{"id":55914,"date":"2022-10-07T07:41:32","date_gmt":"2022-10-07T07:41:32","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=55914"},"modified":"2023-01-05T10:04:46","modified_gmt":"2023-01-05T10:04:46","slug":"efectivitat-i-adherencia-a-lactivitat-fisica-i-a-lexercici-fisic-en-les-intervencions-mhealth-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efectivitat-i-adherencia-a-lactivitat-fisica-i-a-lexercici-fisic-en-les-intervencions-mhealth-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Efic\u00e0cia i grau de compliment de les intervencions d\u2019activitat f\u00edsica i exercici f\u00edsic amb sanitat m\u00f2bil: revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La inclusi\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica i la prescripci\u00f3 d\u2019exercici f\u00edsic en l\u2019\u00e0mbit de la sanitat m\u00f2bil (mHealth) ofereix un nou camp de recerca en una societat cada vegada m\u00e9s digitalitzada. En aquest context, \u00e9s necessari avaluar l\u2019aplicabilitat, fiabilitat i adequaci\u00f3 de les variables de control i avaluaci\u00f3, tenint en compte els criteris d\u2019individualitzaci\u00f3 i especificitat de la patologia. Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va tenir per objectiu estudiar el grau de compliment i efic\u00e0cia dels programes d\u2019activitat f\u00edsica o exercici f\u00edsic amb sanitat m\u00f2bil en funci\u00f3 de les seves variables, canals de comunicaci\u00f3 i recursos tecnol\u00f2gics per a assajos cl\u00ednics aleatoritzats que es van dur a terme entre 2011 i 2021. Es va fer una recerca bibliogr\u00e0fica utilitzant les plataformes Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science i Google Scholar segons les directrius dels elements d\u2019informaci\u00f3 prioritaris per a revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisi (PRISMA, per les seves sigles en angl\u00e8s). Dels 865 resultats inicials, es van incloure en l\u2019an\u00e0lisi 13 estudis cl\u00ednics, relacionats amb malalties card\u00edaques (n<\/em> = 4), oncol\u00f2giques (n<\/em> = 3), pulmonars (n<\/em> = 1), Parkinson (n<\/em> = 1), aix\u00ed com amb la promoci\u00f3 de l\u2019AF en persones sedent\u00e0ries (n<\/em> = 2), poblaci\u00f3 general (n<\/em> = 1) i dones embarassades (n<\/em> = 1). En relaci\u00f3 amb l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3, 9 dels resultats finals (el 70%) van mostrar difer\u00e8ncies de millora en el grup experimental. La c\u00e0rrega de treball s\u2019acostuma a quantificar amb variables inespec\u00edfiques, d\u2019entre les quals els passos diaris i els minuts d\u2019activitat f\u00edsica o exercici diaris s\u00f3n les m\u00e9s comunes. Els recursos tecnol\u00f2gics m\u00e9s utilitzats van ser aplicacions espec\u00edfiques i el bra\u00e7alet FitBit\u00ae. Els principals canals de comunicaci\u00f3 van ser els SMS i la xarxa social Facebook. Tanmateix, no hi va haver intervencions dissenyades espec\u00edficament per satisfer les capacitats tecnol\u00f2giques de la seva poblaci\u00f3 diana. Les intervencions amb sanitat m\u00f2bil van tenir una efic\u00e0cia m\u00e9s gran i un grau m\u00e9s elevat de compliment dels programes de prescripci\u00f3 que en el cas dels prescrits en persona o sense suport tecnol\u00f2gic.  <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, app<\/span>, c\u00e0rrega de treball<\/span>, exercici f\u00edsic<\/span>, grau de compliment<\/span>, sanitat m\u00f2bil<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica (AF) regular ofereix importants efectes beneficiosos per a la salut i disminueix els riscos sanitaris. L\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS<\/a>) la defineix com un factor protector clau per a la prevenci\u00f3 i el tractament de les malalties no transmissibles, pels seus efectes beneficiosos per a la salut mental i el retard en l\u2019aparici\u00f3 de la dem\u00e8ncia, aix\u00ed com per la seva contribuci\u00f3 al manteniment d\u2019un pes saludable i al benestar general (Bull et al., 2020<\/a>). L\u2019American College of Sports Medicine defineix l\u2019AF com \u201cel moviment corporal que es produeix per la contracci\u00f3 dels m\u00fasculs esquel\u00e8tics i que augmenta la despesa energ\u00e8tica\u201d. L\u2019exercici f\u00edsic (EF), per la seva banda, es refereix al \u201cmoviment planificat, estructurat i repetitiu per millorar o mantenir un o m\u00e9s components de la forma f\u00edsica\u201d. L\u2019EF i l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019AF milloren la forma f\u00edsica, la qual cosa permet aconseguir un estat de benestar amb un baix risc de patir problemes de salut prematurs, i l\u2019energia per participar amb regularitat en diverses activitats f\u00edsiques (Chodzko-Zajko et al., 2009<\/a>). En