{"id":54312,"date":"2022-06-30T16:55:52","date_gmt":"2022-06-30T16:55:52","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/efectos-de-un-entrenamiento-multicomponente-y-posterior-confinamiento-covid-19-en-personas-mayores\/"},"modified":"2022-09-30T10:15:36","modified_gmt":"2022-09-30T10:15:36","slug":"efectes-dun-entrenament-multicomponent-i-posterior-confinament-covid-19-en-persones-grans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efectes-dun-entrenament-multicomponent-i-posterior-confinament-covid-19-en-persones-grans\/","title":{"rendered":"Efectes d’un entrenament multicomponent i posterior confinament (COVID-19) en persones grans"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019entrenament multicomponent ha demostrat ser la millor estrat\u00e8gia no farmacol\u00f2gica per revertir o retardar els efectes associats a l\u2019envelliment i la fragilitat, que s\u2019han convertit en una emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar l\u2019impacte d\u2019un per\u00edode de confinament posterior a un programa d\u2019entrenament multicomponent sobre la capacitat funcional, la condici\u00f3 f\u00edsica i la qualitat de vida en persones grans. Un total de 54 participants de m\u00e9s de 65 anys van ser aleatoritzats en dos grups. El grup intervenci\u00f3 va fer 3 sessions setmanals d\u20191 hora d\u2019entrenament multicomponent, i el grup control, 1 hora setmanal d\u2019activitat aer\u00f2bica lleugera. Van ser avaluats mitjan\u00e7ant Short Physical Performance Battery (SPPB), Senior Fitness Test (SFT), Handgrip<\/em> i EUROQOL-5D: Escala Visual Anal\u00f2gica (EQ-5D: EVA). Finalitzat el confinament, els dos grups van empitjorar en SPPB, encara que en menor grau el grup intervenci\u00f3 (Control, -10.34%, p<\/em> = .015, ES = .758; Intervenci\u00f3, -6.48%, p<\/em> = .018, ES = .470). A m\u00e9s, aquest grup va millorar la for\u00e7a (Chair Stand<\/em>, +11.12%, pp<\/em> = .002, ES = .632), i la flexibilitat (Sit & Reach<\/em>, -48.88%, p<\/em> = .001, ES = 0.698) dels membres inferiors, aix\u00ed com l\u2019agilitat i l\u2019equilibri din\u00e0mic (Up & Go<\/em>, -10.68%, p<\/em> < .001, ES = .667), per possibles efectes residuals de l\u2019entrenament. Nom\u00e9s el grup control va reduir la seva for\u00e7a de prensi\u00f3 manual (-5.57%, p<\/em> = .033, ES = .665). Conclusi\u00f3: la realitzaci\u00f3 de 9 setmanes d\u2019entrenament multicomponent en persones grans va poder mitigar els efectes d\u2019un confinament domiciliari de 15 setmanes, per\u00f2 no \u00e9s possible saber-ho amb certesa a causa de la falta d\u2019un mesurament postentrenament, que no va es poder fer per la irrupci\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> exercici<\/span>, gent gran<\/span>, ondici\u00f3 f\u00edsica<\/span>, qualitat de vida<\/span>, rendiment f\u00edsic funcional<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides va afirmar que en els \u00faltims anys la poblaci\u00f3 mundial de persones m\u00e9s grans de 65 anys s\u2019ha triplicat i, entre 2025-2030, es preveu que augmenti 3.5 vegades m\u00e9s de pressa del que creix la poblaci\u00f3 total (Lutz et al., 1997<\/a>). Aquest envelliment progressiu de la poblaci\u00f3 mundial i els corresponents desafiaments que suposen la cura del creixent nombre de persones grans s\u2019han convertit en una emerg\u00e8ncia \u201csilenciosa\u201d per a tots els sistemes de salut (Casas-Herrero et al., 2019<\/a>). Tanmateix, l\u2019envelliment \u00e9s un proc\u00e9s fisiol\u00f2gic natural, que es veu influ\u00eft per factors de l\u2019estil de vida com ara la realitzaci\u00f3 freq\u00fcent d\u2019activitat f\u00edsica, que t\u00e9 nombrosos beneficis durant l\u2019envelliment: millor condici\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria, manteniment de la massa muscular, menys risc de patir diabetis tipus II, millor funci\u00f3 cognitiva, entre d\u2019altres (Harridge i Lazarus, 2017<\/a>). Per contra, un envelliment no saludable, caracteritzat fonamentalment per un estil de vida sedentari, pot comportar un deteriorament m\u00e9s gran dels sistemes fisiol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n

Alguns dels sistemes que m\u00e9s pateixen directament aquests canvis s\u00f3n el cardiorespiratori i el neuromuscular, que es veuen progressivament disminu\u00efts (Hurst et al., 2019<\/a>), la qual cosa provoca una reducci\u00f3 de la capacitat funcional i la condici\u00f3 f\u00edsica i contribueix a l\u2019aparici\u00f3 de la fragilitat. Aquesta s\u00edndrome cl\u00ednica associada a l\u2019edat es caracteritza per la disminuci\u00f3 de les reserves biol\u00f2giques, i es defineix per la vulnerabilitat i el risc m\u00e9s gran de desenvolupar esdeveniments negatius com la discapacitat, la depend\u00e8ncia o la mort (Rodr\u00edguez-Ma\u00f1as et al., 2013<\/a>). Per aix\u00f2, i per la seva elevada prevalen\u00e7a (7.0% -16.3%) en la poblaci\u00f3 gran, la prevenci\u00f3 i el tractament de la fragilitat suposen un important motiu de preocupaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la geriatria (Rodr\u00edguez-Ma\u00f1as i Fried, 2015<\/a>) i de la salut dels diferents pa\u00efsos. <\/p>\n\n\n\n

