{"id":52324,"date":"2022-04-05T11:22:21","date_gmt":"2022-04-05T11:22:21","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/tendencias-de-accion-tipo-de-deporte-y-estilo-del-entrenador-en-mujeres-deportistas\/"},"modified":"2022-06-30T16:21:15","modified_gmt":"2022-06-30T16:21:15","slug":"tendencies-daccio-tipus-desport-i-estil-de-lentrenador-en-dones-esportistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/tendencies-daccio-tipus-desport-i-estil-de-lentrenador-en-dones-esportistes\/","title":{"rendered":"Tend\u00e8ncies d\u2019acci\u00f3, tipus d\u2019esport i estil de l\u2019entrenador en dones esportistes"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’objectiu principal de l’estudi va ser analitzar si hi ha difer\u00e8ncies en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 (assertiva, agressiva i de submissi\u00f3) de dones esportistes en funci\u00f3 del tipus d’esport que practiquen (contacte, no contacte). Les investigacions suggereixen que les participants en esports en els quals no hi ha contacte f\u00edsic amb l’adversari mostren un raonament m\u00e9s madur sobre dilemes morals de tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en l’esport que les participants en esports de contacte mitj\u00e0-alt. 272 dones esportistes (149 d’esports de no contacte f\u00edsic; 123 d’esports amb contacte f\u00edsic) amb edats compreses entre 11 i 16 anys (M = 13.48, DT = 1.93) van contestar a tres q\u00fcestionaris. Es van provar diferents models lineals generalitzats i en tots ells el tipus d’esport (contacte, no contacte) va predir les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva i agressiva en l’esport en pres\u00e8ncia de les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva i agressiva en altres contextos (tret) i de l’estil interpersonal de l’entrenador. Els resultats suggereixen que el tipus d’esport practicat modela les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 relacionades amb dilemes morals en dones esportistes.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> agressivitat<\/span>, esport<\/span>, estil interpersonal<\/span>, g\u00e8nere<\/span>, raonament moral<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys ha sorgit un creixent cos de literatura te\u00f2rica i emp\u00edrica per abordar l’estudi de les relacions entre el pensament, les tend\u00e8ncies i l’acci\u00f3 moral i la pr\u00e0ctica de l’esport (Nascimento Junior et al., 2020<\/a>). Per examinar aquestes relacions els investigadors han fet servir diferents estrat\u00e8gies que presentem a continuaci\u00f3 juntament amb els resultats obtinguts: <\/p>\n\n\n\n

a) An\u00e0lisis comparades: <\/p>\n\n\n\n

a1) Entre esportistes i no esportistes (p. ex., universitaris que practiquen esport versus<\/em> universitaris que no practiquen esport). Els jugadors universitaris de b\u00e0squet van raonar en un nivell menys madur que els seus hom\u00f2legs no esportistes (Bredemeier i Shields, 1984<\/a>), tant en el raonament sobre dilemes morals en l’esport com en altres contextos (Bredemeier i Shields, 1986<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

a2) Entre diferents tipus d’esport (p. ex., esports d’alt contacte versus<\/em> esports de baix contacte). Els participants en diferents tipus d’esports no van mostrar difer\u00e8ncies significatives en el desenvolupament del raonament moral (Proios et al., 2004<\/a>). Els universitaris participants en esports individuals van mostrar un nivell m\u00e9s alt de raonament moral que els universitaris practicants d’esports d’equip (Priest et al., 1999)<\/a>. Els practicants d’esports d’equip van mostrar nivells m\u00e9s baixos de preocupaci\u00f3 per l’oponent que els practicants d’esports individuals (Vallerand et al., 1997<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

a3) Entre diferents nivells de pr\u00e0ctica esportiva (p. ex., esportistes d’elit versus<\/em> esportistes en formaci\u00f3). Els esportistes d’elit van mostrar un raonament moral m\u00e9s pobre que els esportistes en formaci\u00f3 (Shrout et al., 2017<\/a>). Una cosa similar es va observar entre jugadors professionals i amateurs d’handbol (Fruchart i Rulence-Paques, 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

