Paraules clau:<\/strong> aprenentatge<\/span>, biomec\u00e0nica<\/span>, entrenament<\/span>, lateralitat<\/span>, nataci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n La nataci\u00f3 de crol acostuma a presentar problemes persistents durant el seu aprenentatge, com la dificultat per respirar i la manca de ritme o de coordinaci\u00f3 (Zhang, 2014<\/a>). Per aquest motiu, s\u2019acostumen a aplicar exercicis espec\u00edfics (tamb\u00e9 denominats drills<\/em>) per assajar i corregir les t\u00e8cniques de nataci\u00f3 (Bielec et al., 2008<\/a>; Lucero, 2015<\/a>; Wen et al., 2016<\/a>). Alguns exercicis de nataci\u00f3 requereixen una excessiva participaci\u00f3 cognitiva i d\u2019habilitats i, per tant, poden ser dif\u00edcils per als principiants; en canvi, d\u2019altres, com els exercicis de nataci\u00f3 amb restricci\u00f3 de la respiraci\u00f3 i els exercicis de crol frontal amb un bra\u00e7, s\u2019utilitzen habitualment per reproduir algunes condicions de la competici\u00f3 o com a procediment per obligar el nedador a centrar-se m\u00e9s en un aspecte concret de la seva t\u00e8cnica (Zhang, 2014<\/a>; Lucero, 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Encara que la literatura cient\u00edfica no ha abordat un estudi detallat sobre aquest tema, existeixen evid\u00e8ncies basades en estudis centrats en els canvis en la rotaci\u00f3 longitudinal del cos durant la nataci\u00f3. B\u00e0sicament, aquesta rotaci\u00f3 augmenta l\u2019efic\u00e0cia de la tracci\u00f3 de bra\u00e7os, ja que permet l\u2019\u00fas de grans grups musculars (Prichard, 1993<\/a>; Andersen et al., 2020<\/a>). A m\u00e9s, la respiraci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 del bra\u00e7 s\u00f3n m\u00e9s suaus, ja que el cap i les espatlles tenen m\u00e9s espai per moure\u2019s mentre el cos roda (Payton et al., 1997<\/a>; Psycharakis i Sanders, 2010<\/a>). Tanmateix, alguns estudis han demostrat que les traject\u00f2ries dels bra\u00e7os es poden veure modificades i afectades negativament per una excessiva rotaci\u00f3 del cos (Payton et al., 1997<\/a>; Psycharakis i Sanders, 2010<\/a>; Lecrivain et al., 2010)<\/a>. A m\u00e9s, com que aquests canvis estan modulats per la velocitat de nataci\u00f3 (Psycharakis i Sanders, 2010<\/a>), l\u2019augment de les accions de la part superior del cos reduiria el rang global i la duraci\u00f3 d\u2019aquesta rotaci\u00f3 (Andersen et al., 2020<\/a>; Yanai, 2001<\/a>; Sanders i Psycharakis, 2009<\/a>), restringint aix\u00ed l\u2019efecte de gir en direccions no propulsives i mantenint el cos m\u00e9s hidrodin\u00e0mic (Cappaert et al., 1995<\/a>; Yanai, 2003<\/a>). De fet, un error com\u00fa molt habitual a les piscines \u00e9s la tend\u00e8ncia a incloure aquestes pr\u00e0ctiques durant sessions de baixa intensitat o com a recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries d\u2019alta intensitat, ja que aix\u00f2 comporta una reducci\u00f3 del ritme de nataci\u00f3 i no es podria esperar una transfer\u00e8ncia a la nataci\u00f3 competitiva real. Per tant, independentment dels canvis en la t\u00e8cnica, els exercicis de nataci\u00f3 realitzats a baixa velocitat tamb\u00e9 aconseguirien un augment de la rotaci\u00f3 d\u2019espatlles i malucs.<\/p>\n\n\n\n Alguns autors han mostrat que en els nedadors \u00e9s normal trobar una asimetria en la rotaci\u00f3 del cos entre el costat que respira i el que no respira, (Psycharakis i Sanders, 2010<\/a>; Psycharakis i McCabe, 2011<\/a>; de Souza-Castro et al., 2007<\/a>; Payton et al., 1999<\/a>). Tanmateix, l\u2019asimetria causada per les accions de la respiraci\u00f3 pot augmentar durant els exercicis de nataci\u00f3 si el nedador es veu for\u00e7at a adoptar una postura que crea una asimetria addicional per se<\/em>. Per exemple, els exercicis de crol frontal amb un sol bra\u00e7 s\u00f3n habituals en les pr\u00e0ctiques de nataci\u00f3 per millorar la coordinaci\u00f3 de la respiraci\u00f3, per