No hi ha dubte que aquest deteriorament progressiu de la condici\u00f3 f\u00edsica i la capacitat funcional, aix\u00ed com les seves conseq\u00fc\u00e8ncies esmentades anteriorment (fragilitat, discapacitat i depend\u00e8ncia), desemboquen en una inevitable p\u00e8rdua de qualitat de vida. Per tot aix\u00f2, \u00e9s urgent i important l\u2019estudi i la recerca de solucions per revertir, o almenys retardar, aquests esdeveniments negatius associats a l\u2019envelliment i la fragilitat. Una de les propostes m\u00e9s prometedores i eficaces dins de les ter\u00e0pies no farmacol\u00f2giques \u00e9s l\u2019exercici f\u00edsic adaptat de car\u00e0cter multicomponent (Casas-Herrero et al., 2019<\/a>). L\u2019entrenament multicomponent ha demostrat en els \u00faltims anys millores en la condici\u00f3 f\u00edsica (Viladrosa et al., 2017<\/a>), en el rendiment funcional i la qualitat de vida (Bouaziz et al., 2016<\/a>) de la gent gran.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, la pand\u00e8mia de la COVID-19 ha generat una situaci\u00f3 sense precedents en la qual la poblaci\u00f3, i m\u00e9s espec\u00edficament la poblaci\u00f3 gran, es va veure obligada a un confinament domiciliari, que va reduir dr\u00e0sticament els seus nivells d\u2019activitat f\u00edsica i va impossibilitar el seguiment de qualsevol programa d\u2019exercici f\u00edsic. Especialment en una poblaci\u00f3 molt vulnerable com s\u00f3n les persones grans, de les quals se sap que la inactivitat t\u00e9 greus efectes negatius sobre la seva salut (Harridge i Lazarus, 2017<\/a>). D\u2019altra banda, aquest context ha perm\u00e8s estudiar i avaluar el possible efecte protector d\u2019un programa d\u2019entrenament multicomponent en persones grans que van ser sotmeses a un confinament domiciliari posterior. <\/p>\n\n\n\n

Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar l\u2019efecte conjunt que van tenir 9 setmanes d\u2019entrenament multicomponent, i un per\u00edode de confinament posterior de 15 setmanes, sobre la capacitat funcional, la condici\u00f3 f\u00edsica i la qualitat de vida de la gent gran.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi forma part del projecte EXERNET-Elder 3.0, un estudi multic\u00e8ntric registrat en clinicaltrials.gov (NCT03831841), que es va desenvolupar a dues ciutats (Saragossa i Osca). L\u2019objectiu d\u2019aquest projecte va ser avaluar els efectes d\u2019un programa d\u2019entrenament multicomponent de 24 setmanes sobre la fragilitat, la condici\u00f3 f\u00edsica, la composici\u00f3 corporal i la qualitat de vida, a m\u00e9s d\u2019analitzar una possible interacci\u00f3 de la ingesta diet\u00e8tica, en m\u00e9s de 100 persones grans (Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al., 2020<\/a>). Tanmateix, la crisi sanit\u00e0ria ocasionada per la COVID-19 no va permetre realitzar l\u2019estudi tal com havia estat dissenyat inicialment.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants van ser persones grans no institucionalitzades de la ciutat d\u2019Osca, i van ser reclutades per personal sanitari a trav\u00e9s de centres de salut de la ciutat. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3, per tant, van ser: tenir una edat superior a 65 anys, no viure en una resid\u00e8ncia i no tenir contraindicacions m\u00e8diques per a la realitzaci\u00f3 d\u2019exercici f\u00edsic. <\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant el programari G*Power 3.1.9.6 es va calcular una mida de la mostra inicial de 28 participants per al grup intervenci\u00f3 i 14 per al grup control, considerant una difer\u00e8ncia entre grups de 2 punts en l\u2019escala SPPB (SD = 2.1), una significaci\u00f3 estad\u00edstica de p<\/em> \u2264 .05 i una pot\u00e8ncia estad\u00edstica del 80%. Tot aix\u00f2 basat en un estudi previ de Tarazona-Santabalbina et al. (2016)<\/a>, en el qual van trobar una difer\u00e8ncia postintervenci\u00f3 entre grups de 2.4 punts per a aquesta variable. Es va augmentar la mostra calculada inicialment de 42 participants en un 15% per possibles p\u00e8rdues del seguiment, i un altre 15% per mortalitat. La qual cosa va determinar una mostra inicial de l\u2019estudi de 54 participants, que es van repartir entre el grup intervenci\u00f3 (n<\/em> = 34) i el grup control (n<\/em> = 20). Per garantir que no hi hagu\u00e9s difer\u00e8ncies significatives entre grups en l\u2019inici de l\u2019estudi per a cap variable, es va fer una an\u00e0lisi de mostres independents en cada una d\u2019aquestes.<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El primer mesurament es va dur a terme el mes de desembre de 2019, abans de la intervenci\u00f3 amb exercici. El programa d\u2019entrenament va comen\u00e7ar el mes de gener de 2020 i el mes de mar\u00e7 es va interrompre pel confinament. El segon mesurament es va fer quan va ser possible, el mes de juny de 2020, en finalitzar el confinament. Aquest mesurament va comptar amb un protocol de seguretat contra la COVID-19, que va incloure mesures de distanciament personal, higiene de mans, \u00fas de mascareta i desinfecci\u00f3 de tots els materials utilitzats. Els participants van ser avaluats en grups de 3-4 persones.<\/p>\n\n\n\n