aquest context, la prescripci\u00f3 d\u2019AF i EF i la seva inclusi\u00f3 simult\u00e0nia en el camp de la sanitat m\u00f2bil brinden un nou camp de recerca en una societat cada vegada m\u00e9s digitalitzada (Watson, 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La sanitat m\u00f2bil, com a component de la sanitat electr\u00f2nica o eHealth, \u00e9s una pr\u00e0ctica m\u00e8dica i de sanitat p\u00fablica basada en dispositius m\u00f2bils i sense fil, que implica l\u2019\u00fas de les funcionalitats del tel\u00e8fon m\u00f2bil i les seves aplicacions (OMS, 2015). La sanitat m\u00f2bil es presenta com un aven\u00e7 tecnol\u00f2gic que podria ser \u00fatil per al foment de l\u2019AF i l\u2019EF saludables, tant en zones industrialitzades com rurals (Griffin et al., 2020<\/a>). Aix\u00ed mateix, la sanitat m\u00f2bil podria ser una nova soluci\u00f3 per a la gesti\u00f3, l\u2019avaluaci\u00f3 i el control de l\u2019AF o l\u2019EF, tenint en compte l\u2019\u00fas del tel\u00e8fon m\u00f2bil en la societat actual, aix\u00ed com l\u2019aparici\u00f3 de la tecnologia 5G (Silva et al., 2015<\/a>). \u00c9s accessible arreu i la persona no necessita una hora i un lloc concrets per comen\u00e7ar a fer exercici. Tamb\u00e9 es pot pensar que no requereix la intervenci\u00f3 d\u2019un professional de l\u2019AF i l\u2019EF (Sohaib Aslam et al., 2020<\/a>), si b\u00e9 aquesta percepci\u00f3 actual pot ser contraproduent, tant per a la salut de la persona que s\u2019exercita sense pautes concretes ni espec\u00edfiques en la seva pr\u00e0ctica esportiva com en la interpretaci\u00f3 de la prescripci\u00f3 de l\u2019EF per cuidar la salut. En aquest sentit, seria necessari avaluar un dels efectes diferencials de la pr\u00e0ctica esportiva i el seu grau de compliment, com \u00e9s la socialitzaci\u00f3 (Short et al., 2018<\/a>). Les intervencions amb sanitat m\u00f2bil s\u2019han de presentar com a facilitadores de la pr\u00e0ctica d\u2019AF i EF saludables, per\u00f2 sota mecanismes i criteris de control individualitzats per a cada usuari o pacient i dirigits espec\u00edficament a cada grup concret de persones que pateixen una patologia concreta (Paglialonga et al., 2018<\/a>). Tanmateix, \u00e9s necessari avaluar l\u2019aplicabilitat, fiabilitat i adequaci\u00f3 de les variables de control de volum i intensitat de l\u2019EF, tenint en compte criteris d\u2019individualitzaci\u00f3 i especificitat de la patologia (Duscha et al., 2018a<\/a>), aix\u00ed com el desenvolupament de recursos tecnol\u00f2gics i el canal de comunicaci\u00f3 per a cada necessitat concreta dels grups de poblaci\u00f3 (Sohaib Aslam et al., 2020<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

En aquest context, la prescripci\u00f3 de l\u2019exercici es defineix per dos par\u00e0metres principals de c\u00e0rrega de treball: la c\u00e0rrega externa (CE) i la c\u00e0rrega interna (CI). Ambd\u00f3s par\u00e0metres s\u00f3n independents, es fan servir per avaluar l\u2019efecte de l\u2019exercici i el seu control est\u00e0 integrat i regit per la teoria de l\u2019entrenament (Foster et al., 2017<\/a>). Una determinada CE generar\u00e0 diferents respostes fisiol\u00f2giques i psicol\u00f2giques en cada persona; aquesta resposta \u00e9s la CI (Soligard et al., 2016<\/a>). El temps, els passos, la dist\u00e0ncia, l\u2019accelerometria, les s\u00e8ries, les repeticions, etc., s\u00f3n variables aplicables a la quantificaci\u00f3 de la CE (Baker et al., 2017). La CI ha estat \u00fatil per guiar el proc\u00e9s de formaci\u00f3 o controlar la fatiga (Soligard et al., 2016<\/a>). Les variables objectives per mesurar la CI (a m\u00e9s de tots els par\u00e0metres fisiol\u00f2gics analitzats a partir de l\u2019an\u00e0lisi de sang) s\u00f3n la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC), la variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (VFC) (Capdevila et al., 2008<\/a>) o les obtingudes a partir de l\u2019an\u00e0lisi de sang, per exemple per esbrinar la concentraci\u00f3 de miosines o cortisol. Una eina subjectiva quant a la CI \u00e9s la taxa d\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP) o escala de Borg (Muyor, 2013<\/a>), que es defineix com a no invasiva i ecol\u00f2gica (Moreno S\u00e1nchez et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La CE i la CI estan relacionades; la primera es defineix com l\u2019est\u00edmul f\u00edsic extern aplicat a l\u2019esportista durant l\u2019exercici o entrenament (Soligard et al., 2016<\/a>). L\u2019avaluaci\u00f3 individual de les relacions entre ambdues c\u00e0rregues ofereix informaci\u00f3 espec\u00edfica de cada persona com a eina espec\u00edfica per al control dels seus propis processos d\u2019adaptaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 (Mart\u00edn-Guillaumes