{"id":52281,"date":"2022-04-05T10:48:34","date_gmt":"2022-04-05T10:48:34","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/insatisfaccion-corporal-adherencia-a-la-dieta-mediterranea-y-caracteristicas-antropometricas-en-gimnastas-y-adolescentes-femeninas\/"},"modified":"2022-06-30T15:59:41","modified_gmt":"2022-06-30T15:59:41","slug":"insatisfaccio-corporal-adherencia-a-la-dieta-mediterrania-i-caracteristiques-antropometriques-en-gimnastes-i-adolescents-femenines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/insatisfaccio-corporal-adherencia-a-la-dieta-mediterrania-i-caracteristiques-antropometriques-en-gimnastes-i-adolescents-femenines\/","title":{"rendered":"Insatisfacci\u00f3 corporal, adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia i caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques en gimnastes i adolescents femenines"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu va ser analitzar i comparar la insatisfacci\u00f3 corporal, l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia (ADM) i les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques entre gimnastes d\u2019acrob\u00e0tica i no practicants. Es va seleccionar una mostra de 151 adolescents femenines (81 gimnastes i 70 no practicants) amb edats compreses entre els 10 i els 19 anys. La insatisfacci\u00f3 corporal va ser avaluada a trav\u00e9s del Body Shape Questionnaire (BSQ), l\u2019ADM va ser analitzada a trav\u00e9s del test Kidmed i les mesures antropom\u00e8triques van permetre calcular l\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC), la ra\u00f3 cintura-estatura (RCE) i el percentatge de greix corporal (%GC). Els resultats van indicar que les gimnastes van assolir puntuacions significativament m\u00e9s elevades de satisfacci\u00f3 corporal que les no practicants. Quant a l\u2019ADM, el 70.4% de les gimnastes i el 31.4% de les no practicants van obtenir una ADM \u00f2ptima. La insatisfacci\u00f3 corporal de les gimnastes es va relacionar amb l\u2019ADM, l\u2019IMC i la resta de mesures antropom\u00e8triques (p<\/em> < .01), a difer\u00e8ncia de les no practicants, en qui nom\u00e9s es va relacionar el pes-IMC, al\u00e7ada-pes, PC-BSQ, PC-IMC, PC-pes i PC-al\u00e7ada. Com a conclusi\u00f3, les gimnastes presenten una insatisfacci\u00f3 corporal inferior, una ADM m\u00e9s elevada i un IMC m\u00e9s saludable que les no practicants. Les dades suggereixen potenciar la gimn\u00e0stica acrob\u00e0tica dins dels programes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, i tamb\u00e9 com a activitat extraescolar o competitiva, pels seus beneficis en ambdues variables.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> adolescents<\/span>, dieta mediterr\u00e0nia<\/span>, estima corporal<\/span>, mesures antropom\u00e8triques<\/span>, modalitats gimn\u00e0stiques<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les relacions entre insatisfacci\u00f3 corporal i ADM han estat objecte d\u2019alguns estudis en adolescents, en els quals s\u2019indica que l\u2019ADM que tenen \u00e9s mitjana i cada cop m\u00e9s baixa amb l\u2019increment de l\u2019edat, i presenten percentatges baixos d\u2019insatisfacci\u00f3 corporal (Pel\u00e1ez i Vernetta, 2019<\/a>). Els escassos treballs que comparen adolescents practicants de GA i sedentaris relacionats amb la IC (Pel\u00e1ez et al., 2021<\/a>) o l\u2019ADM (Pel\u00e1ez i Vernetta, 2021<\/a>) reflecteixen que els gimnastes tenen millor percepci\u00f3 de la seva imatge corporal (IC) i millor ADM que els no practicants, tot i que hi ha contradiccions en funci\u00f3 de l\u2019esport practicat (Gonz\u00e1lez-Neira et al., 2015<\/a>; Rubio-Arias et al., 2015<\/a>). La gimn\u00e0stica acrob\u00e0tica (GA) \u00e9s un esport est\u00e8tic de gran complexitat t\u00e8cnica, en el qual la IC, el pes, un \u00edndex de massa corporal (IMC) i un percentatge de greix baixos juntament amb qualitats f\u00edsiques s\u00f3n determinants per obtenir bons resultats. Les caracter\u00edstiques tant sociomotrius com est\u00e8tiques la defineixen com una AFE