Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi del rendiment<\/span>, comportament col\u00b7lectiu<\/span>, jocs modificats<\/span>, rendiment tecnicot\u00e0ctic<\/span>, situacions redu\u00efdes<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n El futbol \u00e9s un esport complex de cooperaci\u00f3 i oposici\u00f3, d\u2019espai compartit, l\u2019objectiu del qual \u00e9s introduir el bal\u00f3 m\u00e9s vegades que el rival en la porteria contr\u00e0ria (Parlebas, 2020<\/a>). El fet que diversos jugadors comparteixin espai disputant la possessi\u00f3 del bal\u00f3 atorga al futbol una de les seves caracter\u00edstiques m\u00e9s diferenciadores, que \u00e9s la variabilitat, i, per tant, augmenta la dificultat en la predicci\u00f3 de les accions (Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>). Aquesta realitat la coneixen entrenadors i nous professionals de l\u2019esport, que entenen que, per a l\u2019entrenament d\u2019una modalitat, les situacions han de ser semblants a les que es trobaran en el context real competitiu (Ros i Oliva., 2005<\/a>). Per a aix\u00f2, els Jocs Redu\u00efts o Small Sided Games<\/em> (SSG) s\u2019han convertit en una eina d\u2019entrenament molt emprada en el futbol (Clemente et al., 2020b)<\/a>. Els SSG s\u00f3n situacions redu\u00efdes on poden entrenar-se una, diverses o totes les fases del joc en un espai redu\u00eft, i on participen un nombre inferior de participants en comparaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 real. Els SSG son utilitzats en el futbol amb freq\u00fc\u00e8ncia; tanmateix, el seu disseny no sempre s\u2019adequa a l\u2019objectiu d\u2019entrenament desitjat. Per aix\u00f2, en les \u00faltimes d\u00e8cades, han sorgit multitud d\u2019estudis per investigar la influ\u00e8ncia de les tasques SSG. Aquests estudis han demostrat que cada canvi en el disseny d\u2019una tasca SSG influeix en la consecuci\u00f3 dels objectius plantejats i en l\u2019aparici\u00f3 de determinades conductes (Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>). Per aix\u00f2 \u00e9s interessant per a l\u2019entrenador con\u00e8ixer aquesta relaci\u00f3 i entendre la seva influ\u00e8ncia; aix\u00ed pot dissenyar tasques d\u2019acord amb els objectius que vulgui aconseguir.<\/p>\n\n\n\n Les tasques SSG s\u00f3n situacions d\u2019entrenament que imiten contextos m\u00e9s o menys similars a les condicions de la competici\u00f3 amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir l\u2019optimitzaci\u00f3 de les diferents estructures que conformen l\u2019esportista (Pons, et al., 2020<\/a>)<\/a>. Les tasques poden ser modificades o veure\u2019s afectades per diverses vies o factors: creant interaccions desequilibrades ofensives i defensives (Moreira et al., 2020<\/a>); variant les dimensions del terreny de joc (Coutinho et al., 2019<\/a>); segons l\u2019edat dels participants (Coutinho, et al., 2020<\/a>); modificant el nombre de jugadors (Machado et al., 2019<\/a>)<\/a>; canviant regles en el joc (Gonet et al., 2020<\/a>); introduint canvis de rol o incloent-hi el component competitiu (Navarro-Adelantado, 2002<\/a>). La multitud de possibilitats de modificacions en les tasques pot dificultar aquest coneixement pr\u00e0ctic. Aix\u00ed, s\u2019han elaborat algunes revisions sistem\u00e0tiques que sintetitzen els principals efectes de les tasques SSG en el comportament tecnicot\u00e0ctic (Clemente et al., 2020b<\/a>; Ometto et al., 2018<\/a>; Sarmento et al., 2018<\/a>). El coneixement de les possibles actuacions o efectes concrets que comporta cada modificaci\u00f3 en les tasques SSG \u00e9s de gran import\u00e0ncia, ja que poden influir: en l\u2019especificitat del joc, fent-lo semblant a la realitat o descontextualitzantlo pel fet d\u2019introduir determinades regles de provocaci\u00f3 (Serra-Olivares et al., 2015<\/a>); en la c\u00e0rrega condicional, ja que pot provocar un nombre desproporcionat d\u2019acceleracions i desacceleracions (Martone et al., 2017<\/a>); en les interaccions entre rivals i companys (Clemente et al., 2018)<\/a>, etc. Per tant, aquest treball \u00e9s de gran utilitat perqu\u00e8 apropa el coneixement pr\u00e0ctic als entrenadors i els pot ajudar a ajustar les seves tasques en