et al., 2018<\/a>). Amb aquestes variables, els cient\u00edfics de l\u2019\u00e0mbit esportiu o les persones llicenciades en Educaci\u00f3 F\u00edsica tenen la possibilitat d\u2019ajustar la c\u00e0rrega en funci\u00f3 de les respostes individuals (Foster et al., 2017<\/a>). Tanmateix, l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes variables durant el proc\u00e9s de prescripci\u00f3 permetria dissenyar individualment els exercicis i adaptar millor les c\u00e0rregues de treball als objectius de salut requerits, les necessitats individuals i els requisits de la patologia (Zenko i Ekkekakis, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica pret\u00e9n estudiar el grau de compliment i l\u2019efic\u00e0cia dels programes amb sanitat m\u00f2bil d\u2019exercici f\u00edsic i activitat f\u00edsica en funci\u00f3 de les seves variables de c\u00e0rrega de treball, canals de comunicaci\u00f3 i recursos tecnol\u00f2gics. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es va registrar a PROSPERO (n\u00famero de registre: CRD42021270081) i es va comunicar segons les directrius dels elements d\u2019informaci\u00f3 prioritaris per a revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisi (PRISMA, per les seves sigles en angl\u00e8s) (Page et al., 2021<\/a>). A causa de l\u2019heterogene\u00eftat metodol\u00f2gica i estad\u00edstica dels estudis inclosos, en la s\u00edntesi de l\u2019estudi s\u2019ha adoptat un enfocament descriptiu (Rethlefsen et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019admissibilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser assajos cl\u00ednics aleatoritzats realitzats entre 2011 i 2021 que avaluessin l\u2019efic\u00e0cia i el grau de compliment de programes amb sanitat m\u00f2bil el resultat principal del qual fos augmentar l\u2019activitat f\u00edsica (AF) o l\u2019exercici f\u00edsic (EF). Totes les intervencions van ser anteriors a la COVID-19. Es van excloure les intervencions basades principalment en canvis en els patrons diet\u00e8tics, les intervencions mixtes virtuals i presencials, els assajos no controlats, les cartes al director, els resums de congressos, els llibres i les revisions. La qualitat metodol\u00f2gica es va valorar en funci\u00f3 del seu risc de biaix segons el sistema de classificaci\u00f3 de l\u2019Scottish Intercollegiate Guidelines Network Group (SIGN), com a qualitat metodol\u00f2gica alta (risc m\u00ednim de biaix), bona (risc moderat de biaix) i regular (risc alt de biaix) (Harbour i Miller, 2001<\/a>). No es va excloure cap estudi per motius de qualitat metodol\u00f2gica. <\/p>\n\n\n\n

Fonts d\u2019informaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer una recerca sistem\u00e0tica a les seg\u00fcents bases de dades: PubMed, Science Direct, Scopus, Web of Science i Google Scholar. El per\u00edode d\u2019estudi va incloure tots els articles publicats entre l\u20191 de gener de 2011 i el 30 d\u2019agost de 2021. <\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estrat\u00e8gia de recerca va incloure tant termes de vocabulari controlat com de text lliure. Els termes utilitzats van ser \u201cactivitat f\u00edsica\u201d, \u201cexercici f\u00edsic\u201d, \u201csanitat m\u00f2bil\u201d i \u201csanitat electr\u00f2nica\u201d (vegeu la Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca per a \u201cIntervencions d\u2019activitat f\u00edsica i exercici f\u00edsic amb sanitat m\u00f2bil\u201d<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Selecci\u00f3 de l\u2019estudi i proc\u00e9s de recollida de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les refer\u00e8ncies identificades es van importar a Mendeley v1.19.8 (Elsevier) i es van eliminar els duplicats. Un total de tres investigadors van dur a terme el proc\u00e9s de revisi\u00f3, que es va fer en tres fases. Com a primer pas, els autors van cribrar els t\u00edtols, els resums i les paraules clau dels estudis pertinents. En el segon pas, es van revisar els articles complets, mentre que en el tercer pas es van buscar altres articles entre les llistes de refer\u00e8ncies dels articles inclosos i dels articles de revisi\u00f3 sobre la prescripci\u00f3 d\u2019AF i EF en la sanitat m\u00f2bil. No se\u2019n va incloure cap. Es van debatre els punts de desacord fins a assolir un consens. <\/p>\n\n\n\n