 Es va mesurar l\u2019al\u00e7ada amb un estadi\u00f2metre de precisi\u00f3 0.1 cm (SECA 225, SECA, Hamburg, Alemanya) i el pes, amb una b\u00e0scula electr\u00f2nica de precisi\u00f3 0.1 kg (SECA 861, SECA, Hamburg, Alemanya), sense cal\u00e7at i amb la m\u00ednima roba possible. <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es va realitzar la Short Physical Performance Battery (SPPB; Guralnik et al., 1994<\/a>), i el Senior Fitness Test (SFT; Rikli i Jones, 2001<\/a>). La realitzaci\u00f3 de la prova de 6-Minute Walk va resultar impossible, ja que, per la seva naturalesa, no es podien assegurar els protocols contra la COVID-19. A m\u00e9s, es va mesurar la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima de prensi\u00f3 manual a les dues extremitats amb un dinam\u00f2metre digital de m\u00e0 i precisi\u00f3 0.1 kgf<\/sub> (Takei TKK 5401, Takei Scientific Instruments, T\u00f2quio, Jap\u00f3). Per valorar la qualitat de vida dels participants, es va utilitzar l\u2019eina validada EUROQOL-5D \u2013 Escala Visual Anal\u00f2gica (EQ-5D: EVA; Devlin i Brooks, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El projecte es va dur a terme d\u2019acord amb els principis \u00e8tics de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki de 1961, revisada a Fortaleza (World Medical Association, 2013<\/a>), i va obtenir l\u2019avaluaci\u00f3 i l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerca Cl\u00ednica de l\u2019Hospital Universitari Fundaci\u00f3n Alcorc\u00f3n. Tots els participants que van formar part de la mostra inicial del treball van emplenar i van firmar un consentiment informat. Posteriorment, els participants van ser dividits de manera aleat\u00f2ria en dos grups: un d\u2019intervenci\u00f3, que va dur a terme un programa d\u2019entrenament multicomponent, i un altre de control, que va realitzar activitat aer\u00f2bica d\u2019intensitat lleugera.<\/p>\n\n\n\n

El protocol d\u2019entrenament complet i detallat ha estat descrit per Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al. (2020)<\/a>. En resum, el grup intervenci\u00f3 va realitzar 3 sessions setmanals d\u2019entrenament multicomponent, d\u2019una hora de durada. Totes les sessions van incloure:<\/p>\n\n\n\n

  1. 10 minuts d\u2019escalfament, en el qual es feien exercicis de mobilitat, i jocs d\u2019activaci\u00f3 cardiopulmonar, coordinaci\u00f3 i equilibri din\u00e0mic.<\/li>
  2. 40 minuts de part principal (2 tipus):
    a. Circuit d\u2019exercicis de for\u00e7a muscular, de membre inferior i superior amb c\u00e0rregues lleugeres-moderades, i exercicis d\u2019equilibri est\u00e0tic (2 sessions setmanals).
    b. Circuit d\u2019exercicis de resist\u00e8ncia aer\u00f2bica, a una intensitat lleugera-moderada, i exercicis d\u2019equilibri din\u00e0mic i coordinaci\u00f3 (1 sessi\u00f3 setmanal).<\/li>
  3. 10 minuts de tornada a la calma, que inclo\u00efen jocs d\u2019intensitat lleugera i estiraments est\u00e0tics de membres inferiors i superiors. <\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Durant les 9 setmanes d\u2019intervenci\u00f3 es van seguir els principis d\u2019individualitzaci\u00f3 i progressi\u00f3 de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament, per assegurar un est\u00edmul adequat en cada participant. D\u2019altra banda, el grup control va fer una sessi\u00f3 setmanal d\u2019una hora de passejos i tasques d\u2019intensitat lleugera. Totes les sessions van ser dissenyades i supervisades per un graduat en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport (CAFE).<\/p>\n\n\n\n

    Despr\u00e9s de 9 setmanes d\u2019intervenci\u00f3, el dia 11 de mar\u00e7 de 2020, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut va declarar la COVID-19 com a pand\u00e8mia. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el dia 14 de mar\u00e7 el Govern d\u2019Espanya va decretar un estat d\u2019alarma que es va prorrogar fins al 21 de juny de 2020 com a mesura per fer front a l\u2019expansi\u00f3 de la COVID-19. La intervenci\u00f3 es va veure irremeiablement interrompuda. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les 15 setmanes restants van correspondre a un per\u00edode de confinament domiciliari en el qual no es va subministrar cap pauta de realitzaci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica. Per tant, els resultats esperats en aquest estudi (Taula 2) es van veure afectats irremeiablement per aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Per a l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va utilitzar el programari SPSS en la versi\u00f3 23.0. Per a la seva an\u00e0lisi descriptiva les dades es presenten amb la mitjana, com a mesura de tend\u00e8ncia central, i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard, com a mesura de dispersi\u00f3. A m\u00e9s, es va determinar la distribuci\u00f3 normal de les variables, utilitzant la prova de Shapiro-Wilk.<\/p>\n\n\n\n

