{"id":54306,"date":"2022-06-30T16:51:42","date_gmt":"2022-06-30T16:51:42","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/capacidad-atencional-estado-de-peso-y-calidad-de-la-dieta-en-escolares\/"},"modified":"2022-09-30T09:54:39","modified_gmt":"2022-09-30T09:54:39","slug":"capacitat-atencional-estat-de-pes-i-qualitat-de-la-dieta-en-escolars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/capacitat-atencional-estat-de-pes-i-qualitat-de-la-dieta-en-escolars\/","title":{"rendered":"Capacitat atencional, estat de pes i qualitat de la dieta en escolars"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La literatura cient\u00edfica suggereix que seguir una dieta saludable i mantenir un estat de pes \u00f2ptim es relaciona amb m\u00faltiples beneficis per a les dimensions de la salut. En aquest estudi s\u2019analitza la relaci\u00f3 entre l\u2019estat de pes i la qualitat de la dieta amb la capacitat atencional en escolars de prim\u00e0ria. Per a aix\u00f2, es va dur a terme un estudi emp\u00edric, quantitatiu i transversal sobre una mostra de 209 escolars espanyols amb una mitjana d\u2019edat de 10.79 anys (DE = 1.18). Es van utilitzar dos q\u00fcestionaris: Test de Percepci\u00f3 de Semblances i Difer\u00e8ncies per a la capacitat atencional i el q\u00fcestionari KIDMED per avaluar la qualitat de la dieta. Per la seva part, l\u2019estat de pes es va valorar mitjan\u00e7ant l\u2019\u00edndex de massa corporal (kg\/m2<\/sup>) ajustat per sexe i edat. L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica efectuada no va mostrar difer\u00e8ncies significatives segons el sexe, la qualitat de la dieta ni l\u2019estat de pes (p<\/em> > .05, per a totes), a excepci\u00f3 del nombre d\u2019errors (p<\/em> < .05) i el control inhibitori (p<\/em> < .05), a favor dels escolars en normop\u00e8s. En conclusi\u00f3, tenir un estat de pes \u00f2ptim pot estar relacionat amb un millor control inhibitori i menys quantitat d\u2019errors d\u2019atenci\u00f3 que els seus parells en sobrec\u00e0rrega ponderal. Per tant, els professionals de la promoci\u00f3 de la salut en l\u2019entorn escolar hem de considerar el paper positiu que un estat de pes \u00f2ptim pot exercir en l\u2019atenci\u00f3 i iniciar-nos en programes per promoure una alimentaci\u00f3 saludable entre els escolars. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> cognici\u00f3<\/span>, infantesa<\/span>, nutrici\u00f3<\/span>, nutrici\u00f3n<\/span>, salut<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’educaci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s un c\u00famul d’etapes (infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria) cr\u00edtiques per al desenvolupament cognitiu, ja que a aquestes edats la neuroplasticitat del cervell \u00e9s m\u00e9s gran (Rueda et al., 2015<\/a>). El cervell \u00e9s l’\u00f2rgan del pensament, que es defineix com la facultat de concebre, jutjar o inferir, o considerar alguna cosa, una opini\u00f3 o un conjunt d’idees sobre un tema determinat, i inclou els processos d’aprenentatge (Bueno-Torrens, 2020<\/a>). La import\u00e0ncia de la funci\u00f3 cognitiva \u00e9s deguda al fet que aquest proc\u00e9s metacognitiu \u00e9s necessari per realitzar operacions complexes i orientades a la consecuci\u00f3 d’objectius d’aprenentatge dels escolars (Akubuilo et al., 2020<\/a>). Les capacitats cognitives s\u00f3n aquelles que tenen a veure amb el processament de la informaci\u00f3 i amb la facultat de fer-les servir posteriorment (Caama\u00f1o-Navarrete et al., 2021<\/a>). Segons aquest estudi, aquestes inclouen diverses capacitats com la percepci\u00f3, la comprensi\u00f3, la mem\u00f2ria, el llenguatge o l’atenci\u00f3, entre d’altres. <\/p>\n\n\n\n

Tant la formaci\u00f3 i el funcionament del cervell com la plasticitat neuronal estan influ\u00efts per l’activitat d’un conjunt de gens i tamb\u00e9 per modificacions epigen\u00e8tiques, que contribueixen a la regulaci\u00f3 de l’expressi\u00f3 g\u00e8nica adaptant-la a les condicions ambientals (Bueno-Torrens i For\u00e9s-Miravalles, 2018<\/a>), les quals poden produir, al seu torn, canvis cerebrals estructurals i funcionals en una etapa primerenca de la vida (Polverino et al., 2021<\/a>). Per tant, comprendre el pes dels factors ambientals en la modulaci\u00f3 del funcionament cognitiu \u00e9s rellevant per a possibles intervencions des del context educatiu.<\/p>\n\n\n\n