funci\u00f3 dels objectius desitjats. Com que \u00e9s una tem\u00e0tica de gran inter\u00e8s de la qual cada any sorgeixen noves investigacions, i per tal de facilitar als entrenadors la informaci\u00f3 pr\u00e0ctica i rellevant que els ajudi a realitzar un disseny correcte de les tasques per aconseguir l\u2019objectiu tecnicot\u00e0ctic desitjat, s\u2019elabora aquest treball. El seu objectiu \u00e9s revisar, estudiar i analitzar la literatura cient\u00edfica sobre la influ\u00e8ncia de les tasques SSG en el comportament tecnicot\u00e0ctic dels jugadors de futbol. En aquest estudi es porta a terme una agrupaci\u00f3 per categories de les modificacions d\u2019SSG m\u00e9s global amb una quantitat d\u2019estudis m\u00e9s gran, la qual cosa permet comparar-los i concloure quines modificacions alteren les accions dels jugadors i de quina manera ho fan.<\/p>\n\n\n\n Estrat\u00e8gia de recerca: bases de dades i criteris d\u2019inclusi\u00f3 Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va seguir les recomanacions de la guia PRISMA per a l\u2019elaboraci\u00f3 de revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisi (Liberati et al., 2009<\/a>). La recerca va ser realitzada en les seg\u00fcents bases de dades: a) Google Scholar; b) Pubmed; c) Scopus; d) SportDiscus; i e) Web of Science, el 4 de desembre de 2020, utilitzant les paraules clau \u201cSoccer\u201d OR \u201cFootball\u201d associades als termes: \u201cSmall Sided Games\u201d OR \u201cSmall Sided and Conditioned Games\u201d OR \u201cModified Games\u201d i associades tamb\u00e9 als termes: \u201cTactical Behaviour\u201d OR \u201cTactical Decision\u201d OR \u201cDecision Making\u201d OR \u201cTeam Behaviour\u201d OR \u201cTactical Performance\u201d. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser els seg\u00fcents: a) escrits en angl\u00e8s o espanyol; b) exclusivament realitzats al futbol; c) complets i disponibles; d) context competitiu; i e) que incloguessin l\u2019entrenament mitjan\u00e7ant tasques SSG. Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser: a) realitzats per dones; b) \u00e0mbit educatiu; c) no disponibles en angl\u00e8s o espanyol; d) que no abordessin el comportament tecnicot\u00e0ctic al futbol; e) que nom\u00e9s avaluessin la influ\u00e8ncia de les tasques SSG en el rendiment condicional; f) que no tinguessin estructura d\u2019investigaci\u00f3 cient\u00edfica; g) que tractessin la influ\u00e8ncia de l\u2019entrenador en el comportament tecnicot\u00e0ctic; h) que avaluessin els comportaments dels porters; i) revisions sistem\u00e0tiques o actes resum de congressos i h) que no presentessin resultats. S\u2019han revisat els treballs trobats en aquesta recerca i s\u2019han incl\u00f2s els que, pel seu t\u00edtol o resum, s\u2019han considerat investigacions potencials. D\u2019aquests articles es va obtenir la versi\u00f3 completa del treball, que va ser analitzada i avaluada; es van descartar les investigacions que complien algun criteri d\u2019exclusi\u00f3. La selecci\u00f3 va ser realitzada per dos autors de manera independent, amb la intervenci\u00f3 d\u2019un tercer en els casos de desacord. <\/p>\n\n\n\n Per avaluar els treballs inclosos, s\u2019ha utilitzat un q\u00fcestionari de 16 \u00edtems espec\u00edfic i validat per a l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019investigacions en les tasques SSG (Sarmento et al., 2018<\/a>). Cada \u00edtem \u00e9s puntuat en una escala del 0 a l\u20191, on 0 significa que no es compleix. Per obtenir la puntuaci\u00f3 de cada investigaci\u00f3, es calcula el percentatge de q\u00fcestions complertes respecte al total. Les investigacions amb puntuacions inferiors o iguals al 50 % van ser qualificades com de baixa qualitat metodol\u00f2gica, mentre que les que tenien puntuacions entre el 51 % i el 75 % van ser considerades de bona qualitat metodol\u00f2gica, i les que tenien puntuacions superiors al 75 %, d\u2019excel\u00b7lent qualitat metodol\u00f2gica (Sarmento et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n En la recerca en les bases de dades, es van trobar 1.294 articles. Aquests articles s\u2019exportaren al gestor de refer\u00e8ncies Mendeley (Mendeley Desktop, versi\u00f3n 1.9.18, 2008-2020). Els