Es va elaborar un protocol per a l\u2019extracci\u00f3 de dades dels articles. Es va extreure informaci\u00f3 relativa a l\u2019article (autor, any de publicaci\u00f3), participants (nombre, sexe, edat mitjana), objectiu, patologia, intervenci\u00f3 (descripci\u00f3 de la intervenci\u00f3, durada, prescripci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica o exercici, canal de comunicaci\u00f3), variables de c\u00e0rrega de treball, eines de sanitat m\u00f2bil, resultats (condicionament, qualitat de vida, grau de compliment) i conclusions.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Selecci\u00f3 dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van considerar aptes un total de 403 publicacions potencialment rellevants. Despr\u00e9s del cribratge dels t\u00edtols i resums, es van acceptar 40 publicacions (el 9.9%) per a la revisi\u00f3 del text complet. D\u2019entre aquestes 40, 27 (el 67%) van ser rebutjades per no complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3: no presentar variables relacionades amb l\u2019AF o l\u2019EF, no descriure el protocol d\u2019EF prescrit (n<\/em> = 3), prescripci\u00f3 d\u2019EF amb atenci\u00f3 mixta (presencial i virtual) (n<\/em> = 5), no utilitzar un grup control (n<\/em> = 2) o utilitzar un protocol d\u2019AF que no complia l\u2019objectiu de la revisi\u00f3 (n<\/em> = 16). Despr\u00e9s de la revisi\u00f3 externa, es van incloure 13 articles en aquesta revisi\u00f3 no quantitativa (vegeu la Figura 1; vegeu la Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Identificaci\u00f3 d’estudis a trav\u00e9s de bases de dades i registres.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estudis exclosos despr\u00e9s de la revisi\u00f3 del text complet i motius pels quals es van excloure.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 3 s\u2019exposen les principals caracter\u00edstiques dels 13 estudis inclosos. Els estudis figuren per ordre alfab\u00e8tic de l\u2019autor dins de la seq\u00fc\u00e8ncia cronol\u00f2gica. Tots els estudis seleccionats es van centrar en intervencions amb sanitat m\u00f2bil per identificar la seva efic\u00e0cia, les variables de c\u00e0rrega d\u2019AF, la tecnologia i els canals de comunicaci\u00f3. Tots els estudis van ser assajos cl\u00ednics. Tots els estudis van comparar els resultats previs i posteriors per analitzar l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s 4 (el 30%) van seguir els criteris de CONSORT (Hopewell et al., 2008<\/a>). Segons els criteris de SIGN, la majoria dels estudis van ser de baixa qualitat (n<\/em> = 12), i nom\u00e9s un va ser de bona qualitat. En la majoria dels casos, la puntuaci\u00f3 de qualitat \u201craonable\u201d es va deure a la mida redu\u00efda de la mostra, a la durada inadequada de l\u2019estudi o a un possible biaix de selecci\u00f3 i d\u2019informaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels estudis seleccionats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els estudis presentats es caracteritzen per una elevada heterogene\u00eftat cl\u00ednica, segons el nombre de participants en els assajos, el tipus de patologies i la durada de la intervenci\u00f3 (Page et al., 2021<\/a>). El nombre de participants va oscil\u00b7lar entre 15 i 2,783 i una mica m\u00e9s de la meitat dels estudis (n<\/em>\u00a0=\u00a07) va incloure menys de 100 persones. La majoria dels estudis va comptar amb participants adults (n<\/em>\u00a0=\u00a010); en 4, els participants van ser adolescents o adults joves i en 2, eren dones. Dels 13 assajos cl\u00ednics inclosos en l\u2019an\u00e0lisi, 4 estaven relacionats amb malalties card\u00edaques (Duscha et al., 2018a<\/a>; Duscha et al., 2018b<\/a>; Klausen et al., 2016;<\/a> Vasankari et al., 2019<\/a>), 3 amb el c\u00e0ncer (Mendoza et al., 2017<\/a>; Qui\u00f1onez et al., 2016<\/a>; Uhm et al., 2017<\/a>), un amb pneumopaties (Vorrink et al., 2016b<\/a>), un amb la malaltia de Parkinson (Ellis et al., 2019<\/a>), i quatre amb el foment de l\u2019AF entre les persones sedent\u00e0ries (Hart et al., 2020<\/a>; Shcherbina et al., 2019<\/a>), la poblaci\u00f3 general (Martin et al., 2015<\/a>) i les dones embarassades (Choi et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Els estudis es van fer durant per\u00edodes d\u2019una setmana (n<\/em> = 2), quatre setmanes (n<\/em> = 1), 10 setmanes (n<\/em> = 1), 12 setmanes (n<\/em> = 4), 90 dies (n<\/em> = 1), sis mesos (n<\/em> = 1) o un  any (n<\/em> = 3). Els pa\u00efsos en els quals es van fer els estudis van ser els Estats Units (n<\/em> = 10), els Pa\u00efsos Baixos (n<\/em> = 2), Finl\u00e0ndia (n = 1) i Alemanya (n<\/em> = 1).<\/p>\n\n\n\n

Efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3 quant a l\u2019AF, els resultats finals en 9 casos (el 70%) van mostrar difer\u00e8ncies de millora dins del grup experimental. D\u2019aquests, 7 (el 54%) van mostrar millores en relaci\u00f3 amb un augment de l\u2019AF abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, 1 (el 8%) nom\u00e9s en relaci\u00f3 amb la forma f\u00edsica, i 1 (el 8%) \u00fanicament en relaci\u00f3 amb la qualitat de vida (CV) dels seus participants. En quatre estudis (el 30%), no es van trobar difer\u00e8ncies entre el grup d\u2019intervenci\u00f3 amb sanitat m\u00f2bil i els grups presencials o mixtos.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les patologies, els quatre estudis relacionats amb les cardiopaties van presentar resultats diferents: en dos, es va observar una millora de l\u2019AF; en un tercer, una millora \u00fanicament de la forma f\u00edsica (VO2<\/sup> m\u00e0x.), i en el quart no es van comunicar difer\u00e8ncies entre els grups d\u2019estudi. Tampoc no es van observar difer\u00e8ncies quant a l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3 amb sanitat m\u00f2bil en els estudis realitzats amb pacients de Parkinson, supervivents de c\u00e0ncer de mama o dones d\u2019edat avan\u00e7ada. <\/p>\n\n\n\n

Grau de compliment de l\u2019activitat f\u00edsica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Onze dels 13 estudis (el 85%) van concloure que la prescripci\u00f3 de sanitat m\u00f2bil \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 dins del grup de control, i dos (el 15%) que no mostra difer\u00e8ncies o \u00e9s pitjor que les opcions presencials o mixtes. \u00c9s possible que els resultats d\u2019un d\u2019aquests dos estudis es veiessin afectats per la retic\u00e8ncia dels participants a utilitzar les tecnologies i els canals de comunicaci\u00f3 proposats. <\/p>\n\n\n\n

Variables de c\u00e0rrega de treball utilitzades en les intervencions d\u2019activitat f\u00edsica i exercici f\u00edsic amb sanitat m\u00f2bil<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quant a les variables utilitzades per avaluar la c\u00e0rrega de treball, els resultats obtinguts van mostrar que, en el cas de la CE, tots els assajos presentats es basaven a quantificar el volum de passos o el temps (en minuts o hores) al dia o a la setmana, independentment de la malaltia i del grup de poblaci\u00f3 de la mostra. Respecte a aquestes variables quantitatives, alguns casos van oferir variables relacionades amb la intensitat segons valors mitjans (5 de 13, el 38%), en considerar que es tracta d\u2019una variable definit\u00f2ria de la intensitat. Es va prendre la CI considerant la seva relaci\u00f3 amb la intensitat de treball en 5 dels 13 casos (el 38%), dels quals un (el 7%) va presentar una variable f\u00edsica objectiva, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC), i 3 (el 23%) van utilitzar una unitat arbitr\u00e0ria (u.a.). Nom\u00e9s un estudi (7%) va utilitzar una variable subjectiva: la taxa d\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP).<\/p>\n\n\n\n

Canals de comunicaci\u00f3 i recursos tecnol\u00f2gics<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Durant les intervencions, es van crear diversos mecanismes per comunicar-se amb els pacients. Nou dels estudis (el 69%) es van basar en l\u2019\u00fas de tel\u00e8fons m\u00f2bils; 4 (el 31%), en l\u2019\u00fas d\u2019aplicacions dissenyades espec\u00edficament per a la intervenci\u00f3; i 2 (el 15%), en llocs web com a canal addicional, mentre que 6 (el 46%) dels estudis van proporcionar informaci\u00f3 als seus pacients mitjan\u00e7ant missatges de text (SMS). Dos estudis (el 15%) van utilitzar Facebook amb aquesta finalitat.<\/p>\n\n\n\n

Quant als recursos tecnol\u00f2gics i les eines d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3, 8 dels 13 estudis (el 62%) es van basar en q\u00fcestionaris personalitzats que permetien con\u00e8ixer l\u2019estat inicial i final dels pacients. Al seu torn, la supervisi\u00f3 de les c\u00e0rregues de treball utilitzades en les intervencions es va dur a terme en 8 dels estudis (el 62%): 3, mitjan\u00e7ant acceler\u00f2metres (el 23%); uns altres 3, amb el bra\u00e7alet FitBit\u00ae, i 2, amb pod\u00f2metres (15%).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Principals conclusions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, observem una efic\u00e0cia m\u00e9s gran i un grau m\u00e9s elevat de compliment dels programes de prescripci\u00f3 d\u2019AF o EF mitjan\u00e7ant dispositius digitals que en els prescrits de manera presencial o sense suport tecnol\u00f2gic. La c\u00e0rrega de treball es va avaluar mitjan\u00e7ant variables d\u2019\u00edndole quantitativa i inespec\u00edfica. D\u2019entre les variables utilitzades, la CE es va avaluar, en la majoria dels casos, a partir dels passos totals al dia o els minuts d\u2019AF o EF al dia, mentre que la CI es va avaluar en 5 dels 13 resultats obtinguts. Els recursos tecnol\u00f2gics m\u00e9s utilitzats van ser aplicacions espec\u00edfiques i el bra\u00e7alet FitBit\u00ae. Els principals canals de comunicaci\u00f3 van ser SMS i Facebook.