{"id":52311,"date":"2022-04-05T11:15:27","date_gmt":"2022-04-05T11:15:27","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/transicion-recepcion-ataque-en-voleibol-analisis-de-la-efectividad-del-remate\/"},"modified":"2022-06-30T16:17:20","modified_gmt":"2022-06-30T16:17:20","slug":"transicio-recepcio-atac-en-el-voleibol-analisi-de-lefectivitat-de-la-rematada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/transicio-recepcio-atac-en-el-voleibol-analisi-de-lefectivitat-de-la-rematada\/","title":{"rendered":"Transici\u00f3 recepci\u00f3-atac en el voleibol: an\u00e0lisi de l\u2019efectivitat de la rematada"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objecte d\u2019aquest estudi va ser valorar l\u2019efectivitat de la rematada del receptor davanter en funci\u00f3 de la seva participaci\u00f3 en la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac i de la rotaci\u00f3 de l\u2019equip, aix\u00ed com en funci\u00f3 de la interacci\u00f3 entre ambdues. La mostra es va extreure de 29 partits jugats entre 2012 i 2016 per seleccions nacionals masculines de m\u00e0xim nivell mundial. Les variables estudiades van ser: la rotaci\u00f3 de l\u2019equip receptor, l\u2019exist\u00e8ncia de transici\u00f3 recepci\u00f3-atac i el rendiment de la rematada. En l\u2019an\u00e0lisi de dades, es van descriure la mitjana, la desviaci\u00f3 t\u00edpica i l\u2019efectivitat; a m\u00e9s de fer servir khi quadrat de Pearson i models de regressions ordinals per determinar la influ\u00e8ncia de la transici\u00f3, la rotaci\u00f3 de l\u2019equip i la posici\u00f3 del col\u00b7locador sobre el rendiment de la rematada. El nivell de significaci\u00f3 es va establir en p<\/em> = .05. Els resultats van mostrar un millor rendiment en la rematada del receptor davanter quan aquest no feia transici\u00f3 i el col\u00b7locador es trobava en posici\u00f3 saguera, especialment en les rotacions RT1 i RT5. Tamb\u00e9 es va detectar un millor rendiment de la rematada quan es feia la transici\u00f3 amb un col\u00b7locador davanter, en relaci\u00f3 amb un col\u00b7locador saguer. El pitjor rendiment en la rematada es va produir quan hi havia transici\u00f3 i l\u2019equip es trobava en RT6. Com a conclusi\u00f3, el rendiment de la rematada del receptor davanter es veu afectat per la interacci\u00f3 entre la transici\u00f3 i la rotaci\u00f3 de l\u2019equip en K1, ja sigui estudiant les rotacions de manera individual o de manera integrada en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> alt rendiment<\/span>, efic\u00e0cia<\/span>, K1<\/span>, receptor<\/span>, rematador<\/span>, rendiment<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En voleibol, igual com en la resta dels esports d\u2019equip, es produeixen cont\u00ednues transicions defensa-atac i atac-defensa. En els esports en els quals l\u2019espai no \u00e9s compartit, perqu\u00e8 hi ha una xarxa, i en els quals la possessi\u00f3 est\u00e0 limitada per un nombre determinat de contactes, la rapidesa amb qu\u00e8 es fa aquesta transici\u00f3 pot esdevenir un aspecte determinant per al rendiment. En concret, en voleibol el temps de possessi\u00f3 est\u00e0 limitat als tres contactes reglamentaris. La intenci\u00f3 \u00e9s dominar la pilota en el primer contacte (fase defensiva), per poder desenvolupar la fase ofensiva en els contactes seg\u00fcents (Eom i Schutz, 1992<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les accions t\u00e8cniques que es desenvolupen al llarg dels ral\u00b7lis s\u2019agrupen dins dels diferents complexos de joc, els quals es defineixen en funci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 ofensiva que intenten defensar (Hileno et al., 2020<\/a>). El complex 1 (K1) es desenvolupa comen\u00e7ant amb la recepci\u00f3 del servei i continuant amb la col\u00b7locaci\u00f3 i l\u2019atac. Aquests mateixos autors afirmen que, com que es produeix despr\u00e9s del servei i en la part inicial de cada ral\u00b7li, \u00e9s el m\u00e9s repetit durant el joc, i el seu rendiment \u00e9s considerat el principal indicador d\u2019\u00e8xit dels equips de mitj\u00e0 i alt nivell mascul\u00ed (Ugrinowitsch et al., 2014<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