articles duplicats (372) van ser descartats. Els 922 articles restants van ser sotmesos a un filtratge en funci\u00f3 de la seva rellev\u00e0ncia o coincid\u00e8ncia amb el tema tractat, per t\u00edtol i resum, i es va obtenir finalment un total de 94 articles. Les versions completes dels 94 articles obtingudes van ser analitzades acuradament: 48 articles van ser rebutjats segons els criteris d\u2019exclusi\u00f3. Un article m\u00e9s va ser rebutjat perqu\u00e8 no es va trobar cap altre treball amb el qual es pogu\u00e9s comparar. Despr\u00e9s del proc\u00e9s de filtratge, es va obtenir un total de 47 articles, que van ser revisats i analitzats en profunditat per a aquest treball (veure Figura 1). D\u2019aquests articles, 16 van ser inclosos en m\u00e9s d\u2019una categoria perqu\u00e8 estudiaven m\u00e9s d\u2019una variable. De la totalitat d\u2019articles classificats, 23 (48.93 %) van ser publicats en els \u00faltims 4 anys (entre 2017 i 2020) i l\u2019article m\u00e9s antic es va publicar l\u2019any 2010.<\/p>\n\n\n\n En el q\u00fcestionari d\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019investigacions en SSG (Sarmento et al., 2018<\/a>), dels articles seleccionats, cap no va obtenir una puntuaci\u00f3 del 100 %; la puntuaci\u00f3 m\u00e9s elevada va ser d\u2019un 93.75 %. Cap treball no va obtenir una puntuaci\u00f3 inferior a 50 %; la puntuaci\u00f3 m\u00e9s baixa va ser de 56.25 %. Dels 47 treballs avaluats, 21 (44 %) van obtenir la qualificaci\u00f3 d\u2019estudis de bona qualitat. Els 26 restants (56 %) van obtenir una qualificaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7lent qualitat. Es va calcular l\u2019\u00edndex de Kappa de Cohen per a l\u2019estudi de concordan\u00e7a entre avaluadors, amb qu\u00e8 es va obtenir una puntuaci\u00f3 de .96. Els treballs van ser agrupats en les seg\u00fcents categories (Taula 1): 1. Interaccions desequilibrades (n = 13); 2. Dimensions del terreny de joc (n = 10); 3. Edat dels jugadors (n = 17); 4. Nombre de jugadors (n = 14); 5. Regles del joc (n = 9); alhora, aquestes es van subdividir en: 5.1 Porteries (n = 4); 5.2 Objectiu (n = 3); 5.3 L\u00edmit de tocs (n = 2).<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Resum de les caracter\u00edstiques m\u00e9s rellevants de cadascun dels estudis inclosos en aquesta revisi\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n L\u2019objectiu d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica ha estat estudiar la influ\u00e8ncia de les tasques SSG en el comportament tecnicot\u00e0ctic dels jugadors de futbol. Totes les situacions SSG estudiades han provocat variacions en el comportament tecnicot\u00e0ctic. Aquesta informaci\u00f3 \u00e9s molt rellevant per als entrenadors, ja que els ajudar\u00e0 a dissenyar tasques redu\u00efdes que provoquin o afavoreixin l\u2019aparici\u00f3 de determinats comportaments o accions. Pel que fa a la influ\u00e8ncia de les interaccions desequilibrades<\/strong>, quatre dels treballs revisats van mantenir estable l\u2019\u00e0rea per jugador: Bach Padilha et al. (2017)<\/a>, Clemente et al. (2014)<\/a>, Moreira et al. (2020)<\/a> i Sampaio et al., (2014)<\/a>. Aquesta podria ser una variable influent que no s\u2019ha tingut sempre en compte. En la resta, els autors utilitzaren dues formes per crear les situacions de desigualtats num\u00e8riques: comodins interiors o exteriors ofensius (Bach Padilha et al., 2017<\/a>; Clemente et al., 2014<\/a>; Moreira et al., 2020<\/a>; Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>); la creaci\u00f3 de situacions permanents de desigualtat (Gon\u00e7alves et al., 2016<\/a>; Nunes, et al., 2020a<\/a>)<\/a>. Pra\u00e7a et al., (2016<\/a>) van concloure que, en situacions de superioritat num\u00e8rica amb comodins exteriors, els jugadors atacants es distribueixen ocupant m\u00e9s l\u2019ampl\u00e0ria de l\u2019espai, mentre que, quan aquesta superioritat es produeix amb un \u00fanic comod\u00ed interior, els jugadors atacants es distribueixen ocupant m\u00e9s els espais en profunditat. Aix\u00f2 ho ha corroborat Bach Padilha et al., (2017)<\/a> que afirma que, en situacions de superioritat ofensiva creada mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de