Sobre aix\u00f2, l’estil de vida pot estar associat a les funcions cognitives (Gonz\u00e1lez-Calvo et al., 2022<\/a>; Tapia-Serrano et al., 2021<\/a>). Per exemple, les altes taxes d’obesitat indiquen que la ingesta d’aliments no es limita a menjar en resposta a la necessitat biol\u00f2gica d’energia, sin\u00f3 que t\u00e9 desencadenants cognitius i socioemocionals, com menjar a causa de l’ansietat, l’avorriment o altres emocions (Carrillo-L\u00f3pez i Garc\u00eda, 2020<\/a>). Aix\u00ed mateix, la dieta ha estat identificada com un dels principals factors nutricionals que contribueixen a la prevalen\u00e7a de malalties no transmissibles, inclosos els trastorns neurodegeneratius (Godos et al., 2020<\/a>). S’ha reflectit que els polifenols de la dieta, els components antioxidants i els agents antiinflamatoris de les dietes riques en aliments d’origen vegetal modulen la neuroinflamaci\u00f3, la neurog\u00e8nesi adulta i la senyalitzaci\u00f3 cerebral, els quals estan relacionats amb la funci\u00f3 cognitiva (Nyaradi et al., 2013<\/a>). La dieta reconeguda internacionalment com a saludable \u00e9s la dieta mediterr\u00e0nia, caracteritzada per una ingesta d’una gran quantitat de verdures, fruites, pa o altres formes de cereals, arr\u00f2s, i incloure oli d’oliva verge com la principal font de greix, quantitats moderades de productes lactis (b\u00e0sicament formatge i iogurt), aix\u00ed com quantitats moderades de peix i carns vermelles (Garc\u00eda-Cant\u00f3 et al., 2019<\/a>). Aquest patr\u00f3 diet\u00e8tic mediterrani es presenta no nom\u00e9s com un model cultural sin\u00f3 tamb\u00e9 com un model saludable i respectu\u00f3s amb el medi ambient (Serra-Majem i Ortiz-Andrellucchi, 2018<\/a>). En aquest estudi, es posa de manifest que el reconeixement per part de la UNESCO, amb el conseq\u00fcent augment de la visibilitat i l\u2019acceptaci\u00f3 de la dieta mediterr\u00e0nia a tot el m\u00f3n, juntament amb una evid\u00e8ncia cient\u00edfica millor i m\u00e9s gran sobre els seus beneficis i l\u2019efectivitat en la longevitat, la qualitat de vida i la prevenci\u00f3 de malalties, han portat aquest patr\u00f3 diet\u00e8tic a ser totalment recomanat en totes les etapes de la vida. <\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 hi ha una \u00e0mplia recerca en animals per descriure la relaci\u00f3 entre els nutrients individuals i el desenvolupament i la funci\u00f3 del cervell, hi ha una evid\u00e8ncia limitada sobre l’efecte de la dieta en la funci\u00f3 cognitiva en els \u00e9ssers humans (Jirout et al., 2019<\/a>). En aquest estudi es reflecteix que els patrons d’ingesta total de la qualitat de la dieta poden ser desfavorables per a la funci\u00f3 cognitiva en l’envelliment (p. ex. la dieta occidental s’ha relacionat amb l’acceleraci\u00f3 del proc\u00e9s d’envelliment del cervell). Per la seva part, Caama\u00f1o-Navarrete et al. (2021)<\/a> han destacat que hi ha associacions moderades per a la ingesta diet\u00e8tica caracteritzada pel consum regular d’esmorzar, una ingesta m\u00e9s baixa d’aliments rics en energia i pobres en nutrients i la qualitat general de la dieta respecte a la capacitat cognitiva. Aix\u00ed mateix, un estudi on es va dur a terme una an\u00e0lisi per conglomerat va posar de manifest que els escolars amb un millor estil de vida presenten una millor capacitat cognitiva (Dumuid et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Dins de l’\u00e0mbit educatiu, s’ha identificat la capacitat atencional com una de les variables superiors principals amb m\u00e9s taxa d’alteraci\u00f3 (entorn d’un 15 %) (Llanos-Lizcano et al., 2019<\/a>). L’atenci\u00f3 serveix per captar la informaci\u00f3 i ha estat definida com un mecanisme cognitiu b\u00e0sic encarregat de seleccionar, processar i prioritzar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per executar qualsevol tasca, aix\u00ed com enfocar els processos mentals cap a qualsevol est\u00edmul que ocorri en l’entorn, a m\u00e9s d’excloure la informaci\u00f3 irrellevant per al desenvolupament d\u2019aquesta (Rueda et al., 2015<\/a>). Per tant, segons aquest estudi, l’atenci\u00f3 \u00e9s la capacitat de generar, dirigir i mantenir un estat d’activaci\u00f3 adequat per al processament correcte de la informaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Jirout et al. (2019)<\/a> indiquen que el coneixement actual sobre els indicadors de la cognici\u00f3 i l’atenci\u00f3 \u00f2ptima \u00e9s incomplet i probablement falta comprendre molts fets i relacions