Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, conducta motriu<\/span>, consci\u00e8ncia emocional<\/span>, dominis d\u2019acci\u00f3 motriu<\/span>, educaci\u00f3 emocional<\/span>, praxiologia motriu<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n Els \u00e9ssers humans vivim, sentim i ens emocionem amb el que succeeix al nostre voltant. La realitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques f\u00edsiques \u00e9s un moment especial en qu\u00e8 el nostre organisme, immers en l\u2019activitat, percep, rep, inventa, reprodueix, apr\u00e8n i, entre altres moltes coses, s\u2019emociona. S\u00f3n moltes les emocions o sensacions que s\u2019experimenten a trav\u00e9s de les pr\u00e0ctiques f\u00edsiques (Lagardera, 1999<\/a>) i comencem a tenir alguns coneixements sobre elles en el camp educatiu. Per saber el que sentim i el que experimentem en cada moment de la nostra exist\u00e8ncia hem de fer un treball determinat, ja que cal aprendre a identificar-ho i recon\u00e8ixer-ho (Bisquerra i P\u00e9rez, 2007<\/a> i Bisquerra 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n La identificaci\u00f3 i el reconeixement de les diferents emocions que es perceben en cadascun dels dominis d\u2019acci\u00f3 motriu poden ser de gran utilitat per a educadors, t\u00e8cnics esportius i professionals del m\u00f3n de l\u2019activitat f\u00edsica que han de desenvolupar les compet\u00e8ncies emocionals (Lagardera, 1999<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>). El desenvolupament d\u2019aquestes compet\u00e8ncies en l\u2019\u00e0mbit educatiu \u00e9s, ara mateix, una necessitat social (Bisquerra i P\u00e9rez, 2007<\/a>, Bisquerra, 2018<\/a>; Mestre i Fern\u00e1ndez, 2007<\/a>; S\u00e1enz-L\u00f3pez, 2020<\/a>). L\u2019activitat f\u00edsica i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) poden contribuir a l\u2019aprenentatge del control i a la regulaci\u00f3 de les emocions (Lagardera, 1999<\/a>), com tamb\u00e9 influir en les conductes saludables de les persones, ja que, per crear adher\u00e8ncia a la pr\u00e0ctica, cal assegurar-se que les pr\u00e0ctiques realitzades s\u00f3n satisfact\u00f2ries i percebudes com quelcom divertit i motivador (Moreno i Hell\u00edn, 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Cada fam\u00edlia de pr\u00e0ctiques motrius o domini d\u2019acci\u00f3 motriu activa diferents experi\u00e8ncies motrius, associades a la viv\u00e8ncia de relacions, aprenentatges i processos singulars, que originaran conseq\u00fc\u00e8ncies diferents en els seus protagonistes. Per aix\u00f2, en funci\u00f3 dels objectius pedag\u00f2gics plantejats, ser\u00e0 molt \u00fatil saber quin \u00e9s el domini d\u2019acci\u00f3 motriu m\u00e9s favorable per activar les emocions positives, reduir les emocions negatives o orientar en sentit positiu les emocions ambig\u00fces (Duran i Costes, 2018<\/a>; Falc\u00f3n et al., 2020<\/a>; Gil-Madrona et al., 2020<\/a>; Lavega et al., 2013b<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al., 2017<\/a>). En aquest sentit, el mestre, entrenador o professor d\u2019EF hauria de tenir coneixements suficients per poder planificar amb criteri el conjunt d\u2019experi\u00e8ncies motrius que s\u2019han de proposar als alumnes, com tamb\u00e9 ser capa\u00e7 d\u2019identificar el que senten, el que viuen i com s\u2019emocionen. <\/p>\n\n\n\n L\u2019estudi del tipus i intensitat de les emocions que susciten les diferents pr\u00e0ctiques esportives \u00e9s una l\u00ednia de treball que ha mostrat proves cient\u00edfiques i orientacions educatives sobre com i quines pr\u00e0ctiques hem de programar en funci\u00f3 de la nostra intencionalitat (Alonso et al., 2019<\/a>, Alonso et al., 2013<\/a>; Duran i Costes, 2018<\/a>; Lavega et al., 2013a<\/a>; Lavega et al., 2013b<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al., 2017<\/a>). S\u2019ha demostrat que les variables g\u00e8nere i historial esportiu poden influir en el goig i el gaudiment de la pr\u00e0ctica, la