{"id":54338,"date":"2022-06-30T17:15:10","date_gmt":"2022-06-30T17:15:10","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/el-trastorno-del-espectro-autista-en-la-educacion-fisica-en-primaria-revision-sistematica\/"},"modified":"2022-09-30T11:00:25","modified_gmt":"2022-09-30T11:00:25","slug":"el-trastorn-de-lespectre-autista-en-leducacio-fisica-a-primaria-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-trastorn-de-lespectre-autista-en-leducacio-fisica-a-primaria-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"El trastorn de l’espectre autista en l’educaci\u00f3 f\u00edsica a prim\u00e0ria: revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El trastorn de l\u2019espectre autista (TEA) es diagnostica di\u00e0riament en infants de tot el m\u00f3n. Si b\u00e9 els efectes de l\u2019exercici f\u00edsic en aquesta poblaci\u00f3 han estat \u00e0mpliament estudiats, encara s\u00f3n escassos els treballs de recerca que analitzin els beneficis de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica dins de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica en l\u2019\u00e0mbit escolar. Per tant, el present article pret\u00e9n analitzar els efectes de l\u2019exercici f\u00edsic dut a terme en l\u2019\u00e0rea de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica com a mat\u00e8ria curricular sobre l\u2019alumnat de prim\u00e0ria diagnosticat amb TEA, aix\u00ed com con\u00e8ixer les estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques aplicades per docents d\u2019aquesta \u00e0rea. Per a aix\u00f2 es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019acord amb les normes PRISMA, mitjan\u00e7ant la recerca d\u2019articles cient\u00edfics a les bases de dades Web of Science, Scopus, PubMed i SPORTDiscus. Despr\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 establerts, es van seleccionar un total d\u201911 articles, en els quals es van analitzar les variables seg\u00fcents: participaci\u00f3, comportament estereotipat, conducta general i control emocional, habilitats socials i comunicatives, i habilitats motrius. Els resultats obtinguts suggereixen l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019aprenentatge cooperatiu per millorar la participaci\u00f3; la introducci\u00f3 d\u2019activitats psicomotrius i jocs d\u2019equip per reduir el comportament estereotipat, millorar la conducta i el control emocional, i fomentar les habilitats socials i comunicatives; i la inclusi\u00f3 de tasques i jocs destinats al desenvolupament de les habilitats motrius b\u00e0siques i de les capacitats coordinatives per millorar les habilitats motrius. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> autisme<\/span>, exercici f\u00edsic<\/span>, metodologia<\/span>, TEA<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019ha produ\u00eft un gran increment de poblaci\u00f3 diagnosticada amb trastorn de l\u2019espectre autista (TEA) (Chiarotti i Venerosi, 2020<\/a>), especialment entre l\u2019alumnat d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria. De fet, a Espanya s\u2019estima que la taxa d\u2019infants amb TEA amb edats compreses entre els 0 i els 14 anys podria ser propera als 13 per cada 10.000 (Bejarano et al., 2017<\/a>). Gr\u00e0cies a un enfocament internacional orientat cap a la inclusi\u00f3, s\u2019ha aconseguit augmentar el nombre d\u2019estudiants amb TEA a l\u2019escola ordin\u00e0ria (Hodges et al., 2020<\/a>). No obstant aix\u00f2, hi continua havent un desconeixement generalitzat sobre aquest trastorn (Terrazas Acedo et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

P\u00e9rez-Pichardo et al. (2018)<\/a> consideren el TEA com un trastorn del neurodesenvolupament en el qual es mostren d\u00e8ficits persistents en la comunicaci\u00f3 i interacci\u00f3 social en m\u00faltiples contextos, a m\u00e9s de conductes repetitives i interessos limitats. Tanmateix, i malgrat que existeixen nombroses conceptualitzacions, resulta especialment dif\u00edcil oferir una definici\u00f3 exacta del TEA, ja que cada individu presenta unes manifestacions concretes (Baena Beato et al., 2010<\/a>).   <\/p>\n\n\n\n

