{"id":52290,"date":"2022-04-05T10:55:51","date_gmt":"2022-04-05T10:55:51","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/revision-de-intervenciones-de-actividad-fisica-para-la-mejora-de-las-funciones-ejecutivas-y-el-rendimiento-academico-en-preescolar\/"},"modified":"2025-10-03T15:54:03","modified_gmt":"2025-10-03T15:54:03","slug":"revisio-dintervencions-dactivitat-fisica-per-a-la-millora-de-les-funcions-executives-i-el-rendiment-academic-a-preescolar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/revisio-dintervencions-dactivitat-fisica-per-a-la-millora-de-les-funcions-executives-i-el-rendiment-academic-a-preescolar\/","title":{"rendered":"Revisi\u00f3 d\u2019intervencions d\u2019activitat f\u00edsica per a la millora de les funcions executives i el rendiment acad\u00e8mic a preescolar"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Investigacions recents han demostrat que la pr\u00e0ctica continuada d\u2019activitat f\u00edsica (AF) aporta beneficis sobre el rendiment acad\u00e8mic en alumnat de diferents etapes, entre les quals l\u2019etapa de preescolar \u00e9s la menys estudiada. L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser estudiar i sintetitzar la relaci\u00f3 existent entre la pr\u00e0ctica d\u2019AF i la millora de les funcions executives i el rendiment acad\u00e8mic a preescolar, donant una visi\u00f3 general de l\u2019estat actual de la q\u00fcesti\u00f3. Per a aix\u00f2, es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, centrada en la identificaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques generals i l\u2019efic\u00e0cia dels programes d\u2019intervenci\u00f3 duts a terme en aquest context educatiu. Per desenvolupar-la, es va fer una cerca de literatura cient\u00edfica a les bases de dades Web of Science (WOS), Scopus i Proquest. Es van utilitzar simult\u00e0niament com a termes clau \u201cphysical activity\u201d, \u201cacademic achievement\u201d i \u201cpreschool\u201d, i com a operadors booleans \u201cand\u201d i \u201cor\u201d, i es va fixar una mostra v\u00e0lida per a aquest estudi d\u2019un total de 18 articles cient\u00edfics per a la s\u00edntesi qualitativa. Els resultats de l\u2019estudi indiquen que existeix una associaci\u00f3 positiva en integrar l\u2019AF a l\u2019aula i la millora de les funcions executives i els resultats acad\u00e8mics, independentment del contingut curricular treballat i del tipus d\u2019AF que s\u2019utilitzi. Aix\u00ed, integrar l\u2019AF a l\u2019aula (com ara classes f\u00edsicament actives o descansos actius), pot ser una estrat\u00e8gia important per millorar l\u2019alfabetitzaci\u00f3 preco\u00e7 i l\u2019aprenentatge dels continguts curriculars, al mateix temps que s\u2019aconsegueixen nivells d\u2019AF propers als recomanats di\u00e0riament.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, educaci\u00f3 preescolar<\/span>, funcions executives<\/span>, rendiment acad\u00e8mic<\/span>, revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Optimitzar el temps dedicat a l\u2019activitat f\u00edsica (AF) i minimitzar el temps de sedentarisme s\u00f3n objectius importants per a la salut dels infants des d\u2019una edat molt primerenca (Hnatiuk et al., 2014<\/a>). La pr\u00e0ctica d\u2019AF constant provoca nombrosos beneficis en la salut integral de les persones (Jaksic et al., 2020<\/a>; Popovi\u0107 et al., 2020<\/a>). Malgrat aquesta evid\u00e8ncia, els nivells d\u2019AF en els infants preescolars continuen sent relativament baixos (Hnatiuk et al., 2014<\/a>) i actualment un dels principals motius de sedentarisme en escolars \u00e9s l\u2019auge i l\u2019augment de l\u2019\u00fas de les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3 (Ortiz-S\u00e1nchez et al., 2021<\/a>), que provoca exc\u00e9s de pes, malalties hipocin\u00e8tiques i patologies cardiovasculars (Fang et al., 2019<\/a>; Roscoe et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, augmenta la probabilitat de patir altres malalties mentals o afectivoemocionals (Loewen et al., 2019<\/a>; Wu et al., 2017<\/a>). D\u2019altra banda, i des del punt de vista motor, la disminuci\u00f3 d\u2019AF s\u2019associa a un baix domini de les habilitats motrius en els preescolars (Lubans et al., 2010<\/a>; Roscoe et al., 2019<\/a>). Les habilitats motrius b\u00e0siques es desenvolupen habitualment en la primera infantesa i proporcionen els blocs de construcci\u00f3 per a les futures habilitats motrius. Si el repertori d\u2019activitats fisicoesportives que el docent ofereix per al desenvolupament d\u2019aquestes habilitats motrius \u00e9s pobre i insuficient, i no dona lloc a l\u2019exercitaci\u00f3 d\u2019habilitats, hi haur\u00e0 un baix domini d\u2019aquestes i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, una disminuci\u00f3 del repertori d\u2019habilitats motrius (Casta\u00f1er i Camerino, 1991<\/a>). En aquest sentit, el model conceptual de Stodden et al. (2008)<\/a> suggereix que, a mesura que els infants creixen, aquells amb nivells mitjans\/alts de compet\u00e8ncia motriu, i nivells m\u00e9s elevats d\u2019AF, obtindran un rendiment m\u00e9s gran en les seves habilitats locomotores i de control d\u2019objectes. La literatura dona