treballar m\u00e9s amb un sol bra\u00e7, o com a forma de modificar la t\u00e8cnica del nedador (Lucero, 2015<\/a>; Yanai i Hay, 2000<\/a>; L\u00f3pez-Contreras i Arellano, 2002<\/a>). Tanmateix, \u00e9s important assenyalar que la p\u00e8rdua de propulsi\u00f3 i estabilitat corporal que s\u2019obt\u00e9 en restringir les accions del bra\u00e7 no executor (BNE) produiria un augment compensatori en les accions del bra\u00e7 executor (BE), que podria estar relacionat amb una p\u00e8rdua de longitud de bra\u00e7ada (Cuenca-Fern\u00e1ndez et al., 2020a<\/a>). Per tant, \u00e9s possible que s\u2019obtingui poc o cap benefici d\u2019aquests exercicis de nataci\u00f3, especialment si no es mant\u00e9 un ritme de bra\u00e7ada consistent durant la pr\u00e0ctica (Funai et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Per \u00faltim, tot i que s\u2019ha demostrat que les espatlles roden m\u00e9s que els malucs independentment de la velocitat de nataci\u00f3 (Andersen et al., 2020<\/a>; Cappaert et al., 1995<\/a>; Yanai, 2003<\/a>), la rotaci\u00f3 del maluc augmenta durant les proves de nataci\u00f3 a mesura que progressa la fatiga dels nedadors, possiblement per la disminuci\u00f3 d\u2019acci\u00f3 compensat\u00f2ria de les cames (Psycharakis i Sanders, 2008<\/a>). Aix\u00f2 suggereix que l\u2019estabilitat dels nedadors a l\u2019aigua sembla que es veu afectada per aspectes de naturalesa multifactorial, com els causats per les accions de respiraci\u00f3 i cop de peu, i tamb\u00e9 els causats per la baixa velocitat de nataci\u00f3 (Psycharakis i Sanders, 2010<\/a>; Sanders i Psycharakis, 2009<\/a>). Per tant, no hi ha cap motiu per ignorar les possibles alteracions que puguin produir els exercicis de nataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Arribats a aquest punt, i com que l\u2019objectiu intr\u00ednsec d\u2019un drill<\/em> \u00e9s provocar canvis en la nataci\u00f3 real despr\u00e9s d\u2019una pr\u00e0ctica repetitiva cont\u00ednua, ens propos\u00e0rem observar si aquests exercicis realitzats a velocitat m\u00e0xima realment maximitzarien o deteriorarien la t\u00e8cnica de nataci\u00f3 abans d\u2019incorporar-los a un programa d\u2019entrenament a llarg termini. Per aquest motiu, la finalitat d\u2019aquest estudi va ser determinar les difer\u00e8ncies biomec\u00e0niques entre alguns exercicis comuns de nataci\u00f3 de crol sobre la rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla i el maluc i la seva simetria entre el costat del bra\u00e7 executor i el no executor (BE; BNE). La nostra hip\u00f2tesi va ser que determinats exercicis de nataci\u00f3 causarien alteracions que podrien ser cr\u00edtiques en la t\u00e8cnica.<\/p>\n\n\n\n Es va utilitzar un disseny transversal per explorar la t\u00e8cnica de nataci\u00f3 durant sis protocols diferents d\u2019exercicis de crol. Els protocols van consistir en: i) no respiraci\u00f3 (NR); ii) respiraci\u00f3 a la dreta (RD); nataci\u00f3 de crol amb un bra\u00e7 mantenint el bra\u00e7 no executor (BNE) est\u00e8s davant del cap i respirant en el costat del bra\u00e7 executor (BE): iii) a la dreta (ERD) i iv) a l\u2019esquerra (ERE); nataci\u00f3 de crol amb un bra\u00e7 mantenint el BNE en el cos i respirant en aquest costat: v) a la dreta (CRD) i vi) a l\u2019esquerra (CRE) (Figura 1). Els sis protocols s\u2019aplicaren de forma aleat\u00f2ria i les difer\u00e8ncies en la rotaci\u00f3 d\u2019espatlles i malucs s\u2019observaren intraparticipants.<\/p>\n\n\n\n Un grup de 16 nedadors nacionals de competici\u00f3 (homes n = 10; dones n = 6), d\u2019edats compreses entre 14 i 18 anys van ser informats dels possibles riscos i els requisits de la prova, i van proporcionar un consentiment informat signat per participar en l\u2019experiment. Els menors de 18 anys tamb\u00e9 van proporcionar el consentiment dels seus pares. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: i) tenir el crol com a primer estil de competici\u00f3; ii) executar la respiraci\u00f3 pel costat dret per mantenir la igualtat entre el costat dominant i la lateralitat dels nostres nedadors (21); i iii) presentar 5 anys d\u2019entrenament reglat com a m\u00ednim. L\u2019estudi es va dissenyar d\u2019acord amb la declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki per a la investigaci\u00f3 en humans i va ser aprovat pel comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la Universitat de Granada (codi 852).<\/p>\n\n\n\n Abans de la prova, els nedadors van assistir a una sessi\u00f3 de familiaritzaci\u00f3 per posar en pr\u00e0ctica els exercicis de nataci\u00f3 i el proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3. El context experimental va ser una piscina de 25 x 12.5 m (temperatura de l\u2019aigua = 27 \u00baC). Els nedadors van arribar a la piscina en el seu horari habitual d\u2019entrenament vespert\u00ed, despr\u00e9s d\u2019haver-se abstingut de realitzar exercicis extenuants durant les 24 hores anteriors. En arribar, les articulacions del colze i el canell i la punta del dit \u00edndex es marcaren amb cinta negra, i es va realitzar un escalfament consistent en 8 x 25 m de nataci\u00f3 de crol abans de l\u2019inici de la prova. Cada protocol de test va consistir en sis esfor\u00e7os de 15 metres, i es va demanar als nedadors que evitessin nedar sota l\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n Es van col\u00b7locar dues barres dorsals de metacrilat (longitud i ampl\u00e0ria: 50 x 1 cm) als nedadors a trav\u00e9s d\u2019una base unida a un cintur\u00f3 ajustat fermament a l\u2019al\u00e7ada dels extrems inferiors de l\u2019esc\u00e0pula i entre les crestes il\u00edaques (\u00e9s a dir, la regi\u00f3 lumbar) (Figura 1). Les marques de cinta negra en les articulacions permeten una digitalitzaci\u00f3 precisa (Andersen et al., 2020<\/a>), i les barres es fixen fermament al cos i no es mouen (Payton et al., 1997<\/a>; Liu et al., 1993<\/a>). Un cop col\u00b7locades les barres, els nedadors van ser fotografiats estirats en posici\u00f3 ventral davant una refer\u00e8ncia fixada a la paret. Aix\u00f2 va permetre calibrar i garantir la correcta posici\u00f3 de la barra en vertical. Els valors de la rotaci\u00f3 m\u00e0xima de l\u2019espatlla i el maluc entorn de l\u2019eix longitudinal del cos es van mesurar mitjan\u00e7ant la posici\u00f3 de les barres en relaci\u00f3 amb la posici\u00f3 vertical (en graus \u00ba) (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n Els angles de rotaci\u00f3 m\u00e0xims assolits en el costat BE es van mesurar durant la primera meitat de l\u2019acci\u00f3 total del bra\u00e7, mentre que els valors del costat BNE es van mesurar durant la respiraci\u00f3 en el costat BE (amb l\u2019excepci\u00f3 de CRD i CRE, perqu\u00e8 la respiraci\u00f3 es va produir en el costat BNE). Es van utilitzar t\u00e8cniques fotogram\u00e8triques bidimensionals (2D) amb dues c\u00e0meres de v\u00eddeo (S-VHS NV-MS4, 50 Hz, Panasonic Corp., Jap\u00f3), situades en el pla frontal (una d\u2019elles a la superf\u00edcie i l\u2019altra a sota de l\u2019aigua), i els registres es van superposar en l\u2019espai i el temps mitjan\u00e7ant un commutador de v\u00eddeo (Digital video switcher SE-900, Whittier, EUA). Cada nedador va realitzar els exercicis a trav\u00e9s d\u2019una zona que havia estat pr\u00e8viament calibrada mitjan\u00e7ant un sistema de refer\u00e8ncia (1.50 m de longitud, 0.88 m d\u2019ampl\u00e0ria i 0.93 m d\u2019altura). Aquest sistema, que contenia 15 punts de refer\u00e8ncia d\u2019ubicaci\u00f3 coneguda, es va col\u00b7locar al centre del carrer de nataci\u00f3, i la zona de registre establerta va oscil\u00b7lar entre 5 i 6.50 m des de la c\u00e0mera frontal. La digitalitzaci\u00f3 i el mesurament dels angles es va realitzar amb la versi\u00f3 0.7.10 de Kinovea\u00ae<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n Les estad\u00edstiques descriptives s\u2019expressaren