{"id":52245,"date":"2022-04-05T10:28:15","date_gmt":"2022-04-05T10:28:15","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/entrenamiento-de-fuerza-muscular-en-pacientes-con-fibromialgia-revision-de-literatura\/"},"modified":"2022-06-30T15:55:42","modified_gmt":"2022-06-30T15:55:42","slug":"entrenament-de-forca-muscular-en-pacients-amb-fibromialgia-revisio-de-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/entrenament-de-forca-muscular-en-pacients-amb-fibromialgia-revisio-de-literatura\/","title":{"rendered":"Entrenament de for\u00e7a muscular en pacients amb fibromi\u00e0lgia. Revisi\u00f3 de literatura"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les persones amb fibromi\u00e0lgia (FM) pateixen de dolor cr\u00f2nic i altres s\u00edmptomes, els quals n\u2019afecten la for\u00e7a muscular i la qualitat de vida. L\u2019objectiu de la present revisi\u00f3 va ser descriure les caracter\u00edstiques de programes d\u2019entrenament que avaluessin alguna variable relativa a la for\u00e7a en persones amb FM, concretament pel que fa a la prescripci\u00f3, els resultats, la retenci\u00f3 de participants i l\u2019equip d\u2019investigadors. La cerca es va dur a terme a les bases de dades Cochrane, Medline i Redalyc, fent servir les paraules clau: fibromyalgia<\/em> i strength training<\/em>. Es van incloure estudis experimentals publicats del 2016 al 2020, dels quals es van processar 16 articles. Com a principals troballes es va descobrir que aquest tipus d\u2019entrenament \u00e9s \u00fatil i segur per incidir en el control del dolor, la millora de la condici\u00f3 i la funcionalitat f\u00edsica individuals. D\u2019altra banda, la taxa d\u2019adher\u00e8ncia als programes estimada va ser superior al 73\u2009% en la majoria de les publicacions. Aix\u00ed mateix, els programes avaluats van suggerir acceptaci\u00f3 dels participants i l\u2019obtenci\u00f3 de resultats favorables a curt termini. Finalment, es pot destacar que la integraci\u00f3 de l\u2019equip multidisciplinari va ser una constant en aquest tipus de projectes.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> cura multidisciplin\u00e0ria<\/span>, dolor<\/span>, ejercicio<\/span>, exercici<\/span>, malalties reum\u00e0tiques<\/span>, salut<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La fibromi\u00e0lgia [FM] \u00e9s una malaltia idiop\u00e0tica caracteritzada per la pres\u00e8ncia de dolor cr\u00f2nic generalitzat (Wong et al., 2018)<\/a> i acompanyada per un conjunt de s\u00edmptomes com ara trastorn del son, fatiga, ansietat excessiva, depressi\u00f3 (Andrade et al., 2017a<\/a>), intest\u00ed irritable (Silva et al., 2019<\/a>), rigidesa i problemes de mem\u00f2ria, atenci\u00f3 i capacitat per concentrar-se (Bair i Krebs, 2020<\/a>; Collado-Mateo et al., 2017<\/a>). \u00c9s una malaltia que afecta el 3\u2009% de la poblaci\u00f3 mundial (Wong et al., 2018<\/a>) i es presenta amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en les dones que en els homes amb una r\u00e0tio de 8 a 1, en un grup d\u2019edat entre els 35 i 60 anys (Katz et al., 2010<\/a>; Silva et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019FM genera moltes despeses per als pacients at\u00e8s que necessiten assistir amb freq\u00fc\u00e8ncia al metge (Collado-Mateo et al., 2017<\/a>): fins a una mitjana de 10 visites l\u2019any (Bair i Krebs, 2020<\/a>). D\u2019altra banda, a causa dels trastorns del son i el dolor, els pacients reporten una baixa qualitat de vida (Andrade et al., 2017a<\/a>), solen abandonar la feina (Collado-Mateo et