{"id":54319,"date":"2022-06-30T17:00:20","date_gmt":"2022-06-30T17:00:20","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/influencia-de-los-motivos-de-practica-actividad-fisica-y-personalidad-resistente-en-maestros-de-primaria-e-infantil\/"},"modified":"2022-10-07T06:42:31","modified_gmt":"2022-10-07T06:42:31","slug":"influencia-dels-motius-de-practica-activitat-fisica-i-personalitat-resistent-en-mestres-de-primaria-i-infantil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/influencia-dels-motius-de-practica-activitat-fisica-i-personalitat-resistent-en-mestres-de-primaria-i-infantil\/","title":{"rendered":"Influ\u00e8ncia dels motius de pr\u00e0ctica, activitat f\u00edsica i personalitat resistent en mestres de prim\u00e0ria i infantil"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’objectiu d’aquesta recerca ha estat analitzar les relacions entre els motius de pr\u00e0ctica d’activitat f\u00edsica, el nivell d’activitat f\u00edsica i les variables que afavoreixen la resist\u00e8ncia en el lloc de treball, aix\u00ed com la relaci\u00f3 dels motius de pr\u00e0ctica m\u00e9s autodeterminats i els components de la personalitat resistent en mestres espanyols d’infantil i prim\u00e0ria. A trav\u00e9s d’un disseny descriptiu, comparatiu i transversal, es va administrar un q\u00fcestionari a una mostra de 649 docents en actiu. Concretament el Q\u00fcestionari MPAM-R (Motives for Physical Activity Measure-Revised<\/em>), el Q\u00fcestionari de Resist\u00e8ncia Laboral i el Q\u00fcestionari PACE (Physician-based Assessment and Counselling for Exercise<\/em>). Es van analitzar la validesa i la fiabilitat de les escales i les correlacions entre els factors. Finalment es van estudiar diverses hip\u00f2tesis a trav\u00e9s d’un model d’equacions estructurals. Els resultats van indicar que la diversi\u00f3 (\u00df = .29), la compet\u00e8ncia (\u00df = .25) i el fitnes (\u00df = .14) s\u00f3n predictors de l’activitat fisicoesportiva realitzada (R2<\/sup> = .37). Els motius i el nivell de pr\u00e0ctica d’activitat f\u00edsica en el seu conjunt prediuen el 15% de la variable desafiament<\/em> (R2<\/sup> = .15). L’activitat fisicoesportiva es relaciona positivament amb la dimensi\u00f3 desafiament <\/em>(\u00df = .36) i aquesta amb el comprom\u00eds<\/em> (\u00df = .66) i el control <\/em>(\u00df = .45). L’activitat f\u00edsica pot millorar la personalitat resistent en la seva dimensi\u00f3 desafiament<\/em>.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> docent<\/span>, esport<\/span>, motivaci\u00f3<\/span>, psicologia de l'educaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019abordatge de la personalitat resistent ha tingut un inter\u00e8s rellevant en els \u00faltims anys en el context educatiu, pel fet que la tasca docent pot considerar-se una de les que m\u00e9s risc t\u00e9 de presentar estr\u00e8s (Ar\u00eds, 2009<\/a>). Aquesta es refereix a la capacitat de les persones per comprendre les condicions externes amb precisi\u00f3 i prendre la millor decisi\u00f3 per a un mateix (Khaledian et al., 2013<\/a>). El resultat d\u2019aquest balan\u00e7 defineix l\u2019afrontament i es manifesta en conductes com ara centrar-se en el control o canvi de la situaci\u00f3 estressant, canviar la percepci\u00f3 d\u2019aquesta per reduir el malestar emocional o el distanciament, centrar-se en altres est\u00edmuls menys rellevants.<\/p>\n\n\n\n

De fet, s\u2019ha comprovat que valors alts de personalitat resistent indueixen a un estil d\u2019afrontament transformacional<\/em>, \u00e9s a dir, la capacitat d\u2019\u201cinterpretar els esdeveniments potencialment estressants com a oportunitats d\u2019aprenentatge i creixement personal\u201d (Godoy-Izquierdo i Godoy, 2002<\/a>, p. 143). <\/p>\n\n\n\n