b) Estudis correlacionals entre el grau d’implicaci\u00f3 esportiva i el pensament, les tend\u00e8ncies i l’acci\u00f3 moral en contextos d’esport (p. ex., relacions entre els nivells de pr\u00e0ctica esportiva i joc net). Els nivells de participaci\u00f3 dels nens en esports d’alt contacte i de les nenes en esports de contacte mitj\u00e0 van correlacionar positivament amb un raonament moral menys madur i una tend\u00e8ncia agressiva m\u00e9s marcada (Bredemeier et al., 1986<\/a>). En esportistes universitaris la participaci\u00f3 en esports de contacte mitj\u00e0-alt es va relacionar amb nivells de joc net inferiors en l’esport (Cecchini et al., 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

c) Estudis explicatius que proporcionen un sentit de comprensi\u00f3 del fenomen a qu\u00e8 fan refer\u00e8ncia els resultats obtinguts en els estudis descriptius i correlacionals (p. ex., el paper que tenen les orientacions de meta en el funcionament moral). Per explicar aquests resultats, els investigadors van analitzar les influ\u00e8ncies de variables personals i contextuals des de diferents contextos te\u00f2rics. Entre les primeres van observar, per exemple, com les orientacions de meta i les orientacions d’esportivitat tenen un paper cr\u00edtic en el raonament moral (Shrout, 2017<\/a>). A m\u00e9s, que la participaci\u00f3 en esports de contacte prediu positivament l’orientaci\u00f3 a l’ego, que al seu torn prediu baixos nivells de funcionament moral (Kavussanu i Ntoumanis, 2003<\/a>), o baixos nivells de joc net (Cecchini et al., 2007<\/a>). I tamb\u00e9, com la motivaci\u00f3 autodeterminada prediu positivament les orientacions de l’esportivitat que successivament prediu l’agressi\u00f3 en l’esport (Chantal et al. 2005<\/a>). L’orientaci\u00f3 de compet\u00e8ncia igualment va ser un poder\u00f3s predictor de l’esportivitat (Shields et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Entre les variables contextuals es va analitzar el clima generat pels pares, companys i entrenadors. Per exemple, el clima de rendiment en les sessions d’entrenament va predir significativament baixos nivells de moralitat en l’esport, mentre que la percepci\u00f3 del clima de mestratge va predir un raonament moral m\u00e9s madur (Miller et al., 2004<\/a>). Tamb\u00e9 es va observar que la relaci\u00f3 entre el clima d’aprenentatge\/gaudi iniciat per la mare i el pare est\u00e0 associada moderadament i positivament amb l’actitud prosocial (Wagnsson et al., 2016<\/a>). Altres estudis van abordar els comportaments de control per part de l’entrenador i van observar que aquest prediu la frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques de l’esportista, fet que al seu torn prediu un baix funcionament moral i les intencions de dopatge\/\u00fas de dopatge (Ntoumanis et al., 2017<\/a>). Tamb\u00e9 s’ha trobat una relaci\u00f3 indirecta entre la metapercepci\u00f3 de compet\u00e8ncia de m\u00faltiples tercers significatius i les diferents orientacions cap a l’esportivitat (Cecchini et al., 2014<\/a>). Delrue et al. (2017)<\/a> van mostrar com la variaci\u00f3 de la frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels esportistes per part de l’entrenador es va relacionar d’un partit de futbol a un altre amb la variaci\u00f3 en el comportament antisocial amb l’adversari. Aix\u00ed mateix, una altra variable que s’ha tingut en compte \u00e9s l’atmosfera moral de l’equip. Per exemple, es va observar que les percepcions dels esportistes sobre l’atmosfera moral del seu equip van tenir un efecte significatiu en el funcionament moral (Kavussanu et al., 2002<\/a>), i que una atmosfera moral favorable es va associar positivament amb un comportament m\u00e9s prosocial en l’esport (Rutten et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Sobre la base d\u2019aquests antecedents i, considerant el fet que el pensament, la tend\u00e8ncia i l’acci\u00f3 moral relacionada amb l’esport tamb\u00e9 dep\u00e8n del g\u00e8nere dels