    Per a l\u2019an\u00e0lisi inferencial, a fi d\u2019establir si existien difer\u00e8ncies entre grups abans de la intervenci\u00f3, es va fer un test de mostres independents t<\/em> de Student, per a les variables descriptives, de car\u00e0cter num\u00e8ric i amb una distribuci\u00f3 normal, i una prova de khi-quadrat en el cas de la variable \u201cg\u00e8nere\u201d, en tractar-se d\u2019una variable nominal. <\/p>\n\n\n\n

    Quant a les variables d\u2019inter\u00e8s, es va utilitzar una prova per a mostres relacionades T de Student, en aquelles amb una distribuci\u00f3 normal. Tamb\u00e9 es va emprar la seva hom\u00f2loga no param\u00e8trica, la prova de rangs de signe Wilcoxon, en variables que no van presentar una distribuci\u00f3 normal. Les dues proves es van utilitzar per determinar si hi va haver difer\u00e8ncies abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, dins de cada grup. Tamb\u00e9 es va incloure una an\u00e0lisi de mostres independents, T de Student o U de Mann-Whitney, en funci\u00f3 de la normalitat de les variables, per determinar si hi va haver difer\u00e8ncies entre grups, abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. En totes les proves es va establir una significaci\u00f3 estad\u00edstica per a una p<\/em> < .05. <\/p>\n\n\n\n