Aquest constructe es compon de tres factors: desafiament, comprom\u00eds i control, que s\u2019han d\u2019entendre de manera conjunta per ser considerat resistent i expliquen el 33% de la vari\u00e0ncia del burnout<\/em> (Oliver, 1993<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El factor desafiament<\/em> proporciona als subjectes una visi\u00f3 on els canvis de la vida s\u00f3n interpretats com una possibilitat de millorar les compet\u00e8ncies pr\u00f2pies (Moreno-Jim\u00e9nez et al., 2014<\/a>), \u00e9s a dir, una predisposici\u00f3 a la recerca de situacions i solucions alternatives (Garrosa i Carmona, 2011<\/a>). Aquest factor t\u00e9 especial import\u00e0ncia en l\u2019\u00e0mbit esportiu, ja que la competici\u00f3, com a situaci\u00f3 estressant, \u00e9s inherent a la seva l\u00f2gica interna i comporta l\u2019afrontament de reptes individuals i\/o grupals. Aix\u00ed ho indiquen autors com Weinberg i Gould (1995)<\/a>, que assenyalen que \u201cles persones altament competitives tendeixen a buscar situacions de competici\u00f3 i estan m\u00e9s motivades per obtenir-hi \u00e8xit, en comparaci\u00f3 amb persones amb un nivell baix de competitivitat\u201d (p. 107). <\/p>\n\n\n\n

El factor comprom\u00eds<\/em> fa refer\u00e8ncia a la tend\u00e8ncia a identificar-se amb el que es fa i comporta, per tant, una implicaci\u00f3 activa (De la Vega et al., 2011<\/a>). Es tractaria d\u2019una qualitat que a m\u00e9s d\u2019autoestima i compet\u00e8ncia personal inclou un sentiment de comunitat i corporaci\u00f3. Segons Godoy-Izquierdo i Godoy (2002)<\/a>, aquesta actitud minimitza l\u2019amena\u00e7a percebuda d\u2019un esdeveniment vital gr\u00e0cies a l\u2019habilitat de rec\u00f3rrer als altres en aquells moments. Altres autors com Moreno-Jim\u00e9nez et al. (2012)<\/a> van trobar que aquest factor comprom\u00eds<\/em> presenta efectes directes, significatius i moderadors sobre el vigor i l\u2019esgotament.<\/p>\n\n\n\n

El factor control<\/em> convida a buscar explicacions dels fets posant \u00e8mfasi en la responsabilitat pr\u00f2pia per sobre de l\u2019acci\u00f3 d\u2019altres o l\u2019atzar (Eschleman et al., 2010<\/a>). Autors com Godoy-Izquierdo i Godoy (2002)<\/a> assenyalen que aquesta actitud de control sobre les seves viv\u00e8ncies intensifica la resist\u00e8ncia a l\u2019estr\u00e8s, ja que els actors s\u2019identifiquen com a protagonistes actius, influint en el curs de les accions a trav\u00e9s de les seves habilitats i decisions. <\/p>\n\n\n\n

Probablement una definici\u00f3 m\u00e9s aclaridora d\u2019aquests tres factors de la personalitat resistent \u00e9s la visi\u00f3 diferent que tindria un individu davant d\u2019un mateix fet estressant i com n\u2019esmorteiria els efectes. Aix\u00ed, des de l\u2019actitud del comprom\u00eds<\/em>, es percebria com una situaci\u00f3 amb significat emocional; des de l\u2019enfocament de control<\/em>, es consideraria una situaci\u00f3 modificable i sota l\u2019esfera del nostre control, i des de la visi\u00f3 de desafiament<\/em>, una situaci\u00f3 normal de la vida que ofereix una oportunitat de creixement (Godoy-Izquierdo i Godoy, 2002<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Cal assenyalar, per tant, que una personalitat resistent presenta una percepci\u00f3 m\u00e9s optimista dels esdeveniments i la disposici\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019afrontament centrades en la recerca de soluci\u00f3 al problema i la reformulaci\u00f3 dels esdeveniments i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies (Garrosa i Carmona, 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Alguns estudis assenyalen que els factors control <\/em>i comprom\u00eds<\/em>, o nom\u00e9s el de control<\/em>, s\u00f3n els que veritablement constitueixen el concepte de personalitat resistent (Florian et al., 1995<\/a>). I \u00e9s que la personalitat resistent modula la probabilitat d\u2019experimentar burnout <\/em>i, en el cas dels bombers, s\u2019ha trobat que el factor desafiament<\/em> actua en la relaci\u00f3 del burnout<\/em> i els estressors organitzacionals, i el comprom\u00eds<\/em> \u00e9s el que modula la simptomatologia associada (Moreno et al., 2006<\/a>). En aquest sentit, s\u2019han trobat relacions entre els factors comprom\u00eds<\/em> i desafiament<\/em> amb el suport social per\u00f2 no amb la dimensi\u00f3 control<\/em> (Ganellen i Blaney, 1984<\/a>). Altres autors, com Diloy-Pe\u00f1a et al. (2021)<\/a> en el seu estudi amb alumnat de secund\u00e0ria, van mostrar la import\u00e0ncia d\u2019evitar un estil controlador per part del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica per tal de generar experi\u00e8ncies m\u00e9s gratificants en el seu alumnat.<\/p>\n\n\n\n