suport al model conceptual, en el sentit que, durant l\u2019etapa preescolar, l\u2019associaci\u00f3 entre la compet\u00e8ncia motriu i l\u2019AF \u00e9s feble, per\u00f2 el desenvolupament de la compet\u00e8ncia de les habilitats motrius fonamentals \u00e9s important per reduir el comportament sedentari i augmentar l\u2019AF. Aix\u00ed, els infants en edat preescolar amb millor desenvolupament d\u2019habilitats motrius dediquen molt m\u00e9s temps a l\u2019AF de moderada a vigorosa i molt menys temps a comportaments sedentaris que els infants amb habilitats motrius menys desenvolupades (Williams et al., 2008<\/a>). Tots aquests perjudicis suposen una disminuci\u00f3 de la qualitat de vida dels infants a llarg termini (Emeljanovas et al., 2018<\/a>; Hoare et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s dels beneficis que l\u2019AF t\u00e9 per a la salut integral en infants (estat f\u00edsic, salut cardiometab\u00f2lica, salut \u00f2ssia, reducci\u00f3 de l\u2019adipositat, salut mental, desenvolupament psicosocial i d\u2019habilitats motrius; Padial et al., 2021<\/a>), l\u2019OMS (2020)<\/a> inclou la millora dels resultats cognitius (acompliment acad\u00e8mic i funci\u00f3 executiva [FE]). Aix\u00ed, s\u2019estableix una relaci\u00f3 positiva entre l\u2019AF i el rendiment acad\u00e8mic, entenent aquest \u00faltim no nom\u00e9s com els \u00e8xits acad\u00e8mics (qualificacions i resultats dels ex\u00e0mens), sin\u00f3 tamb\u00e9 les funcions executives (mem\u00f2ria, atenci\u00f3\/concentraci\u00f3, resoluci\u00f3 de problemes, raonament, presa de decisions i capacitat verbal; Jarraya et al., 2019<\/a>), aix\u00ed com les habilitats acad\u00e8miques (conducta, assist\u00e8ncia i temps dedicat a les tasques; Vazou et al., 2021<\/a>), que depenen en gran mesura d\u2019un desenvolupament correcte de les funcions executives. Des d\u2019aquesta perspectiva, revisions recents com la feta per Romero et al. (2017, p. 257)<\/a> indiquen que \u201cl\u2019activitat f\u00edsica no nom\u00e9s millora el funcionament cognitiu en general, sin\u00f3 que tamb\u00e9 millora el rendiment en tasques que requereixen de les funcions executives\u201d. <\/p>\n\n\n\n

El concepte de FE \u00e9s un concepte multidimensional i en ple desenvolupament, a causa dels aven\u00e7os en la neuroci\u00e8ncia, i \u00e9s un component b\u00e0sic per explicar la cognici\u00f3 humana i el comportament (Ardila i Sol\u00eds, 2008<\/a>; Portellano i Garcia, 2014<\/a>). Est\u00e0 composta per diferents components que treballen conjuntament per guiar l\u2019activitat cognitiva (Enr\u00edquez, 2014<\/a>) i la finalitat dels quals est\u00e0 relacionada amb la capacitat per organitzar i planificar (Rosselli et al., 2008<\/a>). En general, \u201cles FE es defineixen com un grup de processos mentals que permeten el control i la regulaci\u00f3 d\u2019altres habilitats i conductes, entre les quals destaquen les necess\u00e0ries per dirigir les accions cap a la consecuci\u00f3 d\u2019objectius pr\u00e8viament establerts\u201d (Gil, 2020, p. 116<\/a>). Entre els seus diferents components, es troben la inhibici\u00f3 de reflexos i respostes impulsives, la velocitat de processament de la informaci\u00f3, la selecci\u00f3 d\u2019objectius rellevants per a la tasca (planificaci\u00f3, organitzaci\u00f3 de mitjans, mem\u00f2ria de treball), flexibilitat de la conducta dirigida a metes, interrupci\u00f3 d\u2019activitats en curs en funci\u00f3 de les necessitats, control de la interfer\u00e8ncia, canvi d\u2019estrat\u00e8gies davant de les noves demandes de l\u2019entorn o la nova informaci\u00f3 rebuda, supervisi\u00f3 de la conducta, presa de decisions, regulaci\u00f3 de les respostes de tipus emocional i conductual\/social, aplicaci\u00f3 de la cognici\u00f3 social, motivaci\u00f3, impuls, autoconsci\u00e8ncia i consci\u00e8ncia dels altres (Gil, 2020<\/a>; Gioia et al., 2017)<\/a>. De tots aquests, els investigats en els articles que s\u2019han trobat per a aquesta revisi\u00f3 s\u00f3n el control inhibitori, la flexibilitat de la conducta, l\u2019autoregulaci\u00f3, l\u2019atenci\u00f3 i la mem\u00f2ria de treball.<\/p>\n\n\n\n

Una altra relaci\u00f3 positiva \u00e9s la del desenvolupament motor i el desenvolupament cognitiu, ja que les habilitats motrius s\u00f3n necess\u00e0ries per a l\u2019aprenentatge i el rendiment acad\u00e8mic posterior. El desenvolupament dels dos es produeix de manera simult\u00e0nia, i s\u2019estableix l\u2019edat de 5 a 10 anys com el moment m\u00e9s important per al seu creixement (Escolano-P\u00e9rez et al., 2020<\/a>). Les habilitats motrius adquirides des d\u2019edats primerenques es relacionen amb les funcions cognitives que l\u2019infant tindr\u00e0 durant les etapes posteriors (Michel et al., 2016<\/a>). A m\u00e9s, existeix una relaci\u00f3, ben documentada en l\u2019etapa de prim\u00e0ria, que relaciona el tipus d\u2019activitat amb el control cognitiu (Ure\u00f1a et al., 2020<\/a>). Aix\u00ed, els esfor\u00e7os cognitius que es fan quan s\u2019aprenen habilitats complexes, o noves habilitats motrius, produeixen millores en el control cognitiu. L\u2019esfor\u00e7 que es fa per a l\u2019aprenentatge d\u2019aquest tipus d\u2019habilitats repercuteix en un control cognitiu m\u00e9s gran, que al seu torn influeix en una autonomia m\u00e9s gran i un comportament cada vegada m\u00e9s adaptatiu en els infants. L\u2019AF amb implicaci\u00f3 cognitiva millora l\u2019autoregulaci\u00f3 i el control cognitiu en infants de preescolar (Escolano-P\u00e9rez et al., 2020<\/a>), encara que no hi ha proves suficients d\u2019aquesta relaci\u00f3 en les etapes inicials.<\/p>\n\n\n\n