    El c\u00e0lcul de les mides de l\u2019efecte es va fer amb el programari G*Power 3.1.9.6, considerant una mida de l\u2019efecte gran ES \u2265 .8, una de mitjana al voltant d\u2019ES \u2248 .5, i una de petita al voltant d\u2019ES \u2248 .2.<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Variables descriptives<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Un total de 30 participants del grup intervenci\u00f3 i 16 del grup control van ser avaluats despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> > .05) entre grups per a cap de les variables descriptives inicials (Taula 1), per la qual cosa ambd\u00f3s grups tenien caracter\u00edstiques similars al principi de la intervenci\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Variables descriptives i difer\u00e8ncies entre grups abans de la intervenci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Variables d\u2019inter\u00e8s <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La puntuaci\u00f3 total en l\u2019SPPB es va reduir de forma significativa entre avaluacions en els dos grups (Taula 2), encara que amb m\u00e9s percentatge de canvi i mida de l\u2019efecte en el grup control (-10.34%, p<\/em> = .015, ES = .758) que en el grup intervenci\u00f3 (-6.48%, p<\/em> = .018, ES = .470). <\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Canvis en la capacitat funcional, condici\u00f3 f\u00edsica i qualitat de vida despr\u00e9s de 9 setmanes d\u2019entrenament i 15 de confinament.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    D\u2019altra banda, a l\u2019SFT el grup control no va mostrar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives (p<\/em> > .05) per a cap de les proves que componen la bateria. S\u00ed que ho va fer, en canvi, el grup intervenci\u00f3 tal com es detalla a continuaci\u00f3. En primer lloc, aquest va millorar el seu rendiment a Chair Stand<\/em> (11.12%, p<\/em> = .002, ES = .632), va reduir la dist\u00e0ncia a Sit & Reach<\/em> (-48.88%, p<\/em> = .001, ES = .698), i va millorar el temps a Up & Go<\/em> (-10.68%, p<\/em> < .001, ES = .667). No es van trobar canvis significatius per a la prova d\u2019Arm Curl<\/em>. Pel que fa a la for\u00e7a isom\u00e8trica d\u2019agafada (Handgrip<\/em>), es van trobar reduccions significatives nom\u00e9s en el grup control (-5.57%, p<\/em> = .033, ES = .665) i no es van detectar canvis en el grup intervenci\u00f3. La qualitat de vida avaluada, amb EQ-5D: EVA (d\u20191 a 100), no va mostrar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> > .05) per a cap dels dos grups. Finalment, l\u2019an\u00e0lisi de mostres independents no va reportar difer\u00e8ncies entre grups pr\u00e8vies a la intervenci\u00f3, i nom\u00e9s va reportar difer\u00e8ncies despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 a la prova d\u2019Up & Go<\/em> (p<\/em> = .034) en favor del grup intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Despr\u00e9s de la irrupci\u00f3 de la COVID-19, el prop\u00f2sit d\u2019aquest treball va ser analitzar com s\u2019havia modificat la condici\u00f3 f\u00edsica, la capacitat funcional i la qualitat de vida de les persones de m\u00e9s de 65 anys, despr\u00e9s de 9 setmanes d\u2019entrenament multicomponent i 15 de confinament domiciliari. Els resultats d\u2019aquest treball han de ser discutits amb prud\u00e8ncia, durant la seva an\u00e0lisi, interpretaci\u00f3 i comparaci\u00f3 amb altres estudis, tenint en compte que no va poder disposar d\u2019un mesurament previ al confinament que hauria perm\u00e8s diferenciar els canvis deguts a l\u2019entrenament i al confinament. \u00c9s probable que aquest sigui un dels pocs treballs d\u2019aquesta naturalesa que s\u2019ha desenvolupat: temps d\u2019intervenci\u00f3 amb exercici interromput per un cessament total d\u2019activitat a causa d\u2019un confinament domiciliari. Les troballes d\u2019aquest treball apunten cap a una reducci\u00f3 significativa de la capacitat funcional en els dos grups, avaluada mitjan\u00e7ant l\u2019escala SPPB (Figura 1). Encara que amb prud\u00e8ncia, \u00e9s important emfatitzar que aquesta reducci\u00f3 es va produir en m\u00e9s percentatge de canvi i mida de l\u2019efecte en el grup control que en el grup intervenci\u00f3. Tanmateix, no hi va haver difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre grups. Aix\u00f2 podria suposar que, malgrat aquestes reduccions, la difer\u00e8ncia encara no va ser tan considerable des del punt de vista estad\u00edstic, per\u00f2 s\u00ed des del punt de vista funcional. Sense oblidar que el grup control t\u00e9 gaireb\u00e9 la meitat de participants que el grup intervenci\u00f3, cal destacar que la reducci\u00f3 d\u20191 punt en l\u2019escala SPPB del primer pot suposar una disminuci\u00f3 cl\u00ednicament significativa en la capacitat funcional de les persones grans (Montero-Odasso et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, aquests resultats avalen la necessitat d\u2019evitar confinaments domiciliaris i permetre la realitzaci\u00f3 activitat f\u00edsica, a fi de preservar la salut de les persones grans. L\u2019exercici \u00e9s fonamental per mantenir la salut i, de fet, aix\u00ed ho manifesten diversos estudis previs que van completar un programa d\u2019entrenament multicomponent i que van trobar millores de la capacitat funcional i\/o difer\u00e8ncies significatives entre grups favorables al grup intervenci\u00f3 (Arrieta et al., 2018<\/a>; Mart\u00ednez-Velilla et al., 2019<\/a>; Rezola-Pardo et al., 2019<\/a>; Tarazona-Santabalbina et al., 2016<\/a>). Encara que no \u00e9s possible saber-ho amb certesa a causa de la falta d\u2019un mesurament posterior a l\u2019entrenament, partint dels estudis esmentats que van fer intervencions similars (\u2265 9 setmanes entrenament multicomponent), el per\u00edode d\u2019entrenament previ al confinament va poder suposar un est\u00edmul i unes millores que exercissin de factor protector davant del cessament d\u2019activitat i les reduccions pr\u00f2pies degudes al confinament domiciliari. Probablement, si la intervenci\u00f3 s\u2019hagu\u00e9s desenvolupat de la manera prevista, s\u2019haurien trobat millores estad\u00edsticament significatives en l\u2019SPPB, en comptes de reduccions en el grup intervenci\u00f3, igual com en aquests estudis.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/
    Canvis i difer\u00e8ncies entre grups, en capacitat funcional i condici\u00f3 f\u00edsica, despr\u00e9s de 9 setmanes d\u2019entrenament multicomponent i 15 de confinament.<\/em>
    Nota. Canvis significatius entre mesuraments: *\u00a0p<\/em>\u00a0<\u00a0.05; **\u00a0p<\/em>\u00a0<\u00a0 .01; ***\u00a0p<\/em>\u00a0<\u00a0.001. Difer\u00e8ncies significatives entre grups: \u2020\u00a0p<\/em>\u00a0<\u00a0.05.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Aix\u00ed com la capacitat funcional general es va veure redu\u00efda en els dos grups, encara que aparentment m\u00e9s en el grup control, en determinades proves de condici\u00f3 f\u00edsica de l\u2019SFT es van observar millores significatives en el grup intervenci\u00f3. En primer lloc, aquest grup va millorar la seva for\u00e7a en les extremitats inferiors, mesurada mitjan\u00e7ant la prova Chair Stand<\/em> (Figura 1), mentre que no hi va haver canvis significatius en el grup control. Diverses intervencions d\u2019entrenament multicomponent han demostrat millores significatives en aquesta prova per al grup intervenci\u00f3 (Cadore et al., 2014<\/a>; Carvalho et al., 2009<\/a>; Rubenstein et al., 2000<\/a>; Toraman i \u015eahin, 2004<\/a>), a m\u00e9s de difer\u00e8ncies significatives entre grups a favor d\u2019aquest  (Arrieta et al., 2018<\/a>; Rezola-Pardo et al., 2019<\/a>; Toraman, et al., 2004<\/a>). Algunes d\u2019aquestes intervencions van tenir caracter\u00edstiques i per\u00edodes d\u2019entrenament molt similars al finalment realitzat en aquest estudi, encara que no van comptar amb un per\u00edode de desentrenament com en aquest estudi. Alguns que s\u00ed que van avaluar per\u00edodes de cessament de l\u2019entrenament (Carvalho et al., 2009<\/a>; Mart\u00ednez-Aldao et al., 2020<\/a>; Toraman, 2005<\/a>; Toraman i Ayceman, 2005<\/a>) van trobar reduccions significatives en el rendiment d\u2019aquesta prova respecte a un mesurament postentrenament, despr\u00e9s de per\u00edodes de 6, 12, 20 i fins a 52 setmanes. Es pot destacar que Carvalho et al. (2009)<\/a> van reportar reduccions significatives respecte als valors preentrenament nom\u00e9s en el grup control del seu estudi, que no va realitzar cap entrenament durant 12 setmanes. El per\u00edode de confinament domiciliari d\u2019aquest treball va ser de 15 setmanes, per la qual cosa es podria esperar que hi hagi hagut una reducci\u00f3 en la for\u00e7a d\u2019extremitats inferiors en el grup intervenci\u00f3 respecte al postentrenament (que no es va poder avaluar) i que els resultats positius obtinguts despr\u00e9s d\u2019aquest per\u00edode hagin estat efectes residuals de les 9 setmanes d\u2019entrenament. <\/p>\n\n\n\n