cr\u00edtics, les seves interaccions i la naturalesa de les seves relacions, com ara l’exist\u00e8ncia de factors diferenciadors que podrien proporcionar un coneixement m\u00e9s ampli per augmentar l’efic\u00e0cia de les intervencions educatives centrades en la millora de l’atenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Sobre la base d’aquests precedents, \u00e9s important analitzar l’associaci\u00f3 entre indicadors d’un estil de vida saludable com ara la qualitat de la dieta i l’estat de pes amb la capacitat atencional. Aix\u00ed mateix, segons la literatura cient\u00edfica consultada, cap altra recerca no ha analitzat l’associaci\u00f3 de la capacitat atencional amb aquests indicadors en escolars espanyols pertanyents a les primeres fases et\u00e0ries. Per aix\u00f2, l’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar la relaci\u00f3 existent entre l’estat de pes i la qualitat de la dieta amb la capacitat atencional en escolars d’educaci\u00f3 prim\u00e0ria.    <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny i participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un total de 209 escolars (125 homes i 84 dones) pertanyents a la Comunitat Aut\u00f2noma de Can\u00e0ries (sud de Tenerife), d\u2019edats compreses entre els 10 i els 12 anys (DE = 1.18) van participar en aquest estudi emp\u00edric descriptiu i transversal ex postfacto <\/em>(vegeu Taula 1). El mostreig va ser de tipus no probabil\u00edstic, elegits de manera no aleat\u00f2ria i per conveni\u00e8ncia (acc\u00e9s a la mostra). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Distribuci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncies (i percentatges) considerant el sexe i el curs acad\u00e8mic.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es van seleccionar dos centres p\u00fablics de la comarca d\u2019Adeje i Arona. Aquests centres educatius compten amb un nivell socioecon\u00f2mic mitj\u00e0-alt. En reunions pr\u00e8vies fetes amb les directores dels centres educatius i els tutors legals dels escolars, se\u2019ls va informar del protocol de l\u2019estudi i es va sol\u00b7licitar el consentiment informat perqu\u00e8 els escolars hi poguessin participar. Es van considerar criteris d\u2019inclusi\u00f3 tenir una edat compresa entre 10-12 anys i assistir amb regularitat a l\u2019escola (90 % de les classes durant els mesos del curs acad\u00e8mic en vigor). Aix\u00ed mateix, es va plantejar el seg\u00fcent criteri d\u2019exclusi\u00f3: I) No presentar el consentiment informat per participar en la recerca. Es pot destacar que, despr\u00e9s de l\u2019estimaci\u00f3 conjunta dels estad\u00edstics pertinents (unitats de variables i mida de l\u2019efecte) per calcular la mida mostral (poblaci\u00f3 = 921), es va obtenir que la mostra m\u00ednima havia de ser d\u2019un total de 198 subjectes per garantir que els resultats de l\u2019estudi fossin robustos (Quispe et al., 2020<\/a>), cosa que es compleix, ja que es compta amb una mostra total de 209 estudiants.   <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El treball es va fer durant el mes de maig i juny del curs acad\u00e8mic 2020\/2021. L\u2019equip de treball va estar format per un investigador principal i dos doctors col\u00b7laboradors (mestres especialistes en educaci\u00f3 prim\u00e0ria i Educaci\u00f3 F\u00edsica). Es va fer una sessi\u00f3 te\u00f2rica pr\u00e8via a l\u2019emplenament dels q\u00fcestionaris amb cada grup d\u2019estudi a fi que tots els participants comprenguessin els q\u00fcestionaris. L\u2019equip d\u2019investigadors va administrar les proves en els grups naturals de classe. Els q\u00fcestionaris van ser administrats durant la primera sessi\u00f3 lectiva per evitar el possible cansament de la jornada escolar i interrompre el m\u00ednim possible la din\u00e0mica de l\u2019escola. <\/p>\n\n\n\n

