Paraules clau:<\/strong> assetjament entre iguals<\/span>, definici\u00f3<\/span>, esport<\/span>, estrat\u00e8gies preventives<\/span>, tipologia<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n L\u2019estudi cient\u00edfic i sistem\u00e0tic de l\u2019assetjament entre iguals (bullying) s\u2019inicia als anys 70 i actualment es considera una problem\u00e0tica social d\u2019abast mundial, amb efectes negatius importants en la salut mental (UNESCO, 2018<\/a>). S\u00f3n tres els aspectes clau que caracteritzen el fenomen: la intencionalitat de fer mal a una v\u00edctima, el desequilibri de poder a favor de la persona agressora i la repetici\u00f3 en el temps d\u2019aquests comportaments (Olweus, 1994<\/a>). Sobre la seva tipologia trobem l\u2019anomenat bullying tradicional, que inclou el bullying verbal (posar sobrenoms, insultar…), el bullying f\u00edsic (colpejar, donar puntades de peu, fer malb\u00e9 pertinences…) i el bullying social (excloure, ignorar…) (Menesini i Salmivalli, 2017<\/a>). Aquestes tipologies poden presentar accions de car\u00e0cter directe (cara a cara entre la v\u00edctima i l\u2019agressor\/a) o b\u00e9 de car\u00e0cter indirecte (sense interacci\u00f3 expl\u00edcita entre la v\u00edctima i l\u2019agressor\/a) (Olweus, 2006<\/a>). A aquestes tipologies s\u2019hi afegeix el ciberbullying, el qual ha aparegut amb for\u00e7a en els \u00faltims anys degut a l\u2019\u00fas massiu de les tecnologies de la informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 en l\u00ednia (Smith, 2019<\/a>). M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019entorn escolar, el bullying pot desenvolupar-se en qualsevol context on els infants i adolescents estiguin junts i interaccionin, inclosos els espais de pr\u00e0ctica esportiva (Shannon, 2013<\/a>) i d\u2019activitat f\u00edsica en general (Casta\u00f1eda-V\u00e1zquez et al., 2020<\/a>). Tot i que se sap que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat fisicoesportiva comporta efectes beneficiosos per al desenvolupament f\u00edsic, psicol\u00f2gic i social dels infants i joves, el bullying pot esdevenir una experi\u00e8ncia negativa entre els\/les esportistes (Mattey et al., 2014<\/a>). S\u2019ha observat que la incid\u00e8ncia de bullying a l\u2019esport \u00e9s menor que la que s\u2019observa en el context escolar, presentant uns \u00edndexs amb rangs amplis d\u2019incid\u00e8ncia que van del 10 % (Nery et al., 2020<\/a>) al 48 % (Mishna et al., 2019<\/a>). Alguns dels principals factors de risc de patir bullying a l\u2019esport s\u00f3n presentar alguna discapacitat, patir obesitat, pert\u00e0nyer a una minoria \u00e8tnica, l\u2019orientaci\u00f3 sexual i\/o presentar menys habilitat motriu (Nery et al., 2020<\/a>). En relaci\u00f3 a les conseq\u00fc\u00e8ncies de patir bullying a l\u2019esport s\u2019han observat entre les v\u00edctimes efectes negatius a nivell emocional (Kentel i McHugh, 2015<\/a>). Tamb\u00e9 pot suposar una disminuci\u00f3 del rendiment esportiu i acad\u00e8mic i un abandonament prematur de la pr\u00e0ctica esportiva (Nery et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Partint del model te\u00f2ric ecol\u00f2gic proposat per Bronfenbrenner (1979)<\/a> i adaptat al fenomen del bullying al context esportiu per Nery et al. (2020)<\/a>, el paper que adopta l\u2019entrenador\/a esdev\u00e9 clau en l\u2019abordatge del fenomen. Aquest pot actuar condicionant el comportament dels jugadors\/es, aix\u00ed com el seu desenvolupament moral, i esdev\u00e9 un referent o model de conducta d\u2019aquests (Nery et al., 2020<\/a>). En aquest sentit, Vveinhardt et al., (2017)<\/a> observaren que en una mostra de jugadors\/es de b\u00e0squet, v\u00edctimes de bullying, comunicaven la situaci\u00f3 abans als entrenadors\/es que a la pr\u00f2pia fam\u00edlia. A la vegada, per\u00f2, l\u2019entrenador\/a pot normalitzar certes conductes negatives, com ara els comportaments relacionats amb el bullying, considerant-los inherents a la cultura esportiva (Kowalski, 2017<\/a>). Per aquest motiu, es considera important la formaci\u00f3 que reben els entrenadors\/es, afavorint que aquesta vagi m\u00e9s enll\u00e0 de coneixements t\u00e8cnics i t\u00e0ctics propis de la modalitat esportiva, i posant l\u2019atenci\u00f3 en el desenvolupament f\u00edsic, psicol\u00f2gic i social dels infants i adolescents sota la seva responsabilitat (Shannon, 2013<\/a>). Precisament, sobre la formaci\u00f3 vinculada al bullying, s\u00f3n els mateixos entrenadors\/es els que manifesten tenir compet\u00e8ncies insuficients sobre la tem\u00e0tica (Flores et al., 2020<\/a>). A m\u00e9s, el problema