Les persones amb TEA solen mostrar dificultats en la planificaci\u00f3 de tasques i en la modificaci\u00f3 del seu pensament, tendeixen a l\u2019autoa\u00efllament en ambients que requereixen una alta flexibilitat cognitiva i una \u00e0mplia socialitzaci\u00f3, com els que es troben en les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, i solen fer accions i moviments repetitius, rutinaris i estereotipats (Talero-Guti\u00e9rrez et al., 2015<\/a>). Quant a l\u2019aprenentatge, tamb\u00e9 es veu afectat de manera considerable en relaci\u00f3 amb les habilitats del llenguatge, de la socialitzaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3; i en les seves funcions executives, concretament la planificaci\u00f3 de comportaments complexos a causa d\u2019un d\u00e8ficit en la seva mem\u00f2ria operativa (P\u00e9rez Rivero i Mart\u00ednez, 2014<\/a>; P\u00e9rez-Pichardo et al., 2018<\/a>). A m\u00e9s, els infants i adolescents amb TEA solen mostrar nivells limitats d\u2019activitat f\u00edsica, aix\u00ed com tamb\u00e9 retard en l\u2019adquisici\u00f3 i el desenvolupament de les habilitats motrius i l\u2019aptitud f\u00edsica, la qual cosa pot conduir a una incid\u00e8ncia m\u00e9s gran de sobrep\u00e8s i obesitat, i fins i tot complicacions de salut (Toscano et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Segons Moscatelli et al. (2020)<\/a>, la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en persones amb TEA influeix notablement en la millora del comportament estereotipat, en l\u2019augment del volum de l\u2019hipocamp, en el creixement de les c\u00e8l\u00b7lules recentment reprodu\u00efdes, en la vascularitzaci\u00f3 i la neurog\u00e8nesi a trav\u00e9s d\u2019exercici aer\u00f2bic, i en les habilitats d\u2019intervenci\u00f3 social, comunicatives i esportives en infants i adolescents amb autisme. A m\u00e9s, si la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica es duu a terme amb \u00e8xit en edats prematures, els beneficis obtinguts podrien perdurar a mesura que l\u2019infant vagi creixent i assoleixi l\u2019edat adulta gr\u00e0cies a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019un comportament adaptatiu (Tiner, 2020<\/a>; MacDonald et al., 2014<\/a>). En aquest context, l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica sorgeix com una mat\u00e8ria curricular amb un alt potencial per al desenvolupament psicomotor correcte de l\u2019alumnat amb TEA, sense oblidar l\u2019ampli ventall de possibilitats que aquesta mat\u00e8ria ofereix en el context educatiu per assolir-ne la inclusi\u00f3, no nom\u00e9s a l\u2019escola, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la societat en general (Mar\u00edn-Suelves i Ram\u00f3n-Llin, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, encara que la recerca sobre els efectes de l\u2019exercici f\u00edsic en infants amb TEA en edats pr\u00f2pies de l\u2019etapa d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria est\u00e0 molt estesa (Dillon et al., 2017<\/a>; Ferreira et al., 2019<\/a>), s\u00f3n escassos els estudis que analitzen de manera concreta la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica dins de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica com a mat\u00e8ria curricular. A m\u00e9s, actualment en les sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica es continua observant una pr\u00e0ctica docent no adaptada a les capacitats i caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de l\u2019alumnat autista a causa de diferents motius. Mentre que uns autors atribueixen aquesta inadaptaci\u00f3 a la falta de recursos i de suport administratiu o a la inadequada preparaci\u00f3 docent (Lirgg et al., 2017<\/a>), d\u2019altres fan refer\u00e8ncia a la manca d\u2019especificacions a nivell curricular sobre com desenvolupar les sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb l\u2019alumnat autista (Marav\u00e9-Vivas et al., 2021<\/a>). Per aquests motius, seria convenient replantejar el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge partint de les caracter\u00edstiques, necessitats i dificultats dels infants amb TEA a fi d\u2019ajustar-se al seu nivell de desenvolupament psicomotor. D\u2019aquesta manera, es fomentaria la creaci\u00f3 d\u2019escoles integradores i inclusives en les quals la diversitat sigui un repte per a la planificaci\u00f3 educativa (Booth et al., 2000<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

Per tant, la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va tenir per objectiu con\u00e8ixer i analitzar els efectes de l\u2019exercici f\u00edsic dut a terme en l\u2019\u00e0rea de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica sobre alumnat de prim\u00e0ria diagnosticat amb TEA i analitzar les diferents estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques aplicades per oferir unes orientacions b\u00e0siques per al disseny de jocs i tasques adaptats a les seves caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va desenvolupar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, d\u2019acord a la taxonomia proposada per Grant i Booth (2009)<\/a>, seguint les normes PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-Analyses<\/em>) (Urr\u00fatia i Bonfill, 2010<\/a>). La recerca es va dur a terme a les bases de dades electr\u00f2niques Web of Science, Scopus, PubMed i SPORTDiscus, utilitzant la seg\u00fcent estrat\u00e8gia de recerca: ((autism<\/em>) OR (autism spectrum disorder<\/em>)) AND (physical education<\/em>). Aix\u00ed doncs, es van buscar els termes esmentats anteriorment a t\u00edtol, resum i\/o paraules clau.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, es van establir els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3:<\/strong><\/p>\n\n\n\n