La recerca es va desenvolupar seguint les normes deontol\u00f2giques reconegudes per la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (revisi\u00f3 de 2013). Aquest treball ha estat sotm\u00e8s a valoraci\u00f3 i ha estat aprovat pel Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de la Universitat de M\u00farcia (M\u00farcia, Espanya) des del punt de vista \u00e8tic de la recerca (Codi: RUxFMqw2-WMQUy9wq-vYPTQUIM-xg\/kY4cF).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Variable causal o independent<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La qualitat de la dieta mediterr\u00e0nia es va mesurar mitjan\u00e7ant el q\u00fcestionari KIDMED(Serra-Majem et al., 2004<\/a>), el qual ha estat \u00e0mpliament utilitzat en l\u2019\u00e0mbit educatiu (Henriksson et al., 2017<\/a>; Tapia-Serrano et al., 2021<\/a>). En la seva versi\u00f3 original es va trobar un coeficient de fiabilitat de .93. Aquest instrument es compon de 16 \u00edtems que representen est\u00e0ndards de la dieta mediterr\u00e0nia tradicional. Quatre es valoren amb puntuaci\u00f3 negativa (-1 punt) en cas de respondre\u2019s afirmativament (\u00edtems 6, 12, 14 i 16), mentre que els dotze \u00edtems restants es valoren amb puntuaci\u00f3 positiva (+1) en cas de resposta afirmativa. Despr\u00e9s d\u2019efectuar el sumatori s\u2019obt\u00e9 una puntuaci\u00f3 global d\u2019entre -4 i 12, que descriu una millor o pitjor qualitat de la dieta. Seguint la recomanaci\u00f3 de l\u2019estudi original, en aquest estudi es va categoritzar la qualitat de la dieta en millorable <\/em>\u2264 7 i qualitat de la dieta \u00f2ptima <\/em>\u2265 8, tal com s\u2019ha fet en altres estudis previs (Carrillo-L\u00f3pez i Garc\u00eda, 2020<\/a>; Garc\u00eda-Cant\u00f3 et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El pes i la talla es van determinar utilitzant una balan\u00e7a electr\u00f2nica (TANITA TBF 300A, EUA) i tall\u00edmetre (SECAA800, EUA) amb precisi\u00f3 de 100 g i 1 mm, respectivament, seguint el protocol de la Societat Internacional per a l\u2019Aven\u00e7 de la Cinantropometria (ISAK, per les seves sigles en angl\u00e8s) amb personal certificat de nivell I. A partir d\u2019aquestes variables antropom\u00e8triques, es va calcular l\u2019\u00edndex de massa corporal (kg\/m2<\/sup>) i es va diagnosticar l\u2019estat nutricional ajustat a l\u2019edat i el sexe (Cole i Lobstein, 2012<\/a>). Els participants van ser categoritzats en dos grups: normop\u00e8s i sobrec\u00e0rrega ponderal (sobrep\u00e8s + obesitat<\/em>), tal com s\u2019ha fet en altres estudis previs (Carrillo-L\u00f3pez i Garc\u00eda, 2020<\/a>; Tapia-Serrano et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Variables criteri o dependent<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019atenci\u00f3 selectiva es va estimar mitjan\u00e7ant la tretzena versi\u00f3 del Test de Percepci\u00f3 de Semblances i Difer\u00e8ncies (Cares-R)de Thurstone i Yela (2019)<\/a>. Aquesta prova mesura l\u2019aptitud per percebre, amb la m\u00e0xima velocitat de processament, semblances, difer\u00e8ncies i patrons estimulants parcialment ordenats. S\u2019utilitza en subjectes de 6 a 18 anys. Est\u00e0 compost per 60 elements gr\u00e0fics; cadascun format per tres dibuixos esquem\u00e0tics de cares amb la boca, les celles i els cabells representats amb tra\u00e7os elementals. En cada conjunt de tres cares, dues s\u00f3n iguals, i la tasca consisteix a determinar quina \u00e9s la diferent i ratllar-la. El subjecte t\u00e9 un temps total de tres minuts. La puntuaci\u00f3 s\u2019obt\u00e9 directament del nombre total d\u2019encerts, i la valoraci\u00f3 m\u00e0xima \u00e9s de 60 punts. <\/p>\n\n\n\n

Els estudis de fiabilitat de la prova fets per Crespo et al. (2006)<\/a> amb individus a partir de sis anys van mostrar un coeficient de fiabilitat de .89. Tenint en compte aquests aspectes, en aquest treball es van considerar les variables seg\u00fcents: (1)Encerts (A)<\/em>: nombre total de respostes correctes; (2) Errors (E)<\/em>: nombre de respostes incorrectes; (3) Omissions (O)<\/em>: figures no assenyalades en la tasca; (4) Control inhibitori (CI)<\/em>: r\u00e0tio de la difer\u00e8ncia entre les respostes correctes i incorrectes, dividit entre la suma de correctes i incorrectes x 100 ((A-E \/ A+E) x 100); (5) Efic\u00e0cia atencional (EA)<\/em>: \u00e9s el nombre d\u2019encerts dividit entre el nombre d\u2019encerts m\u00e9s errors m\u00e9s omissions x 100 ((A \/ A+E+O) x 100).