La import\u00e0ncia de l\u2019estudi de la personalitat resistent en l\u2019activitat fisicoesportiva rau a indagar com es perceben els est\u00edmuls potencialment estressants i inherents a la pr\u00e0ctica esportiva i la resposta conductual davant d\u2019aquests, fent una tasca moduladora sobre el rendiment o les lesions (De la Vega et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 entre la personalitat resistent i el rendiment esportiu s\u2019ha trobat en diferents modalitats esportives: en atletes d\u2019elit amb discapacitat i sense (Penna et al., 2004<\/a>) o en migfondistes i fondistes espanyols (De la Vega et al., 2011<\/a>), entre d\u2019altres. Si b\u00e9 \u00e9s cert que l\u2019inter\u00e8s per aquesta relaci\u00f3 entre la personalitat resistent i l\u2019activitat fisicoesportiva s\u2019ha desenvolupat principalment en el terreny esportiu, es comen\u00e7a a produir a la inversa, ja que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica tamb\u00e9 ajuda a desenvolupar una personalitat resistent m\u00e9s saludable i redueix la percepci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s (Garrosa i Carmona, 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aprofundint un pas m\u00e9s en l\u2019estudi d\u2019aquesta relaci\u00f3 entre personalitat resistent i activitat fisicoesportiva, es troben els motius de pr\u00e0ctica. \u00c9s sabut que les persones realitzen activitat fisicoesportiva per diferents motius (Moreno-Murcia, et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, els subjectes actius presenten una intenci\u00f3 de pr\u00e0ctica futura m\u00e9s gran (Bl\u00e1zquez et al., 2015<\/a>). Autors com Pavon et al. (2004)<\/a> assenyalen que la competici\u00f3, les relacions socials o l\u2019aventura s\u00f3n m\u00e9s valorades per homes universitaris, mentre que la forma f\u00edsica, la imatge corporal i la salut s\u00f3n m\u00e9s valorades en les dones. <\/p>\n\n\n\n

Atesa la import\u00e0ncia de la personalitat resistent per afrontar millor la professi\u00f3 docent, i tenint en compte les possibilitats que ofereix el context esportiu com a escenari en el qual descobrir la manera de percebre situacions d\u2019estr\u00e8s i millorar-ne el desenvolupament, es fa especialment important indagar en les relacions entre el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica dels mestres, la seva personalitat resistent i la seva motivaci\u00f3 esportiva. Aix\u00ed, autors com Jaenes et al. (2009)<\/a>, en referir-se als maratonians, assenyalen que una de les caracter\u00edstiques de l\u2019acte esportiu \u00e9s el desafiament, al percebre la incertesa de la competici\u00f3 o l\u2019entrenament com un repte a afrontar. Per tant, no seria dif\u00edcil entendre la import\u00e0ncia d\u2019aquest subconstructe en el context docent caracteritzat per l\u2019escenari estressant esmentat anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