qual cosa posa en relleu que, en les activitats de cooperaci\u00f3, les dones assoleixen valors m\u00e9s intensos d\u2019alegria que els homes (Duran i Costes, 2018<\/a>; Duran et al., 2014<\/a>). A m\u00e9s, expressen de manera diferent dels homes les emocions ambig\u00fces (Lavega et al., 2011<\/a>). En relaci\u00f3 amb els jocs competitius, els homes assoleixen valors m\u00e9s intensos en les emocions negatives, i el fet de tenir experi\u00e8ncia esportiva \u00e9s un factor que afecta les emocions suscitades pels homes, intensificant les negatives (Duran i Costes, 2018<\/a>; Duran et al., 2014<\/a>; S\u00e1ez de Oc\u00e1riz et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Un altre aspecte important que revelen aquests estudis \u00e9s que les activitats sociomotrius intensifiquen les emocions suscitades i els jocs cooperatius, en especial les emocions positives (Falc\u00f3n et al., 2020<\/a>; Gil-Madrona et al., 2020<\/a>; Lavega et al., 2013b<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al., 2017<\/a>; Mu\u00f1oz-Arroyave et al., 2020<\/a>) en comparaci\u00f3 amb les psicomotrius, que susciten menys intensitat d\u2019emocions positives (Falc\u00f3n et al., 2020<\/a>); aix\u00f2 revela que el component companys i adversaris i la relaci\u00f3 amb ells \u00e9s un factor de gran influ\u00e8ncia en la viv\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n Aquestes dades s\u00f3n d\u2019inter\u00e8s a l\u2019hora de programar i gestionar les activitats plantejades en els nostres grups, ja que, si volem proporcionar experi\u00e8ncies positives, cal prendre decisions correctes.<\/p>\n\n\n\n Sobre la base d\u2019aquest plantejament, des de la praxiologia motriu i els fonaments sobre educaci\u00f3 emocional del model de Bisquerra (2018)<\/a> i Lazarus (1991)<\/a>, aquest estudi va plantejar els objectius seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu principal va ser determinar amb exactitud quins dominis d\u2019acci\u00f3 motriu van suscitar amb m\u00e9s o menys intensitat els diferents tipus d\u2019emocions, i si hi va haver difer\u00e8ncies entre les activitats sociomotrius i psicomotrius. A m\u00e9s, es va voler esbrinar si existien difer\u00e8ncies entre els participants amb experi\u00e8ncia esportiva i sense experi\u00e8ncia esportiva, i si el fet de tenir antecedents en un domini o un altre, o tenir m\u00e9s o menys anys d\u2019experi\u00e8ncia esportiva, tenia tamb\u00e9 alguna relaci\u00f3 a l\u2019hora de determinar la intensitat de les emocions en les diferents pr\u00e0ctiques f\u00edsiques. Finalment, es va analitzar si el g\u00e8nere va ser un factor decisiu a l\u2019hora de sentir les emocions en les diferents pr\u00e0ctiques motrius.<\/p>\n\n\n\n Partint d’estudis anteriors (Alonso et al., 2019<\/a>; Duran et al., 2014<\/a>; Falc\u00f3n et al., 2020<\/a>; Lavega et al. 2013b<\/a>; Lavega et al. 2013a<\/a>; Lavega et al. 2011<\/a>; Miralles et al. 2017<\/a>; Mu\u00f1oz-Arroyave et al., 2020<\/a>; Pic et al., 2019<\/a>), les hip\u00f2tesis plantejades van ser: a priori, que la pr\u00e0ctica de diferents situacions motrius suscitaria en els participants m\u00e9s intensitat en emocions positives que en negatives i en ambig\u00fces. Que en cadascun dels dominis d\u2019acci\u00f3 motriu se sentirien els diferents tipus d\u2019emocions de manera diferent. Pel que fa a l\u2019historial esportiu, predigu\u00e9rem que hi hauria difer\u00e8ncies entre els participants que tenien experi\u00e8ncia esportiva, que tendirien a expressar m\u00e9s intensitat en les emocions respecte als que no comptaven amb aquest historial esportiu. Finalment, en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere, es va predir que se sentirien tant la intensitat com el tipus d\u2019emocions de manera similar i que potser hi hauria difer\u00e8ncia en alguns dominis d\u2019acci\u00f3 motriu en concret.