com a mitjana \u00b1 SD desviaci\u00f3 est\u00e0ndard i intervals de confian\u00e7a (IC 95 %). Es van calcular i classificar les mides de l\u2019efecte (d) de les difer\u00e8ncies obtingudes (petita si 0 \u2264 |d| \u2264 .5; mitjana si .5 < |d| \u2264 .8; i gran si |d| > .8) (Andersen et al., 2020<\/a>). La distribuci\u00f3 de normalitat es va analitzar mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de Kolmogorov-Smirnov. Les difer\u00e8ncies entre el factor \u201cprotocol\u201d i els factors \u201cespatlla vs. maluc\u201d es van analitzar mitjan\u00e7ant ANOVA de dues vies de mesures repetides, i les posteriors proves post hoc<\/em> es portaren a terme mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de Bonferroni. Es van realitzar proves t de mostres aparellades per comparar els valors d\u2019espatlla i maluc del costat BE i BNE en totes les condicions. La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va fixar en p<\/em> < .05, i tots els procediments estad\u00edstics es van realitzar amb el programa SPSS 23.0 (IBM, Chicago, IL, EUA.). Per avaluar la fiabilitat de les dades es va utilitzar la fiabilitat test-retest (coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse [CCI]), intraobservadors i interobservadors. El CCI intraobservador va oscil\u00b7lar entre 0.95 % i 0.96 %, i el CCI interobservador, entre 0.97 % i 0.99 %.<\/p>\n\n\n\n El rang total de rotaci\u00f3 va mostrar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del protocol (F5, 11 = 61.42; p<\/em> < .01), de les difer\u00e8ncies entre espatlla i maluc (F5, 11 = 335.19; p<\/em> < .01) i d\u2019una interacci\u00f3 entre el protocol i el factor espatlla vs. maluc (F5, 11 = 18.45; p<\/em> < .01). La rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla va ser m\u00e9s gran que la de maluc en els sis protocols estudiats (Figura 2A) (F5, 11 = 61.422; p<\/em> < .01). Els valors m\u00e9s baixos es van obtenir per a tots dos casos en ERD (p<\/em> < .00; p<\/em> = .01), mentre que van ser similars en RD, CRD i CRE (Taula 1). En el costat NEA, la rotaci\u00f3 d\u2019espatlles va ser m\u00e9s gran que la de malucs per als sis protocols estudiats (F5, 11 = 395.402; p <\/em>< .01). El valor de rotaci\u00f3 m\u00e9s gran en espatlles i malucs es va obtenir en ERE (Taula 1). En el costat BE, la rotaci\u00f3 de les espatlles va ser m\u00e9s gran que la dels malucs en NR, RD, CRD i CRE (F5, 11 = 154.336, p<\/em> < .01), per\u00f2 va ser similar a la de malucs en ERD i ERE (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Temps total de bra\u00e7ada en cada protocol.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Es van mostrar difer\u00e8ncies significatives en la simetria de la rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla en tots els protocols (F5, 11 = 60.151, p <\/em>< .01) entre el costat BE i BNE (F5, 11= 379.238; p<\/em> < .01), excepte en NR (Taula 1). Es van trobar difer\u00e8ncies similars en la simetria de la rotaci\u00f3 del maluc (F5, 11 = 18.745; p<\/em> < .01) comparant el costat BE amb el costat BNE (F5, 11 = 279.26; p<\/em> < .01). En particular, l\u2019asimetria en els protocols RD, ERD i ERE va assolir m\u00e9s rotaci\u00f3 en el costat BNE, tant en espatlles com en malucs, mentre que l\u2019asimetria en CRD i CRE va adquirir m\u00e9s rotaci\u00f3 en el costat BE (Taula 1). El temps total de bra\u00e7ada va ser superior en CRD (p <\/em>= .02) i CRE (p<\/em> = .01) en comparaci\u00f3 amb els altres protocols (F5, 11 = 5.75, p<\/em> < .01) (Figura 2B). La rotaci\u00f3 en espatlles i malucs va seguir una traject\u00f2ria similar, tot i que els malucs van trigar m\u00e9s que les espatlles a assolir el grau m\u00e0xim de rotaci\u00f3 en els sis protocols (F5, 11 = 141.46; p<\/em> < .01). Pel costat BE, en els protocols NR, RD i CRD, la rotaci\u00f3 m\u00e0xima d\u2019espatlles i malucs es va obtenir m\u00e9s tard en el temps total de bra\u00e7ada en comparaci\u00f3 amb la ERD i ERE (F5, 11 = 6.83; p<\/em> = .04).