Amb la finalitat de contribuir a la recerca en aquesta etapa, l\u2019objectiu d\u2019aquest treball de recerca va ser estudiar i sintetitzar la relaci\u00f3 existent entre la pr\u00e0ctica d\u2019AF i la millora de les funcions executives i el rendiment acad\u00e8mic a preescolar, donant una visi\u00f3 general de l\u2019estat actual de la q\u00fcesti\u00f3. Per a aix\u00f2, es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, centrada en la identificaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques generals i l\u2019efic\u00e0cia dels programes d\u2019intervenci\u00f3 duts a terme en aquest context educatiu.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Una vegada vistos els termes d\u2019AF i salut, i rendiment acad\u00e8mic, s\u2019ha fet una revisi\u00f3 de literatura de car\u00e0cter sistem\u00e0tic, ja que el proc\u00e9s de selecci\u00f3 ha estat desenvolupat d\u2019acord amb la versi\u00f3 adaptada a l\u2019espanyol dels \u00edtems per publicar revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisis de la declaraci\u00f3 PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-Analyses<\/em>) (Yepes-N\u00fa\u00f1ez et al., 2020<\/a>), a fi d\u2019establir un estat de la q\u00fcesti\u00f3 i evoluci\u00f3 de la producci\u00f3 adequats.<\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019elegibilitat, fonts d\u2019informaci\u00f3 i estrat\u00e8gia de recerca <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per dur-la a terme, es va fer una cerca de literatura cient\u00edfica a les bases de dades Web of Science (WOS), Scopus i Proquest durant els mesos d\u2019abril i maig de 2021. Concretament, es van considerar totes les bases de dades, sense delimitaci\u00f3 de rang temporal. Es van utilitzar simult\u00e0niament els termes clau \u201cphysical activity\u201d, \u201cacademic achievement\u201d i \u201cpreschool\u201d, i com a operadors booleans \u201cand\u201d i \u201cor\u201d, i es va afegir la cerca senzilla per t\u00edtol i resum. Aix\u00ed mateix, es van tenir en compte totes les \u00e0rees de recerca. D\u2019aquesta manera, es va fixar una poblaci\u00f3 total de 9,219 publicacions cient\u00edfiques entre les tres bases de dades.<\/p>\n\n\n\n

Per determinar la mostra d\u2019articles que comprenen el cos base d\u2019aquest estudi es van seguir els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 (figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 dels estudis seleccionats per a la seva revisi\u00f3. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per aplicar els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3, es va fer una primera lectura del resum i t\u00edtol. Posteriorment, es va efectuar una lectura aprofundida del text complet. A continuaci\u00f3, es va realitzar una tercera i \u00faltima tria en la qual, a partir del resum, es van seleccionar \u00fanicament els estudis en els quals s\u2019havien fet programes d\u2019intervenci\u00f3 a preescolar, delimitant la mostra a 293 articles. Despr\u00e9s de les consideracions d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3, a la figura seg\u00fcent es mostra el proc\u00e9s, i es fixa una mostra v\u00e0lida per a aquest estudi d\u2019un total de 18 articles cient\u00edfics per a la s\u00edntesi qualitativa. .<\/p>\n\n\n\n

Proc\u00e9s de selecci\u00f3 i recopilaci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per organitzar els resultats dels treballs elegibles, es va elaborar un formulari d\u2019extracci\u00f3 de dades que es va provar a la mostra dels estudis inclosos (n = 18). La recollida de dades la va fer el primer autor i va ser revisada de nou pel segon. Per a qualsevol discrep\u00e0ncia, els autors van mantenir un debat per arribar a un consens. Es van crear dues taules (Taula 1 i 2) i es van registrar i es van codificar les dades seg\u00fcents per a cada article elegible. Per a la taula 1 de dades generals: (1) Autor\/s; (2) Any de publicaci\u00f3; (3) Pa\u00eds; (4) Mostra; (5) Sexe; (6) Edat. Per a la Taula 2 de dades espec\u00edfiques de les intervencions realitzades en l\u2019etapa de preescolar: (1) Autor\/s; (2) Objectiu; (3) Temps d\u2019intervenci\u00f3; (4) Tipus d\u2019estudi; (5) Tipus d\u2019activitat f\u00edsica; (6) Variables; (7) Instruments de recollida de dades; (8) Conclusions de l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019elegibilitat es va dur a terme de manera estandarditzada i independent per part de dues investigadores, una experta en Educaci\u00f3 F\u00edsica i diplomada en Educaci\u00f3 Infantil, i una altra amb grau en Educaci\u00f3 Infantil, amb experi\u00e8ncia en l\u2019elaboraci\u00f3 de recerques cient\u00edfiques i revisions sistem\u00e0tiques. Les discrep\u00e0ncies es van resoldre mitjan\u00e7ant