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La normalitat i homogene\u00eftat de les vari\u00e0ncies es va obtenir a trav\u00e9s dels estad\u00edstics Kolmogorov Smirnov i Levene, respectivament. En observar una distribuci\u00f3 normal dels valors registrats, s\u2019ha optat per una an\u00e0lisi param\u00e8trica. Les difer\u00e8ncies en les diverses variables de l\u2019estudi segons el sexe (homes<\/em> vs. dones<\/em>), estat de pes (normop<\/em>\u00e8s vs. sobrec\u00e0rrega ponderal<\/em>) i la qualitat de la dieta (millorable<\/em> vs. \u00f2ptima<\/em>) es va dur a terme mitjan\u00e7ant la prova t<\/em>-Student. La mida de l\u2019efecte es va calcular mitjan\u00e7ant la d<\/em> de Cohen (.20 = efecte petit; .50 = mitj\u00e0, i .80 = gran). Per la seva part, l\u2019an\u00e0lisi diferencial de la variable combinada estat de pes\/qualitat de la dieta<\/em>, que va donar com a resultat 4 grups (normop<\/em>\u00e8s\/QD <\/em>\u00f2ptima, normop<\/em>\u00e8s\/QD millorable, sobrec\u00e0rrega ponderal\/QD <\/em>\u00f2ptima, i sobrec\u00e0rrega ponderal\/QD millorable<\/em>), va ser estudiada mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia simple (one-way<\/em> ANOVA; prova post hoc<\/em> de Bonferroni). Es pot destacar que es va aplicar la correcci\u00f3 de Bonferroni per reduir el risc d\u2019un error de tipus 1 en proves m\u00faltiples; el valor p va ser de p<\/em> < .01. La mida de l\u2019efecte es va calcular mitjan\u00e7ant \u03b7<\/em>\u00b2 (.01 = efecte petit; .06 = mitj\u00e0, i .14 = gran) (Cumming i Calin, 2016<\/a>). Es va fer una an\u00e0lisi de correlacions bivariades entre l\u2019atenci\u00f3, l\u2019\u00edndex de massa corporal i la qualitat de la dieta (prova de Pearson). L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va dur a terme mitjan\u00e7ant el programa estad\u00edstic IBM SPSS 25.0 i el nivell de significaci\u00f3 es va fixar en el 5% (p<\/em> \u2264 .05).    <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Taula 2 mostra la puntuaci\u00f3 obtinguda en les diferents variables de l\u2019estudi en funci\u00f3 del sexe. Es pot destacar que no es van trobar difer\u00e8ncies significatives per a cap variable segons el sexe (p<\/em> > .05). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Puntuaci\u00f3 obtinguda en les diferents variables de l\u2019estudi en funci\u00f3 del sexe.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Taula 3 mostra les diferents correlacions bivariades observades segons l\u2019\u00edndex de massa corporal, la qualitat de la dieta i els factors i l\u2019\u00edndex global d\u2019atenci\u00f3. No es va trobar cap correlaci\u00f3 positiva ni negativa estad\u00edsticament significativa entre els factorsi l\u2019\u00edndex global d\u2019atenci\u00f3 i la qualitat de la dieta (p<\/em> > .05 per a totes). En canvi, s\u00ed que es va trobar una correlaci\u00f3 significativa negativa entre el control inhibitori i l\u2019\u00edndex de massa corporal (p<\/em> < 05).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlacions bivariades entre l\u2019\u00edndex de massa corporal, la qualitat de la dieta i l\u2019atenci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En analitzar les difer\u00e8ncies en les respostes de les dimensions de l\u2019atenci\u00f3 considerant l\u2019estat de pes (vegeu Taula 4), nom\u00e9s es van trobar difer\u00e8ncies significatives en nombre d\u2019errors(p<\/em> < .05) i en el control inhibitori (p<\/em> < .05) a favor dels qui estaven en normop\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en l\u2019atenci\u00f3 considerant l\u2019estat de pes.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en analitzar les difer\u00e8ncies en l\u2019atenci\u00f3 considerant la qualitat de la dieta classificada en millorable <\/em>vs. \u00f2ptima<\/em> (vegeu Taula 5), es pot destacar que no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives per a cap variable de l\u2019atenci\u00f3 (p<\/em> > .05).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en l\u2019atenci\u00f3 considerant la qualitat de la dieta.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 6 es mostra la relaci\u00f3 conjunta entre l\u2019estat de pes i la qualitat de la dieta amb l\u2019atenci\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi ANOVA va mostrar difer\u00e8ncies significatives en la dimensi\u00f3 control inhibitori(p<\/em> < .05) a favor de les persones en normop\u00e8s\/QD \u00f2ptima respecte a aquelles que estan en sobrec\u00e0rrega ponderal\/QD \u00f2ptima. Malgrat no obtenir rellev\u00e0ncia, s\u2019observa que els escolars amb millor estat de pes i una \u00f2ptima qualitat de la dieta obtenen, per a totes les dimensions, millors nivells d\u2019atenci\u00f3 que els seus parells en sobrec\u00e0rrega ponderal i una qualitat de la dieta millorable.  