{"id":54351,"date":"2022-06-30T17:23:22","date_gmt":"2022-06-30T17:23:22","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/influencia-de-los-niveles-tacticos-en-futbol-escolar-y-extraescolar\/"},"modified":"2022-09-30T09:30:23","modified_gmt":"2022-09-30T09:30:23","slug":"influencia-dels-nivells-tactics-en-futbol-escolar-i-extraescolar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/influencia-dels-nivells-tactics-en-futbol-escolar-i-extraescolar\/","title":{"rendered":"Influ\u00e8ncia dels nivells t\u00e0ctics en futbol escolar i extraescolar"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Recentment, s\u2019ha proposat un instrument per avaluar la t\u00e0ctica en futbol escolar i extraescolar partint de tres nivells (equip, petits grups i individual). L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser con\u00e8ixer en quina mesura va contribuir cada nivell t\u00e0ctic al fet que es culminessin amb \u00e8xit les fases d\u2019atac i defensa en futbol d\u2019iniciaci\u00f3. Hi van participar 88 nens (edat: M<\/em> = 10.38, SD<\/em> = 0.77 anys) de vuit equips masculins de futbol (9-12 anys). Es van analitzar 1,516 possessions de pilota de quatre partits oficials de la temporada. Es va utilitzar la metodologia observacional a trav\u00e9s d\u2019un disseny idiogr\u00e0fic, puntual i multidimensional. Dos observadors van visualitzar els v\u00eddeos dels partits i van enregistrar individualment quatre equips. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 va ser el Tactical Assessment Instrument for Soccer<\/em>. Estava compost per 11 criteris dividits en els tres nivells t\u00e0ctics, diferenciats en atac i defensa. Es va utilitzar la prova Rho de Spearman i la regressi\u00f3 log\u00edstica per a l\u2019an\u00e0lisi de les dades. Les accions de nivell individual i d\u2019equip van ser les que van explicar en un percentatge m\u00e9s elevat l\u2019\u00e8xit en les fases d\u2019atac i defensa. Tot i aix\u00ed, les correlacions van mostrar la relaci\u00f3 entre els tres nivells t\u00e0ctics i l\u2019\u00e8xit en les fases d\u2019atac i defensa. En conseq\u00fc\u00e8ncia, se suggereix l\u2019entrenament de la t\u00e0ctica en futbol d\u2019iniciaci\u00f3, a partir de la inclusi\u00f3 dels tres nivells t\u00e0ctics analitzats en aquest estudi (equip, petits grups i individual).<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> aprenentatge t\u00e0ctic<\/span>, avaluaci\u00f3<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, iniciaci\u00f3 esportiva<\/span>, pedagogia de l\u2019esport<\/span>, processos d\u2019ensenyament-aprenentatge<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019ensenyament t\u00e0ctic dels jocs esportius s\u2019ha posat de relleu en els \u00faltims anys gr\u00e0cies als resultats positius de treballs duts a terme amb enfocaments i models pedag\u00f2gics com el Teaching Games for Understanding (p. ex. Barquero-Ruiz et al., 2021<\/a>). Aquesta orientaci\u00f3 cap a l\u2019ensenyament t\u00e0ctic demana una avaluaci\u00f3 alineada amb el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge (Kirk, 2017<\/a>). No obstant aix\u00f2, els instruments utilitzats fins ara per avaluar la t\u00e0ctica no proporcionen informaci\u00f3 v\u00e0lida i completa, ja que l\u2019avaluen com una suma d\u2019accions de nivell individual (Barquero-Ruiz et al., 2020<\/a>). Considerant que les accions realitzades a nivell individual representen \u00fanicament un ter\u00e7 del total d\u2019accions presents en els jocs esportius col\u00b7lectius, el fet que l\u2019avaluaci\u00f3 es basi nom\u00e9s en aquest nivell provoca que sigui dif\u00edcil augmentar el coneixement sobre l\u2019aprenentatge t\u00e0ctic i planificar adequadament el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge (Gr\u00e9haigne i Godbout, 1995<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els jocs esportius col\u00b7lectius en qu\u00e8 es comparteix l\u2019espai de joc i m\u00f2bil, es parla de tres nivells t\u00e0ctics en funci\u00f3 del nombre de jugadors implicats en les accions que es duen a terme (Gr\u00e9haigne et al., 