comodins, els jugadors atacants es distribueixen m\u00e9s en profunditat i amplitud. Aquesta tend\u00e8ncia es troba en treballs on la superioritat num\u00e8rica s\u2019estableix de manera permanent. D\u2019altra banda, Gon\u00e7alves et al., (2016<\/a>)<\/a> van concloure que, a mesura que augmentava el nombre de companys en superioritat, augmentaven la dist\u00e0ncia al nucli de l\u2019equip, la dist\u00e0ncia dels oponents al nucli de l\u2019equip i la dist\u00e0ncia a l\u2019oponent m\u00e9s proper. Aix\u00f2 s\u2019explica per la tend\u00e8ncia dels jugadors a distribuir-se en un espai m\u00e9s gran, ocupant m\u00e9s localitzacions en amplitud i profunditat. Nunes et al., (2020a)<\/a> van trobar aquesta tend\u00e8ncia observant que els jugadors en superioritat num\u00e8rica ofensiva utilitzen un espai m\u00e9s gran per mantenir la possessi\u00f3 del bal\u00f3. En situacions d\u2019inferioritat num\u00e8rica defensiva, els jugadors tendeixen a agrupar-se m\u00e9s entre si i a situar-se en zones properes a la seva pr\u00f2pia porteria (Bach Padilha et al., 2017<\/a>; Ric et al., 2016<\/a>; Sampaio et al., 2014<\/a>; Travassos et al., 2014<\/a>). Un altre factor estudiat va ser l\u2019aparici\u00f3 d\u2019accions tecnicot\u00e0ctiques en funci\u00f3 del context. En la revisi\u00f3 de les investigacions es va confirmar que en situacions de desigualtat num\u00e8rica es produeixen m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques grupals (Moreira et al., 2020<\/a>; Nunes, et al., 2020a<\/a>; Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>). En situacions d\u2019igualtat num\u00e8rica ofensiva, els jugadors utilitzen m\u00e9s accions individuals com la penetraci\u00f3 (Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>) perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s probable que els companys tinguin un defensor rival a prop; mentre que, en condicions de superioritat num\u00e8rica ofensiva, utilitzen m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques grupals com la cobertura ofensiva o la unitat ofensiva (Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>) perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s probable tenir companys lliures de marques. En defensa, en situacions d\u2019igualtat, els defensors opten per defenses individuals i lluny de la porteria pr\u00f2pia; en situacions d\u2019inferioritat, opten per agrupar-se m\u00e9s a prop de la porteria i realitzen m\u00e9s accions defensives grupals com les cobertures defensives i les basculacions (Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>). Com a conclusi\u00f3 d\u2019aquest apartat, en situacions de superioritat num\u00e8rica ofensiva, els jugadors realitzen m\u00e9s accions ofensives grupals i ocupen m\u00e9s espai d\u2019atac, tant en profunditat com en amplitud; mentre que, en situacions d\u2019inferioritat num\u00e8rica defensiva, els jugadors s\u2019agrupen cada vegada m\u00e9s a prop de la seva porteria i porten a terme m\u00e9s accions defensives col\u00b7lectives. Pel que fa a la influ\u00e8ncia de les dimensions del terreny de joc<\/strong>, de les deu investigacions agrupades sota aquesta categoria, en sis es mantenia estable el nombre de jugadors participants (C<\/a>astellano et al., 2017<\/a>; Frencken et al., 2013<\/a>; Gollin et al., 2016<\/a>; Nunes, et al., 2020b<\/a>; Olthof et al., 2018<\/a>; Vilar et al., 2014<\/a>). En la resta de treballs, cal destacar que van modificar el nombre de participants sense tenir en compte que aquesta variaci\u00f3 va implicar una modificaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea per jugador, la qual cosa, evidentment, va influir en la comparaci\u00f3 dels resultats. Aquesta nom\u00e9s es va mantenir estable en la investigaci\u00f3 de Silva et al., (2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La primera prova trobada va ser que, en augmentar les dimensions del terreny, augmentava tamb\u00e9 la dist\u00e0ncia entre els nuclis dels equips (Castellano et al., 2017<\/a>; Frencken et al., 2013<\/a>; Olthof et al., 2018<\/a>), com tamb\u00e9 la dist\u00e0ncia a l\u2019oponent m\u00e9s proper (Silva et al., 2015<\/a>). De la mateixa manera, en augmentar les dimensions del terreny en