<\/p>\n\n\n\n Els participants van ser un grup d\u2019alumnes universitaris d\u2019Educaci\u00f3 Infantil i dos grups d\u2019alumnes de Magisteri d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (69 en total), amb una mitjana d\u2019edat de 20.13 anys (DT = <\/em>3.9). Van participar 27 dones i 42 homes, un 82.2 % dels quals disposava d\u2019experi\u00e8ncia esportiva; les seves pr\u00e0ctiques consisteixen en un 36.8 % en esports o activitats psicomotrius i en un 63.2 % en esports sociomotors. <\/p>\n\n\n\n Els grups van ser seleccionats per conveni\u00e8ncia aprofitant que es realitzaven sessions pr\u00e0ctiques d\u2019activitat f\u00edsica a la Universitat. Els participants van ser informats amb temps dels objectius i del procediment de la investigaci\u00f3, i signaren un consentiment informat dissenyat segons les disposicions \u00e8tiques de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (2013)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Per portar a terme la investigaci\u00f3, es va impartir en primer lloc una formaci\u00f3 a l\u2019alumnat per passar posteriorment a la realitzaci\u00f3 del q\u00fcestionari GES (Lavega et al., 2013a)<\/a> amb criteris comuns.<\/p>\n\n\n\n Els investigadors van impartir una sessi\u00f3 formativa amb l\u2019objectiu que l\u2019alumnat aprengu\u00e9s a identificar, recon\u00e8ixer i expressar les emocions presentades pel model de Bisquerra (2018)<\/a> i Lazarus (1991)<\/a> i els diferents grups en qu\u00e8 es classifiquen. En aquesta sessi\u00f3, es van explicar els continguts te\u00f2rics, la definici\u00f3 d\u2019emoci\u00f3, les dimensions i les funcions. A continuaci\u00f3, es van plantejar situacions hipot\u00e8tiques on l\u2019alumnat havia de pensar qu\u00e8 sentiria en cadascuna d\u2019elles. Es van definir les emocions i els conceptes per tenir els mateixos criteris de significat davant cadascuna d\u2019elles. Finalment, es va realitzar una part pr\u00e0ctica on, a trav\u00e9s de diferents activitats d\u2019expressi\u00f3 corporal, es van treballar les diferents emocions, les seves caracter\u00edstiques gestuals i expressives, i la seva expressi\u00f3 amb diferents intensitats. <\/p>\n\n\n\n A continuaci\u00f3, es va passar a la simulaci\u00f3 d\u2019obtenci\u00f3 de dades a trav\u00e9s del q\u00fcestionari GES per mesurar la intensitat i identificar les causes del tipus d\u2019emocions que es desencadenen en diferents situacions motrius plantejades. L\u2019alumnat havia de puntuar cada emoci\u00f3 i cada pr\u00e0ctica realitzada (en funci\u00f3 del domini al qual pertanyin) amb un n\u00famero del 0 al 10 segons la intensitat amb la qual havia percebut l\u2019emoci\u00f3. Posteriorment es van comentar els resultats per ajustar idees i aclarir conceptes.<\/p>\n\n\n\n En aquesta darrera fase, l\u2019alumnat va complimentar el q\u00fcestionari GES en les sessions d\u2019activitat f\u00edsica programada, seleccionant les activitats en funci\u00f3 del domini d\u2019acci\u00f3 motriu. Aquesta tercera fase es va realitzar tantes vegades com va ser necessari per obtenir informaci\u00f3 suficient d\u2019activitats de cadascun dels dominis.<\/p>\n\n\n\n La coher\u00e8ncia interna del q\u00fcestionari va ser mesurada per Lavega et al. (2013a)<\/a> a trav\u00e9s de l\u2019alfa de Cronbach, i es van obtenir els seg\u00fcents valors: n = <\/em>271; \u03b1 = <\/em>.92. Els resultats van ser molt similars per a cada tipus d\u2019emocions positives (\u03b1 = <\/em>.93), negatives (\u03b1 = .90) i ambig\u00fces (\u03b1 = <\/em>.95).<\/p>\n\n\n\n Per analitzar les dades, es va fer servir el programa SPSS 17.0. En primer lloc, es va realitzar un estudi descriptiu mitjan\u00e7ant la recodificaci\u00f3 de les variables atenent el criteri de classificaci\u00f3 de les emocions de Bisquerra (2018)<\/a>. Van resultar tres categories de variables dependents (positives, negatives i ambig\u00fces) per cadascun dels dominis analitzats (col\u00b7laboraci\u00f3, oposici\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3 i psicomotriu), a m\u00e9s de tres noves variables d\u2019emocions positives, negatives i ambig\u00fces sense distinci\u00f3 de domini, una recodificaci\u00f3 de la mitjana de cadascuna de les emocions per separat, i una recodificaci\u00f3 de les emocions positives, negatives i ambig\u00fces en funci\u00f3 d\u2019activitats psicomotrius i sociomotrius. Es va realitzar una an\u00e0lisi inferencial basada en les proves no param\u00e8triques W de Kendall, Mann Whitney i Kruskals Wallis amb p <\/em>< .05 per creuar les variables.