{"id":54326,"date":"2022-06-30T17:04:46","date_gmt":"2022-06-30T17:04:46","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/calidad-educativa-percibida-de-un-programa-de-deporte-escolar-municipal\/"},"modified":"2022-09-30T08:49:03","modified_gmt":"2022-09-30T08:49:03","slug":"qualitat-educativa-percebuda-dun-programa-desport-escolar-municipal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/qualitat-educativa-percebuda-dun-programa-desport-escolar-municipal\/","title":{"rendered":"Qualitat educativa percebuda d’un programa d’esport escolar municipal"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va analitzar la qualitat educativa d\u2019un programa d\u2019esport escolar municipal extracurricular a partir de la percepci\u00f3 de les persones implicades en el seu desenvolupament i els seus escolars participants. Per a aix\u00f2, es va fer una recerca qualitativa en la qual es van dur a terme entrevistes en profunditat despr\u00e9s d\u2019haver estat validats els guions de les preguntes per experts en mat\u00e8ria d\u2019esport escolar. Es van fer entrevistes a 83 informants entre escolars i els seus familiars, monitors i coordinadors del programa. Amb la informaci\u00f3 obtinguda es va fer una an\u00e0lisi de contingut entorn de tres dimensions d\u2019an\u00e0lisi: 1) Participaci\u00f3, relacions socials i actituds dels participants, 2) Aprenentatges esportius i promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables i estil de vida actiu, i 3) Transfer\u00e8ncia a altres contextos, mitjan\u00e7ant el programari Atlas.ti. Els resultats van mostrar que es promovia la participaci\u00f3 i igualtat dels participants, es desenvolupava una educaci\u00f3 en valors, els escolars estaven integrats i les interaccions socials eren positives, es promovien h\u00e0bits de pr\u00e0ctica regular d\u2019activitat f\u00edsica, es desenvolupaven aprenentatges, i el que s\u2019havia adquirit en el programa tenia transfer\u00e8ncia a altres contextos. Es va concloure que la qualitat educativa del programa se sustenta en la satisfacci\u00f3 dels seus participants d\u2019acord amb la consecuci\u00f3 de les seves fites i la seva coher\u00e8ncia amb l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica escolar.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitats extracurriculars<\/span>, desenvolupament integral<\/span>, esport educatiu<\/span>, qualitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estructura, la programaci\u00f3 i la implantaci\u00f3 de programes d\u2019esport escolar extracurriculars amb afinitat a l\u2019educaci\u00f3  f\u00edsica (EF) pot influir de manera directa en la participaci\u00f3 i els beneficis de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (Bean et al., 2021a<\/a>; Gonz\u00e1lez-Calvo et al., 2018<\/a>). Malgrat el potencial educatiu que presenten aquest tipus de programes, tant els efectes positius com els negatius que un programa esportiu extracurricular pot generar estan condicionats pel grau de qualitat educativa que ofereixen. Aix\u00f2 \u00e9s, el potencial que t\u00e9 l\u2019activitat o el programa per generar aprenentatges i contribuir a la formaci\u00f3 integral en les seves dimensions cognitives, motrius, emocionals i socials, que permeti una educaci\u00f3 en valors i possibiliti a les persones exercir una ciutadania activa i democr\u00e0tica (Lobo, 2017<\/a>). Per tant, les caracter\u00edstiques del programa, aix\u00ed com els actors encarregats del seu desenvolupament, s\u00f3n part fonamental per assegurar l\u2019\u00e8xit de les accions esperades (Manrique et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades les investigacions sobre aquesta tem\u00e0tica han posat el focus sobre els resultats educatius que obtenen les persones que participen en els programes o en les intervencions fisicoesportives (Kirk, 2013<\/a>). Aquestes s\u2019han centrat en models que desenvolupen habilitats per a la vida i el desenvolupament positiu (Hemphill et al., 2019<\/a>; Holt et al., 2017<\/a>; Jacobs i Wright, 2021<\/a>), en la promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables i l\u2019increment dels nivells d\u2019activitat f\u00edsica (De Meester et al., 2016<\/a>), en el desenvolupament de valors (Koh et al., 2017<\/a>) o en el desenvolupament de beneficis emocionals i\/o socials (Gordon