al., 2017<\/a>) i adopten un estil de vida sedentari, la qual cosa ocasiona que la seva capacitat funcional disminueixi (Andrade et al., 2017b<\/a>; Assump\u00e7\u00e3o et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El tractament per a l\u2019FM est\u00e0 format per un enfocament multidisciplinari que inclou ter\u00e0pia farmacol\u00f2gica i no farmacol\u00f2gica (Collado-Mateo et al., 2017<\/a>). La ter\u00e0pia farmacol\u00f2gica (antidepressius, opioides, sedants i medicaments epil\u00e8ptics) \u00e9s igual d\u2019efica\u00e7 que la ter\u00e0pia no farmacol\u00f2gica; tanmateix, t\u00e9 m\u00e9s efectes secundaris i menys acceptaci\u00f3 per part dels pacients (Izquierdo-Alventosa et al., 2020<\/a>). D\u2019altra banda, la ter\u00e0pia no farmacol\u00f2gica, com l\u2019exercici f\u00edsic, la ter\u00e0pia cognitiva-conductual, l\u2019educaci\u00f3 terap\u00e8utica, les t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3 i les mesures fisioterap\u00e8utiques, promou un conjunt de beneficis consistents i efica\u00e7os per a aquesta dol\u00e8ncia (Collado-Mateo et al., 2017<\/a>; Da Cunha-Ribeiro et al., 2018<\/a>; Mar\u00edn-Mej\u00eda et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exercici f\u00edsic t\u00e9 el cos d\u2019evid\u00e8ncia m\u00e9s gran entre les ter\u00e0pies no farmacol\u00f2giques a causa dels seus beneficis (Villafaina et al., 2019<\/a>); alhora, \u00e9s un dels m\u00e9s prometedors i rendibles (Izquierdo-Alventosa et al., 2020<\/a>). Hi ha una gran varietat de modalitats d\u2019exercici f\u00edsic; ara b\u00e9, els m\u00e9s documentats s\u00f3n: activitats aqu\u00e0tiques, exercici aer\u00f2bic, programes de flexibilitat (Mar\u00edn-Mej\u00eda et al., 2019<\/a>), exergames <\/em>(Collado-Mateo et al., 2017<\/a>; Villafaina et al., 2019<\/a>), ioga, taitx\u00ed, entrenament vibratori (Silva et al., 2019<\/a>) i l\u2019entrenament de for\u00e7a (Andrade et al., 2017b<\/a>; Bair i Krebs, 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019exercici aer\u00f2bic ha estat \u00e0mpliament investigat i recomanat per als pacients amb FM a causa de la millora que genera en la capacitat f\u00edsica i la funcionalitat (Da Cunha-Ribeiro et al., 2018<\/a>); al seu torn, millora diversos s\u00edmptomes com el dolor, la fatiga, la qualitat del son, la depressi\u00f3 i l\u2019estat de salut general (Andrade et al., 2017b)<\/a>. A difer\u00e8ncia de l\u2019exercici aer\u00f2bic, se sap poc respecte de la prescripci\u00f3 efectiva de l\u2019entrenament de for\u00e7a i la bibliografia continua sent limitada (Da Cunha-Ribeiro et al., 2018<\/a>). Sobre la base d\u2019una revisi\u00f3 feta per Busch et al. (2013)<\/a> sobre l\u2019entrenament de for\u00e7a en dones amb FM, es va observar que l\u2019evid\u00e8ncia publicada en aquell per\u00edode era de baixa qualitat a causa de factors com la descripci\u00f3 incompleta de protocols d\u2019exercici, mida inadequada de la mostra i falta d\u2019informaci\u00f3 sobre l\u2019adher\u00e8ncia als entrenaments i la incid\u00e8ncia d\u2019efectes adversos.<\/p>\n\n\n\n