nom\u00e9s una de les dimensions de profunditat i amplitud, els jugadors tendeixen a distribuir-se cap a la dimensi\u00f3 augmentada (Gollin et al., 2016<\/a>). En els estudis de Frencken et al., (2013) <\/a>en qu\u00e8 es va analitzar la dist\u00e0ncia i els moviments entr\u00f2pics dels equips en diferents dimensions, es va trobar que, en tasques SSG on les dimensions del terreny de joc s\u00f3n inferiors, els nuclis dels equips es desplacen en les mateixes direccions, \u00e9s a dir, es dirigeixen cap a les mateixes localitzacions. Aix\u00f2 pot explicar per qu\u00e8 en situacions redu\u00efdes es produeixen m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques (Garc\u00eda\u2010\u00c1ngulo et al., 2020<\/a>; Martone et al., 2017<\/a>), ja que, en tenir menys espai disponible, augmenta l\u2019aparici\u00f3 d\u2019accions tecnicot\u00e0ctiques de concentraci\u00f3 ofensives i defensives (Moreira et al., 2020<\/a>). Tamb\u00e9, com que els jugadors es dirigeixen en una direcci\u00f3 similar, \u00e9s probable que es redueixi el nombre de possessions llargues de bal\u00f3, i les possessions que ocorren duren menys (Olthof et al., 2018<\/a>; Vilar et al., 2014<\/a>). Els canvis de possessi\u00f3 del bal\u00f3 entre equips van ser m\u00e9s freq\u00fcents realitzant accions tecnicot\u00e0ctiques defensives o ofensives. Una altra influ\u00e8ncia derivada de les dimensions del terreny \u00e9s el tipus d\u2019accions que apareixen o la tend\u00e8ncia de joc dels jugadors. Olthof et al., (2018)<\/a> van concloure que, en formats de terrenys de joc redu\u00efts, es produeixen m\u00e9s transicions; mentre que, en formats de terreny de joc m\u00e9s grans, la tend\u00e8ncia ofensiva \u00e9s la realitzaci\u00f3 de possessions de bal\u00f3 de m\u00e9s durada, observaci\u00f3 corroborada en l\u2019estudi de Vilar et al., (2014<\/a>). Per resumir aquest apartat, es pot assenyalar que els jugadors tendeixen a ocupar l\u2019espai que tenen disponible per al desenvolupament del joc. Aix\u00ed mateix, les dimensions influeixen en el nombre d\u2019accions tecnicot\u00e0ctiques sorgides, que \u00e9s superior en formats redu\u00efts, i en la tend\u00e8ncia de joc dels jugadors, on es m\u00e9s freq\u00fcent l\u2019\u00fas de possessions curtes i moltes transicions en formats redu\u00efts, mentre que les possessions de m\u00e9s durada s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en formats de dimensions m\u00e9s grans. La majoria de les investigacions recollides en aquest apartat segons la influ\u00e8ncia de l\u2019edat <\/strong>comparteixen altres variables (dimensions del terreny de joc, nombre de participants, m\u00e8tode d\u2019anotaci\u00f3, etc.) que afecten el format de les tasques SSG. Concretament, en vuit investigacions es va estudiar l\u2019efecte de l\u2019edat en el comportament tecnicot\u00e0ctic sense alterar altres variables (Almeida et al., 2017<\/a>; Barnab\u00e9 et al., 2016<\/a>; Borges et al., 2017<\/a>; Clemente et al., 2020a<\/a>; da Costa et al., 2010<\/a>; Olthof et al., 2015<\/a>; Pra\u00e7a et al., 2018<\/a>; Reis i Almeida, 2020<\/a>). Entre les troballes que es van repetir en aquests vuit estudis, es pot destacar que, conforme augmenta l\u2019edat, la superf\u00edcie del terreny de joc utilitzada per atacar \u00e9s m\u00e9s gran (Barnab\u00e9 et al., 2016<\/a>; Clemente et al., 2020a<\/a>; Reis i Almeida, 2020<\/a>); per tant, augmenta la dist\u00e0ncia entre els nuclis dels equips (Clemente et al., 2020a<\/a>; <\/a>Olthof et al., 2015<\/a>). Aquestes troballes es reflecteixen tamb\u00e9 en altres estudis, encara que s\u2019incloguin o modifiquin altres variables de les tasques SSG (Folgado, 2010<\/a>; Olthof et al., 2018<\/a>). Una altra tend\u00e8ncia trobada va ser la menor ocupaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 a variacions en amplitud del terreny de joc realitzada pels jugadors de m\u00e9s edat (Almeida et al., 2017<\/a>; Castellano et al., 2017<\/a>; Folgado, 2010<\/a>; Machado et al., 2019<\/a>; Olthof et al., 2015<\/a>; Reis i Almeida, 2020<\/a>). Encara que els jugadors de m\u00e9s edat acostumen a utilitzar millor l\u2019espai en ambdues direccions, els jugadors de menor edat acostumen a portar a terme atacs m\u00e9s