<\/p>\n\n\n\n Respecte a la intensitat del tipus d\u2019emocions, els resultats van mostrar difer\u00e8ncies significatives segons la prova W de Kendall (\u03c72<\/sup> = 116 623, gl<\/em> = 2, p<\/em> < .05). Les emocions positives van ser m\u00e9s intenses que les negatives i que les ambig\u00fces. <\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb el comportament de cadascuna de les tretze emocions per separat, observ\u00e0rem que l\u2019emoci\u00f3 que es va donar amb m\u00e9s intensitat va ser l\u2019alegria, seguida de l\u2019humor, la felicitat i l\u2019amor, que t\u00e9 uns valors relativament baixos en comparaci\u00f3 amb les emocions del mateix grup. En les negatives, l\u2019emoci\u00f3 que es va donar amb m\u00e9s intensitat va ser l\u2019ansietat, i la que menys, el rebuig. Pel que fa a les emocions ambig\u00fces, les m\u00e9s sentides van ser l\u2019esperan\u00e7a, despr\u00e9s la sorpresa, i finalment la compassi\u00f3, com podem observar a la Figura 1.<\/p>\n\n\n\n Si observem la Figura 2, en relaci\u00f3 amb els dominis d\u2019acci\u00f3 motriu, destaquem que la mitjana m\u00e9s alta en relaci\u00f3 amb les emocions positives va ser la del de col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3, seguit per les activitats d\u2019oposici\u00f3, les de col\u00b7laboraci\u00f3 i, finalment, les psicomotrius. La relaci\u00f3 m\u00e9s baixa d\u2019emocions negatives es va donar en les activitats de col\u00b7laboraci\u00f3, seguides de les d’activitats psicomotrius, les de col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3 i, finalment, les d\u2019oposici\u00f3. Les emocions ambig\u00fces es van donar amb m\u00e9s intensitat en les activitats de col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3, despr\u00e9s les d\u2019oposici\u00f3, les de col\u00b7laboraci\u00f3 i, finalment, les psicomotrius.<\/p>\n\n\n\n Si comparem els quatre dominis analitzats en funci\u00f3 dels tres tipus d\u2019emocions utilitzant la prova de W de Kendall, comprovem que hi hagueren difer\u00e8ncies en tots els casos: en les positives, \u03c7 = <\/em>79 824 i gl = <\/em>3; en les negatives, \u03c72<\/sup> = <\/em>9\u2009529 i gl = <\/em>3; i, en les ambig\u00fces, \u03c72<\/sup><\/em> = 33 861, gl = <\/em>3 amb p < .<\/em>05 en tots els casos.<\/p>\n\n\n\n Si atenem el criteri de relaci\u00f3 amb els altres i dividim les activitats en sociomotrius i psicomotrius, les dades presentaren difer\u00e8ncies significatives pel que fa a la intensitat de les emocions positives i ambig\u00fces (W de Kendall, \u03c7 = <\/em>37.69 gl = <\/em>1 en les positives i \u03c7 <\/em>= 6.78 gl <\/em>= 1 amb p <\/em>< .05), per\u00f2 no en les negatives (\u03c7 <\/em>= 2.86 g <\/em>= 1 p = <\/em>.091). <\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb la variable historial esportiu, i atenent les hip\u00f2tesis plantejades, observem que, en general, s\u00ed hi ha difer\u00e8ncies a l\u2019hora de percebre la intensitat de les emocions entre els participants que tenien experi\u00e8ncia esportiva i els que no, en les emocions positives i les ambig\u00fces (Taula 1): els que s\u00ed tenien experi\u00e8ncia esportiva van presentar intensitats m\u00e9s altes que els que no l\u2019havien tingut.<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Prova de Mann-Whitney per a l’historial esportiu.