Es podria plantejar que les persones que fan m\u00e9s activitat f\u00edsica per motius de diversi\u00f3, salut i compet\u00e8ncia serien m\u00e9s resistents, ja que tenen una capacitat m\u00e9s gran d\u2019afrontar reptes que milloren les seves vides. <\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, s\u2019ha plantejat com a primer objectiu analitzar les relacions entre els motius de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica, el nivell d\u2019activitat f\u00edsica i les variables que afavoreixen la resist\u00e8ncia en el lloc de treball. A m\u00e9s, s\u2019ha plantejat com a segon objectiu analitzar el conjunt de relacions m\u00e9s autodeterminades: diversi\u00f3, compet\u00e8ncia i fitnes\/salut, amb cada un dels components de la personalitat resistent: control, desafiament i comprom\u00eds. Per a aix\u00f2, s\u2019ha plantejat com a hip\u00f2tesi global que hi haur\u00e0 una relaci\u00f3 positiva entre els motius de pr\u00e0ctica de diversi\u00f3, fitnes i compet\u00e8ncia amb la quantitat d\u2019activitat f\u00edsica realitzada, i al seu torn que hi haur\u00e0 una relaci\u00f3 positiva entre la intenci\u00f3 de ser f\u00edsicament actiu i el component desafiament <\/em>dins de la personalitat resistent com a variable que m\u00e9s afavoreix la resist\u00e8ncia en el lloc de treball i la satisfacci\u00f3 amb la vida (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Model hipot\u00e8tic de les relacions entre els motius de pr\u00e0ctica per fer activitats fisicoesportives i d\u2019aquests amb la capacitat de
resist\u00e8ncia laboral.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tenint en compte el model exposat, es plantegen les hip\u00f2tesis seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

H1: la pr\u00e0ctica d\u2019AF t\u00e9 un efecte positiu directe m\u00e9s gran sobre la variable desafiament<\/em> que el comprom\u00eds<\/em> i el control<\/em>. H2 i H3: la pr\u00e0ctica d\u2019AF t\u00e9 una influ\u00e8ncia positiva i directa amb les variables control<\/em> i comprom\u00eds<\/em> de la resist\u00e8ncia en el lloc de treball. H4 a, b i c: els motius de pr\u00e0ctica d\u2019AF m\u00e9s autodeterminats \u2013diversi\u00f3, compet\u00e8ncia i fitnes\u2013, tenen un efecte positiu sobre la variable pr\u00e0ctica d\u2019AF. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El present estudi va seguir una estrat\u00e8gia associativa amb un estudi de tipus predictiu i transversal (Ato et al., 2013<\/a>). Es va emprar un model d\u2019equaci\u00f3 estructural per comprovar diverses hip\u00f2tesis alhora (Ruiz et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra es va compondre de 649 mestres d\u2019educaci\u00f3 infantil i prim\u00e0ria en actiu, d\u2019entre els quals el 76.64% eren dones i el 23.36% homes; el perfil majoritari era de docents d\u2019edats entre 26-40 anys (62.90%). Es va accedir a la mostra a trav\u00e9s d\u2019un q\u00fcestionari en l\u00ednia que va ser distribu\u00eft durant els mesos de mar\u00e7 i abril a trav\u00e9s de centres de recursos i professors i associacions de docents. Aquest treball presentava la valoraci\u00f3 positiva de la Comissi\u00f3 de Bio\u00e8tica i Bioseguretat de la Universitat d\u2019Extremadura amb registre 244\/2019.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Escala de motius per a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica revisada <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un dels instruments utilitzats \u00e9s l\u2019Escala de motius per a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica adaptada al context espanyol i validada (Moreno-Murcia et al., 2007<\/a>). En aquest treball es van utilitzar 28 \u00edtems agrupats en cinc factors: gaudi, aparen\u00e7a, social, compet\u00e8ncia<\/em> i fitnes<\/em>, en escala Likert de cinc punts, on 1 \u00e9s \u201ctotalment en desacord\u201d i 5 \u201ctotalment d\u2019acord\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Activitat f\u00edsica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha utilitzat el Q\u00fcestionari PACE, Physician-based Assessment and Counselling for Exercise<\/em> (Mart\u00ednez-G\u00f3mez et al., 2009<\/a>), per mesurar l\u2019activitat f\u00edsica setmanal dels docents. Aquest q\u00fcestionari analitza quants dies es fan 60 minuts d\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019\u00faltima setmana i en una setmana habitual. Aquest q\u00fcestionari s\u2019ha utilitzat en altres treballs amb adults (Bl\u00e1zquez et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Estudi de la personalitat resistent<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha utilitzat el Q\u00fcestionari de resist\u00e8ncia ocupacional per mesurar la personalitat resistent en les seves tres dimensions (Moreno-Jim\u00e9nez et al., 2014<\/a>): comprom\u00eds, control<\/em> i desafiament<\/em>, mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie d\u2019afirmacions sobre diverses situacions en una escala tipus Likert de quatre opcions (1 = Completament en desacord, fins a 4 = Completament d\u2019acord).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es van calcular els descriptius de les variables emprades i es va fer una an\u00e0lisi correlacional en la qual es va fer servir el coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson per a les variables amb una distribuci\u00f3 normal, i el coeficient de correlaci\u00f3 de Spearman per a les que no tenien una distribuci\u00f3 normal. Tamb\u00e9 es va calcular la fiabilitat dels q\u00fcestionaris a trav\u00e9s de l\u2019alfa de Crombach, i es van considerar factors adequats els > .70 (Nunnally i Bernstein, 1994<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es va aplicar un model d\u2019equacions estructurals (SEM) on es van comprovar les hip\u00f2tesis inicials plantejades a la Figura 1. El m\u00e8tode d\u2019estimaci\u00f3 emprat es va adaptar a la normalitat univariada i multivariada dels \u00edtems utilitzats; per aix\u00f2, com que no es va complir la normalitat univariada en alguns \u00edtems i no es va complir la normalitat multivariada, es va decidir utilitzar el m\u00e8tode de m\u00ednims quadrats ponderats (ULS).  <\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, es van estudiar diversos \u00edndexs d\u2019ajustament per acceptar o rebutjar un model (Hu i Bentler, 1999<\/a>). Aquests estad\u00edstics de bondat d\u2019ajust s\u00f3n: la ra\u00f3 khi-quadrat\/graus de llibertat (X2<\/sup>\/gl), en la qual els valors per sota de 5 s\u00f3n acceptables i per sota de 2 s\u00f3n indicadors de molt bon ajust (Hu i Bentler, 1999<\/a>). Tamb\u00e9 l\u2019\u00edndex d\u2019ajust normalitzat (NFI), l\u2019\u00edndex de bondat d\u2019ajust (GFI), i l\u2019\u00edndex de bondat d\u2019ajust corregit (AGFI), en els quals els valors \u2265. 95 s\u00f3n adequats. Finalment, es va analitzar tamb\u00e9 l\u2019arrel quadrada del residual (RMR) i l\u2019arrel quadrada estandarditzada del residual (SRM), en les quals els valors < .05 s\u00f3n adequats i entre .05 i .08 es van considerar raonables (Ruiz et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats de les an\u00e0lisis descriptives van indicar que la mitjana de les variables de personalitat resistent que m\u00e9s puntuaven eren les de comprom\u00eds<\/em> i desafiament<\/em> (Taula 1). Quant als motius de pr\u00e0ctica, la diversi\u00f3<\/em> i el fitnes<\/em> eren els que m\u00e9s alt puntuaven en els docents. Finalment, la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica dels docents es va poder considerar baixa i amb una dispersi\u00f3 alta (M<\/em> = 2.67 \u00b1 DT = 1.72). Totes les variables utilitzades en l\u2019estudi presentaven una fiabilitat bona (Taula 1). En comprovar els valors d\u2019asimetria i curtosi, es va poder comprovar que les variables comprom\u00eds<\/em> respecte a l’asimetria presentaven valors superiors a |1.96| i, per tant, no seguien una distribuci\u00f3 normal (Finney i DiStefano, 2006<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fiabilitat de les variables de l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