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en l\u2019atenci\u00f3 considerant l\u2019estat de pes i la qualitat de la dieta<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar la relaci\u00f3 existent entre l\u2019estat de pes i la qualitat de la dieta amb la capacitat atencional en escolars de prim\u00e0ria. Les principals troballes obtingudes mostren que els escolars que presenten un estat de pes en normop\u00e8s tenen un millor control inhibitori i menys quantitat d\u2019errors d\u2019atenci\u00f3 que els seus parells en sobrec\u00e0rrega ponderal. Tot i aix\u00ed, sorpr\u00e8n l\u2019abs\u00e8ncia de relaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre la qualitat de la dieta amb la capacitat atencional, ja que l\u2019estat de pes s\u2019obt\u00e9 del balan\u00e7 energ\u00e8tic dels nutrients ingerits en la dieta menys la despesa cal\u00f2rica i es mesura mitjan\u00e7ant indicadors com ara l\u2019\u00edndex de massa corporal per a l\u2019edat i el sexe, aspecte que permet diagnosticar el sobrep\u00e8s o l\u2019obesitat (Cole i Lobstein, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

At\u00e8s que no s\u2019han trobat en la literatura cient\u00edfica estudis en escolars de prim\u00e0ria que analitzin l\u2019associaci\u00f3 entre l\u2019estat de pes i l\u2019atenci\u00f3, aix\u00f2 impedeix que fem comparacions directes. Aix\u00ed mateix, els treballs que analitzen la relaci\u00f3 entre qualitat de la dieta i atenci\u00f3 s\u00f3n molt escassos en escolars de prim\u00e0ria, d\u2019aqu\u00ed l\u2019enfocament original del nostre estudi. La literatura cient\u00edfica trobada en escolars de prim\u00e0ria (Henriksson et al., 2017<\/a>; Caama\u00f1o-Navarrete et al., 2021<\/a>), suggereix que els patrons diet\u00e8tics m\u00e9s saludables, com ho indica un \u00edndex de qualitat de la dieta m\u00e9s alt, s\u2019associen amb la capacitat d\u2019atenci\u00f3. Al seu torn, estudis semblants quant a metodologia evidencien una abs\u00e8ncia de relaci\u00f3 entre l\u2019estat de pes amb variables cognitives com ara el nivell d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia (Akubuilo et al., 2020<\/a>) o altres variables com el rendiment acad\u00e8mic, on no s\u2019ha evidenciat una relaci\u00f3 significativa entre els h\u00e0bits alimentaris amb el rendiment acad\u00e8mic, ni l\u2019estat nutricional (Iglesias et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquests resultats poden ser explicats partint de la Teoria del Processament de la Informaci\u00f3 i la fisiologia humana, ja que s\u2019ha plantejat la hip\u00f2tesi que el paper potencial de l\u2019\u201ceix intest\u00ed-cervell\u201d en el cos hum\u00e0 t\u00e9 una import\u00e0ncia cr\u00edtica per a un funcionament adequat d\u2019aquest (Jirout et al., 2019<\/a>). \u00c9s a dir, les condicions fisiol\u00f2giques, com ara els nutrients i l\u2019energia proporcionats pels \u00e0pats i refrigeris, aix\u00ed com les sensacions resultants de gana o cansament, poden influir directament en la capacitat dels processos cognitius. En aquest estudi es reflecteix que el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge \u00e9s una construcci\u00f3 complexa que es pot descriure com una s\u00e8rie de participaci\u00f3 en els sistemes de processament i emmagatzemament d\u2019informaci\u00f3\/mem\u00f2ria que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, resulten en coneixement. Una de les condicions m\u00e9s b\u00e0siques perqu\u00e8 un escolar pugui fer atenci\u00f3 en una tasca \u00e9s tenir l\u2019energia necess\u00e0ria i no tenir factors inhibidors de la incomoditat (p. ex. gana o fatiga). Si les condicions no s\u00f3n \u00f2ptimes, l\u2019escolar experimenta nivells m\u00e9s baixos d\u2019alerta o cautela, per la qual cosa disminueix l\u2019atenci\u00f3 a qualsevol entrada d\u2019informaci\u00f3 de l\u2019entorn. Per tant, la capacitat d\u2019atenci\u00f3 estar\u00e0 restringida, la qual cosa limitar\u00e0 la informaci\u00f3 que finalment es codifica i es ret\u00e9 en la mem\u00f2ria a llarg termini, d\u2019on es pot recuperar m\u00e9s endavant (Nyaradi et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aprofundint en la hip\u00f2tesi del paper potencial de l\u2019\u201ceix intest\u00ed-cervell\u201d i el seu efecte sobre la modulaci\u00f3 de la inflamaci\u00f3 sist\u00e8mica i l\u2019estr\u00e8s oxidatiu, existeixen mecanismes moleculars que s\u00f3n subjacents als suposats efectes beneficiosos per a la salut cerebral de diferents factors diet\u00e8tics, com I) la ingesta i els h\u00e0bits de micro i macronutrients, com ara l\u2019hora de menjar i el ritme circadiari; II) el paper de