2005<\/a>). Segons Gr\u00e9haigne et al. (2005)<\/a>, en el nivell equip estan implicats tots o la majoria dels jugadors. En el nivell petits grups hi participa un subgrup de jugadors, entre dos i quatre, aproximadament, que tenen un objectiu com\u00fa. Finalment, el nivell individual inclou un \u00fanic jugador (Godbout i Gr\u00e9haigne, 2022<\/a>). La incertesa generada per les accions realitzades en aquests tres nivells requereix habilitats determinades no nom\u00e9s per la individualitat de cada jugador sin\u00f3 pel joc en petits grups i en conjunt amb tot l\u2019equip (Gr\u00e9haigne i Godbout, 1995<\/a>; Pill i Hyndman, 2018<\/a>). \u00c9s a dir, s\u00f3n les interaccions presents en i entre els diferents nivells les que delimiten la t\u00e0ctica a desenvolupar durant el joc (Ashford et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Recentment, Barquero-Ruiz et al. (2022)<\/a> han proposat el Tactical Assessment Instrument for Soccer<\/em> (TAIS) com una eina que permet l\u2019avaluaci\u00f3 de la t\u00e0ctica en futbol escolar i extraescolar de manera m\u00e9s integral. En concret, la novetat de l\u2019instrument rau en cinc avantatges. Primer, possibilita l\u2019avaluaci\u00f3 dels tres nivells t\u00e0ctics, definits anteriorment, sota una mateixa unitat d\u2019observaci\u00f3. Segon, fa viable l\u2019avaluaci\u00f3 dels jugadors en atac i en defensa, amb la possessi\u00f3 de la pilota i sense. Tercer, evita l\u2019\u00fas d\u2019\u00edndexs a l\u2019hora de presentar els resultats. Quart, inclou criteris contextuals, que ajuden a situar l\u2019aprenentatge en el context de joc. Finalment, \u00e9s un instrument v\u00e0lid per al seu \u00fas en diferents contextos (escolar, extraescolar i federat). <\/p>\n\n\n\n

La proposta d\u2019avaluaci\u00f3 t\u00e0ctica que es planteja amb TAIS obre noves l\u00ednies de recerca sobre els nivells t\u00e0ctics i la seva utilitat. En concret, l\u2019instrument permet con\u00e8ixer el que fan els nens durant el joc d\u2019una manera m\u00e9s ecol\u00f2gica (Kirk, 2017<\/a>). En aquest sentit, el punt de partida podria ser l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019impacte que cada nivell t\u00e0ctic t\u00e9 sobre l\u2019\u00e8xit en les fases de joc (atac i defensa). Fins al moment, el desenvolupament de la fase de joc de l\u2019equip nom\u00e9s es podia avaluar t\u00e0cticament a partir de comportaments individuals dels jugadors. Per contra, amb el TAIS es pot con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia que els tres nivells t\u00e0ctics tenen sobre les fases de joc, tant de manera independent, considerant la influ\u00e8ncia de les accions dutes a terme en cada nivell, com conjunta, considerant la influ\u00e8ncia de les accions compreses en els tres nivells. Con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia dels nivells t\u00e0ctics sobre la construcci\u00f3 amb \u00e8xit de les fases de joc resulta clau per optimitzar el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge en futbol d\u2019iniciaci\u00f3, ja que el futbol \u00e9s un esport amb un alt component t\u00e0ctic (Fardilha i Allen, 2020<\/a>) i a causa que en l\u2019etapa dels 9 als 12 anys es comen\u00e7a a desenvolupar el pensament abstracte (Piaget, 1977<\/a>). En aquest sentit, l\u2019an\u00e0lisi podria aportar informaci\u00f3 sobre el o els nivells t\u00e0ctics sobre els quals focalitzar el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge amb els nens. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el present estudi va tenir per objectiu con\u00e8ixer en quina mesura va contribuir cada nivell t\u00e0ctic al fet que es culminessin amb \u00e8xit les fases d\u2019atac i defensa en futbol d\u2019iniciaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants van ser 88 nens (anys d\u2019edat: M<\/em> = 10.38; SD<\/em> = 0.77) de vuit equips masculins de futbol alev\u00ed i federats (9-12 anys) d\u2019una comunitat aut\u00f2noma situada al sud-est d\u2019Espanya. Els jugadors havien practicat futbol de manera federada durant, almenys, dos anys. A la setmana, practicaven 3 hores durant 