At\u00e8s que en la variable comprom\u00eds<\/em> no es complia el sup\u00f2sit de normalitat, es va fer amb aquesta variable una an\u00e0lisi correlacional a trav\u00e9s del coeficient de correlaci\u00f3 de Spearman (Taula 2), mentre que per a la resta de variables es va utilitzar el coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats indicaven correlacions positives entre les variables que determinen la personalitat resistent, els motius per practicar activitat fisicoesportiva i la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. Les correlacions m\u00e9s altes es van donar entre la variable desafiament<\/em> i els motius de compet\u00e8ncia<\/em> (r<\/em> = .25; p<\/em> < .05) i fitnes<\/em> (r<\/em> = .21; p<\/em> < .05) (Taula 3). Existia una correlaci\u00f3, encara que baixa, entre la quantitat d\u2019activitat f\u00edsica realitzada i la variable desafiament<\/em> (rs<\/sub><\/em> = .14; p<\/em> < .05). Els motius de pr\u00e0ctica de diversi\u00f3, compet\u00e8ncia<\/em> i fitnes<\/em> es correlacionaven amb for\u00e7a amb el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlacions entre la resist\u00e8ncia laboral, els motius de pr\u00e0ctica i l\u2019activitat f\u00edsica.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El model hipot\u00e8tic plantejat (Figura 1) indicava que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i els motius de pr\u00e0ctica tindrien la capacitat de predir valors m\u00e9s alts en alguna de les variables de resist\u00e8ncia laboral. El model es va posar a prova mitjan\u00e7ant un model d\u2019equacions estructurals, en el qual en un primer model es va observar que hi havia \u00edtems amb saturacions inferiors a .50 en els factors control<\/em> i desafiament<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, el model va estar compost per cinquanta-set variables: vint-i-quatre variables observades o indicadors i trenta-tres variables no observades. Cal assenyalar, a m\u00e9s, que vint-i-set variables eren end\u00f2genes i trenta ex\u00f2genes.<\/p>\n\n\n\n

