi proposa la limitaci\u00f3 del nombre de participants i la durada, coincidint amb <a href=\"#25\" class=\"ek-link\">Kasari (2002)<\/a>. Considerem que, de cara al futur, seria interessant poder implementar i avaluar l\u2019EAA en un nombre m\u00e9s gran de participants i amb una durada m\u00e9s llarga, arribant fins i tot a un estudi longitudinal. L\u2019objectiu de l\u2019estudi en un context naturalista ha tingut certes limitacions t\u00e8cniques, ja que no hi havia una aula preparada amb micr\u00f2fons i c\u00e0meres distribu\u00efts per tota la superf\u00edcie. Aquest fet no ha ofert la possibilitat d\u2019analitzar enregistraments en grups amb un nombre m\u00e9s elevat de participants. Com a perspectiva futura d\u2019aquest estudi, seria interessant poder gravar les sessions en grup d\u2019EAA des de diferents angles de visi\u00f3 i, aix\u00ed, poder analitzar els seus efectes beneficiosos al llarg de tot un curs escolar.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019\u00fas de la metodologia observacional sistem\u00e0tica i l\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de detecci\u00f3 de <em><em>T-patterns<\/em><\/em> ens ha perm\u00e8s demostrar objectivament l\u2019efic\u00e0cia de les IAA, que podria promoure la inclusi\u00f3 educativa i social dels alumnes en l\u2019entorn educatiu ordinari i la generalitzaci\u00f3 de les compet\u00e8ncies adquirides en el seu context social m\u00e9s proper. Les habilitats comunicatives i socials desenvolupades en les sessions d\u2019IAA s\u00f3n un factor protector i desencadenant de la millora de la connexi\u00f3 dels participants amb el seu entorn educatiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Les IAA proporcionen efectes beneficiosos en l\u2019estimulaci\u00f3 cognitiva, motriu, sensorial, comunicativa, relacional i emocional en infants amb diversitat funcional en un context educatiu inclusiu. S\u00f3n una mesura educativa intensiva que promou l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies educatives i curriculars a l\u2019escola i que es pot considerar un recurs metodol\u00f2gic m\u00e9s per a l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat a l\u2019escola ordin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>Es confirma la validesa i utilitat de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 OSAAI com a eina d\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la conducta no verbal dels participants en les sessions d\u2019IAA. De l\u2019an\u00e0lisi dels patrons es despr\u00e8n que les sessions d\u2019EAA influeixen en l\u2019augment de les conductes interactives entre els alumnes, l\u2019adult i l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes conductes interactives es concreten en una millora de la interacci\u00f3 comunicativa (iniciativa comunicativa, producci\u00f3 comunicativa espont\u00e0nia, clima comunicatiu, etc.) i en l\u2019augment de l\u2019atenci\u00f3 i la motivaci\u00f3 en les situacions d\u2019ensenyament-aprenentatge i, per tant, en el desenvolupament i adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies educatives. A m\u00e9s dels efectes beneficiosos de l\u2019estimulaci\u00f3 multisensorial i la relaci\u00f3 amb l\u2019entorn immediat.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, hi ha un augment de les expressions de plaer en la interacci\u00f3 amb l\u2019animal d\u2019intervenci\u00f3. Els participants expressen inequ\u00edvocament emocions positives que sorgeixen del vincle emocional que es cregui entre els diferents agents (alumnes, adults i animals). Aquest clima de benestar emocional que es posa de manifest en les sessions d\u2019IAA t\u00e9 efectes beneficiosos emocionals i de relaxaci\u00f3 que s\u00f3n la base per construir nous aprenentatges i habilitats.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Agra\u00efm al Departament d\u2019Educaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya i al Col\u00b7legi Joan XXIII (Les Borges Blanques) per facilitar aquest estudi. Tamb\u00e9 a l\u2019Associaci\u00f3 Ilerkan de Lleida per aportar l\u2019equip de gossos d\u2019intervenci\u00f3 i al Grup d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019IAA reconegut per l\u2019AGAUR (Generalitat de Catalunya). Aix\u00ed mateix, agra\u00efm el suport de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC); els subprojectes del Govern espanyol <em>Vies d\u2019integraci\u00f3 entre dades qualitatives i quantitatives, desenvolupament de casos m\u00faltiples i revisi\u00f3 de s\u00edntesi com a eix principal per a un futur innovador en la investigaci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport<\/em> [PGC2018-098742-B-C31] i <em>Enfocament de m\u00e8tode mixt en l\u2019an\u00e0lisi de rendiment (en entrenament i competici\u00f3) en l\u2019esport d\u2019elit i acad\u00e8mia<\/em> [PGC2018-098742-B-C33] (2019-2021) (Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats \/ Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 \/ Fons Europeu de Desenvolupament Regional), que formen part del projecte coordinat <em>Nou enfocament d\u2019investigaci\u00f3 en activitat f\u00edsica i esport des de la perspectiva mixed methods<\/em> (NARPAS_MM) [SPGC201800X098742CV0]; i el Grup d\u2019Investigaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, Grup d\u2019investigaci\u00f3 i innovaci\u00f3 en dissenys (GRID, per les seves sigles en catal\u00e0); <em>Tecnologia i aplicaci\u00f3 multim\u00e8dia i digital als dissenys observacionals <\/em>[N\u00famerode subvenci\u00f3 2017 SGR 1405]. &nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum Un sistema educatiu inclusiu genera canvis en les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques i obre la necessitat d\u2019implementar metodologies innovadores per oferir m\u00e9s oportunitats a l\u2019alumne de participar en el sistema esmentat. Les intervencions assistides amb animals (IAA) aporten efectes beneficiosos de la interacci\u00f3 entre \u00e9ssers humans i animals, i contribueixen aix\u00ed a l\u2019\u00e8xit de l\u2019educaci\u00f3 inclusiva. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[10402,10401,5494,10403],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">diversitat funcional<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">intervenci\u00f3 assistida per animals (IAA)<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">patrons de conducta<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">sistema d\u2019observaci\u00f3 d\u2019intervencions assistides per animals (OSAAI)<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">diversitat funcional<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">intervenci\u00f3 assistida per animals (IAA)<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">patrons de conducta<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">sistema d\u2019observaci\u00f3 d\u2019intervencions assistides per animals (OSAAI)<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 7 octubre 2022","modified":"Updated on 2 gener 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 7 octubre 2022 08:21","modified":"Updated on 2 gener 2023 10:39"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55955\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=55955"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55955\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":57345,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55955\/revisions\/57345\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=55955"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=55955"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=55955"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}