Un dels par\u00e0metres que determina la transici\u00f3 del K1 \u00e9s el temps del qual es disposa per passar de la fase defensiva a l\u2019ofensiva. I aix\u00f2 dep\u00e8n, entre altres coses, de la disponibilitat del jugador per incorporar-se a l\u2019atac (Ugrinowitsch et al., 2014<\/a>), la qual cosa queda condicionada per les accions pr\u00e8vies i la dist\u00e0ncia a la seva zona de finalitzaci\u00f3 de l\u2019atac (Kitsiou et al., 2020<\/a>). Aquest aspecte \u00e9s especialment rellevant entre els jugadors que exerceixen el rol de receptor davanter, atesa la doble responsabilitat de rebre i incorporar-se a l\u2019atac (Lima et al., 2021<\/a>), ja que la seva disponibilitat es pot veure redu\u00efda i fins i tot anul\u00b7lada (Paulo et al., 2016<\/a>); aix\u00f2 interfereix en l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019atacant per part del col\u00b7locador (Marcelino et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els equips que juguen amb un \u00fanic col\u00b7locador mostren sis formacions diferents: tres amb el col\u00b7locador davanter i tres amb el col\u00b7locador saguer (Palao et al., 2005<\/a>), aspecte que tamb\u00e9 pot influir en el desenvolupament de la transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, es va plantejar l\u2019objectiu seg\u00fcent: valorar l\u2019efectivitat de la rematada del receptor davanter en funci\u00f3 de la seva participaci\u00f3 en la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac i de la rotaci\u00f3 de l\u2019equip, aix\u00ed com en funci\u00f3 de la interacci\u00f3 entre ambdues.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra d\u2019aquest estudi va estar composta per 29 partits de m\u00e0xim nivell competitiu jugats entre 2012 i 2016 pertanyents a fases finals de la Copa del M\u00f3n (CM), els Jocs Ol\u00edmpics (JJOO) i la Lliga Mundial (LM) de categoria masculina. Es va fer servir un mostreig no probabil\u00edstic per conveni\u00e8ncia. Els partits van ser escollits partint dels criteris seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

  1. Formar part de les fases finals d\u2019una de les seg\u00fcents competicions masculines jugades en el cicle ol\u00edmpic 2012-2016: JJOO 2012; LM 2013, 2014, 2015 i 2016; Campionat del M\u00f3n 2014 (WC); Copa del M\u00f3n 2015.<\/li>
  2. Que el partit estigu\u00e9s complet en l\u00ednia.<\/li>
  3. Que la qualitat de la imatge fos igual o superior a 720 p.<\/li>
  4. Que la perspectiva d\u2019enregistrament fos predominantment lateral.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Consideracions \u00e8tiques <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La realitzaci\u00f3 d\u2019aquest estudi va ser aprovada pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat Europea amb refer\u00e8ncia CIPI\/18\/181.<\/p>\n\n\n\n

    Disseny i criteris d\u2019observaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    El disseny observacional utilitzat est\u00e0 ubicat al quadrant nomot\u00e8tic, puntual i multidimensional. I els criteris d\u2019observaci\u00f3, en el corresponent sistema de categories (Anguera et al., 2011<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

    – Transici\u00f3 de la recepci\u00f3 a la rematada (TR) – Transici\u00f3 S\u00ed (TRS): rep i remata el mateix receptor; Transici\u00f3 No (TRN): el receptor que remata no ha rebut el servei.<\/p>\n\n\n\n

    – Rotaci\u00f3 equip en K1 (RT) \u2013 Es van considerar les 6 rotacions en les quals es desenvolupa el joc, numerades de l\u20191 al 6 (RT1, RT2, RT3, RT4, RT5 i RT6) en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador (Silva et al., 2016)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

    – Posteriorment, les rotacions van ser agrupades en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador (PC) – col\u00b7locador davanter (PCD): agrupa RT2, RT3 o RT4; col\u00b7locador saguer (PCS): agrupa RT1, RT5 o RT6. <\/p>\n\n\n\n