Davant la necessitat de continuar desenvolupant evid\u00e8ncies per millorar la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 a les persones amb FM, s\u2019estableix la seg\u00fcent pregunta d\u2019investigaci\u00f3: quin \u00e9s l\u2019efecte de l\u2019entrenament de for\u00e7a sobre aspectes relatius a la for\u00e7a muscular, el benestar, els s\u00edmptomes, la condici\u00f3 f\u00edsica i els efectes adversos en persones amb FM. Amb l\u2019objectiu de descriure les caracter\u00edstiques de programes d\u2019entrenament de for\u00e7a muscular que avaluessin com a resultat variable el benestar, els s\u00edmptomes, la condici\u00f3 f\u00edsica i els efectes adversos en persones amb FM, es va proposar fer aquesta revisi\u00f3 de literatura. Com a objectius secundaris es va estimar la taxa d\u2019adher\u00e8ncia dels participants als programes i es van identificar les professions de l\u2019equip multidisciplinari d\u2019investigadors involucrats en els projectes.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va fer una cerca d\u2019estudis experimentals a les bases de dades Cochrane, Medline i Redalyc. Les paraules clau per a la cerca en angl\u00e8s van ser fibromyalgia<\/em> i strength training<\/em>. Es van incloure estudis experimentals publicats del 2016 al 2020 que avaluessin l\u2019efecte de l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un programa d\u2019entrenament f\u00edsic sobre alguna variable relativa a la for\u00e7a en persones diagnosticades amb FM. No es van aplicar restriccions del llenguatge, es van incloure articles publicats en angl\u00e8s i portugu\u00e8s. A causa de l\u2019inter\u00e8s de descriure els tipus d\u2019entrenament avaluats en recerca, es va assignar un constructe espec\u00edfic per delimitar el tipus de resultat de l\u2019entrenament en relaci\u00f3 amb la for\u00e7a. Es van excloure articles que no descriguessin les caracter\u00edstiques de l\u2019entrenament experimental, programes que no incloguessin la realitzaci\u00f3 d\u2019algun tipus d\u2019exercici f\u00edsic, i quan no va ser possible tenir acc\u00e9s al text complet del document. La cerca d\u2019articles es va fer durant el mes de desembre de 2020. <\/p>\n\n\n\n

Es va considerar que un programa d\u2019entrenament f\u00edsic inclou l\u2019orientaci\u00f3 per a la realitzaci\u00f3 d\u2019exercici planejat, en un per\u00edode superior a quatre setmanes en qu\u00e8 s\u2019especifica el tipus d\u2019exercici, la freq\u00fc\u00e8ncia, la intensitat i la durada pr\u00e8viament determinats per dur-se a terme en persones amb el diagn\u00f2stic d\u2019FM. Les taxes d\u2019adher\u00e8ncia als programes d\u2019entrenament es van obtenir a partir del report dels autors sobre la quantitat de participants que van iniciar i van acabar per grup experimental.<\/p>\n\n\n\n

A causa de l\u2019especificaci\u00f3 del resultat d\u2019inter\u00e8s de programes d\u2019entrenament, es va fer una revisi\u00f3 qualitativa de la informaci\u00f3 recollida. Un revisor va dirigir la cerca electr\u00f2nica a les bases de dades en coordinaci\u00f3 directa amb altres revisors; en conjunt es va fer l\u2019an\u00e0lisi de la pertin\u00e8ncia partint dels t\u00edtols i el resum. Els desacords entre revisors es van resoldre mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i consens amb dos assessors experts. L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va fer en taules descriptives. Per a la descripci\u00f3 es van identificar les caracter\u00edstiques de la poblaci\u00f3 d\u2019estudi, intervenci\u00f3 experimental, tractament al grup de control, indicadors d\u2019avaluaci\u00f3, resultats, conclusions, adher\u00e8ncia a la intervenci\u00f3, report d\u2019efectes adversos i equip de col\u00b7laboradors del projecte \u2013d\u2019acord amb les declaracions en els m\u00e8todes de recerca i\/o en relaci\u00f3 amb els investigadors. <\/p>\n\n\n\n