et al., 2016<\/a>; Wright et al., 2020<\/a>), per\u00f2 pocs estudis s\u2019han aturat a estudiar la qualitat educativa que presenten els programes desenvolupats. Precisament, l\u2019estudi de Lobo (2017)<\/a> va investigar el valor educatiu d\u2019un programa d\u2019esport escolar educatiu basat en models comprensius i globals que anteposen la t\u00e0ctica a la t\u00e8cnica en l\u2019aprenentatge esportiu, amb car\u00e0cter poliesportiu, en el qual els alumnes aprenien multitud d\u2019esports durant el curs acad\u00e8mic, i en sintonia amb els principis pedag\u00f2gics que regeixen l\u2019EF, i va trobar que els aprenentatges, valors i h\u00e0bits de salut transmesos contribueixen al desenvolupament integral de les persones que hi participen. En aquest mateix treball van concloure que no hi ha difer\u00e8ncies entre un model d\u2019esport escolar centrat en el discurs participatiu i un altre amb un model esportiu federat. D\u2019altra banda, Lobo et al. (2020)<\/a> van examinar la percepci\u00f3 de la qualitat educativa d\u2019aquest mateix programa des del punt de vista dels monitors esportius, i van trobar que s\u2019hi afavoreixen actituds de respecte, es promouen h\u00e0bits saludables i un estil de vida actiu, es procura la m\u00e0xima participaci\u00f3 i igualtat d\u2019oportunitats dels participants, hi ha una relaci\u00f3 positiva cap als estudis, i els aprenentatges tenen una transfer\u00e8ncia a altres contextos. <\/p>\n\n\n\n

Zhang et al. (2016)<\/a> van trobar que els programes esportius que presenten un curr\u00edculum i un servei orientat a l\u2019\u00e0mbit educatiu i formatiu influeixen en l\u2019experi\u00e8ncia i la qualitat percebuda dels participants i, de manera directa, en la satisfacci\u00f3 amb el programa i la lleialtat cap a aquest. En aquesta l\u00ednia, Lara et al. (2021)<\/a> van mostrar que l\u2019aplicaci\u00f3 de models pedag\u00f2gics com ara l\u2019educaci\u00f3 esportiva t\u00e9 un gran potencial educatiu per contribuir al desenvolupament integral dels participants, per\u00f2 que l\u2019\u00e8xit en el seu desenvolupament dep\u00e8n de l\u2019acci\u00f3 docent. Per la seva part, Bean et al. (2020)<\/a> van trobar que els joves esportistes que tenien la percepci\u00f3 de tenir experi\u00e8ncies de qualitat en la seva pr\u00e0ctica esportiva i apreciaven que el programa donava resposta a les seves necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques (autonomia, compet\u00e8ncia i relaci\u00f3 amb els altres) tenien una alta satisfacci\u00f3 amb aquest i una alta percepci\u00f3 de la seva qualitat, mentre que en el treball de Bean et al. (2021b)<\/a> es va trobar que no hi sol haver difer\u00e8ncies en la qualitat de programes amb una orientaci\u00f3 m\u00e9s competitiva o recreativa, per\u00f2 s\u00ed que van trobar difer\u00e8ncies en la qualitat del programa partint dels anys d\u2019experi\u00e8ncia dels monitors esportius, aix\u00ed com en el nivell d\u2019etnicitat en la composici\u00f3 del grup de participants. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi de Wilson i Millar (2021)<\/a> va evidenciar que els resultats (beneficis en la salut, aprenentatges i benestar emocional) que obtenen els participants i la qualitat del programa estan relacionats amb un abandonament inferior d\u2019aquest i una satisfacci\u00f3 m\u00e9s gran. En aquesta l\u00ednia, C\u00f4t\u00e9 i Hancock (2016)<\/a> van proposar una estructura inclusiva dels programes esportius a fi de perseguir el rendiment, la participaci\u00f3 i el desenvolupament personal, evitant aix\u00ed l\u2019abandonament prematur, afavorint la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca dels participants i maximitzant la participaci\u00f3 en diverses activitats esportives.