    – Rendiment de la rematada (RR) – Per categoritzar aquesta variable es va utilitzar una escala de 6 categories, adaptada del sistema estad\u00edstic de la FIVB designat per la Comissi\u00f3 Internacional d\u2019Entrenadors el 1979, i basat en el proposat per Coleman et al. (1969)<\/a> i el sistema estad\u00edstic Schall (Palao et al., 2009<\/a>) – Rematada error (RRE) (0): la pilota va fora, no supera la xarxa, o l\u2019\u00e0rbitre considera que el rematador ha com\u00e8s alguna falta. Rematada dolenta (RRDo) (1): la rematada \u00e9s controlada per l\u2019equip en defensa, i li permet reconstruir el joc amb totes les opcions d\u2019atac. Tamb\u00e9 es considerar\u00e0 RRDo si la rematada \u00e9s bloquejada i segueix en joc al camp de l\u2019atacant i el suport no permet la reconstrucci\u00f3 de cap altra rematada. Rematada deficient (RRDe) (2): la rematada \u00e9s controlada per l\u2019equip en defensa, i li permet una reconstrucci\u00f3 del joc amb totes les opcions d\u2019atac, per\u00f2 amb dificultat per efectuar primers temps. Rematada regular (RRR) (3): la rematada \u00e9s controlada per l\u2019equip en defensa, i no li permet una reconstrucci\u00f3 del joc amb primers temps. Tamb\u00e9 es considerar\u00e0 RRR quan l\u2019atacant juga contra el bloqueig i el suport propi permet la reconstrucci\u00f3 d\u2019una altra rematada. Rematada bona (RRB) (4): la rematada \u00e9s defensada per l\u2019equip contrari sense possibilitats de reconstruir un atac (acci\u00f3 que en voleibol es denomina \u201cfree-ball<\/em>\u201d). Rematada punt (RRP) (5): la pilota bota al camp rival; toca bloqueig i l\u2019equip defensor no pot continuar el joc (acci\u00f3 que en voleibol es denomina \u201cblock-out<\/em>\u201d); o l\u2019\u00e0rbitre considera que algun jugador de l\u2019equip defensor ha com\u00e8s alguna falta en el moment de la defensa <\/p>\n\n\n\n

    Posteriorment, la variable rendiment de la rematada va ser agrupada en dos: rendiment baixa efectivitat (ARB) agrupa: RRE, RRDo i RRDe; rendiment alta efectivitat (ARA) agrupa: RRR, RRB i RRP.<\/p>\n\n\n\n

    Els dos agrupaments es van fer amb la intenci\u00f3 de complir les condicions necess\u00e0ries per realitzar les an\u00e0lisis posteriors.<\/p>\n\n\n\n

    Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Les accions van ser registrades per un \u00fanic observador amb certificaci\u00f3 i experi\u00e8ncia superior a 5 anys en an\u00e0lisi del rendiment en voleibol i direcci\u00f3 d\u2019equips. Es van establir els criteris d\u2019observaci\u00f3 amb un manual de casos, inclosos els possibles casos dubtosos. Amb la intenci\u00f3 de calcular la qualitat de les dades, es va entrenar un segon observador expert amb les mateixes qualificacions que el primer. Tant l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019acord intraobservadora (\u03ba \u2265 .928) com l\u2019an\u00e0lisi interobservadora (\u03ba \u2265 .915) van assolir nivells de concordan\u00e7a quasi perfecta en totes les variables avaluades.<\/p>\n\n\n\n

    Per al c\u00e0lcul d\u2019ERKI es va dur a terme la f\u00f3rmula del percentatge d\u2019efectivitat (Coleman et al., 1969<\/a>) adaptada al sistema descrit de 6 categories:<\/p>\n\n\n\n

    On: Ef \u00e9s Efectivitat; N. A5, el nombre de rematades amb valoraci\u00f3 5; N. A4 \u00e9s el nombre de rematades 4, i aix\u00ed successivament. <\/p>\n\n\n\n

    De la mateixa manera, es va fer el c\u00e0lcul de la mitjana aritm\u00e8tica d\u2019efectivitat en funci\u00f3 dels valors atorgats a cada una de les categories, dividit pel nombre total d\u2019accions.<\/p>\n\n\n\n

    Per registrar les dades es va fer servir el programari LINCE, espec\u00edficament dissenyat per al registre de dades observacionals en esport (Gabin et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    An\u00e0lisi estad\u00edstica  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Per informar dels resultats es va utilitzar la freq\u00fc\u00e8ncia, el percentatge, la mitjana i la desviaci\u00f3 t\u00edpica. Es va comprovar la concordan\u00e7a intra i interobservador amb Kappa de Cohen. En primer lloc, per descriure l\u2019efectivitat de la rematada, es van utilitzar les proves U de Mann Whitney o H de Kruskal Wallis a causa de la violaci\u00f3 dels sup\u00f2sits param\u00e8trics. Tamb\u00e9 es va calcular la d de Cohen a partir d\u2019aquestes dades estad\u00edstiques per informar de la mida de l\u2019efecte. A continuaci\u00f3, es van utilitzar 4 models de regressi\u00f3 ordinal d\u2019odds <\/em>proporcionals per determinar la relaci\u00f3 existent entre la variable criteri RR i les variables predictores RT, PC i TR: model bivariat, model multivariable, model factorial i model d\u2019interacci\u00f3. En totes les an\u00e0lisis, es va analitzar el compliment del sup\u00f2sit de proporcionalitat i es va utilitzar la ra\u00f3 de versemblan\u00e7a per comparar la precisi\u00f3 dels models i analitzar l\u2019impacte de cada variable. A m\u00e9s, es van calcular els Odd Ratios<\/em> i intervals de confian\u00e7a 95% per interpretar l\u2019efecte de les variables. Per avaluar la vari\u00e0ncia explicada pels models es va calcular la prova Pseudo r<\/em>2<\/sup> de Nagelkerke. El nivell de significaci\u00f3 es va establir en p<\/em> < .05. L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va fer amb IBM SPSS (versi\u00f3 21.0 per a Windows; SPSS Inc., Chicago, IL, EUA).<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Es van registrar un total de 3,687 accions de rematada en K1, de les quals 1,284 van ser realitzades pel receptor davanter. <\/p>\n\n\n\n

