{"id":52303,"date":"2022-04-05T11:09:42","date_gmt":"2022-04-05T11:09:42","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/comparacion-de-la-composicion-corporal-de-futbolistas-jovenes-categorizados-por-bio-banding\/"},"modified":"2022-06-30T16:12:39","modified_gmt":"2022-06-30T16:12:39","slug":"comparacio-de-la-composicio-corporal-de-futbolistes-joves-categoritzats-per-bio-banding","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/comparacio-de-la-composicio-corporal-de-futbolistes-joves-categoritzats-per-bio-banding\/","title":{"rendered":"Comparaci\u00f3 de la composici\u00f3 corporal de futbolistes joves categoritzats per Bio-Banding"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Bio-Banding (BB) \u00e9s una nova forma de categoritzaci\u00f3 dels esportistes joves que considera la variaci\u00f3 de l’estat de maduresa. A dia d\u2019avui, no s’han investigat les difer\u00e8ncies en la composici\u00f3 corporal, com un aspecte del rendiment, en futbolistes joves categoritzats per BB. Per tant, els objectius d\u2019aquest estudi van ser descriure i comparar la composici\u00f3 corporal de futbolistes joves entre categories de BB. Cent vint-i-vuit jugadors masculins joves (edat: 14.88\u00b11.76 anys) d’un club de futbol professional de Xile van participar en aquest estudi. La composici\u00f3 corporal es va avaluar amb antropometria i es va comparar amb les proves d’ANOVA i Kruskal-Wallis. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre categories de BB a la massa corporal (p<\/em><.0001); la talla (p<\/em><.0001); la massa muscular (p<\/em><.0001); la massa \u00f2ssia (p<\/em><.0001); la massa adiposa (p<\/em><.0001); l’\u00edndex m\u00fascul-ossi (p<\/em><.0001) i el sumatori de 6 plecs cutanis (p<\/em>=.0172). Les troballes del present estudi revelen que els processos de creixement i maduraci\u00f3 es veuen reflectits en: (i) l’increment m\u00e9s gran de la talla i la massa corporal, (ii) l’increment de la massa muscular i la massa \u00f2ssia, (iii) el menor increment de la massa adiposa i l’IMO, i, en una mesura molt menor, (iv) l’evoluci\u00f3 del sumatori de 6 plecs cutanis. Com a projecci\u00f3 de la recerca, aquests resultats es poden aplicar per clubs i entrenadors com a antecedents dels canvis en la mida i la composici\u00f3 corporal, a fi d’incloure el BB en els processos d’identificaci\u00f3, selecci\u00f3 i desenvolupament de joves esportistes talentosos.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> antropometria<\/span>, Biobanda<\/span>, esport juvenil<\/span>, maduresa<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El futbol \u00e9s una disciplina que ha estat \u00e0mpliament estudiada amb la finalitat de millorar el rendiment dels jugadors, el qual dep\u00e8n de factors t\u00e8cnics, t\u00e0ctics, f\u00edsics, fisiol\u00f2gics, mentals (St\u00f8len et al., 2005<\/a>) i antropom\u00e8trics (Rodr\u00edguez et al., 2019<\/a>), aix\u00ed com de processos d’identificaci\u00f3 i desenvolupament de futbolistes joves (Sarmento et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els processos de formaci\u00f3 i desenvolupament dels futbolistes joves s’ha considerat la condici\u00f3 f\u00edsica, per exemple, la pliometria i els canvis de direcci\u00f3 (Beato et al., 2018<\/a>; Michailidis et al., 2019<\/a>), velocitat (Murtagh et al., 2018<\/a>), aspectes psicol\u00f2gics (Olmedilla et al., 2019<\/a>; Scharfen et al., 2019<\/a>), t\u00e8cnics (Rowat et al., 2017<\/a>), t\u00e0ctics (Machado et al., 2020<\/a>; Machado et al., 2019<\/a>), i antropom\u00e8trics (Lago et al., 2011<\/a>; Bernal et al., 2020<\/a>) com la mida corporal (Malina et al., 2017<\/a>); fins i tot l’edat cronol\u00f2gica (EC) s’ha utilitzat com un par\u00e0metre organitzatiu per avaluar el rendiment en jugadors joves (Barrera et al., 2021<\/a>). No obstant