participants (Martin et al., 2017)<\/a>, l’objectiu principal del present estudi va ser analitzar si hi ha difer\u00e8ncies en dones joves esportistes en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 (assertiva, agressiva i de submissi\u00f3) en l’esport i en altres contextos de la vida quotidiana en funci\u00f3 del tipus d’esport que practiquen (contacte, no contacte). \u00c9s el primer estudi que aborda aquesta q\u00fcesti\u00f3, per la qual cosa creiem prematur establir una hip\u00f2tesi. No obstant aix\u00f2, les difer\u00e8ncies entre tipus d’esports en el context m\u00e9s general de raonament moral no havien estat concloents perqu\u00e8, aix\u00ed com alguns estudis no van mostrar difer\u00e8ncies significatives en el desenvolupament del raonament moral entre els participants en diferents tipus d’esports (Proios et al., 2004<\/a>), d’altres s\u00ed que ho van fer (Priest et al., 1999<\/a>). El segon objectiu va ser determinar si l’assertivitat, l’agressivitat i la submissi\u00f3 en l’esport es relacionen amb el tipus d’esport practicat (contacte, no contacte) una vegada hagin estat controlats els efectes respectius de l’assertivitat, l’agressivitat i la submissi\u00f3 en la vida quotidiana. Finalment, es van afegir les percepcions d’estils interpersonals al model (suport\/frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques de les esportistes per part de l’entrenador). Per a aquests dos \u00faltims objectius tampoc no es van plantejar hip\u00f2tesis, ja que s’estudien per primera vegada.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer servir un mostreig per conveni\u00e8ncia. La mostra va estar formada per 272 dones esportistes, 149 practicants d’esports en els quals no es produeix contacte f\u00edsic amb l’adversari (b\u00e0dminton: n<\/em> = 43, patinatge en l\u00ednia, n<\/em> = 19, nataci\u00f3 sincronitzada: n<\/em> = 51, i triatl\u00f3: n<\/em> = 36), i 123 participants en esports en els quals s\u00ed que hi ha contacte f\u00edsic amb l’adversari (b\u00e0squet: n<\/em> = 105, rugbi: n<\/em> = 18), amb edats compreses entre els 11 i els 16 anys (M = 13.48, DT = 1.93) d’una ciutat del nord d’Espanya. No hi va haver mortaldat mostral.<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva, agressiva i de submissi\u00f3. <\/em>Es va utilitzar la versi\u00f3 tradu\u00efda a l’espanyol per Cecchini et al. (2009)<\/a> del CATS (Children’s Action Tendency Scale<\/em>), que planteja dilemes morals sobre actituds i comportaments assertius, agressius i de submissi\u00f3 en nens (Deluty, 1979<\/a>). El participant ha de respondre a preguntes que impliquen situacions de frustraci\u00f3, provocaci\u00f3 i conflicte (p. ex., \u201cAcabes de sortir de l’escola. Un nen m\u00e9s petit que tu et tira una pedra que et dona al cap. Tu qu\u00e8 faries?\u201d). A cada una de les situacions li segueixen tres alternatives (agressi\u00f3: \u201cDonar-li una bona \u2018pallissa\u2019 perqu\u00e8 s\u00e0piga el mal que fa\u201d; assertivitat: \u201cRenyar-lo i dir-li que tirar pedres al cap de les persones \u00e9s molt perill\u00f3s\u201d, i submissi\u00f3: \u201cignorar-lo\u201d), presentades en contraposici\u00f3 (assertivitat davant agressivitat, assertivitat davant submissi\u00f3, i submissi\u00f3 davant agressivitat), de manera que estan obligats a comparar i triar la millor alternativa. En aquest estudi s’ha utilitzat la versi\u00f3 redu\u00efda de sis preguntes, que donen lloc a divuit respostes. Les puntuacions totals per a cada subescala (assertivitat, agressivitat i submissi\u00f3) oscil\u00b7len entre 0 i 12 punts. En la present investigaci\u00f3 la consist\u00e8ncia interna de cada subescala ha estat examinada per la f\u00f3rmula Kuder-Richardson (K-R 20) per a respostes dicot\u00f2miques. Els valors van ser els seg\u00fcents [entre par\u00e8ntesis es recullen els valors obtinguts per Bredemeier (1994)<\/a>; tamb\u00e9 amb una versi\u00f3 redu\u00efda del q\u00fcestionari]: assertivitat = .60 (.54), agressivitat = .82 (.80) i submissi\u00f3 = .63 (.58).<\/p>\n\n\n\n

Tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva, agressiva i de submissi\u00f3 en l’esport. <\/em>Es va utilitzar la versi\u00f3 tradu\u00efda a l’espanyol per Cecchini et al. (2009)<\/a> de l\u2019SCATS (Sport Children’s Action Tendency Scale<\/em>), que planteja dilemes morals sobre actituds i comportaments d’aquestes mateixes variables en situacions espec\u00edfiques de l’esport (Bredemeier, 1994<\/a>). L’estructura \u00e9s la mateixa que l’Escala de les Tend\u00e8ncies d’Acci\u00f3 dels Infants (CATS). El participant ha de respondre a preguntes que tamb\u00e9 impliquen situacions conflictives (\u201cEts el corredor m\u00e9s r\u00e0pid de la teva escola. Un noi nou arriba a l’escola i presumeix que et pot v\u00e8ncer sense dificultat. Decideixes competir amb ell. Gaireb\u00e9 al final de la carrera tu vas davant, per\u00f2 aleshores et torces el turmell. Tu qu\u00e8 faries?\u201d). A cada una de les situacions li segueixen tres alternatives (agressi\u00f3: \u201cUtilitzaria els colzes per mantenir-lo darrere meu i d’aquesta manera poder guanyar-lo\u201d; assertivitat: \u201cM\u2019aturaria i el desafiaria a una nova carrera quan el turmell millori\u201d, i submissi\u00f3: \u201cAcabaria la carrera el millor que pogu\u00e9s i no li diria res a ning\u00fa sobre el turmell\u201d), presentades en contraposici\u00f3 (assertivitat davant agressivitat, assertivitat davant submissi\u00f3, i submissi\u00f3 davant agressivitat). Les puntuacions totals per a cada subescala oscil\u00b7len entre 0 i 20 punts. Els valors Kuder-Richardson per a respostes dicot\u00f2miques van ser els seg\u00fcents (entre par\u00e8ntesis es recullen els valors de l’escala original): assertivitat = .72 (.68), agressivitat = .89 (.85) i submissi\u00f3 = .69 (.66). <\/p>\n\n\n\n

Estil interpersonal de l’entrenador<\/em>. Per avaluar les percepcions de les esportistes sobre l’estil d’instrucci\u00f3 dels seus entrenadors es va utilitzar el Coaches\u2019 Interpersonal Style Questionnaire<\/em> (Pulido et al., 2017<\/a>). Aquest instrument consta de 24 \u00edtems dissenyats per avaluar les percepcions que tenen els esportistes sobre els comportaments de suport i frustraci\u00f3 dels seus entrenadors cap a les necessitats psicol\u00f2giques dels esportistes. Les preguntes van precedides de l’arrel “Durant les pr\u00e0ctiques, el nostre entrenador…”. L’escala est\u00e0 formada per sis factors (quatre \u00edtems per factor): suport d’autonomia (p. ex. “… ens pregunta sovint sobre les nostres prefer\u00e8ncies respecte a les activitats\/tasques a realitzar”), suport de compet\u00e8ncia (“… ens proposa exercicis ajustats al nostre nivell perqu\u00e8 puguem fer-los b\u00e9”), suport de relaci\u00f3 (“… fomenta a tota hora les bones relacions entre els companys d’equip”), frustraci\u00f3 d’autonomia (“… m’impedeix prendre decisions respecte a la manera en qu\u00e8 jugo”), frustraci\u00f3 de compet\u00e8ncia (“… em proposa situacions que em fan sentir incapa\u00e7”), i frustraci\u00f3 de relaci\u00f3 (“… en ocasions m’he sentit rebutjat per ell\/ella”). Totes les respostes van ser qualificades en una escala Likert de 5 punts que van des d’1 (totalment en desacord) a 5 (totalment d’acord). En el present estudi, els valors alfa de Cronbach van ser respectivament els seg\u00fcents: .72, .82, .80, .72, .87, i .75.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va obtenir el consentiment informat dels pares, entrenadors i presidents dels clubs esportius. Els q\u00fcestionaris eren an\u00f2nims i es va assegurar a les esportistes que les seves respostes no estarien a disposici\u00f3 dels seus entrenadors o pares. Tots els q\u00fcestionaris van ser completats sota la supervisi\u00f3 d’un investigador experimentat. Les dades es van recollir immediatament despr\u00e9s d’una sessi\u00f3 d’entrenament. Els enquestats van tardar aproximadament uns 30 minuts a emplenar els q\u00fcestionaris. Es va comptar amb el perm\u00eds del Comit\u00e8 \u00c8tic de la Universitat d’Oviedo.