    A la taula 1 podem observar la freq\u00fc\u00e8ncia i el percentatge de rematades de l\u2019equip en cada rotaci\u00f3 i en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador (53.78% PCS; 46.22% PCD), aix\u00ed com la freq\u00fc\u00e8ncia i el percentatge de rematades del receptor davanter en cada rotaci\u00f3 i de nou en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador (32.02% PCS; 38.09% PCD). <\/p>\n\n\n\n\n\n

    De les 1,284 accions de rematada del receptor en posici\u00f3 davantera, en tan sols 366 es va produir TRS. En la resta d\u2019accions (n<\/em> = 918) es va produir TRN, ja que la passada de recepci\u00f3 la va fer un altre jugador diferent del rematador posterior.<\/p>\n\n\n\n

    A la taula 2 podem observar la freq\u00fc\u00e8ncia i els valors de la mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica de l\u2019efectivitat, aix\u00ed com el percentatge d\u2019efectivitat del receptor davanter amb totes les dades agregades. No es van obtenir difer\u00e8ncies significatives d\u2019RR en funci\u00f3 de l\u2019RT, PC o la TR.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Freq\u00fc\u00e8ncia, mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica d\u2019RR en funci\u00f3 d\u2019RT i de TR.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    A la taula 3, es presenten els resultats de freq\u00fc\u00e8ncia, la mitjana i la desviaci\u00f3 t\u00edpica de l\u2019efectivitat i el percentatge d\u2019efectivitat segregats en funci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia o no de transici\u00f3. No es van observar difer\u00e8ncies significatives en l\u2019efectivitat de la rematada en funci\u00f3 de la rotaci\u00f3 en les situacions TRN (p <\/em>=.096), ni tampoc en les situacions TRS (p <\/em>=.215). Tampoc no es van observar difer\u00e8ncies significatives de l\u2019efectivitat en funci\u00f3 del PC en les situacions TRN (p <\/em>=.433), per\u00f2 s\u00ed en les situacions TRS (p <\/em>=.011), en les quals es va assolir m\u00e9s rendiment amb PCD. Finalment, es va observar millor efectivitat en l\u2019RT1 (p <\/em>=.038), RT5 (p <\/em>=.012) i en la PCS (p <\/em>=.002) quan es va produir TRN en comparaci\u00f3 amb les situacions TRS.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Freq\u00fc\u00e8ncia, mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica d\u2019RR en funci\u00f3 d\u2019RT i de TR.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Per interpretar en un context multivariable les difer\u00e8ncies trobades i per poder valorar les possibles interaccions entre l\u2019RT i la TR (variables predictores), es van construir regressions ordinals. En aquestes, l\u2019RR va constituir la variable criteri.<\/p>\n\n\n\n