altament positiva dins del context de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, i com a activitat extraescolar en escoles esportives o clubs. De manera que la pr\u00e0ctica regular d\u2019exercici f\u00edsic implica importants beneficis de condici\u00f3 f\u00edsica i a nivell psicosocial en l\u2019adolesc\u00e8ncia, que \u00e9s una etapa de gran vulnerabilitat envers l\u2019aparen\u00e7a f\u00edsica en la qual es produeixen grans canvis f\u00edsics i emocionals. A m\u00e9s, el valor que se li dona a la IC \u00e9s cada vegada m\u00e9s gran i afecta especialment aquelles persones que practiquen certes modalitats esportives. Aquesta preocupaci\u00f3 influeix en l\u2019alimentaci\u00f3 i en l\u2019AFE di\u00e0ria, i arriba fins i tot a actuar de manera obsessiva en la pr\u00e0ctica de l\u2019esport i el control estricte de l\u2019alimentaci\u00f3 (Valverde i Moreno, 2016<\/a>). La IC en els adolescents \u00e9s un dels temes de m\u00e9s inter\u00e8s per la import\u00e0ncia que la societat atorga a la bellesa i la ind\u00fastria dedicada a l\u2019aparen\u00e7a f\u00edsica (Valles et al., 2020<\/a>). Aquesta IC \u00e9s la representaci\u00f3 mental que t\u00e9 cada persona sobre el seu propi cos (Bonilla i Salcedo, 2021<\/a>), influenciable per m\u00faltiples factors relacionats amb els h\u00e0bits de vida. Quan aquesta percepci\u00f3 d\u2019IC \u00e9s insatisfact\u00f2ria, es diu que la persona percep el seu cos segons els seus ideals i no segons la realitat, i aleshores es produeix una alteraci\u00f3 d\u2019aquesta, com la distorsi\u00f3 o insatisfacci\u00f3 corporal. <\/p>\n\n\n\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades hi ha una gran preocupaci\u00f3 pels h\u00e0bits de vida saludables i es reconeix que una bona alimentaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica regular d\u2019AFE s\u00f3n fonamentals per a la protecci\u00f3 de la salut i la prevenci\u00f3 del risc de possibles malalties (Kanstrup et al., 2020)<\/a>. Tant \u00e9s aix\u00ed que la Comissi\u00f3 Europea de Salut P\u00fablica, el 2007, planteja que una dieta equilibrada i una activitat f\u00edsica suficient habitual s\u00f3n factors importants per fomentar i mantenir una bona salut (Moral-Garc\u00eda et al., 2021<\/a>). La dieta mediterr\u00e0nia (DM) \u00e9s un dels patrons diet\u00e8tics m\u00e9s coneguts i estudiats al m\u00f3n, considerada una dieta equilibrada, rica en fibra, antioxidants i greixos insaturats i caracteritzada per un consum elevat de fruites i verdures fresques, cereals integrals, llegums, fruita seca, oli d\u2019oliva, un consum moderat de lactis i peix i esc\u00e0s consum de carns vermelles i embotits (Serra-Majem et al., 2019<\/a>). S\u00f3n moltes les evid\u00e8ncies que posen de manifest els seus beneficis davant de diferents malalties i patologies, a m\u00e9s de tenir un paper protector en el deteriorament cognitiu, la dem\u00e8ncia o la depressi\u00f3 (Dussaillant et al., 2016<\/a>). \u00c9s una dieta molt recomanable per a la poblaci\u00f3 en general, aix\u00ed com per als esportistes, ja que gr\u00e0cies a ella el seu rendiment es pot veure afavorit (Rubio-Arias et al., 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, en els \u00faltims anys s\u2019observa un allunyament d\u2019aquest patr\u00f3 nutricional cap a una dieta alta en energia, rica en greixos saturats i baixa en micronutrients (Martini i Bes-Restrollo, 2020<\/a>). Igualment, s\u2019observa un increment en l\u2019abandonament de la pr\u00e0ctica de l\u2019AFE en l\u2019etapa adolescent, la qual cosa provoca cada vegada m\u00e9s h\u00e0bits no saludables (Vernetta et al., 2018a<\/a>). Per tant, \u00e9s important conciliar la pr\u00e0ctica d\u2019AFE amb una alimentaci\u00f3 adequada per consolidar una bona salut. Igualment, sembla que les dones que fan m\u00e9s AFE tenen una cura m\u00e9s gran de la seva alimentaci\u00f3 que els homes (Castillo et al., 2007<\/a>). Tanmateix, hi ha evid\u00e8ncies contradict\u00f2ries sobre aix\u00f2, ja que una ingesta insuficient d\u2019energia \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones esportistes que en grups de poblaci\u00f3 normal (M\u00e1rquez, 2008<\/a>) i, dins de les esportistes, s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents entre les que competeixen en esports est\u00e8tics com els gimn\u00e0stics, en els quals la valoraci\u00f3 subjectiva per part de jutges sol encoratjar una preocupaci\u00f3 pel pes i les siluetes corporals esveltes (Esnaola, 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El que s\u2019ha exposat anteriorment i la diversitat de resultats fan necessaris estudis complementaris. Per aix\u00f2 l\u2019objectiu va ser analitzar i comparar la insatisfacci\u00f3 corporal, l\u2019ADM i les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques entre gimnastes d\u2019acrob\u00e0tica i no practicants.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de la recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Estudi descriptiu i observacional de metodologia quantitativa amb una t\u00e8cnica de mostreig no probabil\u00edstica, de tipus intencional.<\/p>\n\n\n\n

Participants  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra va estar integrada per 151 adolescents femenines andaluses (81 gimnastes d\u2019acrob\u00e0tica i 70 no practicants de cap modalitat esportiva). El rang d\u2019edat va ser de 10 a 19 anys (13.85\u00b12.45). Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: gimnastes adolescents practicants d\u2019acrob\u00e0tica i no practicants de cap modalitat esportiva que no presentessin trastorns de distorsi\u00f3 de la imatge corporal i firmar el consentiment informat per participar en la recerca. L\u2019estudi va complir amb els principis d\u2019\u00e8tica per a la recerca amb persones humanes que s\u2019estableixen a la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki de 1975 i va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat de Granada (n\u00fam. 851\/CEIH\/2019).<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Full de dades generals. Q\u00fcestionari que ens va permetre recollir informaci\u00f3 quant a edat, curs escolar i pr\u00e0ctica o no d\u2019alguna AFE per determinar la mostra de les no practicants. <\/p>\n\n\n\n

Body Shape Questionnaire (BSQ). Q\u00fcestionari validat per Cooper et al. (1987)<\/a>, adaptat a la poblaci\u00f3 espanyola per Raich et al. (1996)<\/a>, que mesura la insatisfacci\u00f3 corporal i que est\u00e0 format per 34 \u00edtems amb sis opcions de resposta (1=mai i 6=sempre). La seva puntuaci\u00f3 es classifica en quatre categories, que va des de la no insatisfacci\u00f3 (menys de 81) fins a la insatisfacci\u00f3 extrema (m\u00e9s de 140). La fiabilitat del BSQ per a aquest estudi amb l\u2019estad\u00edstic Omega de McDonald\u2019s va ser de w=0.807, valor que \u00e9s acceptable tal com recull Ventura-L<\/a>e\u00f3n i Caycho-Rodr\u00edguez (2017)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Test Kidmed. Per estimar la qualitat dels h\u00e0bits nutricionals es va utilitzar el test Kidmed d\u2019ADM de Serra-Majem et al. (2004)<\/a>, compost per 16 preguntes amb resposta dicot\u00f2mica (s\u00ed\/no) en funci\u00f3 del consum o no realitzat. La seva puntuaci\u00f3 es classifica en tres categories: <3=ADM baixa, 4-7ADM mitjana i >8ADM \u00f2ptima. <\/p>\n\n\n\n

Mesures antropom\u00e8triques. Es van avaluar l\u2019al\u00e7ada, el pes i el per\u00edmetre de cintura (PC). L\u2019al\u00e7ada es va registrar utilitzant un tall\u00edmetre SECA 220 amb precisi\u00f3 d\u20191 mm i el pes, amb una b\u00e0scula digital TEFAL, precisi\u00f3 de .05 kg. Es va determinar l\u2019IMC a trav\u00e9s de la f\u00f3rmula Quetelet (kg\/m2). Com que eren adolescents, es van utilitzar els indicadors proposats per Cole et al. (2007)<\/a>: primesa grau III (<16); primesa grau II (16,1 a 17); primesa grau I (17.1 a 18.5); normal (18.5 a 24.9); sobrep\u00e8s (25 a 30), i obesitat (\u226530). El PC es va mesurar amb una cinta no el\u00e0stica Seca Tipus200 (rang de 0 a 150 cm; precisi\u00f3 d\u20191mm). A partir d\u2019aquest es va calcular la ra\u00f3 