l\u2019home\u00f2stasi hormonal en el context del metabolisme de la glucosa i la regulaci\u00f3 de l\u2019adiponectina i el seu impacte sobre la inflamaci\u00f3 sist\u00e8mica i la neuroinflamat\u00f2ria, i III) mol\u00e8cules bioactives individuals que exerceixen activitats antioxidants i actuen com a agents antiinflamatoris, com els \u00e0cids grassos omega-3 i els polifenols, considerats beneficiosos per al sistema nervi\u00f3s central mitjan\u00e7ant la modulaci\u00f3 de la neurog\u00e8nesi, la plasticitat sin\u00e0ptica i neuronal i l\u2019activaci\u00f3 de la micr\u00f2glia (Godos et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per exemple, s\u2019ha descrit que la lute\u00efna, un dels tres tipus principals de carotenoides diet\u00e8tics, \u00e9s present al cervell, i les an\u00e0lisis metabol\u00f2miques indiquen que t\u00e9 una \u201cimport\u00e0ncia funcional\u201d en la cognici\u00f3 i el desenvolupament del cervell infantil (Jia et al., 2017<\/a>). La concentraci\u00f3 de lute\u00efna es correlaciona amb l\u2019homocarnosina, un antioxidant neuroprotector que es troba a l\u2019hipocamp i l\u2019escor\u00e7a frontal. Curiosament, la concentraci\u00f3 de lute\u00efna \u00e9s m\u00e9s alta en els escolars que en els adults, la qual cosa suggereix un possible paper en el desenvolupament. En concret, la lute\u00efna s\u2019ha relacionat espec\u00edficament amb les mesures de funci\u00f3 cognitiva de la funci\u00f3 executiva, el llenguatge, l\u2019aprenentatge i la mem\u00f2ria, i millora la velocitat del processament temporal (Reichelt i Rank, 2017<\/a>). Al seu torn, en l\u2019estudi aportat per Godos et al. (2020<\/a>) s\u2019ha plantejat la hip\u00f2tesi que els flavonoides afecten la producci\u00f3, la biodisponibilitat i l\u2019activitat biol\u00f2gica dels metab\u00f2lits relacionats amb l\u2019eix intest\u00ed-microbioma-cervell. El desequilibri de la microbiota intestinal s\u2019associa amb un estat inflamatori local i sist\u00e8mic, que al seu torn pot afectar malalties relacionades amb el sistema immunol\u00f2gic i nervi\u00f3s. Espec\u00edficament, un estat inflamatori m\u00e9s alt desencadena dany vascular i neuroinflamaci\u00f3, que al seu torn pot causar alteracions en l\u2019estructura i la funci\u00f3 del cervell, inclosa l\u2019home\u00f2stasi i\u00f2nica, la regulaci\u00f3 de les funcions metab\u00f2liques, la producci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies antioxidants, els nivells de glutamat sin\u00e0ptic, la modulaci\u00f3 de la plasticitat sin\u00e0ptica i, finalment, el manteniment de la barrera hematoencef\u00e0lica. Inflamaci\u00f3 sist\u00e8mica i l\u2019estr\u00e8s oxidatiu i el deteriorament cognitiu (Ceppa et al., 2019<\/a>). En aquest sentit, una ingesta diet\u00e8tica m\u00e9s gran de flavonoides (les fruites i verdures s\u00f3n riques en flavonoides) i certes subclasses s\u2019associen amb una millor salut cognitiva (Bleiweiss-Sande et al., 2019<\/a>). En particular, segons aquest estudi, una ingesta diet\u00e8tica m\u00e9s gran de catequines, flavonols, antocianines i, entre les mol\u00e8cules individuals, quercetina s\u2019associen positivament amb l\u2019estat cognitiu. <\/p>\n\n\n\n

Al seu torn, s\u2019ha indicat que els efectes de diversos nutrients en els processos epigen\u00e8tics dependents de la dieta, en particular la metilaci\u00f3 de l\u2019ADN i les modificacions postraduccionals de les histones, i el seu paper potencial com a diana terap\u00e8utica, poden descriure com algunes formes de deteriorament cognitiu es podrien prevenir o modular a partir de la primeres etapes de la vida (Polverino et al., 2021<\/a>). Sobre aix\u00f2, la dieta pot provocar alteracions en la senyalitzaci\u00f3 de recompensa intervinguda per la dopamina, i la neurotransmissi\u00f3 inhibit\u00f2ria controlada per l\u2019\u00e0cid \u03b3-aminobut\u00edric (GABA), dos sistemes neurotransmissors principals que s\u2019estan construint durant el per\u00edode infantojuvenil. En aquest sentit, les males eleccions diet\u00e8tiques poden descarrilar el proc\u00e9s normal de maduraci\u00f3 i influir en les traject\u00f2ries del neurodesenvolupament, fet que pot predisposar els escolars a una alimentaci\u00f3 desregulada i conductes impulsives que afectin l\u2019atenci\u00f3 (Reichelt i Rank, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquest aspecte es posa de manifest en un estudi amb escolars en el qual van trobar que esmorzar just abans