    A la taula 4 es mostren els resultats de les regressions ordinals que avaluen la relaci\u00f3 entre l\u2019RR i RT i la TR. En els models bivariats, no es van observar relacions significatives entre RR i l\u2019RT (X\u00b25<\/sub>=6.99; p <\/em>=.222; r<\/em>2<\/sup>=.006); ni tampoc entre RR i TR (X\u00b21<\/sub>=2.89;  p <\/em>=.089; r<\/em>2<\/sup>=.002). Tanmateix, es van observar petits increments de rendiment d\u2019atac en l\u2019RT2 (OR=0.37; IC95%=0.04; 0.71) i l\u2019RT5 (OR=0.4; IC95%=0.06; 0.75) en comparaci\u00f3 amb l\u2019RT6. El model multivariable va millorar lleugerament les estimacions, per\u00f2 tampoc no va resultar significatiu (X\u00b26<\/sub>=10.34; p <\/em>=.111; r<\/em>2<\/sup>=.008). El model factorial va millorar les estimacions, i va resultar un model significatiu (X\u00b211<\/sub>=19,89; p <\/em>=.047; r<\/em>2<\/sup>=.016), per la qual cosa es va decidir estudiar la interacci\u00f3 entre l\u2019RT i la TR per facilitar la interpretaci\u00f3 dels resultats. Aquesta interacci\u00f3 suggereix la import\u00e0ncia que t\u00e9 la TR en l\u2019efectivitat de la rematada en algunes rotacions. En particular, es va aconseguir millor RR en la TRN*RT1 (OR=0.68; IC95%=0.11; 1.24), en la TRN*RT2 (OR=0.61; IC95%=0.06; 1.15), en la TRN*RT5 (OR=0.85; IC95%=0.29; 1.41), en la TRS*RT2 (OR=0.64; IC95%=0.01; 1.28) i en la TRS*RT4 (OR=0.65; IC95%=0.01; 1.3), sempre comparant-les amb la TRS*RT6.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Rendiment de la rematada del receptor davanter en K1(RR), en funci\u00f3 de la transici\u00f3 (TR) i de la rotaci\u00f3 de l\u2019equip en KI (RT).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Finalment, a la taula 5 es presenten els resultats de les regressions ordinals que avaluen la relaci\u00f3 entre RR i el PC i la TR. En els models bivariats, no es van observar relacions significatives entre l\u2019RR i el PC (X\u00b21<\/sub>= 0.54; p <\/em>=.462; r<\/em>2<\/sup><.001); ni tampoc entre l\u2019RR i la TR (X\u00b21<\/sub>=2.89; p <\/em>=.089; r<\/em>2<\/sup>=.002). Tampoc no es va trobar un model multivariable significatiu (X\u00b22<\/sub>=3.47; p <\/em>=.176; r<\/em>2<\/sup>=.003). Per\u00f2, de nou, en avaluar el model factorial es va observar una relaci\u00f3 significativa entre RR i la interacci\u00f3 posici\u00f3 del col\u00b7locador x transici\u00f3 (X\u00b23<\/sub>=10.53; p <\/em>=.015; r<\/em>2<\/sup>=.009), fet que indica novament la import\u00e0ncia que t\u00e9 la TR en l\u2019RR en algunes rotacions concretes del joc. L\u2019estudi en profunditat de les interaccions va demostrar pitjor RR en les situacions PCS*TRS (OR=-0.51; IC95%=-0.89; -0.14) en comparaci\u00f3 amb les situacions PCD*TRS.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Rendiment de la rematada del receptor davanter en K1(RR), en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador (PC) i l\u2019exist\u00e8ncia de transici\u00f3 (TR).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    El present estudi compara l\u2019efectivitat de la rematada dels receptors davanters, en funci\u00f3 de la seva participaci\u00f3 o no en la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac, i en funci\u00f3 de la rotaci\u00f3 de l\u2019equip; aix\u00ed com la interacci\u00f3 entre ambdues.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019efic\u00e0cia de la rematada \u00e9s el millor predictor del rendiment en K1 (Mareli\u0107 et al., 2004<\/a>). Les rematades s\u2019han d\u2019adaptar a les diferents interaccions que es produeixen en cada una de les sis rotacions (L\u00f3pez et al., 2022<\/a>), entenent cada una de les rotacions com a contextos diferenciats a l\u2019inici del K1 (Palao et al., 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    No obstant aix\u00f2, en analitzar l\u2019efectivitat de la rematada dels receptors davanters, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 de la rotaci\u00f3. Aquests resultats coincideixen amb els aportats per altres treballs de recerca que van analitzar el rendiment de la rematada en K1 en voleibol mascul\u00ed, encara que sense diferenciar el rol del rematador (Laios i Kountouris, 2011<\/a>; Palao et al., 2005<\/a>). Tampoc no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives en el rendiment de la rematada del receptor davanter, en funci\u00f3 de la posici\u00f3 davantera o saguera del col\u00b7locador, malgrat que en voleibol femen\u00ed i en categories inferiors s\u00ed que s\u2019han trobat difer\u00e8ncies en el rendiment global de la rematada en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador (\u0110urkovi\u0107 et al., 2008<\/a>; Palao et al., 2005<\/a>). Sembla que l\u2019efectivitat m\u00e9s gran de les rematades sagueres en categoria masculina (Mesquita i C\u00e9sar, 2007<\/a>) i la millora en l\u2019efectivitat d\u2019aquest tipus de rematada a mesura que augmenta el nivell dels equips permet assolir un equilibri m\u00e9s gran en el rendiment d\u2019atac entre les diferents rotacions; especialment entre els equips d\u2019alt nivell mascul\u00ed m\u00e9s ben classificats (Silva et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    En el desenvolupament de la seq\u00fc\u00e8ncia de K1 es produeix l\u2019encadenament de dues accions de m\u00e0xima dificultat motriu: la recepci\u00f3 i la rematada. Encara que Rentero et al. (2015)<\/a> no van trobar difer\u00e8ncia en el rendiment de recepci\u00f3 en funci\u00f3 del receptor, s\u00ed que van trobar que com m\u00e9s gran era la participaci\u00f3 del lliure en recepci\u00f3, millor va ser la classificaci\u00f3 de l\u2019equip en la fase final dels JJOO masculins de 2008. Aix\u00f2 reafirmaria la idea que el lliure ajuda a desenvolupar millor els sistemes d\u2019atac at\u00e8s que evita situacions de transici\u00f3 dels rematadors. <\/p>\n\n\n\n