Es va avaluar el nivell d\u2019evid\u00e8ncia amb una taula adaptada per identificar els graus de recomanaci\u00f3 d\u2019acord amb el sistema GRADE (The Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation<\/em>) de Canfield i Dahm (2011)<\/a>. Finalment es van descriure les caracter\u00edstiques dels programes d\u2019entrenament d\u2019exercici f\u00edsic en relaci\u00f3 amb la freq\u00fc\u00e8ncia, la durada de les sessions, el temps total de l\u2019entrenament, la intensitat i altres especificacions. Es van considerar els criteris de la declaraci\u00f3 PRISMA per al disseny metodol\u00f2gic de la revisi\u00f3 (Page et al., 2021<\/a>). No va ser possible calcular la mida d\u2019efecte a causa de l\u2019heterogene\u00eftat dels indicadors utilitzats en els estudis. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es van identificar 173 articles en les tres bases de dades. Es va procedir a revisar els criteris de selecci\u00f3 i finalment es va decidir processar 16 articles (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Descripci\u00f3 de proc\u00e9s per a la selecci\u00f3 d\u2019articles per a la revisi\u00f3 de literatura. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la Taula 1 es descriuen les caracter\u00edstiques dels participants per grup experimental incloent-hi l\u2019edat, el pa\u00eds de proced\u00e8ncia i l\u2019avaluaci\u00f3 de qualitat. A m\u00e9s, es presenta la descripci\u00f3 dels indicadors d\u2019avaluaci\u00f3, la c\u00e0rrega i les caracter\u00edstiques dels programes d\u2019entrenament avaluats a m\u00e9s dels resultats principals reportats pels autors.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 dels participants per grup, indicadors i resultats generals d\u2019articles inclosos en la revisi\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En nou dels articles, es va indicar al grup de control que no fes cap tipus d\u2019exercici. No obstant aix\u00f2, en sis estudis relacionats amb el projecte de Larsson et al. (2015)<\/a>, es va considerar un grup de \u201ccontrol actiu\u201d. Altres autors van aplicar al grup control entrenament cardiovascular amb est\u00edmuls isot\u00f2nics de for\u00e7a i exercicis de flexibilitat (Mar\u00edn-Mej\u00eda et al., 2019<\/a>), de for\u00e7a muscular (Silva et al., 2019<\/a>), ter\u00e0pia de relaxaci\u00f3, o b\u00e9 l\u2019addici\u00f3 de la microdi\u00e0lisi intramuscular en el vast lateral de la cuixa (Ernberg et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La taxa d\u2019adher\u00e8ncia per al grup experimental va ser d\u2019una mitjana de 82.76\u2009% (DE = 7.55, r<\/em> = 73-97); el grup control va presentar valors inferiors, amb un 75.93\u2009% (DE = 11.83, r<\/em> = 55-88). Quatre articles van incloure dins de les seves troballes el report d\u2019efectes adversos com el dolor (Da Cunha-Ribeiro et al., 2018<\/a>; Ericsson et al., 2016<\/a>; Ernberg et al., 2016<\/a>; Palstam et al., 2016<\/a>). L\u2019equip multidisciplinari d\u2019atenci\u00f3 en els diversos estudis ha incl\u00f2s: doctors en neuroci\u00e8ncies, medicina tradicional, fisiologia, fisiatria, esport i metges del dolor; especialistes en ci\u00e8ncies del moviment hum\u00e0, professionals de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, cinesiologia, odontologia, professors de ball i instructors de taitx\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar les caracter\u00edstiques de programes d\u2019entrenament dirigit a persones amb FM on avaluessin com a variable benestar, s\u00edmptomes, condici\u00f3 f\u00edsica i efectes adversos en persones amb FM. Respecte a les caracter\u00edstiques, es van trobar estudis en els quals es fa l\u2019activitat f\u00edsica