2 dies i jugaven un partit de 40 minuts durant els caps de setmana. Tots els equips estaven federats i jugaven a nivell auton\u00f2mic. Es van analitzar 1,516 possessions de pilota de quatre partits oficials de la temporada, que van tenir lloc en el per\u00edode de novembre-febrer, de la lliga federada en la qual participaven els equips. La selecci\u00f3 dels equips i jugadors va ser deliberada en funci\u00f3 dels criteris d\u2019inclusi\u00f3: (a) dos entrenadors van seleccionar els vuit equips amb m\u00e9s homogene\u00eftat quant a nivell i experi\u00e8ncia pr\u00e8via, a fi de no seleccionar equips gaire dispars quant a rendiment esportiu, (b) els equips s\u2019havien d\u2019enfrontar entre si una vegada, i (c) els participants van acceptar ser enregistrats per participar en aquest treball. La selecci\u00f3 de les possessions de pilota va ser mitjan\u00e7ant un mostreig total (Anguera, 2003<\/a>). Els pares, mares i\/o tutors legals dels participants i els entrenadors van proporcionar un consentiment informat per participar en aquest estudi. El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la universitat del primer autor va aprovar l\u2019estudi (CE091908), que es va fer d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar la metodologia observacional (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2014<\/a>) a trav\u00e9s d\u2019un disseny idiogr\u00e0fic, puntual i multidimensional (Anguera et al., 2011<\/a>). El disseny va ser idiogr\u00e0fic perqu\u00e8 els participants es van analitzar com una \u00fanica unitat. Puntual, ja que no hi va haver seguiment dels jugadors i els participants van ser avaluats en un \u00fanic partit. Aix\u00f2 \u00e9s, cada equip va ser avaluat una sola vegada en un enfrontament contra un altre dels vuit equips, de manera que es van explorar quatre enfrontaments. Els enfrontaments van ser aleatoris, segons el protocol de la federaci\u00f3 patrocinadora. El disseny tamb\u00e9 va ser multidimensional, ja que es van considerar diversos nivells de resposta dins de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (Taula 1). En tots els partits es van seguir les mateixes regles per possibilitar els requisits de const\u00e0ncia intersessional, entre les quals destaquen: (a) els participants van jugar tots els partits en camps id\u00e8ntics (65 x 45 m), (b) les porteries van tenir les mateixes dimensions (2 x 6 m), i (c) van participar 7 contra 7 jugadors.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van gravar els participants jugant els quatre partits de futbol amb una c\u00e0mera de v\u00eddeo (Everio Full HD-GZ-HD7, JVC, Jap\u00f3), que se situava a cinc metres sobre el terra i a dos metres de la l\u00ednia de camp, al costat de la banda, a prop de la zona de c\u00f3rner. L\u2019enregistrament va permetre l\u2019observaci\u00f3 de tot el camp a tota hora, de manera que es podien observar els comportaments de tots els jugadors amb pilota i sense, durant tot el partit. <\/p>\n\n\n\n

Els observadors van ser dos ajudants de recerca de 25 i 27 anys, respectivament, graduats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport, amb una experi\u00e8ncia mitjana de 4 anys (SD<\/em> = 1.4) en observaci\u00f3 de partits de futbol en etapes d\u2019iniciaci\u00f3. Els dos eren entrenadors de futbol d\u2019iniciaci\u00f3 amb una experi\u00e8ncia m\u00ednima de 5 anys. Van ser formats durant 30 hores en l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 concret, seguint la fase d\u2019ensinistrament suggerida per Anguera (2003)<\/a>. La fiabilitat dels observadors es va obtenir mitjan\u00e7ant una avaluaci\u00f3 intraobservador al final del proc\u00e9s de formaci\u00f3. En aquesta avaluaci\u00f3, els observadors van visualitzar 90 possessions de pilota d\u2019un partit diferent dels propis de la recerca, per\u00f2 de la categoria i el nivell analitzats. Posteriorment, els observadors van tornar a observar el mateix fragment despr\u00e9s de set dies de no observaci\u00f3. La fiabilitat dels observadors va ser adequada (% d\u2019acord =<\/em> 99.60%, Coeficient Kappa = .99). La fiabilitat de l\u2019observaci\u00f3 es va obtenir a trav\u00e9s d\u2019una avaluaci\u00f3 final interobservador. Per a aquesta avaluaci\u00f3 es va utilitzar el 15% de les possessions de pilota dels partits propis de la recerca, la qual cosa va suposar cinc per\u00edodes de joc seleccionats aleat\u00f2riament. La fiabilitat de l\u2019observaci\u00f3 tamb\u00e9 va ser adequada (% d\u2019acord =<\/em> 98.51%, Coeficient Kappa =<\/em> .<\/em>98).<\/p>\n\n\n\n