<\/p>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser analitzar la percepci\u00f3 de qualitat educativa d\u2019un programa d\u2019esport escolar municipal extracurricular a partir de la veu de les persones implicades i que hi participaven. En concret, es va estudiar com s\u00f3n la participaci\u00f3, les relacions socials i les actituds dels escolars que intervenen en el programa, la capacitat de generar aprenentatges esportius, la manera de promoure h\u00e0bits saludables i estils de vida actius, i la transfer\u00e8ncia que tenia tot el que s\u2019hi havia apr\u00e8s i adquirit a d\u2019altres contextos de pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va fer un estudi de tipus qualitatiu a trav\u00e9s d\u2019un disseny retrospectiu de naturalesa fenomenol\u00f2gica amb la intenci\u00f3 de descriure, explicar i interpretar un fenomen a partir del discurs dels participants i els significats que li atribueixen (Marshall i Rossman, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Context<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El Programa Integral d\u2019Esport Escolar del Municipi de Seg\u00f2via (PIDEMSG) va ser un projecte d\u2019esport escolar alternatiu al model selectiu i tradicional que es practicava. Va ser implementat entre els anys 2011 i 2018 en una ciutat d\u2019uns 50,000 habitants. \u00c9s un programa que ha estat \u00e0mpliament estudiat i del qual es pot obtenir informaci\u00f3 de manera m\u00e9s detallada en els treballs de Jim\u00e9nez et al. (2019)<\/a>, Lobo (2017)<\/a>, Lobo et al. (2020)<\/a>, Manrique et al. (2011)<\/a> i P\u00e9rez-Brunicardi et al. (2018)<\/a>. Les seves principals caracter\u00edstiques eren: 1) es basava en l\u2019\u00fas de models comprensius i globals per a l\u2019ensenyament esportiu, 2) es considerava un complement de l\u2019EF i perseguia el desenvolupament integral dels participants, 3) tenia car\u00e0cter poliesportiu i mixt, 4) no hi havia resultats o classificacions, i 5) estava orientat cap a un discurs participatiu (P\u00e9rez-Brunicardi et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a aquest estudi es van fer entrevistes a 83 informants clau, de les quals 20 van ser efectuades en el curs acad\u00e8mic 2016-2017 i set durant el curs escolar 2017-2018. Nou entrevistes a escolars van ser grupals i les altres 18 van ser de car\u00e0cter individual. Es van entrevistar tres coordinadors del Programa amb m\u00e9s de tres anys d\u2019experi\u00e8ncia; quatre monitors esportius contractats amb una experi\u00e8ncia en el Programa de tres anys o m\u00e9s; quatre monitors m\u00e9s becats amb una experi\u00e8ncia en el Programa d\u2019entre un i cinc anys; 35 escolars de prim\u00e0ria amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys de nivells socioecon\u00f2mics baix-mitj\u00e0 i mitj\u00e0, i d\u2019escoles urbanes i rurals p\u00fabliques; 28 escolars de secund\u00e0ria d\u2019edats compreses entre els 13 i 15 anys d\u2019instituts p\u00fablics i concertats i amb un nivell socioecon\u00f2mic mitj\u00e0-alt, tres familiars d\u2019escolars d\u2019infantil i 6 m\u00e9s de prim\u00e0ria (Taula 1) amb nivells socioecon\u00f2mics mitjans. La selecci\u00f3 d\u2019aquests participants es va fer mitjan\u00e7ant un mostreig probabil\u00edstic no intencional per conveni\u00e8ncia i accessibilitat, mirant d\u2019escollir les persones que eren capaces de proporcionar informaci\u00f3 rellevant i significativa partint dels seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Distribuci\u00f3 dels informants.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per al grup d\u2019escolars, els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: 1) ser participant en el Programa durant el curs acad\u00e8mic, 2) ser estudiant de prim\u00e0ria o secund\u00e0ria, i 3) tenir assist\u00e8ncia regular a les sessions i\/o trobades del Programa. Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser: 1) no assistir de manera regular al Programa, i 2) no ser estudiant de prim\u00e0ria o secund\u00e0ria. Per al grup de familiars, el criteri d\u2019inclusi\u00f3 va ser: 1) tenir fills apuntats en el Programa en el curs acad\u00e8mic, mentre que el criteri d\u2019exclusi\u00f3 va ser: 1) no tenir fills apuntats en el Programa. Per la seva banda, per als professionals del Programa, els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: 1) coneixements sobre el Programa, 2) ser professional actiu del Programa durant el curs acad\u00e8mic, 3) anys d\u2019experi\u00e8ncia com a monitor o coordinador en el Programa. El criteri d\u2019exclusi\u00f3 va ser: 1) no ser professional actiu del Programa.<\/p>\n\n\n\n