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Si analitzem la relaci\u00f3 dels participants amb l\u2019experi\u00e8ncia esportiva, no es van trobar difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del domini de la pr\u00e0ctica esportiva realitzada (psicomotriu o sociomotriu) utilitzant la mateixa prova de Mann Whitney, com tampoc en funci\u00f3 de si la pr\u00e0ctica realitzada era d\u2019oci, competici\u00f3 o rendiment segons la prova de Krustalls Wallis ANOVA. En aquest darrer apartat, tampoc es van trobar difer\u00e8ncies segons les categories establertes en funci\u00f3 dels anys i hores que fa que es practica l\u2019activitat.<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere, es van trobar difer\u00e8ncies en la intensitat de les emocions positives: les intensitats percebudes per als homes van ser m\u00e9s altes que les de les dones.<\/p>\n\n\n\n Es va observar que, en algunes categories i grups d\u2019emocions, concretament en les de col\u00b7laboraci\u00f3 positives (CPOS), oposici\u00f3 positives (OPOS), oposici\u00f3 negatives ONEG), col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3 positives (COPOS) i psicomotrius positives (PPOS), existien difer\u00e8ncies significatives pel que fa a la intensitat de les emocions (Taula 2). En tots els casos, van ser els homes els que van tenir els valors m\u00e9s alts.<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n Intensitats de les emocions en funci\u00f3 del domini.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n L\u2019objectiu principal de la investigaci\u00f3 va ser determinar amb exactitud quins dominis d\u2019acci\u00f3 motriu susciten amb m\u00e9s i menys intensitat els diferents tipus d\u2019emocions, i si hi hagueren difer\u00e8ncies entre les activitats sociomotrius i psicomotrius. Tamb\u00e9 es va analitzar si van existir difer\u00e8ncies entre els participants amb experi\u00e8ncia esportiva i sense experi\u00e8ncia esportiva, i si les caracter\u00edstiques d\u2019aquests antecedents tenien alguna relaci\u00f3 amb la intensitat de les emocions en les diferents pr\u00e0ctiques f\u00edsiques. Es va analitzar si el g\u00e8nere era un factor decisiu a l\u2019hora de percebre les emocions. <\/p>\n\n\n\n Les activitats f\u00edsiques i esportives generen emocions positives m\u00e9s intenses que les negatives i ambig\u00fces. Aquesta afirmaci\u00f3 es confirma amb els estudis ja realitzats sobre emocions (Duran i Costes, 2018<\/a>; Duran et al., 2014<\/a>; Lavega et al, 2013a<\/a>, Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al., 2017<\/a>; Mu\u00f1oz-Arroyave et al., 2020<\/a>; Pic et al., 2019<\/a>). L\u2019exercici f\u00edsic augmenta el nivell de serotonina i dopamina, neurotransmissors que afecten l\u2019estabilitat emocional (Bisquerra, 2018<\/a>), augmenten el benestar i la confian\u00e7a, i milloren el benestar psicol\u00f2gic (S\u00e1enz-L\u00f3pez, 2020<\/a>). Estudis sobre els motius de pr\u00e0ctica esportiva recullen que la recerca de diversi\u00f3 i plaer s\u00f3n dues de les coses que m\u00e9s es valoren a l\u2019hora de realitzar aquesta pr\u00e0ctica (Moreno i Hell\u00edn, 2007<\/a>); per tant, sembla l\u00f2gic que aquestes activitats siguin una experi\u00e8ncia positiva per als practicants. Des d\u2019un punt de vista pedag\u00f2gic, potenciar experi\u00e8ncies positives durant els per\u00edodes de creixement en l\u2019\u00e0mbit de les activitats f\u00edsiques condicionar\u00e0 la pr\u00e0ctica f\u00edsica realitzada en l\u2019edat adulta (Moreno i Hell\u00edn, 2007<\/a>); per aix\u00f2 ens sembla tan important.<\/p>\n\n\n\n Si analitzem com es van comportar les emocions suscitades en els diferents dominis d\u2019acci\u00f3 motriu, comprovem que els resultats es van confirmar en alguns casos i diferiren dels estudis realitzats en d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n En el nostre estudi, les activitats amb una intensitat m\u00e9s alta d\u2019emocions positives van ser les de col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3, mentre que, en altres estudis, els jocs o activitats de col\u00b7laboraci\u00f3 van ser els que presentaren m\u00e9s intensitat en les emocions positives (Falc\u00f3n et al., 2020<\/a>; Gil et