    Diferents estudis desenvolupats en alt nivell mascul\u00ed han considerat que la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac del receptor davanter pot arribar a reduir l\u2019efectivitat de la rematada en K1 (Afonso et al., 2012<\/a>; Grgantov et al., 2018<\/a>; Paulo et al., 2016<\/a>; Valhondo et al., 2018<\/a>). A m\u00e9s de la dificultat coordinativa de l\u2019encadenament d\u2019ambdues accions, la transici\u00f3 pot generar un d\u00e8ficit temporal per a la incorporaci\u00f3 del receptor a l\u2019atac. En moltes ocasions, el jugador es veu obligat a rebre en situacions poc equilibrades i fins i tot en caiguda. En conseq\u00fc\u00e8ncia, hi ha un percentatge d\u2019accions en les quals la recepci\u00f3 pot generar una fatiga muscular pr\u00e8via que disminueixi la capacitat de salt en la rematada (Maraboli et al., 2016<\/a>); i fins i tot inhabilitar el jugador receptor per poder incorporar-se al sistema d\u2019atac de KI (Marcelino et al., 2014<\/a>). Aix\u00f2 provoca l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un tipus de servei que busca interferir en la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac, per reduir el rendiment del receptor atacant o limitar les possibles combinacions d\u2019atac (Kitsiou et al., 2020<\/a>). Per\u00f2 no tots els serveis dirigits sobre un receptor que ha de fer la transici\u00f3 interfereixen en el seu atac, i potser nom\u00e9s ho fan els serveis dirigits a determinades zones de la pista. Aix\u00ed, sembla ser que la dificultat augmenta quan la recepci\u00f3 comporta el despla\u00e7ament de l\u2019atacant a una posici\u00f3 allunyada de la xarxa (Afonso et al., 2012<\/a>; Grgantov et al., 2018<\/a>; Kitsiou et al., 2020<\/a>); massa propera, o interior al lloc de finalitzaci\u00f3 de la rematada (Hurst et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

    En el present estudi es van obtenir difer\u00e8ncies properes al 9% quan es va relacionar el percentatge d\u2019efectivitat de la rematada en funci\u00f3 de la transici\u00f3, tot i que no va assolir rellev\u00e0ncia estad\u00edstica. Sembla que els models de joc dels equips busquen solucions al problema de la transici\u00f3 recepci\u00f3-rematada, i una d\u2019elles \u00e9s escur\u00e7ar la transici\u00f3 espacialment, tal com descriuen Paulo et al. (2016)<\/a>, en observar una tend\u00e8ncia a l\u2019aproximaci\u00f3 del receptor davanter cap a la xarxa, reduint la seva responsabilitat en el sistema de recepci\u00f3. Altres solucions s\u00f3n: la introducci\u00f3 de l\u2019oposat en el sistema per generar l\u00ednies de 4 receptors, especialment davant de serveis molt potents (Ciuffarella et al., 2013<\/a>); o dissenyar esquemes d\u2019atac en els quals la distribuci\u00f3 del col\u00b7locador eviti l\u2019elecci\u00f3 del jugador que queda en mala disposici\u00f3 despr\u00e9s de rebre el servei (Barzouka, 2018<\/a>; Marcelino et al., 2014<\/a>). Tamb\u00e9 considerem que l\u2019alt grau d\u2019entrenament dels receptors d\u2019alt nivell els permet reduir el possible impacte negatiu de la transici\u00f3 sobre el rendiment de la seva rematada.<\/p>\n\n\n\n