s\u2019agreuja quan aquests entrenadors\/es d\u2019esport formatiu s\u00f3n persones volunt\u00e0ries i sense una s\u00f2lida formaci\u00f3 pedag\u00f2gica (Kowalski, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n \u00c9s important que l\u2019entrenador\/a actu\u00ef preventivament davant l\u2019aparici\u00f3 de situacions de bullying, tot fomentant un clima positiu i inclusiu dins del grup d\u2019esportistes (Nery et al., 2020<\/a>). De la mateixa manera, cal potenciar una orientaci\u00f3 cooperativa de les activitats que es plantegen en els entrenaments (Shannon, 2013<\/a>) i participar en la millora de la comunicaci\u00f3 entre tots els agents esportius (Nery et al., 2020<\/a>). En l\u2019\u00e0mbit escolar, s\u2019ha observat que la manera com els docents defineixen el fenomen del bullying i les diferents formes en qu\u00e8 aquest pot apar\u00e8ixer, \u00e9s un element rellevant per a la seva prevenci\u00f3 i influeix en la manera d\u2019afrontar-lo (DeOrnellas i Spurgin, 2017<\/a>). Davant la manca d\u2019investigacions en aquesta l\u00ednia en \u00e0mbit esportiu, aquesta investigaci\u00f3 va tenir com a objectiu valorar els coneixements dels entrenadors\/es d\u2019esport formatiu sobre el bullying en base a la seva conceptualitzaci\u00f3 (definici\u00f3 i tipologies), i analitzar les estrat\u00e8gies preventives que coneixien.<\/p>\n\n\n\n La mostra estava formada per 161 entrenadors\/es (n<\/em> = 122 – 75.8 % homes – i n<\/em> = 39 – 24.2 % dones -) de 24 modalitats esportives, estudiants de primer curs del Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport (CAFE) de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC), centre de Barcelona (Universitat de Barcelona). Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per a la selecci\u00f3 de participants van ser: (1) que fossin entrenadors\/es en actiu d\u2019esportistes en etapa formativa (6-16 anys), (2) que comptessin, com a m\u00ednim, amb una temporada d\u2019experi\u00e8ncia com a entrenadors\/es, i (3) que tinguessin el consentiment informat positiu. El rang d\u2019edat de la mostra era de 17-41 anys (M = 20.3 anys, SD = 3.15) amb una experi\u00e8ncia mitjana com a entrenadors\/es de 2.7 temporades (SD = 1.72), i el 55.3 % disposaven de t\u00edtol oficial d\u2019entrenador\/a de la federaci\u00f3 corresponent.<\/p>\n\n\n\n El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigacions Cl\u00edniques de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva de Catalunya va aprovar l\u2019estudi (009\/CEICGC\/2021).<\/p>\n\n\n\n Es va utilitzar un q\u00fcestionari ad hoc<\/em> estructurat en dos apartats. El primer recollia dades de car\u00e0cter sociodemogr\u00e0fic del participant (edat, g\u00e8nere, titulaci\u00f3, experi\u00e8ncia i modalitat esportiva de la qual era entrenador\/a) i el segon presentava les seg\u00fcents preguntes obertes, que pretenien recollir tres dimensions de l\u2019objecte d\u2019estudi: \u201cCom definiries el bullying?\u201d, \u201cQuines tipologies de bullying existeixen?\u201d i \u201cQuines estrat\u00e8gies utilitzes per prevenir el bullying a l\u2019esport?\u201d. Es va fer \u00fas de la metodologia d\u2019obtenci\u00f3 de dades de preguntes obertes, en conson\u00e0ncia amb estudis previs realitzats en \u00e0mbit escolar (Naylor et al., 2006<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Pr\u00e8viament a l\u2019administraci\u00f3 del q\u00fcestionari, es va informar als participants sobre l\u2019objectiu de l\u2019estudi, la voluntarietat, l\u2019anonimat i la confidencialitat en l\u2019an\u00e0lisi de les dades. Els participants van respondre el q\u00fcestionari individualment mitjan\u00e7ant la plataforma SurveyMonkey\u00ae, a l\u2019INEFC de Barcelona i amb la pres\u00e8ncia de l\u2019equip d\u2019investigaci\u00f3 durant la seva administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Es va dur a terme una an\u00e0lisi de contingut de les tres dimensions seguint les fases establertes per Bradin (1986)<\/a>. Per a la primera dimensi\u00f3, es va fer \u00fas d\u2019un enfocament anal\u00edtic deductiu (Mart\u00ednez, 2004<\/a>), codificant les respostes segons la pres\u00e8ncia dels conceptes clau de la definici\u00f3 de bullying: a) repetici\u00f3<\/em>, b) intencionalitat de fer mal<\/em>, i c) desequilibri de poder<\/em> (Olweus, 1994<\/a>). Es va afegir la categoria d) conseq\u00fc\u00e8ncies en la v\u00edctima<\/em> degut a l\u2019observaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia d\u2019accions vinculades a aquesta categoria. Per \u00faltim, es va realitzar una consulta de freq\u00fc\u00e8ncia de cerca de text (Bryman, 