verticals, buscant una r\u00e0pida arribada a la meta rival (Machado et al., 2019<\/a>); mentre que els jugadors de m\u00e9s edat normalment realitzen accions d\u2019atac m\u00e9s elaborades, utilitzant l\u2019amplitud del terreny de joc per superar el rival (Barnab\u00e9 et al., 2016<\/a>; Clemente et al., 2020a<\/a>; Reis i Almeida, 2020<\/a>). En refer\u00e8ncia a la realitzaci\u00f3 d\u2019accions tecnicot\u00e0ctiques, es va concloure que els jugadors de m\u00e9s edat realitzen m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques col\u00b7lectives (Almeida et al., 2017;<\/a> Borges et al., 2017<\/a>; da Costa et al., 2010<\/a>; Garcia et al., 2014<\/a>; Moreira et al., 2020<\/a>), i els seus comportaments tecnicot\u00e0ctics i patrons de moviments grupals s\u00f3n m\u00e9s estables (Barnab\u00e9 et al., 2016<\/a>; Brito et al., 2019a<\/a>; Castellano et al., 2017<\/a>; Martone et al., 2017<\/a>; Moreira et al., 2020<\/a>). Les troballes en aquesta categoria poden resumir-se dient que els jugadors de m\u00e9s edat ocupen millor l\u2019espai disponible, realitzant accions t\u00e0ctiques m\u00e9s elaborades i estables, i realitzen m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques grupals ofensives i defensives. D\u2019altra banda, pel que fa a la influ\u00e8ncia<\/strong> del nombre de jugadors<\/strong>, es va recon\u00e8ixer que tindria poc sentit la variaci\u00f3 del nombre de jugadors si no es varien les dimensions del terreny de joc, ja que les din\u00e0miques observades serien molt diferents de les trobades en el context competitiu real. Cal indicar que, de tots els treballs revisats, nom\u00e9s en tres es van mantenir valors d\u2019\u00e0rees per jugador iguals o similars (Abrantes et al., 2012<\/a>; Clemente et al., 2018<\/a>; Folgado, 2010)<\/a>, mentre que va ser necessari tenir en compte la influ\u00e8ncia d\u2019altres variables en les troballes de la resta d\u2019estudis.<\/p>\n\n\n\n De l\u2019an\u00e0lisi de les troballes trobades en aquests tres treballs es va destacar que en formats SSG que involucren un nombre inferior de jugadors, el nombre d\u2019accions tecnicot\u00e0ctiques \u00e9s superior (Abrantes et al., 2012<\/a>; Clemente et al., 2018<\/a>). Aix\u00f2 coincideix amb el que observen altres estudis, encara que es modifiquin altres variables de les tasques SSG (Garc\u00eda\u2010\u00c1ngulo et al., 2020)<\/a>. Tanmateix, cal indicar que aix\u00f2 es refereix al nombre total d\u2019accions, ja que, segons el tipus d\u2019acci\u00f3, aquestes acostumen a apar\u00e8ixer amb m\u00e9s o menys freq\u00fc\u00e8ncia en situacions amb m\u00e9s o menys jugadors. En formats SSG amb menys jugadors, es produeixen m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques com les transicions (Machado et al., 2019<\/a>), les entrades defensives (Cofano et al., 2017<\/a>), la penetraci\u00f3, els atacs en profunditat, el replegament i la unitat defensiva (Martone et al., 2017<\/a>; Silva et al., 2014<\/a>). En formats que impliquen un nombre superior de jugadors, s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents les accions tecnicot\u00e0ctiques de basculaci\u00f3 i cobertures defensives (Silva et al., 2014<\/a>) i les possessions de bal\u00f3 (Martone et al., 2017<\/a>). D\u2019aquestes troballes es pot deduir que, en situacions amb un nombre inferior de jugadors, aquests tendeixen a realitzar m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques individuals i a agrupar-se en defensa, un fet ja destacat en altres investigacions (Pra\u00e7a et al., 2016<\/a>); mentre que, en situacions amb un nombre superior de jugadors, es produeixen menys accions col\u00b7lectives. Pel que fa a la distribuci\u00f3 dels jugadors en el terreny de joc, la dist\u00e0ncia entre nuclis d\u2019equips i la dist\u00e0ncia dels rivals al nucli de l\u2019equip augmenten com m\u00e9s gran \u00e9s el nombre de jugadors (Aguiar et al., 2015<\/a>; Folgado, 2010<\/a>). Aix\u00f2 s\u2019explica per l\u2019augment de jugadors i per la tend\u00e8ncia a ocupar una superf\u00edcie de joc m\u00e9s gran com m\u00e9s gran \u00e9s el nombre de jugadors (Brito et al., 2019a<\/a>; Chung et al., 2019<\/a>; Silva et al., 2016<\/a>). A m\u00e9s, en tasques SSG on