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019efic\u00e0cia de la prescripci\u00f3 d\u2019AF i EF per a la salut (Muellmann et al., 2018<\/a>) es va avaluar en funci\u00f3 del grau de compliment de la pr\u00e0ctica d\u2019AF i l\u2019educaci\u00f3 en h\u00e0bits relacionats amb aquesta (Wong et al., 2018<\/a>), aix\u00ed com la intenci\u00f3 de millorar i continuar amb aquests h\u00e0bits (Shcherbina et al., 2019<\/a>). Encara que el criteri d\u2019efic\u00e0cia no es va estandarditzar, nom\u00e9s dos assajos van concloure que la prescripci\u00f3 de sanitat m\u00f2bil va ser menys efica\u00e7 o no millor en els grups experimentals que en els grups de control (Qui\u00f1onez et al., 2016<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>) i els 11 restants van concloure que la prescripci\u00f3 de sanitat m\u00f2bil oferia una viabilitat o efic\u00e0cia m\u00e9s grans. Aquests van destacar per utilitzar i registrar variables per determinar si es produ\u00efa o no una millora en la satisfacci\u00f3 dels pacients (Lee et al., 2018<\/a>) i en la confian\u00e7a (Partridge et al., 2017<\/a>) quant a CV, segons es reflecteix en quatre dels estudis aqu\u00ed presentats (Ellis et al., 2019<\/a>; Mendoza et al., 2017<\/a>; Uhm et al., 2017<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega de treball es pot avaluar utilitzant diverses variables, per\u00f2 els resultats obtinguts aqu\u00ed mostren que, en el cas de la CE, tots els estudis presentats es basen en la quantificaci\u00f3 del volum de passos o del temps (en minuts o hores) al dia o a la setmana, independentment de la malaltia i del grup de poblaci\u00f3 de la mostra. Respecte a aquestes variables quantitatives, en alguns casos es van oferir variables relacionades amb la intensitat segons valors mitjans (Duscha et al., 2018a<\/a>; Duscha et al., 2018b<\/a>; Ellis et al., 2019<\/a>; Klausen et al., 2016<\/a>; Mendoza et al., 2017<\/a>), en considerar-la una variable definit\u00f2ria de la intensitat. Per a aix\u00f2, s\u2019ha d\u2019aplicar la CI (Soligard et al., 2016<\/a>) i cinc estudis s\u00ed que la prenen com a refer\u00e8ncia. Un d\u2019aquests presentava una variable fisiol\u00f2gica objectiva, la FC (Klausen et al., 2016b<\/a>), identificant possibles contraindicacions per als pacients adolescents amb cardiopaties inclosos en l\u2019estudi, i tres utilitzaven una unitat arbitr\u00e0ria (u.a.), com els equivalents metab\u00f2lics (EM) (Uhm et al., 2017<\/a>; Vasankari et al., 2019<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>). Nom\u00e9s un estudi, amb dones embarassades, va utilitzar una variable subjectiva: la TEP (Choi et al., 2016<\/a>). Aquesta variable individual era fiable en l\u2019\u00e0mbit sanitari (Utter et al., 2004<\/a>) i tamb\u00e9 era aplicable a una s\u00e8rie de malalties (Fern\u00e1ndez Lao et al., 2009<\/a>). \u00a0<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, el diagn\u00f2stic va determinar la prescripci\u00f3 (Paglialonga et al., 2018<\/a>), per\u00f2 la individualitzaci\u00f3 del programa (Duscha et al., 2018a<\/a>) es va definir tant pels h\u00e0bits dels pacients respecte a l\u2019AF i l\u2019EF (Chodzko-Zajko et al., 2009<\/a>) com per la seva capacitat f\u00edsica inicial (Foster et al., 2017<\/a>). A efectes del primer, els estudis presentats aqu\u00ed van demanar als seus participants que emplenessin una s\u00e8rie de q\u00fcestionaris validats abans d\u2019iniciar la intervenci\u00f3, entre els quals destaca el q\u00fcestionari internacional d\u2019activitat f\u00edsica (IPAQ, per les seves sigles en angl\u00e8s) (Yu et al., 2015<\/a>). Tanmateix, cap d\u2019ells no va fer un seguiment durant el proc\u00e9s en relaci\u00f3 amb l\u2019AF o l\u2019EF i q\u00fcestions d\u2019\u00edndole conductual o cognitiva (Griffin et al., 2020<\/a>), informaci\u00f3 que podria proporcionar el q\u00fcestionari d\u2019exercici basat en el model transte\u00f2ric de Prochaska i DiClemente (Leyton et al., 2019<\/a>) o un q\u00fcestionari de qualitat de vida percebuda, com ara COOP\/WONCA (Weel et al., 2012<\/a>). Aquest factor va ser explorat per quatre dels estudis (Ellis et al., 2019<\/a>; Mendoza et al., 2017a<\/a>; Uhm et al., 2017<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>), per\u00f2 nom\u00e9s al final de la intervenci\u00f3. Es va repetir el mateix patr\u00f3 referent a la capacitat dels pacients. Nom\u00e9s un estudi amb pacients amb cardiopaties (Vasankari et al., 2019<\/a>) va adaptar la prescripci\u00f3 d\u2019AF a la capacitat inicial de cada pacient. Mitjan\u00e7ant proves ecol\u00f2giques amb aquesta finalitat, podr\u00edem determinar valors inicials quant a volum, com la prova de caminada de sis minuts (Segura-Ort\u00ed i Mart\u00ednez Olmos, 2009<\/a>), fiable i adaptable a pacients ambulatoris (Cabedo i Garc\u00e9s, 2010<\/a>), o el test d\u2019UKK (Laukkanen et al., 2000<\/a>). En qualsevol cas, aquestes s\u2019han de poder modular a les necessitats prescrites, i