    Per contra, la for\u00e7a d\u2019extremitats superiors, avaluada amb la prova Arm Curl<\/em>, va mostrar reduccions en els dos grups, encara que no estad\u00edsticament significatives (Figura 1). Altres intervencions sense un per\u00edode de confinament han trobat millores significatives en la for\u00e7a del membre superior del grup intervenci\u00f3, i\/o difer\u00e8ncies entre grups, mitjan\u00e7ant aquesta prova (Arrieta et al., 2018<\/a>; Carvalho et al., 2009<\/a>; Rezola-Pardo et al., 2019<\/a>; Toraman i \u015eahin, 2004<\/a>; Toraman et al., 2004<\/a>). Despr\u00e9s de per\u00edodes de desentrenament de 6, 12, 20 i 52 setmanes, s\u2019han observat reduccions significatives respecte a un mesurament postentrenament (Carvalho et al., 2009<\/a>; Mart\u00ednez-Aldao et al., 2020<\/a>; Toraman, 2005<\/a>; Toraman i Ayceman, 2005<\/a>). A m\u00e9s, despr\u00e9s de 12 setmanes de cessament de l\u2019entrenament, Carvalho et al. (2009)<\/a> van observar com els participants que van dur a terme un entrenament multicomponent van reduir els seus nivells de for\u00e7a d\u2019extremitats superiors i van arribar a nivells inferiors als basals (preentrenament), cosa que no va succeir en la for\u00e7a d\u2019extremitats inferiors, la reducci\u00f3 de les quals no va ser tan pronunciada. A m\u00e9s, Toraman (2005)<\/a>, despr\u00e9s d\u2019un llarg per\u00edode de desentrenament (52 setmanes), va reportar reduccions significatives respecte a valors preentrenament, en un grup de 74-86 anys, que tampoc no es van donar en la for\u00e7a d\u2019extremitats inferiors. Aix\u00f2 convida a pensar que potser la for\u00e7a dels membres superiors es perd m\u00e9s r\u00e0pidament que la dels inferiors. Aix\u00f2 podria explicar per qu\u00e8 en aquest estudi s\u2019han vist millores en la for\u00e7a del membre inferior i reduccions (encara que no significatives) en la for\u00e7a del membre superior. <\/p>\n\n\n\n

    Quant a la flexibilitat de les extremitats inferiors, concretament de la musculatura isquiosural, el test Sit & Reach<\/em> va obtenir millores (reducci\u00f3 de dist\u00e0ncies) en el grup intervenci\u00f3, mentre que en el grup control no hi va haver canvis significatius (Figura 1). Atesa la magnitud del percentatge de canvi, mida de l\u2019efecte i significaci\u00f3 estad\u00edstica, les millores en el grup intervenci\u00f3 van poder ser fruit d\u2019una millora en la mobilitat i contractilitat de la musculatura isquiosural. D\u2019altra banda, la flexibilitat de les extremitats superiors, avaluada amb el test Back Scratch, no va mostrar canvis significatius per a cap dels grups. Alguns estudis que van avaluar la flexibilitat a trav\u00e9s de les dues proves no van trobar resultats significatius despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019entrenament multicomponent (Arrieta et al., 2018<\/a>; Toraman et al., 2004<\/a>), mentre que d\u2019altres s\u00ed que van observar resultats positius per a la prova Sit & Reach<\/em> (Taguchi, et al., 2010<\/a>; Toraman i \u015eahin, 2004<\/a>) i Back Scratch (Toraman i \u015eahin, 2004<\/a>). S\u2019han reportat, a m\u00e9s, reduccions significatives en les dues proves despr\u00e9s de 6, 12 i 52 setmanes de desentrenament (Carvalho et al., 2009<\/a>; Toraman, 2005<\/a>; Toraman i Ayceman, 2005<\/a>) respecte al postentrenament. No obstant aix\u00f2, Mart\u00ednez-Aldao et al. (2020)<\/a> despr\u00e9s de 20 setmanes nom\u00e9s van observar reduccions en el membre superior. De nou, \u00e9s possible que les millores trobades en aquest treball per a la prova de Sit & Reach<\/em> hagin estat els efectes residuals de les 9 setmanes d\u2019entrenament, i que existeixi un ritme de desadaptaci\u00f3 diferent entre la flexibilitat d\u2019extremitats inferiors i superiors que explicaria la difer\u00e8ncia de resultats en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