2008<\/a>) creant quatre noves categories: e) assetjament<\/em>, f) discriminaci\u00f3<\/em>, g) maltractament<\/em> i h) ab\u00fas<\/em>. La segona dimensi\u00f3 englobava l\u2019estudi de les tipologies de bullying i s\u2019organitzaren en a) bullying f\u00edsic<\/em>, b) bullying verbal,<\/em> c) bullying social<\/em> i d) ciberbullying<\/em> (Menesini i Salmivalli, 2017<\/a>; Smith, 2019<\/a>). Mitjan\u00e7ant una consulta de la freq\u00fc\u00e8ncia de cerca de text (Bryman, 2008<\/a>) es va incloure la categoria e) bullying psicol\u00f2gic<\/em>, aix\u00ed com els criteris de tipificaci\u00f3 segons f) motius de l\u2019assetjament<\/em> i segons g) lloc on es produeix l\u2019assetjament<\/em>. La tercera dimensi\u00f3 feia refer\u00e8ncia a les estrat\u00e8gies preventives del fenomen del bullying. Es va realitzar des d\u2019un enfocament inductiu, que possibilit\u00e0 l\u2019an\u00e0lisi de les categories que apareixien durant l\u2019estudi, sense suposicions pr\u00e8vies (Mart\u00ednez, 2004<\/a>). Es van codificar les respostes segons: a) foment d\u2019un clima positiu<\/em>, b) comunicaci\u00f3<\/em>, c) observaci\u00f3<\/em>, d) sensibilitzaci\u00f3<\/em>, e) educaci\u00f3 emocional<\/em>, f) normativa<\/em> i g) intervenci\u00f3 en conflictes<\/em>. <\/p>\n\n\n\n Per a la codificaci\u00f3 es va fer \u00fas del programa Atlas.ti<\/a> versi\u00f3 9\u00ae. Les respostes d\u2019un mateix participant es podien incloure en m\u00faltiples categories descrites en cadascuna de les dimensions. L\u2019assignaci\u00f3 de les respostes dels participants a les diferents categories per a la seva an\u00e0lisi posterior es va portar a terme amb la participaci\u00f3 de dos investigadors experts. Es va utilitzar l\u2019\u00edndex Kappa per avaluar la fiabilitat interavaluadors obtenint, segons Landis i Koch (1977)<\/a>, uns valors d\u2019acord excel\u00b7lents (.845 en les definicions, .932 en les tipologies i .854 en les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3). Per a l\u2019an\u00e0lisi quantitativa de les dades s\u2019utilitz\u00e0 el programa SPSS versi\u00f3 21\u00ae. Es van calcular les freq\u00fc\u00e8ncies (%) de les respostes en cadascuna de les categories, aix\u00ed com de l\u2019estad\u00edstic khi-quadrat per a l\u2019an\u00e0lisi de conting\u00e8ncies entre les corresponents categories versus el g\u00e8nere i la titulaci\u00f3 esportiva dels entrenadors\/es, prenent com a refer\u00e8ncia un nivell de significaci\u00f3 de p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n Un 60.9 % dels participants no van anomenar cap dels tres conceptes clau (repetici\u00f3, intencionalitat de fer mal<\/em> i desequilibri de poder<\/em>), un 35.4 % van fer refer\u00e8ncia a un dels conceptes clau, un 3.7 % a dos conceptes, i cap dels participants va anomenar la totalitat dels conceptes clau. Segons el nombre de conceptes clau anomenats, en cap condici\u00f3 s\u2019observaren difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives ni en relaci\u00f3 al g\u00e8nere dels participants ni a la titulaci\u00f3 que posse\u00efen. El concepte clau anomenat amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia fou el d’intencionalitat de fer mal<\/em> amb un 16.8 %, i amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en relaci\u00f3 al g\u00e8nere (20.5 % homes versus 5.1 % dones; \u03c72<\/sup>(1,161) = 5; p<\/em> = .025). En aquest cas, es feia refer\u00e8ncia expl\u00edcita a l\u2019objectiu que t\u00e9 l\u2019agressor\/a amb les seves accions (\u201ctenen com a objectiu\u201d, \u201cla intenci\u00f3 de\u201d, \u201cintencionadament\u201d). Un 13 % dels entrenadors\/es van fer refer\u00e8ncia al concepte clau de repetici\u00f3<\/em>, referint-se a una \u201cconducta continuada\u201d o a fer-ho \u201cconstantment\u201d. Tamb\u00e9 un 13 % dels entrenadors\/es van anomenar el concepte clau de desequilibri de poder<\/em>, fent refer\u00e8ncia a la conseq\u00fc\u00e8ncia dels comportaments (\u201cfent-la sentir inferior\u201d, \u201cque se senti inferior al grup\u201d), al motiu d\u2019actuaci\u00f3 de la persona agressora (\u201cmostrar superioritat\u201d); d\u2019altres feien refer\u00e8ncia a aquest desequilibri de poder des d\u2019una caracter\u00edstica de la persona que est\u00e0 essent victimitzada, probablement a causa d\u2019una jerarquitzaci\u00f3 pr\u00e8via del grup d\u2019iguals (\u201cindividu m\u00e9s d\u00e8bil\u201d). Un 11.2 % dels enquestats\/des van fer refer\u00e8ncia a les conseq\u00fc\u00e8ncies que pateix la persona que est\u00e0 essent victimitzada en la seva definici\u00f3. Aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies es vinculen a afectacions cap a la persona en general (\u201cafecta de manera negativa en la seva manera de ser o viure\u201d), a sentiments negatius (\u201csoledat\u201d, \u201cvulnerabilitat\u201d, \u201ctristesa\u201d), a trastorns mentals (\u201cdepressi\u00f3\u201d) i a altres conseq\u00fc\u00e8ncies generals greus. En cap cas, per\u00f2, es va fer refer\u00e8ncia a les conseq\u00fc\u00e8ncies que podien viure altres agents implicats, anomenant tan sols efectes cap a la persona que \u00e9s v\u00edctima de l\u2019assetjament. Un 26.7 % dels entrenadors\/es utilitzava el mateix concepte de bullying (\u201cassetjament\u201d) per descriure\u2019l. Tamb\u00e9 es feia refer\u00e8ncia al bullying com una forma de discriminaci\u00f3 <\/em>(15.8 %), maltractament<\/em> (11.8 %) o ab\u00fas<\/em> (8.1 %). A la taula 1 s\u2019exposen exemples concrets de definicions per a cadascuna de les categories.<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Categories de la definici\u00f3 de bullying i respostes dels entrenadors\/es que les justifiquen. <\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Un 25.5 % de la mostra no va fer esment a cap de les quatre tipologies de bullying de refer\u00e8ncia (f\u00edsic<\/em>, verbal<\/em>, social<\/em> i ciberbullying<\/em>). El 56.5 % de la mostra va fer menci\u00f3 del bullying f\u00edsic, el 32.9 % del ciberbullying, el 23 % del bullying verbal i el 13.7 % del bullying social. En relaci\u00f3 al g\u00e8nere nom\u00e9s s\u2019obtingueren difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives a la tipologia de bullying social, amb una major freq\u00fc\u00e8ncia de respostes entre les entrenadores (25.6 % versus 9.8 %; \u03c72<\/sup>(1.161)<\/sub> = 6.26; p = <\/em>.012). Sobre la quantitat de tipologies a les quals es feia refer\u00e8ncia, el 39.8 % anomenaren una \u00fanica tipologia, el 19.9 % dues, el 13 % tres i un 1.9 % va mencionar-ne les quatre. En relaci\u00f3 amb d\u2019altres tipologies de bullying, cal destacar que un 44.1 % dels entrenadors\/es va fer refer\u00e8ncia al bullying de tipus \u201cpsicol\u00f2gic\u201d, un 15.3 % esmentava la tipologia segons el lloc on succe\u00efen els comportaments (\u201cescolar\u201d, \u201claboral\u2019, \u201cesportiu\u201d) i un 11.8 % segons els motius de l\u2019assetjament (\u201cper l\u2019aspecte f\u00edsic\u201d, \u201cpel g\u00e8nere\u201d, \u201cper l\u2019origen religi\u00f3s\u201d).<\/p>\n\n\n\n Un 83.8 % dels entrenadors\/es exposaren estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 que van codificar-se segons les categories exposades anteriorment: a) foment d\u2019un clima positiu<\/em>, b) comunicaci\u00f3<\/em>, c) observaci\u00f3<\/em>, d) sensibilitzaci\u00f3<\/em>, e) educaci\u00f3 emocional<\/em>, f) normativa <\/em>i g) intervenci\u00f3 en conflictes<\/em>. No s\u2019obtingueren difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives segons si exposaven o no estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3, en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere o amb la possessi\u00f3 de titulaci\u00f3 esportiva. Un 61.5 % del total de les respostes es van incloure en una \u00fanica categoria, un 21.7 % en dues categories i un 0.6 % feien refer\u00e8ncia a tres categories preventives. Un 16.2 % de les respostes no es van incloure en cap de les categories, ja sigui perqu\u00e8 no van respondre la pregunta (11.2 %), perqu\u00e8 especificaren expl\u00edcitament que no sabien qu\u00e8 contestar (1.9 %), perqu\u00e8 feien refer\u00e8ncia a estrat\u00e8gies d\u2019intervenci\u00f3 i no de prevenci\u00f3 (1.9 %) o perqu\u00e8 donaven una resposta que no es podia incloure en cap de les categories (1.2 %). A continuaci\u00f3 s\u2019exposen els resultats obtinguts de les categories analitzades, i la taula 2 mostra exemples concrets de cada categoria. <\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n Categories de les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 i respostes dels entrenadors\/es que les justifiquen. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Un 60.9 % dels entrenadors\/es comentaren la import\u00e0ncia de la creaci\u00f3 i el foment d\u2019un clima positiu entre els\/les esportistes. Aquest treball s\u2019establia a partir de criteris organitzatius de les activitats esportives i la inclusi\u00f3 de din\u00e0miques cooperatives en les tasques que es proposaven. Alguns van ressaltar la rellev\u00e0ncia de dinamitzar activitats grupals que anessin m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019horari dels entrenaments i\/o competicions. Tanmateix, el desenvolupament de valors era fonamental per aconseguir aquest clima positiu.