aix\u00f2, quan s’organitzen categories d’esport juvenil basades en EC o agrupacions per edat anual, es pot presentar un fenomen de difer\u00e8ncies individuals en el timing<\/em> i tempo<\/em> de maduraci\u00f3 dels jugadors que van ser categoritzats amb EC dins d’un mateix punt de tall anual, i sobretot els jugadors que ronden les etapes de desenvolupament puberal, en qu\u00e8 el creixement i la maduraci\u00f3 pot afectar significativament els canvis en el rendiment (Lloyd et al., 2014<\/a>). Un exemple d’aix\u00f2 es pot apreciar en el fenomen d’Efecte de l’Edat Relativa (RAU), caracteritzat per una sobrerepresentaci\u00f3 significativa de jugadors nascuts en la part inicial d’un any entre esportistes joves (Brustio et al., 2018<\/a>), fet que suggereix que ser relativament gran dins d’un tall anual esportiu pot proporcionar avantatges significatius d’\u00e8xit en comparaci\u00f3 amb aquells relativament m\u00e9s joves (Cobley et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per intentar corregir aix\u00f2, s’han proposat diverses maneres de disposar d\u2019un indicador biol\u00f2gic d’edat, com per exemple l’edat esquel\u00e8tica<\/em>, avaluada principalment amb radiografies i que es refereix al grau de maduraci\u00f3 biol\u00f2gica d’acord amb el desenvolupament del teixit esquel\u00e8tic (Lloyd et al., 2014<\/a>), l’edat sexual<\/em>, referida al desenvolupament de les caracter\u00edstiques sexuals secund\u00e0ries i la maduraci\u00f3 del sistema reproductiu (Lloyd i Oliver, 2020<\/a>), i l’edat som\u00e0tica<\/em>, que es refereix al grau de creixement en la talla en general o de dimensions espec\u00edfiques del cos (Lloyd et al., 2014<\/a>), un dels indicadors m\u00e9s comuns de la qual \u00e9s la predicci\u00f3 de l’edat del pic de creixement de la talla (Peak Height Velocity<\/em> – PHV) (Malina et al., 2004<\/a>) juntament amb l’\u00fas de percentatges i prediccions de talla adulta (Lloyd et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A fi d’utilitzar algun m\u00e8tode de categoritzaci\u00f3 biol\u00f2gica esportiva juvenil, Rogol et al. (2018)<\/a> van presentar una alternativa que relaciona els percentatges de talla assolida en un moment d’observaci\u00f3 amb un estimatiu de talla adulta en la creaci\u00f3 de bandes biol\u00f2giques. Aquest m\u00e8tode, conegut com a Bio-Banding (BB), s’ha utilitzat com un indicador no invasiu d’estat de maduresa biol\u00f2gica. El BB ja s’ha aplicat en futbolistes joves, associat a factors f\u00edsics i t\u00e8cnics (Abbott et al., 2019<\/a>), percepcions en competici\u00f3 (Bradley et al., 2019<\/a>), experi\u00e8ncies en participaci\u00f3 (Cumming et al., 2017a<\/a>) i factors t\u00e8cnics i t\u00e0ctics (Romann et al., 2020<\/a>). Tot i aix\u00ed, no tenim registre d’estudis que associ\u00efn aquest nou indicador de categoritzaci\u00f3 biol\u00f2gica amb un altre factor de rendiment en futbol juvenil: l’antropometria, en espec\u00edfic, la composici\u00f3 corporal. Per tant, aquesta recerca buscava ocupar-se d’aquest aspecte i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, els seus objectius van ser descriure i comparar la composici\u00f3 corporal de futbolistes joves masculins entre categories de BB.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar 128 jugadors masculins de futbol juvenil pertanyents a un club de futbol professional de la primera divisi\u00f3 de Xile, distribu\u00efts en les categories Sub-12; Sub-13; Sub-14; Sub-15; Sub-16; Sub-17 i Sub-19 (taula 1). Els jugadors tenien de mitjana 5.00\u00b12.16 anys d’experi\u00e8ncia i entrenaven 5 vegades per setmana. Tots els jugadors van firmar un consentiment informat abans de l’inici del present estudi i cap d’ells no va presentar impediments de cap tipus en el moment de la recol\u00b7lecci\u00f3 de les dades. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques descriptives d’acord amb EC.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Materials <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Cada participant va ser avaluat en la seva massa corporal i talla utilitzant una balan\u00e7a amb tall\u00edmetre incl\u00f2s Detecto (USA) model 2391 amb una capacitat de 180kg i una precisi\u00f3 de 0.1 kg, i de 200cm amb una precisi\u00f3 de 0.1cm. La talla assegut es va avaluar amb el mateix tall\u00edmetre i un banc de fusta amb dimensions de 30cm x 40cm x 50cm. Els per\u00edmetres corporals es van mesurar utilitzant una cinta antropom\u00e8trica Lufkin (Executive, W606PM, USA) amb un rang de mesura de fins a 200cm i amb precisi\u00f3 de 0.1cm. Els plecs cutanis es van avaluar amb un calibrador de plecs Harpenden (Baty Internacional, RH15 9LR. England) amb un rang de mesura de 80mm i una precisi\u00f3 de 0.2mm. I es van utilitzar calibradors per a ossos Campbell 10 i Campbell 20, amb una amplitud de mesura de 19cm i 60cm, respectivament, amb una precisi\u00f3 de 0.1cm cada un (Rosscraft. SRL. Argentina), per mesurar di\u00e0metres corporals petits i grans.  <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les avaluacions antropom\u00e8triques es van fer en una setmana de pretemporada en hores pr\u00e8vies als respectius entrenaments de cada categoria de futbol juvenil. L’avaluaci\u00f3 esmentada va seguir els est\u00e0ndards establerts per The International Society for the Advancement of Kinanthropometry<\/em> (ISAK) (Esparza et al., 2019<\/a>) i la va fer un \u00fanic antropometrista Nivell 3 ISAK. Dels est\u00e0ndards anteriors es van avaluar tres mesures b\u00e0siques: massa corporal, talla i talla assegut; sis plecs cutanis: tr\u00edceps, subescapular, supraespinal, abdominal, cuixa i cama; sis di\u00e0metres ossis: biacromial, transvers del t\u00f2rax, anteroposterior del t\u00f2rax, biileocrestal, h\u00famer i f\u00e8mur; set per\u00edmetres: cap, bra\u00e7 relaxat, avantbra\u00e7, t\u00f2rax, cintura, cuixa superior i cama. Amb aquestes mesures, es va determinar la composici\u00f3 corporal utilitzant el model de fraccionament de 5 components (Ross i Kerr, 1991<\/a>) que considera els seg\u00fcents tipus de teixits; muscular, adip\u00f3s, ossi, residual i pell expressats tant de manera absoluta (kg) com relativa (%). Aix\u00ed mateix, es va calcular el sumatori de 6 plecs (tr\u00edceps, subescapular, supraespinal, abdominal, cuixa i cama) expressat en mm i l’\u00edndex m\u00fascul-ossi (IMO). L’edat d’ocurr\u00e8ncia del Peak Height Velocity<\/em> (PHV) es va estimar utilitzant l’equaci\u00f3 de regressi\u00f3 presentada per Mirwald et al. (2002)<\/a> i la predicci\u00f3 de la talla adulta es va fer amb el model de Sherar et al. (2005)<\/a>. Una vegada establerta la predicci\u00f3 de la talla adulta amb el seu respectiu percentatge actual d’aquella, es va fer la distribuci\u00f3 dels participants de l’estudi en quatre categories de BB (Rogol et al., 2018<\/a>): <85.0% (BB1); 85.0\u201389.9% (BB2); 90.0\u201394.4% (BB3) i \u226595.0% (BB4), cada una de les quals representa, respectivament, l’etapa prepuberal, pubertat preco\u00e7, pubertat mitjana i pubertat avan\u00e7ada (Cumming et al., 2017b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Entre les categories de BB es van analitzar les variables seg\u00fcents: edat (anys), massa corporal (kg), talla (cm), massa muscular (kg), massa adiposa (kg), massa \u00f2ssia (kg), IMO i sumatori de 6 plecs cutanis (mm), i es van presentar els valors de la mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard, interval de confian\u00e7a al 95% i mitjanes amb percentil 25 i percentil 75.<\/p>\n\n\n\n