d\u2019una demanda cognitiva i fer un esmorzar regularment d\u2019alta qualitat s\u2019associa amb una capacitat atencional m\u00e9s gran (Pe\u00f1a-Jorquera et al., 2021<\/a>). De la mateixa manera, s\u2019ha observat que aquelles persones que reporten una adher\u00e8ncia m\u00e9s gran a la dieta mediterr\u00e0nia tenen puntuacionsm\u00e9s altes en estrat\u00e8gies d\u2019elaboraci\u00f3 i organitzaci\u00f3, pensament cr\u00edtic i h\u00e0bits d\u2019estudi, m\u00e9s capacitat d\u2019esfor\u00e7, autoregulaci\u00f3 i fixaci\u00f3 de metes intr\u00ednsecament orientades (Dumuid et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Futurs estudis han d\u2019aportar m\u00e9s llum a les troballes obtingudes, ja que la difer\u00e8ncia de resultats en el conjunt d\u2019investigacions sobre aquestes relacions pot venir a conseq\u00fc\u00e8ncia de la manera de mesurar o quantificar l\u2019atenci\u00f3, la qualitat de la dieta o l\u2019estat de pes (Carrillo-L\u00f3pez i Garc\u00eda, 2020<\/a>). Per aix\u00f2, aquestes troballes han de ser interpretades amb cautela pel fet que aquest estudi no va ser intervencionista, sin\u00f3 que es va basar en dades proporcionades pels escolars, amb una qualitat i quantitat desconegudes dels aliments consumits di\u00e0riament per aquests. De la mateixa manera, no es pot inferir una relaci\u00f3 de causa i efecte entre l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019estat de pes o la qualitat de la dieta en aquest estudi. A m\u00e9s, existeixen factors de confusi\u00f3 no considerats en aquest estudi i que probablement influeixin en aquestes relacions (com la condici\u00f3 f\u00edsica, el temps de pantalla o les hores de son) (Jim\u00e9nez-Parra et al., 2022<\/a>; Sebastiani, 2019<\/a>). Per tant, aquests efectes diferencials podrien estar relacionats amb els aspectes ambientals i mereixen ser investigats m\u00e9s a fons en futurs estudis.  <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, el present estudi contribueix a la literatura cient\u00edfica que investiga la relaci\u00f3 entre h\u00e0bits de vida saludables, com ara la qualitat de la dieta o l\u2019estat de pes, i els resultats de processos cognitius, com l\u2019atenci\u00f3. Sobre la base d\u2019aquests resultats, es conclou que tenir un estat de pes saludable pot estar relacionat amb un millor control inhibitori i menys quantitat d\u2019errors d\u2019atenci\u00f3 que els seus parells en sobrec\u00e0rrega ponderal. Mentrestant, els professionals de la promoci\u00f3 de la salut en l\u2019entorn escolar hem de considerar el paper positiu que un estat de pes \u00f2ptim pot exercir en l\u2019atenci\u00f3 i iniciar-nos en programes per promoure una alimentaci\u00f3 saludable entre els escolars.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Agra\u00efm els centres educatius per obrir-nos les seves portes i els participants per participar en aquest estudi. Sense vosaltres no seria possible la tasca cient\u00edfica.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La literatura cient\u00edfica suggereix que seguir una dieta saludable i mantenir un estat de pes \u00f2ptim es relaciona amb m\u00faltiples beneficis per a les dimensions de la salut. En aquest estudi s\u2019analitza la relaci\u00f3 entre l\u2019estat de pes i la qualitat de la dieta amb la capacitat atencional en escolars de prim\u00e0ria. Per a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[4576,10368,662,647,178],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["cognici\u00f3<\/a>","infantesa<\/a>","nutrici\u00f3<\/a>","nutrici\u00f3n<\/a>","salut<\/a>"],"unlinked":["cognici\u00f3<\/span>","infantesa<\/span>","nutrici\u00f3<\/span>","nutrici\u00f3n<\/span>","salut<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2022","modified":"Updated on 30 setembre 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2022 16:51","modified":"Updated on 30 setembre 2022 09:54"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54306\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=54306"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54306\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":55767,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54306\/revisions\/55767\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=54306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=54306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=54306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}