Cada observador va observar i va enregistrar individualment quatre equips, tant en atac com en defensa. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 utilitzat va ser TAIS (V<\/em> de Aiken = .92, ICC<\/em> = .70, % d\u2019acord = 95%, Barquero-Ruiz et al., 2022<\/a>). L\u2019instrument esmentat es compon d\u201911 criteris dividits en els tres nivells t\u00e0ctics (equip, petits grups i individual). Cada nivell t\u00e0ctic cont\u00e9 criteris tant de la fase d\u2019atac com de la fase de defensa (Taula 1). Els criteris estan categoritzats en apropiats i inapropiats, excepte en el cas del criteri \u201csuports\u201d del nivell petits grups, que per definici\u00f3 es considerar\u00e0 apropiat sempre que aparegui. L\u2019instrument inclou un total d\u201911 criteris contextuals. Per al present treball, s\u2019han seleccionat tots els criteris de tots els nivells t\u00e0ctics, en atac i defensa, i els criteris contextuals relacionats amb el tipus de finalitzaci\u00f3 en atac i defensa. En concret, finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit de l\u2019atac i finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit de la defensa (Taula 1). <\/p>\n\n\n\n

Per dur a terme l\u2019observaci\u00f3 i l\u2019enregistrament dels partits, es van seguir les instruccions indicades per Barquero-Ruiz et al. (2022)<\/a>. La unitat d\u2019observaci\u00f3 va ser la fase de joc. Els observadors havien de veure i analitzar la fase de joc a velocitat real, almenys tres vegades, i a continuaci\u00f3 podien observar la fase de joc a velocitat redu\u00efda (25 frames<\/em> per segon). Els observadors havien de repetir aquest proc\u00e9s per a cada criteri, fins a completar tots els criteris de la fase de joc, per poder passar a la fase seg\u00fcent. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades van ser tractades estad\u00edsticament amb el paquet estad\u00edstic SPSS v. 17.0 per a Windows (SPSS, Inc. EUA). Es va utilitzar la prova de Kolmogorov-Smirnov per analitzar la normalitat de les dades. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va utilitzar la Rho de Spearman (<\/em>\u03c1<\/em>)<\/em> per analitzar les correlacions entre les accions dels tres nivells t\u00e0ctics i la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit. Per \u00faltim, es va efectuar una regressi\u00f3 log\u00edstica per explorar en quina mesura cada nivell t\u00e0ctic explicava la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit de la fase de joc, tant en atac com en defensa. Per a aquest prop\u00f2sit, considerant el criteri contextual tipus de finalitzaci\u00f3 de l\u2019atac, l\u2019atac es va considerar amb \u00e8xit quan va acabar en gol, fora per la l\u00ednia de fons, c\u00f3rner i aturada del porter (Taula 1). A partir del criteri contextual tipus de finalitzaci\u00f3 en defensa, la defensa es va considerar amb \u00e8xit quan va acabar per robada, intercepci\u00f3 d\u2019un jugador o bloqueig del porter i fora propi (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris que componen l\u2019instrument Tactical Assessment Instrument for Soccer (TAIS, Barquero-Ruiz et al., 2022).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats van mostrar correlacions estad\u00edsticament significatives entre la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit de l\u2019atac i les accions apropiades a nivell d\u2019equip (<\/em>p =<\/em> .38, p<\/em> < 0), individual (<\/em>p<\/em> = .36, p<\/em> < 0) i petits grups (<\/em>p<\/em> = .09, p<\/em> < .013, Taula 2). No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 es va trobar correlaci\u00f3 entre la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit de l\u2019atac i les accions no apropiades per a nivell individual (<\/em>p<\/em> =<\/em> .21, p<\/em> < 0, Taula 2). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstics descriptius i correlacions (\u03c1) entre les accions apropiades i inapropiades dels tres nivells t\u00e0ctics i la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit en l\u2019atac.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En la fase de defensa, els resultats van mostrar correlacions estad\u00edsticament significatives entre la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit i les accions apropiades per a nivell individual (p<\/em> =<\/em> .25, p<\/em> < 0, Taula 3). No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 es van trobar correlacions estad\u00edsticament significatives i negatives entre la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit de la defensa i les accions no apropiades a nivell d\u2019equip, individual i petits grups (p<\/em> = -.22, p<\/em> < 0; p<\/em> = -.12, p<\/em> < .002; p<\/em> = -.09, p<\/em> < .008, respectivament, Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstics descriptius i correlacions (\u03c1) entre les accions apropiades i inapropiades dels tres nivells t\u00e0ctics i la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit en la defensa. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 log\u00edstica per a l\u2019atac, el criteri d\u2019ajustament del model final va resultar en un valor de 379.32, i per a les proves de ra\u00f3 de la versemblan\u00e7a es va obtenir un valor de khi-quadrat de 170.91 (gl <\/em>=6 i p <\/em>=0). El valor de la Pseudo R<\/em>2 <\/sup>de McFadden va ser .20 (Cox i Snell=.19; Nagelkerke=.29). L\u2019an\u00e0lisi va indicar que les finalitzacions amb \u00e8xit s\u2019explicaven tant pel nivell equip com pel nivell individual (Taula4).
Concretament, les accions apropiades a nivell d\u2019equip van explicar en un 57.20% la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit. Les accions apropiades per a nivell individual van explicar en un 50.50% la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit, mentre que les accions no apropiades per a nivell individual van explicar en un 89.90% les finalitzacions sense \u00e8xit.  <\/p>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 log\u00edstica per a la defensa, el criteri d\u2019ajustament del model final va resultar en un valor de 208.14, i per a les proves de ra\u00f3 de la versemblan\u00e7a es va obtenir un valor de khi-quadrat de 73.50 (gl<\/em>=6 i p<\/em>=0). El valor de la Pseudo R<\/em>2 <\/sup>de McFadden va ser .10 (Cox i Snell=.09; Nagelkerke=.15). L\u2019an\u00e0lisi va indicar que les defenses amb \u00e8xit s\u2019explicaven pel nivell individual (Taula 4). Concretament, les accions apropiades per a nivell individual van explicar el 93% de les defenses amb \u00e8xit. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Regressi\u00f3 log\u00edstica de les accions dels tres nivells t\u00e0ctics amb la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit en l\u2019atac.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser con\u00e8ixer en quina mesura va contribuir cada nivell t\u00e0ctic al fet que es culminessin amb \u00e8xit les fases d\u2019atac i defensa en futbol d\u2019iniciaci\u00f3. En general, els resultats van mostrar que les accions de nivell individual i equip van ser les que van explicar en un percentatge m\u00e9s elevat l\u2019\u00e8xit en les fases d\u2019atac i defensa. No obstant aix\u00f2, les correlacions van mostrar la relaci\u00f3 entre els tres nivells t\u00e0ctics i l\u2019\u00e8xit en les fases d\u2019atac i defensa. Aquests resultats van en la l\u00ednia del que suggereix la literatura, entenent que la t\u00e0ctica no \u00e9s nom\u00e9s la suma d\u2019accions individuals, sin\u00f3 producte de la combinaci\u00f3 de les interaccions presents en els tres nivells t\u00e0ctics (Godbout i Gr\u00e9haigne, 2022<\/a>; Gr\u00e9haigne et al., 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat les correlacions positives trobades entre l\u2019atac amb \u00e8xit i les accions apropiades a nivell d\u2019equip, petits grups i individual, va destacar la correlaci\u00f3 positiva amb les accions no apropiades per a nivell individual. Aquest resultat es va poder deure al fet que l\u2019acci\u00f3 de xut en TAIS \u00e9s inapropiada si no arriba a la porteria. Tanmateix, en futbol d\u2019iniciaci\u00f3, es reconeix com un indicador d\u2019\u00e8xit en atac quan els nens aconsegueixen progressar amb la pilota fins a les proximitats de la porteria contr\u00e0ria, encara que no aconsegueixin fer gol (Wunderlich et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aprofundint en les regressions, era d\u2019esperar que els nens desenvolupessin fases d\u2019atac amb \u00e8xit, principalment a trav\u00e9s d\u2019accions de nivell individual i d\u2019equip, pel seg\u00fcent. Primer, segons Nunes et al. (2021)<\/a> \u00e9s habitual la predominan\u00e7a de les accions individuals en l\u2019etapa compresa entre els 9 i 12 anys, a causa de la tend\u00e8ncia a un aprofitament poc eficient de l\u2019espai de joc i per una dispersi\u00f3 aleat\u00f2ria i est\u00e0tica dels jugadors en el terreny de joc. Segon, a nivell pr\u00e0ctic, els resultats semblen suggerir que els jugadors eren capa\u00e7os de posicionar-se en l\u2019espai de joc, per\u00f2 els faltava iniciativa per interaccionar amb els seus companys, com tamb\u00e9 van trobar Barnab\u00e9 et al. (2016)<\/a>. Aquesta falta d\u2019interacci\u00f3 a nivell de petits grups se sol relacionar amb l\u2019abs\u00e8ncia de formaci\u00f3 t\u00e0ctica (Ashford et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Respecte a la defensa, encara que l\u2019\u00e8xit de la fase es va correlacionar amb les accions apropiades per a nivell individual, destaca la correlaci\u00f3 negativa entre l\u2019\u00e8xit i les accions no apropiades per a nivell equip, petits grups i individual. Aquesta correlaci\u00f3 negativa es va poder deure al fet que, en la defensa, va ser m\u00e9s important no efectuar accions inapropiades en els tres nivells que accions apropiades. En relaci\u00f3, els entrenadors prioritzen el treball d\u2019accions ofensives, limitant l\u2019aprenentatge de les accions defensives al que sorgeix de la comprensi\u00f3 i millora de l\u2019atac, sense tenir en compte el treball de la fase defensiva de manera espec\u00edfica (Peterson i Bruton, 2020<\/a>; Pizarro et al., 2020<\/a>). De fet, els resultats de les regressions van confirmar una preponder\u00e0ncia m\u00e9s gran de les accions apropiades per a nivell individual (Taula 5).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Regressi\u00f3 log\u00edstica de les accions dels tres nivells t\u00e0ctics amb la finalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit en la defensa.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aprofundint en les regressions i en relaci\u00f3 amb la literatura, sembla l\u00f2gic que les fases de defensa amb \u00e8xit es desenvolupessin a trav\u00e9s d\u2019accions apropiades realitzades a nivell individual (Pizarro et al., 2020<\/a>). Segons Pizarro et al. (2020)<\/a>, quan els entrenadors plantegen tasques amb finalitats ofensives, els participants aprenen nom\u00e9s accions en defensa a nivell individual. D\u2019aquesta manera, \u00e9s coherent que els resultats indiquessin la predominan\u00e7a de les accions individuals sobre les dels altres dos nivells t\u00e0ctics per defensar. Sobre aix\u00f2, no \u00e9s possible l\u2019aprenentatge de les interaccions en petits grups i a nivell d\u2019equip sense el seu entrenament espec\u00edfic en la fase defensiva (Pizarro et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, aquest estudi \u00e9s rellevant at\u00e8s que \u00e9s el primer treball de recerca en el qual s\u2019analitzen els tres nivells t\u00e0ctics de manera pr\u00e0ctica en futbol d\u2019iniciaci\u00f3. L\u2019aportaci\u00f3 fonamental d\u2019aquest rau a justificar i demostrar que el joc, tant en atac com en defensa, va estar determinat per les accions relacionades amb els tres nivells t\u00e0ctics: equip, petits grups i