Les dades d\u2019asimetria i curtosi del model indicaven que tres \u00edtems van mostrar valors superiors a |1.96| i que la curtosi multivariant era elevada (km<\/em> = 174.49; CR = 58.28) (Byrne, 2010<\/a>). Els \u00edndexs indiquen un ajustament adequat: X2<\/sup> = 524.37; DF = 267; X2<\/sup>\/DF = 1.96; GFI = .989; AGFI = .987; NFI = .986; RFI = .984; RMR = .050; SRMR = 0.10. Totes les saturacions dels indicadors latents obtingudes en el model se situen entre .52 i .93.    <\/p>\n\n\n\n

Els motius de pr\u00e0ctica f\u00edsica de diversi\u00f3<\/em> (\u00df = .25), compet\u00e8ncia<\/em> (\u00df = .25) i fitnes<\/em> (\u00df = .14) eren variables predictores de l\u2019activitat f\u00edsica realitzada, amb un coeficient de determinaci\u00f3 R2<\/sup> = .37.  <\/p>\n\n\n\n

Els resultats del coeficient de determinaci\u00f3 (R2<\/sup>), que explicava la vari\u00e0ncia del model, estaven per sobre del m\u00ednim (R2<\/sup>\u00a0>\u00a0.01). D\u2019altra banda, la capacitat predictiva dels motius de pr\u00e0ctica i l\u2019activitat f\u00edsica era del 15% per a la variable desafiament<\/em> (R\u00a0=\u00a0.15). Tanmateix, el model no predeia les variables comprom\u00eds<\/em> (R2<\/sup>\u00a0=\u00a0.06) i control <\/em>(R2<\/sup>\u00a0=\u00a0.04). L\u2019activitat f\u00edsica estava positivament relacionada amb les variables desafiament<\/em> (\u00df\u00a0=\u00a0.39), comprom\u00eds<\/em> (\u00df\u00a0=\u00a0.25) i control<\/em> (\u00df\u00a0=\u00a0.19) (Figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Model 1 d\u2019equacions estructurals.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

At\u00e8s que els coeficients de determinaci\u00f3 de les variables comprom\u00eds<\/em> i control<\/em> eren baixos, i no s\u2019havien pogut verificar les hip\u00f2tesis H1 i H2, es va decidir implementar un nou model per determinar la influ\u00e8ncia del desafiament<\/em> en aquestes dues variables. Els resultats del segon model indicaven que el desafiament<\/em> tenia una relaci\u00f3 positiva directa sobre el comprom\u00eds<\/em> (\u00df\u00a0=\u00a0.47) i el control<\/em> (\u00df\u00a0=\u00a0.48), i que l\u2019activitat f\u00edsica tenia una relaci\u00f3 directa amb la variable desafiament <\/em>(\u00df\u00a0=\u00a0.35), la qual cosa explicava un 12% de la vari\u00e0ncia (R2<\/sup>\u00a0=\u00a0.12) (Figura 3). \u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Model 2 d\u2019equacions estructurals.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

 Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball ha analitzat les relacions entre els motius de pr\u00e0ctica i el nivell de pr\u00e0ctica esportiva amb les variables que configuren una personalitat resistent: control, comprom\u00eds <\/em>i desafiament<\/em>. El plantejament d\u2019aquest estudi sorgeix en no trobar estudis que s\u2019hagin centrat en la influ\u00e8ncia de l\u2019activitat fisicoesportiva que fan els treballadors docents, en concret d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i infantil, respecte a la personalitat resistent en el lloc de treball. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les correlacions entre variables va indicar que el desafiament<\/em> \u00e9s l\u2019\u00fanica de les variables de la personalitat resistent que es relaciona positivament amb l\u2019activitat f\u00edsica realitzada pels mestres. <\/p>\n\n\n\n