<\/p>\n\n\n\n La comunicaci\u00f3 va ser anomenada per un 14.3 % dels enquestats\/des. Per als entrenadors\/es era rellevant l\u2019organitzaci\u00f3 de reunions personals amb els\/les esportistes per tal de con\u00e8ixer la situaci\u00f3 individual de cadascun d\u2019ells\/elles, refor\u00e7ant la confian\u00e7a entrenador\/a-esportista. Tamb\u00e9 es feia esment a la comunicaci\u00f3 amb l\u2019entorn de l\u2019esportista, com ara la fam\u00edlia. <\/p>\n\n\n\n L\u2019observaci\u00f3 dels comportaments dels esportistes, aix\u00ed com de les din\u00e0miques de relaci\u00f3 que es poden establir entre aquests, va ser considerada com a estrat\u00e8gia preventiva del bullying per un 7.5 % dels entrenadors\/es. Era rellevant tenir-la present des del principi de la temporada i durant els entrenaments per tal de poder detectar qualsevol indici que algun dels esportistes pogu\u00e9s sentir-se inc\u00f2mode en el grup, o possibles potencials agressors\/es. Alhora, es ressaltava el fet d\u2019estar alerta davant qualsevol comportament an\u00f2mal entre la din\u00e0mica de relaci\u00f3 entre els jugadors\/es. Per \u00faltim, per als entrenadors\/es, el vestuari esdevenia un dels espais que requeria una atenci\u00f3 especial, ja que all\u00e0 tenien menys control. <\/p>\n\n\n\n La sensibilitzaci\u00f3 envers la problem\u00e0tica va ser esmentada per un 5.6 % dels entrenadors\/es. La seva finalitat era augmentar el coneixement dels esportistes sobre la problem\u00e0tica del bullying i conscienciar-los sobre la seva import\u00e0ncia. Per a fer-ho, es proposaven activitats com ara l\u2019organitzaci\u00f3 de xerrades amb professionals sobre la mat\u00e8ria o reflexions a trav\u00e9s de recursos audiovisuals. <\/p>\n\n\n\n Un 5.6 % esmentava la rellev\u00e0ncia d\u2019actuar preventivament a partir del desenvolupament d\u2019activitats vinculades expl\u00edcitament a l\u2019educaci\u00f3 emocional. Aquestes activitats s\u2019orientaven a treballar l\u2019empatia, fent reflexionar als esportistes davant l\u2019aparici\u00f3 d\u2019accions violentes entre ells\/elles. Tamb\u00e9 va manifestar-se la import\u00e0ncia de gestionar pedag\u00f2gicament les activitats competitives durant els entrenaments i refor\u00e7ar l\u2019autoconfian\u00e7a entre els jugadors\/es.<\/p>\n\n\n\n Un 5 % dels entrenadors\/es van fer refer\u00e8ncia al fet de determinar una normativa com a estrat\u00e8gia preventiva. Aquesta normativa feia refer\u00e8ncia al reglament que regulava la din\u00e0mica interna entre el grup d\u2019esportistes, en alguns casos fent part\u00edcips als mateixos jugadors\/es en la seva elaboraci\u00f3 amb la finalitat de refor\u00e7ar la seva acceptaci\u00f3 i compliment. <\/p>\n\n\n\n Altres entrenadors\/es no feien refer\u00e8ncia expl\u00edcita a la redacci\u00f3 d\u2019una normativa escrita, consensuada o no, sin\u00f3 simplement al fet d\u2019avisar els esportistes de les conseq\u00fc\u00e8ncies (c\u00e0stigs o penalitzacions) en cas de presenciar-se conductes violentes.<\/p>\n\n\n\n Per \u00faltim, el 3.1 % dels entrenadors\/es van fer refer\u00e8ncia a la import\u00e0ncia d\u2019actuar davant la pres\u00e8ncia de conflictes, evitant possibles situacions d\u2019assetjament futures.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era valorar la conceptualitzaci\u00f3 dels entrenadors\/es d\u2019esport formatiu sobre el fenomen del bullying, atenent als elements b\u00e0sics de la seva definici\u00f3 i tamb\u00e9 a la seva categoritzaci\u00f3 taxon\u00f2mica. Tamb\u00e9 pretenia con\u00e8ixer les estrat\u00e8gies que utilitzaven per prevenir situacions de bullying en el context esportiu. <\/p>\n\n\n\n Generalment, es va mostrar poca concreci\u00f3 en la definici\u00f3 del bullying entre els entrenadors\/es, independentment que tinguessin o no titulaci\u00f3, ja que la basaven en conceptes relacionats amb la viol\u00e8ncia, per\u00f2 sense concretar de forma expl\u00edcita els elements b\u00e0sics de la definici\u00f3 de bullying segons la literatura (Olweus, 1994<\/a>). El poc coneixement sobre els elements clau de la definici\u00f3 tamb\u00e9 els van observar Baar i Wubbels (2013)<\/a> en entrenadors\/es neerlandesos\/es. Aquest fet pot donar lloc a que gestionin de forma negativa les situacions de bullying, tal com es va observar entre docents en el context escolar (Vald\u00e9s et al., 2014<\/a>). L\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia en relaci\u00f3 al g\u00e8nere que es va observar en la definici\u00f3 va ser al concepte clau d\u2019intencionalitat de fer mal, <\/em>el qual apareix amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia entre els entrenadors que entre les entrenadores. En estudis posteriors seria interesant esbrinar el motiu pel qual existeixen aquestes difer\u00e8ncies, potser atenent a elements de l\u2019atmosfera moral vinculats a l\u2019entorn esportiu. Una part de la mostra dels entrenadors\/es va afegir en la definici\u00f3 les conseq\u00fc\u00e8ncies envers la salut i el benestar (tristesa, soledat, depressi\u00f3) que pot experimentar la v\u00edctima en viure situacions de bullying, en conson\u00e0ncia, tamb\u00e9, amb Baar i Wubbels (2013)<\/a>. Cap dels entrenadors\/es, per\u00f2, va fer refer\u00e8ncia a les conseq\u00fc\u00e8ncies que poden desenvolupar altres agents, tot i que aquests tipus d\u2019actes tenen conseq\u00fc\u00e8ncies per a tots els implicats (Menesini i Salmivalli, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a les tipologies de bullying, els entrenadors\/es identificaren clarament el bullying de car\u00e0cter f\u00edsic, encara que no \u00e9s la tipologia de bullying m\u00e9s freq\u00fcent a l\u2019entorn esportiu (Mishna et al., 2019<\/a>; Nery et al., 2020<\/a>). El ciberbullying, que t\u00e9 actualment poca pres\u00e8ncia a l\u2019esport (Nery et al., 2020<\/a>), va ser, per\u00f2, for\u00e7a mencionat com a tipologia de bullying entre els entrenadors\/es. Aquest fet pot ser degut al creixement actual d\u2019aquest nou tipus de viol\u00e8ncia i a una preocupaci\u00f3 envers al mateix (Smith, 2019<\/a>). Respecte al bullying verbal, la seva freq\u00fc\u00e8ncia pot explicar-se pel fet que els entrenadors\/es no identifiquen els comentaris despectius, insults, sobrenoms, etc. entre els jugadors\/es com a conductes d\u2019assetjament, ja que s\u2019arriben a normalitzar dins la cultura tradicional esportiva (Flores et al., 2020<\/a>). Pel que fa al bullying social, cal destacar que van ser les entrenadores les que anomenaren m\u00e9s aquesta tipologia en comparaci\u00f3 amb els entrenadors. Aquesta evid\u00e8ncia es relaciona amb que es produeixen m\u00e9s comportaments d\u2019aquest tipus de bullying entre les noies, fet que provoca que presentin, en conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s sensibilitat que els entrenadors homes (Menesini i Salmivalli, 2017<\/a>). A m\u00e9s, tal com indiquen Slattery et al. (2019)<\/a>, la conceptualitzaci\u00f3 de bullying pot estar directament condicionada per les situacions que hom hagi viscut, directament o a partir de l\u2019observaci\u00f3. El bullying psicol\u00f2gic, tot i que no es considera una tipologia de bullying, ja que tots els comportaments de bullying tenen un component psicol\u00f2gic impl\u00edcit (Hern\u00e1ndez i Saravia, 2016<\/a>), va ser la segona tipologia m\u00e9s esmentada entre els entrenadors\/es. Caldria analitzar m\u00e9s profundament la conceptualitzaci\u00f3 que tenen els entrenadors\/es sobre aquesta tipologia per tal de con\u00e8ixer el conjunt de comportaments que s\u2019hi inclouen. <\/p>\n\n\n\n Sobre les estrat\u00e8gies preventives per al desenvolupament de comportaments de bullying, una part de la mostra, independentment de disposar o no de titulaci\u00f3, no va exposar-ne cap. Aquest fet podria estar relacionat amb la manca de formaci\u00f3 dels entrenadors\/es sobre el fenomen (Flores et al., 2020<\/a>). Els cursos de formaci\u00f3 per a entrenadors\/es haurien de tenir en compte, m\u00e9s enll\u00e0 de les dimensions de car\u00e0cter t\u00e8cnic i\/o t\u00e0ctic de la modalitat esportiva corresponent, el desenvolupament integral dels joves esportistes (Kowalski, 2017)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n Fomentar un clima positiu entre els\/les esportistes va ser l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s esmentada per part dels entrenadors\/es, d\u2019acord amb la proposta de Shannon (2013)<\/a>. \u00c9s tamb\u00e9 a l\u2019escola on s\u2019ha observat que la dinamitzaci\u00f3 d\u2019un clima positiu suposa reduccions en la prevalen\u00e7a de situacions de bullying (DeOrnellas i Spurgin, 2017<\/a>; UNESCO, 2018<\/a>). Aquest clima positiu \u00e9s important potenciar-lo no nom\u00e9s amb la proposta de tasques concretes a l\u2019entrenament, com per exemple jocs de cooperaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb activitats de car\u00e0cter extraesportiu (col\u00f2nies, sortides, etc.), i a partir de models pedag\u00f2gics que fomentin el desenvolupament de valors c\u00edvics i la prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia (Mattey et al., 2014<\/a>; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2020<\/a>). La manera com s\u2019estableixen els agrupaments dels