al., 2020<\/a>; Lavega et al., 2013b<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al., 2017<\/a>). Els resultats van coincidir a l\u2019hora de confirmar que les activitats psicomotrius s\u00f3n les que generaren emocions positives amb menys intensitat (Duran i Costes, 2018<\/a>; Duran et al., 2014<\/a>; i Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al., 2017<\/a>). Segons Bisquerra (2018)<\/a>, la interacci\u00f3 amb les persones i l\u2019ambient \u00e9s el que ens genera les emocions, i les persones s\u00f3n els elements essencials; potser \u00e9s aquest efecte socialitzador el que fa que sentim amb m\u00e9s intensitat les emocions. <\/p>\n\n\n\n Comprovem en aquest estudi i en d\u2019altres similars que les activitats psicomotrius presenten mitjanes baixes en les emocions positives (Duran i Costes, 2018<\/a>; Duran et al., 2014<\/a>; Lavega et al., 2013a<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>; Miralles et al. 2017)<\/a> i la segona m\u00e9s baixa (en aquest estudi) en les negatives, encara que aquesta \u00faltima difer\u00e8ncia no sigui representativa. S\u00ed que ho s\u00f3n les dues anteriors, per la qual cosa es podria suggerir que les activitats sociomotrius acostumen a produir emocions d\u2019una manera m\u00e9s intensa que les psicomotrius.<\/p>\n\n\n\n Alguns estudis confirmen que en satisfer les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques \u2013l\u2019autonomia, la compet\u00e8ncia i la relaci\u00f3 amb els altres\u2013 s\u2019aconsegueixen nivells m\u00e9s alts d\u2019implicaci\u00f3 en la tasca, d\u2019esfor\u00e7 i, fins i tot, de rendiment, i es creen, aix\u00ed, estats de motivaci\u00f3 intr\u00ednseca (Moreno i Hell\u00edn, 2007<\/a>). Un cop m\u00e9s, la relaci\u00f3 amb els altres a l\u2019hora de fer exercici f\u00edsic \u00e9s un motiu realment important. En el pla pedag\u00f2gic, \u00e9s de gran inter\u00e8s i considerem de summa import\u00e0ncia tenir en compte aquesta interacci\u00f3 social com a un element benefici\u00f3s, saber adequar-la als nostres objectius i reconduir-la perqu\u00e8 contribueixi al creixement i l\u2019aprenentatge. Si ens fixem en les emocions negatives, i coincidint amb algunes investigacions (Duran et al., 2014<\/a>; Lavega et al., 2013a<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>), l\u2019activitat que genera amb menys intensitat emocions negatives \u00e9s la de col\u00b7laboraci\u00f3. Ens sembla important parar atenci\u00f3 a aquest punt, ja que el segon domini o el primer (Falc\u00f3n<\/a> et al., 2020<\/a>) que provoca amb menys intensitat emocions negatives \u00e9s el psicomotor. Veiem com cap dels dos dominis no t\u00e9 oposici\u00f3; aix\u00f2 ens fa pensar que potser l\u2019element oposici\u00f3 sigui generador d\u2019emocions negatives. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s important destacar que en aquest estudi l\u2019alegria, l\u2019humor i la felicitat van ser les emocions que van obtenir les mitjanes m\u00e9s altes de les tretze, i que, en el mateix q\u00fcestionari GES (Lavega et al., 2013a<\/a>) van donar com a sin\u00f2nims les paraules diversi\u00f3, entusiasme, plaer, benestar, goig o satisfacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El simple fet de percebre emocions positives influeix en la salut de la persona; com m\u00e9s emocions positives sentis, millor. Lagardera (1999)<\/a> afirma que les emocions condicionen les nostres tasques quotidianes, ja que generar emocions positives mitjan\u00e7ant l\u2019activitat f\u00edsica al nostre alumnat repercuteix positivament en el seu benestar i augmenta la seva qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n L\u2019alumnat que t\u00e9 experi\u00e8ncia esportiva expressa amb m\u00e9s intensitat les emocions positives i ambig\u00fces. En estudis anteriors, es van trobar valors d\u2019intensitats m\u00e9s alts a l\u2019hora de sentir les emocions quan es comparaven els alumnes que havien practicat esports sociomotors amb els que