Per a l’an\u00e0lisi estad\u00edstica es va utilitzar el programari GraphPad Prism versi\u00f3 8.0.2 per a Windows, GraphPad Software, San Diego, Calif\u00f2rnia USA. La normalitat de les dades es va avaluar a trav\u00e9s de la prova Shapiro-Wilk i l’homogene\u00eftat de vari\u00e0ncies es va avaluar amb la prova de Brown-Forsythe. Per verificar difer\u00e8ncies entre grups es va fer servir, en els casos en qu\u00e8 hi havia normalitat de dades, la prova d’ANOVA d’una via amb comparacions m\u00faltiples de Tukey, mentre que en els casos en qu\u00e8 no hi havia normalitat de dades, es va utilitzar la prova de Kruskal-Wallis amb comparacions m\u00faltiples de Dunn. Addicionalment, es va calcular la mida de l’efecte a trav\u00e9s d’eta2<\/sup><\/em> (\u03b7)2<\/sup> i \u03b7H<\/sub>2<\/sup>, segons correspongu\u00e9s. El nivell m\u00ednim de significan\u00e7a es va ajustar al nivell de p <\/em><.05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La taula 2 mostra els resultats de les mitjanes i desviacions est\u00e0ndard per a les variables d’edat (anys), massa corporal (kg), massa residual (kg), error (%) entre la massa sumada dels cinc components separats i la massa real registrada a la balan\u00e7a, IMO i edat del PHV (anys), juntament amb les mitjanes i percentils 25 i 75 per a les variables de talla (cm), massa muscular (kg), massa adiposa (kg), massa \u00f2ssia (kg), massa pell (kg), sumatori de 6 plecs cutanis (mm), predicci\u00f3 de la talla adulta (cm) i el percentatge de la talla actual (%) respecte de la predicci\u00f3 de la talla adulta dels 128 participants d’aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques descriptives de la mostra total.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Respecte a les difer\u00e8ncies entre grups de categories de BB, es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en l’edat (H=94.99; p <\/em><.0001; \u03b7H<\/sub>2<\/sup>=.742); la massa corporal (F=69.79; p <\/em><.0001; \u03b72<\/sup>=.628); la talla (F=104.72; p <\/em><.0001; \u03b72<\/sup>=.717); la massa muscular (H=73.31; p <\/em><.0001; \u03b7H<\/sub>2<\/sup>=.567); la massa \u00f2ssia (H=72.81; p <\/em><.0001; \u03b7H<\/sub>2<\/sup>=.563); la massa adiposa (F=19.41; p <\/em><.0001; \u03b72<\/sup>=.320; l’IMO (F=18.28; p <\/em><.0001; \u03b72<\/sup>=.307) i el sumatori de 6 plecs (H=10.17; p <\/em>=.0172; \u03b7H<\/sub>2<\/sup>=.058). (Taula 3). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Grups basats en el percentatge assolit de la talla adulta predita en el moment d’observaci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

D’acord amb els objectius, i segons el nostre coneixement, aquest \u00e9s el primer estudi a descriure i comparar la composici\u00f3 corporal en futbolistes masculins joves segons el model de fraccionament de 5 components categoritzats a trav\u00e9s d’un indicador biol\u00f2gic no invasiu com \u00e9s el BB.<\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 als resultats observats en l’EC dins de cada categoria BB, es poden apreciar difer\u00e8ncies significatives entre BB3 i BB1; i entre BB4 respecte de BB1, BB2 i BB3. No obstant aix\u00f2, quan s’observa l’exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre una categoria de BB i la categoria seg\u00fcent, nom\u00e9s s’aprecia aquesta difer\u00e8ncia entre BB3 i BB4 (\u2206 = 13,46%;  p < .0001). Comparativament, aquestes categories es podrien assemblar a categories cronol\u00f2giques de futbolistes argentins menors en els grups d\u2019edat 14 (14.5 \u00b1 0.2 anys) i 16 (16.5 \u00b1 0.2 anys), respectivament (Holway et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant a la massa corporal i la talla, les difer\u00e8ncies significatives entre categories contig\u00fces es poden observar entre BB1 i BB2; entre BB2 i BB3, i entre BB3 i BB4. Aquests resultats de les dues variables antropom\u00e8triques s\u00f3n similars als presentats per Di Credico et al. (2020)<\/a>, en qu\u00e8 