la prova de la parla (Reed i Pipe, 2014<\/a>) pot ser una eina aplicable en aquest \u00e0mbit. S\u2019ha d\u2019aconseguir una millora respecte al valor de refer\u00e8ncia durant el proc\u00e9s, tal com es va fer en un estudi amb pacients amb malalties respirat\u00f2ries (Vorrink et al., 2016a<\/a>) i en un altre amb malalts de Parkinson (Ellis et al., 2019<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El registre d\u2019aquestes variables es pot veure afectat pel recurs tecnol\u00f2gic utilitzat durant la intervenci\u00f3. Quant a qualitat i fiabilitat, l\u2019opci\u00f3 destacada va ser l\u2019acceler\u00f2metre (Rowlands i Eston, 2007<\/a>), ja que oferia informaci\u00f3 tant del volum com de la intensitat de l\u2019AF i l\u2019EF. Aquest recurs presenta la limitaci\u00f3 de requerir certa inversi\u00f3 econ\u00f2mica. S\u2019ha utilitzat en estudis amb patologies respirat\u00f2ries (Vasankari et al., 2019<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>) i amb cardiopaties en pacients adolescents (Klausen et al., 2016b<\/a>), aix\u00ed com per a la poblaci\u00f3 general (Martin et al., 2015<\/a>). Es va utilitzar un producte comercial per registrar l\u2019AF i l\u2019EF, el bra\u00e7alet de seguiment FitBit\u00ae, per registrar variables de c\u00e0rrega en estudis amb adolescents supervivents de c\u00e0ncer (Mendoza et al., 2017<\/a>) i dones embarassades (Choi et al., 2016<\/a>), aix\u00ed com adults d\u2019edat avan\u00e7ada i gent gran amb malalties pulmonars (Duscha et al., 2018b<\/a>). Aquesta diversitat de grups de poblaci\u00f3 \u00e9s una caracter\u00edstica destacada (Powell i Deetjen, 2019<\/a>; Shcherbina et al., 2019<\/a>). Es va utilitzar el pod\u00f2metre, un recurs m\u00e9s assequible, en dos casos: per a pacients adults amb malaltia de Parkinson (Ellis et al., 2019<\/a>) i per a dones que havien sobreviscut a un c\u00e0ncer de mama (Uhm et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, el canal de comunicaci\u00f3 pot constr\u00e8nyer la capacitat i la individualitzaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 si no permet actualitzar els registres (Sohaib Aslam et al., 2020<\/a>), fet que podria millorar la implicaci\u00f3 dels pacients (Klausen et al., 2012<\/a>), aix\u00ed com millorar la realitzaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 (Eckerstorfer et al., 2018<\/a>) quant a gesti\u00f3 de la prescripci\u00f3 de la c\u00e0rrega de treball. La majoria dels estudis (9) va desenvolupar aplicacions per a smartphones a fi de comunicar i actualitzar individualment el pla de treball en funci\u00f3 dels \u00e8xits assolits o l\u2019activitat realitzada, i 8 van utilitzar missatges de text SMS per actualitzar o recordar la informaci\u00f3. Dos estudis, un en adults joves sense patologies definides (Hart et al., 2020<\/a>) i un altre en adults grans supervivents de c\u00e0ncer (Mendoza et al., 2017<\/a>), van utilitzar la plataforma de mitjans socials Facebook i dos van utilitzar un lloc web creat especialment per a la intervenci\u00f3 (Qui\u00f1\u00f3nez et al., 2016<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>). Un dels que va utilitzar Facebook (Hart et al..2020<\/a>) tamb\u00e9 va fer servir q\u00fcestionaris per fomentar el grau de compliment entre els seus usuaris adults joves (Wong et al., 2018<\/a>), per\u00f2 els estudis no van fer servir en cap cas un recurs actual com els jocs omnipresents (Santos et al., 2021<\/a>). En aquest context es van trobar les limitacions m\u00e9s grans dels estudis, ja que els problemes t\u00e8cnics derivats de la connectivitat, l\u2019\u00fas i la comprensi\u00f3 de la tecnologia s\u2019han descrit com una de les causes de l\u2019abandonament de les intervencions per part dels pacients (Klausen et al., 2016<\/a>; Vorrink et al., 2016<\/a>). Pr\u00e0cticament tots els assajos van utilitzar opcions tecnol\u00f2giques per explicar els seus programes, alguns per millorar la motivaci\u00f3 a trav\u00e9s de missatges personalitzats amb aquest objectiu (Shcherbina et al., 2019<\/a>; Vasankari et al., 2019<\/a>), per\u00f2 nom\u00e9s dos (Hart et al., 2020<\/a>; Mendoza et al., 2017a<\/a>) a trav\u00e9s de la socialitzaci\u00f3 (Short et al., 2018<\/a>), encara que en un d\u2019aquests casos, amb pacients adults d\u2019edat avan\u00e7ada, la xarxa social que es va fer servir (Facebook) no anava conforme amb la seva generaci\u00f3. En aquest sentit, nom\u00e9s un dels estudis, en el qual no es van observar difer\u00e8ncies entre la intervenci\u00f3 amb sanitat m\u00f2bil i els grups de control, va presentar els resultats com a afectats per la retic\u00e8ncia dels participants a utilitzar les opcions tecnol\u00f2giques i la seva baixa participaci\u00f3 (Klausen et al., 2016<\/a>). De la mateixa manera, un