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les dades van ser analitzades utilitzant el programa SPSS 24.0. Es va utilitzar el test de Kolmogorov-Smirnov (amb la correcci\u00f3 Lilliefors) per contrastar si el conjunt de dades s’ajustava o no a una distribuci\u00f3 normal. Utilitzant un nivell de significaci\u00f3 del 5%, es va arribar a la conclusi\u00f3 que cap de les variables utilitzades en el present estudi no presentava una distribuci\u00f3 normal. Per determinar les difer\u00e8ncies entre els grups (esports de contacte versus <\/em>esports de no contacte) de les variables objecte d’estudi es va utilitzar la prova de Kruskal-Wallis. Les correlacions bivariades es van establir mitjan\u00e7ant la prova Rho de Spearman. Per determinar si l’esport (contacte, no contacte) es relacionava amb el raonament moral en l’esport, independentment del raonament moral en general, es van confeccionar diferents models lineals generalitzats (MLG), prenent com a variable dependent el raonament moral de les esportistes sobre els comportaments (a) assertius, (b) agressius, i (c) de submissi\u00f3 en l’esport, i com a variables predictores el tipus d’esport (contacte, no contacte), i el raonament de les esportistes sobre els comportaments (a1) assertius, (b1) agressius i (c1) de submissi\u00f3 en altres contextos de la vida quotidiana. Aix\u00ed mateix, per con\u00e8ixer la relaci\u00f3 entre el raonament moral i el suport\/frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques per part de l’entrenador, es van anar incloent en el model les sis dimensions del q\u00fcestionari i totes les seves possibles interaccions. Com a variable de contrast tamb\u00e9 es va incloure l’edat. L\u2019MLG estableix com la variable dependent es relacionava amb els factors i les covariables mitjan\u00e7ant una determinada funci\u00f3 d’enlla\u00e7. A m\u00e9s, el model permet que la variable dependent tingui una distribuci\u00f3 no normal. En la construcci\u00f3 de l\u2019MLG, la incorporaci\u00f3 dels diferents factors i covariables es va fer fins que no es va obtenir una millora significativa en el model. Les variables no significatives van ser excloses del model per evitar una parametritzaci\u00f3 excessiva que dilu\u00eds altres efectes (Punsly i Deriso, 1991). El model m\u00e9s apropiat va ser aquell que minimitz\u00e9s la desviaci\u00f3 residual. En el cas que hi hagu\u00e9s heteroscedasticitat als residus del model vam utilitzar l’opci\u00f3 de l’estimador robust. Per a la interpretaci\u00f3 dels resultats es va tenir en compte la prova \u00f2mnibus (si no resulta significatiu, l’an\u00e0lisi acaba). A continuaci\u00f3, es van valorar les mesures de bondat d’ajust, basades en desviaci\u00f3 i valors d’AIC. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies entre grups<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les participants van mostrar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre si en sis variables en funci\u00f3 del tipus d’esport practicat. Les practicants d’esports de contacte van puntuar m\u00e9s alt en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 agressiva en l’esport i en altres contextos, i m\u00e9s baix en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva i de submissi\u00f3 en l’esport que les esportistes que practicaven esports en els quals no hi ha contacte f\u00edsic amb les advers\u00e0ries (Taula 1). Com que el raonament sobre tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 es va quantificar sobre la base de preguntes dicot\u00f2miques, es va poder concloure que el grup d’esportistes que practicaven esports de contacte presentava nivells m\u00e9s baixos de raonament moral que les esportistes que practicaven esports en els quals no hi ha contacte f\u00edsic entre els participants. Tamb\u00e9 es va observar que les practicants d’esports en els quals no hi ha contacte f\u00edsic percebien un grau de suport m\u00e9s gran de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques de compet\u00e8ncia i de relaci\u00f3 per part del seu entrenador. A les Figures 1 i 2 s’observa una clara tend\u00e8ncia m\u00e9s adaptativa en el grup d’esportistes que no practiquen esports de contacte, tant en raonament moral com en suport\/frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques per part de l’entrenador, excepte en frustraci\u00f3 d’autonomia.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis descriptives i difer\u00e8ncies entre grups (esports de contacte <\/em>versus esports de no contacte) de les variables objecte<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Puntuacions z de les variables de raonament moral en cada un dels grups. <\/em>