Instrument<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument utilitzat per recollir la informaci\u00f3 va ser l\u2019entrevista. Segons Kvale (2011)<\/a>, permet explorar les interpretacions de les persones i la forma d\u2019entendre el seu m\u00f3n, proporcionant un acc\u00e9s \u00fanic al punt de vista dels subjectes sobre les seves situacions i experi\u00e8ncies. En aquesta recerca es van fer entrevistes en profunditat semiestructurades en les quals es va seguir el gui\u00f3 elaborat i validat per Lobo (2017)<\/a> per estudiar el valor educatiu del PIDEMSG. La composici\u00f3 de les dimensions i preguntes la van fer a priori<\/em> els investigadors a partir de la documentaci\u00f3 del Programa i la literatura cient\u00edfica. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 van ser validades a trav\u00e9s de consultes a experts en esport escolar per filtrar i desestimar les preguntes d\u2019acord amb la finalitat de l\u2019estudi. El gui\u00f3 final estava compost per preguntes adaptades a cada col\u00b7lectiu sobre vuit dimensions (respecte per les normes, participaci\u00f3 i igualtat d\u2019oportunitats, h\u00e0bits saludables, car\u00e0cter poliesportiu, integraci\u00f3, autopercepci\u00f3 motriu, relaci\u00f3 amb els estudis i transfer\u00e8ncia per a la vida) que feien refer\u00e8ncia a les intencions del Programa i estan en conson\u00e0ncia amb les finalitats de l\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la realitzaci\u00f3 de les entrevistes, l\u2019acc\u00e9s al camp es va sol\u00b7licitar i es va fer a trav\u00e9s dels coordinadors del Programa. Una vegada obtingut el perm\u00eds d\u2019acc\u00e9s al camp, els coordinadors van facilitar el contacte amb els monitors i grups d\u2019escolars, aix\u00ed com els horaris dels entrenaments i les trobades dels divendres. Per a les entrevistes amb els coordinadors, monitors i escolars, un dels investigadors es posava inicialment en contacte amb ells per con\u00e8ixer la seva disponibilitat de participaci\u00f3. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, es presentava un consentiment informat en el qual s\u2019explicava la finalitat de la recerca, s\u2019asseguraven l\u2019anonimat i la confidencialitat, aix\u00ed com la intenci\u00f3 d\u2019utilitzar i publicar la informaci\u00f3 recollida en documents acad\u00e8mics i cient\u00edfics, i que contenia el dret d\u2019abandonar o parar l\u2019entrevista en qualsevol moment. Despr\u00e9s de rebre la conformitat dels informants, s\u2019acordava un dia i lloc per a la seva realitzaci\u00f3. L\u2019investigador encarregat de dur-la a terme es posava en contacte amb ells dos dies abans de la data acordada per recordar i confirmar la participaci\u00f3. En comen\u00e7ar, s\u2019explicaven els objectius de la recerca i es responia a les possibles preguntes dels entrevistats. A continuaci\u00f3, per garantir la fiabilitat de l\u2019estudi, es va procedir a gravar la conversa amb una enregistradora i un tel\u00e8fon m\u00f2bil per no perdre res de la informaci\u00f3 aportada pels entrevistats. Les entrevistes es van fer a les instal\u00b7lacions esportives on es desenvolupaven les sessions d\u2019entrenament o trobades dels divendres, procurant que fossin en un context conegut i poc hostil. Concloses les entrevistes, es van transcriure en un processador de text (Rapley, 2014<\/a>). Algunes entrevistes amb escolars van ser grupals, ja que es va procurar facilitar la participaci\u00f3 de tothom. Per la seva banda, les entrevistes amb els familiars es van fer durant les trobades dels divendres, seguint el mateix protocol esmentat abans. En totes les entrevistes l\u2019investigador va adoptar una actitud de proximitat i es va comentar que es garantia l\u2019anonimat i la confidencialitat, tal com es mostrava en el consentiment informat.  <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 recollida va ser sotmesa a una an\u00e0lisi de contingut (Marshall i Rossman, 2016<\/a>). Mitjan\u00e7ant aquest tipus d\u2019an\u00e0lisi la informaci\u00f3 va ser identificada, redu\u00efda i agrupada entorn d\u2019una codificaci\u00f3 i categoritzaci\u00f3 inductiva (Taula 2). Aquest proc\u00e9s va ser executat amb el programari d\u2019an\u00e0lisi qualitativa Atlas.ti versi\u00f3 7.5.4, que afavoria l\u2019establiment de xarxes entre les diferents categories per dur a terme l\u2019an\u00e0lisi del discurs convenient.