<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser determinar les difer\u00e8ncies en la rotaci\u00f3 d\u2019espatlla i maluc provocades per diferents exercicis de crol i la simetria d\u2019aquesta rotaci\u00f3. Els nostres resultats van mostrar que la contenci\u00f3 de la respiraci\u00f3 (que va actuar com a control) va assolir la rotaci\u00f3 d\u2019espatlla i maluc de forma sim\u00e8trica en tots dos costats, mentre que es va observar una asimetria en tots els protocols en respirar, ja que els valors de rotaci\u00f3 augmentaren en ~7-12\u00ba en el costat oposat a la respiraci\u00f3 (BNE). Els exercicis de nataci\u00f3 que van permetre estendre el bra\u00e7 cap a endavant van produir una reducci\u00f3 en el rang de rotaci\u00f3 total, tant en espatlles com en malucs. Tanmateix, hi van haver asimetries m\u00e9s grans entre BE i BNE, amb una notable rotaci\u00f3 cap al costat BNE. En els exercicis de nataci\u00f3 amb el bra\u00e7 enganxat al cos, els rangs de rotaci\u00f3 total i d\u2019asimetria van ser similars als de condicions normals, tot i que es va aconseguir m\u00e9s rotaci\u00f3 en el costat BE, que va ser oposada a l\u2019obtinguda en els altres protocols. Per tant, els exercicis de nataci\u00f3 alteraren la rotaci\u00f3 d\u2019espatlles i malucs, especialment en pres\u00e8ncia de la respiraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La rotaci\u00f3 va ser m\u00e9s gran en tots els protocols en el costat oposat al que es va realitzar la respiraci\u00f3 (BNE). Aquest resultat era previsible, ja que les asimetries de la rotaci\u00f3 del cos s\u2019han considerat com una manera d\u2019adaptar-se a la respiraci\u00f3 (Psycharakis i Sanders, 2010<\/a>). De fet, \u00e9s important tenir en compte que el temps que duri l\u2019acci\u00f3 de respiraci\u00f3 tamb\u00e9 podria modificar el cicle de tracci\u00f3 del bra\u00e7 i la magnitud del parell aplicat en el costat BE, ja que el bra\u00e7 s\u2019allibera abans de l\u2019aigua en respirar (Psycharakis i McCabe, 2011<\/a>). Segons el model de flotaci\u00f3 proposat per Yanai (2004)<\/a>, les accions de recobrament dels bra\u00e7os s\u00f3n suficients per impulsar la rotaci\u00f3 del cos en el costat oposat. Per tant, una acci\u00f3 de recobrament que inclogui la respiraci\u00f3 augmentaria el parell de flotaci\u00f3 cap al centre de masses del cos i, per tant, la seva rotaci\u00f3. Els nostres resultats coincideixen amb estudis anteriors; Payton et al. (1999)<\/a> van obtenir una rotaci\u00f3 de 62 \u00b1 4\u00ba i 55 \u00b1 4\u00ba entre les condicions de respiraci\u00f3 i no respiraci\u00f3. L\u00f3pez-Contreras i Arellano (2002)<\/a> van obtenir valors de 60\u00ba i 48\u00ba, mentre que Psycharakis i McCabe (2011)<\/a> van obtenir valors de 59\u00ba i 51\u00ba entre les proves amb i sense respiraci\u00f3. Per tant, sembla que la difer\u00e8ncia de rotaci\u00f3 en la nataci\u00f3 amb respiraci\u00f3 tendeix a ser ~10 \u00b1 3\u00ba m\u00e9s gran que en la nataci\u00f3 sense respiraci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Els exercicis de nataci\u00f3 amb el BNE est\u00e8s (ERD i ERE) van ser els que m\u00e9s van alterar la rotaci\u00f3. El rang de rotaci\u00f3 total va ser inferior a les mitjanes obtingudes en altres protocols (Figura 2A), per\u00f2 es va assolir una rotaci\u00f3 significativament inferior en el costat BE (~8-19\u00ba) en comparaci\u00f3 amb els valors obtinguts en la resta de protocols (~50-60\u00ba). Aix\u00f2 es va explicar principalment pel fet que el bra\u00e7 est\u00e8s restringia la rotaci\u00f3 del cos, la qual cosa provocava que el cos del nedador qued\u00e9s pla sobre l\u2019aigua (Figura 1). En canvi, la rotaci\u00f3 va ser significativament superior en el costat BNE, la qual cosa produ\u00efa una gran asimetria amb el costat BE. Aquesta difer\u00e8ncia en l\u2019asimetria va ser particularment gran en el protocol ERE (50-59\u00ba de