consens, amb l\u2019ajuda d\u2019un tercer investigador en cas de desacord. La inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 d\u2019estudis es va fer en consideraci\u00f3 als criteris PRISMA. Despr\u00e9s d\u2019efectuar les cerques a les bases de dades, es van eliminar els estudis duplicats. Finalment, sobre la base dels criteris d\u2019elegibilitat, es van seguir tres passos per seleccionar els estudis: la lectura del t\u00edtol, la lectura dels resums i la lectura dels textos complets. <\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de la qualitat metodol\u00f2gica dels estudis <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El risc de biaix de cada article elegible es va avaluar adoptant una escala nominal dicot\u00f2mica de dos valors \u00fanics (s\u00ed\/no), que es va desenvolupar per avaluar la concordan\u00e7a en els 18 estudis de la mostra. Com a variables de l\u2019escala, els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 indicats a la secci\u00f3 4.1 (criteris d\u2019elegibilitat). El grau de concordan\u00e7a obtingut en la classificaci\u00f3 dels treballs va ser del 93%, que es va obtenir dividint el nombre de coincid\u00e8ncies pel nombre total de categories definides per a cada estudi i multiplicant-lo per 100. <\/p>\n\n\n\n

Els estudis extrets es van organitzar i es van arxivar utilitzant el programari Endnote (X7), mentre que la categoritzaci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi es van fer amb ajuda del programari QSR NVivo PRO (versi\u00f3 12). D\u2019acord amb la informaci\u00f3 presentada en els estudis, les caracter\u00edstiques (any; localitzaci\u00f3 de l\u2019estudi; g\u00e8nere; fase de desenvolupament esportiu, basada en l\u2019edat i el tipus d\u2019esport; agents socials investigats; tipus de recerca; instrumental i programari utilitzats)  i la qualitat dels estudis es van analitzar quantitativament mitjan\u00e7ant estad\u00edstiques descriptives (freq\u00fc\u00e8ncia absoluta).<\/p>\n\n\n\n

Resultats  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La figura 2 descriu els resultats del proc\u00e9s i selecci\u00f3 de la mostra, des del nombre de registres identificats en la cerca fins al nombre d\u2019estudis finals inclosos en la revisi\u00f3 (n<\/em> = 18), representats en el seg\u00fcent diagrama de flux.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Resultats del proc\u00e9s i selecci\u00f3 de la mostra.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A les taules 1 i 2 s\u2019exposen les principals caracter\u00edstiques de cada un dels articles que componen el cos base de la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades generals relatives als estudis de la mostra.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades relatives als programes d\u2019intervenci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per a la s\u00edntesi dels resultats, es va fer un agrupament dels diferents articles, distingint entre els estudis en els quals es relaciona directament l\u2019AF amb l\u2019alfabetitzaci\u00f3, integraci\u00f3 de l\u2019AF en els continguts curriculars i el rendiment acad\u00e8mic, i els que relacionen l\u2019AF amb altres factors determinants per al rendiment, com s\u00f3n les funcions executives (figura 3).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Tem\u00e0tiques centrals analitzades a la mostra.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Activitat f\u00edsica i alfabetitzaci\u00f3 <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van trobar n<\/em> = 3 estudis (16.7% de la mostra total) que relacionen l\u2019AF amb l\u2019alfabetitzaci\u00f3 en l\u2019etapa de preescolar. Tots van utilitzar el mateix disseny de recerca, com es recull a la taula 2, amb un temps d\u2019intervenci\u00f3 m\u00e9s gran (8 mesos) en l\u2019estudi de Kirk i Kirk (2016)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Els dos primers estudis (Kirk et al., 2013<\/a>; Kirk et al., 2014<\/a>) es van dissenyar per cobrir la meitat del temps recomanat d\u2019AF al dia (mitja hora dividida en dos intervals de 15 minuts), mentre que l\u2019\u00faltim (Kirk i Kirk, 2016<\/a>) va arribar als 60 minuts diaris dividits en dos espais de 30 minuts cadascun. Sobre el tipus d\u2019AF utilitzada per a condici\u00f3 experimental, nom\u00e9s recull que s\u00f3n activitats d\u2019intensitat moderada, com la marxa o els salts. Els resultats van demostrar millores en els nivells d\u2019AF dels infants que van participar en la condici\u00f3 experimental, amb una adher\u00e8ncia del 90% (Kirk et al., 2014<\/a>) i superior al 95% de l\u2019exercici recomanat, i van indicar tamb\u00e9 una intensitat m\u00e9s gran de l\u2019AF (Kirk i Kirk, 2016<\/a>). Les lli\u00e7ons d\u2019alfabetitzaci\u00f3 es van destinar a millorar les \u00e0rees de denominaci\u00f3 d\u2019imatges, rima i al\u00b7literaci\u00f3 (consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica). Tots van obtenir millores significatives en les \u00e0rees d\u2019al\u00b7literaci\u00f3 i rima, encara que no hi va haver gran difer\u00e8ncia en la denominaci\u00f3 d\u2019imatges. <\/p>\n\n\n\n