havien practicat esports psicomotrius o no havien practicat cap esport (Lavega et al., 2011<\/a>). En aquest estudi no es troben difer\u00e8ncies entre aquesta \u00faltima distinci\u00f3. Si ens fixem en els valors de les emocions negatives, veurem que tots s\u00f3n molt baixos, ja que la mitjana m\u00e9s alta no supera la unitat. En aquest cas, el fet de tenir o no tenir experi\u00e8ncia esportiva era indiferent, per\u00f2 difereix d\u2019alguns estudis en qu\u00e8, precisament, els que tenien experi\u00e8ncia esportiva presentaven una percepci\u00f3 d\u2019emocions negatives m\u00e9s alta que els que no la tenien (Duran et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Atenent el tipus de pr\u00e0ctica realitzada pel que fa a competici\u00f3, oci o rendiment, i els anys i hores de pr\u00e0ctica de l\u2019experi\u00e8ncia esportiva, no trobem difer\u00e8ncies respecte a altres estudis (Duran et al., 2014<\/a> i Lavega et al., 2013b<\/a>) en qu\u00e8 l\u2019experi\u00e8ncia esportiva feia que se sentissin amb m\u00e9s intensitat les emocions negatives. <\/p>\n\n\n\n Amb relaci\u00f3 a la variable g\u00e8nere, alguns estudis van mostrar difer\u00e8ncies en les emocions ambig\u00fces (Lavega et al., 2011<\/a>), com tamb\u00e9 aquest estudi. Atenent els resultats obtinguts, apart de trobar difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere i segons els diferents dominis d\u2019activitats, es manifesta en tots els casos que en els grups d\u2019emocions positives aquestes van ser m\u00e9s intenses en els homes. En els grups d\u2019emocions ambig\u00fces tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies en tots els casos, tot i que no van ser significatives. Les dones nom\u00e9s superen els homes en intensitat a l\u2019hora de percebre les emocions en els grups d\u2019emocions negatives i en les activitats de col\u00b7laboraci\u00f3 i psicomotrius. <\/p>\n\n\n\n Algunes dades van indicar resultats diferents: per exemple, les pr\u00e0ctiques de col\u00b7laboraci\u00f3 i psicomotrius, precisament aquelles en qu\u00e8 no hi ha oposici\u00f3, van ser les preferides per les dones (Pav\u00f3n i Moreno, 2008<\/a>). Tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies en un estudi on es va manifestar que les dones preferien les activitats cooperatives a les individuals o les situacions competitives, preferides pels homes (Ruiz et al., 2004<\/a>). Les activitats psicomotrius, juntament amb les d\u2019oposici\u00f3, van ser en les que les dones perceberen les emocions negatives amb m\u00e9s intensitat. Val la pena comentar que alguns estudis de l\u2019\u00e0mbit universitari com aquest detectaren m\u00e9s intensitat d\u2018emocions positives en les dones en relaci\u00f3 amb els homes en activitats de col\u00b7laboraci\u00f3 (Duran i Costes, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Ens semblen rellevants algunes dades, com, per exemple, que les dones preferien les activitats socials, a difer\u00e8ncia dels homes, que prioritzaven l\u2019esport per al seu temps lliure. Aix\u00ed mateix, les dones s\u2019autoqualificaven en general com a poc competents per a la pr\u00e0ctica en comparaci\u00f3 amb els homes (Castillo et al. 2004<\/a> i Pav\u00f3n i Moreno, 2008<\/a>). Tamb\u00e9 s\u00f3n interessants alguns estudis realitzats a Prim\u00e0ria, en qu\u00e8 els nens van atribuir l\u2019experimentaci\u00f3 d\u2019emocions positives a elements de la l\u00f2gica interna de manera generalitzada (guanyar o perdre, per exemple). En canvi, les nenes van fer comentaris relacionats amb aspectes de la l\u00f2gica interna i externa. Per tant, s\u2019atribueixen les emocions positives al fet de cooperar o riure amb els companys (Alcaraz-Mu\u00f1oz, et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Aquests resultats reforcen les dades que confirmen que hi ha difer\u00e8ncies entre els homes i les dones pel que fa al gaudiment de la pr\u00e0ctica fisicoesportiva, amb un nivell superior en els homes (Castillo et al., 2004<\/a>), excepte