esportistes en les diferents activitats va ser tamb\u00e9 esmentada com a estrat\u00e8gia preventiva, conscients que, com passa en l\u2019\u00e0mbit escolar, la metodologia que utilitza el docent per fer els agrupaments pot esdevenir un catalitzador de la victimitzaci\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 (Healy, 2014<\/a>). Els entrenadors\/es tamb\u00e9 esmentaven la comunicaci\u00f3, en conson\u00e0ncia amb els resultats obtinguts per Baar i Wubbels (2013)<\/a>, com a estrat\u00e8gia que cal tenir en compte destacant la relaci\u00f3 bidireccional i positiva que s\u2019ha de determinar entre els entrenadors\/es-jugadors\/es (Nery et al., 2020<\/a>). Aquesta comunicaci\u00f3 t\u00e9 com a finalitat establir confian\u00e7a amb els esportistes, un element b\u00e0sic per con\u00e8ixer la din\u00e0mica que pot estar vivint un jugador\/a dins o fora del context esportiu (Nery et al., 2020<\/a>), aspecte que tamb\u00e9 s\u2019ha tingut en compte en el context escolar (DeOrnellas i Spurgin, 2017<\/a>). Tamb\u00e9 \u00e9s important articular una bona comunicaci\u00f3 amb les fam\u00edlies, ja que influeixen directament en el comportament dels infants i adolescents; \u00e9s un agent de molta import\u00e0ncia i de vital participaci\u00f3 en programes sobre l\u2019abordatge del fenomen (Mattey et al., 2014<\/a>; UNESCO, 2018<\/a>). Relacionat amb aquest fet, l\u2019educaci\u00f3 emocional va ser considerada pels entrenadors\/es com una estrat\u00e8gia adient, tal com s\u2019ha constatat a nivell educatiu amb resultats positius (M\u00e9ndez et al., 2019<\/a>). Respecte a l\u2019observaci\u00f3 i al fet d\u2019estar alerta davant comportaments o din\u00e0miques de relaci\u00f3 entre els jugadors\/es, no es van detallar de forma expl\u00edcita els comportaments (signes i s\u00edmptomes) que cal observar, potser per les poques compet\u00e8ncies que destaquen a l\u2019hora d\u2019identificar situacions de bullying (Kowalski, 2017<\/a>). Aquesta observaci\u00f3, per\u00f2, no s\u2019hauria de centrar nom\u00e9s en els jugadors\/es que poden esdevenir potencialment v\u00edctimes, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els que poden esdevenir potencialment agressors\/es, aix\u00ed com en la din\u00e0mica general que s\u2019estableix entre els\/les diferents esportistes dins del grup. Es va destacar, per\u00f2, el vestidor com a espai on les situacions de bullying eren m\u00e9s habituals, tal com s\u2019ha demostrat en investigacions recents (Flores et al., 2020<\/a>; Kowalski, 2017<\/a>; Nery et al., 2020<\/a>). Va ser poca la refer\u00e8ncia a la sensibilitzaci\u00f3 com a estrat\u00e8gia fonamental de prevenci\u00f3, tot i que \u00e9s un dels pilars b\u00e0sics de tot programa antibullying (Nery et al., 2020<\/a>). Van ser poques les refer\u00e8ncies que feien els entrenadors\/es a l\u2019elaboraci\u00f3 de normatives i\/o codis de conviv\u00e8ncia en el club esportiu com a estrat\u00e8gia preventiva, fet que reafirma l\u2019estudi d\u2019Stefaniuk i Bridel (2018)<\/a>, realitzat a Canad\u00e0 per valorar la pres\u00e8ncia de pol\u00edtiques antibullying en diverses organitzacions esportives, en el qual s\u2019observ\u00e0 una abs\u00e8ncia de codis de conviv\u00e8ncia que donessin pautes expl\u00edcites per prevenir l\u2019assetjament. Cal, doncs, des de les administracions p\u00fabliques responsables de la mat\u00e8ria esportiva, aix\u00ed com des de les federacions i els clubs esportius, dinamitzar normatives i codis de conviv\u00e8ncia que incloguin, entre d\u2019altres, la tem\u00e0tica del bullying. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019esment\u00e0 l\u2019\u00fas del c\u00e0stig com a mesura coercitiva per evitar possibles situacions de bullying posteriors, encara que, tal com s\u2019ha demostrat a nivell escolar, la seva efectivitat \u00e9s minsa (DeOrnellas i Spurgin, 2017<\/a>). Per \u00faltim, alguns entrenadors\/es vinculaven el fet de competir com un possible factor catalitzador de conductes d\u2019assetjament a l\u2019esport formatiu, i proposaven estrat\u00e8gies per reduir-ne el seu valor, en conson\u00e0ncia amb les recomanacions exposades a la literatura (Shannon, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Finalment cal recalcar que, tot i que els entrenadors\/es tenen una paper molt rellevant en la prevenci\u00f3, \u00e9s important fer un abordatge sist\u00e8mic de la problem\u00e0tica. Des d\u2019una orientaci\u00f3 ecol\u00f2gica \u00e9s necessari involucrar tots els agents vinculats a la comunitat esportiva: esportistes, fam\u00edlies, directiva esportiva, etc. (Nery et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Com