En la literatura es van trobar estudis que arriben a la conclusi\u00f3, en el cas dels esportistes, que una personalitat m\u00e9s resistent es relaciona amb la pr\u00e0ctica de l\u2019esport, i que aix\u00f2 es deu al fet que aquests necessiten afrontar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia situacions d\u2019estr\u00e8s pr\u00f2pies de l\u2019activitat en qu\u00e8 s\u2019imposen assolir nous reptes (De la Vega et al., 2011<\/a>). En el cas dels docents, nom\u00e9s s\u2019ha trobat aquesta relaci\u00f3 amb la variable desafiament<\/em> de la personalitat resistent. Atenent l\u2019explicaci\u00f3 de Godoy-Izquierdo i Godoy (2002)<\/a>, es podria explicar des de la visi\u00f3 de desafiament<\/em> de la personalitat resistent que l\u2019activitat fisicoesportiva significaria una situaci\u00f3 de la vida que ofereix una oportunitat de millora.<\/p>\n\n\n\n

Aquests resultats tindrien la seva l\u00f2gica, ja que si atenem la import\u00e0ncia de l\u2019avaluaci\u00f3 cognitiva per aprofitar els moments de flow<\/em> en les situacions d\u2019estr\u00e8s que viuen els esportistes (Williams i Andersen, 1997<\/a>), el desafiament<\/em> tindria explicaci\u00f3, ja que es considera una caracter\u00edstica pr\u00f2pia de l\u2019acte esportiu (Jaenes et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va decidir estudiar la relaci\u00f3 entre les motivacions m\u00e9s autodeterminades i les variables de personalitat resistent. \u00c9s destacable que les correlacions m\u00e9s altes en la personalitat resistent s\u2019hagin donat al subconstructe desafiament<\/em> amb els motius de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica: compet\u00e8ncia, fitnes i diversi\u00f3<\/em>. Una possible explicaci\u00f3 seria que les persones amb motius per a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat fisicoesportiva basades en la compet\u00e8ncia<\/em>, el fitnes <\/em>i la diversi\u00f3 <\/em>podrienentendre aquests ingredients de l\u2019activitat f\u00edsica com els que la defineixen com una acci\u00f3 de vida amb oportunitat de millora (Godoy-Izquierdo i Godoy, 2002<\/a>), i se senten m\u00e9s capa\u00e7os d\u2019afrontar-ho com una manera de millorar les seves pr\u00f2pies compet\u00e8ncies (Moreno-Jim\u00e9nez et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Com a segon objectiu es va plantejar analitzar el conjunt de relacions entre els motius de diversi\u00f3, compet\u00e8ncia <\/em>i fitnes<\/em> per ser f\u00edsicament actiu i la seva relaci\u00f3 amb la variable del desafiament<\/em>. Per a aix\u00f2, es va elaborar un model global en el qual es va preveure una relaci\u00f3 positiva entre els motius de pr\u00e0ctica de diversi\u00f3, fitnes <\/em>i compet\u00e8ncia<\/em> amb l\u2019activitat f\u00edsica realitzada, i al seu torn existia una relaci\u00f3 positiva m\u00e9s forta entre l\u2019activitat f\u00edsica i el desafiament<\/em> en comparaci\u00f3 amb les altres variables que componien el constructe de personalitat resistent<\/em>. En el model es va poder comprovar que l\u2019activitat f\u00edsica nom\u00e9s t\u00e9 incid\u00e8ncia en la variable desafiament<\/em> i que la diversi\u00f3<\/em> i la compet\u00e8ncia<\/em>, menys la variable fitnes<\/em>, s\u00f3n les motivacions que m\u00e9s s\u2019esmentaven per fer m\u00e9s activitat f\u00edsica. El model verifica que les motivacions intr\u00ednseques, \u00e9s a dir les m\u00e9s autoderminades, afavoreixen la pr\u00e0ctica d\u2019activitat fisicoesportiva, en l\u00ednia amb Moreno-Murcia i Mart\u00ednez (2006)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts van estar en l\u00ednia amb un altre treball (Moreno et al., 2006<\/a>), en el qual es va trobar que el factor desafiament<\/em> \u00e9s el que actua modulant la relaci\u00f3 del burnout<\/em> i els estressors organitzacionals, \u00e9s a dir, en la percepci\u00f3 dels est\u00edmuls de l\u2019entorn. Per tant, no \u00e9s estrany que els docents que interpretessin l\u2019entorn com un repte o una oportunitat de creixement fossin els qui practiquessin l\u2019activitat f\u00edsica com una millora de les seves capacitats o diversi\u00f3. Alguns estudis han trobat alts nivells de personalitat resistent en esportistes (De la Vega et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Cal assenyalar que una de les caracter\u00edstiques que presentaven els esportistes \u00e9s la qualitat comprom\u00eds<\/em>, que els permetia minimitzar l\u2019amena\u00e7a percebuda per les metes a llarg termini (Jaenes et al., 2009<\/a>). Cal recordar que, si b\u00e9 l\u2019activitat f\u00edsica redu\u00efa la percepci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s (Garrosa i Carmona, 2011<\/a>), eren la variable comprom\u00eds<\/em> juntament amb l\u2019optimisme les que exercien un paper modulador del burnout<\/em> en mestres de prim\u00e0ria (Moreno et al., 2006<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En un segon model estudiat, es va poder comprovar que la variable desafiament<\/em> es relaciona positivament amb el comprom\u00eds<\/em> (\u00df = .66)i el control <\/em>(\u00df = .45),<\/em> encara que la personalitat resistent s\u2019ha d\u2019entendre de manera conjunta amb els tres factors per ser considerada resistent. Cal recordar, en aquest sentit, els resultats de Ganellen i Blaney (1984)<\/a>, que descobrien relacions entre els factors comprom\u00eds<\/em> i desafiament<\/em> amb el suport social per\u00f2 no amb la dimensi\u00f3 control<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest estudi fet amb mestres d\u2019Espanya, en el qual no s\u2019ha analitzat el tipus d\u2019activitat f\u00edsica ni la participaci\u00f3 en competicions, ja sigui amateur<\/em> o professional, les puntuacions m\u00e9s altes en relaci\u00f3 amb la personalitat resistent han estat per a la variable comprom\u00eds<\/em> seguida del desafiament<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El desafiament<\/em> va ser l\u2019\u00fanica de les variables de la personalitat resistent que es va relacionar positivament amb l\u2019activitat f\u00edsica realitzada pels mestres consultats.<\/p>\n\n\n\n