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dimensions d\u2019an\u00e0lisi i categories per a l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats i discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser analitzar la qualitat educativa d\u2019un programa d\u2019esport escolar extracurricular a partir de la percepci\u00f3 de les persones implicades i els participants. L\u2019an\u00e0lisi de les entrevistes va revelar un total d\u201911 codis, que van resultar de tres grans fam\u00edlies (Figura 1).  <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Qualitat educativa percebuda pels participants del programa d\u2019esport escolar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Relacions socials i actituds dels escolars participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un dels objectius fonamentals del Programa era aconseguir la participaci\u00f3 i igualtat d\u2019oportunitats dels escolars. En aquesta variable es va trobar gran diversitat d\u2019opinions entre els entrevistats. Sis informants dels professionals del PIDEMSG van manifestar que els escolars en el PIDEMSG no participaven per igual i que hi havia m\u00e9s participaci\u00f3 dels nois que de les noies, tal com va afirmar un entrevistat: \u201cla intenci\u00f3 \u00e9s aquesta per\u00f2 […] jo el que he viscut en diferents escoles \u00e9s que els nois tendeixen a abastar molt, a acaparar de vegades molt l\u2019espai o ser molt protagonistes en les activitats\u201d (ENIMO27, p. 3). En canvi, cinc dels familiars i set dels escolars van opinar que s\u00ed que participaven tots per igual i, quan no era aix\u00ed, els monitors solien ser els encarregats de solucionar-ho per evitar que hi hagu\u00e9s uns escolars que participaven m\u00e9s que d\u2019altres. Precisament, una de les accions per afavorir la participaci\u00f3 dels escolars era que tots \u201cjuguem per igual perqu\u00e8 el que fem \u00e9s rotacions de servei, que una fa el servei i quan tornen a marcar la que estava a dins surt per la que estava fora, i tornem a jugar totes per igual\u201d (ENGES11, p. 3). Aquests resultats concorden amb Lobo et al. (2020)<\/a>, ja que en aquest Programa es promou la m\u00e0xima participaci\u00f3, encara que evidenciem que hi ha escolars que participen m\u00e9s que d\u2019altres. Aix\u00ed mateix, coincideix amb el que exposen C\u00f4t\u00e9 i Hancock (2016)<\/a>, en termes de qualitat, ja que en aquest cas una de les maneres de facilitar la participaci\u00f3 \u00e9s fent que tots els escolars hagin de jugar en posicions ofensives i defensives per al seu enriquiment t\u00e0ctic i participatiu. Per aquesta ra\u00f3, es dedueix que \u00e9s important que es procuri la m\u00e0xima participaci\u00f3 en aquest tipus de plantejaments per evitar l\u2019abandonament prematur per falta d\u2019implicaci\u00f3 i oportunitats.<\/p>\n\n\n\n

Tots els entrevistats estaven d\u2019acord a elaborar normes consensuades entre els escolars i els monitors. Van expressar la import\u00e0ncia de donar als escolars un espai per intervenir en l\u2019elaboraci\u00f3 i el consens de les normes i aix\u00ed generar un clima positiu de conviv\u00e8ncia. Ara b\u00e9, els monitors, coordinadors i familiars van assenyalar que aquestes normes no era necessari que fossin consensuades amb els escolars d\u2019infantil i que havien de ser elaborades i facilitades pels monitors: \u201cEvidentment, segons l\u2019edat dels nens, se\u2019ls dona una orientaci\u00f3 m\u00e9s guiada a establir aquestes normes\u201d (ENICO13, p. 2). Aquesta apreciaci\u00f3 coincideix amb Lobo et al. (2020)<\/a> i ressalta la import\u00e0ncia de donar veu als escolars per elaborar unes normes que fomentin les actituds i els valors de respecte envers els escolars i monitors, les instal\u00b7lacions i el material esportiu. En aquest sentit, es pot assenyalar la import\u00e0ncia del paper, l\u2019experi\u00e8ncia i la formaci\u00f3 que tenen i reben els monitors d\u2019aquest tipus de programes perqu\u00e8 les seves accions puguin aconseguir les finalitats educatives perseguides (Manrique et al., 201<\/a>1), en un ambient i clima positiu de conviv\u00e8ncia en el qual els monitors siguin conscients dels valors que transmeten (Koh et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, es pot ressaltar que els monitors esportius s\u00f3n una pe\u00e7a imprescindible que influeix en la qualitat educativa del Programa.   <\/p>\n\n\n\n