es van agrupar jugadors menors d’It\u00e0lia en 3 categories biol\u00f2giques (Pre-PHV<\/em>; Circa-PHV<\/em> i Post-PHV<\/em>) i on s’observen difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre Pre-PHV respecte de Circa-PHV i entre Circa-PHV respecte de Post-PHV, excepte per a la massa corporal entre els grups Circa-PHV i Post PHV. Igualment, aquests autors reporten que aquestes dues variables antropom\u00e8triques i les seves associacions amb els anys del Peak Height Velocit<\/em>y (YPHV) presenten correlacions significatives de r <\/em>=.76 per a la massa corporal i de r <\/em>=.92 per a la talla. A m\u00e9s, Figueiredo et al. (2009)<\/a> indiquen per a aquestes variables antropom\u00e8triques un comportament similar al reportat en el present estudi, un increment significatiu a la massa corporal i la talla en jugadors joves portuguesos d’11 i 12anys, i de 13 i 14anys, dividits en tres categories per estats de maduresa (Late<\/em>, On Time<\/em> i Early<\/em>). I, amb relaci\u00f3 a les difer\u00e8ncies en la talla i la massa corporal dels jugadors del present estudi entre grups per EC, nom\u00e9s s’observa una difer\u00e8ncia significativa (\u2206=6.98%; p<\/em>=.0033) en la talla entre els jugadors S-12 (150.82\u00b17.60cm) i S-13 (161.34\u00b18.48cm).<\/p>\n\n\n\n

La composici\u00f3 corporal en les seves variables de massa muscular i massa \u00f2ssia presenten difer\u00e8ncies significatives nom\u00e9s entre categories contig\u00fces BB3 i BB4 (pubertat mitjana i pubertat avan\u00e7ada, respectivament). La massa muscular mostra un valor m\u00e9s alt en pubertat avan\u00e7ada, amb una mitjana de 29.70kg (p25=27.85kg; p75=32.69kg), respecte de pubertat mitjana, amb una mitjana de 25,45kg (p25=24.19kg; p75=28.00kg), i la massa \u00f2ssia mostra un valor m\u00e9s alt en pubertat avan\u00e7ada, amb una mitjana de 8.21kg (p25=7.79kg; p75=8.94kg), respecte de pubertat mitjana, amb una mitjana de 7.14kg (p25=6.88kg; p75=7.78kg), fet que es pot associar en gran mesura al proc\u00e9s de la pubertat, que es caracteritza per alteracions en la mida corporal, composici\u00f3 i funci\u00f3 en resposta a la testosterona, i que resulta en creixement lineal i desenvolupament de la massa muscular en homes (Rowland, 2005<\/a>) i es reflecteix, en aquest cas, en un augment percentual de la massa corporal m\u00e9s elevat entre BB3 i BB4 (\u2206=18.22%) que entre BB2 i BB3 (\u2206=16.99%) i que entre BB1 i BB2 (\u2206=16.49%). D’altra banda, l’increment dels quilograms de massa muscular \u00e9s continu entre una categoria i la subseg\u00fcent, tal com ho mostren un conjunt d’estudis en futbolistes menors categoritzats per EC (Bernal et al., 2020<\/a>; De Hidalgo et al., 2015<\/a>; Holway et al., 2011<\/a>; Jorquera et al., 2012<\/a>); tanmateix, i malgrat que els quilograms de massa \u00f2ssia tamb\u00e9 mostren un increment continu entre una categoria i la subseg\u00fcent del present estudi, no \u00e9s coincident amb la tend\u00e8ncia dels estudis ja esmentats, probablement a causa de la difer\u00e8ncia en la mitjana m\u00e9s alta d’EC de les categories menors respecte de les categories m\u00e9s petites del present estudi.<\/p>\n\n\n\n

La massa adiposa, com una altra variable de la composici\u00f3 corporal, mostra un increment continu entre categories. No obstant aix\u00f2, no s’observen difer\u00e8ncies significatives entre BB1 i BB2, ni entre BB2 i BB3. Nom\u00e9s \u00e9s possible observar difer\u00e8ncies significatives entre categories contig\u00fces en BB3 respecte de BB4 (mitjana 13.03 kg vs 16.14 kg, respectivament, p<\/em><.0001). Aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 pot ser associada a l’augment significatiu de la talla i la massa corporal entre aquestes mateixes categories, condici\u00f3 que no \u00e9s possible observar amb l’an\u00e0lisi de