Nota: AsG = Assertivitat General, AsE = Assertivitat en l’esport, AgG = Agressivitat General, AgE = Agressivitat en l’esport, SuG = Submissi\u00f3 General, SuE = Submissi\u00f3 en l’esport. <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Puntuacions z de suport\/frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques de les esportistes per part de l’entrenador, en cada un dels grups. <\/em>
Nota: SA = Suport a l’Autonomia, SC = Suport a la Compet\u00e8ncia, SR = Suport a la relaci\u00f3, FA = Frustraci\u00f3 d’Autonomia, FC = Frustraci\u00f3 de Compet\u00e8ncia, FR = Frustraci\u00f3 de Relaci\u00f3. <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlacions bivariades<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Correlacions bivariades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tant en el context esportiu com en la vida en general les correlacions m\u00e9s altes entre les tres variables que mesuren les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 es van donar entre submissi\u00f3 i agressivitat. Les tres tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en la vida quotidiana van correlacionar positivament amb la variable corresponent en l’esport, encara que l’agressivitat va ser la que va mostrar una correlaci\u00f3 m\u00e9s elevada. En l’esport, aquestes mateixes dimensions van mostrar un grau m\u00e9s elevat de correlaci\u00f3 amb les variables que mesuren el suport\/frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques per part de l’entrenador, tret de la variable submissi\u00f3, que no va mostrar cap relaci\u00f3 en el context esportiu. Tamb\u00e9 es va observar una correlaci\u00f3 m\u00e9s gran en el context esportiu de l’assertivitat i l’agressivitat (en negatiu i en positiu, respectivament) amb les variables que mesuren la frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques.<\/p>\n\n\n\n

Models lineals generalitzats<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la taula 3 es presenten els resultats dels MLG prenent com a variable resposta l’assertivitat en l’esport. La prova \u00f2mnibus va resultar significativa (x2<\/sup> = 50.146 (4), p<\/em> < .001). En el seu conjunt el model explica un 17% de la vari\u00e0ncia. En el model 2 s’observa que, en pres\u00e8ncia de l’assertivitat en l’esport, el tipus d’esport continua sent una variable significativa, encara que explica un percentatge molt baix de la vari\u00e0ncia. En el model 3 s’inclou la variable frustraci\u00f3 de compet\u00e8ncia, que incrementa en un 8% la vari\u00e0ncia explicada. Finalment, en el model 4 s’incorpora la frustraci\u00f3 de relaci\u00f3, que explica un 2% m\u00e9s de la vari\u00e0ncia. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el raonament moral sobre l’assertivitat en l’esport \u00e9s explicat per l’assertivitat en general, el tipus d’esport que es practica (menys assertivitat en els esports de contacte), i la frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques de compet\u00e8ncia i de relaci\u00f3 per part de l’entrenador.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Models lineals generalitzats prenent com a variable dependent l’assertivitat en l’esport<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els resultats dels MLG prenent com a variable resposta l’agressivitat en l’esport es recullen a la Taula 4. La prova \u00f2mnibus va resultar significativa (x2<\/sup> = 111.45 (3), p<\/em> < .001). En el seu conjunt el model explica un 34% de la vari\u00e0ncia. En el model 2 s’observa que, en pres\u00e8ncia de l’agressivitat general, el tipus d’esport continua sent una variable significativa, encara que explica un percentatge baix de la vari\u00e0ncia. En el model 3 s’incorpora la variable frustraci\u00f3 de compet\u00e8ncia. En definitiva, el raonament moral sobre l’agressivitat en l’esport ve determinat per l’agressivitat en general, el tipus d’esport que es practica (m\u00e9s agressivitat en els esports de contacte), i la frustraci\u00f3 de la necessitat psicol\u00f2gica b\u00e0sica de compet\u00e8ncia per part de l’entrenador.