    Com a \u00faltim par\u00e0metre de l\u2019SFT, l\u2019agilitat i l\u2019equilibri din\u00e0mic avaluats mitjan\u00e7ant el test Up & Go<\/em> van mostrar una millora del temps d\u2019execuci\u00f3 en el grup intervenci\u00f3, mentre que no va obtenir canvis significatius per al grup control (Figura 1). Tanmateix, les millores del grup intervenci\u00f3 no van assolir la significaci\u00f3 cl\u00ednica establerta en 2 segons per Montero-Odasso et al. (2019)<\/a>. Cal destacar, a m\u00e9s, que aquesta prova va ser l\u2019\u00fanica que va reportar difer\u00e8ncies significatives entre grups postconfinament a favor del grup intervenci\u00f3. No \u00e9s possible saber si aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s deguda a la intervenci\u00f3 o a l\u2019aprenentatge en l\u2019execuci\u00f3 de la prova. Encara que cal assenyalar que els participants dels dos grups van fer la prova el mateix nombre de vegades. Per la qual cosa, si realment es va produir un efecte aprenentatge d\u2019aquesta prova, no va afavorir m\u00e9s un grup que l\u2019altre. Diversos estudis han reportat millores entre avaluacions i\/o difer\u00e8ncies significatives entre grups a favor del grup intervenci\u00f3 per a aquest par\u00e0metre (Cadore et al., 2014<\/a>; Carvalho et al., 2009<\/a>; Freiberger et al., 2012<\/a>; Toraman et al., 2004<\/a>; Toraman i \u015eahin, 2004<\/a>). Quant a per\u00edodes de desentrenament, s\u2019han reportat augments significatius en el temps d\u2019execuci\u00f3 d\u2019aquesta prova despr\u00e9s de 6, 20 i 52 setmanes (Mart\u00ednez-Aldao et al., 2020<\/a>; Toraman, 2005<\/a>; Toraman i Ayceman, 2005<\/a>), que indicarien una reducci\u00f3 en l\u2019agilitat i l\u2019equilibri din\u00e0mic de les seves mostres respectives. Tanmateix, Carvalho et al. (2009)<\/a> no van reportar canvis significatius en aquesta prova despr\u00e9s de 12 setmanes de desentrenament del grup intervenci\u00f3, respecte a un mesurament postentrenament. A m\u00e9s, Freiberger et al. (2012)<\/a> van continuar trobant difer\u00e8ncies entre grups a favor del grup que va combinar entrenament aer\u00f2bic, de for\u00e7a i equilibri (multicomponent), fins i tot despr\u00e9s de 12 mesos de desentrenament. No va ser fins als 24 mesos que aquestes difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives es van perdre. Les troballes d\u2019aquests dos \u00faltims treballs, juntament amb els d\u2019aquest estudi, podrien assenyalar que l\u2019entrenament multicomponent proporcionaria una perdurabilitat m\u00e9s gran d\u2019efectes en agilitat i equilibri din\u00e0mic, avaluats a trav\u00e9s del test Up & Go<\/em>, respecte a altres proves i components de la condici\u00f3 f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

    La for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima de prensi\u00f3 manual (Handgrip<\/em>), com a predictor de mortalitat i biomarcador d\u2019envelliment, es va reduir de forma significativa nom\u00e9s en el grup control (Figura 1). Taguchi et al. (2010)<\/a> no van trobar millores significatives del seu grup intervenci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed reduccions del seu grup control per a aquest par\u00e0metre. De nou, es podria suggerir l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un cert efecte protector de l\u2019entrenament multicomponent previ sobre la for\u00e7a d\u2019agafada, encara que no sigui possible establir amb certesa si va ser el cas d\u2019aquest estudi. Altres estudis s\u00ed que van observar millores en el Handgrip<\/em> del grup intervenci\u00f3, a m\u00e9s de reduccions en el grup control (Cadore et al., 2014<\/a>; Mart\u00ednez-Velilla et al., 2019<\/a>). \u00c9s possible que, si s\u2019haguessin completat les 24 setmanes d\u2019entrenament o s\u2019hagu\u00e9s pogut fer mesuraments despr\u00e9s de les 9 setmanes, s\u2019haurien trobat millores per al grup intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