en menys temps segons les recomanacions d\u2019activitat f\u00edsica per a adults de 18 a 64 anys, que estableixen fer de 150 a 300 min d\u2019activitat f\u00edsica a la setmana (OMS, 2020<\/a>); no obstant aix\u00f2, aquestes intervencions de 2 freq\u00fc\u00e8ncies de 40 a 60 minuts van tenir efecte en la disminuci\u00f3 d\u2019intensitat de dolor (Assump\u00e7\u00e3o et al., 2018<\/a>; Collado-Mateo et al., 2017<\/a>; Da Cunha-Ribeiro et al., 2018<\/a>; K\u00fcmpel et al., 2016<\/a>; Silva et al., 2019<\/a>), cansament i millorar la qualitat de son, ansietat i depressi\u00f3 (Collado-Mateo et al., 2017<\/a>; K\u00fcmpel et al., 2016<\/a>). Amb aquests resultats es reforcen les recomanacions de les GPC a escala nacional que estableixen que l\u2019activitat f\u00edsica \u00e9s una ter\u00e0pia no farmacol\u00f2gica aprovada per a la reducci\u00f3 del dolor cr\u00f2nic, millorar la funcionalitat f\u00edsica i la qualitat de vida en persones amb fibromi\u00e0lgia, a m\u00e9s de reportar m\u00ednims efectes negatius (CENETEC, 2018). No obstant aix\u00f2, encara existeixen contrastos sobre el nombre total de setmanes que s\u2019han de considerar per tenir efectes, sobretot efectes residuals, que no s\u2019han reportat en la literatura. <\/p>\n\n\n\n

Un programa d\u2019entrenament f\u00edsic de for\u00e7a, progressiu, centrat en la persona i basat en els principis d\u2019autoefic\u00e0cia amb una durada de 15 setmanes t\u00e9 un efecte positiu en la percepci\u00f3 de discapacitat recreativa, social i ocupacional; a m\u00e9s, en millorar la qualitat del son, incideix sobre la fatiga f\u00edsica en dones amb FM (Ericsson et al., 2016<\/a>; Palstam et al., 2016<\/a>). No obstant aix\u00f2, no \u00e9s suficient per produir un efecte antiinflamatori sobre el m\u00fascul del vast lateral ni a nivell plasm\u00e0tic, ni afecta la nocicepci\u00f3 al dolor en pacients amb FM (Ernberg et al., 2016<\/a>; Jablochkova et al., 2019<\/a>). Aquest tipus d\u2019entrenament produeix m\u00e9s resultats en persones de complexi\u00f3 prima ja que, en persones amb obesitat o sobrep\u00e8s, pot millorar la for\u00e7a de membres superiors, per\u00f2 no incideix en els s\u00edmptomes cl\u00ednics ni les alteracions metab\u00f2liques. Agregar una intervenci\u00f3 diet\u00e8tica podria ajudar a potenciar els resultats en pacients amb FM que presenten sobrep\u00e8s o obesitat (Bjersing et al., 2017<\/a>; qualitat 2A).<\/p>\n\n\n\n

Dues disciplines orientals han mostrat la seva utilitat per disminuir el dolor i alguns aspectes relatius a la condici\u00f3 f\u00edsica (K\u00fcmpel et al., 2016<\/a>; Wong et al., 2018<\/a>). L\u2019aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode Pilates dues vegades per setmana ajuda a reduir el dolor, millorar la capacitat funcional i la qualitat del son (qualitat 2A). Un entrenament de taitx\u00ed de 12 setmanes \u00e9s \u00fatil per disminuir el dolor i la fatiga, aix\u00ed com augmentar la for\u00e7a i flexibilitat en dones amb FM (qualitat 1A).<\/p>\n\n\n\n

Hi ha altres reports sobre la influ\u00e8ncia de l\u2019entrenament de for\u00e7a sobre el son, aspectes psicol\u00f2gics relatius a la depressi\u00f3 i la qualitat de vida. Un entrenament de for\u00e7a amb vuit setmanes de durada pot ser segur i ajudar a disminuir la pertorbaci\u00f3 del son en dones amb FM (Andrade et al., 2017b<\/a>; qualitat 1B). Els estiraments musculars promouen una millora en la qualitat de vida en dones amb FM, mentre que l\u2019entrenament de for\u00e7a indueix a la disminuci\u00f3 de la depressi\u00f3 (Assump\u00e7\u00e3o et al., 2018<\/a>; qualitat 1B). Un programa d\u2019entrenament de for\u00e7a de baixa intensitat de vuit setmanes millora el dolor, els nivells d\u2019ansietat, depressi\u00f3 i estr\u00e8s, la qualitat de vida i l\u2019aptitud f\u00edsica en dones amb FM (Da Cunha-Ribeiro et al., 2018<\/a>; qualitat 2A). Hi ha evid\u00e8ncia que suggereix que l\u2019entrenament de for\u00e7a t\u00e9 potencial no nom\u00e9s per disminuir el dolor, sin\u00f3 tamb\u00e9 per incrementar la for\u00e7a muscular (Izquierdo-Alventosa et al., 2020<\/a>; Silva et al., 2019<\/a>; qualitat 1A).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, existeixen troballes sobre la utilitat de les intervencions en l\u00ednia basades en exergames<\/em> ja que permeten l\u2019adher\u00e8ncia a l\u2019entrenament, ajuden a reduir el dolor, millorar l\u2019aptitud f\u00edsica i la qualitat de vida relacionada amb la salut (Collado-Mateo et al., 2017<\/a>; Villafaina et al., 2019<\/a>; qualitat 1B). A Col\u00f2mbia, un projecte ha avaluat els efectes terap\u00e8utics de la dansa; l\u2019evid\u00e8ncia suggereix la utilitat de la dansa terap\u00e8utica per reduir el nombre de punts dolorosos i els s\u00edmptomes associats a l\u2019FM (Mar\u00edn-Mej\u00eda et al., 2019<\/a>; qualitat 2A).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la qualitat cient\u00edfica dels articles consultats, es pot destacar que els 16 articles classifiquen de moderada a alta la qualitat dels efectes de programes d\u2019exercici f\u00edsic que incloguin exercicis de for\u00e7a en persones amb FM. Pel que fa a la qualitat de les evid\u00e8ncies avaluada amb el sistema RASCLI, els estudis inclosos en aquesta revisi\u00f3 comprenen tres dels sis nivells que identifica el sistema. Els nivells van ser: 1A. Recomanaci\u00f3 forta, evid\u00e8ncia d\u2019alta qualitat; 1B Recomanaci\u00f3 forta, evid\u00e8ncia de moderada qualitat; 2A Recomanaci\u00f3 feble, evid\u00e8ncia d\u2019alta qualitat. D\u2019acord amb aix\u00f2, les evid\u00e8ncies publicades s\u00f3n de moderada a alta qualitat, per la qual cosa es podria pensar que s\u2019ha avan\u00e7at en relaci\u00f3 amb la preocupaci\u00f3 de Busch et al. (2013<\/a>), els quals van reportar pr\u00e8viament aquesta \u00e0rea d\u2019oportunitat. Aix\u00ed, en persones amb FM a partir de l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 es pot establir el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

La taxa d\u2019adher\u00e8ncia estimada als entrenaments experimentals revisats \u00e9s superior al 73\u2009% en la majoria de les publicacions, la qual cosa hauria de ser considerada per a futurs projectes. Les causes de deserci\u00f3 es van relacionar m\u00e9s amb situacions personals que no pas amb esdeveniments adversos relacionats amb la participaci\u00f3 en les intervencions. Tres estudis derivats del projecte de Larsson et al. (2015)<\/a> van reportar la pres\u00e8ncia de dolor localitzat a la cuixa en les participants; tanmateix, aquest efecte es va associar a un procediment experimental addicional a l\u2019entrenament f\u00edsic (microdi\u00e0lisi intramuscular del vast lateral de la cuixa). \u00c9s important que en futures intervencions es reporti l\u2019adher\u00e8ncia a la intervenci\u00f3 i insistir en les avaluacions de seguiment per explorar si es va generar un h\u00e0bit d\u2019activitat f\u00edsica en aquesta poblaci\u00f3. Generalment el dolor cr\u00f2nic est\u00e0 relacionat amb incapacitat de fer activitat f\u00edsica; per tant, se solen trobar altes taxes de sedentarisme (L\u00f3pez-Mojares, 2019<\/a>), deserci\u00f3 de la pr\u00e0ctica i no afecci\u00f3 a l\u2019exercici. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019equip multidisciplinari participant en aquest tipus de projectes de recerca inclou fisioterapeutes, metges, professors de ball, professionals de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, fisiologia i esports. La pres\u00e8ncia del dolor associada a aquesta patologia justifica la implicaci\u00f3 de professionals de l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic en aquest tipus de projectes; no obstant aix\u00f2, davant l\u2019aven\u00e7 en les t\u00e8cniques i els f\u00e0rmacs per al control del dolor, podria ser que es justifiqui cada vegada m\u00e9s la implicaci\u00f3 de professionals d\u2019altres \u00e0mbits que ajudin a promoure l\u2019atenci\u00f3 integral a favor de la readaptaci\u00f3 a la funcionalitat f\u00edsica i social dels pacients amb FM que aconsegueixin condicions que els permetin la resili\u00e8ncia davant d\u2019aquesta patologia.<\/p>\n\n\n\n

La principal limitaci\u00f3 de les publicacions analitzades \u00e9s que nom\u00e9s han considerat dones dins de la poblaci\u00f3 d\u2019estudi. Encara que l\u2019FM afecta ambd\u00f3s sexes, s\u2019ha reportat que aquesta malaltia \u00e9s m\u00e9s prevalent en dones amb una proporci\u00f3 de nou a un (Katz et al., 2010<\/a>; Silva et al., 2019<\/a>), per la qual cosa la generaci\u00f3 de coneixements s\u2019ha desenvolupat principalment amb dones. Les dificultats operacionals i t\u00e8cniques que implica l\u2019entrenament a grups mixtos i\/o la possibilitat d\u2019obtenir mostres d\u2019estudi comparables estan limitant l\u2019estudi de la poblaci\u00f3 masculina amb FM. S\u2019ha assenyalat que, encara que els s\u00edmptomes de l\u2019FM s\u00f3n similars entre homes i dones, les dones presenten un llindar al dolor inferior que els homes; mentre que la qualitat del son en els homes \u00e9s el millor predictor de la sensibilitat al dolor (Mir\u00f3 et al., 2012<\/a>). Aix\u00f2 justifica l\u2019addici\u00f3 d\u2019indicadors relatius a la qualitat de vida i la qualitat del son, com ara resultats addicionals a la gesti\u00f3 del dolor i la condici\u00f3 f\u00edsica en projectes amb entrenament de for\u00e7a muscular (Alves-Rodrigues et al., 2021<\/a>; Sol\u00e0-Serrabou et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la implicaci\u00f3 pr\u00e0ctica d\u2019aquest treball, la informaci\u00f3 presentada facilita l\u2019an\u00e0lisi de literatura per a la pr\u00e0ctica basada en evid\u00e8ncies dels professionals de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport quant al disseny de programes enfocats al desenvolupament de la for\u00e7a per a persones amb FM. Al seu torn, contribueix en la reafirmaci\u00f3 de la utilitat i seguretat d\u2019aquesta modalitat d\u2019entrenament per als pacients amb aquesta malaltia. Partint d\u2019aquesta an\u00e0lisi, se suggereix que futurs treballs experimentals per avaluar programes d\u2019entrenament en pacients amb FM considerin dins dels seus indicadors l\u2019\u00fas d\u2019avaluacions i par\u00e0metres vinculats amb la capacitat fisicofuncional i social dels participants. D\u2019altra banda, es requereix que els programes d\u2019entrenament f\u00edsic es descriguin considerant cada un dels seus components (intensitat, volum, freq\u00fc\u00e8ncia, durada i tipus d\u2019exercici). Tamb\u00e9 seria important avaluar en recerca pautes per a la dosificaci\u00f3 de l\u2019exercici a partir d\u2019etapes o objectius