altre estudi, que va obtenir resultats positius en relaci\u00f3 amb una millora en els valors de grau de compliment dels pacients a l\u2019AF, va destacar la necessitat de modificar els canals de comunicaci\u00f3, en vista de la manera en qu\u00e8 la participaci\u00f3 en el programa va disminuir durant el transcurs de la intervenci\u00f3 (Choi et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica t\u00e9 certes limitacions inherents a la novetat del tema abordat, ja que el nombre d\u2019estudis cl\u00ednics que van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 va ser limitat. A m\u00e9s, atesa la diversitat de les patologies i les edats i circumst\u00e0ncies socioculturals dels grups de poblaci\u00f3, els resultats presentats s\u00f3n merament exploratoris. La baixa qualitat dels estudis segons els criteris SIGN, l\u2019esc\u00e0s nombre de variables registrades, especialment per a la CI, la seva heterogene\u00eftat i la falta de consens en la definici\u00f3 de conceptes com l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3 fan que aquestes dades s\u2019hagin de considerar preliminars, mentre reflecteixen la necessitat de futures l\u00ednies de recerca en aquest \u00e0mbit. <\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, les intervencions amb sanitat m\u00f2bil van mostrar una efic\u00e0cia m\u00e9s gran i un grau de compliment m\u00e9s elevat que les prescrites en persona o sense suport tecnol\u00f2gic. Tanmateix, la c\u00e0rrega de treball es va avaluar mitjan\u00e7ant par\u00e0metres quantitatius i inespec\u00edfics, i no es van observar intervencions dissenyades espec\u00edficament per a les necessitats o capacitats tecnol\u00f2giques de la seva poblaci\u00f3 diana.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019ha obert una l\u00ednia de recerca per millorar la prescripci\u00f3 d\u2019EF en el camp de la sanitat m\u00f2bil. La prescripci\u00f3 d\u2019AF i EF s\u2019ha de validar fent atenci\u00f3 a les necessitats individuals, s\u2019ha de definir en funci\u00f3 de les patologies, s\u2019ha de prescriure segons criteris m\u00e8dics i el nivell inicial de forma f\u00edsica, aix\u00ed com s\u2019ha de dissenyar tenint en compte les capacitats tecnol\u00f2giques dels pacients. L\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019exercici f\u00edsic han de ser prescrits per professionals amb experi\u00e8ncia certificada en salut i adaptacions d\u2019AF i EF. Una prescripci\u00f3 d\u2019EF m\u00e9s efica\u00e7 permetria arribar a una poblaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, aix\u00ed com reduir els costos del tractament i gestionar el proc\u00e9s de manera m\u00e9s flexible (Watson, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi ha estat finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 del Govern d\u2019Espanya (n\u00fam. de subvenci\u00f3: PID2019-PID2019-107473RB-C21-C21). Els finan\u00e7adors no han intervingut en el disseny de l\u2019estudi, la recollida i l\u2019an\u00e0lisi de dades, la decisi\u00f3 de publicar o la preparaci\u00f3 del manuscrit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La inclusi\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica i la prescripci\u00f3 d\u2019exercici f\u00edsic en l\u2019\u00e0mbit de la sanitat m\u00f2bil (mHealth) ofereix un nou camp de recerca en una societat cada vegada m\u00e9s digitalitzada. En aquest context, \u00e9s necessari avaluar l\u2019aplicabilitat, fiabilitat i adequaci\u00f3 de les variables de control i avaluaci\u00f3, tenint en compte els criteris d\u2019individualitzaci\u00f3 i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[154,10457,6171,3881,10399,10400],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","app<\/a>","c\u00e0rrega de treball<\/a>","exercici f\u00edsic<\/a>","grau de compliment<\/a>","sanitat m\u00f2bil<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","app<\/span>","c\u00e0rrega de treball<\/span>","exercici f\u00edsic<\/span>","grau de compliment<\/span>","sanitat m\u00f2bil<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 7 octubre 2022","modified":"Updated on 5 gener 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 7 octubre 2022 07:41","modified":"Updated on 5 gener 2023 10:04"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55914\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=55914"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55914\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":57396,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55914\/revisions\/57396\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=55914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=55914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=55914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}