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Models lineals generalitzats prenent com a variable dependent l’agressivitat en l’esport<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Models lineals generalitzats prenent com a variable dependent la submissi\u00f3 en l’esport<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En la prova \u00f2mnibus els resultats del MLG prenent com a variable resposta la submissi\u00f3 en l’esport va resultar significativa (x2<\/sup> = 48.390 (2), p<\/em> < .001). El model 2 explica un 16% de la vari\u00e0ncia. En aquest model s’observa que, en pres\u00e8ncia de la submissi\u00f3 general, el tipus d’esport deixa de ser una variable significativa. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats de l’estudi permeten acceptar que, en dones joves esportistes, hi ha difer\u00e8ncies en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva, agressiva i de submissi\u00f3 en l’esport en funci\u00f3 del tipus d’activitat esportiva que practiquen (contacte, no contacte). Les participants en esports de contacte mitj\u00e0-alt van mostrar una puntuaci\u00f3 significativament m\u00e9s alta en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 agressiva que les participants en esports en els quals no hi ha contacte f\u00edsic, mentre que aquestes van mostrar nivells significativament m\u00e9s elevats en les tend\u00e8ncies assertives i de submissi\u00f3. Tal com es van mesurar aquestes variables en la present investigaci\u00f3, es pot afirmar que les participants en esports de no contacte mostren un raonament m\u00e9s madur sobre dilemes morals de tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en l’esport que les participants en esports de contacte mitj\u00e0-alt. Aquest resultat \u00e9s conseq\u00fcent amb el que s\u2019ha observat en infants (Bredemeier et al., 1986<\/a>) i en esportistes universitaris (Cecchini et al., 2007<\/a>; Priest et al., 1999<\/a>), i contradiu el que van observar Proios et al. (2004)<\/a> en una poblaci\u00f3 molt m\u00e9s heterog\u00e8nia.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts no van ser tan concloents quan es van analitzar les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en altres contextos de la vida quotidiana. Si b\u00e9 s’observen difer\u00e8ncies en els nivells d’agressivitat (m\u00e9s puntuaci\u00f3 en les participants d’esports de contacte, p<\/em> < .05), no apareixen ni en assertivitat ni en submissi\u00f3. Per provar d’entendre com es relacionen aquestes variables entre si (tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en l’esport i en altres contextos) i abordar el segon objectiu de l’estudi, es van fer correlacions bivariades i es van testar diferents models (MLG). Les correlacions bivariades entre les tres tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en la vida quotidiana amb la variable corresponent en l’esport es van mostrar de baixes (assertivitat) a moderades (agressivitat), la qual cosa determina que s\u00f3n relativament independents. Aix\u00f2 es confirma quan es dissenyen els primers MLG prenent com a variables resultat les tres dimensions de tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en l’esport i com a variables independents el tipus d’esport i la corresponent tend\u00e8ncia d’acci\u00f3 en la vida quotidiana (models 2). Tant en la tend\u00e8ncia d’acci\u00f3 assertiva com agressiva, el tipus d’esport continua sent un predictor significatiu. \u00c9s a dir, que el tipus d’esport (contacte, no contacte), prediu les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva i agressiva en l’esport en pres\u00e8ncia de les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva i agressiva en altres contextos (tret). En submissi\u00f3 no s’observen aquests resultats, creiem que per la manera en qu\u00e8 s’han mesurat aquestes variables.<\/p>\n\n\n\n