difer\u00e8ncia). Possiblement per les difer\u00e8ncies en la domin\u00e0ncia de la lateralitat o la flexibilitat del coll, els nedadors exageraren un moviment al qual no estaven acostumats (Psycharakis i Sanders, 2008<\/a>). En qualsevol cas, alguns autors han afirmat que aquesta posici\u00f3 pot situar la traject\u00f2ria del BE en una posici\u00f3 diferent a l\u2019habitual, provocant que la m\u00e0 passi molt m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia mitjana del cos cap al maluc oposat (Payton et al., 1999<\/a>; L\u00f3pez-Contreras i Arellano, 2002<\/a>; Liu et al., 1993<\/a>). Aix\u00ed, si els nedadors no compensen els canvis en la rotaci\u00f3 del cos, la bra\u00e7ada podria no assolir la seva profunditat \u00f2ptima, i aix\u00f2 podria afectar la seva efectivitat de propulsi\u00f3 (Lecrivain et al., 2010<\/a>; Liu et al., 1993<\/a>). <\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, aquestes alteracions podrien ser m\u00e9s grans si la freq\u00fc\u00e8ncia de les bra\u00e7ades no es mant\u00e9 de forma constant, ja que un augment excessiu de les accions del BE podria provocar l\u2019escur\u00e7ament de la bra\u00e7ada i reduir aix\u00ed la seva capacitat propulsiva (Cuenca-Fern\u00e1ndez, 2020a<\/a>; Funai et al., 2019<\/a>). Pel que fa al temps del cicle de la bra\u00e7ada (Taula 1), els protocols ERD i ERE no van obtenir difer\u00e8ncies significatives amb el temps de nataci\u00f3 normal; per tant, no es pot confirmar que l\u2019efici\u00e8ncia propulsiva es pogu\u00e9s haver redu\u00eft amb una bra\u00e7ada m\u00e9s r\u00e0pida. Tanmateix, aquesta possibilitat no ha de ser completament descartada pels entrenadors si inclouen aquest exercici. A m\u00e9s, \u00e9s important tenir en compte que la posici\u00f3 repetitiva dels bra\u00e7os a sobre del cap, juntament amb l\u2019adducci\u00f3 for\u00e7ada i la rotaci\u00f3 interna de les espatlles, podria provocar un pin\u00e7ament subacromial i una tendinosi del manegot dels rotatoris, la qual cosa podria causar dolor o inestabilitat en l\u2019espatlla i una t\u00e8cnica de nataci\u00f3 incorrecta. Per tant, aquest exercici s\u2019ha de considerar amb precauci\u00f3 si es vol evitar el pin\u00e7ament de l\u2019espatlla del bra\u00e7 est\u00e8s (Yanai i Hay, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Els protocols CRD i CRE oferiren valors de rotaci\u00f3 similars als obtinguts en NR i RD (Figura 2A). Tanmateix, com que un bra\u00e7 quedava imm\u00f2bil al costat del cos i la respiraci\u00f3 es produ\u00efa en aquell costat, el cos havia de crear una rotaci\u00f3 addicional per col\u00b7locar el cap en una posici\u00f3 fora de l\u2019aigua que permet\u00e9s la respiraci\u00f3. Aix\u00f2 va provocar un increment singular de la rotaci\u00f3 en el costat BE, tant en les espatlles com en els malucs, i va explicar per qu\u00e8 l\u2019angle de rotaci\u00f3 va ser m\u00e9s gran en el costat BE que en el costat BNE. L\u00f3pez-Contreras i Arellano (2002) <\/a>van estudiar les traject\u00f2ries subaqu\u00e0tiques de crol que restringeixen un bra\u00e7 i van mostrar que el temps emprat en la primera part de la bra\u00e7ada es va reduir en favor de l\u2019adopci\u00f3 d\u2019una postura corporal que permet\u00e9s la respiraci\u00f3. Per conseg\u00fcent, els nedadors augmentaren el temps del moviment d\u2019empenyiment de la m\u00e0 per crear una propulsi\u00f3 tangible, per\u00f2 tamb\u00e9 com a forma de produir una rotaci\u00f3 suficient del cos cap al costat oposat per alliberar aquest bra\u00e7 de l\u2019aigua (Figura 1). Tanmateix, el fet que els protocols CRD i CRE obtinguessin els temps de cicle de bra\u00e7ada m\u00e9s llargs (Taula 1), possiblement indicava que o i) no es va perdre temps en l\u2019extensi\u00f3 i contracci\u00f3, o b\u00e9 ii) es produ\u00efa una resist\u00e8ncia m\u00e9s alta del normal pel posicionament del cos. La propulsi\u00f3 del nedador dep\u00e8n de les forces hidrodin\u00e0miques