cintura estatura (RCE), per estimar l\u2019acumulaci\u00f3 de greix a la zona central del cos. Una ra\u00f3 superior o igual a .55 indicaria un risc cardiometab\u00f2lic m\u00e9s gran (RCM) (Arnaiz et al., 2010<\/a>). Per als plecs subcutanis tr\u00edceps i subescapular es va utilitzar un calibrador de plecs Holtain, amb capacitat de 50mm i precisi\u00f3 de 0.2mm, i amb aquests es va fer el c\u00e0lcul del percentatge de greix corporal (%GC), utilitzant les refer\u00e8ncies i equacions espec\u00edfiques de Slaughter et al. (1988)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va contactar amb els entrenadors de les gimnastes i amb el director d\u2019un institut d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria (ESO) i batxillerat d\u2019Andalusia (Espanya) per explicar-los l\u2019objectiu de l\u2019estudi i sol\u00b7licitar-los la seva col\u00b7laboraci\u00f3. Un cop obtinguda resposta favorable, es va requerir el consentiment informat per part dels pares o tutors legals de les participants. Es van passar els q\u00fcestionaris a les adolescents no practicants de GA en els quals se\u2019ls informava en qu\u00e8 consistien les proves. Posteriorment, es van prendre les mesures antropom\u00e8triques seguint els criteris de la Societat Internacional per al Desenvolupament de l\u2019Antropometria especificats en els est\u00e0ndards internacionals per a la valoraci\u00f3 antropom\u00e8trica (Marfell-Jones et al., 2012<\/a>). Els mesuraments de les gimnastes es van fer durant els seus entrenaments, seguint el mateix ordre i emplenant el BSQ, el test Kidmed i posteriorment les mesures antropom\u00e8triques. En tot moment hi va ser present una de les autores d\u2019aquest estudi a fi d\u2019aclarir qualsevol tipus de dubtes.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades van ser analitzades utilitzant SPSS, versi\u00f3 22.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, USA). Les variables quantitatives es van presentar amb la mitjana i la desviaci\u00f3 t\u00edpica i les categ\u00f2riques, en freq\u00fc\u00e8ncia i percentatge. La normalitat i l\u2019homocedasticitat de les dades es va verificar amb els estad\u00edstics Kolmogorov Smirnov i Levene, respectivament. At\u00e8s que no es va observar una distribuci\u00f3 normal, es va optar per una an\u00e0lisi no param\u00e8trica amb l\u2019aplicaci\u00f3 de les proves de Kruskal Wallis i U de Mann Whitney i l\u2019associaci\u00f3 entre les variables mitjan\u00e7ant els coeficients de correlaci\u00f3 de Spearman. La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va establir en p <\/em><.05. <\/p>\n\n\n\n

Resultats  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La taula 1 exposa les caracter\u00edstiques descriptives de la mostra segons la pr\u00e0ctica o no de GA. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi descriptiva entre gimnastes i no practicants.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la taula 2, s\u2019aprecia que el 53% de la mostra total es va trobar en normop\u00e8s, i aquest percentatge era m\u00e9s gran en les gimnastes (56.8%) que en les no practicants (48.6%). D\u2019altra banda, no es va trobar cap gimnasta en el nivell de primesa grau III, ni en els nivells de sobrep\u00e8s o obesitat, encara que s\u00ed que es van trobar aquests nivells en les no practicants.  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Distribuci\u00f3 de l\u2019IMC en funci\u00f3 dels nivells de Cole et al. (2007). <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La taula 3 mostra que el 75.3% de les gimnastes i el 41.4% de les no practicants va presentar no insatisfacci\u00f3 corporal; les gimnastes van ser les que van obtenir millors percentatges en les diferents categories del BSQ. <\/p>\n\n\n\n\n\n