Activitat f\u00edsica integrada al curr\u00edculum i rendiment acad\u00e8mic  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van trobar n<\/em> = 7 estudis (38.9% de la mostra total) que integren l\u2019AF per a l\u2019ensenyament de continguts curriculars com ara idiomes (Mavilidi et al., 2015<\/a>; Padial et al., 2019<\/a>; Toumpaniari et al., 2015<\/a>), geografia (Mavilidi et al., 2016<\/a>), llengua (Omidire et al., 2018<\/a>), matem\u00e0tiques (Omidire et al., 2018<\/a>; Shoval et al., 2018<\/a>) i ci\u00e8ncies (Mavilidi et al., 2017<\/a>; Shoval et al., 2018<\/a>). Els estudis que van tenir per objecte determinar els efectes de la incorporaci\u00f3 d\u2019AF i la utilitzaci\u00f3 de gestos per a l\u2019aprenentatge de vocabulari en una llengua estrangera (n<\/em> = 3) van utilitzar un disseny similar, amb almenys dues condicions experimentals. Una basada en la integraci\u00f3 d\u2019AF i els gestos per a l\u2019ensenyament del vocabulari (Padial et al., 2019<\/a>; Toumpaniari et al., 2015<\/a>). La segona, en la qual van aprendre vocabulari nou a trav\u00e9s dels gestos. I una tercera, en el cas de l\u2019estudi de Mavilidi et al. (2015)<\/a>, en el qual van incorporar un grup experimental m\u00e9s, on es va utilitzar el moviment, per\u00f2 no integrat a l\u2019aprenentatge del vocabulari.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019AF, tant en la millora de la intensitat com en el temps en minuts, nom\u00e9s es va mesurar de manera objectiva en l\u2019estudi de Mavilidi et al. (2015)<\/a> a trav\u00e9s d\u2019acceler\u00f2metres, i es va registrar un nombre de minuts d\u2019AF superior i m\u00e9s temps d\u2019AF de moderada a vigorosa, tant en la condici\u00f3 d\u2019AF integrada com en la no integrada, sense difer\u00e8ncies significatives. Els resultats, en general, sobre el rendiment acad\u00e8mic mostren una millora amb la utilitzaci\u00f3 de l\u2019AF integrada a l\u2019aprenentatge del vocabulari tant en angl\u00e8s (Padial et al., 2019<\/a>; Toumpaniari et al., 2015<\/a>) com en itali\u00e0 (Mavilidi et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Quant a la resta dels continguts curriculars treballats (n = 4), l\u2019AF nom\u00e9s es va mesurar de manera objectiva en els estudis de Mavilidi et al. (2016)<\/a> i Mavilidi et al. (2017)<\/a> a trav\u00e9s d\u2019acceler\u00f2metres. Aquests van revelar que, en el primer estudi, els que m\u00e9s AF van acumular van ser els de la condici\u00f3 no integrada, mentre que, en el segon, la condici\u00f3 d\u2019AF integrada va ser la que va obtenir millors resultats en les proves. Els resultats, quant a l\u2019aprenentatge dels continguts, van indicar que tant la condici\u00f3 integrada com la no integrada van obtenir millors resultats en l\u2019aprenentatge dels continguts de geografia, per\u00f2 no es va poder demostrar que la condici\u00f3 d\u2019AF integrada tingu\u00e9s m\u00e9s rendiment que la no integrada (Mavilidi et al., 2016<\/a>). Tanmateix, Mavilidi et al. (2017)<\/a> s\u00ed que van obtenir millors resultats en les proves de ci\u00e8ncies mitjan\u00e7ant la condici\u00f3 d\u2019AF integrada que amb les condicions no integrades i de control, igual que a l\u2019estudi de Shoval et al. (2018) per a l\u2019aprenentatge de les matem\u00e0tiques i el d\u2019Omidire et al. (2018)<\/a>, en el qual van concloure que, quan l\u2019aprenentatge va tenir lloc a partir del joc, la comprensi\u00f3, l\u2019escolta i els resultats en llengua i matem\u00e0tiques van ser molt millors.<\/p>\n\n\n\n

Activitat f\u00edsica i funcions executives<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van obtenir n<\/em> = 8 estudis (44.4% de la mostra total) que analitzen els efectes de programes motors i d\u2019AF sobre les FE (figura 4), i van ser diversos els components estudiats: Control inhibitori (n<\/em> = 4); Flexibilitat (n<\/em> = 3); Autoregulaci\u00f3 (n<\/em> = 3) i Atenci\u00f3 (n<\/em> = 3); Mem\u00f2ria de treball (n<\/em> = 2). Tan sols n = 2 d\u2019aquests articles van mesurar la validesa dels programes utilitzats per a la millora de l\u2019AF quant al temps de pr\u00e0ctica, mesurat mitjan\u00e7ant acceler\u00f2metres (Wen et al., 2018<\/a>); i temps i intensitat de l\u2019AF, mesurat mitjan\u00e7ant SOSMART (Vazou et al., 2021<\/a>). El temps d\u2019AF va augmentar significativament en l\u2019estudi de Wen et al. (2018)<\/a>, mentre que en el de Vazou et al. (2021)<\/a> es va produir un augment del temps de pr\u00e0ctica, per\u00f2 no de la intensitat de l\u2019activitat, que va ser predominantment baixa.<\/p>\n\n\n\n