interv\u00e9 un nombre superior de jugadors, aquests tendeixen a realitzar moviments t\u00e0ctics i a ocupar zones de l\u2019espai m\u00e9s estables (Brito et al., 2019a<\/a>). Aquests comportaments van ser representatius del que ocorre en situacions reals de joc. Resumint, les troballes trobades en aquesta categoria s\u00f3n que, en formats que impliquen un nombre superior de jugadors, aquests tendeixen a ocupar m\u00e9s superf\u00edcie de joc, mostrar comportaments m\u00e9s estables i ocupar zones limitades. A m\u00e9s, amb un nombre superior de jugadors, les accions tecnicot\u00e0ctiques col\u00b7lectives tendeixen a apar\u00e8ixer amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, mentre que les situacions amb un nombre inferior de jugadors afavoreixen l\u2019aparici\u00f3 de m\u00e9s accions tecnicot\u00e0ctiques en general, amb predominan\u00e7a d\u2019accions tecnicot\u00e0ctiques individuals. Finalment, pel que fa a la influ\u00e8ncia de les regles del joc<\/strong> en l\u2019an\u00e0lisi de la subcategoria de Porteries, els treballs es poden agrupar en: amb una lleu modificaci\u00f3 de la situaci\u00f3 real de joc, on el nombre de metes incloses \u00e9s redu\u00eft o no se suprimeix la meta de progressi\u00f3 (Almeida et al., 2017<\/a>; <\/a>Gonet et al., 2020<\/a>) i amb una alta modificaci\u00f3 per inclusi\u00f3 d\u2019un elevat nombre de metes (Serra-Olivares et al., 2015<\/a>; Travassos et al., 2014<\/a>). Comparant els resultats obtinguts entre els estudis d\u2019Almeida et al., (2017)<\/a> i Gonet et al., (2020)<\/a>, es va observar que amb un nombre superior de porteries es produeixen m\u00e9s xuts i gols (Almeida et al., 2017<\/a>). Tanmateix, el percentatge d\u2019encert \u00e9s inferior (Gonet et al., 2020<\/a>)<\/a>. Aix\u00f2 es podria explicar pel fet que, en situacions amb m\u00e9s porteries, es produeix m\u00e9s desorganitzaci\u00f3 defensiva, la qual cosa pot donar una falsa sensaci\u00f3 de bona sel\u00b7lecci\u00f3 de xut. Evidentment, en augmentar el nombre de metes, el nombre total de gols \u00e9s m\u00e9s gran; tanmateix, sembla que l\u2019efic\u00e0cia de selecci\u00f3 de xut empitjora. El percentatge de passades encertades va ser m\u00e9s gran en situacions amb un nombre superior de porteries, facilitat per la desorganitzaci\u00f3 defensiva provocada pel fet d\u2019haver de defensar m\u00e9s porteries. Una altra dada destacable va ser l\u2019augment del nombre de passades en el m\u00e8tode d\u2019anotaci\u00f3 despr\u00e9s de rebre en l\u00ednia rival, i que aquestes passades es van donar en zones m\u00e9s ofensives (Almeida et al., 2017<\/a>). Amb refer\u00e8ncia als estudis realitzats amb alta modificaci\u00f3 de la situaci\u00f3 real, s\u2019observa una defensa m\u00e9s retardada, mentre que en atac s\u2019utilitzen m\u00e9s els espais laterals ofensius (Travassos et al., 2014<\/a>). A m\u00e9s, s\u2019obtenen uns valors superiors en possessi\u00f3 de bal\u00f3 i avan\u00e7ament conjunt cap a la meta rival (Serra-Olivares et al., 2015<\/a>), com tamb\u00e9 un nombre superior de passades errades (Gonet et al., 2020<\/a>) en situacions amb un nombre inferior de porteries. En segon lloc, en relaci\u00f3 amb l\u2019estudi de la subcategoria Objectiu de la Tasca, cal assenyalar que, com era previsible, en totes les tasques on, mitjan\u00e7ant regles de provocaci\u00f3, l\u2019objectiu era mantenir la possessi\u00f3 del bal\u00f3, el nombre de passades va ser m\u00e9s elevat, i les possessions, m\u00e9s llargues (Lizana et al., 2015<\/a>; Machado et al., 2019<\/a>). Tanmateix, es va obtenir un percentatge millor de presa de decisions i execuci\u00f3 en tasques sense modificar o amb l\u2019objectiu de progressi\u00f3 cap a la meta contr\u00e0ria (Serra-Olivares et al., 2015<\/a>), la qual cosa constitueix l\u2019objectiu de la situaci\u00f3 real de joc, que \u00e9s marcar gol. Per acabar, pel que fa a l\u2019an\u00e0lisi de la subcategoria L\u00edmit de tocs, en tots dos estudis els resultats van mostrar que, en situacions amb l\u00edmit de tocs per intervenci\u00f3, es produ\u00efa un percentatge d\u2019errors superior (Brito et al., 2019b<\/a>; Torreblanca-Mart\u00ednez et al., 2018<\/a>), m\u00e9s interaccions intraequip i m\u00e9s