L\u2019estad\u00edstic U de Mann Whitney va donar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en el BSQ entre gimnastes i no practicants (O=1874.500, Z=-4.217, p <\/em>=.000); els rangs mitjans van ser m\u00e9s elevats en les diferents categories d\u2019insatisfacci\u00f3 en les no practicants que en les gimnastes (vegeu figura 1). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Rangs mitjans de BSQ en gimnastes i no practicants. Difer\u00e8ncies mostrades per la prova U de Mann Whitney per a mostres independents. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Quant als resultats de l\u2019ADM, el 52.3% de la mostra total va presentar una ADM \u00f2ptima, i aquests van ser m\u00e9s elevats en les gimnastes que en les no practicants (70.4% vs. <\/em>31.4%, respectivament) (Taula 4). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 dels aspectes nutricionals entre gimnastes i no practicants. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Igualment, l\u2019estad\u00edstic U de Mann Whitney va donar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en l\u2019ADM en funci\u00f3 de la pr\u00e0ctica de la GA (O=1731.000, Z=-4.685, p <\/em>=.000) (vegeu figura 2). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Rangs mitjans d’ADM en gimnastes i no practicants. Difer\u00e8ncies mostrades per la prova U de Mann Whitney per a mostres independents.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la taula 5, es van analitzar els 16 \u00edtems del test Kidmed en funci\u00f3 de la pr\u00e0ctica o no de la GA. Es va apreciar en les gimnastes un alt consum de fruites, verdures fresques, llegums i peix, mentre que en les no practicants es va observar un alt consum de menjar r\u00e0pid, brioixeria industrial, llaminadures, i la no ingesta de l\u2019esmorzar amb difer\u00e8ncies significatives entre ambd\u00f3s grups. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia (percentatge) diferents \u00edtems test Kidmed en funci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019AFE.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, la taula 6 mostra correlacions de signe positiu en les gimnastes entre l\u2019ADM i el BSQ, el BSQ amb les mesures antropom\u00e8triques i entre els diferents parells de variables antropom\u00e8triques entre si. En les no practicants no hi va haver relaci\u00f3 entre les variables ADM-BSQ, tot i que es van donar associacions positives entre el BSQ i el PC, aix\u00ed com entre diferents parells de variables antropom\u00e8triques entre si: pes-IMC, al\u00e7ada-pes, PC-IMC, PC-pes i PC-al\u00e7ada. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Associaci\u00f3 entre DM, BSQ i mesures antropom\u00e8triques en funci\u00f3 de la pr\u00e0ctica o no de la GA.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit de l\u2019estudi va ser comparar la insatisfacci\u00f3 corporal i els aspectes nutricionals entre gimnastes d\u2019acrob\u00e0tica i no practicants. Es va trobar que les gimnastes tenen una insatisfacci\u00f3 corporal inferior, una ADM m\u00e9s elevada, uns nivells m\u00e9s alts de normop\u00e8s i uns percentatges m\u00e9s baixos de greix, la qual cosa confirma la hip\u00f2tesi plantejada. <\/p>\n\n\n\n

Quant a la insatisfacci\u00f3 corporal, es constata que les gimnastes presenten una insatisfacci\u00f3 corporal inferior a les no practicants (40.40% vs<\/em>. 19.21%), amb difer\u00e8ncies significatives. Les nostres dades s\u00f3n contradict\u00f2ries amb les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques d\u2019estudis que suggereixen que aquest tipus d\u2019esportistes s\u00f3n m\u00e9s propenses a desenvolupar alteracions de la IC i trastorns alimentaris, ja que estan preocupades i fins i tot pressionades per mantenir una silueta prima i est\u00e8tica (Valles et al., 2020<\/a>). De manera espec\u00edfica, l\u2019estudi de Valles et al. (2020)<\/a>, que compara gimnastes amb un grup control, va mostrar que les gimnastes d\u2019elit van ser les que van reportar una tend\u00e8ncia m\u00e9s gran a voler tenir una silueta corporal m\u00e9s prima, resultats que s\u2019allunyen de les gimnastes del nostre estudi, les quals van mostrar una satisfacci\u00f3 m\u00e9s gran amb la seva IC que les no practicants amb difer\u00e8ncies significatives. No obstant aix\u00f2, \u00e9s important indicar que l\u2019estudi de