Els motius de pr\u00e0ctica de diversi\u00f3, compet\u00e8ncia i fitnes es van correlacionar amb for\u00e7a amb el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Aplicant els models d\u2019equacions estructurals, es va observar que els motius de pr\u00e0ctica f\u00edsica de diversi\u00f3, compet\u00e8ncia i fitnes podien ser variables predictores de l\u2019activitat f\u00edsica realitzada (model 1). I de la mateixa manera, el desafiament tenia una relaci\u00f3 positiva directa sobre el comprom\u00eds i el control i que l\u2019activitat f\u00edsica tenia relaci\u00f3 directa amb la variable desafiament<\/em>, la qual cosa explica un 13% de la vari\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

En el futur seria necessari indagar quines condicions de pr\u00e0ctica setmanal o el tipus d\u2019activitat f\u00edsica serien els m\u00e9s adequats per millorar la personalitat resistent, aix\u00ed com la inclusi\u00f3 d\u2019altres constructes com ara satisfacci\u00f3 amb la vida o suport social. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L’objectiu d’aquesta recerca ha estat analitzar les relacions entre els motius de pr\u00e0ctica d’activitat f\u00edsica, el nivell d’activitat f\u00edsica i les variables que afavoreixen la resist\u00e8ncia en el lloc de treball, aix\u00ed com la relaci\u00f3 dels motius de pr\u00e0ctica m\u00e9s autodeterminats i els components de la personalitat resistent en mestres espanyols d’infantil i prim\u00e0ria. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[10384,153,3938,10383],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["docent<\/a>","esport<\/a>","motivaci\u00f3<\/a>","psicologia de l'educaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["docent<\/span>","esport<\/span>","motivaci\u00f3<\/span>","psicologia de l'educaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2022","modified":"Updated on 7 octubre 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2022 17:00","modified":"Updated on 7 octubre 2022 06:42"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54319\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=54319"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54319\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":55893,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54319\/revisions\/55893\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=54319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=54319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=54319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}