    Quant a la qualitat de vida, avaluada mitjan\u00e7ant EQ-5D: EVA, no es va veure modificada despr\u00e9s de 9 setmanes d\u2019entrenament i 15 de confinament, en cap grup. Altres estudis s\u00ed que han reportat resultats positius en l\u2019EQ-5D: EVA, a favor del grup intervenci\u00f3 (Mart\u00ednez-Velilla et al., 2019<\/a>; Tarazona-Santabalbina et al., 2016<\/a>). \u00c9s possible que, despr\u00e9s de les 9 setmanes d\u2019entrenament, s\u2019haguessin produ\u00eft millores en la qualitat de vida dels participants, per\u00f2 que despr\u00e9s de 15 de confinament es perdessin. Es pot destacar, a m\u00e9s, que la mateixa situaci\u00f3 postconfinament, i la irrupci\u00f3 d\u2019una nova realitat en pand\u00e8mia, afectessin negativament la percepci\u00f3 subjectiva de qualitat de vida, a causa de l\u2019estat an\u00edmic dels participants com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta nova situaci\u00f3. Tampoc no s\u2019han trobat estudis que hagin observat reduccions en la qualitat de vida, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de desentrenament, avaluada a trav\u00e9s d\u2019aquesta escala. \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s necessari realitzar futurs estudis sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Finalment, la principal limitaci\u00f3 d\u2019aquest treball ha estat la interrupci\u00f3 del programa d\u2019entrenament, sense possibilitat de fer uns mesuraments abans del confinament, la qual cosa hauria perm\u00e8s diferenciar clarament entre efectes d\u2019entrenament i desentrenament. El temps transcorregut entre els dos mesuraments i el per\u00edode d\u2019inactivitat f\u00edsica farien necess\u00e0ria una altra fase de treball continuat, amb la qual lamentablement no s\u2019ha pogut comptar. Quant a les fortaleses, cal destacar un disseny d\u2019estudi i protocol d\u2019entrenament ben definit i fonamentat, amb planificaci\u00f3 i supervisi\u00f3 directa per un graduat en CAFE. Futures recerques haurien de resoldre la principal limitaci\u00f3 d\u2019aquest treball i, davant d\u2019una nova pand\u00e8mia, tenir un protocol d\u2019actuaci\u00f3 que permeti continuar la intervenci\u00f3 en un grup de poblaci\u00f3 en el qual l\u2019\u00fas de les tecnologies no resulta senzill. Tot i aix\u00ed, sembla que l\u2019evid\u00e8ncia existent posiciona l\u2019entrenament multicomponent com una de les millors estrat\u00e8gies per millorar la capacitat funcional, la condici\u00f3 f\u00edsica i la qualitat de vida en gent gran.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    La intervenci\u00f3 de 24 setmanes d\u2019entrenament multicomponent no es va poder completar. I, per comptes d\u2019aquesta, es van fer 9 setmanes d\u2019entrenament multicomponent i 15 de confinament, sense possibilitat d\u2019efectuar un mesurament previ a aquest \u00faltim. No obstant aix\u00f2, els participants de m\u00e9s de 65 anys que van fer 9 setmanes d\u2019intervenci\u00f3 van reduir en menor mesura la seva capacitat funcional i la seva for\u00e7a d\u2019agafada despr\u00e9s del confinament. A m\u00e9s, en aquest grup, fins i tot despr\u00e9s de 15 setmanes de desentrenament, es van observar millores en la for\u00e7a i flexibilitat de les extremitats inferiors, aix\u00ed com en l\u2019agilitat i l\u2019equilibri din\u00e0mic respecte a valors preentrenament. Tanmateix, la qualitat de vida percebuda no va mostrar canvis significatius en cap dels dos grups. Futurs estudis haurien de fer el possible per incloure un mesurament previ al per\u00edode de desentrenament, com s\u00ed que han incl\u00f2s altres estudis, que no es va poder incloure en aquest a causa del confinament per la pand\u00e8mia. Altres vies que es podrien obrir a partir d\u2019aquest estudi seria comparar un confinament en el qual s\u2019han mantingut certs nivells d\u2019entrenament a casa davant d\u2019un confinament m\u00e9s sedentari. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 es podria investigar el temps necessari per revertir els efectes negatius del confinament. Tot i aix\u00ed, els resultats d\u2019aquest estudi manifesten la necessitat de fomentar l\u2019exercici f\u00edsic en la tercera edat i evitar els confinaments domiciliaris, a fi de preservar la salut de les persones grans i prevenir\/tractar la fragilitat, la discapacitat o la depend\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

    Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Volem agrair al personal sanitari dels centres de salut de la ciutat d\u2019Osca la seva col\u00b7laboraci\u00f3; als participants, la seva cooperaci\u00f3 i participaci\u00f3, que van fer possible aquest estudi; i finalment, tant al professor \u00c1ngel Matute-Llorente com a l\u2019investigador principal d\u2019aquest projecte, el professor Jos\u00e9 Antonio Casaj\u00fas Mall\u00e9n, que van supervisar el desenvolupament i l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquest treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum L\u2019entrenament multicomponent ha demostrat ser la millor estrat\u00e8gia no farmacol\u00f2gica per revertir o retardar els efectes associats a l\u2019envelliment i la fragilitat, que s\u2019han convertit en una emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar l\u2019impacte d\u2019un per\u00edode de confinament posterior a un programa d\u2019entrenament multicomponent sobre la capacitat funcional, la condici\u00f3 f\u00edsica i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[262,4453,10388,5216,9727],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["exercici<\/a>","gent gran<\/a>","ondici\u00f3 f\u00edsica<\/a>","qualitat de vida<\/a>","rendiment f\u00edsic funcional<\/a>"],"unlinked":["exercici<\/span>","gent gran<\/span>","ondici\u00f3 f\u00edsica<\/span>","qualitat de vida<\/span>","rendiment f\u00edsic funcional<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2022","modified":"Updated on 30 setembre 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2022 16:55","modified":"Updated on 30 setembre 2022 10:15"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54312\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=54312"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54312\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":55800,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54312\/revisions\/55800\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=54312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=54312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=54312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}