Els entrevistats coincidien que els escolars solien ser acceptats, respectats i integrats en els seus grups. Per a aix\u00f2, els monitors solien incidir en el respecte envers les normes establertes, en el treball de les relacions positives entre participants i el desenvolupament d\u2019una educaci\u00f3 en valors que possibilit\u00e9s un clima positiu en les sessions d\u2019entrenament i les trobades dels divendres. Ara b\u00e9, aquests tamb\u00e9 van apuntar que solien donar-se casos puntuals d\u2019escolars que no estaven integrats o que s\u2019exclo\u00efen a si mateixos per motius aliens al Programa, com pot ser l\u2019\u00e8tnia:<\/p>\n\n\n\n

Ells s\u00f3n els que se segreguen, s\u2019aparten. Per exemple, hi ha grups d\u2019alumnes marroquins, despr\u00e9s hi ha grups de dominicans. S\u00f3n ells els que decideixen apartar-se, per\u00f2 concretament aix\u00f2 succeeix en un institut, en la resta dels instituts estan barrejats. (ENICO12, p. 5)<\/p>\n\n\n\n

Aquesta aparent segregaci\u00f3 podia obeir m\u00e9s a grups d\u2019amistats. Aquests resultats semblen coincidir amb Bean et al. (2021b)<\/a>, ja que la majoria dels grups d\u2019escolars estaven compostos per persones d\u2019\u00e8tnies diferents, la qual cosa repercutia en l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019interacci\u00f3 i desenvolupament dels participants, i per tant en la qualitat educativa del Programa. A m\u00e9s, aquests resultats semblen confirmar el que van trobar Gordon et al. (2016)<\/a> i Wright et al. (2020)<\/a>, ressaltant el context ideal que formen els programes esportius extracurriculars per als aprenentatges socials i emocionals dels participants. Al seu torn, aquesta idea est\u00e0 connectada amb el que expressen Bean et al. (2021b)<\/a>, ja que en aquest Programa hi havia un entorn segur i de suport on les oportunitats d\u2019interacci\u00f3 amb persones d\u2019altres centres educatius o \u00e8tnies eren altes, especialment en les trobades esportives dels divendres, satisfent aix\u00ed les possibles necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques d\u2019afecte positiu i relaci\u00f3 amb altres persones. Per aix\u00f2, les accions docents han de ser coherents i formatives en els programes esportius extracurriculars perqu\u00e8 la seva qualitat educativa sigui alta (Lara et al., 2021<\/a>).     <\/p>\n\n\n\n

Aprenentatges esportius i promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables i estil de vida actiu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els entrevistats van expressar que aquest Programa ajudava a millorar la pr\u00e0ctica esportiva, especialment en el vessant t\u00e0ctic, a causa de l\u2019\u00fas de models comprensius i globals. A m\u00e9s, els ajudava a millorar el desenvolupament de les seves habilitats motrius b\u00e0siques, i contribu\u00efa al fet que fossin m\u00e9s conscients de les seves possibilitats i l\u00edmits. Aix\u00ed mateix, els entrevistats van opinar que en el PIDEMSG es feia especial \u00e8mfasi en el desenvolupament de valors, ja que \u201cevidentment el que \u00e9s la pr\u00e0ctica ajuda, per\u00f2 s\u00f3n dos dies a la setmana i el que m\u00e9s es fomenta, jo crec, \u00e9s la participaci\u00f3 i els valors que hem dit\u201d (ENIFA18, p. 2). Probablement l\u2019adquisici\u00f3 i la millora dels aprenentatges esportius es degui a la progressi\u00f3 i programaci\u00f3 que seguia el Programa per oferir un servei educatiu de qualitat, tal com apunten Zhang et al. (2016)<\/a>. En aquest sentit, Wilson i Millar (2021)<\/a> van expressar que els aprenentatges, els beneficis en la salut o el benestar emocional estan directament relacionats amb la qualitat del programa, la satisfacci\u00f3 dels participants i un nombre inferior d\u2019abandonaments. En aquesta l\u00ednia, els aprenentatges motrius, socials i cognitius que els participants adquirien en aquest Programa formen part del desenvolupament positiu que es persegueix en aquest tipus de projectes extracurriculars (Holt et al., 2017<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