en alguns estudis i \u00e0mbits concrets (Duran i Costes, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 ens sembla rellevant, malgrat que en aquest estudi no es va tenir en compte, el fet de realitzar activitats amb o sense competici\u00f3, ja que, en aquesta l\u00ednia, les investigacions afirmen que les activitats sense competici\u00f3 augmenten les emocions positives (Duran i Costes, 2018<\/a>; Lavega et al., 2011<\/a>; Mu\u00f1oz-Arroyave et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La mostra d\u2019aquest estudi va impedir generalitzar els resultats. Aquesta descripci\u00f3 transversal en un context determinat ajuda a continuar discutint els resultats amb estudis similars. <\/p>\n\n\n\n Els diferents dominis analitzats fan emergir emocions de manera diferent i, en tots ells, les emocions que es perceben amb m\u00e9s intensitat s\u00f3n les positives. Les activitats sociomotrius presenten, en general, m\u00e9s intensitat en les emocions que les activitats psicomotrius.<\/p>\n\n\n\n Els participants amb experi\u00e8ncia esportiva perceben amb m\u00e9s intensitat les emocions positives i les ambig\u00fces que els que no han realitzat pr\u00e0ctiques, independentment del tipus, \u00e0mbit i anys o hores de pr\u00e0ctica de l\u2019experi\u00e8ncia esportiva. Finalment, en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere, els homes expressen amb m\u00e9s intensitat les emocions positives que les dones.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum L\u2019activitat f\u00edsica en general i el joc motor en particular s\u00f3n un marc idoni per originar experi\u00e8ncies emocionals de gran valor educatiu. Sobre els fonaments te\u00f2rics de la praxiologia motriu i el model d\u2019educaci\u00f3 emocional de Bisquerra i Lazarus, es va pretendre con\u00e8ixer quines emocions susciten diferents tipus de jocs motors (dominis d\u2019acci\u00f3 motriu). […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[154,3989,10223,6008,10224,69],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","conducta motriu<\/a>","consci\u00e8ncia emocional<\/a>","dominis d\u2019acci\u00f3 motriu<\/a>","educaci\u00f3 emocional<\/a>","praxiologia motriu<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","conducta motriu<\/span>","consci\u00e8ncia emocional<\/span>","dominis d\u2019acci\u00f3 motriu<\/span>","educaci\u00f3 emocional<\/span>","praxiologia motriu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 8 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 25 gener 2022","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 25 gener 2022 10:18","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:54"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51197\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=51197"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51197\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":52166,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51197\/revisions\/52166\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=51197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=51197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=51197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Participants<\/h3>\n\n\n\n
Instruments i procediment<\/h3>\n\n\n\n
Formaci\u00f3 de l\u2019alumnat sobre emocions<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Simulaci\u00f3 d\u2019obtenci\u00f3 de dades<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Obtenci\u00f3 de dades<\/em><\/h4>\n\n\n\n
An\u00e0lisi de les dades<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Resultats <\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/FIGURA-1-148-04-CAT-1024x711.jpg\")
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/FIGURA-2-148-04-CAT.jpg\")
C = Col\u00b7laboraci\u00f3; POS = Positives; O = Oposici\u00f3; NEG = Negatives; P = Psicomotrius; AMB = Ambig\u00fces; CO = Col\u00b7laboraci\u00f3-oposici\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n