d\u2019acord amb les expectatives dels participants (control del dolor, estabilitat fisicofuncional, reinserci\u00f3 social, entre d\u2019altres). Finalment, seria necessari reportar les lesions i\/o efectes adversos que presentin els participants durant el programa d\u2019intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica basada en evid\u00e8ncies \u00e9s factible de fer amb la informaci\u00f3 disponible fins al moment. L\u2019aven\u00e7 en el coneixement requereix, entre altres aspectes, la participaci\u00f3 d\u2019un equip multidisciplinari, la descripci\u00f3 de la c\u00e0rrega i dosificaci\u00f3 de l\u2019entrenament, l\u2019establiment de metes en relaci\u00f3 amb el control del dolor, la promoci\u00f3 de l\u2019estabilitat fisicofuncional, o b\u00e9 el suport per produir una reinserci\u00f3 social reeixida, per esmentar-ne alguns exemples. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la pregunta d\u2019aquest projecte pel que fa als efectes de l\u2019entrenament de for\u00e7a sobre aspectes relatius a la for\u00e7a muscular, el benestar, els s\u00edmptomes, la condici\u00f3 f\u00edsica i els efectes adversos en persones amb FM, les troballes suggereixen la seguretat i utilitat d\u2019aquest tipus d\u2019entrenaments per incidir en el control del dolor, la millora de la condici\u00f3 i la funcionalitat f\u00edsica individuals. Encara que la qualitat de les evid\u00e8ncies \u00e9s molt bona, persisteix la falta de report d\u2019esdeveniments adversos en aquest tipus de publicacions. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un equip multidisciplinari en aquest tipus de projectes \u00e9s una constant a favor de l\u2019atenci\u00f3 integral que requereixen els pacients amb FM. En els pacients amb fibromi\u00e0lgia s\u2019ha d\u2019incloure de manera sistem\u00e0tica l\u2019activitat f\u00edsica en el pla terap\u00e8utic, optimitzant aquesta prescripci\u00f3 per obtenir el m\u00e0xim benefici.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Les persones amb fibromi\u00e0lgia (FM) pateixen de dolor cr\u00f2nic i altres s\u00edmptomes, els quals n\u2019afecten la for\u00e7a muscular i la qualitat de vida. L\u2019objectiu de la present revisi\u00f3 va ser descriure les caracter\u00edstiques de programes d\u2019entrenament que avaluessin alguna variable relativa a la for\u00e7a en persones amb FM, concretament pel que fa a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[10286,447,631,262,10285,178],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["cura multidisciplin\u00e0ria<\/a>","dolor<\/a>","ejercicio<\/a>","exercici<\/a>","malalties reum\u00e0tiques<\/a>","salut<\/a>"],"unlinked":["cura multidisciplin\u00e0ria<\/span>","dolor<\/span>","ejercicio<\/span>","exercici<\/span>","malalties reum\u00e0tiques<\/span>","salut<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 5 abril 2022","modified":"Updated on 30 juny 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 5 abril 2022 10:28","modified":"Updated on 30 juny 2022 15:55"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52245\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=52245"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52245\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":54259,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52245\/revisions\/54259\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=52245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=52245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=52245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}