Encara que el car\u00e0cter poliesportiu d\u2019aquest Programa no permetia l\u2019aprofundiment d\u2019habilitats motrius espec\u00edfiques d\u2019un esport en concret, treballant-les de forma general es contribu\u00efa al fet que poguessin transferir els seus coneixements a la gran quantitat d\u2019esports que practicaven en el PIDEMSG. D\u2019aquesta manera, el car\u00e0cter poliesportiu era ben valorat pels entrevistats, ja que preferien aprendre i practicar multitud d\u2019especialitats esportives en lloc de centrar-se nom\u00e9s en una. El car\u00e0cter poliesportiu d\u2019aquest programa suposa un indicador de la seva qualitat, d\u2019acord amb C\u00f4t\u00e9 i Hancock (2016)<\/a>, i evita que hi hagi una especialitzaci\u00f3 preco\u00e7. P\u00e9rez-Brunicardi et al. (2018)<\/a> van explicar que, encara que es treballava durant poc temps cada modalitat esportiva, el model horitzontal d\u2019ensenyament permetia la connexi\u00f3 i transfer\u00e8ncia dels aprenentatges en esports que tenen una l\u00f2gica d\u2019aprenentatge similar. Per aix\u00f2, els programes esportius extracurriculars s\u2019han de centrar a practicar diversos esports, no buscar la selecci\u00f3 i, per tant, evitar l\u2019especialitzaci\u00f3 preco\u00e7, fer servir una competici\u00f3 sana per\u00f2 sense donar import\u00e0ncia als resultats, comprendre les necessitats dels infants, afavorir que tots els escolars juguin en totes les posicions ofensives i defensives, promoure el joc deliberat i dissenyar activitats que se centrin en la diversi\u00f3 i les recompenses a curt termini (C\u00f4t\u00e9 i Hancock, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, els entrevistats van considerar que el Programa aconseguia la promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables i un estil de vida actiu, ja que els escolars feien activitat f\u00edsica en el seu temps de lleure sense que aquesta estigu\u00e9s organitzada per alguna instituci\u00f3 o empresa: \u201cen alguns casos conec els nois que surten despr\u00e9s al barri, els veig jugar, i els veig en alguna ocasi\u00f3 fer activitats que no s\u00f3n habituals com \u00e9s per exemple el futbol\u201d (ENIMO27, p. 3). A m\u00e9s, els informants van opinar que posaven en pr\u00e0ctica els esports que aprenien en aquest Programa, adaptant-los als seus materials i a les instal\u00b7lacions esportives disponibles. Igual com en De Meester et al. (2016)<\/a>, aquests resultats corroboren que els programes esportius extracurriculars poden contribuir a augmentar els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i promoure h\u00e0bits saludables i un estil de vida actiu en els participants. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari que els programes comptin amb l\u2019equipament material necessari i unes zones esportives adequades, aspectes que influeixen en la qualitat del programa. En aquest sentit, l\u2019estudi de Jim\u00e9nez et al. (2019)<\/a> va exposar que les instal\u00b7lacions i el material esportiu del PIDEMSG eren adequats per a la pr\u00e0ctica esportiva.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, alguns entrevistats van expressar algunes de les barreres que impedien que els escolars fessin activitat f\u00edsica en el seu temps lliure, com era la falta d\u2019infraestructures esportives, ja que \u201cara mateix al carrer no hi ha unes instal\u00b7lacions preparades per fomentar aquest tipus de jocs o treballs\u201d (ENIFA18, p. 2) o la sobrec\u00e0rrega d\u2019altres activitats extraescolars (classes de suport, classes d\u2019angl\u00e8s). D\u2019aquesta manera, es va evidenciar la responsabilitat que han d\u2019assumir els programes extracurriculars en la facilitaci\u00f3 a l\u2019acc\u00e9s d\u2019oportunitats per millorar i augmentar la pr\u00e0ctica esportiva dels joves (Gonz\u00e1lez-Calvo et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Transfer\u00e8ncia a altres contextos<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els entrevistats van expressar que els aprenentatges esportius, els aprenentatges cognitius, les relacions i interaccions socials, o els valors que s\u2019adquirien en aquest Programa tenien transfer\u00e8ncia a d\u2019altres contextos, i el lloc de transfer\u00e8ncia per excel\u00b7l\u00e8ncia era la classe d\u2019EF, ja que \u201cels continguts que estem desenvolupant en el Programa estan totalment alineats i molt lligats en la manera de treballar amb l\u2019\u00e0rea d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica\u201d (ENIMO27, p. 6). A m\u00e9s, els entrevistats van opinar que el que havien adquirit en aquest Programa era majorit\u00e0riament positiu, com