El tipus d\u2019AF que es va dissenyar per a les intervencions va utilitzar en la majoria dels estudis el joc motor. Concretament, jocs de coordinaci\u00f3 d\u2019intensitat moderada, sense gaireb\u00e9 moviment (Stein et al., 2017<\/a>), jocs motrius per al desenvolupament de les habilitats motrius (Xiong et al., 2017<\/a>), sessions de jocs motors a l\u2019aire lliure (Lundy i Trawick-Smith, 2021<\/a>) i AF de trampol\u00ed (Wen et al., 2018<\/a>). Els resultats pel que fa a la millora del control inhibitori, en n<\/em> = 2 estudis, revelen que els infants que van participar en la condici\u00f3 d\u2019intervenci\u00f3 van millorar aquesta FE (Lundy i Trawick-Smith, 2021<\/a>; Xiong et al., 2017<\/a>), mentre que en els altres dos grups la intervenci\u00f3 no va mostrar cap efecte sobre la FE (Stein et al., 2017<\/a>; Wen et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019observaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019AF sobre l\u2019Autoregulaci\u00f3<\/em>, es van fer dissenys pre i post-test amb un grup control i un d\u2019experimental, excepte Ure\u00f1a et al. (2020)<\/a>, que van utilitzar 3 grups experimentals. Les mostres d\u2019alumnat de l\u2019etapa de preescolar (3-7 anys) van variar de 49 alumnes en l\u2019estudi d\u2019Ure\u00f1a et al. (2020)<\/a> a 245 en el de Vazou et al. (2021)<\/a>. El temps d\u2019intervenci\u00f3 va ser de 15 minuts, realitzats en una \u00fanica intervenci\u00f3 (Ure\u00f1a et al., 2020<\/a>), a les 7 setmanes \/ 3 cops per setmana (Vazou et al., 2021<\/a>). El tipus d\u2019AF que es va dissenyar per a les condicions experimentals va ser: habilitats i tasques motrius (Robinson et al., 2016<\/a>); circuit d\u2019obstacles a peu, circuit d\u2019obstacles amb bicicleta i conte motor (Ure\u00f1a et al., 2020<\/a>); \u201cWalkabouts” (programa comercial basat en el web que integra moviments fonamentals, com ara salts, bots, marxes i estiraments) (Vazou et al., 2021<\/a>). Quant a la millora de l\u2019autoregulaci\u00f3, els resultats mostren que els infants que van participar en la condici\u00f3 d\u2019intervenci\u00f3 van millorar aquesta FE (Robinson et al., 2016<\/a>; Vazou et al., 2021<\/a>). En la primera part tots els grups d\u2019intervenci\u00f3 van millorar, mentre que en la segona, en la qual es va afegir una nova norma, nom\u00e9s es van observar millores significatives en els grups on la demanda coordinativa va ser m\u00e9s gran (Ure\u00f1a et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019AF sobre l\u2019Atenci\u00f3<\/em>, el temps d\u2019intervenci\u00f3 va ser de 12 setmanes, amb un total de 24 sessions de 30 minuts. El tipus d\u2019AF que es va dissenyar per a les intervencions va ser: sessions de ioga per a un grup, i per a l\u2019altre, AF gen\u00e8rica d\u2019intensitat moderada. Els resultats quant a l\u2019atenci\u00f3 indiquen una millora en dos dels estudis (Lundy i Trawick-Smith, 2021<\/a>; Vazou et al., 2021<\/a>) i, en el cas de Jarraya et al. (2019)<\/a>, els resultats van mostrar una millora de l\u2019atenci\u00f3 en la condici\u00f3 de ioga sobre les condicions restants.<\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019observaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019AF sobre la Mem\u00f2ria de treball<\/em>, dels dos estudis que van avaluar aquest component, un va obtenir millores en els participants de la condici\u00f3 experimental (Xiong et al., 2017<\/a>), mentre que Wen et al. (2018)<\/a> no van trobar millores significatives.<\/p>\n\n\n\n

La figura 4 resumeix les investigacions (n = 18) que van obtenir millores o no sobre les diferents variables estudiades.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Efecte de les intervencions amb AF sobre els \u00e8xits acad\u00e8mics i les funcions executives.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Partint de l\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi, trobem que en el cas de l\u2019alfabetitzaci\u00f3, els estudis analitzats suggereixen que l\u2019AF pot tenir una influ\u00e8ncia significativa en les habilitats d\u2019alfabetitzaci\u00f3 preco\u00e7 dels infants. Les possibles raons, com indica Kirk i Kirk (2016)<\/a>, s\u00f3n una millora de l\u2019atenci\u00f3 a la feina, millor mem\u00f2ria a llarg termini, m\u00e9s capacitat dels infants per pensar i processar informaci\u00f3, i un millor comportament a l\u2019aula (Davis et al., 2007<\/a>; Miller i Votruba-Drzal, 2013<\/a>). A m\u00e9s, la idea d\u2019incorporar AF en els continguts acad\u00e8mics pot ser una estrat\u00e8gia per augmentar l\u2019AF en un entorn preescolar (Castelli et al. 2007<\/a>; Coe et al. 2006<\/a>). Aix\u00f2 \u00e9s important, ja que la millora en el desenvolupament de les habilitats de lectoescriptura en la primera infantesa contribueix a l\u2019\u00e8xit acad\u00e8mic dels infants a llarg termini. Els infants que no tenen les habilitats b\u00e0siques de consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica, coneixement de les lletres i el coneixement de la lletra impresa poden tenir dificultats per aprendre a llegir quan entren a l\u2019escola (Kirk i Kirk, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019AF integrada al curr\u00edculum, per a la millora del rendiment acad\u00e8mic i del temps d\u2019AF durant les classes, totes les intervencions realitzades en l\u2019etapa de preescolar aporten resultats positius, independentment del contingut curricular que es va treballar (llengua estrangera, matem\u00e0tiques, ci\u00e8ncies, llengua…) i del tipus d\u2019AF. Igualment, els infants que van participar en aquest tipus d\u2019intervenci\u00f3 van ser m\u00e9s actius f\u00edsicament (Mavilidi et al., 2016<\/a>; Toumpaniari et al., 2015<\/a>) i van millorar la cognici\u00f3, el rendiment a l\u2019aula i els resultats acad\u00e8mics, la qual cosa referma la teoria que l\u2019AF integrada al curr\u00edculum \u00e9s educativa i pot promoure beneficis a l\u2019alumnat des del punt de vista de la salut, el vessant social i el cognitiu (Omidire et al., 2018<\/a>). Una explicaci\u00f3 per a aquesta millora \u00e9s que els infants podrien haver estat m\u00e9s entusiasmats amb els nous m\u00e8todes d\u2019ensenyament actiu. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no nom\u00e9s podrien haver dedicat m\u00e9s esfor\u00e7 f\u00edsic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podrien haver estat disposats a invertir m\u00e9s esfor\u00e7 mental en l\u2019aprenentatge (Sebastiani, 2019<\/a>). Aix\u00ed, encara que existeixen pocs estudis, hi ha una associaci\u00f3 positiva entre les classes f\u00edsicament actives i els resultats acad\u00e8mics, en comparaci\u00f3 amb les classes tradicionals sedent\u00e0ries (Omidire et al., 2018<\/a>; Shoval et al., 2018<\/a>). M\u00e9s enll\u00e0 dels beneficis per a la salut, tenen efectes positius per al desenvolupament del cervell i per a la capacitat d\u2019aprendre, a m\u00e9s de facilitar la funci\u00f3 executiva de l\u2019infant, important per a l\u2019\u00e8xit acad\u00e8mic (Milne et al., 2018<\/a>; Tomporowski et al., 2008<\/a>). Per tant, considerant la integraci\u00f3 de l\u2019AF en l\u2019ensenyament dels diferents continguts curriculars com una forma d\u2019exercici de demanda cognitiva, \u00e9s possible que aquestes lli\u00e7ons puguin conduir a millors resultats cognitius i acad\u00e8mics, en especial quan afegeixen mecanismes psicosocials que augmenten la motivaci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s de l\u2019alumnat cap a l\u2019aprenentatge (Diamond i Ling, 2016<\/a>; Viciana et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La complicada composici\u00f3 de les funcions executives augmenta la dificultat en el mesurament, particularment entre els infants en edat preescolar. Est\u00e0 demostrada la relaci\u00f3 positiva que hi ha entre l\u2019AF i el rendiment acad\u00e8mic, suposant la seva utilitzaci\u00f3 en l\u2019ensenyament, una eina efica\u00e7 per al desenvolupament dels continguts cognitius (Singh et al., 2012<\/a>), ja que el joc i el moviment s\u00f3n recursos significatius per a l\u2019alumnat, per la qual cosa es millora l\u2019atenci\u00f3 i la motivaci\u00f3 cap a l\u2019aprenentatge (Janssen et al., 2014<\/a>). Tanmateix, no tots els articles analitzats en aquesta revisi\u00f3 van demostrar efectes positius sobre alguns dels components de les FE com la flexibilitat cognitiva i la mem\u00f2ria de treball, coincidint amb investigacions anteriors com la de Mierau et al. (2014)<\/a>. Aquests resultats contradiuen els estudis que informen dels efectes positius d\u2019intervencions coordinades i intervencions d\u2019exercicis aer\u00f2bics sobre la inhibici\u00f3 (Barenberg et al., 2011<\/a>; J\u00e4ger et al., 2014<\/a>) i la flexibilitat cognitiva (Ellemberg i St-Louis-Desch\u00eanes, 2010<\/a>; Chen et al., 2014<\/a>), obtinguts en infants majors de 6 anys, adolescents i adults. Aix\u00f2 pot ser a causa que els recursos atencionals i cognitius dels infants de preescolar s\u00f3n m\u00e9s limitats que els dels infants grans i al fet que la intensitat de les activitats dutes a terme no va ser prou alta per estimular el desenvolupament cognitiu. Altres motius van poder ser la mida insuficient de la mostra i l\u2019esc\u00e0s temps de la intervenci\u00f3 (Wen et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera que revisions fetes anteriorment en l\u2019etapa de prim\u00e0ria (Chac\u00f3n-Cuberos et al., 2020<\/a>), la majoria d\u2019estudis analitzats en aquesta revisi\u00f3 demostren com la pr\u00e0ctica d\u2019AF permet una millora del rendiment acad\u00e8mic i el desenvolupament de les funcions executives; i encara que no es puguin treure conclusions sobre el tipus d\u2019AF, la seva intensitat i durada a trav\u00e9s dels articles inclosos en aquesta revisi\u00f3, algunes de les caracter\u00edstiques de l\u2019AF (taula 3) que poden produir efectes positius sobre aquests par\u00e0metres en l\u2019etapa de preescolar s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tipus de AF utilitzada amb efecte positiu sobre les funcions executives i el rendiment acad\u00e8mic.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 contribueix a la base d\u2019evid\u00e8ncia existent, ja que pel que sabem \u00e9s la primera revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre els programes d\u2019activitat f\u00edsica implementats en l\u2019etapa de preescolar per a la millora del rendiment acad\u00e8mic. Les troballes s\u2019han d\u2019interpretar amb cautela considerant les limitacions seg\u00fcents. Primer, l\u2019alt nivell d\u2019heterogene\u00eftat detectat en els estudis inclosos, que limita la solidesa d\u2019aquestes troballes. Segon, l\u2019esc\u00e0s nombre d\u2019investigacions que mesuren la millora de l\u2019AF en les intervencions, quan les caracter\u00edstiques d\u2019aquesta AF s\u00f3n fonamentals per donar suport a la validesa dels resultats pel que fa al rendiment acad\u00e8mic i el desenvolupament de les funcions executives. Tercer, les limitacions metodol\u00f2giques, que impedeixen arribar a una conclusi\u00f3 v\u00e0lida a causa de la varietat en la mostra i les diferents activitats que formen les intervencions, o el temps de durada de les implementacions. Algunes intervencions van tenir un curt per\u00edode de temps d\u2019aplicaci\u00f3, per la qual cosa nom\u00e9s es van poder observar els resultats a curt termini, sense poder comprovar el possible manteniment d\u2019aquests o el beneficis potencials a llarg termini. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat totes aquestes limitacions, la revisi\u00f3 reflecteix l\u2019efic\u00e0cia de les intervencions fetes, i el 88.9% dels estudis en demostra l\u2019efectivitat. Un dels principals avantatges d\u2019aquests programes d\u2019AF \u00e9s que s\u00f3n intervencions m\u00ednimes que poden ser f\u00e0cilment portades a l\u2019aula, ja que requereixen un canvi m\u00ednim en la metodologia de l\u2019etapa i un cost m\u00ednim en recursos i inversi\u00f3 per a les escoles, per la qual cosa la seva sostenibilitat al llarg del temps est\u00e0 garantida. Aix\u00ed, considerem que l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica d\u2019aquesta revisi\u00f3 se centra en dos \u00e0mbits. D\u2019una banda, en la utilitat per a les escoles, ja que proporciona metodologies actives que permeten la millora f\u00edsica i motriu de l\u2019infant, facilita l\u2019adher\u00e8ncia de l\u2019AF des d\u2019edats primerenques i afavoreix l\u2019aprenentatge i el desenvolupament cognitiu de l\u2019alumnat de preescolar. I de l\u2019altra, per als investigadors, ja que facilita la base de totes les intervencions dutes a terme per a la seva r\u00e8plica futura.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica indiquen que existeix una associaci\u00f3 positiva entre les diferents estrat\u00e8gies d\u2019integraci\u00f3 de l\u2019AF a l\u2019aula i els resultats acad\u00e8mics, independentment del contingut curricular que es treballi (llengua estrangera, matem\u00e0tiques, ci\u00e8ncies, llengua) i del tipus d\u2019AF que s\u2019utilitzi per a la intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Encara que no es poden treure conclusions clares sobre el tipus d\u2019AF, la intensitat i la durada que han de tenir per aconseguir una efectivitat m\u00e9s gran, les investigacions analitzades revelen que les intervencions m\u00e9s efectives s\u00f3n aquelles que impliquen un nivell d\u2019AF moderada i, a m\u00e9s, estan lligades al desenvolupament dels diferents continguts curriculars, i necessiten almenys un m\u00ednim de 10 minuts per obtenir resultats positius. Aix\u00ed, les lli\u00e7ons acad\u00e8miques que s\u2019imparteixen utilitzant l\u2019AF poden ser una important estrat\u00e8gia per millorar l\u2019alfabetitzaci\u00f3 preco\u00e7 i l\u2019aprenentatge dels continguts curriculars, al mateix temps que s\u2019aconsegueixen nivells d\u2019AF propers als recomanats di\u00e0riament. Els programes que utilitzen una intensitat d\u2019AF moderada o vigorosa van obtenir millors puntuacions que la resta. De la mateixa manera, els alumnes que es van beneficiar d\u2019aquest tipus d\u2019intervencions mostren millors nivells de predisposici\u00f3 i motivaci\u00f3 cap a la tasca. <\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019efectivitat de les classes f\u00edsicament actives, o AF integrada al curr\u00edculum, sobre les FE, no tots els articles analitzats demostren efectes positius sobre alguns components com ara la flexibilitat cognitiva i la mem\u00f2ria de treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Investigacions recents han demostrat que la pr\u00e0ctica continuada d\u2019activitat f\u00edsica (AF) aporta beneficis sobre el rendiment acad\u00e8mic en alumnat de diferents etapes, entre les quals l\u2019etapa de preescolar \u00e9s la menys estudiada. L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser estudiar i sintetitzar la relaci\u00f3 existent entre la pr\u00e0ctica d\u2019AF i la millora de les funcions executives […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":19,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[154,10292,10291,203,6224],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","educaci\u00f3 preescolar<\/a>","funcions executives<\/a>","rendiment acad\u00e8mic<\/a>","revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","educaci\u00f3 preescolar<\/span>","funcions executives<\/span>","rendiment acad\u00e8mic<\/span>","revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 5 abril 2022","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 5 abril 2022 10:55","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:54"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52290\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=52290"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52290\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":54264,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52290\/revisions\/54264\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=52290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=52290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=52290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}