Valles et al. (2020)<\/a> no especifica la disciplina gimn\u00e0stica, i es pot interpretar que aquests percentatges m\u00e9s elevats podrien estar relacionats amb la disciplina que practicaven. De fet, diversos treballs que han comparat gimnastes de diferents disciplines confirmen que les gimnastes de r\u00edtmica solen tenir m\u00e9s insatisfacci\u00f3 corporal que les d\u2019art\u00edstica, aix\u00ed com una estima corporal m\u00e9s baixa que les d\u2019acrob\u00e0tica (Hern\u00e1ndez-Alc\u00e1ntara et al., 2009<\/a>; Vernetta et al., 2018b<\/a>). Igualment, l\u2019estudi realitzat per Mockdece et al. (2016)<\/a> en gimnastes d\u2019art\u00edstica va trobar una elevada preocupaci\u00f3 per la seva IC. Tanmateix, els nostres resultats coincideixen amb diversos estudis que indiquen en general bona satisfacci\u00f3 corporal en gimnastes, aix\u00ed com una percepci\u00f3 de la seva IC positiva (Ariza-Vargas et al., 2021<\/a>). En concret, els nostres resultats ratifiquen l\u2019estudi recent d\u2019Ariza-Vargas et al. (2021)<\/a>, que va mostrar una satisfacci\u00f3 corporal m\u00e9s gran a favor de les gimnastes d\u2019acrob\u00e0tica en comparaci\u00f3 amb les no practicants. <\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019ADM, els percentatges m\u00e9s elevats en el nivell \u00f2ptim s\u2019evidencien en les gimnastes amb el 70.4% davant del 31.4% de les no practicants. Per tant, els percentatges d\u2019ADM baixa i mitjana s\u00f3n m\u00e9s alts en les no practicants, les quals necessiten millorar el seu patr\u00f3 diet\u00e8tic. Els nostres resultats percentuals en les no practicants disten molt dels reportats en altres treballs fets en adolescents espanyoles granadines i de la zona sud-oest d\u2019Andalusia, on el 53.6% i el 73.33% van obtenir una ADM \u00f2ptima (Chac\u00f3n-Cuberos et al., 2018<\/a>; Moral et al., 2019<\/a>). No obstant aix\u00f2, s\u00f3n m\u00e9s semblants al 45,2% de les adolescents granadines de l\u2019estudi fet per Melguizo et al. (2021)<\/a>. Aquest allunyament m\u00e9s gran de l\u2019ADM es deu a un consum inferior de verdura, fruita, peix, llet i llegum, que mostra, a m\u00e9s, una ingesta m\u00e9s elevada de dol\u00e7os i\/o llaminadures, brioixeria i menjars r\u00e0pids processats que les gimnastes amb difer\u00e8ncies significatives. En comparar les nostres gimnastes amb altres esportistes de diferents disciplines, les nostres dades d\u2019ADM \u00f2ptima s\u00f3n millors que el 51% de les caiaquistes d\u2019Alacid et al. (2014)<\/a>, el 47% de les nedadores de Philippou et al. (2017)<\/a>, el 5.9% de les jugadores de futbol femen\u00ed (Gonz\u00e1lez-Neira et al., 2015<\/a>). Quant a les jugadores de futbol sala, cap no va registrar una ADM alta, i els seus percentatges van ser d\u2019ADM baixa i mitjana, de 58.33% i 41.67%, respectivament (Rubio-Arias et al., 2015<\/a>). Aquests resultats poden ser deguts a la import\u00e0ncia que atorga aquest tipus d\u2019esports al component est\u00e8tic, que no \u00e9s un factor a destacar en la resta de modalitats esportives (Alacid et al., 2014<\/a>; Gonz\u00e1lez-Neira et al., 2015<\/a>). Tamb\u00e9 cal ressaltar que els nostres resultats d\u2019ADM \u00f2ptima s\u00f3n superiors al 52.2% de les gimnastes de r\u00edtmica (Vernetta et al., 2018a<\/a>). Aquestes difer\u00e8ncies en ambd\u00f3s esports poden estar marcades per perfils motors i morfol\u00f2gics diferents de cada especialitat, ja que les gimnastes de r\u00edtmica es caracteritzen per un somatotip ectom\u00f2rfic i les d\u2019acrob\u00e0tica, per un de mesom\u00f2rfic-ectom\u00f2rfic (Taboada-Iglesias et al., 2017<\/a>; Vernetta et al., 2018b<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Analitzant els resultats dels 16 \u00edtems que formen el test Kidmed, s\u00f3n les gimnastes les que obtenen millors resultats en les preguntes amb connotaci\u00f3 positiva amb difer\u00e8ncies significatives entre ambd\u00f3s grups en tots els \u00edtems a excepci\u00f3 de \u201cPren verdures fresques (amanides) o cuinades m\u00e9s d\u2019un cop al