l’evoluci\u00f3 del sumatori de plecs, com un altre indicador d’adipositat corporal, que ser\u00e0 abordat m\u00e9s endavant. Hidalgo et al. (2015)<\/a> obtenen resultats similars als que aqu\u00ed s’exposen, ja que els investigadors troben un increment continu de l’adipositat entre les quatre categories cronol\u00f2giques, des de 14.2\u00b10.54 fins a 17.0\u00b11.16kg. En contrast, Bernal et al. (2020)<\/a> reporten un valor mitj\u00e0 constant de 15.5kg de massa adiposa entre les categories cronol\u00f2giques de 4a divisi\u00f3 (15.7\u00b10.4 anys), 3a divisi\u00f3 (16.7\u00b10.3 anys) i sub-17 (17.5\u00b10.5 anys). Finalment, Holway et al. (2011)<\/a> informen d\u2019una variabilitat m\u00e9s elevada de l’adipositat entre les categories d’EC (14=15.8\u00b12.8kg; 15=16.4\u00b13.2kg; 16=15.0\u00b13.2kg, i 17=15.7\u00b12.8 kg).<\/p>\n\n\n\n

L’IMO mostra la relaci\u00f3 entre kg de massa muscular per cada kg de massa \u00f2ssia, i en aquest estudi es pot observar nom\u00e9s una difer\u00e8ncia significativa entre categories contig\u00fces BB2 (3.04\u00b10.43) i BB3 (3.59\u00b10.41), no aix\u00ed entre BB1 i BB2, i entre BB3 i BB4. Sumat a aix\u00f2, Bernal et al. (2020)<\/a> comuniquen valors de 4.0\u00b10.4 per a la 4a divisi\u00f3 (15.7\u00b10.4anys), de 4.0\u00b10.3 per a la 3a divisi\u00f3 (16.7\u00b10.3anys), i de 4.1\u00b14.0 per a la Sub-17 (17.5\u00b10.5anys).  <\/p>\n\n\n\n

Finalment, el sumatori de plecs mostra un comportament contrari a la massa adiposa, ja que s’observa una disminuci\u00f3 cont\u00ednua dels mm totals en el sumatori, sobretot en les categories BB1, BB2 i BB3, situaci\u00f3 que es pot apreciar en altres estudis amb sumatori de 6 plecs (Bernal et al., 2020<\/a>; Jorquera et al., 2012<\/a>), mentre que la massa adiposa presenta un augment continu dels quilograms entre una categoria i la seg\u00fcent. Aquesta condici\u00f3 es podria explicar, en part, per la teoria de similitud geom\u00e8trica (Jaric et al., 2005<\/a>), la qual indica que les masses-volums augmenten amb el cub de la talla; en altres paraules, les masses-volums s’entenen tridimensionalment, aspecte considerat en la determinaci\u00f3 de la massa adiposa, massa muscular i massa \u00f2ssia del model de fraccionament de 5 components (Ross i Kerr, 1991<\/a>), per\u00f2 no considerat en el sumatori de plecs (ent\u00e8s linealment i sense considerar la talla). D’altra banda, Figueiredo et al. (2009)<\/a> analitzen el comportament del sumatori de 4 plecs entre 2 grups d\u2019edat dividits en 3 categories biol\u00f2giques entre ells. Com a resultat, els autors indiquen una difer\u00e8ncia significativa nom\u00e9s en el grup de menys edat (11\u201312anys; p <\/em><.01; \u03b72<\/sup>=.13), mentre que en el grup de m\u00e9s edat (13\u201314anys) no es troba difer\u00e8ncia significativa entre grups biol\u00f2gics. Finalment, en la comparaci\u00f3 de Di Credico et al. (2020)<\/a> sobre els mil\u00b7l\u00edmetres dels plecs del tr\u00edceps i subescapular en tres estats puberals, nom\u00e9s s’observen difer\u00e8ncies significatives al plec del tr\u00edceps (p <\/em>=.042) i no al plec subescapular (p <\/em>=.143). A m\u00e9s, aquests mateixos autors assenyalen que, en les associacions d’aquests plecs amb els YPHV, es presenten correlacions no significatives de r <\/em>=-.28 (feble) per al plec del tr\u00edceps i de r <\/em>=-.03 (menyspreable) per al plec subescapular.<\/p>\n\n\n\n