creades pels moviments de les seves extremitats; per tant, l\u2019aplicaci\u00f3 de forces de propulsi\u00f3 amb un sol bra\u00e7 podria augmentar les forces d\u2019in\u00e8rcia per v\u00e8ncer la resist\u00e8ncia de l\u2019aigua, disminuint la capacitat de propulsi\u00f3 i la velocitat de nataci\u00f3 (Cuenca-Fern\u00e1ndez et al., 2020a<\/a>; Cuenca-Fern\u00e1ndez et al., 2020b<\/a>; Marinho et al., 2009<\/a>). A m\u00e9s, aquesta velocitat es veuria contrarestada per la resist\u00e8ncia imposada per la superf\u00edcie frontal, ja que la posici\u00f3 amb un bra\u00e7 est\u00e8s ofereix un 12.5 % m\u00e9s de resist\u00e8ncia que la posici\u00f3 de lliscament amb els dos bra\u00e7os estesos, i aquest quocient arriba al 21.5 % en la posici\u00f3 amb tots dos bra\u00e7os a prop del cos (Vorontsov i Rumyantsev, 2000<\/a>; Marinho et al., 2009<\/a>). Per tant, apart d\u2019una efic\u00e0cia inferior pel fet d\u2019utilitzar nom\u00e9s un bra\u00e7, aquest exercici oferiria m\u00e9s resist\u00e8ncia en l\u2019aigua, el que produiria menys velocitat de nataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n L\u2019an\u00e0lisi temporal va mostrar que les espatlles assoliren la rotaci\u00f3 m\u00e0xima abans que els malucs, amb valors respecte al temps de cicle total de ~86-89 % per a espatlles i ~89-92 % per a malucs en el costat BNE; i valors de ~35-40 % i ~37-44 % per al costat BE, respectivament (Figura 2B). Aix\u00f2 va coincidir amb l\u2019estudi de Psycharakis i Sanders (2008)<\/a>, que van mostrar valors del 78.3 \u00b1 7.3 % del temps total del cicle per a espatlles i del 79.7 \u00b1 9.6 % per a malucs en el costat oposat al de la respiraci\u00f3 (\u00e9s a dir, el costat BNE). Considerant el rang de rotaci\u00f3 total assolit per espatlles i malucs (Figura 2A), la rotaci\u00f3 dels malucs en el costat BNE (~40-60\u00ba) va ser inferior a la de les espatlles (~50-80\u00ba), per\u00f2 la rotaci\u00f3 de malucs es va realitzar en un temps superior a la de les espatlles. En qualsevol cas, el protocol ERE va produir la rotaci\u00f3 m\u00e9s gran de l\u2019espatlla, per\u00f2 aquest increment tamb\u00e9 va anar acompanyat d\u2019un notable augment de la rotaci\u00f3 en els malucs (Taula 1). Aix\u00f2 recolza la teoria que una rotaci\u00f3 longitudinal pot ser transferida d\u2019espatlla a malucs (Andersen et al., 2020<\/a>; Sanders i Psycharakis, 2009<\/a>). En el cas dels protocols CRD i CRE, l\u2019augment de la rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla en el costat oposat a la respiraci\u00f3 (costat BE) va estar en conson\u00e0ncia amb l\u2019augment obtingut en els malucs del mateix costat del cos. Per tant, d\u2019acord amb altres autors (Yanai, 2001<\/a>; Psycharakis i Sanders, 2008<\/a>), l\u2019augment de la rotaci\u00f3 d\u2019espatlles va incrementar la rotaci\u00f3 de malucs, per\u00f2 aquests van rotar menys i m\u00e9s tard que les espatlles. Aix\u00ed, dedu\u00efm que espatlles i malucs van seguir una traject\u00f2ria paral\u00b7lela, per\u00f2 no van assolir el mateix rang de moviment, ni ho van fer al mateix temps (Andersen et al., 2020<\/a>; Cappaert et al., 1995<\/a>; Yanai, 2003<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Aquest estudi va presentar la limitaci\u00f3 de no haver mesurat la traject\u00f2ria de la m\u00e0 mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques 3D, la qual cosa podria haver proporcionat una aproximaci\u00f3 precisa sobre la manera com els canvis en la rotaci\u00f3 del cos podrien generar diferents traject\u00f2ries de la m\u00e0. A m\u00e9s, futurs estudis haurien d\u2019observar com es modifica la rotaci\u00f3 de l\u2019eix anteroposterior amb els exercicis de nataci\u00f3 des d\u2019un punt de vista zenital, ja que aquesta rotaci\u00f3 podria augmentar la resist\u00e8ncia. En qualsevol cas, com que la rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla i el maluc afecta els moviments articulars i el desenvolupament muscular paravertebral, l\u2019impacte d\u2019aquests exercicis en el cos del nedador podria millorar la salut segons els objectius personals i s\u2019hauria de considerar tamb\u00e9 en el cas dels mals d\u2019esquena.