a possible limitaci\u00f3 de l\u2019estudi, cal indicar que els entrenadors i les entrenadores eren estudiants del Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport. En el futur, seria interessant analitzar el coneixement i les estrat\u00e8gies que presenten entrenadors i entrenadores que no formin part d\u2019aquest col\u00b7lectiu, ja que el nivell formatiu podria esdevenir una variable que caldria tenir en compte. Alhora, caldria saber si s\u2019apliquen realment als entrenaments les diferents estrat\u00e8gies preventives que proposen, i valorar-ne la seva efic\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n Aquest estudi posa de manifest la falta de coneixement per part dels entrenadors i entrenadores d\u2019esport formatiu sobre el fenomen del bullying atenent als elements clau en la seva definici\u00f3 (repetici\u00f3, intencionalitat de fer mal i desequilibri de poder). En relaci\u00f3 amb les tipologies de bullying, s\u2019observa una clara identificaci\u00f3 de la categoria de bullying f\u00edsic i ciberbullying, i no s\u2019identifica amb molta freq\u00fc\u00e8ncia el bullying verbal ni el social. Una tipologia que \u00e9s esmentada sovint \u00e9s la del bullying psicol\u00f2gic, tot i que no \u00e9s una tipologia considerada dins les taxonomies proposades per la literatura. En relaci\u00f3 amb les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3, apareix amb freq\u00fc\u00e8ncia la de crear un bon clima en el grup o equip d\u2019esportistes, per\u00f2 hi ha poques propostes apart d\u2019aquesta. En general, doncs, es considera necessari articular programes formatius entre els entrenadors\/es on es tracti la conceptualitzaci\u00f3 del bullying i la dinamitzaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies preventives que cal portar a terme, directament al seu grup d\u2019esportistes o proposant accions al seu club o entitat esportiva. <\/p>\n\n\n\n El nostre agra\u00efment a tots els entrenadors i entrenadores participants en l\u2019estudi i a l\u2019INEFC de Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum Els entrenadors i les entrenadores s\u00f3n agents de gran rellev\u00e0ncia per a l\u2019abordatge del bullying que pot desenvolupar-se en el context de pr\u00e0ctica esportiva formativa. L\u2019estudi tenia com a objectiu valorar el coneixement del bullying en una mostra d\u2019entrenadors\/es de Catalunya (Espanya), aix\u00ed com les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 de les quals disposaven. Els i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[10213,10215,153,10216,10217],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["assetjament entre iguals<\/a>","definici\u00f3<\/a>","esport<\/a>","estrat\u00e8gies preventives<\/a>","tipologia<\/a>"],"unlinked":["assetjament entre iguals<\/span>","definici\u00f3<\/span>","esport<\/span>","estrat\u00e8gies preventives<\/span>","tipologia<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 25 gener 2022","modified":"Updated on 4 abril 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 25 gener 2022 10:41","modified":"Updated on 4 abril 2022 08:46"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51230\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=51230"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51230\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":52190,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51230\/revisions\/52190\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=51230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=51230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=51230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Participants<\/h3>\n\n\n\n
Instruments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Procediment<\/h3>\n\n\n\n
An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
Definici\u00f3 del fenomen del bullying<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nTipologies de bullying<\/h3>\n\n\n\n
Estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nFoment d\u2019un clima positiu<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Comunicaci\u00f3<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Observaci\u00f3<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Sensibilitzaci\u00f3<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Educaci\u00f3 emocional<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Normativa<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Intervenci\u00f3 en conflicte<\/em>s<\/h4>\n\n\n\n
Discussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n
Agra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n