Com es podria esperar, l’estat de maduresa va afectar significativament la mida i la composici\u00f3 corporal dels jugadors de futbol juvenil, especialment entre pubertat mitjana i pubertat avan\u00e7ada en les variables de massa corporal, talla, massa muscular, massa adiposa i massa \u00f2ssia, mentre que entre pubertat preco\u00e7 i pubertat mitjana aquestes difer\u00e8ncies es redueixen a les variables de massa corporal, talla i IMO, i entre l’estat prepuberal respecte a pubertat preco\u00e7 nom\u00e9s a la massa corporal i la talla. D’altra banda, l’an\u00e0lisi estad\u00edstica va mostrar que la categoritzaci\u00f3 per BB permet explicar les vari\u00e0ncies de la talla en 71.7%, la massa corporal en 62.8%, la massa muscular en 56.7%, la massa \u00f2ssia en 56.3%, la massa adiposa en 32.0%, l’IMO en 30.7% i el sumatori de 6 plecs cutanis en 5.8%. <\/p>\n\n\n\n

El present estudi tamb\u00e9 t\u00e9 limitacions i fortaleses que hem de recon\u00e8ixer. En primer lloc, aquest estudi va utilitzar un disseny transversal que no permet establir les relacions causa-efecte. En segon lloc, no considerem altres variables de rendiment o posicions de joc. Tanmateix, aquest estudi \u00e9s el primer a descriure i comparar la composici\u00f3 corporal de jugadors de futbol juvenil categoritzats per BB, utilitzant el model de fraccionament de 5 components.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les troballes de l’estudi mostren que, en jugadors de futbol juvenil categoritzats per BB, els processos de creixement i maduraci\u00f3 es veuen reflectits en els aspectes seg\u00fcents, en ordre de rellev\u00e0ncia: (i) l’increment m\u00e9s gran de la talla i la massa corporal, (ii) l’increment de la massa muscular i la massa \u00f2ssia, (iii) el menor increment de la massa adiposa i l’IMO, i, en un grau molt menor, (iv) l’evoluci\u00f3 del sumatori de 6 plecs cutanis. A partir d’aquestes dades, se suggereix continuar amb les investigacions que associ\u00efn aquest tipus de categoritzaci\u00f3 amb altres aspectes de rendiment en futbolistes joves. <\/p>\n\n\n\n

Addicionalment, a tall de projecci\u00f3, els resultats es poden aplicar per clubs i entrenadors que requereixin incloure les BB com a complement a la categoritzaci\u00f3 per EC en els processos d’identificaci\u00f3, selecci\u00f3 i desenvolupament de joves talents. Aix\u00ed mateix, aquestes dades poden ser \u00fatils per seleccionar, per al seu control i seguiment, les variables de composici\u00f3 corporal, entesa com un aspecte de rendiment, que millor representa els processos de creixement i maduraci\u00f3 en futbolistes joves. Tot aix\u00f2 amb la finalitat \u00faltima de desenvolupar estrat\u00e8gies d’optimitzaci\u00f3 de la referida composici\u00f3 corporal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Bio-Banding (BB) \u00e9s una nova forma de categoritzaci\u00f3 dels esportistes joves que considera la variaci\u00f3 de l’estat de maduresa. A dia d\u2019avui, no s’han investigat les difer\u00e8ncies en la composici\u00f3 corporal, com un aspecte del rendiment, en futbolistes joves categoritzats per BB. Per tant, els objectius d\u2019aquest estudi van ser descriure i comparar la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[8690,10296,10297,10298],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["antropometria<\/a>","Biobanda<\/a>","esport juvenil<\/a>","maduresa<\/a>"],"unlinked":["antropometria<\/span>","Biobanda<\/span>","esport juvenil<\/span>","maduresa<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 5 abril 2022","modified":"Updated on 30 juny 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 5 abril 2022 11:09","modified":"Updated on 30 juny 2022 16:12"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52303\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=52303"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52303\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":54270,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52303\/revisions\/54270\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=52303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=52303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=52303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}