va assenyalar un familiar: \u201cllavors no s\u00e9 si hi ha coses negatives com pot ser un exc\u00e9s de competici\u00f3, hi pot haver discriminaci\u00f3 en els xavals, per\u00f2 pel que jo veig no, i els que estan participant tots juguen alegrement\u201d (ENIFA18, p. 3). El context educatiu va resultar ser el principal lloc de transfer\u00e8ncia dels coneixements, aprenentatges i valors adquirits en aquest programa, resultat que coincideix amb el que van trobar Hemphill et al. (2019)<\/a> i Lobo et al. (2020)<\/a>. En aquest sentit, Jacobs i Wright (2018)<\/a> van assenyalar que perqu\u00e8 es doni la transfer\u00e8ncia \u00e9s necessari un pont cognitiu que connecti els aprenentatges amb la seva aplicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La qualitat educativa d\u2019un programa esportiu extracurricular \u00e9s un element a tenir en consideraci\u00f3 per al desenvolupament adequat del Programa. Aquesta qualitat es corrobora a trav\u00e9s de la satisfacci\u00f3 dels seus participants d\u2019acord amb la consecuci\u00f3 de les finalitats del Programa, en coher\u00e8ncia amb les finalitats de l\u2019EF. Aquestes finalitats estan orientades als aprenentatges i valors positius que adquireixen els participants, la utilitat i transfer\u00e8ncia del que han apr\u00e8s, la promoci\u00f3 d\u2019un clima d\u2019interacci\u00f3 social positiva, la promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables i la facilitaci\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s a la pr\u00e0ctica fisicoesportiva en igualtat d\u2019oportunitats, independentment de la seva compet\u00e8ncia motriu. \u00c9s un Programa que ha millorat perqu\u00e8 s\u2019ha vist avaluat anualment i gr\u00e0cies a aix\u00f2 s\u2019han recondu\u00eft plantejaments que no s\u2019aconseguien.Per tant, es ressalta la import\u00e0ncia que els encarregats del disseny i la posada en pr\u00e0ctica de programes amb finalitat educativa tinguin un clar plantejament formatiu i educatiu que permeti aconseguir els seus objectius.<\/p>\n\n\n\n

A partir del que s\u2019ha trobat en aquest treball, les l\u00ednies de treball futur s\u00f3n la recollida d\u2019informaci\u00f3 sobre el Programa d\u2019agents externs a aquest: professors d\u2019EF, t\u00e8cnics de l\u2019Institut Municipal d\u2019Esports, pol\u00edtics, etc. sobre la implementaci\u00f3, el desenvolupament i la qualitat educativa aconseguida per aquest model d\u2019esport escolar.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Agra\u00efm al Ministeri d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Esport d\u2019Espanya el finan\u00e7ament del projecte de recerca en el qual s\u2019engloba aquest estudi, a trav\u00e9s d\u2019una ajuda per a la Formaci\u00f3 de Professorat Universitari (FPU). Refer\u00e8ncia FPU17\/00771.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi va analitzar la qualitat educativa d\u2019un programa d\u2019esport escolar municipal extracurricular a partir de la percepci\u00f3 de les persones implicades en el seu desenvolupament i els seus escolars participants. Per a aix\u00f2, es va fer una recerca qualitativa en la qual es van dur a terme entrevistes en profunditat despr\u00e9s d\u2019haver estat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[10357,10356,10355,4701],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitats extracurriculars<\/a>","desenvolupament integral<\/a>","esport educatiu<\/a>","qualitat<\/a>"],"unlinked":["activitats extracurriculars<\/span>","desenvolupament integral<\/span>","esport educatiu<\/span>","qualitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2022","modified":"Updated on 30 setembre 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2022 17:04","modified":"Updated on 30 setembre 2022 08:49"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54326\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=54326"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54326\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":55594,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54326\/revisions\/55594\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=54326"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=54326"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=54326"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}