    No obstant aix\u00f2, en relacionar la transici\u00f3 amb la posici\u00f3 del col\u00b7locador i el rendiment de la rematada, es va trobar una efectivitat un 19.4% inferior quan es va produir una rematada amb transici\u00f3 i col\u00b7locador saguer, a difer\u00e8ncia de quan el col\u00b7locador era davanter. D\u2019altra banda, es va detectar una efectivitat un 19.6% superior quan es va rematar amb col\u00b7locador saguer i sense transici\u00f3, en relaci\u00f3 amb les rematades executades amb transici\u00f3 (taula 3).<\/p>\n\n\n\n

    La interacci\u00f3 de la transici\u00f3 amb la rotaci\u00f3 de l\u2019equip va provocar canvis significatius sobre el rendiment i l\u2019efectivitat de la rematada: amb una efectivitat m\u00e9s gran quan no es va produir transici\u00f3 en RT1 i RT5; i amb un rendiment m\u00e9s gran de les rematades en les accions realitzades sense transici\u00f3 en RT1, RT2 i RT5, i amb transici\u00f3 en RT2 i RT4 en relaci\u00f3 amb les accions desenvolupades amb transici\u00f3 en RT6.<\/p>\n\n\n\n

    La freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s alta d\u2019enviament de col\u00b7locacions a la zona 4 s\u2019ha associat tant amb recepcions excel\u00b7lents que generen col\u00b7locacions r\u00e0pides (Barzouka, 2018<\/a>) com amb males recepcions o col\u00b7locacions dif\u00edcils fetes fora de la zona de col\u00b7locaci\u00f3 ideal (Barzouka, 2018<\/a>; Grgantov et al., 2018<\/a>), i que permeten formar el rival amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, bloquejos ben estructurats de dos o tres jugadors (Ara\u00fajo et al., 2011<\/a>). Amb col\u00b7locador davanter, el sistema d\u2019atac t\u00e9 un rematador menys a la l\u00ednia davantera, fet que incrementa el percentatge de col\u00b7locacions enviades als receptors davanters (PCD: 38%; PCS: 32%). Per tant, el fet que s\u2019obtingu\u00e9s millor efectivitat de la rematada amb transici\u00f3 i col\u00b7locador davanter, igual com en RT2 i RT4, pot estar relacionat amb l\u2019enviament d\u2019un percentatge m\u00e9s elevat de col\u00b7locacions provinents de recepcions de millor qualitat. Tanmateix, el millor rendiment de la transici\u00f3 amb col\u00b7locador davanter \u00e9s en part contradictori amb el que van observar Ara\u00fajo et al. (2011)<\/a>, que assenyalen una millor estructuraci\u00f3 del bloqueig amb un nombre m\u00e9s alt de bloquejos triples davant el receptor davanter quan el col\u00b7locador \u00e9s davanter. <\/p>\n\n\n\n

    Amb col\u00b7locador saguer, el receptor davanter comparteix la primera l\u00ednia d\u2019atac amb el central i l\u2019atacant oposat, i sent aquest \u00faltim un especialista en rematada, \u00e9s possible que els col\u00b7locadors tendeixin a enviar m\u00e9s col\u00b7locacions als oposats quan han rebut els receptors davanters, la qual cosa evita la transici\u00f3. I tamb\u00e9 que col\u00b7loquin als receptors davanters que efectuen la transici\u00f3 m\u00e9s col\u00b7locacions procedents de situacions dif\u00edcils, especialment quan la recepci\u00f3 queda propera a la seva zona de rematada i resulta complicat enviar una col\u00b7locaci\u00f3 a altres jugadors. <\/p>\n\n\n\n