ocupaci\u00f3 de la superf\u00edcie de joc en situacions SSG amb l\u00edmit de tocs per intervenci\u00f3 (Brito et al., 2019b<\/a>). Per resumir aquest apartat, es conclou que determinades modificacions de les regles de joc comporten uns comportaments tecnicot\u00e0ctics determinats. Tanmateix, es pot veure redu\u00efda l\u2019efic\u00e0cia de la presa de decisions o accions correctes. L\u2019entrenador ha de con\u00e8ixer aquestes variables per assumir o no aquestes modificacions segons l\u2019objectiu que es persegueixi. Com a limitacions de l\u2019estudi, es reconeix la possibilitat de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019informaci\u00f3 incompleta, ja que en la guia PRISMA es recomana la inclusi\u00f3 d\u2019articles encara no publicats mitjan\u00e7ant la sol\u00b7licitud de facilitaci\u00f3 a autors experts en la tem\u00e0tica, aix\u00ed com la inclusi\u00f3 de treballs que no tenen com a objectiu la publicaci\u00f3 o no han estat acceptats per a publicaci\u00f3. Com a possibles l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3, s\u2019assenyala que els estudis tractats investiguen el comportament tecnicot\u00e0ctic en diferents formats SSG sense avaluar si els efectes apareguts tenen transfer\u00e8ncia i com \u00e9s aquesta en situacions reals de joc. Per tant, es considera de gran inter\u00e8s que es realitzin futurs estudis on, un cop realitzades intervencions en determinats formats per augmentar determinades conductes tecnicot\u00e0ctiques, aquestes siguin avaluades en situacions reals de joc. Com a conclusi\u00f3, l\u2019objectiu d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica \u00e9s estudiar la influ\u00e8ncia de les tasques SSG en el comportament tecnicot\u00e0ctic dels jugadors. Totes les modificacions i variables analitzades han provocat variacions en el comportament tecnicot\u00e0ctic, aportant informaci\u00f3 rellevant per als entrenadors, ja que els ajudar\u00e0 a dissenyar tasques redu\u00efdes que provoquin o facilitin l\u2019aparici\u00f3 dels comportaments o les accions que es volen obtenir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum Els Jocs Redu\u00efts o tasques Small-Sided Game (SSG) s\u2019han convertit en una eina molt emprada pels entrenadors de futbol, per\u00f2 existeixen pocs estudis sobre la seva influ\u00e8ncia en el comportament tecnicot\u00e0ctic. L\u2019objectiu d\u2019aquest treball ha estat la realitzaci\u00f3 d\u2019una revisi\u00f3 dels comportaments tecnicot\u00e0ctics que apareixen en els principals formats de tasques SSG. Seguint les […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[6177,10229,6281,10230,10232],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi del rendiment<\/a>","comportament col\u00b7lectiu<\/a>","jocs modificats<\/a>","rendiment tecnicot\u00e0ctic<\/a>","situacions redu\u00efdes<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi del rendiment<\/span>","comportament col\u00b7lectiu<\/span>","jocs modificats<\/span>","rendiment tecnicot\u00e0ctic<\/span>","situacions redu\u00efdes<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 25 gener 2022","modified":"Updated on 7 abril 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 25 gener 2022 10:30","modified":"Updated on 7 abril 2022 18:08"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51221\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=51221"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51221\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":52173,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51221\/revisions\/52173\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=51221"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=51221"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=51221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3 <\/h2>\n\n\n\n
Metodologia <\/h2>\n\n\n\n
Qualitat de les investigacions <\/h3>\n\n\n\n
Resultats <\/h2>\n\n\n\n
Recerca, filtratge i selecci\u00f3 d\u2019articles <\/h3>\n\n\n\n
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/FIGURA-1-148-06-CAT.jpg\")
Avaluaci\u00f3 de la qualitat i agrupaci\u00f3 de les investigacions <\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nDiscussi\u00f3 <\/h2>\n\n\n\n