dia\u201d, \u201cPren pasta o arr\u00f2s gaireb\u00e9 di\u00e0riament (5 dies o m\u00e9s a la setmana)\u201d, \u201cEsmorza cereals o derivats\u201d, \u201cPren fruita seca amb regularitat (almenys 2-3 cops a la setmana)\u201d, \u201cA casa s\u2019utilitza oli d\u2019oliva\u201d i \u201cPren dos iogurts i\/o 40 g de formatge cada dia\u201d. Aquests resultats s\u00f3n oposats en les preguntes amb connotaci\u00f3 negativa, en les quals s\u00f3n les no practicants les que obtenen percentatges m\u00e9s elevats. En la mateixa l\u00ednia, s\u00f3n diversos autors els que indiquen que la poblaci\u00f3 adolescent esportista presenta h\u00e0bits nutricionals m\u00e9s saludables que la que no practica cap AFE (Pel\u00e1ez i Vernetta, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les mesures antropom\u00e8triques, el 56.8% de les gimnastes es va ubicar en normop\u00e8s, davant del 48.6% de les no practicants, i van ser les gimnastes les qui van presentar percentatges m\u00e9s elevats en els nivells de primesa II, encara que no n\u2019hi va haver cap en nivells de primesa grau III; en canvi, s\u2019hi va trobar un 11.4% de no practicants. No es va trobar cap gimnasta en nivells de sobrep\u00e8s i obesitat, i les no practicants van presentar valors d\u201911.4% i 1.4%, respectivament. Es van mostrar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre la pr\u00e0ctica de GA i l\u2019IMC, dades coincidents amb l\u2019estudi de San Mauro et al. (2016)<\/a> en gimnastes adolescents espanyoles, en el qual tamb\u00e9 s\u2019estableixen aquestes relacions, i en l\u2019estudi comparatiu entre gimnastes gregues i adolescents no practicant de Tournis et al. (2010)<\/a>, en el qual les difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives es donen entre la pr\u00e0ctica de GA i IMC, aix\u00ed com amb el pes. Quant al PC i %GC, les gimnastes s\u00f3n les que presenten percentatges m\u00e9s baixos que les no practicants, resultats que poden ser a causa de la import\u00e0ncia que les gimnastes donen tant al pes com a la IC, ja que es tracta d\u2019un esport est\u00e8tic en el qual el fet d\u2019estar prima i la bona pres\u00e8ncia constitueixen factors importants per poder guanyar i tenir \u00e8xit (Vernetta et al., 2018b<\/a>). En concret, en el %GC hi ha difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre ambd\u00f3s grups (19.52 gimnastes i 28.36 no practicants), i aquestes dades s\u00f3n coincidents amb altres estudis en aquesta poblaci\u00f3, com el de San Mauro et al. (2016)<\/a> i Tournis et al. (2010)<\/a>, en els quals el %GC de les gimnastes va ser substancialment inferior que en les no practicants. Quant a la variable RCE, cap dels grups no va presentar RCM (0.38 gimnastes i 0.42 no practicants), xifra que est\u00e0 per sota del 0.52 proposat per Arnaiz et al. (2010)<\/a> per considerar-se en risc.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, els resultats obtinguts de l\u2019an\u00e0lisi correlacional destaquen una associaci\u00f3 de signe positiu entre les dues variables principals de l\u2019estudi, ADM-BSQ, en les gimnastes, aix\u00ed com entre tots els parells de les variables antropom\u00e8triques entre si, relacions ja reportades en adolescents de GA en tots aquests parells de mesures antropom\u00e8triques (Vernetta et al., 2018b<\/a>). En les no practicants, \u00fanicament es donen relacions entre la insatisfacci\u00f3 corporal amb el PC (p<\/em> < .001), resultats reportats per Delgado-Floody et al. (2017)<\/a>, que van trobar una associaci\u00f3 entre la insatisfacci\u00f3 corporal i l\u2019augment del greix abdominal i l\u2019exc\u00e9s de pes. Igualment, els nostres resultats en les adolescents no practicants s\u00f3n coincidents amb l\u2019estudi d\u2019Estrada et al. (2018)<\/a>, que no troba cap relaci\u00f3 entre ambdues variables, ADM-BSQ, encara que advoca que una ADM m\u00e9s elevada \u00e9s important per a la promoci\u00f3 de la salut. <\/p>\n\n\n\n