<\/p>\n\n\n\n Els exercicis de nataci\u00f3 amb un bra\u00e7 est\u00e8s van produir una alta asimetria de la rotaci\u00f3 del cos durant la respiraci\u00f3 i van modificar la posici\u00f3 del cos durant la bra\u00e7ada. Els exercicis de nataci\u00f3 amb el bra\u00e7 enganxat al cos van ser els m\u00e9s semblants pel que fa a la rotaci\u00f3 general del cos durant el crol. Tanmateix, aquest exercicis generaren canvis en el temps del cicle de bra\u00e7ada que indicaren que la t\u00e8cnica del nedador va empitjorar pel posicionament del cos. Per tant, la seva transfer\u00e8ncia podria ser q\u00fcestionable. En qualsevol cas, \u00e9s important tenir en compte que els efectes que puguin produir aquests exercicis estan supeditats al temps, la intensitat i la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 els instructors els apliquin; per tant, els seus efectes a llarg termini encara s\u2019han de determinar.<\/p>\n\n\n\n Aquest estudi ha rebut suport per la subvenci\u00f3 concedida pel Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (Ag\u00e8ncia Espanyola d\u2019Investigaci\u00f3) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER); PGC2018-102116-B-I00 \u201cSWIM II: Mesures innovadores espec\u00edfiques de l\u2019aigua: Aplicades a la millora del rendiment\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum Alguns exercicis de nataci\u00f3 alteren la rotaci\u00f3 de l\u2019eix longitudinal del cos. Aquest estudi va determinar les difer\u00e8ncies i la simetria de la rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla i el maluc causada per diferents exercicis. En un disseny transversal, 16 nedadors entrenats van realitzar sis protocols diferents de nataci\u00f3 de crol: i) no respiraci\u00f3 (NR); ii) […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[4140,8860,3902,4374,3892],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["aprenentatge<\/a>","biomec\u00e0nica<\/a>","entrenament<\/a>","lateralitat<\/a>","nataci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["aprenentatge<\/span>","biomec\u00e0nica<\/span>","entrenament<\/span>","lateralitat<\/span>","nataci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 25 gener 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 25 gener 2022 10:26","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2022 11:01"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51213\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=51213"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51213\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":52169,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51213\/revisions\/52169\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=51213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=51213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=51213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Disseny experimental<\/h3>\n\n\n\n
Participants<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/FIGURA-1-148-05-CAT.jpg\")
<\/em>Respiraci\u00f3 dreta (RD); respiraci\u00f3 dreta estesa amb el bra\u00e7 (ERD); respiraci\u00f3 esquerra amb el bra\u00e7 enganxat al cos (CBI); costat del bra\u00e7 executor (BE); costat del bra\u00e7 no executor (BNE).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nProcediment: materials i instruments<\/h3>\n\n\n\n
Variables mesurades<\/h3>\n\n\n\n
An\u00e0lisi de dades<\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/FIGURA-2-148-05-CAT.jpg\")
<\/em>* Difer\u00e8ncies estad\u00edstiques entre espatlla i maluc (p<\/em> < .05). ? Difer?ncies estad\u00edstiques amb NR (p<\/em> < .05).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n
Agra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n