    En l\u2019efectivitat m\u00e9s elevada del rematador-receptor davanter en l\u2019RT1 i RT5 sense transici\u00f3 en comparaci\u00f3 amb transici\u00f3 s\u00ed, a m\u00e9s de tornar a considerar l\u2019argumentaci\u00f3 ja exposada en el par\u00e0graf anterior, hem de tenir en compte que RT1 \u00e9s l\u2019\u00fanica rotaci\u00f3 en la qual el receptor davanter normalment rep en zona 1 i remata per zona 2. Per tant, no \u00e9s la seva zona habitual de rematada, i la transici\u00f3 podria estar menys entrenada que l\u2019executada per la zona 4, que s\u00ed que \u00e9s la seva zona habitual d\u2019atac. A m\u00e9s, la zona 2 es troba m\u00e9s propera a la zona ideal de col\u00b7locaci\u00f3 (zona 2-3) que la zona 4, fet que disminueix el temps de vol de la pilota i pot limitar en gran mesura la disponibilitat temporal per fer la transici\u00f3 del receptor davanter. L\u00f3pez et al. (2022)<\/a>, fent servir una mostra d\u2019alt nivell mascul\u00ed, van trobar una freq\u00fc\u00e8ncia de servei superior a l\u2019esperada en RT1 sobre zona 1 i en RT5 sobre zona 5, amb la possible intenci\u00f3 de dificultar la transici\u00f3 a l\u2019atacant receptor davanter. A m\u00e9s, en el mateix estudi es va detectar que en RT6 es van produir significativament m\u00e9s serveis sobre el passad\u00eds de la zona 1 i sobre les zones properes al col\u00b7locador que sobre la meitat esquerra de la pista (zona 6-5). Tanmateix, el rendiment de la recepci\u00f3 efectuada al passad\u00eds de la zona 5 va ser inferior. Segons els autors, aix\u00f2 podria estar relacionat amb una possible descompensaci\u00f3 de l\u2019estructura de recepci\u00f3 en RT6 en sobrecarregar la l\u00ednia de receptors cap a la zona 1, la qual cosa obliga el receptor davanter a allunyar-se de la zona de rematada (zona 4), fet que seria la causa del rendiment inferior en la rematada quan es dona la transici\u00f3 en RT6.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    El rendiment de la rematada del receptor davanter es veu afectat per la interacci\u00f3 que es produeix entre la transici\u00f3 i la rotaci\u00f3 de l\u2019equip en K1; ja sigui estudiant les rotacions de manera individual, o en funci\u00f3 de la posici\u00f3 del col\u00b7locador davantera o saguera. En particular, sembla que el rendiment del rematador disminueix quan es produeix la transici\u00f3 i el col\u00b7locador \u00e9s saguer. <\/p>\n\n\n\n

    Com a aplicacions pr\u00e0ctiques, els resultats suggereixen la necessitat d\u2019expandir la zona d\u2019intervenci\u00f3 del lliure en els sistemes de recepci\u00f3, per alliberar els receptors davanters d\u2019aquesta responsabilitat tant com sigui possible. Considerem aquesta soluci\u00f3 m\u00e9s aplicable al voleibol femen\u00ed, ja que es podr\u00e0 dur a terme especialment davant de serveis executats a menys velocitat. Aquest alliberament permetria als receptors atacants fer una transici\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida i sense contacte previ de la pilota durant la recepci\u00f3. Aquest augment en la responsabilitat espacial del lliure pot provocar la recerca de lliures cada vegada m\u00e9s r\u00e0pids i amb m\u00e9s envergadura. A m\u00e9s, encara que el voleibol pugui ser plantejat i analitzat com un conjunt d\u2019accions a\u00efllades, a causa de la din\u00e0mica mateixa del joc resulta imprescindible l\u2019entrenament d\u2019accions encadenades, en les quals el jugador sigui capa\u00e7 de mantenir l\u2019efectivitat en cadascuna d\u2019elles. I tenint en compte la influ\u00e8ncia de la rotaci\u00f3 i la posici\u00f3 del col\u00b7locador detectades en el present estudi, considerem rellevant que tamb\u00e9 s\u2019entreni la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac de manera integrada en les diferents rotacions, enteses com a situacions inicials diferenciades.<\/p>\n\n\n\n

    Seria interessant en futurs treballs de recerca plantejar aquest mateix estudi en voleibol femen\u00ed, i en etapes de formaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Com a limitacions d\u2019aquest estudi, \u00e9s possible que les tend\u00e8ncies d\u2019uns equips puguin haver emmascarat les d\u2019altres, per la qual cosa considerem rellevant l\u2019estudi individualitzat dels rivals, valorant com la transici\u00f3 afecta el rendiment de la rematada en cada una de les rotacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum L\u2019objecte d\u2019aquest estudi va ser valorar l\u2019efectivitat de la rematada del receptor davanter en funci\u00f3 de la seva participaci\u00f3 en la transici\u00f3 recepci\u00f3-atac i de la rotaci\u00f3 de l\u2019equip, aix\u00ed com en funci\u00f3 de la interacci\u00f3 entre ambdues. La mostra es va extreure de 29 partits jugats entre 2012 i 2016 per seleccions nacionals […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10300,352,10299,10302,10301,360],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["alt rendiment<\/a>","efic\u00e0cia<\/a>","K1<\/a>","receptor<\/a>","rematador<\/a>","rendiment<\/a>"],"unlinked":["alt rendiment<\/span>","efic\u00e0cia<\/span>","K1<\/span>","receptor<\/span>","rematador<\/span>","rendiment<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 5 abril 2022","modified":"Updated on 30 juny 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 5 abril 2022 11:15","modified":"Updated on 30 juny 2022 16:17"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52311\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=52311"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52311\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":53710,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52311\/revisions\/53710\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=52311"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=52311"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=52311"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}