Com a principals limitacions trobem l\u2019escassetat de la mostra i que, a m\u00e9s, va estar formada nom\u00e9s pel sexe femen\u00ed, per la qual cosa no permet generalitzar els resultats a la poblaci\u00f3 total d\u2019adolescents practicants o no de GA, ni al sexe mascul\u00ed. Una altra de les limitacions \u00e9s el disseny transversal, amb la qual cosa no es pot concloure que les relacions observades siguin causals. Per aix\u00f2, en futures investigacions, es podria ampliar la mostra al sexe mascul\u00ed, aix\u00ed com establir estudis longitudinals i incloure altres variables com el rendiment acad\u00e8mic i fins i tot una comparativa de mostres de practicants de GA de diferent nivell competitiu.  <\/p>\n\n\n\n

Conclusions  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les principals troballes mostren que les gimnastes presenten una insatisfacci\u00f3 corporal m\u00e9s baixa, una ADM m\u00e9s elevada i un IMC m\u00e9s saludable que les no practicants, i cap gimnasta no es troba en nivells de sobrep\u00e8s i obesitat. A m\u00e9s, una satisfacci\u00f3 corporal m\u00e9s elevada es relaciona amb una millor ADM i amb totes les mesures antropom\u00e8triques en les gimnastes. En les no practicants, nom\u00e9s hi ha una associaci\u00f3 entre el BSQ i el PC i diverses mesures antropom\u00e8triques entre si, pes-IMC, al\u00e7ada-pes, PC-IMC, PC-pes i PC-al\u00e7ada. <\/p>\n\n\n\n

De l\u2019estudi es despr\u00e8n que la pr\u00e0ctica de la GA influeix de manera positiva en les variables satisfacci\u00f3 amb la IC i ADM. Aquestes dades ens suggereixen la necessitat de desenvolupar programes espec\u00edfics des de l\u2019assignatura d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica per afavorir i augmentar la satisfacci\u00f3 de la IC en les no practicants proposant per a aix\u00f2 unitats did\u00e0ctiques relacionades amb esports gimn\u00e0stics, ja que hi ha evid\u00e8ncies cient\u00edfiques que indiquen que la pr\u00e0ctica tant de GA com de r\u00edtmica milloren la percepci\u00f3 de la imatge corporal (Ariza et al., 2021<\/a>; Vernetta<\/a> et al., 2018b<\/a>). Igualment, els resultats posen de manifest la necessitat d\u2019orientar pares i entrenadors sobre pr\u00e0ctiques aliment\u00e0ries saludables, fent-los conscients que una nutrici\u00f3 adequada, juntament amb una bona composici\u00f3 corporal, s\u00f3n clau no nom\u00e9s per al manteniment de la salut sin\u00f3 tamb\u00e9 per a l\u2019optimitzaci\u00f3 del rendiment esportiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu va ser analitzar i comparar la insatisfacci\u00f3 corporal, l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia (ADM) i les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques entre gimnastes d\u2019acrob\u00e0tica i no practicants. Es va seleccionar una mostra de 151 adolescents femenines (81 gimnastes i 70 no practicants) amb edats compreses entre els 10 i els 19 anys. La insatisfacci\u00f3 corporal va […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[3851,10287,10288,10289,10290],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["adolescents<\/a>","dieta mediterr\u00e0nia<\/a>","estima corporal<\/a>","mesures antropom\u00e8triques<\/a>","modalitats gimn\u00e0stiques<\/a>"],"unlinked":["adolescents<\/span>","dieta mediterr\u00e0nia<\/span>","estima corporal<\/span>","mesures antropom\u00e8triques<\/span>","modalitats gimn\u00e0stiques<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 5 abril 2022","modified":"Updated on 30 juny 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 5 abril 2022 10:48","modified":"Updated on 30 juny 2022 15:59"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52281\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=52281"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52281\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":54261,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52281\/revisions\/54261\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=52281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=52281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=52281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}