Quan en els models s’inclou el suport\/frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques per part de l’entrenador, la variable amb m\u00e9s poder explicatiu, tant en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 assertiva com agressiva, \u00e9s la frustraci\u00f3 de compet\u00e8ncia. Aix\u00f2 \u00e9s consistent amb el que van observar Shields et al. (2016)<\/a> en la relaci\u00f3 entre l’orientaci\u00f3 de compet\u00e8ncia i l’esportivitat. Tamb\u00e9 la relaci\u00f3 entre la frustraci\u00f3 i l’agressivitat est\u00e0 \u00e0mpliament documentada. Els resultats s\u00f3n tamb\u00e9 coherents amb els observats en la relaci\u00f3 que mant\u00e9 el suport-frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques amb la victimitzaci\u00f3 (Men\u00e9ndez-Santurio et al., 2020<\/a>), i el comportament antisocial amb l’adversari (Delrue et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Finalment, el model 4 en la predicci\u00f3 de la tend\u00e8ncia assertiva en l’esport inclou tamb\u00e9 la variable frustraci\u00f3 de relaci\u00f3 en negatiu. Tenint en compte que l’assertivitat \u00e9s una habilitat de comunicaci\u00f3 interpersonal i social, sembla l\u00f2gic pensar que tamb\u00e9 es vinculi als processos de relaci\u00f3 social. Els passos 3 i 4 disminueixen el poder explicatiu del tipus d’esport sobre les variables resultat, per\u00f2 no l’anul\u00b7len, per la qual cosa no poden explicar totalment la relaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El present estudi t\u00e9 algunes limitacions. La primera \u00e9s que es basa en una aproximaci\u00f3 transversal que no pot donar compte de les relacions causa-efecte. La segona \u00e9s que les variables utilitzades no expliquen en tota la seva magnitud la relaci\u00f3 entre el tipus d’esport i les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 en l’esport. Aix\u00ed mateix, una tercera limitaci\u00f3 \u00e9s el fet d’haver dut a terme un mesurament dicot\u00f2mic. Per tot aix\u00f2, estimem que s’haurien de fer nous estudis longitudinals i experimentals que abordessin l’explicaci\u00f3 d’aquesta relaci\u00f3 a partir de la incorporaci\u00f3 de noves variables com el respecte, la responsabilitat personal, l’esportivitat o la companyonia.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball ha estat subvencionat per l’empresa Fundaci\u00f3 Cespa \u2013 Projecte Home (Ajuntament d’Oviedo).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L’objectiu principal de l’estudi va ser analitzar si hi ha difer\u00e8ncies en les tend\u00e8ncies d’acci\u00f3 (assertiva, agressiva i de submissi\u00f3) de dones esportistes en funci\u00f3 del tipus d’esport que practiquen (contacte, no contacte). Les investigacions suggereixen que les participants en esports en els quals no hi ha contacte f\u00edsic amb l’adversari mostren un raonament […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[8839,153,10303,104,10304],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["agressivitat<\/a>","esport<\/a>","estil interpersonal<\/a>","g\u00e8nere<\/a>","raonament moral<\/a>"],"unlinked":["agressivitat<\/span>","esport<\/span>","estil interpersonal<\/span>","g\u00e8nere<\/span>","raonament moral<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 5 abril 2022","modified":"Updated on 30 juny 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 5 abril 2022 11:22","modified":"Updated on 30 juny 2022 16:21"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52324\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=52324"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52324\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":54274,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52324\/revisions\/54274\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=52324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=52324"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=52324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}