individual. Tanmateix, l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 de cada nivell t\u00e0ctic va semblar evidenciar una predominan\u00e7a de les accions d\u2019equip i individuals. Aquest resultat va poder ser a causa que els entrenaments en futbol d\u2019iniciaci\u00f3 es focalitzen en el treball posicional i la iniciativa individual de cada jugador, deixant de banda l\u2019abordatge interactiu entre jugadors, la qual cosa requereix l\u2019aprenentatge t\u00e0ctic (Ashford et al., 2020<\/a>; Fardilha i Allen, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, l\u2019an\u00e0lisi conjunta dels nivells individual, petits grups i equip va permetre una explicaci\u00f3 m\u00e9s completa del que va passar en atac i defensa. No obstant aix\u00f2, els resultats van reflectir una mancan\u00e7a en les accions del nivell petits grups. Tot i aix\u00ed, les troballes s\u2019han de considerar amb precauci\u00f3 ja que s\u00f3n fruit de dades procedents de quatre enfrontaments de vuit equips, \u00fanicament masculins, i nom\u00e9s s\u00f3n transferibles a equips amb caracter\u00edstiques similars als analitzats. De manera que, en futures investigacions, seria interessant corroborar els resultats a partir de l\u2019an\u00e0lisi dels tres nivells t\u00e0ctics.<\/p>\n\n\n\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia del que s\u2019ha observat, se suggereix l\u2019entrenament de la t\u00e0ctica en futbol d\u2019iniciaci\u00f3, a partir de la inclusi\u00f3 dels tres nivells t\u00e0ctics analitzats en aquest estudi. Per afavorir l\u2019aprenentatge t\u00e0ctic, els enfocaments d\u2019ensenyament que afavoreixen la comprensi\u00f3 del joc podrien ser una eina fonamental (Gonz\u00e1lez-V\u00edllora, et al. 2020<\/a>). A trav\u00e9s d\u2019aquests enfocaments, s\u00f3n clau tres aspectes. Primer, la determinaci\u00f3 d\u2019objectius t\u00e0ctics d\u2019aprenentatge, considerant cada un dels tres nivells. Segon, el plantejament de jocs redu\u00efts, com a simulaci\u00f3 de problemes del joc real, que possibilitin les interaccions entre jugadors. Finalment, afavorir la comprensi\u00f3 dels jugadors a trav\u00e9s del feedback<\/em> interrogatiu. En futurs estudis s\u2019hauria d\u2019analitzar l\u2019efecte d\u2019aquesta forma d\u2019ensenyament sobre l\u2019aprenentatge t\u00e0ctic en els tres nivells.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Recentment, s\u2019ha proposat un instrument per avaluar la t\u00e0ctica en futbol escolar i extraescolar partint de tres nivells (equip, petits grups i individual). L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser con\u00e8ixer en quina mesura va contribuir cada nivell t\u00e0ctic al fet que es culminessin amb \u00e8xit les fases d\u2019atac i defensa en futbol d\u2019iniciaci\u00f3. Hi van […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[10345,487,119,3956,10346,10347],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["aprenentatge t\u00e0ctic<\/a>","avaluaci\u00f3<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","iniciaci\u00f3 esportiva<\/a>","pedagogia de l\u2019esport<\/a>","processos d\u2019ensenyament-aprenentatge<\/a>"],"unlinked":["aprenentatge t\u00e0ctic<\/span>","avaluaci\u00f3<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","iniciaci\u00f3 esportiva<\/span>","pedagogia de l\u2019esport<\/span>","processos d\u2019ensenyament-aprenentatge<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2022","modified":"Updated on 30 setembre 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2022 17:23","modified":"Updated on 30 setembre 2022 09:30"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54351\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=54351"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54351\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":55407,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54351\/revisions\/55407\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=54351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=54351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=54351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}